Panel de Famíliesi d’Infància
Lluís FlaquerInstitut d’Infància i Món Urbà
(CIIMU)
Dia Internacional de les FamíliesPalau Robert
Barcelona, 7 de maig del 2005
Per què necessitemun Panel de Famílies i d’Infància?
Creixement de la pobresa infantil
• Familiar, en especial de la monoparentalitat
• Intens creixement de la immigració
• Reducció insuficient del fracàs escolar
0 5 10 15 20 25 30
Font: Elaboració pròpia amb dades del Panel de Llars de la Unió Europea
Bèlgica
Dinamarca
Alemanya
Grècia
Espanya
França
Irlanda
Itàlia
Luxemburg
Holanda
Austria
Portugal
Finlàndia
Regne Unit
EU-15
Parella amb fills
Parella sense fills
Solters
Situació familiar diferent a l'actual en què es trobaven en l'any anterior els progenitors sols amb fills dependents. EU-15, 2001
0
5
10
15
20
25
30
35
1997 1998 1999 2000 2001
Font: Elaboració pròpia amb dades d'Eurostat
Per
cent
atge
s
EU-15
Espanya
Percentatge de famílies monoparentals que es trobaven en una altra situació en l'any anterior Estat espanyol i EU-15, 1997-2001
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
1985-86 1990-91 1995-96 2000-01
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, de l'INE i d'Eurostat
Per
cant
atge
sep
arac
ions
/mat
rim
onis
de
l'any
Catalunya
Espanya
EU-15
Percentatge de separacions judicials en relació amb els matrimonis de l'any Catalunya, Estat i EU-15, 1985-2000
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
UE-15 Espanya Regne Unit França Alemanya Suècia
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'INE
Taxe
s de
pob
resa
mit
jana
en
el
perí
ode
1998
-200
1
Taxes de pobresa mitjana de les llars Països escollits de la Unió Europea, 1998-2001
0
5
10
15
20
25
30
UE-15 Espanya Regne Unit França Alemanya Suècia Dinamarca
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'INE
Menors de 16 anys
Població 16 anys i més
Taxes de pobresa mitjana per grups d'edatPaïsos escollits de la Unió Europea, 1998-2001
0
5
10
15
20
25
30
1995 1997 1999 2001
Font: Elaboració pròpia amb dades d'Eurostat
EU-15
Espanya
Evolució de les taxes de pobresa infantil EU-15 i Espanya, 1995-2001
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
UE-15 Espanya Regne Unit França Alemanya Finlàndia
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'INE
Totes les edats
Menors de 16 anys
Taxes de pobresa persistent per grup d'edat Països escollits de la Unió Europea, 2001
0
10
20
30
40
50
60
UE-15 Espanya Regne Unit França Alemanya Suècia Dinamarca
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'INE
Monoparental
Biparental+1 fill
Biparental+2 fills
Biparental+3 fills
Taxes de pobresa per tipus de llar amb fills dependents Països escollits de la Unió Europea, 2001
0
10
20
30
40
50
60
70
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001
Font: Elaboració pròpia amb dades d'Eurostat
Pro
po
rció
de
llar
s am
b r
end
es i
nfe
rio
res
al 6
0%
de
la r
end
a m
itja
na
equ
ival
ente
EU-15 Totes les llars
EU-15 Llars monoparentals
Espanya Totes les llars
Espanya Llars monoparentals
Evolució de la taxa de risc de pobresa de les llars monoparentals Espanya i EU-15, 1995-2001
0
10
20
30
40
50
60
1997 1999 2001Font: Elaboració pròpia amb dades de l'INE
Ta
xes
de
po
bre
sa
Conjunt de la població
Famílies monoparentals
Evolució de la incidència de la pobresa en les famílies monoparentals i en el conjunt de la població Estat, 1997-2001
0
5
10
15
20
25
30
35
1997 1999 2001
Tax
es d
e p
ob
resa
per
sist
ent
Conjunt de la població
Famílies monoparentals
Evolució de la incidència de la pobresa persistent en les famílies monoparentals i en el conjunt de la poblacióEstat, 1997-2001
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00
Taxes de pobresa infantil persistent (2001)
Taxe
s d'
aban
dó e
scol
ar (2
000)
Portugal
Espanya
Itàlia
Finlàndia
Irlanda
Regne Unit
Resta dels països de la UE-15
Relació entre les taxes de pobresa infantil persistent i les taxes d'abandó escolarUnió Europea, 2000-2001
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
EU-25
Grècia
Espanya
Itàlia
Portugal
Bulgària
Evolució de les taxes d'abandó escolar Països del sud d'Europa, 1993-2004
Canvi familiar i polítiques socials
L’evolució de tots aquests fenòmens, que afecten desfavorablement el benestar de la infància, exigeix un impuls decidit de les polítiques socials per part de les administracions, però aquesta resposta ha d’estar fonamentada en un coneixement més aprofundit de la realitat social catalana.
