PERE CATALÀ I PIC - XTEC · El 26 de maig de 1915 marca un abans i un després de la fotografia a...

PERE CATALÀ I PIC(Valls, 1889 - Barcelona, 1971)

Fotògraf i publicista. Establert a Valls el 1915, reuní una inte-ressant col·lecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia.El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografiapublicitària i col·laborà en les revistes Mirador, Revista Ford,Publi-Graf i Nova Ibèria. Promogué les relacions ambl’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del1960”.

(Extret de la Gran Enciclopèdia Catalana)

El 26 de maig de 1915 marca un abans i un després de lafotografia a Valls: Pere Català i Pic obre la seva primera gale-ria al número 64 del carrer de Sant Antoni. Aquest fet repre-senta el principi de la universalització de la fotografia en allòque afecta als ciutadans vallencs. No seria gaire agosaratafirmar que tots els vallencs que entre 1915 i 1932 residiena la ciutat van passar almenys una vegada per “cal retratis-ta” i aquest era Català Pic.

Però la importància de Pere Català per a la fotografiavallenca no es redueix al valor documental de la seva obra,sinó que la seva personal iniciativa afavoreix constantment lapropagació de l’afició entre els vallencs. El novembre de1920, l’Ajuntament publicà les bases del concurs de fotogra-fia de les Decennals de 1921. Pere Català n’era el secretarioficial, però a la pràctica també n’era el promotor,l’organitzador i el coordinador.

(Extret de Valls. Una memòria fotogràfica 1845-2000Editat per l’IEV)

Autoretrat (Arxiu Municipal de Valls)

� EDITORIAL 3

� REPORTATGE 4Ho sabíeu...? Els treballs de recercaEls origens del ferrocarril a VallsLes platges de TarragonaEl canvi climàticLa remodelació del mas de PuatóEl pa i el consum actualLa vinya a Vilabella i l’emparradaEvolució del càncer i altres de salutFiragostCapafontsLa Guerra CivilEsportsVaris cultura i ensenyament

� ENTREVISTES 21Fernando SarraisIgnasi FerréEnric Rodríguez

� DIÀLEG 27A primera vista: per tu, és important la imatge personal?

� OPINIÓ 31Dret a l’habitatge

� DES DE CASA 38La mediació al nostre institutA l’aula de diversitat anem al teatreReflexions sobre les TIC i els jovesFabricació Mecànica: Cicles de Grau Mitjà, noves propostesEscoles VerdesIntercanvi amb Eslovènia

� QUADERN DE VIATGES 47Viatge a Bolzano (Transnacional 2007)Esquiada 2008Viatge al País BascViatge de final d’etapa: 4t d’ESO a Itàlia

� ET RECOMANEM... 55Pel·lículesLlibresRutesJocsRàdioMúsicaUn esportUn serialUna festa

� FLAIXOS OLFACTIUS 64

� PARAULES, PARAULES 66

Imma BatallaIsabel BitriaLorena FarnósJoan FoguetAntoni M. MarsalEmília MolasJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SLwww.silvaequips.es

IMPRIMEIX: Anfigraf, SA

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treballc/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del I Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut:Categoria 1 - Carlota Navarro Solé (3r ESO): “Les Plaias”.Categoria 2 - Abel Illescas Muñoz (2n BAT): “La Llibertat”.Categoria 3 - Jesús Moreno: “Foc”.

Dins el gran ventall d’activitats que desenvolupen els nos-tres alumnes en els diferents

ensenyaments, n’hi ha una que els mereix una dedicació especial, i que a més acostuma a deixar una bona empremta en ells. Em refereixo al treball de recerca de Batxillerat, acti-vitat que té un protagonisme des-tacat en aquest número de la nostra revista.

És norma habitual que, quan estu-diem o quan treballem, estiguem immersos en les activitats que cal desenvolupar per tal d’aconseguir els objectius que ens havíem plan-tejat. Mentre la nostra ment està atrafegada, no sense motiu, no som prou conscients de tot allò que de vegades fa que el nostre gran pro-jecte –allò que realment representa el nostre treball de recerca– es torni personal, individual i tancat.

Per això, aixecar el cap, respirar profundament i mirar al teu voltant, comprovant també les inquietuds dels teus companys i les experièn-cies dels qui primer ho han viscut, t’ajuda en part a tranquil·litzar-te, a enriquir les idees, a conèixer plante-

jaments nous i a comprendre que tot acostuma a ser relatiu.

Aquesta és l’òptica des de la qual s’ho miren els alumnes de pri-mer curs, que ja comencen a fer el treball de recerca, i, quan en parlen amb els companys de segon que ja l’han fet, comproven que potser es tracta d’alguna cosa que és especial però que, a la vegada, té un caire del tot normalitzat, que no passa res d’haver de fer-lo.

D’altra banda, quan et poses al costat dels nois i noies de segon curs que ja han presentat el tre-ball però que encara els queda fer l’exposició oral, t’adones que viuen uns moments de nerviosisme d’una forma natural. Comparteixes amb ells aquests moments i veus que també senten la satisfacció que dóna haver assolit un objectiu que, quan feien primer, els semblava molt llunyà.

Per tant, aprofitant l’experiència de tots, alumnat i professorat, vol-dria recordar-vos allò que els diem tantes vegades, de fet, allò que en algunes ocasions de la nostra vida, més o menys, ens hem de dir a nosaltres mateixos: “És un treball

que té una certa rellevància, que cal fer-lo bé, però que no us ha de generar més angoixa que qualsevol altra matèria del Batxillerat. Repartiu-vos bé el temps, que en teniu molt; consulteu els vostres tutors, i no espereu els darrers dies perquè no hi sereu a temps”.

Amb tot això confio que els alumnes de Batxillerat recordareu la vostra experiència i podreu dir que gaudíreu fent el treball. És la recom-pensa de l’esforç i la feina ben feta. I també confio que tots els altres sabreu apreciar la feina feta per tots ells i, cadascú des del seu àmbit, intentarà tenir-la en compte.

JORDI TUSET VALLET

Director

editorial

reviScola · Juny 2008 | 3

visita la nostra web

www.iesjaumehuguet.cat

Ho sabíeu...?Els treballs de recerca

Tot ve que s’acaba. El treball de recerca, també! Després d’haver assistit a nombroses xerrades orien-tatives de gran profit, com ara què és i què no és un treball de recerca, tipus i parts d’un treball, planificació i etapes; i després d’haver comptat amb el suport dels membres del Departament de Català pel que fa als aspectes formals de presentació escrita –tipus de lletra, espais, títols, subtítols, citacions bibliogràfiques, peus de pàgina, etc.– i d’haver tin-gut l’assessorament del Pep Escoda pel que fa a la utilització del Word avançat, els alumnes de segon de Batxillerat hem hagut de presentar els famosos, i temuts, treballs de recerca.

L’elaboració d’un treball d’aquest tipus té com a objectiu desenvolupar la capacitat de recerca de l’alumnat basant-se en dos conceptes: la inno-vació i l’aprofundiment. Pot estar emmarcat dins una matèria o pot ser interdisciplinari. És obligatori per a tots els alumnes de Batxillerat, equival a dos crèdits del currículum i representa el 10% de la qualificació final. S’ha de fer durant la segona meitat del primer curs i el primer trimestre del segon, encara que, a molts alumnes, aquest termini no ens quedà prou clar. Ben poca gent

ha estat constant i aplicada. La majo-ria ha vist com se li tirava el temps a sobre com a conseqüència d’haver-ho deixat tot per l’últim moment. Si us en podríem explicar, de casos...

Malgrat tot, com podreu compro-var, els hem acabat fent. I els temes i els interessos han estat molt diver-sos. Per això, hem presentat treballs que pretenen oferir a la llum pública aspectes de caràcter històric relacio-nats amb pobles, santuaris i monu-ments, obres d’art, entitats esporti-ves, formacions polítiques; d’altres relacionats amb malalties i trastorns o amb el món de la medicina; i fins i tot treballs relacionats amb el món de l’esport o treballs de programació informàtica.

S’ha de reconèixer que elaborar aquests treballs ha estat una tasca dura, en alguns casos, feixuga. Hi ha hagut moments en què alguns hem pensat de deixar-la córrer perquè ha costat una mica de compaginar-la amb la feina i amb els estudis diaris, que ja són prou exigents.

Hem disposat de fonts d’informació molt diverses (llibres, articles de revistes o diaris, arxius, documents escrits o amb imatges, etc.), però hem hagut de saber esco-llir amb la màxima precisió tot allò que ens era vertaderament essen-cial. I això és feina d’hores, de mol-tíssimes hores, i de molts i molts dubtes. Dubtes que ens han causat

força maldecaps. Gairebé tots ens hem vist obligats a consultar-los als tutors a corre-cuita, entre hores, pels passadissos i de manera ràpida; o bé directament hem hagut de perdre hores de classe, depenent de la fle-xibilitat horària dels professors i dels tutors. Per això, ens sembla assen-yat de suggerir que convindria poder comptar amb una hora setmanal, en l’horari de segon de batxillerat, que facilités les consultes que periòdica-ment s’han de fer al tutor del treball. D’aquesta manera podríem resoldre dubtes sense haver de perdre hores de classe.

Sigui com sigui, malgrat totes les dificultats i tots els maldecaps, en general, ens sentim força satisfets dels resultats obtinguts. Tot seguit us presentem una bona mostra dels nostres treballs. Ho fem, doncs, il·lusionadament i amb satisfacció (i amb alleujament, també!). Estem convençuts que els trobareu interes-sants! Ho sabíeu, tot això que ara us explicarem?

ESTER AYALA / ANNA OLLÉ

2n BAT

reportatge

4 | reviScola · Juny 2008

reportatge

reviScola · Juny 2008 | 5

Altres línies fèrries que podrien

haver passat per Valls

El meu treball de recerca se centra en l’estudi de la història del ferrocarril a Valls. Hi analitzo el pro-cés econòmic de l’acumulació del capital per a construir la línia de Valls a Vilanova i Barcelona. Com a curio-sitat, una part del treball és dedicada a l’anàlisi de la documentació que evidencia que es projectaren altres línies fèrries que havien de passar per Valls, però que no es van arribar mai a tirar endavant.

Molt abans que el ferrocarril arri-bés aquí, doncs, s’havien fet projec-tes que no triomfaren, ja fos perquè no produirien beneficis, ja fos per les despeses que haurien comportat i a les quals no es podia pas fer front.

Es va pensar, primerament –quan encara no estava construïda la línia de Tarragona a Martorell i Barcelo-na–, en la prolongació de l’antic reco-rregut que unia Martorell i Barcelona fins a Valls, passant per Vilafranca. Mai no es va arribar a consolidar, aquest projecte.

Els vallencs confiaven que la línia que havia d’unir Reus amb Tarrago-na passés per Valls, esperança que va quedar diluïda.

També es va parlar de l’autorització d’un ramal que, partint d’Alcover en la línia anteriorment citada, acabés a Valls; ramal que tampoc no va passar de ser un projecte.

Altres projectes foren que un tramvia de vapor fes el trajecte entre Tarragona i Valls. La pretensió era que després circulés per Montblanc, on es trobaria amb el ferrocarril de Lleida a Tarragona. Aquest projecte s’abandonà essencialment per cau-ses econòmiques, ja que comporta-va la construcció d’un túnel que hau-ria costat moltíssims diners. Un altre projecte molt semblant consistia en la construcció d’una línia ferrada

entre Tarragona i Balaguer, que pas-saria per Valls i empalmaria, a Tàrre-ga, amb la línia de Saragossa a Bar-celona. No es tirà endavant perquè aquesta línia hauria estat paral·lela a la de Reus i Lleida i presentava força dificultats topogràfiques.

Un dels estudis de construcció de línia ferrada que hagués tingut una important repercussió hauria estat el d’unir Tarragona i Balaguer per trobar-se allà i enllaçar amb un altre projecte, el de la Noguera Pallaresa. Aquesta línia hauria pogut passar per Valls i endinsar-se a la Conca de Barberà per l’estret de Cabra, salvant després la divisòria de les muntanyes que limiten amb la província de Llei-da per les immediacions de Vallbona de les Monges mitjançant un túnel, tallant després la línia de Saragossa a Barcelona a Bellpuig i seguint fins a Llinyola. Hauria estat una línia fàcil de construir, la qual hauria pogut arribar fins al Pla d’Urgell per terrenys lleu-gerament accidentats i conservant la mateixa alçada en el traçat. Aquesta línia hauria travessat les comarques fèrtils de l’Urgell i la Conca i hauria fet arribar el ferrocarril a una sèrie de pobles que haurien pogut prosperar ràpidament. Aquesta línia, a més a més, hauria escurçat la distància del

Mediterrani de França en uns 25 Km. D’altra banda, hauria portat molts beneficis a Valls, ja que hauria estat una línia internacional enllaçada amb la de Valls a Vilanova i Barcelona.

Finalment, hi havia el projecte de construir un ferrocarril econòmic, el Transversal del Principat de Catalun-ya, el qual havia de sortir de Tarrago-na, passar per Valls, Igualada, Man-resa, Vic i Figueres, i anar a morir al port de Roses. Aquesta línia trans-versal hauria suposat un fort impuls per a les economies dels pobles per on hauria passat. El seu recorregut hauria dibuixat un semicercle.

Totes aquestes línies quedaren en un simple projecte o estudi, mal-grat que algunes haurien suposat un vertader estímul per a la població de Valls i de la comarca en general. L’obstacle principal era l’acumulació del capital.

Com ja sabem, l’única línia que sí que triomfà és la de Vilanova a Valls, que ens uneix amb la capital catala-na; amb Madrid, per la línia de Roda a Reus, i amb el nord d’Espanya, per l’enllaç de Picamoixons.

ADRIÀ MARTÍNEZ MASIP

Els orígens del ferrocarril a Valls

reportatge


En el treball de camp del meu treball de recerca he analit-zat l’estat de les platges de

Tarragona, des de la Pineda fi ns a Tamarit. Per una banda, vaig decidir fer una anàlisi física de l’aigua, en la qual comprovava el pH, la conducti-vitat i la temperatura de l’aigua per comparar-la amb la temperatura exte-rior del medi. D’altra banda, vaig fer una anàlisi química per comprovar la salinitat, la quantitat d’oxigen dissolt que hi havia en una mostra d’aigua i, per acabar, vaig voler observar els cristalls de sal i les gotes d’aigua al microscopi.

En observar les gotes d’aigua, vaig trobar microorganismes, com ara el microplàcton, i alguns éssers diminuts, com els rotífers. No era gens estrany. Segons un article del diari ABC, es poden trobar entre 10.000 i 30.000 microorganismes en una mostra d’un litre d’aigua. Altres fonts d’informació asseguren que, en cada mil·lilitre d’aigua marina, es

poden trobar prop d’un milió de bac-teris i prop de deu milions de virus.

En conclusió puc dir que l’aigua de les platges que vaig analitzar estava en més bon estat del que creia inicialment, tenint en compte la proximitat del conjunt d’indústries petroquímiques de la zona i, més encara, la influència del port de Tarra-gona, que acull una intensa activi-tat de trànsit de petroliers i també fortes onades de turisme a l’estiu, les quals, a part de ser una de les

més importants fonts d’ingressos del país, tenen un paper considerable en la degradació costanera i del medi ambient marí. Realment, em pen-sava que els resultats de les anàlisis haurien estat uns altres; però no hi vaig trobar substàncies contaminants ni deixalles i, encara que la quanti-tat de microorganismes és bastant elevada, no podem considerar que l’aigua estigui en mal estat.

ABEL ILLESCAS MUÑOZ

Les platges de Tarragona

El canvi climàtic

En primer lloc, he fet aquest treball de recerca per intentar esbrinar si realment es dóna

un canvi climàtic global i com afecta el nostre clima i l’agricultura. De fet, és un tema que m’interessa força i de què darrerament es parla molt.

En segon lloc, el treball conté informació sobre els fenòmens del canvi climàtic. Concretament, en el treball de camp he confegit unes gràfiques que mostren l’evolució de les temperatures i de les dates dels inicis de verema durant un període de 15 a 20 anys.

Per acabar, he arribat a la conclu-sió que el canvi climàtic existeix a nivell global, però no es pot afirmar

amb claredat que es vegi reflectit en la climatologia de la nostra comar-ca ni que faci variar les dates de la verema. També val a dir que, amb la informació de la qual disposo, no

n’hi ha prou per a constatar-ho, i que les temperatures dels anys estudiats són molt irregulars

JOSEP BARTRA MARTÍ

reportatge

7 reviScola · Juny 2008 |

La remodelació del mas de Puató

El mas de Puató es troba situat a pocs quilòmetres de Picamoixons. És una antiga

casa de pagès, actualment dedicada a la producció agrícola. Durant molts anys havia servit d’allotjament a la família dels propietaris, i fi ns i tot es va utilitzar de refugi durant la Guerra Civil Espanyola.

En el meu treball de recerca pro-poso la remodelació d’aquest mas i la posterior transformació en un negoci de turisme rural. Vaig creure que era un bon lloc per emplaçar-hi un negoci d’aquest tipus, ja que és situat en plena natura i, a més a més, els clients podrien gaudir d’un clima bastant acollidor durant tot l’any.

Valorant els aspectes tècnics d’aquest projecte, cal remarcar la

necessitat de substituir i d’actualitzar totes les instal·lacions elèctriques, d’aigua freda i calenta, de televisió, etc. També caldria tenir en compte, a l’hora de remodelar-lo, la distri-bució de les habitacions, perquè s’hauria d’adaptar a les necessitats dels clients. Per exemple, caldria pre-veure-hi la instal·lació de lavabos.

Aquests foren els principals aspectes que hauria de contemplar la remodelació, la qual hauria de com-plir la normativa que la Generalitat de Catalunya exigeix per aquest tipus de negocis. En aquest mateix treball he elaborat un estudi econòmic en què demostro que aquest negoci sortiria rendible al cap d’un temps. Curio-sament, tant analitzant la normativa vigent com fent l’estudi econòmic

corresponent, m’he adonat que hi ha diversos aspectes a tenir en compte, molts dels quals em van sorprendre. Per exemple, la normativa exigeix unes determinades mides mínimes de les habitacions, i fins i tot exigeix una mínima separació entre els llits i les tauletes de nit. També em va sor-prendre que, en l’estudi econòmic, s’hagin de tenir en compte molts altres aspectes a part dels guanys i les despeses.

La principal motivació a l’hora de fer aquest treball va ser el meu interès per aquest món. D’altra banda, cal dir que estic vinculat familiarment amb el mas de Puató.

