MEMORIA 2017
CSMA 1 BADALONA
2
INDEX
1. Activitat asistencial
1.1. Visites
1.1.1. Visites no facturables
1.1.2. Visites facturables
1.2. Descripció població total atesa
1.2.1. Persones totals ateses
1.2.2. Incidència, prevalència i freqüentació
1.2.3. Població atesa en CSMA
1.3. Primeres visites
2. Programa de Suport a l’Atenció Primària
2.1. Tasques de coordinació i formació
2.2. Activitat asistencial directa
2.3. Activitat grupal
2.4. Activitat de treball social
3. Programa TMS
3.1. Indicadors qualitatius del programa
3.2. Activitat en relació als indicadors rellevants
4. Urgències, ingressos i visites post-alta
4.1. Urgències
4.2. Ingressos
4.3. Derivacions a CSMA post-alta hospitalària
5. Àrea d’infermeria
5.1. Activitat de suport a l’Atenció Primària, a Primària de Serveis Socials i/o a
altres serveis de l’IMPS
5.2. Activitat en relació als TMS, TMG i tractaments de disminuicó de risc
5.3. Memòria domicilis infermeria 2017
5.4. Patologia somàtica en pacients amb TMS amb seguiment d’infermeria
2017
6. Àrea de treball social
3
6.1. Resum dels àmbits d’actuació
6.2. Coordinacions externes
6.3. Participació a projectes de desenvolupament comunitari
6.4. Activitats formatives i col·laboracions
7. Formació, docència i recerca
7.1. Formació
7.2. Docència
7.3. Recerca
8. Annex
4
1. ACTIVITAT ASSISTENCIAL
1.1 Visites:
Visites programades: 23083
Visites realitzades: 19954
1.1.1. Visites no facturables: 2929
Consultes telefónicas: 783
Informes: 608
Receptes: 461
Interconsultes int.: 207
Interconsulta ext.: 1728
Gestions socials: 27
1.1.2. Visites Facturables:
16121 visites (CSMA 14754, ABS 1367)
- Activitat facturable total:
Primeres visites: 1269
Acollides post-alta: 44
Administració de medicacions: 1901
Visites diagnostiques: 31
Psicoterapia individual: 1436
Psicoterapia de parella: 1
Psicoterapia de grup: 83
Terapia de realitat virtual: 179
Relaxació: 328
Seguiments: 10064
Visites domiciliaries: 22
Urgències: 184
Entrevistes Treball Social: 595
5
- Actividad facturable CSMA:
14754 visites, absentisme 2877 (19,5%)
Primeres visites: 761
Acollides post-alta: 44
Administració de medicacions: 1901
Visites diagnostiques: 31
Psicoterapia individual: 1435
Psicoterapia de parella: 1
Psicoterapia de grup: 74
Terapia de realitat virtual: 179
Relaxació: 328
Seguiments: 9199
Visites domiciliaries: 22
Urgències: 184
Entrevistes Treball Social: 595
6
- Activitat facturable ABS:
1367 visites, absentisme 272 (19,9%)
Primeres visites: 508
Psicoterapia de grup: 9
Seguiments: 850
1.2. Descripció población total atesa:
1.2.1. Persones totals ateses:
- Total (CSMA+ ABS): 3386
7
- Sexe:
Dones: 2123
Homes: 1263
Edats:
18-25: 253
26-35: 344
36-45: 708
46-55: 858
56-65: 632
>65: 591
- Edat y Sexe:
Homes:
18-25: 121
26-35: 144
36-45: 301
46-55: 307
56-65: 206
>65: 184
Dones:
18-25: 132
26-35: 200
36-45: 407
46-55: 551
56-65: 426
>65: 407
8
- ABS Referència:
ABS1 Martí-Julià: 235
ABS 10 Nova Lloreda 193
ABS 8 Nova Lloreda 531
ABS 2 Centre: 354
ABS 3 Raval: 501
ABS 11 Bufalà : 495
ABS 12 Morera : 288
ABS 9 Apenins : 480
ABS Montgat : 274
Altres: 35
- Procedència.
ABS: 2876
Urgències CAEMiL: 143
Altes CAEMiL: 186
Centres IMSP: 52
Altres: 129
9
- Per Diagnòstics:
T ansietat: 856
T depressius: 578
T adaptatius: 526
Esquizofrènia: 275
Altres psicosis: 259
T Personalitat: 342
Altres: 187
T. Bipolar: 156
Prob. desenvolupament: 56
Problemes vida: 52
T Orgànics: 30
TGD I Retard Mental: 14
TEPT: 12
Adiccions: 13
10
1.2.2. Incidència, prevalència i freqüentació:
- Incidència en servei (CSMA/ABS): 10,53/1000hbt/any (increment en relació a
2016)
- Prevalença en servei (CSMA/ ABS): 28,69 /1000hbt/any (decrement en relació
2016)
- Freqüentació: 136,61 visites/1000hbt/any (increment en relació a 2016)Inclou
visites CSMA i ABS
1.2.3. Población atesa en CSMA:
Persones ateses CSMA: 2852
- Sexe:
Dones: 1748
Homes: 1104
- Edats:
18-25: 192
26-35: 273
36-45: 569
46-55: 743
56-65: 547
>65: 528
- Edat y Sexe:
Homes:
18-25: 99
26-35: 121
36-45: 257
46-55: 279
56-65: 183
>65: 165
Dones:
18-25: 93
26-35: 152
36-45: 312
46-55: 464
56-65: 364
>65: 363
11
- ABS Referència:
ABS1 Martí-Julià: 193
ABS 10 Nova Lloreda 170
ABS 8 Nova Lloreda 358
ABS 2 Centre: 354
ABS 3 Raval: 491
ABS 11 Bufalà : 372
ABS 12 Morera : 252
ABS 9 Apenins : 376
ABS Montgat : 255
Altres: 32
12
- Procedència:
ABS: 2346
Urgències CAEMiL: 143
Altes CAEMiL: 186
Centres IMSP: 51
Altres: 126
- Per Diagnòstics:
T ansietat: 731
T depressius: 549
T adaptatius: 348
T personalitat: 304
Esquizofrènia: 273
Altres psicosis: 258
T. Bipolar: 150
Altres: 77
Prob. desenvolupament: 48
Problemes vida: 38
T Orgànics: 25
TGD I Retard Mental: 11
TEPT: 9
Adiccions: 8
13
1.3. Primeres visites:
En total s’han realitzat 1269 primeres visites, a un total de 1243 pacients. Al
CSMA1 s’han realitzat 751, i a les ABS 500.
Per edat i sexe, les primeres visites es distribueixin de la següent manera:
- Sexe:
Dones: 823
Homes 420
-Edad i sexe:
Homes:
18-25: 70
26-35: 56
36-45: 112
46-55: 85
56-65: 52
>65: 45
Dones:
18-25: 82
26-35: 103
36-45: 183
46-55: 201
56-65: 143
>65: 111
14
- Procedencia:
ABS: 1119
Urgències CAEMiL: 53
Altes CAEMiL: 28
Centres IMSP: 13
Altres: 30
- ABS de referència:
ABS1 Martí-Julià: 105
ABS 10 Nova Lloreda 44
ABS 8 Nova Lloreda 203
ABS 2 Centre: 120
15
ABS 3 Raval: 174
ABS 11 Bufalà : 199
ABS 12 Morera : 99
ABS 9 Apenins : 176
ABS Montgat : 115
Altres: 8
-Diagnóstics:
T adaptatius: 326
T ansietat: 311
T depressius: 165
Altres: 152
T. personalitat: 99
Problemes vida: 40
T. Bipolar: 26
Prob. desenvolupament: 26
Altres psicosis: 24
Esquizofrènia: 19
Adiccions: 10
TEPT: 10
T. Orgànics: 9
TGD I Retard Mental: 6
16
17
2. PROGRAMA DE SUPORT A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
Les activitats desenvolupades en el marc de l’Atenció Primària durant l’any
2017 es dividirán en els següents apartats:
- Tasques de coordinació i formació
- Activitat assistencial directa
- Activitat grupal
- Activitat de treball social
2.1. Tasques de coordinació i formació:
Totes les ABS comptaven, a finals de 2017, amb un referent de psiquiatria, i la
major part d’elles, encara que no totes, amb un referent de psicologia clínica. Amb
aquests referents, d’una o d’altra forma s’han dut a terme activitats de coordinació
presencial, la qual havia estat interrompuda en tres d’elles (Nova Lloreda 8-10 i
Montgat-Tiana) i es va reprendre. No obstant, la freqüència i participants de las
mateixes varien en funció de diferents factors, portant-se a terme en tot cas sempre de
manera pactada amb la Primària. A més, es fa un treball de feedback i coordinació
constant, fonamentalment a través del correu electrònic.
D’ altra banda, es van planificar sessions clíniques i sessions formatives a totes
les àrees bàsiques sobre temes acordats prèviament amb els professionals d’AP
(maneig farmacològic d’antidepressius o benzodiazepines, psicoteràpia grupal feta pel
psicòleg clínic a Primària, etc.). Es van dur a terme totes les que estaven planificades
menys en un parell d’àrees bàsiques on per motius d’organitzatius estan pendents de
fer. Els graus d’interès i participació en aquest tipus d’activitats han estat variats.
Pel que fa a interconsultes presencials, la distribució de les sessions ordenades
per ABS queda de la següent manera:
ABS 1 Marti-Julia: psiquiatra, amb freqüència quinzenal
18
ABS 2 Centre –Dalt Vila: psiquiatra i psicòleg clínic, amb freqüència mensual.
ABS 3 Progrés-Raval: psiquiatra amb freqüència mensual i psicòleg clínic amb
freqüència quinzenal.
ABS 9 Apenins-Montigalà: psiquiatre amb freqüència mensual, psicòleg amb
freqüència quinzenal.
ABS 8-10 Nova Lloreda: psiquiatre i psicòleg amb freqüència mensual.
ABS 11 Bufalà-Canyet (ICS): Psiquiatre amb freqüència mensual.
ABS 12 Morera-Pomar: Psiquiatre amb freqüència mensual
ABS Montgat-Tiana: psiquiatre I psicòleg clínic amb freqüència quinzenal.
2.2. Activitat assistencial directa:
A principis de 2017 es duia a terme activitat assistencial directa per part de
Psicologia Clínica i/o Psiquiatria en 6 de les 9 ABS (Nova-Lloreda 8-10, Bufalà-canyet
11, Montigalà 9, Morera Pomar 12 i Marti-Julià 1), ampliant-se per part de Psicologia
Clínica en altres dues, Montgat-Tiana i Progrés. Infermeria també va fer activitat
assistencial en dues ABS, Montgat-Tiana i Morera-Pomar, amb resultats dispares.
Aquest últim punt s’explicarà a l’apartat d’activitat grupal.
En tot cas, a final de 2017 l’activitat assistencial directa que es porta a terme a
les ABS es distribueix de la següent manera:
ABS 1 Marti-Julia: psiquiatra passa visita allà, un mati amb periodicitat
quinzenal
ABS 2 Centre –Dalt Vila (ICS): No es fa.
ABS 3 Progrés-Raval: Psicòleg Clínic passa visita allà, un mati amb periodicitat
quinzenal
ABS 9 Apenins-Montigalà: Psicòleg passa visita allà, un mati amb periodicitat
setmanal.
ABS 8-10 Nova Lloreda: Psicòleg passa visita allà, dos matins a la setmana.
ABS 11 Bufalà-Canyet (ICS): Psicòleg pasa visita allà, amb periodicitat
setmanal.
ABS 12 Morera-Pomar: Psiquiatre pasa visita allà, amb periodicitat quinzenal.
ABS Montgat-Tiana: Psicòleg Clínic pasa visita allà amb periodicitat quinzenal
A nivell quantitatiu, s’han visitat en total a les ABS un total de 463 persones, un
13% del total de persones ateses (3386). S’han donat 304 altes a la Primària i s’han
derivat al CSMA un total de 44 persones.
19
Per ABS, la distribució és la següent:
Per sexe, predominen clarament les dones amb un 67%, només hi ha un 33%
de homes.
Pel que fa als diagnòstics, tenim les següents dades:
T adaptatius: 200
T ansietat: 147
Altres: 118
T. Depressius: 51
T. personalitat: 51
Problemes vida: 18
20
T. Bipolar: 12
Prob. desenvolupament: 9
T. Orgànics: 6
Adiccions: 5
Altres psicosis: 5
TGD I Retard Mental: 4
TEP: 3
Esquizofrènia: 3
També s’han començat algunes iniciatives de tipus grupal que es comentaran
en el següent punt.
2.3. Activitat grupal:
Al 2017 s’ha començat a dues de les àrees bàsiques un projecte d’abordatge
grupal, adreçat a tractar de donar un altra resposta, més àgil, al malestar psíquic que
moltes vegades no troba una resposta adient a la primària i s’acaba cron ificant. La
idea és que serveixi com a un pilot, que es pugui avaluar al llarg de 2018 i prendre
decisions sobre la continuïtat del mateix i possibles modificacions que calguin en base
als resultats obtinguts. Per ara s’han atès dins d’aquest programa un total de 31
persones, en una de les àrees bàsiques s’han fet 5 sessions i a l’altra 4. A l’espera de
la avaluació de dades quantitatius, el feedbak rebut pels metges i altre personal de les
ABS és positiu. El projecte es presentarà a l’annexe d’questa memòria.
21
Per altra banda, infermeria també ha portat a terme iniciatives d’implementació
de grups de relaxació en algunes àrees bàsiques amb bons resultats. La filosofia és
que el grup serveixi tant pels propis usuaris com indirectament per formar a personal
de les ABS en aquestes tècniques, per tal que puguin conduir després noves edicions
del grup per sí mateixos.
2.4. Activitat de treball social:
Pel que fa a treball social, es porten a terme sessions de coordinació amb
cadascú dels ambulatoris amb una periodicitat bimensual. A finals de 2017 hi havia
dues ABS a les quals estaven aturades per diversos motius (Montgat-Tiana i Apenins-
Montigalà), però la idea és poder re-emprendre-les tan aviat com sigui possible.
22
3. PROGRAMA TMS
A continuació es presenta la feina feta en el marc del Programa d’atenció als
TMS. En primer lloc es presentaràn les dades qualitatives del programa i posteriorment
l’activitat portada a terme en relació als diferentes indicadors rellevants del mateix.