Utilitat del Panel de Famílies i d’Infància
• Diagnòstic acurat de la situació• Millor detecció de les causes del
fenòmens que tenen efectes indesitjables
• Proposta de les solucions més adients en termes de polítiques socials
• Avaluació dels seus resultats per tal de comprovar si realment compleixen els objectius previstos
Característiques de la mostra
• L’enquesta de panel comportarà 4 onades successives, que suposarà entrevistar any rere any els mateixos membres de la mostra.
• La selecció de la mostra es farà a través de les escoles.
• En la primera onada la mostra constarà d’uns 1500-2000 nois i noies d’entre 10 i 14 anys de tot Catalunya.
• En onades successives la mostra s’ampliarà fins a arribar a incloure el darrer any nois i noies de 17 anys.
• S’entrevistarà als nois i noies, als seus progenitors i al seu professorat.
Composició de la mostra per edats en les diferents onades
1ª onada 2ª onada 3ª onada 4ª onada10 10 10 1011 11 11 1112 12 12 1213 13 13 1314 14 14 14
15 15 1516 16
17
Característiques del qüestionari
• Els nois i les noies tindran qüestionaris diferenciats segons la seva edat.
• Igualment hi haurà qüestionaris diferents per a pares i mares i mestres.
• Hi haurà un nucli de preguntes permanents per a totes les onades i de preguntes variables i específiques per a cada nova onada.
• Hi haurà preguntes retrospectives que permetran reconstruir la trajectòria de l’infant i la història de la llar(s) en què hagi viscut a llarg de la seva vida.
Continguts del qüestionari
• Característiques sociodemogràfiques• Itineraris de parella dels progenitors de l’infant • Relacions intergeneracionals i xarxes de
parentiu• Conciliació entre la vida laboral i familiar• Situacions de precarietat i risc de pobresa• Immigració i etnicitat• Pautes de relació entre pares i fills• Pràctiques de risc dels infants i adolescents• Trajectòries educatives i fracàs escolar• Estils de vida i consum cultural
Aspectes organitzatius
• Creació d’un Consell Assessor, integrat per experts de dins i fora de l’Institut d’Infància i Món Urbà, per tal que puguin fer les seves aportacions al projecte, tant des d’un punt de vista tècnic com de contingut.
• Implicacions ètiques de la recerca amb infants. Creació d’un comitè per tal d’elaborar un protocol de conducta dels entrevistadors en relació amb el consentiment dels pares i la confidencialitat de les declaracions dels infants
Tipus d’anàlisis que seran possibles amb aquesta enquesta
•La durada en el temps dels estats en què es poden trobar els infants (p.e. la pobresa persistent)•Les transicions d’un estat a un altre en les trajectòries vitals dels infants o dels seus pares•Efectes a llarg termini d’episodis que hagin succeït en la seva infància anterior•Seguiment de l’evolució dels infants al llarg de la seva adolescència•Avaluació dels efectes de les polítiques socials sobre el benestar dels infants
Permetrà estudiar molt millor