ANTONI ESCARRÉ ANDREU

El pa i el consum actual que se’n fa

El meu treball de recerca tracta del pa i del consum actual que se’n fa. L’objectiu princi-

pal era descobrir-ne l’origen, saber quins ingredients es fan servir per a elaborar-lo, estudiar-ne tot el pro-cés d’elaboració, la maquinària que hi intervé i, fi nalment, relacionar el consum actual amb el consum que es feia en temps passats.

Les dades obtingudes quant al consum del pa em fan deduir que actualment se’n menja menys que anys enrere. Ara no en consumim grans quantitats i aquestes dades ho corroboren:

Consum actual de pa: 208,2 grams per persona durant un dia.

Consum de pa que fan les perso-nes de més de cinquanta anys: 478,6 grams per persona durant un dia.

Una altra dada interessant és la que vaig obtenir en comprovar qui

en menja més, de pa, els homes o les dones:

Consum de pa per part dels homes: 236 grams per persona durant un dia.

Consum de pa per part de les dones: 181,6 grams per persona durant un dia.

Una de les conclusions a què vaig arribar analitzant tota aquesta infor-mació és que, antigament, es con-sumia més pa a causa de l’economia de subsistència. L’economia del

moment era precària i el pa era un producte assequible. Una altra conclusió és que els homes solen menjar més pa a causa de la seva estructura biològica, que requereix més energia.

Finalment, la valoració personal que faig de tot plegat és que ens deixem influir pels rumors que van de boca en boca. Per exemple, molta gent es creu que el pa engreixa molt, i això no és pas veritat. Allò que en realitat aporta moltes calories és el que ens mengem amb el pa, com ara xocolata, melmelada... En fi, no ens hauríem de deixar portar per les modes imposades pels grans eixos del mercat, sinó que hauríem de ser més crítics i decidir què és el que volem consumir.

MARIA SOBERANO PORTA

En començar el meu treball de recerca partia de l’afirmació que la vinya és el conreu més

important del meu poble. I volia arri-bar a la conclusió que aquesta frase és certa. D’altra banda, volia estudiar i explicar tot el procés del conreu de la vinya.

Per tot plegat, vaig estructurar el meu treball en dues parts. Una part més teòrica, on exposo una mica d’història sobre els fets més importants relacionats amb la vinya. Aquesta història em va permetre de constatar que els pagesos vilabe-llencs sempre han sabut fer front als problemes que se’ls han posat al davant, com ara la fil·loxera o la necessitat de construir una coopera-tiva. En aquesta mateixa part teòrica vaig estudiar el procés que segueix el raïm quan arriba a la cooperati-

va; també vaig anotar les varietats de raïm predominants a Vilabella i vaig reunir les dades climatològiques dels últims disset anys per veure si s’havien produït canvis. Em vaig adonar, en aquest sentit, que la temperatura ha augmentat quasi dos graus a Vilabella. Per això he mirat d’estudiar de quina manera el canvi climàtic afecta la vinya.

La part pràctica del treball con-sistí en l’entrevista a un pagès i en l’anàlisi de dos tipus de sòls del meu poble. Volia saber quines són les característiques més importants de cadascun d’aquests tipus de sòl. Partint de molt poca informació, vaig poder esbrinar amb tècniques bas-tant senzilles, de quin tipus de sòl es tracta. De cada sòl en vaig estu-diar el pH, la textura, la capacitat de retenció d’aigua, l’alcalinitat... Amb

aquestes dades vaig poder analitzar en quins casos va més bé un tipus de terra o un altre.

Amb tot això vaig arribar al meu objectiu: saber de primera mà que la vinya va ser i és el conreu més important de Vilabella, i que proba-blement ho continuarà sent ja que els pagesos l’adapten als temps actuals, de manera que molts es comencen a plantejar l’opció de veremar amb màquina, o estudien la manera de fer front als probables inconvenients del canvi climàtic instal·lant sistemes de reg per tal d’assegurar la produc-ció de cada any.

NATÀLIA OLIVÉ ALTÈS

reportatge


La vinya a Vilabella

com ha anat evolucionant aquesta malaltia aquí a Catalunya, tenint en compte la seva incidència en el glo-bal de la població i la mortalitat que provoca.

Observant la incidència, podem concloure actualment que un de cada dos catalans i una de cada tres catalanes desenvoluparan un càncer alguna vegada.

Pel que fa a la mortalitat, de les 50.000 morts que hi ha cada any a Cata-lunya, aproximadament, comptant-hi homes i dones conjuntament, unes 15.000 són a causa del càncer.

Un aspecte que s’hauria de tenir en compte és que, en teoria, tots els càncers causats pel tabac i el consum excessiu de l’alcohol es podrien pre-venir, la qual cosa supo-sa que es podrien evitar unes cinc mil morts.

En els homes, el càn-cer és la primera causa de mort, mentre que, en les dones, la primera causa són les malalties

reportatge


La vinya emparrada

Evolució i realitat del càncer

Aquest treball dóna una infor-mació general sobre el càn-cer, és a dir, exposa en què

consisteix aquesta malaltia i de quina manera la podem combatre. He vol-gut exposar, en defi nitiva, quines en són les causes probables.

El càncer és una malaltia relacio-nada amb el creixement descontrolat de les cèl·lules. Contràriament al que molta gent creu, no es tracta d’una única malaltia i, per tant, tampoc no té una única causa.

A part d’aquesta visió general, en aquest treball també miro d’explicar

El meu treball de recerca està relacionat amb l’agricultura. Estudia concretament el con-

reu de la vinya i, en especial, el mèto-de de l’emparrat.

Fent aquest treball he volgut esbri-nar la rendibilitat d’aquest mètode de plantació. L’he comparat amb el mèto-de de plantació tradicional, en aspec-tes com ara el cost econòmic, els avantatges i els inconvenients, l’esforç físic, la qualitat del producte final, etc.

La informació l’he extreta de les enquestes que vaig passar a cent

pagesos vitícoles de l’Alt Camp, del Baix Camp, de la Conca de Barberà i del Penedès, a tots els quals dema-nava expressament opinió sobre el mètode de l’emparrat. També vaig entrevistar un enòleg per saber què pensava de la qualitat final del pro-ducte, si es notava diferència segons si procedia d’un sistema de plantació o de l’altre.

En conclusió, vaig comprovar que la qualitat del producte amb el mèto-de d’emparrat és més baixa que no pas amb el mètode tradicional pel

que fa a l’aroma, al grau i al gust del vi o del cava. També he sabut que les grans empreses, com ara Freixenet, utilitzen l’emparrat per la rapidesa i per l’estalvi que els suposa, no pas per qualitat del producte que n’obtenen. D’altra banda, també he conclòs que el sistema d’emparrat és rendible, però a llarg termini. En la rendibilitat també hi influeixen les característiques del terreny plantat de vinya.

VANESA QUERALT ROMERO

cardiovasculars, seguides, en segon lloc, pel càncer.

Finalment, si tenim en compte la gent que supera el càncer, podem dir que Catalunya ocupa una posició intermèdia en relació amb la resta de països.

Una de les principals conclusions a què he pogut arribar fent aquest treball és que, al contrari de la idea que la gent en té, el càncer és una malaltia que es pot curar, ja que molta gent que l’ha patida ho han pogut explicar.

ESTER OLIVA ALTÈS

Aquest treball pot interessar a tothom a qui agradi la medicina. El meu objectiu principal era

analitzar el percentatge de síndrome metabòlica que podem detectar en persones entre disset i dinou anys.

L’obesitat, molt present en la societat actual, i l’alarma que provoca, em van animar a fer aquest treball d’investigació.

Entenem per SM (Síndrome Meta-bòlica) la detecció d’un conjunt de factors de risc (obesitat, hipertensió, colesterol, diabetis i tabaquisme), els quals, si es donen conjuntament,

poden desenvolupar malalties cardio-vasculars com ara l’infart de miocardi o l’infart cerebral.

A l’hora de portar la teoria a la pràctica em vaig centrar en persones d’edats compreses entre disset i dinou anys. Els vaig mesurar l’alçada, el pes, el perímetre abdominal, i els vaig preguntar quins hàbits tenien quant a esport i quant a consum de tabac. Amb aquestes dades ja podia definir quin percentatge del total podria esde-venir una SM.

Els resultats van ser, tal com espe-rava, que es podrien donar casos de

SM en un 20% de tot el grup estu-diat. Comparant aquests resultats amb el percentatge de SM de tot l’estat espanyol, vaig veure que és molt simi-lar: un 18%.

El treball m’ha servit per a prendre consciència que existeix una malaltia de la qual abans no en sabia res de res.

ASIER RAZQUÍN LARA

reportatge

10| reviScola · Juny 2008

La síndrome metabòlica

Cada dia hi ha més gent que necessita que els trasplantin algun òrgan. Malalties com

ara la insuficiència renal, entre altres, són les causants del mal funciona-ment del ronyó. Quan aquest diu prou, cal que el pacient se sotmeti a un trasplantament.

Però, quan parlem de trasplan-taments, no hem de pensar tan sols en la part científica, sinó que els sentiments també hi tenen un paper força important ja que un trasplantament pot suposar un gran canvi en la vida de la persona afec-tada. Aquest ha estat el principal objectiu del meu treball: conèixer totes les sensacions que experi-menta una persona en cada fase del procés de trasplantament, i tot el això comporta.

Jo partia d’una hipòtesi que con-sistia a intentar d’imaginar-me com em sentiria si em passés una cosa així. Imaginar-m’ho no va ser fàcil. Vist des de fora, pot semblar que sabem com se senten els qui han patit un trasplantament, que ente-nem tot el que els passa. Però,

realment se senten com ens ho imaginem?

La millor manera de saber com se sent realment una persona és preguntar-li-ho. Per això vaig entre-vistar dues persones que havien estat trasplantades del ronyó. En aquestes entrevistes vaig poder comprovar que la primera reacció davant la notícia que cal sotmetre’s a un trasplantament per sobreviure és de desànim, de pensar: per què a mi? Per a aquestes dues persones el pitjor de tot va ser la diàlisi, les visites constants al metge, la medi-cació... Potser és el període més dur de tots.

El temps de llista d’espera també, em van explicar, va ser una mica desesperançador, fins que, al cap de dos anys d’haver entrat en llista, aquestes dues persones van rebre “la notícia”: hi havia un donant!

El dia de l’operació va arribar i, altra vegada, el desconcert i la por es van apoderar de la situació. Hi havia la possibilitat que l’operació no anés bé i que hi perdessin la vida.

El postoperatori també va ser

molt dur per a un dels pacients, ja que va patir un rebuig. Por era l’únic que tenia.

Però el pitjor va passar. Havien vençut una operació difícil i un posto-peratori complicat; ara tan sols els quedava mirar endavant i començar “una nova vida”

Com a conclusions després d’haver comparat les entrevistes i la meva hipòtesi, és pensar que tots som humans, que tenim senti-ments i que experimentaríem més o menys el mateix davant d’un fet com aquest.

El personal sanitari també ha de ser conscient d’aquestes reaccions, i informar la família de la situació a la qual s’hauran d’enfrontar, perquè només ella és qui pot fer costat a la persona en aquest moment i, d’alguna manera, haurà d’intentar que aquest camí no se li faci tan dur.

LAURA ANDREU LACUEVA

Els transplantaments, esperança de vida

El meu treball de recerca és una guia sobre la Facultat de Ciències Econòmiques i

Empresarials de la Universitat de Barcelona. En aquesta guia relaciono els serveis que ofereixen la Universi-tat i l’Ajuntament. També hi esmen-to els estudis que s’hi poden cursar, n’explico la història, parlo del context urbanístic més pròxim, del districte on es troba, etc.

La informació que proporciona aquest treball servirà als futurs estu-diants perquè, quan hagin de fer un treball en la carrera, sàpiguen què s’ha de fer, com s’han d’organitzar i quins seran els conceptes que hau-ran de tractar. En un treball d’aquesta mena s’han de fer servir una meto-dologia i unes tècniques concre-tes: consultar fonts de molts tipus –Internet, llibres, revistes, etc.–, fer entrevistes i enquestes, etc. Per a obtenir la informació necessària he

El meu treball de recerca tracta, en essència, de l’Alzheimer, encara que també he estudiat

altres demències.L’ancianitat és una fase de la vida

que, cada vegada més, comporta l’aparició de diverses malalties dege-neratives.

El que més em va cridar l’atenció, en fer les enquestes a les persones afectades, va ser que, com més alt era el grau de la seva demència menys coses recordaven, fins al punt de no saber ni com es deien ni on vivien.

Vaig poder comprovar que les meves hipòtesis no estaven equivo-cades i, pel que fa a la part pràctica, els resultats també van ser els que m’esperava.

No s’han de deixar de banda les persones que pateixen aques-tes demències. Tot al contrari, cal estimular-les i cuidar-les com elles han fet amb nosaltres durant tota la seva vida.

ALBA FERNÁNDEZ DOMINGO

reportatge


L’Alzheimer i altres demències

Guia de la Facultat de Ciències

Econòmiques i Empresarials de la

Universitat de Barcelona

utilitzat preferentment Internet i he consultat la biblioteca de la facultat.

El treball donarà informació gene-ral a tot aquell alumne que desitgi saber tot el que es trobarà en una universitat qualsevol, i més concre-tament he treballat les particularitats de la Facultat de Ciències Econòmi-ques. Qui hagi decidit que vol cursar estudis de grau superior d’economia en una universitat, però encara no sap en quina, amb una lectura del treball podrà decidir si vol fer-ho en aquesta o, si més no, l’ajudarà a comparar-la amb altres.

Personalment, l’elaboració d’aquest treball m’ha proporcionat uns coneixements útils respecte als treballs i/o elaboració de pro-grames que ens demanaran a la universitat.

GERARD TARRAGÓ PALLARÈS

L’objectiu del meu treball era de buscar la relació que hi ha entre alimentació i esport.

Per això, en la part teòrica, he cer-cat informació dels diferents grups d’aliments que existeixen i dels nutrients que aquests ens apor-ten. També he diferenciat els ter-mes nutrició i alimentació, ja que aquests es relacionen però no són iguals. Tota aquesta informació l’he extreta de diversos recursos: llibres, pàgines web, etc.

Després, amb el suport de la part pràctica, he pogut treure con-

reportatge


Alimentació i esport

clusions sobre la relació que hi ha entre l’alimentació i l’esport d’alt nivell, diferenciant-la, això sí, segons la modalitat: esportista de resistència, esportista de velocitat i esportista de força. Com a conclu-sió podem dir que existeixen uns aliments base per a tot esportista i uns altres aliments que són especí-fics per a cada modalitat. Per exem-ple, el nombre de nutrients que han d’ingerir els esportistes d’elit és proporcionalment més elevat segons l’etapa d’entrenament en la qual es troben, segons la prova

esportiva per a la qual es preparen, etc.

MARTA PASCUAL GARCIA

Firagost

La Firagost és una fi ra que es fa cada any a Valls pel mes d’agost. S’hi celebra des de

l’any 1951. Vaig escollir aquest tema perquè,

des de petita, cada any hi he anat. Fer aquest treball m’ha ajudar a saber més coses sobre aquesta fira: la seva història, els canvis que hi ha hagut des que va començar fins a l’actualitat, la multitud de gent que hi anava i que hi va, els concursos que es feien i els que es fan, etc.

A la part pràctica vaig pensar fer enquestes al públic perquè així m’assabentava del que pensava veri-tablement la gent.

La veritat és que m’ha agradat molt fer-ho, ja que he après moltes coses sobre la Firagost. Ho explico en la part teòrica. Tampoc no sabia que, durant quatre anys, no s’havia celebrat i, gràcies a aquest treball de recerca, he sabut el perquè d’aquella interrupció.

La part pràctica és la que més m’ha agradat, ja que fent les enques-tes he rigut molt, amb algunes de les

respostes que m’han donat, sobre-tot les del nens més petits que no sabien ni què dir.

També he après a buscar infor-mació a la biblioteca, a interessar-me sincerament per una fira popular de Valls, a estar llargues hores pensant en un treball realment important i a relacionar-me amb més llibertat amb la gent que m’ha ajudat.

CRISTINA OCAÑA RAMOS

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) afecta, aproximadament, un

8% de la població infantil. Els tres símptomes principals que presenten aquests nens són la hiperactivitat, la falta d’atenció i la impulsivitat.

El treball es divideix en dos grans apartats. Per una banda, des del punt de vista teòric, es resumeix tot el que cal saber d’aquest trastorn. I, des del punt de vista empíric, es van realitzar entrevistes als pares d’un

nen amb TDAH, al nen que patia aquest trastorn i a una psicòloga especialitzada en aquests temes, per veure si concordava la teoria amb l’experiència extreta a partir d’aquestes entrevistes. A més a més, es van passar unes enquestes a gent del carrer per saber quins coneixements en tenien.

Cal dir que vaig aconseguir els objectius que em proposava ini-cialment, tot i que, no vaig poder estudiar cap centre on tractessin el

TDAH, atès que no em van poder facilitar cap tipus d’informació. Per-sonalment, crec que vaig fer un bon estudi perquè aquest trastorn no es coneix gaire i aquesta ignorància de la malaltia fa que molts d’aquests nens siguin titllats de mal educats i gamberros.

MARIA MITJANS MANCHADO

reportatge


Transtorn per Dèficit d’Atenció amb

Hiperactivitat (TDAH)

Capafonts: un petit gran poble

LES FONTS DE CAPAFONTS

Cada poble té la seva història, el seu perfil humà, els seus propis costums i tradicions,

de manera que per conèixer el taran-nà del país cal anar a les fonts i les fonts són aquests relats de vida social i cultural. Difícilment es podrà fer una història global sense tenir en compte els municipis més petits i, és per això, que aquest treball pre-tén centrar-se en l’estudi d’un d’ells: Capafonts.

En primer lloc, s’ha cregut imprescindible situar Capafonts pel que fa a la seva situació geo-gràfica. Seguidament, s’ha volgut parar especial atenció, d’una banda, als aspectes històrics, recopilant alguns esdeveniments força impor-tants; mentre que d’altra banda, també s’ha volgut destacar el clima, pel que fa referència als elements condicionants. A continuació, s’han treballat els recursos naturals –on, com no podia ser d’altra manera, i el nom del mateix poble ho indica, s’ha

fet un ampli estudi de les fonts–, la vegetació, la fauna, l’hàbitat, la gas-tronomia. S’ha inclòs un estudi evo-lutiu de la població en els darrers cinquanta anys. A més, s’ha fet una anàlisi de l’estructura administrativa i dels recursos econòmics. També s’ha parlat de les infraestructures

del terme i, sobretot, s’han volgut treballar acuradament les associa-cions, les festes i els costums. Per acabar, s’han volgut destacar els indrets de més interès i, molt espe-cialment, les singularitats de la parla dels capafontins.