3.1.Indicadors qualitatius del programa:
Tenim un total de 104 pacients, amb les següents característiques:
- Per sexe:
Homes: 52
Dones: 52
- Per intervals d’edat:
<25 y 25a: 8
26-35a: 24
36-45a: 27
46-55a: 29
56-65a: 9
>65a: 7
Homes:
Dones:
23
- GAF a l’inici (2016):
0-20 (molt greu) 0
21-40 (greu) 3
41-50 (moderat) 32
51-60 (lleu) 49
>61 30
-GAF final (12 mesos desprès)*
>61 32
51-60 (lleu) 36
41-50 (moderat) 30
21-40 (greu) 6
0-20 (molt greu)
21-40 (greu)
41-50 (moderat)
51-60 (lleu)
>61
24
0-20 (molt greu) 0
Exitus 1
*calculat pels 55 pacients avaluats en aquest periode
- Grau d’assoliment dels objectius*
100 %: 18
99%-75%: 16
75%-50%: 12
< 50%: 8
No valorable: 1
*calculat pels 55 pacients avaluats en aquest periode.
>61
51-60 (lleu)
41-50 (moderat)
21-40 (greu)
0-20 (molt greu)
Exitus
100 %:
99%-75%:
75%-50%:
< 50%:
No valorable:
25
Han estat donats d’alta del Programa, 21 pacients (6 per milloria, 3 per trasllat a
altres dispositius, 1 per desvinculació, 1 per exitus, 1 per alta voluntària, 9 per
estancament).
- Diagnòstic:
T. Esquizofrènics/Esquizoafectius: 63
T. Afectius: 11
T. Personalitat: 11
T. Paranoides i altres T Psicòtics: 13
T. d’ansietat greus: 9
Altres trastorns greus: 1
- Ambulatori de referència:
Marti Julia (1): 6
Centre (2): 12
Progrés (3): 19
Nova Lloreda (8-10): 28
Apenins-montigalà (9): 11
Morera-Pomar (12): 8
Montgat-Tiana (M-T): 2
26
3.2. Activitat en relació als indicadors rellevants:
- Existència d’un registre acumulatiu de pacients atesos i de nous casos/
Percentatge de pacients que reuneixen exclusivament els criteris
diagnòstics de TMS definits pel Grup de treball del Consell Assessor
d’Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental sobre el total de pacients atesos:
Existeix un registre de pacients amb diagnòstic TMS, enguany hi ha
registrat un total de 1076 pacients TMS atesos al CSMA1, i 23 pacients TMS
atesos a les diferents ABS de sector. Això representa , en relació al total de
pacients visitats al CSMA, 1076 / 2852 = 37,7%
El percentatge de pacients TMS-Dx a les ABS: 23/ 534 = 4,3%
- Percentatge de pacients que reuneixen tots els criteris de TMS definits pel
Grup de treball del Consell Assessor d’Assistència Psiquiàtrica i Salut
Mental sobre el total de pacients atesos:
297 /2852: 10,4 %
- Percentatge de pacients que reuneixen tots els criteris de TMS definits pel
Grup de treball del Consell Assessor d’Assistència Psiquiàtrica i Salut
Mental i que s’han inclòs en el Programa d’atenció als TMS/sobre el total
de pacients atesos:
104/297 : 35 % total pacients visitats al CSMA1 amb tots els criteris
104/ 2852 : 3,6% del total de pacients visitats al CSMA1
27
- Percentatge de pacients amb TMS que han rebut una visita preferent post-
alta hospitalària en menys de 7 dies/ total de sol·licituds d’atenció a
pacients amb TMS derivades per hospitals. (Estàndard = 95%):
Del Programa o Grup TMS (104 persones) han ingressat 13 (12,5%),
d’aquests han rebut una visita post-alta en menys de 7 dies 11 persones
(84,6%). La resta dels pacients no van ser programats o bé per manca de
comunicació del dia previst d’alta hospitalària per part de l’Hospital emissor, o
bé per impossibilitat de contactar amb els pacients. Tot i així, tots van rebre una
visita post-alta posteriorment.
- Informació sobre el percentatge de pacients amb TMS que han rebut en el
centre o a domicili:
- Fins a 4 visites successives /any : 24 (23%) (tenien més visites
programades però no han assistit)
- 5-10 visites successives/any : 36 (34,6%)
-Més de 10 visites successives/any: 43 (41,3%)
- Nous pacients que acompleixen tots els criteris de TMS del Grup de
treball citat /nombre total de pacients atesos:
Primeres visites 2017: 1269 (CSMA1: 761, ABS: 508)
Primeres visites 2017 amb Dx TMS: 175 /761: 23% del total primeres 2017
(CSMA)
20 T Esquizofrènics: 20
4 T Esquizoafectius: 4
5 T Delirants crònics: 5
19 T Bipolars: 19
46 T Depressius recurrents 46
28 T Personalitat greus 28
27 T Crisi d’angoixa i agorafobia 27
46 TOCs 46
Primeres visites amb tots els criteris: 41/761: 5,3% del total primeres 2017 (CSMA)
- Percentatge de visites domiciliàries a pacients amb TMS sobre el total de
visites domiciliàries:
15 visites domiciliaries (TMS DX: 13 pacients 100% // TMS Programa: 8
pacients 61%)
28
- Descripció de les activitats desenvolupades pel CSMA per al seguiment
comunitari i la recuperació dels pacients amb TMS desvinculats:
El Programa d’atenció específica a pacients TMS , contempla un seguit
d’objectius i actuacions orientats a aconseguir una bona vinculació del pacient i
familia al CSMA ,per tal d’intentar assegurar una evolució estable del pacient , a
atendre de forma prioritària les situacions de crisi,promoure la seva reinserció
socio-familiar i laboral,evitar desvinculacions i abandonaments del tractament,i
atendre a les famílies com a element importantíssim que incideix en la millora del
pacient i de la qualitat de vida de tot el nucli familiar.
Objectius:
-Afavorir el pas d’atenció primària i hospitalària a ambulatòria especialitzada per
garantir la continuïtat assistencial.
-Informar al pacient i família sobre la malaltia , tractaments, recursos de que
disposem, funcionament del CSM, els seus drets i deures i actuacions bàsiques a
seguir davant de situacions urgents.
-Realitzar un control continu de l’estat psicopatològic del pacient des de l’alta o
accés al servei, per programar i preveure situacions de crisi.
-Afavorir la creació d’un vincle entre pacient i CSM , que permeti establir –nos com
a punt de referencia en relació a la malaltia.
-Oferir al pacient i família suport –acompanyament en moments d’estabilitat i de
crisi.
Accions:
-Mantenir les coordinacions amb ABS de zona.
-Mantenir coordinacions setmanals d’infermeria CSM amb infermeria unitats
d’aguts R. Torribera i quincenals amb psiquiatre referent d’aguts.
-Programar visita d’acollida post-alta amb l’infermera d’enllaç, pels casos nous i
vista de seguiment post-alta amb psiquiatre referent per a pacients amb història
oberta activa en el CSM.
-Comprobar mensualment l’assistència a visites de seguiment programades als
pacients inclosos en el programa. Ho realitza l’infermera responsable del programa
TMS.
En cas de falta d’assistència i /o risc d’abandonament , es realitzen contactes
telefònics amb el pacient i/o família, per reprogramar nova visita, o be es contacta
amb l’ABS de referencia , serveis socials de zona. També es pot programar una
visita al domicili conjunta amb iinfermeria ,i/o t social , i/o psiquiatre referents.
29
-Oferir als familiars visites de suport/psicoeducació/prevenir la sobrecàrega i
maneig de situacions conflictives quotidianes i de crisi.
- Activitat 2017 d’acolliment a nous pacients: detecció TMS
Total Pacients: 48
Sexe: 28 Homes / 20 Dones
Edats: 18-76 anys
Diagnòstics:
Esquizofrènia paranoide: 8
Altres esquizofrènies: 2
T. Psicòtics n. e.: 4
T. Delirant: 5
Depressió Major 2
Altres depressions: 3
Distímies: 3
T. Bipolar: 7
Tr. Esquizoafectiu: 1
Tr. Esquizofreniforme: 1
T.L.P. 1
Altres Tr Pesonalitat: 1
Tr. Adaptatiu: 4
TOC: 1
Tr. alimentació: 2
Altres: 3
Procedència:
Parc de Salut Mar CAEMIL:
Aguts 32
Dual: 4
Subaguts: 2
Llarga Estada: 1
H. Dia: 2
Altres dispositius:
H. St Pau: 2
30
No se sap: 1
UAPE: 1
UCIAS: 1
Presó: 1
H.Clínic: 1
Pacients en seguiment actiu al CSMA: 36
Pacients alta voluntària: 1
No presentats: 7
Seguiment a altres recursos (Delta, Hospitalització, ABS, trasllat de Zona): 4
Referents:
Infermera Montserrat Sabadell: 39
Infermera Mireia Ferret: 9
- Descripció de les activitats desenvolupades pel CSMA per assegurar la
participació activa de la família en el procés terapèutic:
Objectiu:
Oferir als familiars visites de suport/psicoeducació/prevenir la sobrecàrega i maneig
de situacions conflictives quotidianes i de crisi.
Famílies ateses: 14 ( 100% corresponents a pacients del programa TMS)
Edats: 18-45 anys
Sexe: 5 dones // 9 homes
Diagnòstics:
Esquizofrènia Paran.: 4
Altres Psicosis 2
TOC: 2
TLP: 2
Tr Personalitat : 1
Trastorn Bipolar: 1
Sense valoració diagnòstica: 1
Tr Esquizoafectiu: 1
Total visites:
31
La majoria de famílies del programa reben 2-4 visites/any de mitjana.
Motius:
Sobrecàrrega, psicoeducació , resolución de problemes, informació.
Seguiment:
- Famílies continuació seguiment: 8
- Famílies d’alta: 6
D’aquestes altes, s’acorda que puguin sol.licitar visites si més endevant les
necesitan.
32
4. URGÈNCIES, INGRESSOS I VISITES POST-ALTA:
4.1. Urgències:
- Nº Urgències pacients CSMA1: 305
- Nº persones ateses: 171 ( D: 103 H: 68) 5 % del total CSMA1
- Nº urgències/persona:
1 urgència: 115 persones
2 urgèncias: 27 persones
3 urgèncias. 12 persones
>3 urgèncias. 17 persones
- Mitjana d’edat: D: 45,7 Edad media H: 42,2
- Dx més freqüents:
T Psicòtics: 34 persones
T Afectivos mayores: 37 persones
T Ansietat: 36 persones
T Personalidat: 23 persones
- Evolució temporal de les urgències:
-
4.2. Ingresos:
persones
urgències
33
- Nº Ingressos pacients CSMA1: 105
- Nº Persones ingressades: 79 (D: 43 H: 36) 2,3 % del total CSMA1
- Nº ingressos/persona:
1 ingrés: 60 persones
2 ingressos: 16 persones
3 o més: 3 persones
- Mitjana d’edat: D: 48,2 Edad media H: 44,4
- Dx més freqüents:
T Psicòtics: 40 persones
T Afectius majors (Bipolars y TDM): 17 persones
T Personalidad: 8 persones
- Evolució temporal dels ingressos:
4.3. Derivacions a CSMA1 post-alta hospitalària:
D’un total de 70 persones ( 33H y 37D) no vinculadas al CSMA1 que han
realitzat al menys un ingrés a l’Unitat d’Aguts de R Torribera, 35 han estat derivades a
CSMA per seguimient.
ingressos
persones
34
- TMS (per diagnòstic): 20 persones (Mitjana de temps 1ª visita tras alta: 7,5
dies)
- No TMS: 15 persones (Mitjana de temps 1ª visita tras alta: 8,3 dies)
35
5. ÁREA D’INFERMERIA:
5.1. Activitat de suport a l’ABS, a Primària de Serveis Socials i/o a serveis
de l’IMSP
- Objectius que es proposen
1. Crear un protocol d’atenció individual i/o grupal per a pacients amb
trastorns emocionals.
Memòria objectiu 1:
Les infermeres del CSMA-I fan la proposta de dur a terme una intervenció
grupal psicoeducativa per a pacients amb depressió lleu/moderada. Es poden
realitzar grups tan al CSMA-I com a les ABS amb les que es pacti dur-lo a terme.
L’idea neix, al revisar el Protocol d’Intervenció grupal psicoeducativa per pacients
amb Depressió lleu/moderada a l’Atenció Primària de l’ICS; 2009, que les
infermeres del CSMA-I han cregut oportú simplificar.
2. Continuïtat de l’objectiu de l’any 2014/2016:
Portar un grup de relaxació a un ABS per formar a un/una infermer/-a perquè
pugui dirigir també grups de relaxació i ensenyar les tècniques a altres infermers/-
eres del seu equip.
Formar a altres infermers d’altres ABS i altres dispositius que ho necessitin,
com és el cas del SIAD, segons demanda.
Memòria objectiu 2:
A través de les reunions que realitza el nostre Assistent Social del CSMA,
Pedro Sánchez amb el Servei d’Atenció i Informació a la Dona (SIAD) que atén a
dones que estan vivint/o han viscut situacions de violència masclista, al setembre
de l’any 2016, s’acorda amb la Núria Becerra, psicòloga del SIAD, que les DUI
Mireia Ferret i la DUI Monsterrat Guerrero, col·laborin amb aquest servei, realitzant
un grup de relaxació amb usuaries seves.
- Període de realització del grup: del 19 de gener de 2017 fins el 23 de març de
2017.
36
- Número de sessions: 10 + 1 darrera als 3 mesos per valorar com han
evolucionat i reforçar allò après.
- Periodicitat: 1 sessió setmanal d’1 hora de durada, els dijous de 15:30-16:30h.
- Lloc: SIAD
- Número d’assistents: 14 dones que estan patint violència de gènere.
- La psicòloga del SIAD Núria Becerra i una PIR, Lorena, van passar l’Escala de
Hamilton d’Ansietat a les candidates a participar-hi, tan a l’inici del grup com
també als 3 mesos d’haver-lo finalitzat.
- El grup el va conduir la DUI Mireia Ferret i la DUI Montserrat Guerrero va fer
d’observadora.
- A la primera sessió es va passar, a cada participant, una valoració sobre el seu
estat de tensió/relaxació i també es va tornar a valorar a la darrera sessió per
conèixer l’evolució.
- A l’última sessió, es va passar un qüestionari de satisfacció del grup.