Gràcies a aquest treball he pogut

acabar d’entendre i conèixer l’estil de vida capafontí. Per exemple, m’ha servit per comprendre més bé el tipus d’hàbitat. He comprès per què hi predominen les cases reformades que havien estat construïdes amb pedra i arrebossades amb argamas-sa. Ara sé que això es deu a les cir-cumstàncies de la carretera: és molt estreta per a fer-hi passar camions, i resulta una gran despesa econòmica portar al poble obrers i materials, cosa que dificulta la construcció de noves cases.

Paral·lelament, hi ha una sèrie de factors que fan que la gent continuï vivint al poble. Majoritàriament són gent gran que diu que a Capafonts hi troba la pau i la tranquil·litat que sempre ha buscat l’ésser humà; em sembla que un dels principals fac-

reportatge


tors es deu al fet que és un dels pocs racons del país on es respira aire pur ja que encara no hi ha arribat la indústria. A més a més, no es pot oblidar que es van impulsar tota una sèrie de mesures d’acompanyament amb l’objectiu de potenciar Capa-fonts com a destinació turística: la recuperació de senders, com el de la font de la Llódriga; la rehabilitació i recuperació del patrimoni històric i cultural, com la restauració de les campanes o la recuperació del Pont Vell; la creació d’itineraris de natura, com el de l’Ermita de Barrulles o el de la Font de la Llódriga, i l’organització de múltiples actes i esdeveniments, com la Jornada Gastronòmica de Capafonts - Festa del Mandongo, la Marxa BTT Capafonts-Capafonts de les Muntanyes de Prades o els

Premis Vila de Capafonts, en són només alguns exemples.

El més important, potser, és que totes aquestes accions han permès que ara Capafonts tingui un bar restaurant, El Grèvol; dues cases de pagès, Cal Llarg i Cal Miquelet; una casa de colònies, Mas Fortet; un alberg, Somianatura, i un hotel rural, Hotel Davall Plaça. A més, sembla que el futur es pugui encarar amb optimisme pel que fa a l’arribada de noves inversions al municipi i a la generació de nova activitat econò-mica.

ESTER AYALA MASONI

La Guerra Civil a Barberà de la Conca

Triar el tema del teu treball de recerca no és gens fàcil. Primer has de pensar molt bé

quin és el més adient i buscar-ne informació. En el meu cas, primer havia pensat de fer-lo sobre els fenò-mens paranormals de la Mussara, però era massa complicat trobar-ne informació. Després vaig pensar que l’havia de fer sobre alguna temàtica que em toqués de prop, i que altra gent pogués gaudir-ne mentre jo el feia. Llavors, vaig adonar-me que realment volia fer-lo sobre Barberà de la Conca, poble d’on és tota la meva família i amb el qual mantinc un vincle molt fort.

Feta la tria de la idea principal havia de decidir sobre què el faria. I vaig pensar que seria interessant parlar de la Guerra Civil a Barberà, un fet històric que encara és viu a la memòria dels vells barberencs.

Mentre m’anava endinsant en la investigació d’aquest tema, vaig adonar-me que no hi havia gaire

informació a l’Arxiu Comarcal de Montblanc ni tampoc en els llibres; per tant, l’hauria de buscar en la memòria d’aquells barberencs i bar-berenques que l’havien viscuda i que encara tenien el cap clar per poder-ne parlar.

Quina és la millor satisfacció d’un treball així? Crec que l’emoció dels qui ho han viscut, explicant-t’ho com si tot allò els hagués passat mig minut abans i, fins i tot, amb els ulls vermells de nostàlgia. Crec, sin-

cerament, que els barberencs i les barberenques que m’ho explicaven, m’estaven agraïts per la oportunitat de desfogar-se, de treure tot allò que havien passat.

A més, penso que el més impor-tant d’un treball no és la nota, sinó allò que se n’aprèn. Amb el meu treball he après moltes coses, però el que més m’ha impressionat és l’esforç que van haver de fer tots els habitants de Barberà per tirar enda-vant, malgrat les circumstàncies que els van tocar viure. Molts es van haver de fer grans de cop, i de molt joves van haver d’aprendre a agafar un fusell. Les dones van haver de passar de jugar i anar a l’escola a viure amb l’ai al cor i esperar que els seus pares, germans o amics tor-nessin de la guerra, és a dir, tots van haver de viure amb misèries, pors i penúries.

ROSER ROSELLÓ AMILL

reportatge


El llançament del martell

El meu treball de recerca consta de dues parts ben diferen-ciades: una part teòrica i una

part pràctica basada principalment en l’observació.

En la primera part, hi ha una breu introducció entorn el món de l’atletisme i dels quatre tipus de llançament. Després, el treball se centra bàsicament en el llançament de martell i més concretament en l’evolució que ha sofert al llarg de la història, els aspectes biomecànics, la tècnica, el material que es fa ser-vir, la zona de llançament, les regles, la metodologia i com es realitza el treball de la força, una qualitat física clau en els llançaments.

La segona part, consisteix en l’observació de tres llançadores de diferents nivells i en l’anàlisi de la tècnica de cadascuna d’elles a partir

de fotografies. Amb això s’ha pogut fer una anàlisi comparativa entre les dues primeres, que són llançadores d’alt nivell, i la tercera, que no ho era. A més a més, les fotografies han

permès rectificar els errors comesos atès que el fet d’observar-los permet tenir-ne una visió més clara.

GEMMA TERRADAS CAPDEVILA

AAEET Secció Bàsquet

El meu treball de recerca estudia la secció de bàs-quet de l’AAEET (Associació

d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola del Treball). Primer vaig fer una part teòrica, bàsicament una breu his-tòria del club i sobretot de la sec-ció. També vaig explicar quina és la situació del bàsquet a Catalunya, cosa que m’ha permès descobrir que el bàsquet català té una llarga trajectòria i que sempre ha estat un esport molt seguit.

Pel que fa a la segona part, més pràctica, vaig preguntar gairebé al 100% de jugadors del club, un total de 115 enquestats, cosa que em va permetre fer una comparació entre els equips d’escola (d’infantil a júnior) i els sèniors (de sub-21 a sènior). L’enquesta plantejava pre-

guntes concretes i d’opinió com ara: Quants anys fa que ets al club? Ets a la secció des de la base? Creus que l’AAEET és un club conegut pels vallencs? Com valores el funciona-ment intern de la Secció?

Amb els resultats obtinguts vaig poder establir que hi ha grans diferències entre escola i sènior. Vaig observar que gairebé el 100% de jugadors petits no han passat

abans per altres clubs, mentre que, a la categoria sènior, aquests no arri-ben ni al 20%.

Les conclusions que vaig extreure del treball, moltes ja les suposava –després de jugar-hi més de sis anys– però d’altres em van sorpren-dre una mica.

MARTA MÉNDEZ GUTIÉRREZ

reportatge


L’eutanàsia

El meu treball de recerca consta d’una primera part teòrica i d’una segona, pràctica. L’objectiu de la primera part era buscar informació sobre l’eutanàsia, el tema central del meu treball: la definició del terme, els tipus, els documents necessaris per tal de poder fer-la a un pacient, etc. Amb aquesta recerca vaig poder comprovar que l’eutanàsia és un tema complex, i que no sempre és fàcil definir-la ja que hi ha molts fac-tors que en depenen.

En la segona part del treball, més pràctica, vaig enquestar cent persones, al carrer. Volia esbrinar si sabien què era l’eutanàsia i també si creien que l’Església estava d’acord amb aquest tipus de pràctica mèdi-ca. A més a més, vaig entrevistar el rector de la parròquia del Lledó i un metge per tal que em responguessin preguntes de caire professional i personal.

RAQUEL VIÑAU CACHO

Esquerra Republicana de Catalunya (1931-2007)

Els motius pels quals he fet el treball de recerca sobre Esquerra Republicana de

Catalunya són, en primer lloc, la importància que ha tingut aquest partit al llarg de la història catalana i, en segon lloc, la rellevància que ha tingut dins la política catalana.

El mètode que he seguit per poder dur a terme aquest treball és comparar una gran quantitat de llibres que estiguessin relacionats amb la Segona República o amb la Guerra Civil i, fonamentalment, amb ERC. A partir d’aquesta comparativa vaig redactar el meu treball. Per tant, les meves fonts d’informació han estat les biblioteques, llibreries i les persones a les quals he demanat consell.

A l’hora de fer el treball, el pri-mer que vaig descobrir són els antecedents d’ERC, que provenen del Republicanisme Federal i del descontentament amb el règim del Primo de Rivera. En segon lloc, tot el període de plenitud d’ERC i la Guerra Civil. Però, el que més em va cridar l’atenció va ser la figura de

Josep Andreu Abelló, oncle de Josep Andreu Domingo i actual alcalde de Montblanc, a qui vaig realitzar una entrevista. Josep Andreu Abelló va ser un dels homes més importants d’ERC al Camp de Tarragona i també va ser causant de la divisió d’ERC quan ell va marxar al PSUC.

Crec que he aconseguit realitzar el treball que volia fer, ja que he pogut aprofundir i centrar-me en la història d’ERC en tots els seus períodes, i no només en una història global de Catalunya.

Les conclusions que he extret són que, des de finals del segle XIX, ja hi ha un pensament republicà d’esquerres i de defensa d’un estat català amb els federalistes republi-cans catalans i, més tard, amb el catalanisme polític de principis del segle XX que va originar partits com Estat Català o el Partit Republicà Català, que van acabar amb la Con-ferència d’esquerres i la formació d’ERC.

RICARD FIGUEROLA MORUNO

reportatge


Cèl·lules mare: embrionàries o adultes.

Dos camins, un objectiu

Les cèl·lules mare i la mani-pulació genètica constituiran dos pilars bàsics de la medi-

cina dels pròxims anys. La tecnolo-gia genètica impedirà l’aparició de malalties inscrites en els nostres gens. Les cèl·lules mare, per la seva banda, es proveiran de teixits de recanvi a mesura que els nostres es vagin deteriorant.

Però no podem perdre de vista els riscos del desenvolupament tecnològic. Malgrat tot el que s’ha comentat quant a la promesa tera-pèutica, s’ha de tenir en compte que les aplicacions clíniques no són immediates.

Les cèl·lules mare d’adults guan-yen, ara per ara, la carrera a les

cèl·lules embrionàries, perquè estan demostrant que tenen un enorme potencial i ofereixen ja alguns èxits terapèutics.

El recurs a les cèl·lules mare d’adults ofereix dos grans avantat-

ges. D’una banda, sorteja el greu problema de la compatibilitat genè-tica i evita així qualsevol tipus de rebuig per part de l’organisme. D’altra banda, les cèl·lules mare d’adult no han de realitzar un viatge tan llarg com el de les embrionàries per a transformar-se en cèl·lules d’un determinat teixit o òrgan, ja que estan una mica més diferenciades, cosa que facilita molt la labor dels científics a l’hora d’orientar la seva diferenciació; enfront de les embrio-nàries, que tenen més capacitat per a produir tumors, podrien produir problemes de rebuig immunològic i plantegen controvèrsies ètiques.

MARIO FRANCO CHACÓN

Rojals i la seva relació amb la Guerra

Civil espanyola

El dia que em van dir que havia de fer el treball de recerca de segon de Batxillerat se’m va

plantejar un dilema: quin tema puc triar? Un cop passat aquest primer moment de dubte vaig decidir que el meu treball de recerca tractaria de la Guerra Civil espanyola, ja que era un tema que m’interessava força i per-què, sortosament, avui en dia encara queden testimonis que varen viure-la en primera persona.

Quan ja vaig tenir decidit el tema central, vaig pensar de focalitzar-lo en la Conca de Barberà, concreta-ment en el poble de Rojals, ja que bona part de la meva família és d’allí.

Hi he inclòs una explicació general de la Guerra Civil a Espan-

ya i també hi he reflectit les vivèn-cies d’abans, durant i després de la guerra de persones que la van viure de primera mà. A més, vaig realitzar entrevistes als testimo-nis i també vaig visitar els arxius històrics de Montblanc i Tarragona per poder extreure’n informació no publicada.

Amb la realització d’aquest treball de recerca he descobert més coses sobre la realitat humana que es va viure durant la guerra i la postgue-rra, però el més interessant per mi ha estat descobrir de quina manera la meva família va prendre part en aquell conflicte.

JORDI SERRA CALVÓ

reportatge


Catalogació de les obres d’art de

l’Església Parroquial de Santa Maria de

Sarral

El meu treball té la intenció de recollir totes les obres d’art de la vila de Sarral, concretament,

les de l’església parroquial i algunes peces de l’ajuntament de la vila.

El treball es divideix en cinc apar-tats, segons el tipus d’obra d’art: escultura, relleu, orfebreria, forja o

pintura. Totes les fitxes incorporen una descripció de la peça, i una o diverses fotografies segons la impor-tància de l’obra.

Destaquen el conjunt d’obres de la família Espinalt, algunes peces d’orfebreria i la pica baptismal de Sant Pere d’Anguera del Castell dels

Moros, propietat de l’Ajuntament de Sarral.

La part final del treball analitza com es podria preparar una exposi-ció permanent per mantenir totes les peces restaurades i ben conser-vades.

DAMIÀ AMORÓS ALBAREDA

L’evolució dels nens de 0 a 6 anys

La psicologia evolutiva o del desenvolupament, com indica el nom, estudia les diferèn-

cies psicològiques i de comporta-ment dels éssers humans al llarg de la seva vida. Aquesta disciplina es divideix en les següents fases: infantesa, adolescència, edat adulta i geronto-psicologia.

El meu treball se centra en la pri-mera d’aquestes fases, la infantesa i pretén aprofundir una mica més en el món dels nens, és a dir, veure com van evolucionant al llarg de la seva vida, des que neixen fins als sis anys; comprovar quins són els seus moviments, els seus aprenentatges o com es desenvolupen i es compor-ten en la nostra societat.

Conèixer com s’ha de desenvolu-par un nen des del moment del seu naixement és un assumpte de vital importància, ja que permet als pares saber si el seu nen s’està desenvo-lupant d’una manera adequada i ha de permetre prendre les mesures pertinents si no és així.

Per dur a terme el coneixement del nen en aquesta edat, s’estableixen unes etapes concretes, però cal tenir present que aquestes classificacions són sempre arbitràries i que no s’han d’aplicar rígidament als nens, ja que, malgrat que tots tenen unes caracte-rístiques en comú, no hi ha dos nens que siguin iguals. Tots segueixen un mateix patró de desenvolupament, però cadascú té el seu propi ritme.

Quant a la part més pràctica,

cal destacar les entrevistes realitza-des a algunes professores de llars d’infants i, per una altra banda, la visita a la Llar d’Infants La Quitxalla, on he pogut comprovar el compor-tament dels nens d’aquesta edat en l’entorn escolar.

REBECA GARCIA SANTIAGO

reportatge


Instal·lacions elèctriques d’un habitatge

El meu treball de recerca estu-dia les instal·lacions elèctri-ques en els habitatges actuals.

L’objectiu principal era fer un estudi sobre l’electricitat: partint de la història de l’electricitat, volia saber-ne les carac-terístiques, els perills, etc. i conèixer la normativa actual i com s’aplica.

El treball està dividit en dues parts: la primera és la part teòrica i la segona és un projecte d’una instal·lació elèctrica de baixa tensió en un habitatge d’una sola planta.

En el treball es dóna a entendre que fer una instal·lació elèctrica no és tan fàcil com sembla, ja que s’han

de tenir coneixements específics sobre el tema i s’ha de plantejar seguint sempre la normativa actual.

La casa del projecte té la següent estructura: dos banys (un amb dutxa), una cuina, una sala menjador, quatre dormitoris, un estudi, un pas-sadís, un rebedor, una terrassa i una galeria. Les zones on cal tenir més precaució són els banys i la cuina, ja que, com ja deveu saber, l’aigua és conductora de l’electricitat i no crec que sigui agradable rebre una desca-rrega elèctrica mentre ens dutxem o ens rentem les dents. Per tant, cal fer molt bé els càlculs del circuit.

Com a curiositat, heu de saber que una instal·lació elèctrica té un preu força elevat. En el projecte he fet un gràfic que reflecteix el preu dels materials utilitzats, la quantitat i el cost. Al final, es veu el preu total (amb l’IVA inclòs, un percentat-ge d’incidències i un benefici per a l’empresa): 1.349 €. Sabeu quina és la part de la casa que consumeix més electricitat? El televisor? L’ordinador? Doncs, no! La part que consumeix més electricitat és el conjunt format pel forn i els fogons de la cuina.

DAVID MATEU IBARRA

Aeronàutica

comercial

El meu treball de recerca expo-sa les aliances aèries que hi ha en el món, els membres que

en formen part i les repercussions que tenen segons l’aliança a la qual pertanyen. A més a més, he apro-fundit en la repercussió que tenen algunes línies aèries nacionals, les que ens són més properes i ens afecten a tots.

UNAI ASTARLOA LABADIE

Pis, hipoteca,

lloguer

El meu treball de recerca con-sisteix a veure com ha evolu-cionat el mercat immobiliari en

els últims anys i, sobretot, les hipo-teques. A més a més, s’analitzen els problemes que suposa tot això per a les persones joves i quines mesures prenen les administracions per inten-tar solucionar-ho.

SERGI OLIVENZA SOLÉ

Història del

Santuari de la

Mare de Déu de

Montserrat a

Montferri

En el meu treball de recer-ca he estudiat la història del Santuari de la Mare de Déu de

Montserrat del meu poble, Montferri, des de l’inici fi ns a la inauguració l’any 1999. També he analitzat les nombroses reformes que ha sofert any rere any.

MARTA SOLÉ MELÉNDEZ

Història i estructura d’un club de futbol: Osasuna

Al meu treball de recerca s’intenta explicar l’organització d’un club de futbol: des del fut-

bol base fi ns als recursos econòmics, passant per l’estructura dels entrena-ments a totes les categories. També he intentat comparar l’evolució del

futbol base de l’Osasuna amb la d’altres equips de la lliga espanyola. A més a més, també he inclòs una entrevista amb el director del futbol base de l’Osasuna.

XAVIER DE LA TORRE DOMÍNGUEZ

reportatge


Exiliats a Mèxic

El meu treball se centra en els escriptors catalans que es van haver d’exiliar a causa de la

Guerra Civil espanyola. Hi analitzo com van viure, què van aportar al país que els va acollir i com va repercutir aquesta experiència en les seves obres posteriors.