A la primera sessió del grup hi van participar 14 dones, d’edats compreses entre
els 43-68 anys. A mesura que el grup va avançar, el nombre de persones va anar de
baixa, restant 9 usuaries de les que es presenten les dades i comentaris següents:
PACIENT Hamilton-Pre
Hamilton-
Post
Valoració
PRE*
Valoració
POST* EDAT FILLS TREBALL
1 37 9 2 9 48 no no
2 33 17 5 8 57 sí no
3 32 24 3 7 48 sí sí
4 32 0 5 10 68 sí no
5 29 17 5 no 50 no sí
6 25 16 5 5 45 sí sí
7 18 10 3 9 59 sí sí
8 33
no 2 no 53 sí sí
9 34
no 2 no 43 no sí
37
*La Valoració-Pre i Post és la següent Escala de likert de l’1 al 10:
1. Totalment tens
2. Molt tens
3. Moderadament tens
4. Bastant tens
5. Lleugerament tens
6. Lleugerament relaxat
7. Bastant relaxat
8. Moderadament relaxat
9. Molt relaxat
10. Completament relaxat
Amb la Valoració-Pre, s’observa que de les 9 persones que es van avaluar:
3 usuaries (33,33%) estaven molt tenses
2 usuaries (22,22%) moderadament tenses
4 usuaries (44,44%) lleugerament tenses
Amb la Valoració-Post, s’avalua que de les 6 usuaries que van acudir al grup el
darrer dia (SIAD va informar que 2 d’elles s’havien desvinculat del seu servei i 1
es trobava de viatge):
1 usuaria (16,66%) estava completament relaxada
2 usuaries (33,33%) molt relaxades
1 usuaria (16,66%) bastant relaxada
1 usuaria (16,66%) moderadament relaxada
1 usuaria (16,66%) lleugerament tensa
GRÀFIC 1. Hamilton Ansietat
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Pacie
nt 1
Pacie
nt 2
Pacie
nt 3
Pacie
nt 4
Pacie
nt 5
Pacie
nt 6
Pacie
nt 7
Hamilton-A pre
Hamilton-A post
38
A través del qüestionari de satisfacció, les 6 persones que van participar
a la darrera sessió, van valorar:
- Que els seus coneixements un cop finalitzades les sessions de relaxació eren:
Molt bons: 83,33%
Bons: 16,66%
-Que havien usat/practicat les tècniques apreses:
De vegades: 66,66%
Freqüentment: 16,66%
Diàriament: 16,66%
-Que la pràctica de la relaxació els havia ajudat a reduïr l’ansietat:
Molt: 33,33%
Bastant: 50%
Poc:16,66%
Gràfic 2. Coneixements
després de les sessions
Molt bons
Bons
Gràfic 3. Utilització de les
tènciques apreses
De vegades
Freqüentment
Diàriament
39
-Que els continguts de les sessions els havien semblat:
Molt bons: 83,33%
Bons: 16,66%
-Que el temps de durada del grup els havia semblat:
Bo: 66,66%
Regular: 16,66%
Gràfic 4. Reducció de l'ansietat
després de la pràctica de la
relaxació
Molt
Bastant
Poc
Gràfic 5. Valoració contingut
sessions
Molt bons
Bons
Gràfic 6. Temps durada grup
Bo
Regular
40
Totes les pacients van verbalitzar que voldrien que el grup hagués durat més
temps i que si fos possible els agradaria participar en un altre.
S’ acorda amb la psicòloga del SIAD, Núria Becerra, de tornar a realitzar un
altre grup de relaxació en quan es tingui disponibilitat, de cara a l’any vinent.
Al setembre d’enguany la DUI Mireia Ferret ha realitzat dues reunions a l’ABS
Morera-Pomar per tal d’iniciar un grup de relaxació allí. A la primera reunió hi han
parcitipat el Dr. Jaume Claramunt, director mèdic, l’adjunt d’infermeria Sr. Jaume
Català i la Dra Lucas, psquiatra del CSMA-I i a l’altra reunió hi van ser presents el
Dr. Claramunt i el Sr. Català. S’acorda iniciar un grup de relaxació, el més aviat
possible, un cop s’hagin reclutat els pacients. Probable data d’inici del grup el 19
d’octubre de 2017. Es faria 1 sessió setmanal d’1 hora de durada, fins el 14 de
desembre de 2017. Si no és possible, es realitzaria el grup durant el 2018.
Al tercer trimestre de l’any, la DUI Monste Sabadell va portar també a terme un
altre grup a l’ABS de Montgat Tiana, al qual van ser ateses 6 persones durant 9
sessions. El feeback de pacients i professionals va ser molt positiu, encara que no
s’han pogut recollir dades quantitatives d’questa activitat per problemes técnics.
5.2 Activitat en relació a trastorns mentals severs (TMS), greus (TMG) i
Tractaments de disminució de risc:
Objectius que es proposen:
- Mesurar l’autoestima de tots els pacients TMS que l’infermera Mireia Ferret
atén en la seva consulta a través de l’Escala d’Autoestima de Rosenberg,
també que puntuïn una escala likert de l’1-5 i que contestin unes preguntes
obertes sobre el per què creuen tenir baixa autoestima i amb què ho relacionen
i com pensen que poden millorar. Amb els resultats obtinguts valorar com
ajudar a millorar-la en aquells casos que ho necessitin, bé a nivell individual o
bé amb la possibilitat de donar eines a nivell grupal.
Dades per l’avaluació:
Resultat de les dues escales i resum expressat de les preguntes obertes
Memòria objectiu TMS:
Dels 112 pacients que es visiten a les consultes de l’infermera Mireia Ferret i de
l’infermera Montserrat Guerrero (des de finals de juny de 2017 atén la seva
consulta la DUI Carla Martínez que supleix la seva baixa), es valora que hi ha 40
pacients amb TMS candidats a passar-los l’Escala d’Autoestima de Rosenberg*,
41
fer-los puntuar el seu nivell d’autoestima amb una Escala tipus likert de l’1 al 5* i
formular-los unes preguntes obertes sobre el per què creuen tenir l’autoestima
mitja/baixa, amb què ho relacionen i com pensen que es pot millorar*.
A la resta de pacients no es creu oportú valorar el seu nivell d’autoestima degut
al deteriorament cognictiu que presenten uns casos, les dificultats especials en la
comprensió de les preguntes que tenen alguns, la descompensació de la seva
malaltia mental, i també per vivències temporals determinades com per exemple: el
dol per la mort d’un familiar, entre altres processos.
Fins a la data d’entrega dels objectius 2017, s’han valorat a un total de 31
pacients dels que es presenten les dades següents i se seguirà avaluant els casos
que falten d’aquí a finals d’any:
Avaluada l’autoestima de:
10 dones
21 homes
D’edats entre els 31-72 anys
Amb diagnòstic d’Esquizofrènia Paranoide: 26 casos
Tr. Delirant: 4
Tr. Esquizoafectiu: 1
Puntuacions de l’Escala Rosenberg d’Autoestima:
21 pacients (67,74%) puntuen autoestima bona-excessiva
9 pacients (29,03%) puntuen autoestima normal
1 pacient (3,22%) puntua autoestima baixa
42
Puntuacions de l’escala likert del grau d’autoestima de l’1-5:
4 pacients (12,90%) puntuen grau baix
14 pacients (45,16%) puntuen grau mig
8 pacients (25,80%) puntuen grau alt
5 (16,12%) pacients puntuen grau molt alt
Es detecten 13 casos (41,93%) en els que no concorda la seva puntuació de
l’Escala Rosenberg d’Autoestima amb la seva puntuació de l’escala likert.
S’observa que:
A. ROSENBERG
Bona-Excessiva
Normal
Baixa
LIKERT
Baix
Mig
Alt
Molt alt
43
A. ROSENBERG LIKERT nº PACIENTS
Bona-Excessiva grau mig 8
Bona-Excessiva baix 1
Normal baix 3
Baixa mig 1
Per tan s’han formulat les preguntes obertes a un 58,06% de pacients que han
puntuat un nivell baix o mig d’autoestima a l’escala likert.
Al respondre les preguntes obertes, aquests pacients han relacionat el fet de patir la
malaltia mental i d’haver-se de medicar amb la limitació a l’hora d’aconseguit segons
quins objectius a la seva vida com: formar una família amb fills, treballar, donar una
carrera als fills, tenir parella, haver tingut més nivell d’ estudis, tenir més vida social,
manca de respecte cap a ells mateixos al consumir tabac, dificultats per seguir una
dieta equilibrada, realitzar poc exercici físic i la manca d’ energia per fer més activitats.
Els pacients han expressat que per millorar, hauríen d’acceptar la malaltia,
comprometre’s a millorar la dieta, a deixar el consum de tabac, a fer més exercici,
apuntar-se a fer alguna activitat sociabilitzadora, comunicar-se més i pensar en les
coses bones que tenen.
2 pacients han exterioritzat la creença de que es curaran del tot en un futur.
Tots aquests pacients han comentat a les infermeres que és puntualment que
presenten pensaments que els entristeixen o els amoïnen, sobre aquests temes
descrits anteriorment. Per això, les infermeres només ho han tractat amb cada pacient
individualment a través del diàleg i del reforç positiu de les seves propostes de millora.
Per ara no s’ha detectat la necessitat de realizar cap altra intervenció perquè en
general s’ha observat que els pacients presenten un bon nivell d’autoestima.
Dins del Pla Formatiu, les infermeres Mireia Ferret i Montse Guerrero han
sol·licitat fer el Curs on-line: “Programa de mejora de autoestima: La autoestima, la
chispa de tu vida”, proveït per Cibermedicina, S.L, per profunditzar sobre aquest tema
i tenir més eines que les ajudin a millorar l’atenció dels pacients que ho necessitin.
* S’adjunten: l’Escala d’Autoestima de Rosenberg, l’escala de likert de l’1-5 i les
preguntes obertes.
44
45
46
47
48
5.3. Memòria domicilis infermeria 2017:
- Nombre de visites domiciliàries : 7
- Nombre d’usuaris: 7
- Sexe: 3 homes/ 4 dones
- Edats: 45-73
- Diagnòstic:
Esquizofrènia paranoide : 4
Altres esquizofrènies: 1
Tr. delirant: 1
Tr. bipolar: 1
- Inclosos en el programa tms : 5
- Viuen sols: 4
- Objectius:
Valoració i seguiment estat de l’habitatge: 7
Valoració i seguiment estat clínic: 7
Valoració avd: 7
Presentació al pacient del servei de suport
al domicili de la fundació malats mentals: 1
Infermeria va anar acompanyada en 1 dels domicils per l’assistent social del
csma.
5.4. Patologia somàtica en pacients amb Trastorn Mental Sever (TMS) amb
seguiment d’infermeria en el CSMA-I detectada al 2017:
Des de les consultes d’infermeria s’han sol·licitat analítiques de control anual i
s’han fet els controls somatomètrics de pes, talla i índex de massa corporal (IMC) a
123 pacients d’edats compreses entre els 18 i 75 anys. Dels 123 pacients, 78 són
homes i 45 són dones. Destacar que de les 123 analítiques sol·licitades, hi ha 18
49
pacients que no se les han realitzat però se les faran al 2018 i 2 no s’han cursat
perquè els pacients es van negar.
Les patologies prevalents aquest any han estat: obesitat, colesterolèmia,
trigliceridèmia, diabetis mellitus (DM) i hipertensió arterial (HTA).
S’han detectat 15 pacients nous (12,19%) amb alteracions metabòliques de risc
cardiovascular. D’aquests, 10 són homes i 5 són dones. Dels pacients que al 2016
ja presentaven alteracions metabòliques, 10 han presentat més alteracions
afegides. D’aquests casos, 7 són homes i 3 són dones.
Dels 123 controls somatomètrics fets, segons la classificació de l’IMC establerta
per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), trobem:
- Baix pes (<18.5): 2 casos
- Normopes (18.50 – 24.99): 32 casos
- Sobrepes (25.00 - 29.99): 37 casos
- Obesitat tipus I (30.00 – 34.99): 35 casos
- Obesitat tipus II (35.00 - 40.00): 12 casos
- Obesitat tipus III (> 40.00): 5 casos
Pet tant:
- 91 dels 123 pacients presenten alteracions del pes (73,98%).
- 61 dels 102 que s’han realitzat l’analítica presenten alteracions (59,8%).
- 9 dels 102 que s’han realitzat l’analítica i els controls somatomètrics no
presenten alteracions metabòliques (8,82%).
- 18 dels 102 tenen HTA (17,64%).
Des de les consultes d’infermeria del CSMA-I, els professionals incideixen
en la importància de l’alimentació, l’activitat física i l’adherència al tractament,
entre d’altres, perquè els pacients siguin capaços de mantenir uns hàbits de
vida saludables.
50
6. ÀREA DE TREBALL SOCIAL
6.1. Resum dels àmbits d’actuació:
- Visites i Activitat assistencial :
VISITES DE TREBALL SOCIAL – 638
VISITES FAMILIARS DE TREBALL SOCIAL – 50
VISITES DOMICILIÀRIES – 8
ATENCIONS TELEFÒNIQUES A PACIENTS - 135
GESTIONS SOCIALS – 26
REALITZACIÓ D’INFORMES – 137
INTERCONSULTES AMB ALTRES PROFESSONALS - 1148
Programa TMS – Participació en la creació i avaluació dels PTI dels 104 casos
adscrits al programa.
Aquesta activitat assistencial es realitza en relació a 496 pacients diferents dels
quals un 62,3% són TMS.
- Tramitacions*:
RECONEIXEMENT O REVISIÓ DE GRAU DE DISMINUCIÓ
38 Expedients tramitats – Tots ells amb els corresponents informes mèdics i
socials
SOL·LICITUDS DE PNC I COMPLEMENTS
11 Tràmits incloent PNC, Complements i requeriments d’ampliació de
documentació
ALTRES TRÀMITS DIVERSOS
25 Expedients relatius a diverses ajudes, tràmits de dependència o accessos a
recursos socials no especialitzats (Inclou derivacions a la realització de
tractaments bucodentals a SOPS)
* Aquests tràmits no contemplen els iniciats directament pels usuaris sobre els que posteriorment
s’ha sol·licitat informe o suport en la gestió.
- Sol·licituds d’Accés a Habitatges per problemàtica social derivada de SM:
51
Al llarg de 2017, s’ha continuat treballant en la reordenació de les sol·licituds
d’habitatge, tant en la modalitat de Llar Residència com de Llar amb Suport, que
després de 3 anys d’aturada del Departament de Benestar Social i Família DBSF en
l’acceptació de noves sol·licituds per reorganització del sistema es van reobrir a 2016.
Gestió llista d’espera serveis d’habitatge:
Noves sol·licituds - 4
Expedients en tràmit - 6
Expedients aturats - 3
Persones en llista d’espera per Llar Residència - 17
Persones en llista d’espera per Llar amb Suport – 8
Places ofertades per DBSF - 0
La Comissió de Residències del Barcelonès Nord i Maresme i la Sub- Comissió
del Barcelonès Nord, en les quals participa el treballador social del CSMA1 han dut a
terme a 2017 un total de 6 reunions (12h) i paral·lelament la participació a aquestes
Comissions comporta un seguit de tasques administratives i de gestió d’expedients
afegida.
- Inserció laboral
La OTL de l’IMPO de Badalona és el Servei d’inserció laboral amb el que es
continua treballant majoritàriament, tal com es ve fent els darrers 10 anys.
Pacients inserció laboral / any
0
20
40
60
80
100
120
200620072008200920102011201220132014201520162017
48 57
45
74
92
57 53 63
66 72
92
114
52
La distribució per serveis és la següent:
OTL
44 Pacients a gener de 2017
37 Derivacions 2017 (+54%)
20 Baixes
15 Baixes en procés d’acollida
46 Pacients a gener de 2018
TOTAL PACIENTS 2017: 81
(+21%)
SPL
10 Pacients a gener de 2017
11 Derivacions 2017 (+57%)
12 Baixes
4 Baixes en procés d’acollida
5 Pacients a gener de 2018
TOTAL PACIENTS 2017: 21
(+50%)
ALTRES
5 Pacient a gener de 2017
6 Derivacions 2016 (=)
3 Baixes
3 Baixes en procés d’acollida
6 Pacients a gener 2018
TOTAL PACIENTS 2016: 11
(-21%)
Resultats de les accions
Total de contractes laborals en 2017: 28
Continuen procés d’inserció: 35 (gener 2018)
Treballant i seguiment post ins.: 14 (gener 2018)
Treballant i baixa: 10
Tancament sense inserció: 17
SPL 5 (gener 2018)
- Lleure i rehabilitació socio-comunitària
Al llarg de l’any 51 pacients del CSMA han estat vinculats a diferents Clubs Socials
o Programes de Joves per tal de reforçar habilitats socials i establir vincles amb la
comunitat. Amb l’obertura el passat mes de setembre del Club Social “La Ginesta”
especialment orientat a joves i a persones amb un alt nivell d’autonomia (el primer
53%
14%
10%
18%
5% Continuen inserció
Treballen / s.p
Treballant i bx
Tancament / s.s
SPL
53
recurs socio-comunitari especialitzat en Salut Mental que es crea dins del territori del
sector del CSMA1) s’ha aconseguit que més persones puguin ser ateses a Badalona
reduint el núm. de persones que s’atenen a altres territoris. La creació d’aquest nou
recurs ha permès la reducció de la llista d’espera en quasi un 30% i s’espera que al
llarg de 2018 aquesta llista d’espera es converteixi en residual.
Club Social “El BADIU”
26 Pacients socis a gener 2017
12 Pacients en llista d’espera
5 Altes de soci
3 Baixes
0 Baixes en període de proves
28 Pacients socis a gener 2018
Club Social “LA GINESTA”
5 Pacients socis al llarg de 2017
5 Pacient derivats 2017
0 Baixes
5 Pacients socis a gener 2018
Club Social Sta. Coloma Gram.
4 Pacients socis gener 2017
1 Pacients derivats 2017
0 Baixa
5 Pacients socis a gener 2018
Club Social “ESQUIMA”
5 Pacients socis a gener de 2017
2 Pacient derivats 2017
0 Baixes
1 Baixes en període de proves
6 Pacients socis a gener 2018
Altres Clubs i Programes Joves
4 Pacients socis a gener 2017
1 Pacients derivats 2017
2 Baixa
1 Baixes en període de proves
2 Pacients socis a gener 2018
CENTRE DE DIA BÈTULA
61%
13%
11%
11% 4% Badiu Esquima
Santa Coloma Ginesta
Altres
54
37 Pacients atesos 2017 (inclou grup d’acollida)
7 Derivacions 2017
1 Baixes en procés d’acollida
7 Baixes
29 Pacients a gener de 2018
A l’igual que altres dels serveis comunitaris del sector el Centre de Dia Bètula
es troba ple i amb una llista d’espera a la que es dona sortida a través dels grups
d’acollida que permeten oferir almenys un espai als pacients mentre hi ha possibilitat
de plaça disponible.
Les derivacions computades inclouen tant les realitzades des del CSMA com
les realitzades des de les unitats d’hospitalització de pacients de sector.
- Altres Programes i Serveis especialitzats
Rehabilitació psicosocial
REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL CAEM
5 pacients derivats a 2015 – 5 ingressos (Al marge d’altres pacients de sector
derivats directament des de les Unitats d’Aguts i/o Patologia Dual de CAEM.
Suports Domiciliaris especialitzats
FUNDACIÓ SALUT MENTAL CATALUNYA
3 Seguiments
ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL BARCELONÈS NORD
7 seguiments integrals
1 No vinculat
Entitats telars i incapacitacions legals
55
35 persones vinculades al CSMA1 es troben en situació d’incapacitació legal total
o parcial tutelats per part de diferents fundacions en data de gener de 2018. Des de
treball social es coordina el seguiment dels casos. També s’ha participat a 2017 en 7
reunions d’estudi de casos a demanda de les entitats tutelars.
A 2017 el TS ha assistit a 4 judicis d’incapacitació legal en qualitat de
testimoni.
S’han endegat 4 protocols per informar a la Fiscalia de presumptes situacions
d’incapacitació, dels quals dos han estat en format d’autotutela, treballant el
consentiment dels usuaris amb la mesura.
Altres dispositius socials de territori
CENTRE D’ACOLLIDA FOLRE
3 persones vinculades al CSMA1 s’ha atès al Centre d’Acollida Folre a 2017 de
manera coordinada amb els seus referents. Segueixen en actiu 3 persones a
gener de 2018.
MENJADOR SOCIAL
4 Derivacions 2017
4 Baixes
3 pacients vinculats a gener de 2018
SERVEI HABITATGE JOSEP PADRÓS
7 pacients vinculats
FUNDACIÓ ACOLLIDA I ESPERANÇA – CAN BANÚS
4 Pacients vinculats
6.2. Coordinacions externes:
56
- Coordinació amb Serveis Socials d’Atenció Primària i Treball Social dels
ABS:
Al llarg de l’any 2017 s’ha mantingut el treball encetat al 2008 en l’establiment
d’un sistema de treball coordinat amb els Serveis Socials Municipals i els treballadors
socials de les ABS del sector del CSMA1 per tal d’optimitzar la intervenció en usuaris
de Salut Mental amb problemàtica social associada.
Aquest treball emmarcat en les directrius del Protocol de coordinació amb
Serveis Socials i Sòcio-sanitaris de desembre de 2012 que es desenvolupa a partir
de 8 Principis rectors:
- Atenció integral de l’usuari
- Responsabilitat compartida
- Intercanvi d’informació fluït
- Accessibilitat dels usuaris als serveis
- Continuïtat de l’atenció
- Qualitat de l’atenció
- Promoció de la formació dels professionals socials en Salut Mental
- Foment del coneixement mutu i de la comunitat
Les Coordinacions s’han fet de forma conjunta (Serveis Socials – CSMA – ABS) a
totes les zones. S’ha establert un calendari de reunions adequat al volum de casos i
situació de cada zona. Algunes zones en funció de situacions internes del servei han
demanat cancel·lar les reunions o dilatar els terminis. En elles s’ha treballat la
coordinació de casos, derivacions i intercanvis d’informació de serveis. En total s’han
fet un conjunt de 28 reunions amb una dedicació total aproximada d’unes 70h. Els
referents dels equips de coordinació han estat els següents:
SBAS 1 (Geno Rovira – Des de juny 17 sense referent) – ABS Martí Julià (TS -
Macarena Sánchez)
SBAS 1 i 5 (Alicia Buil / Núria Fernández – Des de juny 17 sense referent) –
ABS Centre (TS - Celia Morcillo) i ABS Progrés/Raval (TS - Rosa Cañadas)
57
SBAS 2 (Maria Alonso) – ABS Nova Lloreda (TS – Joan Carles Vega) – ABS
Apenins-Montigalà (sense referent).
SBAS 3 (Eva Expósito) – ABS Morera-Pomar (TS – Lidia Obama)
SBAS 3 (Encarna Romero) – ABS Bufalà-Canyet (TS – Anna Matas)
S. Socials Montgat (Roser Dalmau – ABS Montgat-Tiana (Sense referent).
S. Socials Tiana (Anna Serlavós) – ABS Montgat-Tiana (Sense referent).
A banda d’aquestes reunions de coordinació ordinària amb una periodicitat
aproximada bimestral, s’han fet 2 d’extraordinàries (4h) per parlar específicament
d’alguns casos en seguiment de major complexitat.
En totes les actuacions de gestió de casos es tenen en compte dos criteris bàsics:
Flexibilitat – A través de la qual tractar d’adaptar les intervencions socials i
terapèutiques a les característiques dels usuaris i les seves circumstàncies.
Especialment en aquells casos d’usuaris desvinculats, amb poca consciència de
dificultat o situacions d’alta complexitat.
Evitar la sobreatenció – Evitar l’existència de diversos referents quan no és
absolutament necessari. Això implica que la gestió de determinats recursos o
serveis pugui fer-se amb coneixement i/o assessorament d’un altre equip
professional, però no necessàriament amb la seva intervenció directa. En aquest
sentit, s’intenta establir referents per assumptes concrets i supervisar el
compliment dels acords pactats a través de les coordinacions i no directament
amb l’usuari -si no és estrictament necessari. Així s’estalvia sobrecarregar els
serveis, doblar intervencions i oferir missatges que puguin resultar divergents.
58
El mateix Protocol de coordinació amb Serveis Socials i Sòcio-sanitaris de
desembre de 2012 preveia l’establiment d’espais teòrics-pràctics d’intercanvi i
formació que transcendeixin el treball propi de la gestió de casos compartits.
L’objectiu d’aquests espais, tant dins les reunions de coordinació com a través
d’accions formatives / informatives específiques (de les quals ja existeixen
experiències que han demostrat àmpliament la seva vàlua) són millorar en:
Demandes d’intervenció més adequades
Contenció dins dels propis serveis / menys derivacions no adequades
Millora de la detecció de casos clínicament greus
Millora de la detecció d’urgències socials amb escassa repercussió clínica
Continua existint una demanda explícita de col·laboració formativa que no es pot
atendre en funció de la forta càrrega de l’atenció directa i la necessitat d’emprar la
major part de l’espai de coordinacions inter-serveis en la gestió de casos. Per aquest
motiu no es vol abandonar la possibilitat de poder recuperar aquests espais que no es
fan des de 2014 i es segueix pensant en la possibilitat de cercar fórmules adequades
per incidir en aquest model de cooperació formativa.
- Coordinació amb altres dispositius socials
Aquestes inclouen EAIA, Folre, Centre Delta, Oficina d’Atenció al Ciutadà del
Departament d’Acció Social, Servei Integral d’Atenció a la Dona SIAD, Servei de
Dependència, Mesures Penals Alternatives i Residència Can Banús. En conjunt
s’han fet 21 reunions amb una dedicació d’unes 32h. A més d’aquestes reunions cal
afegir altres coordinacions via e-mail i/o telefònica amb aquests mateixos dispositius, o
bé, amb d’altres (CAD, Menjador Social, Referents d’atenció a persones sense
sostre,...) amb els que s’ha coordinat indirectament degut a la situació o dinàmica
d’aquests serveis o en tractar-se de situacions puntuals.
- Coordinació amb dispositius sòcio-laborals especialitzats
Es realitzen reunions de coordinació de periodicitat aproximada bimensual amb
OTL de l’IMPO – 4 reunions (12h), amb el SPL – 5 reunions (10h), SPL Molí d’en
Riquer – 1 reunió (2h). Amb altres serveis s’ha coordinat bàsicament a través de
telèfon i/o mail.
59
- Coordinacions amb recursos de rehabilitació sòciocomunitaria
S’han dut a terme un total de 20 reunions (40h) -5 amb Club Social Badiu, 6
reunions en relació als diferents programes gestionats per SMBN (que inclou
Voluntaris Activament, TBC i Suport Integral), 7 amb Salut Mental Catalunya (que
inclou Programa Llars per l’autonomia, Xarxa Jove i Suport Integral) 1 amb Club Social
Esquima i 1 amb Club Social de Santa Coloma. Tant amb aquests com amb altres
dispositius rehabilitadors s’ha dut a terme una coordinació continuada via mail i telèfon.
- Altres coordinacions
Cal afegir també les coordinacions amb el referent de zona de PSI, Diversos
serveis residencials, dispositius varis d’atenció a la disminució intel·lectual i
altres sanitaris,... que han suposat un total de 10 reunions així com diverses gestions
i coordinacions via mail i telefòniques.
Coordinacions externes per percentatge d'hores
6.3. Participació a projectes de desenvolupament comunitari:
Dins les funcions de dinamització comunitària i col·laboració amb les entitats
socials del territori, i en especial, d’aquelles destinades a l’àmbit de la Salut Mental el
TS del CSMA1 ha participat en diverses iniciatives i en el desenvolupament de
diversos projectes.
40%
17% 13%
22%
8% Serv.Soc. i TS-ABS
Altres Socials
Laborals
RHB sociocom.
Altres
60
- Servei d’Atenció a Famílies i Assessorament Jurídic per a famílies
Una d’aquestes col·laboracions amb l’Associació Salut Mental Barcelonès Nord
SMBN ha estat orientada a la creació d’un Servei d’Atenció a Famílies dins de SMBN.
Aquesta col·laboració queda emmarcada dins d’un seguit de transformacions de
l’entitat orientades a la seva modernització i generació de serveis complementaris i
coordinats als que realitza la Xarxa pública social i sanitària amb l’objectiu de cobrir
àrees que queden fora de l’abast de l’atenció pública però generant alhora serveis als
que els professionals d’aquesta també poden recórrer i tenir com a recurs.
El Servei d’Atenció a les Famílies SAF de SMBN esdevé un punt d’informació
per persones o famílies que accedeixen per primera vegada a l’atenció sanitària d’una
problemàtica de salut mental i també ofereix un espai d’assessorament i informació
jurídic amb professionals d’alta especialització en les temàtiques que afecten a la salut
mental que es posa no només a l’abast de les famílies sinó també (i de forma gratuïta)
als professionals del territori.
El SAF es troba en funcionament des del passat mes de setembre de 2017 i al
llarg de 2018 s’espera dissenyar els materials de difusió adreçats als professionals del
territori. El disseny del Programa ha estat creat per: Laia Gómez –TS de SMBN, Marta
Vallvé – TS de la Unitat d’Aguts de CAEM, Pedro Sánchez – TS de CSMA1 i Jordi
Grinyò – Advocat especialista en salut mental i discapacitat.
- Participació en el Programa del Club Social “La Ginesta” de SMBN
La creació d’un segon Club Social per Badalona era una vella reivindicació de
les entitats i els professionals de la Salut Mental. El Club Social “El Badiu” havia arribat
a la primera meitat de 2017 a una llista d’espera de més de dos any i existien
dificultats de diversos tipus per accedir a altres serveis de Club Social de poblacions
properes.
A més d’això, s’havien detectat altres dificultats per a l’accés al servei de Club
Social derivades de la diversitat del perfil dels usuaris que feien complicat remetre a
pacients a un funcionalisme més preservat però que tampoc acabaven de funcionar
sense un suport especialitzat. Per aquest motiu, es va aprofitar l’oportunitat que oferia
la posada en marxa del nou servei promès des de feia més de 5 anys pel Departament
de Benestar Social i Família per col·laborar en el disseny d’un Projecte orientat a un
perfil de joves o persones amb una autonomia més preservada o en fases avançades
d’un procés rehabilitador.