MOHAMED EL CADI SAMIR

La depressió.

Concepte i malaltia

El meu treball de recerca analit-za què és la depressió i fa una breu classifi cació d’aquesta

malaltia segons l’edat i el sexe dels malalts, i les característiques que presenten. A més a més, he man-tingut entrevistes amb un psicòleg i he fet servir dades que m’han fet arribar a la conclusió que la depres-sió s’està convertint en la malaltia més important del segle XXI; sembla que, juntament amb l’estrès, anirà augmentant cada cop més.

ANNA OLLÉ CRISTIÀ

La ràdio

El meu treball de recerca se centra en la història de la ràdio, des dels inicis fins a l’actualitat. Expli-co els diferents tipus d’emissores que hi ha al món i amplio l’estudi en l’apartat de ràdio municipal, tot fent referència a la ràdio municipal d’Aiguamúrcia. Per això, explico com funciona una emissora d’aquestes característiques. He demanat l’opinió de diferents persones involucrades en aquest mitjà que m’han per-mès d’analitzar les característique d’aquest tipus de ràdio.

ORIOL MONTSERRAT I TOUS

Anàlisi de

premsa

En el meu treball de recerca intento analitzar les ideologies de diferents diaris a partir dels

titulars que dediquen a dues notícies concretes: la dimissió de Josep Piqué com a president del PP a Catalunya i el manteniment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu.

LEILA ZAMARRA GIL

Agenda de

contactes

El meu treball de recerca ha consistit a programar amb Microsoft Access una agen-

da de contactes, per tal de poder guardar dades com ara el telèfon, l’adreça, etc.; també he fet un breu resum de la història de la informàtica.

MAXIMILIANO GONZÁLEZ CORVINI

Creació d’un programa amb

Visual Basic

El meu treball es basa en la creació d’un programa que resolgui diferents tipus d’equacions, de segon grau, biquadràtiques i sistemes de dues i tres incògnites utilitzant Visual Basic.

JOSEP MANEL RAIGAL MIRALLES

entrevistes


«El teatre és un amant molt gelós»

El Fernando Sarrais, profes-sor de Llengua Castellana i Literatura del nostre institut,

té una gran afi ció: el teatre. Va néixer a Tànger, de forma

casual, ja que el seus pares, en aquella època, treballaven en aques-ta ciutat del Marroc. La data de naixement se la reserva, per discre-ció i coqueteria. En l’actualitat viu al Pont d’Armentera, on es va traslladar fa uns tres o quatre anys des de Barcelona, on vivia abans. Com ell diu, va fer al revés que la resta de la gent: primer es va comprar una casa al Pont, i després va demanar el trasllat de la seva feina a un lloc que hi fos proper.

L’última obra de teatre en la qual ha participat, aquest hivern, s’anomena L’oncle Vània d’Anton P. Txèkhov i la va representar al teatre de la Biblioteca de Catalunya. El Fernando compartia cartell amb, entre d’altres, actors com Ramon Vila, Rosa Gàmiz, Joana Palau, Enric Serra... –alguns bastant coneguts per les seves intervencions televisi-ves–, i fou dirigit per Oriol Broggi.

Com vas descobrir que t’agradava

actuar?

Des de petit, ja que sempre, tots els nens, juguen a interpretar.

En quina edat vas començar a

actuar?

Vaig començar a actuar de ben jove, a l’institut, amb professors que dirigien un grup de teatre. En aquells moments jo tenia uns setze anys i vivia a Terol.

Recordes com va ser la teva pri-

mera representació? Quina va ser

i en quin lloc?

Sí, va ser una obra de Federico García Lorca, La zapatera prodigiosa,

i llavors jo només era un aficionat. Va ser amb el grup de teatre del meu institut. Hi feia un paper molt petit, ja que era el presentador de l’obra, que feia com si fos l’autor, el propi Lorca. Això va ser al Teatre Principal de Terol.

La teva família i amics et donaven

suport quan vas decidir entrar al

món del teatre?

Als pares no els feia gaire gràcia, però ja veien que, amb l’afició que tenia, la cosa podia anar a més. I, sobretot, no ho van veure amb gaire simpatia quan la cosa va anar més seriosament.

Vas fer algun curs especial per

fer teatre? O simplement és una

afició?

Vaig estudiar Art Dramàtic, a Bar-celona. De fet, això ja va ser de més gran, quan estava estudiant la carre-ra de Filosofia i Lletres i al mateix temps feia les proves d’accés a l’Institut del Teatre... Ho vaig cursar quasi tot, però em van quedar un parell d’assignatures pendents, i no tinc el títol per aquesta bestiesa.

Et poses nerviós quan ets a

l’escenari?

Sí, com tothom. De fet tots els actors es posen molt nerviosos, però cadascú té els seus recursos perquè no es noti. I, segons em diuen, els més veterans en aquesta professió

entrevistes


encara s’hi posen més, per una qüe-stió de responsabilitat.

Quin mètode d’estudi adoptes per

aprendre’t els guions?

Cadascú té el seu propi mètode, depèn del tipus de memòria que tin-guis. Tinc molts amics que ho fan a base d’escriure’s el paper, altres que s’ho graven i ho van sentint, com si d’una cançó es tractés, i altres que ho van repetint i repetint. També n’hi ha que tenen memòria visual, és a dir, que miren el text una vegada i es queden amb la imatge plasmada al cervell. De fet hi ha molts mètodes d’estudi, i cada persona ha de trobar el seu.

Ens podries donar una mica

d’informació (membres, història...)

sobre el grup de teatre al qual per-

tanys?

En l’actualitat no pertanyo a cap grup ni entitat. Vaig col·laborar i fundar un grup de teatre, El Teatro Fronterizo. El vam fundar un grup d’amics i professionals, entre els quals hi havia José Sanchis Siniste-rra, el pare de la criatura, com aquell qui diu. També hi havia Víctor Martí-nez de la Hidalga, Magüi Mira… De fet, és l’únic conjunt orgànic en què jo he estat. Després, el que jo he fet han sigut col·laboracions i actuacions individuals.

En quantes obres de teatre has

participat?

La meva trajectòria professional ha sigut bastant esporàdica. Quan vaig començar a fer classes, vaig veure que aquestes dues professio-ns són difícilment compaginables. De fet, el teatre és un amant molt gelós. El teatre necessita una dedicació exclusiva. Des que vaig començar, no he deixat mai de participar en alguna activitat, bé sigui represen-tant obres de teatre, participant en recitals poètics, etc. No crec que al llarg de la meva vida hagi fet més de dotze o tretze obres diferents.

Com et sents en acabar de fer una

representació?

Molt bé, et trobes satisfet –i sobretot cansat–, sempre que la cosa hagi sortit bé.

Quantes hores a la setmana dedi-

ques al teatre?

El que no vull és que em presen-teu com un actor professional, eh! Professionalment, jo sóc professor d’institut; per tant, només actuo de tant en tant. Per això només dedico temps al teatre quan tinc un projecte entre mans. En l’última obra realit-zada hi vaig destinar una quantitat terrible d’hores diàries, unes quatre o cinc!

Com influeix en la teva vida per-

sonal?

Intensament. El teatre et fa veure les coses amb una certa relativitat i maduresa.

Ens podries explicar alguna anèc-

dota que t’hagi passat, a tu o al

teu grup, a sobre l’escenari?

Recordo una vegada, represen-tant una de les meves primeres obres professionals –que tampoc no va veure massa gent, tot s’ha de dir, ja que era una època dura–, quan ens trobàvem en el moment més pletòric de l’obra. Jo estava enfilat damunt d’una escala, en ple èxtasi, i de sobte se’n va anar la llum. Ens vam quedar absolutament tallats i ens va costar molt remuntar l’obra. Allà dalt, a les fosques, vaig començar a fer crits per tal de recu-perar el clímax. Llavors van donar la llum per tornar a continuar; aquest fet va ser molt comentat.

Algun cop t’has quedat en blanc?

Com ho soluciones?

Crec que, normalment, de blancs, no se’n produeixen. El que sí que passa de vegades és dir alguna cosa que no has de dir; modificar una frase, canviar una paraula... I això et fa sentir la persona més miserable

de les criatures, i et recorre el cos una suor freda, que després et deixa molt descol·locat.

Com veus la teva continuïtat en el

món del teatre?

No en tinc ni idea. Si en algun moment em surt alguna altra possi-bilitat de fer alguna cosa vinculada amb una representació, i em ve de gust, ho faré. És a dir, no tinc cap obligació, ni haig de demostrar res. En aquest sentit vaig molt per lliure.

Quin es el teu pròxim projecte

teatral?

Ara, de moment, cap. Tot i que habitualment participo en recitals poètics, i això, no sé per quina raó, s’ha acabat convertint en una mena de costum... Per aquest motiu estic vinculat a una sèrie de recitals que es fan a Terrassa. En resum, aquests recitals són el que tinc més clar. Ara, de cara a altres projectes no tinc res previst.

Hi ha alguna semblança entre ser

actor i professor?

Sí que n’hi ha... De fet, el profes-sor ha d’estar mantenint el tipus a la classe i, d’alguna manera, fa una certa representació, encara que sigui per donar un aspecte de severitat i seriositat, encara que de vegades no sigui la seva actitud habitual. En la vida, tots interpretem, sigui d’una manera o d’una altra. Però, en el cas del professor, a més a més, té un públic, ja que fa una exposició direc-ta a l’alumnat.I, per acabar, voldria donar un

consell a tots aquells que mostren

interès pel món del teatre. És un

ofici molt dur i si, malgrat tot, s´hi

volen dedicar, que ho facin amb

cor i ànima, i amb total dedicació,

ja que el teatre, com ja he dit, és

un amant molt gelós.

INGRID FERNÁNDEZ OLIVA ALBERT OLIVA RAMAL

4t ESO

entrevistes


«El cinema català té un problema de referents»

Ignasi Ferré Iquino, director de cinema vallenc, va venir, l’últim dia abans de marxar de vacances de Nadal, per presentar-nos una pel·lícula seva anomenada Un submarí a les estovalles. Aquesta presentació va tenir lloc al Teatre Principal de Valls sota l’atenta mirada dels alumnes de primer i segon de Batxillerat. Des-prés de veure la pel·lícula, Ferré va explicar la seva trajectòria a tots els alumnes assistents i, quan va aca-bar, nosaltres li vam fer l’entrevista que us transcrivim a continuació.

Comencem parlant una mica de

vostè. Com li va sortir la devoció?

La devoció, està bé la paraula. Normalment és vocació però està bé. “La devoció”, sí, perquè em sembla que vocació, sense devo-ció... ja hauria perdut la vocació.

Bé, si vols que t’ho digui exacta-ment, no ho sé, però sé que amb set anys ja vaig dir que volia fer cinema i hi va haver una reacció tan estranya que ja no ho vaig tornar a dir fins més endavant.

Primer vaig estudiar Belles Arts perquè dibuixo molt bé; em volia dedicar a fer historietes però conti-nuava pensant que el que m’agradava realment era el cine, de manera que ja feia algunes pel·lícules, fins i tot havia sortit en alguna. A partir d’aquí, quan vaig poder decidir pel meu compte, vaig fer de director de cine.

És molt difícil començar en el món

del cinema?

Sí, és difícil, però no només començar. És un món ple de dificul-tats, un món on molts comencen i que molts deixen, perquè és molt complex.

Ha fet alguna pel·lícula relaciona-

da amb Valls?

Amb Valls, no.

Li agradaria?

Sí, és clar. M’agradaria fer-ne una on sortissin els xiquets de Valls. Tinc idees però s’han de madurar.

Per què creu que agrada més el

cinema que la lectura? Agrada

més? Vosaltres creieu que agrada

més?

És que a mi m’agrada més la lectura.

Home, sempre és més fàcil veure una pel·lícula que no pas llegir un llibre... Ara ho acabes de res-pondre: és més fàcil; llegir un llibre necessita més participació. Ara feu anar molt bé tot això de la virtualitat, però fa molts anys, des que l’home va començar a fer anar el cervell com a element racional, que ja vam

començar a viure aventures increï-bles a través dels llibres.

Com veu el cinema en català?

Com el veig? A nivell industrial?

A Catalunya, com veu el cinema

en català, perquè hi ha molta

competència amb l’espanyol,

pel·lícules estrangeres... Com veu

la situació del cinema en català

respecte d’això?

Mira, el cine en català té dos problemes: l’un, que és el problema general d’Europa, és que estem colonitzats pels americans, i colo-nitzats vol dir que ho estem a nivell d’idees, és a dir que ens venen refe-rents i trobem normalíssim veure com pelen patates a Kansas; en canvi, si una família semblant pela patates aquí, no interessa. Hi ha un

entrevistes


problema de venda de referents.L’altre és un problema industrial:

els americans s’han fet amb totes les botigues de cine d’Europa, i sobretot amb les d’aquí. Així, quan vosaltres aneu a qualsevol cine, us trobeu en un cine dels Estats Units perquè han comprat les sales, les programen i, per tant, són seves. Nosaltres no podem anar–hi i dir: “Faci el favor de passar les meves pel·lícules.” Ens diran que allò és la “seva” sala de cine. El que ens cal, doncs, és crear les nostres pròpies “botigues” per-què, en aquest moment, les que hi ha són americanes.

Alguna vegada passen alguna pel·lícula europea; per què? Doncs perquè els estats, una vegada més, a part de subvencionar les pel·lícules, obliguen les grans sales a passar-ne alguna d’aquí. Però és evident que les promocionen malament o només les fan servir en funció de la quota: han de passar una determinada quantitat de cine europeu per poder-ne passar d’americà; és com un peatge que els estats els imposen.

L’any que, per exemple, agafen un Almodóvar, o un Amenábar, o a tots dos, ja cobreixen la quota amb ells dos.

El cinema català, a més, té un problema de referents. La majoria de pel·lícules catalanes es fan de mane-ra que no saps on passa l’acció o et parlen de coses que no són d’aquí. A banda, hi ha gent com la Isabel Coixet que fa “pel·lícules america-nes”, és a dir, és una directora cata-lana que fa pel·lícules americanes. Un altre exemple, la Judit Codell, que és amiga meva, fa una pel·lícula on ni els taxis veus que siguin de Barcelo-na... Sembla que pot passar a qual-sevol lloc; quan les pel·lícules poden passar a qualsevol lloc, pateixen de no tenir referents i això és el pitjor que pot passar: l’espectador no té estímuls per anar a veure-la.

Els americans ho tenen clar, no amaguen mai d’on són, per què? Perquè al seu propi públic els agrada

veure referents propers. En canvi aquí hi ha la idea que no es noti per-què sinó... Aquest és un dels grans problemes del cine català, a part de l’industrial, que ja he explicat.

I respecte a l’Estat espanyol, és

més difícil de fer una pel·lícula en

català que en castellà?

De totes les pel·lícules que es fan al “reino de Juan Carlos”, on incloem les catalanes, basques, gallegues i les produccions de Madrid, el 60% no s’estrenen.

En català tenim algun avantatge més, perquè amb la qüestió lingüís-tica tenim una part de subvencions de la Generalitat i, per altra banda tenim, també, una televisió nacional catalana que ajuda bastant més que no d’altres –per exemple, Televisió Espanyola.

Des d’un punt de vista potencial sembla que la producció de Madrid sigui la més important, però també hi ha moltes pel·lícules que es queden a l’armari. A un director madrileny que no sigui dels famosos li pot cos-tar més fer-ne una que no pas a un director català que tampoc no sigui dels famosos.

Com definiria vostè, en una frase,

què és el cine?

Caram...

Què significa segons vostè?

Una cosa és què significa per mi i l’altra és definir-lo. Per mi significa un gran maldecap per haver-me enamo-rat d’aquesta núvia tan costosa.

El cine diria que és un món de màgia molt important en el segle XX perquè va conformar unes realitats.

És difícil triar un actor que s’adigui

al paper que ha de fer?

Sí, sí, sí, és una de les principals dificultats. Després de superar la pri-mera dificultat de la pel·lícula que és el guió, la segona és aconseguir els actors perquè de vegades aquell en qui jo penso no es pot aconseguir.

Moltes vegades és per problemes de diners.

A Un submarí a les estovalles vaig tenir la sort que vaig poder aconseguir tots els actors que volia. El protagonista, però va ser el que va costar més ja que havia de ser molt singular... A banda del problema econòmic, costava trobar un perso-natge que s’hi adigués, i havíem de trobar un marroquí que fos atrac-tiu i bon actor perquè funcionés la paròdia.

Adaptar una novel·la al cinema és

molt difícil?

La novel·la –per això se n’adapten tantes– té l’avantatge que ja hi ha tot un món treballat. Tu, com a director, parteixes ja de tots els elements que algú altre ha pensat.

Però de vegades passa que es traeix molt la novel·la, perquè s’ha d’escurçar, a no ser que –com en el cas de la que heu vist– trobis una novel·la curta.

Heu de pensar que una pel·lícula no és res més que una sintetització d’una novel·la, després d’haver triat el que et sembla millor de tot allò que ha escrit l’autor. Estic pensant, per exemple, en la Lolita de Nabokov; si llegeixes la novel·la, t’apassiona. En canvi, quan després veus la pel·lícula, et quedes amb ganes de veure més coses de la novel·la.

Quins són els seus projectes

immediats?

En aquest moment, precisament he vingut a buscar informació a Valls perquè estic fent un documental sobre els mossos d’esquadra. El sen-yor Papell ens n’ha donat molta.

A part d’això, estem rodant un llargmetratge, una pel·lícula de coproducció europea. És la història d’una novel·la d’un català; ell la situa-va a Londres, però com que hem trobat una coproducció més barateta a Irlanda, allò que hauria de passar a Londres, ara passarà a Dublín. La versió original serà en anglès però

entrevistes


aquí tindrem versió catalana perquè també hi intervé TV3.

També en tinc una altra entre mans i que és coproduïda pel Bra-sil. Aquest són els projectes més importants, tot i que en tinc d’altres. Sempre hem de tenir projectes en la ment i sempre s’ha d’estar preparat perquè no t’estàs tres anys fent només un guió per a una pel·lícula, sinó que mentrestant, s’han de fer altres coses. També formo part d’un grup que preparem tota una sèrie de

documentals històrics que anirem fent entre pel·lícula i pel·lícula.

I per acabar, de totes les pel·lícules

i documentals que ha fet, n’hi ha

alguna que sigui la seva preferida,

la que a vostè més li agrada?

Bé, això és com demanar a un pare quin fill estima més. Totes tenen alguna cosa especial.

Sí que puc dir, però, que Qui t’estima, Babel és la que m’ha donat més satisfaccions a nivell íntim, per-

sonal; és una pel·lícula de temàtica compromesa, de caràcter dur, social i potser per això me l’estimo molt. I Un submarí a les estovalles també; però aquesta ja és més òbvia per-què ja heu vist que és divertida. Si em diuen: “Quina pel·lícula anem a veure?” Sens dubte, Un submarí a les tovalles, que us ho passareu molt bé.

MARTA SOLÉ

ROSER ROSELLÓ 2n BAT

Jugo al Tetris abans d’anar a dormir

Enric Rodríguez és un dels actors de la telenovel·la El cor de la ciutat, que s’emet cada

tarda per TV3.Però no només ha treballat, tre-

balla i treballarà al “cor” sinó que també ha fet teatre, amb obres com Sent 100 o Els diferents, i cinema amb curts titulats Pin-up, Volver a ver o Caprichos.

1- Com et descriuries (en una o

dues paraules)?

Constant i atrevit.

2- Un desig:

Que la paraula estimar no des-aparegui.

3- Un somni:

Continuar treballant.

4- Una frase que t’hagi ajudat en

aquesta vida:

Oblidar és el triple de difícil que enamorar-se.

5- Què aprecies més dels teus

amics?

El somriure de quan et veuen.

6- Un color:

Taronja.

7- Una olor:

Xocolata.

8- Un lloc:

Ciutadella (Menorca).

9- Un equip de futbol:

El Barça.

10- Una reivindicació:

Que els polítics pensin més en nosaltres.11- Un heroi:

Charlie Rivel.

12- Una mania:

Baixar les escales fent claqué.

13- Una virtut:

Ser agraït.

14- Un defecte:

La claredat.

15- Un consell:

Ser constant amb el que vols.

entrevistes


16- Una cançó:

“I’m yours”, de Jason Mraz.

17- Un estil (el teu estil):

El meu estil.

18- Un hobby:

La bici.

19- Un regal:

a. Rebut: Les tonterietes.b. Fet: Un viatge a Menorca.

20- Un vici:

Jugar al Tetris abans d’anar a dormir.

21- Tu que ets actor:

a. Una pel·lícula: Billy Elliot.b. Una obra de teatre: Els dife-

rents.c. Un llibre: El dedo y la luna.d. Una escena: A Los amigos de

Peter, quan tots els amics arriben a casa de Peter.

e. Un personatge: Qualsevol de Tim Burton.

f. Actor preferit: Marlon Brando.g. Actriu preferida: Clara Segura.h. La teva aspiració: Passar-me-la

bé treballant.i. Les pel·lícules, versió original o

amb subtítols: els musicals en versió original i les altres amb subtítols.

Bé, ara les preguntes més “serio-ses”:

Quan eres petit somiaves ser

actor?

Instintivament. Però quan vaig fer el primer espectacle professio-nal, vaig sentir-me amb tota segure-tat atret per aquest món.

Què ha de tenir un bon actor?

És molt relatiu. Sobretot t’has de creure el que fa, ha de tenir mil cares, i ha de ser constant i treba-llador.

Creus que ets bon actor?

Sóc molt jove per decidir real-

ment si sóc o no un bon actor. Amb els anys crec que aniré perfilant aquest concepte que em propo-seu.

Si no triomfessis en aquest món,

què faries?

No crec que llenci la tovallola fàcilment. I, si no pogués treballar com a actor, faria alguna cosa rela-cionada amb aquest món.

De tots els personatges que has

fet, quin és el que t’ha agradat

més d’interpretar?

“Taronja” del musical Els dife-rents.

N’hi ha algun amb el qual et sentis

més identificat?

No, tots tenen coses meves, però en realitat cap és com jo.

Podem parlar-te sobre El cor de

la ciutat?

Intenteu-ho...

Com vas començar en aquesta

sèrie?

Vaig començar el juliol del 2005, quan tenia setze anys; hi vaig entrar després de fer dos càstings.

Com definiries el teu personatge?

L’Òscar té moltes cares i algunes estic segur que ni jo les conec. De moment és un gran treballador. Crec que és molt bon noi; sempre intenta ajudar i tirar endavant la seva família. També és un noi que ho ha passat molt malament: ha hagut de créixer sense mare, el seu pare ha marxat de casa, a la seva germana li han tallat una mà, li ha explotat el pis on vivia... Però l’Òscar, sobretot, és un gran romàntic.

Arran de les parelles que es fan

entre els personatges, n’hi ha

alguna que també ho sigui a la

vida real?

Ho desconec, però crec que no.

Amb quin actor o actriu de la sèrie

et portes millor?

Amb els de la meva família, per descomptat.

I amb quin et portes pitjor?

Amb cap; pot semblar que ho dic per quedar bé, però és la veritat. Hem aconseguit crear una gran famí-lia per tirar endavant “el cor”.

Quin sentiment et provoca

“l’abuelo Juan”?

Tendresa. Tot i que a vegades és una mica pesadet.

T’hauria agradat fer un altre per-

sonatge dins la sèrie?

No, estic molt content amb el que m’ha tocat; seguint aquesta línia, crec que li podem donar moltes voltes, a l’Òscar, quan ho vulguem.

I per acabar, què en penses

d’aquesta sèrie?

Que és un bon producte; si no, no duraria el que dura, ni mantin-dríem l’audiència que tenim. Des de dins es veu tot molt diferent. Sabent el ritme que portem, com es fan les coses... crec que el resultat final és molt, molt bo. Alguns crítics amb la sèrie haurien de passar una setmana en els rodatges i veurien que es fan autèntics mèrits!

MARTA SOLÉ

ROSER ROSELLÓ

2n BAT

diàleg


A PRIMERA VISTA: per tu, és important la imatge personal?

Jo crec que no s’ha de jutjar les per-sones per la seva imatge. Realment, la gent pot ser molt amable i simpàtica encara que porti

cresta, pírcings, tatuatges, etc. de vegades també pot ser al revés, que gent que sembla molt simpàtica, amable, comprensiva, etc., siguin persones antipàtiques, desagraïdes, etc.

NIL JUAN - 1R ESO

Cada persona té la seva manera de vestir-se, ja sigui de marca o del merca-dillo. A mi, tant me fa; jo no sóc ningú per jutjar res perquè

crec que primer s’ha de conèixer la persona.

DAVID VICENTE MOURA - 1R ESO

Sí, per mi és molt important anar sempre ben vestida. Però sem-

Els nostres joves de primer i segon d’ESO, estan obsessionats pel seu aspecte? Són víctimes de

la moda? Jutgen els altres a partir de criteris com ara el pentinat, l’adequació a les normes de bellesa imperants, la moda...? O, per contra, saben bastir les seves pròpies referències enmig de la

uniformitat dels patrons estètics que ens imposen arreu? Aconsegueixen escapolir-se de la pressió de la moda? Obvien l’aparença quan es formen una opinió dels altres?

Deixem que ens ho expliquin ells mateixos:

pre s’ha de tenir en compte el lloc on anem. Per exemple, si vas a casa dels avis, hi has d’anar ben vestida i pen-tinada, però no cal

anar-hi de vint-i-un botons. Hi pots anar amb un xandall (net), unes vam-bes (en condicions) i no cal portar res més. Però si vas a un casament (posem per cas) sí que ja has d’anar més arregladeta.

RAQUEL NIN - 1R ESO

Jo crec que la imatge personal és important per a la teva vida social. Si anés vestit amb una roba rara o passada de moda ningú vol-

dria estar amb mi, se’n riurien; en canvi, si anés amb roba de marca, o guai, tothom estaria al meu vol-tant i tindria molts amics. L’aspecte personal, a vegades, també defineix el caràcter de cadascú: un noi que porti roba de marca, de moda, o un pentinat de cresta o de punta, sem-

blarà que és una persona moderna i “enrotllada”; però si va amb una camisa de punt de l’àvia, uns pantalo-ns estrets i retros, i amb ratlla al mig, passarà per un “penjat”. A mi m’és igual la imatge dels altres, mentre puguin ser bons amics meus...

JOSÉ MANUEL FERNÁNDEZ - 1R ESO

Sí, és impor-tant perquè a mi m’agrada anar sem-pre ben pentinada i amb la roba neta. Però, posar-me colò-nia no és que me’n

posi gaire, perquè tampoc no vull ser tan exagerada. Els cabells m’agrada tenir-los suaus però, és clar, els cabells, durant el dia, s’embullen. Pintar-me, quasi que no em pinto mai, tan sols quan surto.

VICTÒRIA CASQUERO - 1R ESO

Sí, des que vaig arribar aquí em cuido molt més la imatge. A l’institut no s’hi pot anar com vas per casa, has d’anar ben arreglada. Sempre

procuro anar tan bé com puc. Una per-sona despentinada, amb els pantalons estripats i la sama-rreta descosida, pot ser que vagi així per

donar aquesta imatge. Però, si és una persona que només es dutxa un cop per setmana, que mai es canvia la roba i que mai es pentina, pensaré que no cuida la seva higiene i que la seva imatge personal està per terra.

AINA VALVERDE - 1R ESO

La imatge per-sonal no és gaire important perquè crec que cadascú vesteix com a ell li agrada; per això, no trobo just que es

jutgi les persones –o que se’ls pro-hibeixi anar com volen (amb pírcings o tatuatges...)– quan van a treballar. Les marques tampoc no és que m’atreguin gaire; realment, m’agrada més la roba amb colors, bonica, encara que no sigui de marca. Hi ha gent que creu que, perquè va de marca, és millor que els altres. Jo prefereixo anar sense marca perquè et pots comprar molta més roba i igual de bonica.

ELENA NOLLA - 1R ESO

La imatge perso-nal, per mi, només és una mica impor-tant. Cada persona té un gust diferent encara que hi ha gent que es compra

la mateixa marca que d’altres com-panys seus.

Hi ha persones que porten pír-cings, tatuatges i arracades, i jo no hi trobo cap inconvenient. En canvi, a la gent gran no els agrada i per això

diàleg


sempre diuen: “On van aquests, d’aquesta manera”. Realment, no sé perquè ho diuen, ja que crec que cadascú pot anar com vulgui.

En fi, crec que si un vol anar amb moltes marques, amb pírcings o amb tatuatges, la resta de la gent no hi ha de posar cap problema. Cadascú pot anar com vulgui i, a més, pot ser tan bona persona com qualsevol altra.

ALBERT GIRONÈS - 1R ESO

Les marques no són gaire importants perquè una mateixa peça, si no és de marca, et pot costar molt més barata i pot ser de la mateixa

qualitat. Les persones més moder-nes, a vegades, critiquen la gent que no té tants diners, només perquè no es combinen bé la roba o no van amb marques. A mi m’agrada anar ben vestida, però no necessàriament amb roba de marca.

ALBA LOPO - 1R ESO

Jo crec que sí que és important la imat-ge personal perquè, quan veus una per-sona, el primer que n’observes és com va vestida i llavors et

fas una idea de com pot ser encara que, de fet, quan la coneixes millor, és quan saps com és en realitat. Per exemple, si veus que algú va tot vestit amb calaveres, cadenes i roba fosca, a la primera de canvi, et pot fer una mala impressió tot i que quan el coneixes pots adonar-te que no és així.

KAREN GEMINA - 1R ESO

Jo crec que la imatge personal va molt lligada a la manera de ser,

pensar, o fer d’una persona. És impor-tat anar ben vestit, ja que moltes persones es fixen en la ima-tge que causes i la impressió que fas.

MARINA INSA - 1R ESO

L’aspecte de les persones d’avui dia és molt diferent, però trobo molt injust jutjar algú només pel seu aspecte. Si va diferent de com tu

suposes que s’ha d’anar, no vol dir necessàriament que aquella persona hagi de ser agressiva o malcarada.

Hi ha gent que quan es troba una persona que va vestida d’una altra manera, la mira de forma injusta. Ara, fins i tot en un comerç de cara al públic, no contracten gent segons quin sigui el seu aspecte físic. Per mi, això no hauria de passar, ja que crec que no és gaire important l’aspecte físic.

MARTA QUERALT - 1R ESO

Per mi la imatge personal és bastant important, perquè si veus algú que va mal vestit, amb la roba estripada i fa pudor, et causa una

mala imatge. En canvi, una persona ben vestida, que porta els cabells nets i no fa pudor, et causa una bona impressió. La imatge personal, però, no és el més important ja que el que compta realment és veure com és per dins la persona, coses com ara la senzillesa, la solidaritat...

DAVID PUIG - 2N ESO

diàleg


Jo crec que la moda és molt important, perquè la roba que por-tem ens dóna informació de com som. El pentinat també és impor-tant. Jo sense pírcings no podria viure; m’agraden moltíssim. En canvi, els tatuatges, no tant, perquè no te’ls pots treure, són per a tota la vida.

IRENE CRESPO - 2N ESO

Penso que l’aspec-te personal és bas-tant important: vestir bé, pentinar-se... Vul-guem o no, tot això ens ajuda a relacio-

nar-nos, a fer amics, etc. I anar ben vestits, ens fa sentir millor amb nosal-tres mateixos. Sempre volem anar a la moda, però això no és gaire important ja que ara la moda canvia constant-ment. De tota manera, crec que anar a la moda, vestir bé i portar un bon pentinat et fa sentir molt millor, a tu i als altres.

JORDI MURTRÓ - 2N ESO

Sí que és molt important la imatge personal, perquè et diu com és la perso-na, o almenys te’n diu alguna cosa. Per

altra banda, però, et pot perjudicar a l’hora de trobar feina i amistats. Per exemple, en moltes feines no et deixen portar pírcings, ni tatuatges i no pots anar mal vestit. Si vas ben vestit, tens més possibilitats que t’agafin, encara que el fet d’anar ben vestit no vol dir que siguis bona persona. També tot el contrari: les persones que porten tatuatges, pír-cings o van mal vestides, no són necessàriament males persones.

OLGA RODRÍGUEZ - 2N ESO

Per mi la imatge personal és bastant important perquè et dóna una identifica-ció, un estil propi. Veient tal com va una persona es pot

veure com és. És com si et mostrés una part del seu interior. Hi ha gent que segueix estils ja marcats: gòtics, punks, però n’hi ha d’altra que es marca el seu propi estil. Jo penso que és important fer-ho perquè així mostres una part del teu caràcter.

ARIADNA VIVES - 2N ESO

Sí que és important, la imatge, ja que, si algú no et coneix, automàti-cament t’identificarà com una per-sona diferent de les altres, que té bon gust, que promet... I és que la manera de vestir delata molt com és una persona: quin caràcter té o quina classe de persona és, tot i que de vegades no sigui així del tot.

ARNAU PARÉS - 2N ESO

La imatge personal és molt impor-tant perquè pots deduir bastant la manera de ser d’algú o saber dintre de quin grup social es mou. Moltes vegades però jutgem una persona i ens equivoquem. Pot ser que no ens caigui bé perquè vesteix d’una determinada manera i, pensar així, crec que està molt mal fet.

A la majoria de gent –si més no a les noies– ens agrada vestir d’una determinada manera pel fet d’agradar; suposo que ens sentim bé si anem ben vestides i guapes...

D’altra banda això de la moda és important, però penso que cadascú té una moda pròpia i cadascú vesteix com vol i al seu gust. També crec que potser sí que és cert que mol-tes noies som unes compradores compulsives.

MARTA FERRÉ - 2N ESO

Jo crec que no és important la imatge perquè no s’hauria de jutjar una perso-na per la roba que porta. Si no la porta de marca, no vol dir

que no sigui amable, ni simpàtica, ni moderna. I el que porta tatuatges, no vol dir que sigui una persona que no estudiï gens; vol dir que li agra-den els tatuatges i ja està. Amb els pírcings passa el mateix. El cabell, si el porta brut o el porta desfet, crec que no vol dir res; vol dir que no s’ha recordat de rentar-se’l i, quan el porta despentinat, vol dir que al matí s’ha aixecat tard i no se l’ha pogut pentinar.

IDOIA OLIVER - 2N ESO

La imatge per-sonal no és el més important d’una persona, tot i que actualment, a la nos-tra societat, sí que es considera impor-

tant. Només cal veure les botigues de roba per adonar-se que la majoria de roba és de marca.

Jo crec que a una persona, per molt mal vestida que vagi, no se l’ha de jutjar per l’aspecte, sinó pel caràcter, ja que algú que va molt mal vestit pot ser molt bona persona.

La gent es deixa portar per la personalitat dels altres. Així, si el teu amic porta roba de marca, tu, segu-rament també en voldràs portar, i això acostuma a passar-li a tothom.

MARC FARRÉ - 2N ESO

Jo crec que la imatge personal no és gaire important normalment, tot i que de vegades sí que ho és, per exemple, en un casament, en un restaurant, en un funeral... Men-tre jo estigui còmode i m’agradi,

diàleg


no m’interessa gaire l’opinió dels altres.

JOAN RAMON ESPÓSITO - 2N ESO

Crec que la imatge personal és impor-tant, que has de donar bona imatge. Per exemple, has d’anar ben perfu-mat, amb roba ben

neta i conjuntada amb els colors. El pentinat també és important; no has d’anar amb els cabells bruts ni sense pentinar. De tota manera, el més important de tot és agradar-te a tu mateix/a.

KEITH NADAL - 2N ESO

Sí, la imatge és molt important ja que el que pensen els altres de tu té molt a veure amb la teva imatge. Si vas vestit de marca et

poden fer passar per pijo; si vas ves-tit malament, per trapero. La gent es fixa en la teva forma de vestir, en el teu pentinat i en la forma de ser, però una de les primeres coses que es veuen és com ets per fora. A més, si tu et cuides per fora estaràs bé per dins.

ADRIÁN LÓPEZ - 2N ESO

Sí, és molt impor-tant per mi. És una forma de dir com ets i què has vingut a fer en aquest món, si ets ric o pobre... Si no vas a la moda, no

tindràs amics; estàs obligat a anar a la moda.

Quan veus una persona mal ves-tida, amb quatre draps bruts o que

sempre va amb la mateixa roba, ho trobes una mica antihigiènic i lleig. Fa mal a la vista veure una persona vestida amb roba hortera, que no va a la moda...

ELSA MARTÍNEZ - 2N ESO

A mi la imatge personal m’importa, perquè a mi m’agrada agradar. I quan veig una persona feta i deixada estar que va tranquil·la pel carrer

(sense pentinar-se, amb la roba mig estripada...), no m’agrada. En canvi, m’agraden les persones que van ben vestides, ben pentinades, que fan bona olor...