61
El model de “La Ginesta” transcendeix les activitats arquetípiques dels Clubs i
es reinventa a partir dels criteris de normalitat i major autonomia oferint activitats com:
Gestió i utilització d’Apps per Smartfones, Taller de maquetes a escala, Bateig de
submarinisme i altres activitats marítimes, blog de músiques,... entre moltes d’altres en
fase de disseny i organització.
D’altra banda, La Ginesta és el primer servei adreçat a la Salut Mental que es
crea al Sector del CSMA1 on fins a data d’avui no existia un sol recurs o servei
especialitzat.
El Projecte de la Ginesta ha estat elaborat per: Laia Gómez – Coordinadora
dels Clubs Socials de SMBN i Pedro Sánchez – TS del CSMA1.
62
- Programa de pisos de lloguer social amb suport a la vida
independent:
Llars per l’autonomia és un Programa de pisos de lloguer social amb suport a la
vida independent que neix a partir d’una iniciativa compartida de SMBN amb la
Fundació Salut Mental Catalunya i el Centre de Salut Mental d’Adults 1 de Badalona.
La importantíssima manca de recursos d’habitatge per a persones amb
problemàtica social derivada de salut mental al Barcelonès Nord situa el nostre territori
a la cua de Catalunya tal i com es desprèn de les dades de la Cartera de Serveis i el
document de Programació territorial dels serveis socials especialitzats 2015-2018. A
tota aquesta àrea amb una població major de 18 anys de més de 320.000 habitants no
existeix una sola plaça de Llar amb suport i tant sols existeixen dues llars residències.
Aquesta situació fa que les persones que necessiten un recurs d’aquesta mena s’hagin
de desplaçar del territori fet que implica un distanciament del seu entorn de relacions
socials, familiars i punts de referència.
El problema de l'accés a l'habitatge és una de les principals dificultats socials
del País, com a conseqüència del dispar increment del seu cost en relació als salaris.
Òbviament aquesta dificultat es fa més forta en aquells territoris metropolitans que
sustenten una major pressió demogràfica, i més si cap, en aquelles poblacions amb
menor renda per càpita i majors taxes d'atur, com és el cas de Badalona, amb ambdós
indicadors clarament per sobre de la mitja. A més d’això, les persones que pateixen
Trastorns Mentals Severs, han de fer front a un segon obstacle en relació al seu accés
a l'habitatge: les seves majors dificultats per insertar-se al mercat laboral i obtenir uns
ingressos dignes (taxa d'atur entorn 40 punts superior a la de la població general) i les
dificultats derivades de les limitacions d'autonomia com a conseqüència del seu
trastorn. A més de tot això, a Badalona fa més de dues dècades que no es fa cap
promoció d’habitatge públic fet que agreuja encara més el problema.
La manca d’alternatives reals per persones afectades per trastorn mentals
greus que no disposen d’un habitatge adequat a les seves possibilitats i capacitats
econòmiques i personals constitueix un dels eixos centrals que els converteix en
dependents de les seves famílies d’origen, fent molt difícil que es puguin donar
veritables processos d’independència i autonomia de la persona. Això sovint ve
acompanyat de conflictes de convivència amb la família o amb pares grans. Altres es
63
troben ja sense família i/o amb precàries condicions de subsistència, que els fan
tributaris d’un nivell de suport integral, habitatge i suport a la persona, que engloba una
visió total de la realitat social de la persona.
Els pisos de lloguer social amb un suport professional i psicoeducatiu ofereixen
la possibilitat de gaudir d’un habitatge en el propi entorn comunitari i d’un suport
professional que garanteixi l’autocura, l’autonomia i la integració social de la persona
amb trastorn mental.
Els objectius del Programa són:
1. Proporcionar a la persona afectada un espai propi, de vida autònoma i
independent de la família d’origen.
2. Proporcionar una llar de baix cost econòmic i en el propi municipi del
pacient
3. Facilitar el desplegament de totes les potencialitats i capacitats de la persona
amb el programa de suport a la vida independent.
4. Evitar processos d’institucionalització i/o cronificació de persones que
no tenen suport social ni familiar i que poden desenvolupar-se de forma
autònoma amb un recolzament professional de baixa intensitat.
El Programa podrà atendre els primers beneficiaris el proper mes de febrer de
2018 en que està prevista la signatura del contracte assistencials i la entrega de les
claus. Ja es compta amb un habitatge que Habitat3 cedeix en règim de lloguer a preu
reduït i que s’està acabant d’adequar amb la participació dels propis usuaris i suport de
SMBN i la Fundació SMC. El CSMA1 ha fet ja la selecció i proposta de candidats,
garantirà el suport sanitari als pacients i col·laborarà en la supervisió del Projecte a
través de la participació del professional de Treball Social del Centre a la Comissió de
seguiment en la que participen totes 3 entitats dins d’un Pla de treball orientat a
millorar la seva autonomia.
64
Procés d’adequació de l’habitatge fet el passat mes de novembre amb la
col·laboració de la Fundació Roca i Pi, Voluntaris Activament, tècnics de la
Fundació Salut Mental Catalunya, Professionals de Suport Integral de SMBN i
els Propis usuaris.
65
- Participació en el Programa Comunitari de voluntariat en SM i TBC
A Aquesta línia de treball encetada a l’any
2013 i fonamentalment a través Projecte
Voluntaris Activament de SMBN amb el
que des de Treball Social del CSMA1
s’ha col·laborat activament des del
disseny del Projecte inicial fins a
l’estructuració de les activitats.
El desenvolupament del voluntariat en
Salut Mental ha permès obrir una
interessant via de treball per la
rehabilitació comunitària de pacients No
TMS i TMS menys greus i autònoms, amb
unes característiques menys adients a les
activitats dels Clubs Socials.
Aquest grup de pacients que per les
seves característiques difícilment podien
identificar-se amb els perfils d’usuaris
dels Clubs Socials, però que precisen un
cert nivell de suport, motivació i impuls
que no permetia fins ara el seu encaix en
moltes activitats de lleure obertes a la
població general, troben ara un ventall
important (i en creixement) d’activitats a
través de les quals s’aconsegueix:
- Augmentar l’ocupació significativa del temps
- Atorgar sentiment comunitari
- Ampliar relacions socials
- Augmentar l’autoestima
- Potenciar les capacitats personals
- Augmentar l’autonomia personal
66
- Visibilitzar els col·lectius discapacitats
- Combatre els prejudicis del col·lectiu
La participació a activitats de voluntariat ha permès transcendir el rol passiu
com a usuaris/receptors de suport que es substitueix per un rol actiu de persones que
col·laboren amb entitats socials en diferents àrees però amb la supervisió i reforç de
professionals especialitzats.
A partir de 2014 el programa de voluntariat inicial s’amplia incorporant persones
que amb dificultats derivades d’un trastorn mental han de complir mesures de treball
en benefici de la comunitat (TBC) com a conseqüència de la comissió d’un delicte.
SMBN vol oferir alternatives pel compliment de TBC, adequats a les necessitats
del col·lectiu i això permet a més Treballar el sentiment de responsabilitat social i el
doble prejudici Salut Mental / Penat.
A la xarxa de voluntariat d’Activament en la que participen diversos serveis
sanitaris i socials del territori juntament amb la Subdirecció General d’Execució i
Reparació Penal a la Comunitat del Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya.
Ha 2017 les Voluntaris Activament ha superat les 1400 accions de voluntariat i
les 2500 hores.
Desenvolupant les accions en diverses àrees:
Acompanyaments Comunitaris: passejos i acompanyaments grupals a usuaris de
diverses residències de Badalona: Gent Gran, Salut mental, Disminució Física,...
67
Voluntariat en horts urbans i espais verds de diferents centres públics, on també
s’ofereix formació impartida pels voluntaris sobre horts ecològics.
Voluntariat amb el Centre Comarcal d’Atenció als Animals de Companyia del
Barcelonès Nord, passejant gossos i altres tasques pel manteniment de les
condicions saludables dels animals acollits.
Acompanyaments individuals per exercir l’oci, oferir companyia o fer gestions i/o
ajuda puntual a persones amb dependència, risc o dificultat conegudes per la
xarxa. Les accions es fan sense suport professional.
Organització i realització de tallers, en funció dels coneixements específics dels
voluntaris que es desenvolupen al Club Social “El Badiu”, residències o altres
entitats. Actualment es fan tallers de guitarra, anglès, català, manualitats o
estètica i perruqueria, entre d’altres.
Suport a entitats socials en tasques administratives puntuals, gestions, realització
d’events,...
Organització i gestió del rober amb accés preferent a usuaris dels CSMAs en
situació de necessitat extrema.
Organització del Projecte BookCrossing Badalona de recollida, reparació i
alliberament de llibres usats amb un punt d’entrega/alliberament al CSMA1.
Acompanyament a persones nouvingudes i/o amb dificultats idiomàtiques per
part de voluntaris que coneixen la seva llengua i ja estan integrats a casa nostra
(Nova activitat).
Suport al Centre Obert Salut Alta que atén a infants de 6 a 12 anys oferint-los
berenar i suport a la realització de deures escolars (Nova activitat)
Acord pel suport a Biblioteques Municipals (Propera activitat).
Al llarg de 2017 s’han fet 13 noves derivacions de pacients del CSMA1 i un total de
42 pacients han fet activitats de voluntariat al llarg d’aquests any, dels quals 29
segueixen en actiu a data de gener de 2018. Els pacients derivats pel CSMA1 suposen
el 50% dels voluntaris d’Activament que segons procedència es distribueixen en:
CSMA I 48%
CSMA II 38%
68
CENTRE DE DIA 4%
MARTÍ I JULIÀ 2%
SERVEIS DE BARCELONA CAPITAL 2%
CSMA MARTI I JULIA 2%
A banda del Projecte Activament s’han derivat voluntaris a altres entitats socials
al marge d’aquest programa per a la realització de tasques molt específiques de suport
a nens en tasques escolars o tallers.
- Grup d’Acció Comunitària de Badalona GAC
El Treballador Social del CSMA ha participat i ha format part de l’equip
promotor i organitzatiu del GAC: Grup d’Acció Comunitària de Badalona que
funcionava des de 2013 i que va ser clausurat el passat mes de novembre de 2017
després de mes de 4 anys de trajectòria i bona part dels objectius inicials complerts.
Aquesta iniciativa endegada per
diversos professionals socials de
diferents dispositius de la zona centre
de Badalona, va neixer en copsar la
necessitat de transcendir el treball de
gestió de casos i la parcialització dels
serveis i va donar lloc a diferents
projectes cooperatius que parteixen
d’aquesta col·laboració inter-serveis.
Al llarg dels 4 anys es van dur a terme
VII Jornades, 5 activitats pel
coneixement dels serveis del territori
(Les passejades) i diversos Projectesde
col·laboració com el Bookcrossing, els
Voluntaris Activament, el de Treballs en
Benefici de la Comunitat o el
d’intercanvi d’alumnes i suport formatiu
entre d’altres,...
Més de 100 professionals de diferents dispositius socials, socio-sanitaris, socio-
educatius i socio-laborals de la zona centre de Badalona han format part del GAC.
69
Totes les activitats realitzades han tingut una participació mitjana d’uns 45
professionals i una valoració en quant a organització, utilitat professional i model
metodològic que es troba en nivells d’excel·lència per sobre dels 9 punts sobre 10.
A banda d’aquestes activitats presencials el GAC va mantenir actiu un blog
com a plataforma per afavorir aquest treball i també per explicar aquesta iniciativa:
http://gacbdn.blogspot.com.es. El blog del GAC també informava sobre la oferta
formativa i notícies significatives en l’àmbit social.
El GAC, a través del seu innovador model, s’ha convertit en aquests 4 anys en
una important plataforma d’intercanvi professional i de cooperació inter-serveis.
Malgrat tot la participació dels professionals al GAC ha estat molt desigual, en bona
part, per la manca de compromís de moltes de les institucions que no sempre han
afavorit la participació al Projecte o no han estimat els beneficis i oportunitats que la
participació al GAC tenien, en tant, que aportació qualitativa a la tasca professional.
Aquest ha esdevingut el motiu fonamental de la seva clausura i la recerca d’in iciatives
comunitàries més reduïdes però des d’agents més implicats que uns mesos més tard
va donar lloc al Projecte “La Regadora” en l’àmbit de la Salut Mental.
A 2017 el GAC va organitzar les VII Jornades GAC: La Llamada - Entorn els
vincles personals / professionals, la ètica professional i els principis i valors que
regeixen a les professions socials.
70
Novament la valoració de les Jornades va ser excepcional, atorgant 9,58 punts
a l'organització, 9,43 als continguts i 9,64 a la metodologia. La pregunta de si la
jornada ha estat útil per la vostra tasca professional ha estat puntuada amb un 9,33 i la
de si intentareu assistir a la propera edició amb un 9,66. Totes les puntuacions a tots
els apartats han estat en nivells d'excel·lència i la valoració global de les VII Jornades
del GAC va ser de 9,53 punts.
El GAC també va organitzar al gener de 2017 la V edició de les “Passejades”.
En aquesta ocasió destinada a la desocupació. Fen un recorregut per diversos
recursos de la ciutat que treballen en aquest àmbit per oferir un coneixement “in situ” a
través de dinàmiques o exposicions realitzades amb la col·laboració dels Serveis que
es visiten. Aquesta edició va obtenir una valoració per part dels assistents de 9,43
punts. A més l’informatiu de la TV de Badalona es va fer ressò de l’activitat cobrint part
del recorregut.
Al llarg de les seves V edicions les passejades han permès millorar la
col·laboració, coneixement i mecanismes de derivació a diversos recursos, generant
sinèrgies de suport i col·laboració que minimitzen la burocratització, faciliten el
contacte directe i la participació dels usuaris atorgant-los un major sentiment
comunitari, incidint sobre els prejudicis, visibilitzant els col·lectius i superant la
parcialització de l’acció social.
6.4. Activitats formatives i col·laboracions:
El TS del CSMA1 va participar a les Primeres Jornades de Treball Social
PSMar – Eines per a l’abordatge de la complexitat celebrades el passat 17 de març de
2018
71
Com altres anys el TS del CSMA1 ha col·laborat amb el Programa Apropa
Cultura.
Apropa Cultura és una iniciativa de lleure cultural inclusiu per a les entitats
socials en la que participen actualment, més de 90 equipaments culturals de tota
Catalunya, entre les que es compten les institucions culturals més importants del País:
l’Auditori, el TNC, El MNAC, EL MACBA, El CCCB, el Liceu, el Palau de la Música, el
Museu Picasso, el Museu Dalí i molts altres equipaments públics i privats que
ofereixen la seva programació habitual a través de la plataforma Apropa Cultura a
persones en situació de risc d’exclusió social a preus molt reduïts, així com formació
artística als professionals socials i formació social als professionals dels espais
culturals.
La col·laboració va consistir en una
xerrada sobre Salut Mental als
professionals del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya
realitzada el passat 19 d’abril de 2017 a
El Born: centre de cultura i memòria
amb el títol “9 preguntes entorn la Salut
Mental”.