POL MONTSERRAT - 2N ESO

A mi em sembla que la imatge per-sonal no és gaire important. Que una persona vagi mal vestida no ha de ser sinònim de ser un

brètol. Jo, per exemple, tinc amics que porten pírcings, tatuatges o que van amb cresta, i són igual de bones persones que els que no en porten. El que passa és que cadascú ves-teix tal com li agrada, i n’hi ha que són molt bones persones i n’hi ha que molt dolentes. La imatge pot enganyar molt, perquè pot haver-hi algú que vagi vestit de xulo i quan el coneixes veus que no és així, sinó que més aviat és molt tímid.

SARAY TRAVÉ - 2N ESO

Jo crec que és una mica impor-tant la manera de vestir perquè si tu vas a fer una entrevista de feina i hi vas mal vestida, o bruta, si fas mala pinta... doncs no t’agafaran amb

tanta confiança com si vas ben vestit.

De totes mane-res jo, quan surto de casa, no em miro mil vegades al mirall, només intento anar

una mica bé. Jo no entenc la gent que sempre va vestida de marca, perquè et serveix igual una cosa que és de marca que una que no ho és. Amb tot, tampoc els tinc mania; a mi m’és igual com vagi vestida la gent.

Els pírcings no m’han agradat mai; no sé perquè, però els trobo una mica antihigiènics... bé, no tots, depèn de les persones. En canvi els tatuatges m’agraden una mica, només els petitets, no pas aque-lls que es posa la gent per tota l’esquena... Jo, si em fes un tatuat-ge, me’l posaria petit i a l’esquena.

LAIA GIRONÈS 2N ESO

opinió


Dret a l’habitatge

Temes que preocupen els nostres alumnes: habitatge, sortides professio-nals, família, consumisme…

L’habitatge és una de les pre-ocupacions més grans de la ciutadania catalana, que veu

com des de fa uns anys els preus d’aquest bé de primera necessitat han augmentat per damunt del seu salari, cosa que obliga les famílies –en el millor dels casos– a endeutar-se fi ns a límits que posen en perill la seva capacitat de consum. Això fa que els préstecs cada cop s’hagin de demanar a més llarg termini i que estiguin subjectes als riscos i les incerteses davant dels futurs can-vis, ja siguin laborals, familiars o de tipus d’interès. A aquests problemes podem sumar-hi també que l’oferta d’habitatges de lloguer és insufi -cient o no és competitiva, ja que les rendes són elevades en comparació amb les quotes hipotecàries a llarg termini.

En conseqüència, cada cop més, els sectors socials sensibles, com ara els joves, la gent gran, els immigrants i les persones en situació de risc, pateixen situacions d’exclusió del dret a l’habitatge. Les causes d’aquesta realitat s’han de trobar en el fracàs de les polítiques d’habitatge adoptades tradicionalment, tant a Espanya com a Catalunya, polítiques que durant anys van complir llur funció, però que a partir de la segona meitat dels anys noranta es van revelar com a clara-ment insuficients i superades per les noves circumstàncies.

La llei ara aposta per la crea-ció d’un parc específic d’habitatges assequibles que permeti atendre les necessitats de la població que neces-sita un allotjament. Per a impulsar-lo i fer que s’aconsegueixi un preu a

l’abast de les rendes baixes i mit-janes, la llei regula d’una manera rigorosa l’habitatge de protecció ofi-cial a Catalunya, i no només aquest, sinó també altres formes d’habitatge assequible que permetin aconseguir, a mitjà i llarg termini, l’autèntic parc específic que la societat reclama. Però, més enllà d’aquesta regulació, una llei del nostre temps no pot

renunciar a impulsar polítiques con-certades amb els agents d’iniciativa social o privada que actuen sobre el mercat lliure de l’habitatge, que és el que, actualment, respon majo-ritàriament a les demandes i a les necessitats de la ciutadania.

ARNALDO TRUJILLO 1r BAT

opinió


No sé si algú s’haurà parat mai a pensar quin serà el domicili on viurà quan sigui gran; jo

sí que ho he fet. M’he passat dos dies pensant com podria ser el meu habitatge; no n’he tret gaires con-clusions, però, tot i així, puc afi rmar que no viuré al ras –o almenys això espero.

Primer de tot vull esmentar el país en el qual voldria viure d’aquí a uns quants anys, que és els Estats Units d’Amèrica, el país on es parla anglès, l’idioma mundial, amb el qual et pots moure per tot el món –o una bona part– sense por que algú no t’entengui. Allí on tot és tan gran, allí on passen tantes coses, allí on es practiquen tants esports, allí on hi ha tantes coses per fer... però al final he pensat que no valia la pena

El meu futur habitatge

posar-ho, i per tant, m’ho he guardat.Després he pensat que seria bo

de posar quines haurien de ser les dimensions de la casa que vull tenir. Així doncs, les he posat sense dub-tar. Per començar, no vull una casa d’aquelles tan grans, una mansió que diuen, on per anar al lavabo és com si anessis a fer un tomb per la ciutat, on per moure’t pels pas-sadissos necessites algun mitjà de transport per no arribar-hi l’endemà, o fins i tot per arreglar el jardí, que necessites una patrulla de jardiners per assolir acabar amb les males herbes, etc. No, vull una casa “nor-mal”, i s’entén per “normal”, una casa de dos pisos, dos lavabos, quatre habitacions per dormir, una cuina, un menjador, un despatx, una sala d’estar, i el típic jardinet interior

amb quatre plantetes ben posades. A partir d’aquí, crec que és prou

necessari posar en quin lloc viuré, vull dir si viuré al costat del mar, a dalt de la muntanya, a la plana, en un lloc de molt fred o de molta calor, al costat d’un llac, al mig d’un bosc... Bé, com que les muntanyes són massa altes, al costat del mar em puc ofegar, no m’agrada gens el fred ni la calor i els boscos de nit em fan por, dubtava entre viure al costat d’un llac o a la plana. Però, finalment, com que al costat d’un llac, sempre hi ha un bosc, m’he decantat per anar a viure a la plana, un lloc més tranquil, un lloc... com els Estats Units d’Amèrica.

JORDI RIBÉ 1r BAT

Futur és un concepte que moltes persones associen amb llunyà, que encara està per venir. En realitat, però, es troba molt més a prop del que sembla. Estic totalment d’acord amb la frase: “No et capfiquis pel que vindrà i viu el present, el dia a dia”. És una frase amb un sentit optimista, de caràcter encoratjador i que pot transmetre una sensació de despreocupació pel que pugui venir després. És cert que no ens hi hem de capficar gaire, però tampoc cal oblidar-nos completament del que pot arribar, del futur.

Els darrers anys, professors, tutors, familiars, etc. ens han pregun-tat què ens agradaria estudiar o bé què ens agradaria ser en un futur. A partir d’aquí tots nosaltres hem començat a plantejar-nos el futur professional una mica més seriosament.

Futur professional

Per a fer Batxillerat has de tenir, més o menys, una idea del que vols estudiar; després, si més no, has de saber si et decantes per les lle-tres pures, pels números o per una “barreja” de totes dues coses.

Jo em decanto per la “barreja” esmentada anteriorment. M’encanten les llengües, la història, la filosofia. I tampoc no em des-agrada l’economia ni les matemàtiques. Un dels meus objectius, i també el meu somni, és poder estudiar Psicologia o Dret ja que, des de fa un parell d’anys, són les carreres que més m’han atret i que puc assolir d’acord amb les meves possibilitats i les meves preferències.

Malgrat tot, primer espero i desi-tjo poder finalitzar, amb una nota adequada, el Batxillerat i la selecti-vitat, i accedir a la universitat. Sens dubte, si ho assoleixo serà fruit d’un parell d’anys d’esforç continuat.

LAURA SERRAMIÀ 1r BAT

opinió


Ja saps què seràs de gran?

Quan et decideixes a estudiar Batxillerat, inconscientment et comences a fer pregun-

tes: “I després, què estudiaré?”, “Quin serà el meu futur professio-nal?” Però quan arribes a segon de Batxillerat aquestes preguntes, no tan sols te les fas tu mateix, sinó que tothom et pregunta el mateix: “Ja saps quina carrera faràs?”, “Així doncs, què és el que estudiaràs?”...

Hi ha molta gent que, des de sempre, ja han sabut el que volen ser de grans, el que volen estu-diar; però sempre hi ha un grup de persones que no ho tenen clar. Jo

formo part d’aquest grup. Mai no m’ha preocupat gaire no saber què faré d’aquí a un temps: simplement, ja es veurà. El que passa és que no tothom ho veu així, i sempre sents un “a veure quan et decideixes, que ja falta poc!”

Sembla una decisió senzilla; l’únic que has de fer és triar una cosa que t’agradi. Però les coses es compli-quen amb molta facilitat. I si t’agrada més d’una cosa? I si realment no saps què t’agrada? Jo, quan m’imagino tota la vida fent el mateix, penso que el que finalment triï ha de ser el que de debò m’agrada, perquè, si no,

amb un no res me n’hauré cansat.Evidentment que alguna idea del

que faré ja la tinc, però encara no ho sé segur. Tot i això, no crec que aquesta decisió s’hagi de pren-dre ràpidament ni amb pressions de ningú. Es tracta de decidir el meu futur. Del que faci ara en dependrà tota la meva vida i, per tant, crec que m’ho he de pensar bé, sense cap mena d’angoixa.

ESTER OLIVA 2n BAT

No és fàcil saber en cada moment el que s’ha de fer, no és fàcil saber si la decisió

presa és la correcta o no. El futur és molt present, ara mateix, per a molts estudiants. Elegir el futur professio-nal no és fàcil; no és com elegir quin caramel vols menjar o què et ve de gust fer l’endemà. És alguna cosa més que seure al sofà i triar el primer que et surt del cap.

Quan era petita sovint em pregun-taven què volia ser de gran. Suposo que això ens ho han preguntat a tots i jo, amb tota la seguretat del món, deia que volia ser metgessa. Però ara les coses han canviat i no veig tan clar que vulgui ser-ho. L’única cosa que tinc clara és que vull fer alguna cosa relacionada amb les ciències: potser metgessa o química, biòloga, farmacèutica o infermera...

A més de no saber què triar, hi ha un altre problema: què passarà si, quan estigui segura del que vull ser, no puc fer-ho? Sempre m’han dit que si m’esforço les coses es poden

aconseguir, però, i si la nota de tall no m’arriba? Llavors se suposa que he d’abandonar el meu somni i triar una opció que m’agradi però que no m’acabi de convèncer?

L’opció d’estudiar química és l’opció que ara mateix m’agrada més. M’agrada ser al laboratori i fer les pràctiques que ens mana la pro-fessora, i deixar una mica de banda el paper i el llapis que fem servir a les altres assignatures. M’agrada saber què passa si barreges dos reactius i, sobretot, m’agrada comprovar-ho per mi mateixa. M’agrada imaginar-me que treballo en un laboratori investi-gant sobre alguna qüestió important.

Els dies van passant i cada cop em queda menys temps per elegir. Suposo que finalment trobaré una carrera que m’agradi i, alhora, tin-gui sortides professionals. Així que seguiré pensant...

Natàlia Olivé 2n BAT

I tu, què vols ser de gran?

opinió


La família al segle XXI

Quan era petit se’m va morir el pare. Jo tenia set anys i va ser molt dur per a mi. Al cap

d’un any la meva mare va conèixer un home en una festa i es va tornar a casar. Aquell home em va fer de pare i em va donar tot el que necessitava. Era la fi gura paterna ideal per a mi i per als meus germans.

Quan tenia catorze anys es van separar, i jo i els meus germans grans ho vam passar molt malament, ja que feia poc havien tingut bessonada i no podíem entendre que després de tenir dos fills es poguessin separar. El meu pare se’n va anar a viure a Lleida,

i només el veia els caps de setmana.Dos anys més tard la meva mare

va conèixer un altre home, que era d’un poble prop de Barcelona (on jo vivia) i al cap de poc temps ens vam traslladar allí. Aquell poble m’agradava, m’hi sentia bé, però també em feia llàstima deixar els meus amics de Barcelona, la meva escola, etc.; però m’hi vaig acostumar ràpidament.

Al cap d’un any van trencar i vam haver de tornar a la ciutat; aquella mateixa nit, vaig tenir un somni on apa-reixia jo, jugant amb el meu pare, però també hi sortia el primer home amb qui va estar la meva mare, i el segon...

Aquell matí quan em vaig des-pertar em vaig preguntar, per què no puc tenir només un pare? Ales-hores vaig recordar quan el meu avi m’explicava que quan ell era jove les coses eren molt diferents, ja que hi havia gent que patia molt perquè no s’estimaven la seva parella, però que ara que la gent es pot separar quan vulgui i ajuntar quan vulgui, doncs els que en surten malparats són els fills, perquè a ningú no li agrada veure els seus pares separats...

CAROLINA LÓPEZ 1r BAT

Com ha canviat la família!

El concepte que antigament es tenia de la família és diferent del que tenim ara. Tradicionalment es consi-derava constituïda per qui podia tenir fills. Ara n’hi ha moltes, de parelles, que es casen després de tenir els fills i altres es fan parella de fet o ni tan sols es casen. També hi ha altres tipus de nuclis familiars fora del matrimoni, com ara les famílies monoparentals o les parelles homo-sexuals que, en l’actualitat ja poden adoptar fills. Abans en el nucli fami-liar d’una casa, s’hi concentraven totes les generacions, des dels avis fins als néts. En canvi, ara això ha canviat, ja que normalment compres una casa o la llogues, però el fet és que canvies de residència quan et cases o vius en parella.

Un altre gran canvi de l’entorn familiar és que tradicionalment les dones intervenien poc en el món laboral. La incorporació de la dona en aquest món és un dels fets que més ha canviat dins la família. La majoria de mares actualment treballen. Això

ha comportat que es necessiti gent per a fer les feines de la casa, per a cuidar els nens, etc., cosa que abans feien elles mateixes. Una altra conseqüència d’aquesta incorporació al món laboral és que la natalitat ha disminuït i cada vegada els pares són més grans, ja que els fills es tenen a una edat més avançada que abans.

Podríem esmentar encara un altre canvi. Abans no hi havia televisió. El

fet que aquest invent estigui present a gairebé totes les llars del segle XXI, fa que hi hagi menys comunicació familiar; quan no hi havia televisió, a l’hora de menjar la família man-tenia un diàleg, però ara, habitual-ment, tothom menja per separat o bé mirant la televisió.

ANNA ALEGRET 1 BAT

opinió


I vosaltres, quin concepte teniu del mot família?

En un primer moment, quan vaig saber que havia d’escriure un article d’opinió i vaig sentir

els temes proposats per a escriure’l no ho tenia gaire clar; cap tema no m’acabava de fer el pes... Què havia de dir jo, pobra de mi, sobre el meu futur professional, si encara em queden anys d’estudi? Què podia opinar sobre el greu problema de l’habitatge, si ja tinc la sort de tenir el cap ocupat amb altres tipus de pro-blemes més propers? Tampoc tenia cap idea a comentar sobre els nous models familiars. I vet aquí que veia que els dies anaven passant, que s’acostava el dia d’entregar l’article i que jo seguia sense tenir res clar. Però, de sobte, m’arribà la inspiració divina i vaig pensar que havia arribat l’hora de “parlar clar” sobre el con-cepte de “família”.

Per tradició, i sobretot pel paper de l’Església en la nostra societat,

clarament se’ns ha marcat un con-cepte determinat sobre el model familiar. I jo em pregunto, per què una parella, per tal de ser ben vista, ha d’estar necessàriament forma-da per un home i una dona? Per què fins fa quatre dies no es reco-neixien legalment les parelles homo-sexuals?

Sincerament, no ho entenc... Sovint penso que potser hem avançat tecnològicament i cientí-ficament però que seguim estan-cats mentalment. Voleu dir que és completament necessari que en l’educació d’una criatura hagi d’haver-hi la figura del pare i la de la mare? Us posaré un exemple. Si se’ns presentés el cas d’un nen o una nena que tinguessin el pare alcohòlic i que, a més, maltractés la mare, no creieu que aquesta criatura estaria millor convivint amb dues mares o amb dos pares?

I és que realment hi ha casos en què els pares poden donar una bona imatge, exteriorment, mentre que a casa es viu un veritable cal-vari... Un altre cas. Si ens trobés-sim amb criatures orfes o abandona-des pels seus pares, no creieu que aquests nens es mereixerien tenir una segona oportunitat? No penseu que d’aquesta segona família, forma-da per dues mares o dos pares, en podrien obtenir tot l’amor i el caliu que els ha mancat? Com l’exemple que us acabo de citar, en podríem trobar molts més. Per això penso que, si qualsevol parella homosexual vol tenir o adoptar una criatura, hau-ria de poder fer-ho sense cap mena d’impediment. Ja és hora de can-viar algunes mentalitats, que som al segle XXI!

ESTHER AYALA 2n BAT

La dona i els nous models familiars

Per què les dones acostumen a encarregar-se de l’educació dels fi lls i de les feines domèstiques?

La resposta no es troba pas en la genètica –ja que no hi ha cap gen conegut que determini les iniciatives a casa–, sinó que és més aviat per tradició. Antigament, l’home era el que portava el sou a casa i la dona era l’encarregada d’educar els fills i de dur a terme les feines a la llar.

Actualment, en la nostra societat, aquest model ha quedat antiquat ja que moltes dones s’han incorporat al món laboral, però continuen portant el pes de l’educació dels fills i de les feines domèstiques, i fan autèntics esforços per compaginar la vida labo-ral amb la familiar.

Aquest canvi social sembla que no afecta la majoria dels homes ja que ells no s’adapten a la situa-

ció i continuen deixant de banda aquestes feines; només les fan per obligació o compromís, no pas per iniciativa pròpia, cosa que obliga la dona a ser l’encarregada de distribuir les tasques a casa.

Els problemes que es deriven d’això, entre altres, són la relació que hi ha entre la vida familiar i la laboral, la falta de lleure i l’excés d’estrès en les dones que treballen, ja que han de suportar una doble jornada: la de la feina i la de casa, a més d’encarregar-se de l’educació dels fills.

En definitiva, si es vol continuar amb el model de la dona treba-lladora i també es vol aconseguir una estabilitat familiar, l’home haurà d’implicar-se cada cop més en les feines domèstiques, i l’educació dels fills haurà de recaure en tots dos, sense distinció.

Una altra qüestió innovadora és la vida de les parelles homosexuals: quan els fills que hagin adoptat es facin grans i vegin la situació, s’adonaran que tenen dos pares o dues mares.

La vida en parella, els models familiars, ja no són com abans, quan en una mateixa casa hi vivien des dels avis fins als néts. Ara les pare-lles joves volen independitzar-se més ràpidament i viuen soles i, potser, en alguns casos, més endavant es deci-deixen a tenir fills o se separen abans que això es faci realitat.