La gestió del Programa Apropa Cultura des de Badalona es realitza de forma
Coordinada amb SMBN i, dintre d’aquests amb Voluntaris Activament que gestiona les
propostes culturals. A 2017 s’han gestionat 112 entrades a un tota l de 25 espectacles.
Algunes d’elles directament per usuaris i altres pels seus familiars dins de la estratègia
de suport als cuidadors de pacients TMS.
2017
ESPECTACLES 25
ENTRADES 112
Apropacultura Families 2017 Apropacultura Voluntaris 2017
ESPECTACLES 11 ESPECTACLES 14
ENTRADES 85 ENTRADES 89
72
7. FORMACIÓ, DOCÈNCIA I RECERCA
7.1. Formació:
- Sessions clíniques internes 2017:
Tratamiento del tabaquismo. Victoria Ollés, Enero 2017.
Diagnóstico de enfermería en CSMA-1 + Relaxació a l’Atenció Primària. Equip
d’infermeria. Febrer 2017
Actividad 2016, carga asistencial. Ermitas Turnes,Febrero 2017
Psicoterapia en CSMA y ABS, Olga Cavanillas. Febrero 2017
Depresión resistente. Victoria Ollés. Marzo 2017
Actualización trastorno bipolar según DSM-V. Joan Calvo Junio 2017.
Presentación de la memoria 2016. Emilio Pérez. Junio, 2017
Controversies al Codi Risc Suïcidi. Petra Gento. Junio 2017
Seguridad en el lugar de trabajo. Emilio Pérez. Septiembre 2017.
Proyecto de terapia grupal al ABS. Enrique Sobrino. Octubre 2017
Renta de Garantia. Pedro Sánchez. Octubre 2017
Fundamentos de la terapia sistémica. Xacobe Fernández, Noviembre 2017.
- Formació externa 2016 :
Nom de la
formació
Tipus de
formació
Dirigida a Formador Data Nombre
d’hores
Jornada
d'implementació
del Projecte
Essencial
Jornades Direcció AQuaS 21 d’Abril 4h
Tratamiento de
miedo extremo
a conducir
Curs Psicòlegs PSIOUS Febrer 1h
Cómo Curs Psicòlegs PSIOUS Febrer 1h
73
pontenciar los
beneficios de la
realidad virtual
24 Symposium
Internacional
sobre
Actualizaciones
y Controversias
en Psiquiatría,
¿ Crisis en la
Psiquiatría?
Symposium Psiquiatres/Psicòlegs H. Germans
Trias i Pujol/H.
Bellvitge
20-22
d’Abril
14h
IX Jornades
dels Programes
d'Atenció
Espefíca al
Trastorn
Psicòtic
Incipient
Jornades Tot l’equip Centre
d’Higiene
Mental de les
Corts
15 de
Juny
5h
III Jornada de
Benchmarking
en Salut Mental
a l'Atenció
Primària de
l'ICS
Jornades Tot l’equip ICS 23 de
Març
7h
Actualització en
alcohol a
l’Atenció
Primària
Jornada Infermeria ICS 15 de
Març
4h
I Jornada de
Treball Social
PSMAR: Eines
per l'abordatge
de la
complexitat
Jornades Treball Social Parc de Salut
Mar
17 de
Març
6h
Programa de
mejora de la
Curs Infermeria Psiquiatria.com - 90 h
74
7.2. Docència:
- Residents de família 2017 (Ermitas Turnes):
Gemma García Güerri enero-febrero
Iván Quispe Marca abril-mayo
Ana Cabrera sept.-octubre (1.5 mes + ½ mes en C. Delta)
Viktoria Egorova Egorova nov-dic (1,5 meses + ½ mes C. Delta)
autoestima: la
autoestima, la
chispa de tu
vida (5ª edición)
XVII Jornadas
ANPIR “la
comorbilidad en
la práctica
clínica”
Jornades Psicòlegs ANPIR 11-13 de
Maig
15 h
VII Jornades
GAC: La
llamada
Jornades Treball Social Grup d’acció
comunitària de
Badalona
9 de
Juny
6h
Curso “Gestión
por procesos en
los servicios de
salud”
Curs Direcció,altres
profesionals
interessats
UNED - 250h
XVII Congreso
Mundial de
Psiquiatría de la
WPA
Congrés Psiquiatres Associació
Mundial de
Psiquiatría
(WPA)
9,10,11
d’Octubre
21 h
Curso
introductorio a
la terapia
basada en la
mentalización
(MTB)
Curs Psicòlegs Parc de Salut
Mar
18
d’Octubre
8,4h
75
- Residents d’infermeria EIR BSA comunitària 2016:
Durant l’any 2017, han realitzat la seva rotació al CSMA-I de Badalona dos EIR
de l’especialitat de Comunitària.
Un ha estat fent pràctiques del 8/5/2017 al 02/6/2017 i l’altre del 12/9/2017 al
29/9/2017.
Les persones de referència al CSMA-I han estat la DUI Mireia Ferret Canale i la
DUI Montserrat Sabadell Gimeno.
7.3. Recerca:
- Projecte Aplicació de tècniques de realitat virtual en la teràpia de
l’agorafòbia en un CSMA (Projecte d’Innovació 2017).
Autors: Olga Cavanillas (psicòloga), Pedro Sánchez (treballador social) i M
Victòria Ollés (psiquiatra) professionals del CSMA1.
Durada del projecte: 2 anys. Inci 1 de gener 2017, finalització 31 de desembre
de 2018.
Justificació: El Pla de Salut 2016-2020 proposa millores corresponents a la
salut digital, la millora i transformació del sistema de salut i organització
sanitària mitjançant la introducció intensiva de tecnologies emergents. En salut
mental, les aplicacions principals s’associen amb tècniques d’exposició a
realitat virtual (TERV) empleades habitualment pel tractament de les fòbies. Els
trastorns per ansietat són considerats el quadre clínic més freqüent de la
població, al 2015 un 78,5% de pacients atesos al CSMA1 poden considerar-se
crònics, amb una mitjana de tractament de 12 mesos.
Han estat diagnosticats de trastorn d’ansietat 459 pacients, dels quals
77 es consideren TMS (diagnòstic de Trastorn per pànic amb agorafòbia). Amb
el present projecte es pretén avaluar l’eficàcia de l’exposició amb TERV en el
tractament de l’agorafòbia en un centre de salut mental d’adults.
Objectius: Millorar la simptomatologia fòbica de pacients afectats per trastorn
per pànic amb agorafòbia, del CSMA-1 Badalona mitjançant exposició amb
Trev.
76
Metodologia: Derivació del pacient a psicologia per part de psiquiatre del
CSMA. Psicologia valora la idoneïtat del pacient per participar en el programa
amb realitat virtual i informa de les característiques d'aquest. Es realitza
avaluació pre i post-tractament: Inventari de mobilitat per agorafòbia (IA),
Qüestionaris de sensacions i cognicions agorafóbicas, BDI II per avaluar
depressió , STAI per mesurar nivell d'ansietat tret-estat. L'avaluació
postractament inclou avaluació de nivell de satisfacció global respecte al
tractament i avaluació de paràmetres relacionats amb qualitat de vida,
satisfacció personal i canvis produïts després de la TERV, així com valoració
de la pròpia TERV.
Descripció de la mostra: S'han avaluat 35 pacients diagnosticats d'agorafòbia
(amb i sense pànic), dels quals, 28 han estat inclosos a l'estudi. 20 són dones i
8 homes. El 71.4% viuen en parella (20). Predominen els pacients amb nivell
d'estudis primaris (21 pacients), 4 han finalitzat estudis secundaris i 3 són
llicenciats. Quant a l'evolució de la patologia, la mitja és de 9 anys, éssent
major l'evolució del trastorn en dones (mitja de 19 anys) que en homes (8
anys).
Quant a les variables clíniques mesurades en el pre tractament,
l'evitació agorafòbica és major en dones que en homes. La puntuació mitja en
el IA (qüestionari d'evitació agorafòbica) és de 94.70 en dones si surten soles,
mentres que en els homes la puntuació mitja és de 65.60, éssent aquesta
diferència estadísticament significativa (0.023). Si surten acompanyats, les
dones puntuen més en evitació també (D= 61.90, H=52.90).
Quant a la incomoditat experimentada davant sensacions corporals
(mesurada mitjantçant el BSQ), aquesta és més gran en donesque en homes, i
també es major la freqüència de cognicions agorafòbiques en dones que en
homes, éssent aquesta última diferència estadísticament significativa (0.026).
Per últim, les dones també puntuen més alt en depressió (D=26, H=23,
predomini de depressió lleu) i ansietat tret (D=31.90, H= 20.80; diferència no
significativa), mentres que els homes puntúen més alt en ansietat estat (D=
27.20, H=31.90).
77
Estat actual de l'estudi: Es segueix reclutant mostra per participar en el
projecte i s'està realitzant l'anàlisi de dades comparativa entre pre i post
tractament, així com l'anàlisi de dades intrasessió.
- Posters/comunicacions:
Rivas Puy I., Rodriguez, M., Burguete T., Pascual B., Ollés, M.V., et al.(2017,
Juny). Off label pharmacotherapy in substance use disorder. Poster presentat
al CPDD 79th Scientific Meeting Program. Montreal. Canadá
- Investigació d’infermeria:
Les infermeres Montse Sabadell Gimeno i Mireia Ferret Canale,
continuen formant part de la Xarxa de Recerca d’ Infermeria de Salut Mental i
Addicions de Catalunya:
La Xarxa, a nivell oficial, manté el reconeixement de la Generalitat Exp
2004XT0006 i es continua treballant a l’espera de noves convocatòries oficials de
reconeixement de xarxes d’investigació.
La coordinadora de la Xarxa és M. Teresa Lluch Canut, Catedràtica
d’Infermeria Psicosocial i Salut Mental del Departament d’Infermeria de Salut
Pública, Salut Mental i Materno-Infantil de l’Universitat de Barcelona. Doctora en
Psicologia
per la U.B.
La xarxa la conformen diversos grups de recerca i institucions diferents.
Es manté en creixement.
Institucions que configuren la Xarxa:
1. Unitat d'Infermeria de Salut Mental. Departament d'Infermeria de Salut
Pública, Salut Mental i Materno-infantil. Escola d'Infermeria. Universitat de
Barcelona.
2. Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu.
3. Serveis Assistencials Dr. Emili Mira i Lopez. Diputació de Barcelona.
78
4. Centres de Salut Mental. Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental.
5. Centres de Salut Mental-CSM I i II. Institut Municipal de Serveis Personals.
Ajuntament de Badalona.
6. Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental. Germanes Hospitalàries
del Sagrat Cor de Jesús.
7. Escola d’Infermeria. Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).
8. Escola Universitària d'Infermeria Gimbernat (Adscrita a la Universitat
Autònoma de Barcelona).
La Xarxa disposa d’ una pàgina web: http://www.ub.edu/xtinfermeriasmc
que recull la seva estructura i la producció científica. Així mateix afavoreix la
seva divulgació tant a nivell nacional com internacional ja que està construïda
en tres idiomes: català, castellà i anglès. En aquests moments es treballa per
millorar la web.
79
8. ANNEX
80
GRUP D’ATENCIÓ AL PATIMENT CRÓNIFICAT A
LA ATENCIÓ PRIMA RIA
81
SERVEI DE SUPORT EN SALUT MENTAL A LA ATENCIÓ PRIMARIA - CSM 1
“Los científicos dicen que estamos hechos de átomos,
pero a mí un pajarito me contó que estamos hechos de historias”
Eduardo Galeano
OBJECTIUS DE LA PROPOSTA
Oferir un nou servei terapèutic de tipus grupal per “facilitar” -més enllà de la
gestió/contenció de les llistes d’espera que tradicionalment manté el servei de suport
en psicologia a la atenció primària- la creació d’un espai d’acollida, d’escolta,
d’informació, de comunicació, de interrelació social i de reflexió al voltant del
malestar emocional cronificat de les persones que viuen a la zona d’influència de
l’ABS, facilitant la generació de dinàmiques diferents dels que habitualment es
generen a les teràpies individuals i fent servir eines i tècniques de teràpia de grup
que els hi permeti aprendre a escoltar i a escoltar-se a els mateixos per poder
reescriure, en primera persona, la seva pròpia historia.
Oferir una atenció diferenciada de la atenció individualitzada dirigida
específicament a tractar la cronificació del malestar psicològic i emocional que
82
habitualment es diagnostiquen com a patologies amb nivells de complexitat clínica
lleu o moderada: trastorns distímics majoritàriament, una part dels trastorns
adaptatius que cursen durant llargs períodes de temps amb ansietat i/o estats
depressius, dols patològics que s’eternitzen, i altres trastorns englobats amb la
denominació “problemes de la vida”. Normalment aquestes patologies provoquen
híper freqüentació i son molt resistents als psicofàrmacs.
Incidir i facilitar la intervenció comunitària dins l’atenció psicoterapèutica, facilitant
la participació directa i la coordinació de professionals de l’àmbit social-
comunitària.
Crear un espai d’intercanvi multidireccional d’informació sobre el malestar
emocional on es pugui aportar informació clínica i experiencial concreta de la
naturalesa, el funcionament i els efectes de les principals reaccions emocionals i on
el “saber” no radiqui exclusivament en els experts sinó que pugui aprofitar i facilitar
la creació de sinèrgies terapèutiques per part dels participants del grup.
Ajudar a generar canvis en el paradigma de comprensió i d’intervenció sobre el
malestar cronificat, predominantment biomèdic a l’actualitat, introduint elements
importants de la esfera psicològica, familiar, social i comunitària, reforçant una
mirada més psicosocial, tant per la comprensió del propi malestar com pel seu
tractament a través d’eines no exclusivament farmacològiques.
REFERENTS TEÒRICS
A nivell teòric les referències més significatives que inspiren la conformació d’aquest
grup terapèutic inclouen visions i tècniques tan diferenciades com la psicoteràpia grupal
psicoanalítica i la teràpia grupal cognitiu-conductual.
Bion inicia la visió d’un grup como un tot. Senyala que el grup posa de manifest allò
que no podria observar-se d’una altra manera, que el grup es algo mes que la suma de
83
los individus, ja que un individu en un grup es algo mes que un subjecte aïllat.
Suggereix que el grup i els fenòmens inherents al mateix no comencen, sinó que són la
continuació dels altres grups en què ha participat el subjecte.
Considerava el grup com a instrument terapèutic que li permet enfocar a l’individu i les
seves pertorbacions en forma com a punt nodal en una dinàmica de grup i no de forma
aïllada. Tanmateix considerava a l’esser humà com un animal essencialment gregari o
polític, incapaç d’existir sense grups, ni tan sols sense el grup al que afirma no pertànyer
o al grup intern en el qual l’individu solitari està en una relació dinàmica.