Els models familiars han evolucio-nat molt, però la dona continua fent el mateix paper que sempre: ocupar-se de la casa, dels fills i de la feina, bàsicament.

AIDA FERNÁNDEZ 2n BAT

opinió


La problemàtica d’una persona dependent

a la família

Actualment un dels grans pro-blemes que pot tenir una famí-lia a part d’educar el seus

fi lls correctament, dels problemes econòmics, etc., és tenir una perso-na amb alguna dependència a casa, ja sigui d’edat avançada o no.

La família continua sent la princi-pal responsable de les atencions a les persones dependents.

En primer lloc, aquest esforç de la família s’hauria de traduir en ajudes econòmiques per a qui es fes càrrec d’un malalt o d’una

persona que no fos autosuficient.En segon lloc, no estic d’acord

que les dones –o una sola persona de la família–, normalment, hagin de ser els únics cuidadors de les persones dependents ja que, per una banda, això els impedeix d’estar en la vida activa de la societat, i per altra banda, els obliga a perdre quali-tat de vida si atenen persones molt dependents.

Finalment, crec que la gent gran, si no és en un cas molt extrem de dependència total, no s’hauria de por-

tar a una residència ja que tota la família necessita les persones grans i aquestes també necessiten la família.

En conclusió, penso que l’Estat hauria de contribuir-hi més i augmen-tar les polítiques d’ajuda social. Si pot ser, cobrir l’ajuda mèdica i les neces-sitats bàsiques al domicili. Si no pot ser així, no s’hauria de permetre que una sola persona s’hagi d’encarregar de cuidar les persones dependents.

RICARD FIGUEROLA

2n BAT

Consumisme nadalenc

La Gran Enciclopèdia Cata-lana defineix així el terme Nadal: “Solemnitat que hom celebra el 25 de desembre i que té per objec-te commemorar el naixement de Jesús a Betlem.” Aquesta defini-ció, però, sembla que ha canviat al llarg del temps, ja que cada vegada ens estem acostumant més a veure llums de Nadal pel carrer i a sentir nadales a tort i a dret perquè es veu que inciten a comprar. No us sembla una mica desagradable i de mal gust veure anuncis dient-nos que no mal-gastem aigua, electricitat, etc. tot i que després anem pel carrer veient llumets, que pel meu gust són una mica horteres i que gasten moltís-sim? A mi, la veritat és que m’ofèn: el que hauria de ser una festa dels cristians per lloar el naixement de Jesucrist, l’hem convertit en una festa on l’únic propòsit és fer veure que estem bé amb tothom, que som unes bellíssimes persones i que ens portem bé amb la família.

Per Nadal, doncs, com cada any,

ens convertirem en robots que sur-ten d’una botiga i entren en una altra. Però, no seria ja hora de deixar de parlar de Nadal i començar a parlar de consumisme? O deixar d’anomenar Nadal a unes festes que només són unes vacances perquè els comerços facin l’agost al des-embre? No hauríem d’anomenar-les d’una altra manera, com per exemple la setmana del consum o del client? Perquè, per comprar, comprar i comprar no cal plagiar una festa que, com ja he dit abans, és religiosa i convertir-la en una festa pagana on regna la falsedat.

Un cop dit això només cal que us demani que reflexioneu i penseu que, per Nadal, no cal que tothom compri, ni que tothom rigui, ni que sigui feliç; només cal que sigueu vosaltres mateixos, que us deixeu de rucades camuflades sota el nom de Nadal i gasteu, gasteu i gasteu, com fins ara, com aquest any i com els anys vinents perquè per gastar desmesuradament no cal esperar Nadal... Cada dia pot ser Nadal, en aquest sentit, si un vol; no?

ROSER ROSELLÓ 2n BAT

opinió


Sant tornem-hi! Després de recordar amb nostàlgia les llar-gues i inoblidables vacances

d’estiu i d’haver passat uns quants dies festius, per anar matant el cuc, no ens n’adonem, i arriba Nadal. Gràcies a Déu, llavors tornem a gau-dir d’unes merescudes vacances. Tot i que ben mirat, s’haurien de fer unes bones refl exions, no creieu?

Siguem sincers, quants de vosal-tres esteu d’acord amb el que he escrit, és a dir, qui no espera frenèti-cament l’arribada del Nadal per tenir vacances? Aquell que es consideri innocent que llanci la primera pedra. I és que aquest fet, tot i semblar un breu pensament sense malícia, és vertaderament essencial. M’explico. Ja fa força temps que el veritable esperit nadalenc s’ha perdut i ha donat pas a un consumisme massiu.

Actualment ben poca gent és conscient del veritable significat de Nadal; les autèntiques bases del cris-tianisme s’han anat perdent. Ara, en aquestes dates tot és consumir i consumir i consumir. La gent està nerviosa i agressiva, tothom va a corre-cuita pels carrers. Homes i dones completament estressats i carregats de bosses. Supermerca-ts i centres comercials desbordats per constants allaus humanes, etc. La televisió, vinga a fer més i més

anuncis, anuncis generalment llar-guíssims i amb aquelles musiquetes tan característiques. Capses de bom-bons, marques de torrons, ampolles de cava i, sobretot, joguines, en són alguns bons exemples. I al carrer, tot és llum i so.

Voleu dir que és necessària tota aquesta gran despesa, mentre milio-ns de persones viuen miserable-ment arreu del món? No creieu que la societat, en aquestes dates tan assenyalades, s’ha convertit en una immensa titella de grans empresaris,

companyies telefòniques i elèctri-ques, bancs i caixes, etc.? Penseu-hi, si us plau; penseu-hi.

ESTHER AYALA 2n BAT

Nadal, festa de tradició o de consum?

sades les sessions, ja no pensàvem el mateix sinó que vèiem que era un curs molt diver-tit on s’aprenien moltes coses.

I en resum de tot això,i en general de la nostra

opinió,és que el curs de

mediacióés de gran interès i

diversió.

Explicarem una de les nostres experiències com a mediadores. Ens vam trobar les persones que havien tingut el con-flicte i dos mediadors (una professora i una de nosaltres dues). Ells van explicar el problema i nosaltres vam col·laborar perquè ells dos sols, amb el nostre ajut, trobes-sin una solució. Nosaltres ens vam assegurar que s’escoltessin i es res-pectessin en tot moment; nosaltres no els vam donar la solució ni els vam aconsellar; només vam mediar. I, de tot el que es va dir allí, cap dels

des de casa


La mediació al nostre institut

Al nostre centre IES Jaume Huguet, aquest curs 2007-2008 s’ha estrenat un curs de mediació. La mediació consisteix a resoldre els conflictes que tinguin els alumnes.

En aquest curs s’han anat fent una sèrie de sessions on es com-binava la pràctica amb la teoria. Els alumnes del curs han estat els alum-nes, pares i professors interessats. El primer dia érem molts i, tot i que alguns van decidir no continuar, la resta vam seguir fins al final.

Nosaltres, alumnes de 3r B, som part de l’equip de mediació. La nos-tra opinió sobre aquest curs és molt positiva ja que hem après a posar-nos en el lloc de l’altre, a escoltar sense intervenir, a resoldre els pro-blemes parlant, etc. També un dia vam simular un conflicte i ens ho vam passar molt bé resolent-lo.

La nostra opinió sobre el profes-sorat que ha fet el curs de mediació amb nosaltres és que hi ha un gran canvi entre quan ens fan classe i quan són al curs: allí són menys seriosos, més simpàtics i estem tots més relaxats.

El primer dia nosaltres vam pen-sar que no era gran cosa, però vam seguir assistint al curs i, pas-

quatre en pot dir res: és totalment confidencial. Al final vam acabar pre-nent un acord i, un mes més tard, hem revisat que aquest acord s’hagi complert.

SUSAN JIMÉNEZ I NOURA EL HATIMI

3r ESO

A l’aula de diversitat anem al teatre

El dimarts dia 4 de març, els alumnes de l’aula de diversitat vam anar, a Sant Pere i Sant

Pau, a veure l’obra de teatre Si vols, pots, de la companyia La Brúixola.

L’obra de teatre girava al voltant del valor de l’esforç personal i del treball en equip. Una lliçó magistral, divertida i emocionant que ajuda-va a reflexionar sobre la necessitat d’ésser constants i de valorar la feina ben feta.

Vam acabar el matí fent un tomb

per Tarragona i vam fer un dinar de germanor que va servir per con-solidar el nostre grup de treball a l’aula. Cal dir que va ser un dia molt complet; ens va anar tot molt bé i vam aprendre molt fora de classe: a treballar en grup i a saber compartir amb els companys.

“L’argument tractava de com

superar-se sempre”

L’organització de l’excursió ens

va agradar molt: vam fer activitats prèvies abans d’anar al teatre però no ens vam recordar de fer les pre-guntes als actors que protagonitza-ven l’obra.

El preu del viatge estava força bé, perquè no vam haver de pagar gaire. L’autobús de Valls a Tarragona era molt còmode i ens vam divertir molt. Vam agafar un autobús de Tarragona a Sant Pere i Sant Pau. Era molt divertit, encara que al principi anàvem drets.

des de casa


Durant el viatge de Tarragona a Valls ens ho vam passar molt malament amb la calor que feia a l’autocar i, a més a més, estava ple de gent.

L’obra va ser molt entretinguda i divertida. Els personatges eren nois i noies de la nostra edat. Vam enten-dre molt bé l’argument, que tractava de com superar-se sempre.

La passejada per l’Eroski va ser molt bonica i ens va distreure molt. Ens vam conèixer millor, perquè vam estar tots junts i tornaríem a fer l’excursió perquè ens va agradar molt.

ESTER PORCEL I MONTSE MARTÍNEZ 2n ESO

“L’obra no se’ns va fer gens

llarga”

Per començar direm que, com que va ser la primera excursió que hem fet aquest curs amb els de la classe de diversitat, estàvem força il·lusionats.

Respecte al preu del viatge, vam estar-hi d’acord perquè no vam haver de pagar gaire. Tot va ser molt barat. Vam agafar un autobús per anar fins a Tarragona i un altre per anar a Sant Pere i Sant Pau.

El temps va ser molt lleig perquè

feia molt de vent i molt de fred, però feia sol. L’obra de teatre va estar molt bé. Ens va agradar molt la noia que es deia Bubu perquè era la més divertida i la més simpàtica. La sala no estava malament, però les cadires eren molt petites i molt incòmodes, encara que veient l’obra no ens en vam adonar gaire perquè era molt interessant. No se’ns va fer gens llarga i els actors van actuar força bé.

El fet d’anar a l’Eroski ens va agradar molt perquè vam anar amb

les nostres amigues i ens vam fer fotos en molts llocs. També vam anar a comprar. Després, quan va ser l’hora de dinar, ens vam asseure en un sofà a menjar-nos l’entrepà.

Si s’hi pogués tornar, hi aniríem, amb uns quants diners més per poder comprar més coses. En con-clusió, va ser un dia molt emocio-nant i divertit.

KAREN HERNÁNDEZ

MARIA MUÑOZ 3r ESO

Reflexions sobre les tic i els joves

El 22 d’abril l’Institut participà en la jornada TICJoves que es va celebrar al CitiLab de Cornellà. Laura Serramià i Aida Dalit de 1r BAT, i Guillem Agua-dé i Laura Iglesias de 4t d’ESO, vam exposar unes reflexions sobre les TIC i els joves des de la vessant tec-nològica davant un nombrós públic assistent, format per estudiants, pro-fessors, experts i personalitats de l’àmbit educatiu i tecnològic.

Aquestes reflexions són el fruit del treball realitzat per 14 alumnes del nostre institut que durant cinc dijous ens havíem reunit per parlar, comentar, reflexionar i treure con-clusions sobre el coneixement que tenim els joves de les TIC i l’ús que en fem. Quan parlem de les TIC, ens referim a les diferents tecno-logies actuals que permeten, d’una banda, comunicar-se amb els altres

i, de l’altra, accedir a la informació.

Es va parlar de l’evolució dels mitjans de comunicació clàssics, la ràdio i la televisió. Avui dia són mitjans interactius que permeten obtenir la programació a la carta o accedir per Internet als programes en directe, descarregar emissions anteriors (podcast) i tenir accés a informació complementària.

També la telefonia ha experimen-tat una gran revolució amb l’aparició del telèfon mòbil, que ens ha per-mès no solament estar en contacte amb qualsevol persona, a qualsevol hora i a qualsevol lloc sinó també jugar, intercanviar fitxers, escoltar música i accedir a Internet.

A més a més el mòbil també incor-pora altres utilitats: rellotge, desper-tador, agenda, llibreta de notes, con-tactes, reproductors, calculadora... i la veritat és que els joves no les fem servir totes. Els mòbils cada vegada aporten més prestacions i són més compactes i reduïts.

Pel que fa a l’ús que els joves fem del mòbil, vam observar que, en general, mostrem una actitud favorable a l’intercanvi de tota mena d’informació a través del mòbil, però quan ens pregunten si estaríem dis-posats a intercanviar-nos els mòbils propis (els aparells), diem que no, que el mòbil és personal i intransfe-rible: cadascú amb el seu.

Actualment Internet és el veri-table punt d’accés a la informació i el principal canal per a la comu-nicació. No hi ha dia que els joves no fem servir el correu electrònic de la intranet de l’institut, que ens connectem al Messenger per parlar amb un amic, que consultem una wiki per fer un treball de socials, que intercanviem fitxers amb programes p2p (Peer-To-Peer), que pengem una foto al Fotolog o que hi llegim els comentaris que es fan, que cerquem informació amb el Google a la classe de ciències, que visitem la pàgina de YouTube per veure’n les darreres novetats...

Entre els joves, qui més, qui menys, ha après a fer un bloc a l’Institut en algun crèdit variable i té el seu propi fotolog. Darrerament, els fotologs s’han posat de moda entre els joves i han desbancat la

des de casa


popularitat dels blocs perquè són més pràctics i més atractius estè-ticament. Hi pengem la foto de la darrera festa, fem un comentari del dia, opinem sobre els companys i esperem els comentaris dels amics. Els blocs no són tan utilitzats pels joves perquè tenen un caràcter més informatiu i divulgatiu.

Durant les sessions de treball van sorgir molts comentaris, reflexions i observacions interessants. Tot seguit us en comentem alguns com a conclusió.

Les tecnologies ens perme-ten accedir a una gran quantitat d’informació i molt diversa. És, a més, una informació constantment actualitzada. Qualsevol persona amb un mòbil, davant d’un incident, es converteix en reporter i surt per ante-na a Catalunya Ràdio, amb l’Antoni Bassas, per exemple.

Escoltar música, veure una foto o un vídeo, escoltar la ràdio, etc., ho podem fer amb un reproductor MP4, amb un mòbil, amb un ordinador, etc. Accedir a Internet, ho podem fer des de l’ordinador, des del mòbil,

des d’una PDA,.. Això comportarà la desaparició dels aparells especia-litzats?

Els blocs són una manera fàcil de publicar i intercanviar informació. Tot i això, els fotologs s’han fet més populars entre els joves ja que la imatge substitueix el text i resulten més atractius.

En el mercat, cada vegada més, hi ha aparells que realitzen funcions diverses. Però alhora, totes aques-tes funcions també s’agrupen en un mateix aparell, que sol ser petit –tots els aparells són cada vegada més compactes– i un bon exemple n’és el mòbil.

Els joves tenim el costum de no llegir les instruccions. En comptes d’això anem provant i, si no trobem el que busquem, ho preguntem. Per aquest motiu, de vegades, desco-neixem les múltiples funcions que pot realitzar el mòbil com ara l’accés a Internet, GPS, etc.

A més de l’exposició oral del tre-ball, els alumnes vam participar activa-ment en el debat posterior i, sobretot, en el xat que es feia simultàniament a través dels quatre ordinadors portàtils que ens van proporcionar.

des de casa


L’objectiu de la jornada era con-trastar la visió que tenen els experts sobre les TIC amb la dels joves. Conèixer l’ús que en fan i els coneixe-ments que tenen en la vessant tec-nològica (la nostra contribució), social (treballada per alumnes de l’IES Torre de Palau de Terrassa) i lingüís-tica (treballada per alumnes de l’IES Terres de Ponent de Mollerussa). En primer lloc, els joves vam exposar les nostres reflexions; a continuació, va intervenir un expert i, finalment, en

Xesco Aspar (exentrenador del Barça d’handbol) va obrir el debat que ell mateix va moderar.

Un cop acabada la jornada vam fer una visita guiada a les instal·lacions del CitiLab. Si voleu tenir més infor-mació:

http://www.ticjoves.cat i http://www.citilab.eu

Van fer aquest treball els alumnes següents:

GUILLEM AGUADÉ, ANNA ANTON, ALBERT BALAÑÀ, JORDI CAPELLADES,

ALBERT CARTANYÀ, DAVID CUNILLERA, AIDA DALIT, MARTÍ FÀBREGAS, LAURA IGLESIAS, JUDIT MOLAS,

JOAN PERE NOGUERO, VANESA SALLA, LAURA SERRAMIÀ I

MERITXELL VILÀ, COORDINATS PEL PROFESSOR

JOSEP LLUÍS CAÑADILLA

Fabricació mecànica: cicles de grau mitjà,

noves propostes

Una vegada més, l’IES Jaume Huguet ha estat pioner en la Forma-ció Professional a Catalunya oferint als alumnes que finalitzen l’ESO una doble titulació de formació pro-fessional de Grau Mitjà: Tècnic en Mecanització i Tècnic en Soldadura i Caldereria. Tal com ja us avançàvem en l’edició anterior de reviScola en només tres cursos acadèmics els alumnes que ho vulguin podran obtenir les dues titulacions, per bé que, si com fins ara, només estan interessats a cursar un únic CFGM, durant els dos cursos reglamentaris assoliran la titulació escollida.

Per fer possible aquesta doble titulació, l’IES Jaume Huguet ha arribat a un acord amb el Departa-ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya on s’estableix l’ordenació curricular que desenvolupa aquesta acció formativa. Així, per exemple, gràcies a les mesures flexibilitza-dores de la Formació Professional que impulsa el Govern català, en el primer curs d’aquesta etapa es cursen les matèries comunes i en el segon curs de cadascun dels cicles s’introdueixen les matèries específi-ques de cada professió.

Aquesta és la clau que permet que els alumnes que vulguin tenir més possibilitats d’inserció laboral, i que per tant estiguin interessats en les dues titulacions, les puguin obte-nir conjuntament en tres cursos i no en quatre com fins ara.