Grinberg-Larger-Rodrigué utilitzen els instruments psicoanalítics i es preocupen mes
del col·lectiu, del "plus" que suposa la trobada entre varies persones, por això la seva
interpretació va dirigida fonamentalment al grup. Per a ells la teràpia grupal
interpersonal posa l’èmfasi en l’aprenentatge interpersonal com a mecanisme curatiu
fonamental, prenent al grup com una gestalt on cada individu repetirà, més o menys
estrictament, la forma en que va experimentar i va resoldre els seus primers conflictes.
Seguint la obra existencial de Sartre aquests autors estableixen la diferència essencial
entre un grup social i un de terapèutic: el terapeuta, que a través de la seva actitud no
“compromesa”, pot veure, intuir i vivenciar els conflictes reals i fer particeps d’aquest
coneixement als membres del grup mitjançant les seves interpretacions. Afirmen que en
un pla inconscient l’individu reviu els seus conflictes passats, situant-se a ell mateix i
als altres en rols determinats.
La teràpia grupal interpersonal posa l’èmfasi en l’aprenentatge interpersonal com a
mecanisme curatiu fonamental. Yalom descriu dotze factors terapèutics en el grup: la
generació de confiança, la universalitat, la informació participada, l’altruisme, la
recapitulació correctiva del grup familiar primari, el desenvolupament de tècniques de
socialització, la conducta imitativa, la catarsi, els factors existencials, la cohesió del
grup, l’aprenentatge interpersonal i, finalment, el grup com a microcosmos social. Els
terapeutes han de facilitar la emergència y maduració d’aquests factors curatius. Es
fonamenta en una teoria interpersonal de la psicopatologia que suposa que els
problemes dels pacients son el resultat de conductes i creences des adaptatives. Aquest
abordatge terapèutic es diferencia d’altres teràpies cognitiu-conductuals en que el
84
mecanisme mes important del canvi es aquest aprenentatge interpersonal. El focus
d’atenció es situa en el aquí – ara, prioritzant-se les conductes, experiències e
interaccions dels membres durant el temps real del grup.
RECURSOS TÈCNICS DEL TERAPEUTA
Segons la composició, dinàmica i moment del grup es faran servir en major o menor
mida:
Senyalaments
Confrontacions
Interpretacions transferencials (les menys)
Intervencions “pedagògiques”
Intervencions de reconducció (“invasió evacuativa”)
Respecte e interès com ingredients bàsics
Coherència, respecte incondicional i comprensió empàtica, autenticitat, calidesa no
possessiva i empatia
SETTING
Format: grup obert amb sessions cada tres setmanes de 75 minuts de durada (de
09:00 a 10:15 hores). S’incorporaran nous pacient en la mida que es vagin produint
baixes.
Participació voluntària, tot i que es recomana assistir, al menys, entre 4 i 6 sessions.
Tamany: el grup admetrà entre 10 i 15 pacients, adaptant-se a la capacitat de l’espai
que es faci servir a l’ABS.
Criteris d’admissió: pacients derivats per MAPs al servei de psicologia ABS amb
prediagnóstics de
85
o Trastorns distímics,
o trastorns adaptatius que cursen amb ansietat i/o estat depressiu de llarga
evolució,
o procesos de dol cronificats i
o d’altres problemàtiques amb nivells efectacions lleus i moderades en
diferents aspectes de la vida.
Es prioritzaran aquells pacients que presentin majors necessitats de socialització i de
comunicació social i emocional.
Criteris d’exclussió: pacients amb patologies severes i agudes.
Participació d’altres professionals: no es obligatori però si molt recomanable la
participació acordada i planificada d’altres professionals (metges, infermeres i
treballadors socials) de l’ABS en els grups .
A proposta del terapeuta i del propi pacient es podrà derivar a un participant del
grup d’acollida a teràpia individual si es considera adequat per a la seva evolució
clínica.
El terapeuta, d’acord amb el responsable de l’ABS, podrà definir variacions
d’aquest setting si les circumstàncies i les necessitats del servei i del propi grup així
ho requereixen.
ITEMS D’EVALUACIÓ
1. Evolució clínica: Els instruments que es proposen fer servir per mesurar el
nivell d’evolució clínica dels pacient participants serà
Escala autovalorada de depressió de Beck (annex 1)
Escala autovalorada d’ansietat-tret STAI (annex 2)
2. Índex de reducció de psicofàrmacs: (ISRS i ansiolítics)
3. Nivell de satisfacció del pacient: Es farà servir qüestionari existent de BSA
4. Reducció del número de visites a MF per patologia de salut mental: Dades
provinents de l’ECAP
86
Per facilitar els punts 2. i 4., a la inclusió d’un pacient en el grup terapèutic es
crearà avís (visita virtual) perquè MAP pugui fer-ne intervenció i seguiment.
CRONOLOGIA DE POSTA EN MARXA I MANTENIMENT DEL GRUP
1. Primera setmana d’agost: acord sobre l’estructura i funcionament del grup entre
responsables de BSA i de l’IMSP
2. Abans del 06/09/2017: es crearà l’activitat “Grup Patiment Cronificat” a l’ECAP
per poder incloure al pacients dins l’agenda de psicologia
3. Dia 06/09/2017: Es realitzarà explicació al personal sanitari de l’ASBS sobre la
posta en marxa del grup psicoterapèutic.
4. Abans del 13/09/2017: psicologia ABS contactarà telefònicament amb els
pacients pre-seleccionats que conformen la llista d’espera i que conformaran el
grup inicial. i se’ls proposarà la seva inclusió en el grup, oferint les primeres
informacions sobre la seva dinàmica i funcionament. Si estan d’acord en
participar-hi se’ls citarà per a la primera sessió grupal. Tanmateix se’ls
informarà que se’ls deixarà un sobre amb la documentació que hauran d’omplir i
entregar a l’inici de la primera sessió (Full de consentiment informat i
compromís de confidencialitat, Escala de depressió de Beck i Questionari
d’ansietat tret STAI).
5. Dia 18/10/2017: Es realitzarà la primera sessió del grup. Es recullen qüestionaris
i full de consentiment. Sessió. Al finalitzar es demana als pacient que indiquin si
volen venir a la propera sessió per tal de confeccionar el llistat de la següent
sessió i se’ls convoca per a la següent sessió.
De la mateixa manera i abans de la següent sessió psicologia ABS informarà i
citarà als nous pacient que supleixin les places que vagin quedant vacants.
6. Mitjans de desembre: es realitzarà primera avaluació del funcionament del grup i
podran prendre decisions sobre la seva continuïtat i les modificacions que es
87
creguin convenients pel seu millor funcionament així com sobre la participació
de professionals de l’ABS en aquest procés.
7. El servei de psicologia participarà directament en el seguiment estadístic dels
nivell de participació i dels resultats obtinguts durant el funcionament del grup.
Al menys un cop a l’any facilitarà aquests resultats al responsable i del centre i
els presentarà en sessió clínica amb facultatius.
PROCÈS DE DERIVACIÒ DE PACIENTS AL GRUP
1. Les derivacions a psicologia ABS continuaran amb el mateix format que fins
ara.
2. En el moment de tramitar la interconsulta a psicologia ABS els professionals
sanitaris de l’ABS podran informar de la existència del grup terapèutic a aquells
pacients que, per les seves característiques, compleixin els criteris d’inclusió i
així ho reflectirà al full d’interconsulta.
3. Cada proposta d’atenció individual o d’inclusió en el grup s’acordarà amb
psicologia a les sessions mensuals de coordinació de les interconsultes on es
decidirà si serà tractat a nivell individual o grupal.
4. El servei de psicologia gestionarà la entrada de pacients en el grup terapèutic en
la mida que es vagin produint baixes dins del grup.
88
BIBLIOGRAFIA
Grinberg, L., Larger, M., Rodrigue, E., Psicoterapia de grupo, Ed. Paidos 1977
Hamilton, M., A rating scale for depression. J Neurol Neurosurg Psychiatry
1960
Hamilton, M., Development of a rating scale for primary depressive illness. Br J
Soc Clin Psychol 1967
Ramos-Brieva, J.C, A, Validación de la versión castellana de la escala de
Hamilton para la depresión. Actas Luso-Esp Neurol Psiquiatr 1986
Ramos-Brieva, J.C., A A new validation of the Hamilton Rating Scale for
Depression. J Psychiatr Res 1988
Bobes, J.B., A; Luque, A; et al., Evaluación psicométrica comparativa de las
versiones en español de 6, 17 y 21 ítems de la Escala de valoración de Hamilton
para la evaluación de la depresión. Med Clin, 2003
O donnell, P., Teoría y técnica de la psicoterapia grupal, Ed. Amorrortu, 19 .
Rogers, K., Grupos de encuentro, Ed. Amorrortu, 1982.
Martí Tusquets, J.L., Dinámica y psicoterapia de grupo en Psiquiatría Social, Ed.
Herder 1976.
89
ANNEX 1: INVENTARI DE DEPRESION DE BECK (AUTOVALORAT)
90
Inventario de Depresión de Beck.
Nombre y Apellidos ………………………………………….………..Fecha
……..……
INSTRUCCIONES
En este cuestionario aparecen varios grupos de afirmaciones. Por favor, lea
con atención cada una. A continuación, señale cuál de las afirmaciones de
cada grupo describe mejor cómo se ha sentido durante esta última semana,
incluido en el día de hoy. Si dentro de un mismo grupo, hay más de una
afirmación que considere aplicable a su caso, márquela también. Asegúrese de
leer todas las afirmaciones dentro de cada grupo antes de efectuar la elección,
(se puntuará 0-1-2-3).
1) .
□ No me siento triste.
□ Me siento triste.
91
□ Me siento triste continuamente y no puedo dejar de estarlo.
□ Me siento tan triste o tan desgraciado que no puedo soportarlo.
2) .
□ No me siento especialmente desanimado respecto al futuro.
□ Me siento desanimado respecto al futuro.
□ Siento que no tengo que esperar nada.
□ Siento que el futuro es desesperanzador y las cosas no mejorarán.
3) .
□ No me siento fracasado.
□ Creo que he fracasado más que la mayoría de las personas.
□ Cuando miro hacia atrás, sólo veo fracaso tras fracaso.
□ Me siento una persona totalmente fracasada.
4) .
□ Las cosas me satisfacen tanto como antes.
□ No disfruto de las cosas tanto como antes.
□ Ya no obtengo una satisfacción auténtica de las cosas.
□ Estoy insatisfecho o aburrido de todo.
5) .
□ No me siento especialmente culpable.
□ Me siento culpable en bastantes ocasiones.
□ Me siento culpable en la mayoría de las ocasiones.
□ Me siento culpable constantemente.
6) .
□ No creo que esté siendo castigado.
□ Me siento como si fuese a ser castigado.
□ Espero ser castigado.
□ Siento que estoy siendo castigado.
7) .
□ No estoy decepcionado de mí mismo.
92
□ Estoy decepcionado de mí mismo.
□ Me da vergüenza de mí mismo.
□ Me detesto.
8) .
□ No me considero peor que cualquier otro.
□ Me autocritico por mis debilidades o por mis errores.
□ Continuamente me culpo por mis faltas.
□ Me culpo por todo lo malo que sucede.
9) .
□ No tengo ningún pensamiento de suicidio.
□ A veces pienso en suicidarme, pero no lo cometería.
□ Desearía suicidarme.
□ Me suicidaría si tuviese la oportunidad.
10) .
□ No lloro más de lo que solía llorar.
□ Ahora lloro más que antes.
□ Lloro continuamente.
□ Antes era capaz de llorar, pero ahora no puedo, incluso aunque quiera.
11) .
□ No estoy más irritado de lo normal en mí.
□ Me molesto o irrito más fácilmente que antes.
□ Me siento irritado continuamente.
□ No me irrito absolutamente nada por las cosas que antes solían
irritarme.
12) .
□ No he perdido el interés por los demás.
□ Estoy menos interesado en los demás que antes.
□ He perdido la mayor parte de mi interés por los demás.
□ He perdido todo el interés por los demás.
93
13) .
□ Tomo decisiones más o menos como siempre he hecho.
□ Evito tomar decisiones más que antes.
□ Tomar decisiones me resulta mucho más difícil que antes.
□ Ya me es imposible tomar decisiones.
14) .
□ No creo tener peor aspecto que antes.
□ Me temo que ahora parezco más viejo o poco atractivo.
□ Creo que se han producido cambios permanentes en mi aspecto que me
hacen parecer poco atractivo.
□ Creo que tengo un aspecto horrible.
15) .
□ Trabajo igual que antes.
□ Me cuesta un esfuerzo extra comenzar a hacer algo.
□ Tengo que obligarme mucho para hacer algo.
□ No puedo hacer nada en absoluto.
16) .
□ Duermo tan bien como siempre.
□ No duermo tan bien como antes.
□ Me despierto una o dos horas antes de lo habitual y me resulta difícil
volver a dormir.
□ Me despierto varias horas antes de lo habitual y no puedo volverme a
dormir.
17) .
□ No me siento más cansado de lo normal.
□ Me canso más fácilmente que antes.
□ Me canso en cuanto hago cualquier cosa.
□ Estoy demasiado cansado para hacer nada.
94
18) .
□ Mi apetito no ha disminuido.
□ No tengo tan buen apetito como antes.
□ Ahora tengo mucho menos apetito.
□ He perdido completamente el apetito.
19) .
□ Últimamente he perdido poco peso o no he perdido nada.
□ He perdido más de 2 kilos y medio.
□ He perdido más de 4 kilos.
□ He perdido más de 7 kilos.
□ Estoy a dieta para adelgazar SI/NO.
20) .
□ No estoy preocupado por mi salud más de lo normal.
□ Estoy preocupado por problemas físicos como dolores, molestias,
malestar de estómago o estreñimiento.
□ Estoy preocupado por mis problemas físicos y me resulta difícil pensar
algo más.
□ Estoy tan preocupado por mis problemas físicos que soy incapaz de
pensar en cualquier cosa.
21) .
□ No he observado ningún cambio reciente en mi interés por el sexo.
□ Estoy menos interesado por el sexo que antes.
□ Estoy mucho menos interesado por el sexo.
□ He perdido totalmente mi interés por el sexo.
95
Guía para la interpretación del inventario de la depresión de Beck:
Puntuación Nivel de depresión*
1-10 ..........................Estos altibajos son considerados normales.
11-16 ........................Leve perturbación del estado de ánimo.
17-20 ........................Estados de depresión intermitentes.
21-30 ........................Depresión moderada.
31-40 ........................Depresión grave.
+ 40 ..........................Depresión extrema.
* Una puntuación persistente de 17 o más indica que puede necesitar ayuda
profesional.
96
97
ANNEX 2: STAI CUESTIONARI D’ANSIEDAD-TRET
STAI AUTOEVALUACION
98
Apellidos y nombre .............................................................................................. Edad
…......... Sexo …......... Otros datos ...........................................................................
Fecha.....................
A-R
INSTRUCCIONES
A continuación encontrará unes frases que se utilizan corrientemente para describirse
uno a sí mismo. Lea cada frase y señale la puntuación 0 a 3 que indique mejor cómo se
SIENTE Vd. EN GENERAL en la mayoría de las ocasiones. No hay respuestas buenas
ni malas. No emplee demasiado tiempo en cada frase y conteste señalando lo que mejor
describa cómo se siente Vd. generalmente.
1. Me siento bien … … … … … … … … … … … … … … … … … … 0
1 2 3
2. Me canso rápidamente … … … … … … … … … … … … … … … 0 1
2 3
3. Siento ganas de llorar … … … … … … … … … … … … … … … … 0
1 2 3
4. Me gustaría ser tan feliz como otros … … … … … … … … … … 0 1
2 3
5. Pierdo oportunidades por no decidirme pronto … … … … … 0 1 2
3
6. Me siento descansado … … … … … … … … … … … … … … … … 0
1 2 3
A m
enudo
Cas
i s
iem
pre
A v
eces
Cas
i nunca
99
7. Soy una persona tranquila, serena y sosegada … … … … … 0 1 2
3
8. Veo que las dificultades se amontonan y no puedo con ellas 0 1 2
3
9. Me preocupo demasiado por cosas sin importancia … … … 0 1 2
3
10. Soy feliz … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …
0 1 2 3
11. Suelo tomar las cosas demasiado seriamente … … … … … … 0 1
2 3
12. Me falta confianza en mí mismo … … … … … … … … … … … 0 1
2 3
13Me siento seguro … … … … … … … … … … … … … … … … … … 0
1 2 3
14. Evito enfrentarme a las crisis o dificultades … … … … … … 0 1
2 3
15. Me siento triste (melancólico) … … … … … … … … … … … … 0 1
2 3
16. Estoy satisfecho … … … … … … … … … … … … … … … … … … 0
1 2 3
17. Me rondan y molestan pensamientos sin importancia … … 0 1 2
3
18. Me afectan tanto los desengaños, que no puedo olvidarlos 0 1 2
3
19. Soy una persona estable … … … … … … … … … … … … … … 0
1 2 3
20. Cuando pienso sobre asuntos y preocupaciones actuales, 0 1 2
3
me pongo tenso y agitado
COMPRUEBE SI HA CONTESTADO A TODAS LAS FRASES CON UNA SOLA
RESPUESTA
100
ANNEX 3: CONSENTIMENT INFORMAT I ACORD DE
CONFIDENCIALITAT
101
CONSENTIMENT INFORMAT I ACORD DE
CONFIDENCIALITAT PER A LA PARTICIPACIÓ EN SESSIONS
PSICOTERAPÈUTIQUES GRUPALS
La teràpia grupal d'orientació dinàmica es basa en la creació de dinàmiques
interpersonals específiques i ha estat utilitzada amb èxit des de fa bastants anys en el
tractament de diverses formes i nivells de malestars emocionals.
Com totes les teràpies psicològiques la grupal té, al mateix temps, beneficis i riscos.
En el procés terapèutic amb freqüència és necessari parlar o enfrontar aspectes
dolorosos, els riscos poden incloure la possibilitat de sentir sensacions
desagradables o incòmodes, com per exemple, malestar, ansietat, tristesa, ràbia o
frustració, entre d'altres.
La teràpia grupal pot produir una reducció important de malestar psicològic i
emocional i, a més, ajudar a augmentar els nivells generals de satisfacció en la vida
de la persona i en les seves relacions interpersonals, així com millorar el nivell
d'autoconeixement i consciència vital. A més, pot ajudar als participants, a través
102
d'eines concretes, a afrontar noves situacions i tenir un millor maneig de fonts de
tensió o d'estrès i generar estratègies efectives de solució de problemes.
Durant les sessions grupals els pacients no estaran forçats a fer explicacions
d'aspectes íntims i personals ni així ho afavorirà la intervenció de/dels
psicoterapeutes. Tots els assistents tenen absoluta llibertat per escollir quan
intervindran i els continguts que compatiran.
Els resultats de la teràpia depenen de diversos factors i per aconseguir augmentar la
probabilitat d'aconseguir els resultats esperats es fa necessari que els assistents
puguin mantenir entre ells un paper de participació activa.
Així mateix, per garantir una major eficàcia d'aquest tractament es recomana una
participació mínima que oscil·la entre 4 i 6 sessions, podent el pacient perllongar la
seva assistència d’acord amb el terapeuta.
El pacient té dret a finalitzar voluntàriament la seva participació en el grup
terapèutic si així ho decideix; s'agrairà que el pacient informe al terapeuta de la seva
decisió. Si el pacient deixés d'assistir a dues sessions seguides es considerarà efectiu
el seu abandonament i es procedirà a l'alta per abandonament del tractament.
Les sessions grupals tindran una periodicitat bisetmanal i una durada de 75 minuts.
Els pacients seran informats de qualsevol modificació que es pugui produir respecte
al lloc, els dies i les hores de realització de les sessions grupals.
103
Les dades i els comentaris que s'obtinguin a través de la seva participació en el grup
terapèutic seran utilitzades únicament amb fins de terapèutics i només per part de
l'equip de professionals que hi participen, mantenint-se els preceptius nivells de
secret i confidencialitat, atenent a un estricte compliment de la Llei Orgànica
15/1999 sobre la Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Per la seva banda, el pacient es responsabilitza de no fer ús ni compartir amb cap
altra persona aliena al grup dels continguts expressats pels altres participants.
Jo, Don/Dña. …………………………………………………………….………….…..
he llegit el document de consentiment informat que m’ha estat entregat, he comprès les
explicacions en ell facilitades sobre el seu funcionament i he pogut resoldre tots els
dubtes i preguntes que he plantejat al respecte. També comprenc que, en qualsevol
moment i sense necessitat de donar cap explicació, puc revocar el consentiment que ara
presento. També he estat informat/a de que les meves dades personals seran protegides i
seran utilitzades únicament amb finalitats terapèutiques per part del/s psicoterapeuta/s
participants.
Prenent tot això en consideració i en aquestes condicions
En Badalona, a _____ de _________________________ de 201__
Signat
104
El pacient El terapeuta
CONSENTIMIENTO INFORMADO Y ACUERDO DE
CONFIDENCIALIDAD PARA LA PARTICIPACIÓN EN SESIONES
PSICOTERAPEUTICAS GRUPALES
La terapia grupal de orientación dinámica se basa en la creación de dinámicas
interpersonales específicas y ha sido utilizada exitosamente des de hace bastantes
años en el tratamiento de diversas formas y niveles de malestares emocionales.
Como todas las terapias psicológicas tiene, al mismo tiempo, beneficios y riesgos.
En el proceso terapéutico con frecuencia es necesario hablar o enfrentar aspectos
dolorosos, los riesgos pueden incluir la posibilidad de sentir sensaciones
desagradables o incómodas, como por ejemplo, malestar, ansiedad, tristeza, rabia o
frustración, entre otras.
La terapia grupal puede producir una reducción importante de malestar psicológico
105
y emocional, y además ayudar a aumentar los niveles generales de satisfacción en la
vida de la persona y en sus relaciones interpersonales, así como el nivel de
autoconocimiento y consciencia vital. Además, puede ayudar a los participantes, a
través de herramientas concretas, a afrontar nuevas situaciones y tener un mejor
manejo de fuentes de tensión o de estrés y generar estrategias efectivas de solución
de problemas.
Durante las sesiones grupales los pacientes no estarán forzados a hacer
explicaciones de aspectos íntimos y personales ni lo favorecerá la intervención
de/los psicoterapeutas. Todos los asistentes tendrán absoluta libertad para elegir
cuando intervendrán y los contenidos que compartirán.
Los resultados de la terapia dependen de varios factores y para lograr aumentar la
probabilidad de lograr los resultados esperados se hace necesario que los asistentes
puedan mantener entre ellos un papel de participación activa.
Así mismo, para garantizar una mayor eficacia de este tratamiento se recomienda
una participación mínima que oscila entre 4 y 6 sesiones, pudiendo el paciente
prolongar esta participación con acuerdo con el terapeuta.
El paciente tiene derecho a finalizar voluntariamente su participación en el grupo
terapéutico si así lo decide; se agradecerá que el paciente informe al terapeuta de su
decisión. Si el paciente dejara de asistir a dos sesiones seguidas se considerará
efectivo su abandono y se procederá al alta por abandono del tratamiento.
Las sesiones grupales tendrán una periodicidad bisemanal y una duración de 75
minutos. Los pacientes serán informados de cualquier modificación que se pueda
106
producir respecto al lugar, los días y las horas de realización de las sesiones grupales
Los datos y los comentarios que se obtengan de su participación serán utilizados
únicamente con fines de terapéuticos y solamente por parte del equipo de
profesionales que participan, manteniéndose los preceptivos niveles de secreto y
confidencialidad, atendiendo a un estricto cumplimiento de la Ley Orgánica 15/1999
sobre la Protección de Datos de Carácter Personal.
Por su parte, el paciente se responsabiliza de no hacer uso compartir con ninguna
otra persona ajena al grupo de los contenidos expresados por los otros participantes.
Yo, Don/Dña. ……………………………………………………………………….…..
he leído el documento de consentimiento informado que me ha sido entregado, he
comprendido las explicaciones en él facilitadas acerca de la grabación de las sesiones de
psicoterapia y he podido resolver todas las dudas y preguntas que he planteado al
respecto. También comprendo que, en cualquier momento y sin necesidad de dar
ninguna explicación, puedo revocar el consentimiento que ahora presento. También he
sido informado/a de que mis datos personales serán protegidos y serán utilizados
únicamente con fines terapéuticos por parte del/los psicoterapeuta/s participantes.
Tomando todo ello en consideración y en tales condiciones
En Badalona, a _____ de _________________________ de 2017
Firmado
107
El/la paciente El terapeuta
108
Informe “Curso para mejorar la eficacia personal y reducir el estrés
mediante la conciencia plena” (MBSR)
1.- Objetivos y estructura del curso
1.1. Objetivos de las sesiones 1 - 4
1.1.1. Objetivo general
Aprender a prestar atención.
1.1.2. Objetivos específicos
Llegar a ser consciente de la escasa atención, que por lo
general, se presta a la vida diaria.
Ser consciente de como de rápido va la mente de un lado a
otro.
Aprender, después de darse cuenta que la mente esta
divagando, a llevarla de vuelta y centrarla en un solo
elemento.
Ser consciente de que la divagación puede permitir la
presencia de pensamientos y sentimientos “negativos”
1.2. Objetivos de las sesiones 5 - 8
1.2.1. Objetivo general
Aprender a gestionar les situaciones estresantes.
1.2.2. Objetivos específicos
109
Ser más consciente, de las señales de alarma y de les
reacciones automáticas sin juzgarlas.
Tomarse un espacio para la respiración atenta puede, en si
mismo, ser suficiente para gestionar las dificultades del
momento, para disolver el pensamiento circular o el
sentimiento displicente.
Después de esto se puede escoger mejor la manera de
responder.
1.3. Estructura del Curso
1.3.1 Temas de las sesiones 1 -4
Practicando Conciencia plena
Apariencias y Realidad
Las emociones y los sentimientos
La reacción del Estrés
1.3.2. Temas de las sesiones 4 - 8
La respuesta al Estrés
La comunicación consciente
Tómate tu tiempo
De la Reacción a la Creación
2.- Mindfulness y la relación con el malestar
La experiencia clínica nos permite decir que cuando centramos nuestra
atención en eliminar el malestar, frecuentemente este se mantiene o hasta
puede llegar a incrementarse. Por otro lado, sabemos que nuestra respuesta al
malestar cambia cuando modificamos la relación que tenemos con él.
110
La práctica del mindfulness permite comprobar que cuando aceptamos
el malestar tal como es, si no nos juzgamos por sentirlo, parecen reducirse
ciertas reacciones automáticas. Es decir, se reducen las conductas
desadaptativas o sintomatología clínica
3.- Características de los participantes a los cursos 2017
Han participado un total de 25 personas. El criterio de selección era que en
el momento de iniciar el curso no estuvieran en situación de crisis o critica. La
composición fue:
4 personas con la orientación diagnostica de Trastorno de ansiedad
generalizada [300.02]
3 personas con la orientación diagnostica de Trastorno de ansiedad
inespecífico; neurosis, reacción [300.00]
1 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de pánico sin
agorafobia [300.01]
2 personas con la orientación diagnostica de Trastorno de personalidad
afectivo inespecificazo[301.10]
1 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de personalidad
paranoide [301.0]
2 personas con la orientación diagnostica de Trastorno Límite de la
Personalidad [301.83]
1 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de personalidad
histriónico [301.5]
2 personas con la orientación diagnostica de Trastorno distímico [300.4]
3 personas con la orientación diagnostica de Trastorno Adaptativo mixto
de ansiedad y estado de animo depresivo[309.28].
1 personas con la orientación diagnostica de Trastorno Adaptativo con
el estado de animo depresivo [309.0]
5 persona con la orientación diagnostica de Trastorno de Depresión
Mayor [296.**]
111
4.-Resultados obtenidos
4.1. Obsesión Compulsión
La práctica del Mindfulness ha hecho reducir el malestar que producen
ciertos pensamientos y conductas entre los participantes, así como la
sensación de que son difíciles de resistir, evitar o eliminar
4.2. Sensibilidad interpersonal
Los participantes dicen que la pràctica les ha permitido ser más
conscientes y aceptar su incomodidad en sus relaciones interpersonales,
disminuyendo su hipersensibilidad a las opiniones y sus actitudes hacia
los demás, mejorando con ello su autoestima.
4.3. Depresión
Podríamos decir que la práctica del Mindfulness posiblemente ayuda a
aceptar mejor las vivencias depresivas, lo que podría estar reduciendo
ciertas manifestaciones cognitivas y somáticas que agravan las
sensaciones de malestar.
1.4. Ansiedad
Los participantes los pacientes dicen percibir una leve mejora
manifestaciones clínicas de ansiedad, tanto la generalizada como la
aguda, así como los signos de tensión emocional y manifestaciones
psicosomáticas.
4.5. Hostilidad
Los participantes perciben una disminución significativa de la intensidad
del sufrimiento cognitivo y psicosomático. Seguramente la práctica del
Mindfulness, al mejorar la capacidad de aceptación de los propios
pensamientos, sentimientos y estados aflictivos de agresividad, ira,
112
irritabilidad, rabia y resentimiento, les permite responder de forma más
adaptativa.
Por lo tanto, parece ser que de forma global, la práctica del Mindfulness,
practicar el parar, observar y ser, - y no únicamente tener conocimiento de
lo que es el Mindfulness- , facilita que los participantes sientan una
disminución de la intensidad de su sufrimiento global.