D’aquesta manera, quan els alumnes finalitzen els tres cur-sos, són competents en dos per-

fils professionals ben definits. En l’especialitat de Mecanització, reben els coneixements bàsics de torn i de fresa, de rectificat de superfícies, de programació de màquines de control numèric, de disseny assistit amb ordinador, i també els coneixe-ments propis de l’àrea de Formació i Orientació Laboral. En l’especialitat de Soldadura i Caldereria, reben els

coneixements corresponents a la soldadura amb elèctrode, amb fil continu amb atmosfera protegida, tall per plasma, disseny de construc-cions metàl·liques i aprenen a treba-llar amb planxa per a la construcció d’elements propis de la serralleria i la caldereria.

En ambdós casos, com es pot deduir del que acabem d’explicar, l’alumne s’enfronta a una forma-ció eminentment pràctica on, si bé és imprescindible una mínima base teòrica, la majoria d’hores del curs són pràctiques que es realitzen als tallers del Departament de Fabrica-ció Mecànica del centre.

Per garantir que això sigui possi-ble, el Departament d’Educació ha invertit 80.000 als tallers on avui aquests alumnes ja treballen. Aques-ta dotació ha permès de renovar els equips i les màquines més antigues i d’adquirir totes les instal·lacions necessàries per fer la soldadura, el tall i la deformació de la planxa.

Així, durant aquest curs, els tallers de Fabricació Mecànica de l’Escola han incorporat una cisalla-guillotina de fins a 6 mm, una ple-gadora de planxa de 80 Tm., una corbadora de tubs, 10 equips de soldadura i d’extracció de fums amb les cabines corresponents per fer les pràctiques.

Aquest any ja hi ha 20 alumnes que cursen els dos cicles de grau mitjà que aquí us hem descrit. Per si us voleu animar de cara l’any vinent, aquesta és l’opinió d’alguns alumnes:

des de casa


1. Què t’agrada més dels teus estudis?2. Trobes que teniu prou equipaments, tallers i maquinària

bàsicament?3. T’agrada que l’escola disposi dels mitjans per buscar-te

treball a l’empresa on faràs les pràctiques?4. Aconsellaries aquest cicle formatiu als teus companys i

amics?5. Creus que és una bona especialitat per a trobar feina?

• Raul Pan Garvín

1. Les pràctiques als tallers.2. Sí, molts.3. Sí, perquè disposem d’una borsa de llocs de treball on apuntar-nos.4. Sí, bastant.5. Sí, perquè hi ha molta feina d’aquesta especialitat a tot arreu.

• Marc Segura Llobet

1. Els tallers, o sigui les pràctiques.2. Sí, molts.3. Sí, perquè hi ha una borsa de llocs de treball per apuntar-te i, a més a més, et donen un títol.4. Sí, perquè pots aprendre molt.5. Sí, encara que les màquines a les empreses són mes grans.

• Aurelio Pérez Gil

1. Soldar, més que res.2. Sí, molts.3. Sí, perquè com que hi ha una borsa de treball, tens més possibilitats de trobar una bona feina més de pressa.4. Sí, perquè aprenem moltes coses pràctiques que serveixen per a la feina del futur.5. Sí, perquè no hi ha encara gaire gent especialitzada.

Escoles verdes

El Comitè Ambiental de l’Institut està molt satisfet de les apor-tacions que ens feu arribar a

través del correu electrònic perquè creiem que són molt interessants, i no solament per a nosaltres. Us volem reproduir un fragment d’una d’aquestes aportacions que ens ser-

virà per refl exionar sobre algunes qüestions.

“...sóc un alumne del centre i us escric per formular una queixa.

Ja fa força temps que sento les paraules “Escola Verda”; no sé ben bé què signifiquen. Segurament es refereixen a la relació de l’Institut

amb el medi ambient i amb la natu-ra.

Vaig ser testimoni, ja fa temps, de la col·locació de les papereres grans a les classes, per a la recollida selectiva de paper i cartró, que va anar acompanyada d’una explícita i educativa explicació. Em va sem-

des de casa


blar una gran idea. Però, i aquesta és la meva queixa, resulta que a la meva aula no hi ha paperera per als residus; per tant, els alumnes i els professors llencen totes les deixalles al contenidor destinat al reciclatge de paper. No es tracta d’una manca de consciència; és que no hi ha cap altra opció.

[...] Les paraules “ Escola verda”, només em fan pensar en aquell racó que hi ha a la primera planta de l’edifici principal, on hi ha un mural i un espai de la web que diu: el manteniment de la natura és cosa de tots.”

Aquest escrit ens ha plantejat tot un seguit d’interrogants:

- Sabem què significa ser Escola Verda?

- Els problemes del medi ambient m’afecten a mi o tan sols sóc un simple espectador?

- Què puc fer per expressar la meva opinió?

- Vull, realment, participar en la millora mediambiental de l’institut?

La primera qüestió és fàcil de respondre. Ser Escola Verda vol dir ser un Institut que té en compte l’entorn, que procura no malgastar els recursos, i que ajuda i col·labora a millorar la vida de tots els éssers vius que habiten el planeta.

Sobre si ho aconseguim o no... si us plau, preguntem-nos a nosaltres mateixos: Faig el que puc, o realment és un tema que no m’interessa gaire?

Si d’una cosa podem estar segurs és que només podem viure al nostre planeta, de moment, i que si el fem malbé no podrem viure de la manera que ho fem actualment... Possible-ment nosaltres encara podrem, però i els nostres fills? Quin planeta els deixarem?

Ens convindria tenir sempre pre-sent la dita: “Pensa globalment, actua localment”. Per tant comencem a “actuar”, a participar activament en el desenvolupament sostenible del centre i del nostre entorn.

Si vols opinar, pots fer-ho a través de la web del Centre, en l’apartat d’Escola Verda i, si realment vols participar activament en el projecte, t’esperem a la propera reunió del Comitè Ambiental del Centre. Con-fiem de gaudir de la teva presència i de les teves aportacions. Sí, tu; pare, mare, alumne, personal del centre... Us necessitem a tots i a totes.

COMITÈ AMBIENTAL DE L’IES JAUME HUGUET

www.iesjaumehuguet.cat/[email protected]

Intercanvi amb Eslovènia

El passat mes de març, un grup d’alumnes

de Batxillerat i cicles formatius, acompan-yats per professores del Departament de Llengües Estrangeres de l’Institut, van viatjar fi ns a Eslovènia dins el marc d’actuació europea d’eTwinning, concepte que podríem traduir com a ‘ager-manament electrò-nic’. Aquest projecte s’emmarca en un por-tal informàtic promo-gut pel Ministerio de Educación y Ciencia i en el qual es promo-cionen intercanvis cul-turals entre els estats membres de la Unió

Europea, que abasten des d’un sen-zill intercanvi de correus electrònics fi ns a un intercanvi d’estudiants i instituts o escoles.

El projecte d’agermanament es va fer amb un altre institut europeu, el Gymnasium de Koper, a Eslovè-nia, un centre equivalent al nostre. La primera part del projecte es va dur a terme entre el 9 i el 15 de març quan els nostres alumnes viatjaren a la ciutat de Koper, Eslovènia, i la segona part tingué lloc la setmana de Sant Jordi, des del dilluns 21 fins al divendres 25, quan els alumnes eslovens van ser entre nosaltres.

CAP ALLÀ...

Eslovènia, un viatge inobli-

dable

Eslovènia, un país i una manera de viure diferents i, per a mi, una

experiència inoblidable. Jo mai havia fet un intercanvi, ja que mai n’havia tingut l’oportunitat i, quan ens van dir de fer aquest, no m’ho vaig rumiar dues vegades. Que l’intercanvi es fes amb Eslovènia, tot i ser un país que no coneixia, no va ser cap pro-blema, perquè el que importava era que els qui acceptéssim poguéssim viure una nova experiència i apren-dre anglès.

Després de reunions, d’omplir papers i de preparar-ho tot, va arribar l’hora d’abandonar les terres cata-lanes i d’anar cap a Eslovènia. Van ser vint-i-una hores d’autobús que es van fer molt pesades i avorrides. Miràvem pel·lícules, intentàvem dor-mir, paràvem de tant en tant però,

des de casa


així i tot, no m’agradaria tornar-ho a repetir. Va ser en arribar quan em vaig adonar que havia viatjat fins a un país que desconeixia, que tenia quatre dies en endavant i que hauria de viure amb una família que no coneixia i que no sabia com era. Per això van començar els nervis.

Ells ens van oferir una benvinguda càlida. Tots havíem parlat abans amb la persona que ens acollia i cadascú va començar a buscar-la. La veritat és que quan els vaig veure, els alumnes d’Eslovènia, els professors i la noia que m’havia d’acollir a casa seva, em van fer bona impressió.

El primer dia va servir perquè ella i jo ens coneguéssim: el que ens

agradava, el que no, les nostres afi-cions, etc. També vaig conèixer els seus pares i he de dir que vaig tenir molta sort. La primera nit que vam sortir va servir perquè ens familiari-tzéssim tots.

Anaven passant els dies i cada cop teníem menys ganes de tor-nar. Anàvem tots junts, com una gran colla d’amics. Cada dia fèiem coses diferents. Anàvem a visitar llocs i ells ens feien de guies, vam anar amb ells a classe, vam fer una classe per aprendre eslovè, etc. Les tardes les teníem lliures: vam anar al parc de patinatge, a prendre algu-na cosa, a fer un tomb, etc. I a les nits, anàvem a un bar, a la bitllera i, l’última nit, ens van fer una festa

des de casa


de comiat en què tots ens ho vam passar molt bé. La veritat és que ells sempre intentaven buscar coses per fer perquè no ens poguéssim avorrir.

Pel que fa al fet d’haver de parlar en anglès, em pensava que seria molt difícil però em vaig espavilar com vaig poder. Sí que, de tant en tant, havia de treure el diccionari i buscar alguna paraula, però encara me’n vaig sortir prou bé.

Després d’haver passat aquells quatre dies i d’haver viscut molts bons moments, després de molts riures i bones estones, havia arribat l’hora de marxar. Ens vam acomiadar de tots. Jo no volia marxar; encara que haguessin sigut pocs dies, m’ho havia passat molt bé. Crec que, tant jo com tots els altres, vam xalar molt amb aquesta experiència. Ja érem de nou a l’autocar, ens quedaven vint-i-una hores de viatge, però tots tornàvem amb el bon record d’haver viscut una experiència única, una experiència que mai oblidarem. I després, va tocar esperar que vin-guessin ells aquí. Així, doncs, ens veuríem aviat!

ALBA ROVIRA 1r BAT

Un viatge per a recordar

Un viatge com aquest és d’aquells que no s’obliden mai. Ha estat una experiència única que, potser, no tornarem a viure mai més. Tant els alumnes eslovens com els profes-sors i les famílies ens van rebre amb molt d’entusiasme, i semblava que estiguessin molt contents de tenir-nos al seu país.

Al principi, crèiem que anàvem a un país desconegut on el menjar seria molt diferent i on la gent no ens

rebria gaire bé, però ara que ja hem tornat penso que les persones són com nosaltres i, pel que fa al país, tampoc és tan estrany. El que em va sorprendre més en comparació de casa nostra van ser els horaris: allà comencen les classes molt aviat i també sopen molt aviat i, si a la nit surten, també ho fan en unes hores ben diferents d’aquí. També vaig trobar que, allà, els preus d’alguns productes eren inferiors.

Em va agradar molt la capital, Ljubljana. Vam passar-hi gairebé tot un dia i la vaig trobar preciosa. Vam pujar al castell, des d’on es veia una vista increïble de tota la ciutat. També em va agradar molt la ciutat on ens vam aturar durant el viatge de tornada a casa nostra, Venècia, la ciutat italiana dels canals.

En definitiva, el viatge a Eslovè-nia va ser molt emocionant. Crec que ens va servir per fer nous amics, per conèixer el país, per conèixer la gent i, la veritat, és que m’ho vaig passar molt bé i crec que serà difícil d’oblidar.

LAIA BRICOLLÉ

1r BAT

Una gran experiència

Era un diumenge a la tarda: estàvem tots nerviosos i alguns, a més, sense ganes d’anar de viatge. Es va fer l’hora d’acomiadar-nos de tothom i de pujar a l’autocar per emprendre camí cap a un país que mai a la vida, o molts pocs cops, havíem sentit anomenar. Era un país que nosaltres desconeixíem. De fet, teníem ganes de marxar perquè era un viatge que fèiem amb companys i companyes amb els quals, més o menys, ens aveníem i perquè teníem ganes de conèixer a tots els que ens esperaven allà.

El viatge en autocar es va fer llarguíssim i molt cansat, però això va afavorir que tots ens anéssim tranquil·litzant una mica. Quan vam arribar a Koper, tots els nervis van tornar al nostre cos. Estàvem a punt de començar una experiència nova: viure en una altra casa i conviure amb gent que no coneixíem de res. Després de la rebuda, tots ens vam dirigir cap a les nostres noves cases per conèixer la que seria la nostra família durant una setmana.

Els primers dies van ser una mica durs perquè ens havíem d’anar fami-liaritzant amb tots els que ens envol-taven. La vergonya era molt forta i ens dominava, però a poc a poc va anar marxant. Cada dia coneixíem més la gent que ens rodejava, la seva manera de ser i de fer, i sabíem com havíem de tractar-la.

A casa tot era diferent: t’havies d’integrar com podies i mostrar-te a la família que t’acollia tal com eres. Hi havia moments que et senties en un món completament diferent al teu, com ara quan parlaven entre ells en el seu idioma, que no sabies mai què deien, ni si et criticaven, ni si parlaven de com els havia anat el dia... Et senties una mica cohibi-da. Però quan es dirigien a tu, els pares sobretot, ho feien intentant que estiguessis a gust amb ells. Quan anaves amb el teu company o companya, era ben diferent: segons quin dia era molt simpàtic amb tu i, segons quin, passava de tot.

Quan sortíem tots junts d’excursió, la relació amb ells també era diferent perquè cadascú anava amb els seus companys de sempre, és a dir, nosaltres amb els nostres i ells amb els seus. I després, quan sortíem a la nit, tothom es transfor-mava, tothom parlava amb tothom i tots ens tractaven magníficament. Amb alguns hi havia més relació que amb d’altres, però tots ens feien

des de casa


sentir a gust al seu costat. Tot i això, també hi va haver algunes cosetes.

El dia més trist va ser el diven-dres al matí, el dia que vam haver de fer les maletes i ens vam haver d’acomiadar de tothom. Només ens quedava esperar la tornada, el dia que arribessin aquí a Catalunya, per rebre’ls encara més bé que ells a nosaltres.

MERITXELL VILÀ

1r BAT

... I CAP AQUÍ

Els eslovens arriben a Valls!

Era el dia 21 d’abril: un dia que tots nosaltres esperàvem amb molta il·lusió perquè tornaríem a veure els nostres companys d’Eslovènia. Ja eren les deu del vespre i tots estàvem neguitosos davant l’edifici dels bombers de Valls, esperant que arribés l’autocar. Anava passant el temps i cada cop augmentaven els nervis, fins que es van fer les onze de la nit i vam veure aparèixer un autocar ple de gent que es va parar allà davant nostre. Llavors, nosaltres, com que era de nit, vam encendre unes bengales i vam tirar dos canons de confeti per donar-los la benvingu-da. A tots se’ls veia molt contents d’haver arribat a Valls i de retrobar-nos, tot i que alguns no coneixien encara el seu company. A poc a poc, ens vam anar trobant els uns amb els altres i tots vam marxar cap a casa a dormir, que ja era prou tard.

L’endemà seria el primer dia amb ells aquí i els havíem de fer sentir com si fossin a casa seva. Primer, els vam portar a l’aula d’idiomes perquè tenien classe de català. Des-prés, els vam ensenyar Valls i, tot seguit, vam anar a fer la calçotada. Mentre paràvem totes les taules i preparàvem tot el que necessitàvem

per poder coure els calçots, molts d’ells ens van ajudar i van col·laborar amb nosaltres, però també hi hagué les excepcions: alguns que es van estar tot el dia asseguts als bancs prenent el sol. Més tard vam anar al gimnàs de l’Institut a fer la festa de benvinguda.

El dia següent era Sant Jordi i, al matí, vam celebrar l’acte de lliurament de premis al gimnàs de l’Institut. A la tarda, els vam ensenyar Tarragona. Van poder veure la part romana, la catedral, l’Ajuntament, les nombroses parades que hi havia a la Rambla i una exhibició castellera, que hem de dir que els va fer molta gràcia. Tarragona els va agradar força, però no tant com Barcelona. A Bar-celona hi vam anar l’endemà: vam visitar moltes obres d’Antoni Gaudí, començant pel Parc Güell i acabant per la Pedrera. I també la Rambla, el Portal de l’Àngel... A les vuit del ves-pre vam quedar a l’Imax per tornar a casa. Tots estàvem rendits!

L’últim dia els vam portar a Port Aventura. Allò sí que els va agradar

moltíssim i s’ho van passar fan-tàsticament bé. Nosaltres ja els havíem parlat molt d’aquest parc d’atraccions i ells també tenien mol-tes ganes d’anar-hi. Al nostre parer, és el que els va agradar més de tot. Després, a la nit, vam decidir d’anar a Montblanc perquè hi feien un con-cert d’un grup que a nosaltres ens agradava molt. Però, al final, no va ser com alguns ens pensàvem i la veritat és que ells aquella nit no s’ho van passar gaire bé.

Finalment, va arribar el dia que ningú desitjava, el dia que ens havíem d’acomiadar, de dir adéu a unes per-sones que recordaríem i voldríem tornar a veure molt aviat. Estàvem tots molt tristos i, en algun moment o altre, a tots ens va caure alguna llàgrima perquè ni ells volien marxar ni nosaltres volíem que marxessin: sabíem que fins al cap de molt de temps no els tornaríem a veure.

MERITXELL VILÀ MERITXELL TOUS

1r BAT

quadern de viatges


Viatge a Bolzano (transnacional-2007)

Vam sortir de Valls el dimecres 28 de novembre a les 5 de la tarda. El desplaçament el vam

fer amb autocar i el viatge va ser força llarg ja que vam estar entre divuit i dinou hores per arribar a Bolzano (Itàlia). De totes maneres, el viatge no va ser cap problema, ja que ens vam passar tot el camí rient, acompanyats pel bon ambient dels companys. Van ser quinze dies d’estada a Itàlia, i més que amics érem una família.

El dijous 29 de novembre, a les 12 del migdia aproximadament, vam arribar al llac de Caldaro, on teníem l’hotel, el Park Hotel am see. En arribar vam descarregar les maletes i quan ens van designar les habita-cions ens hi vam anar a instal·lar. En acabar, vam dinar al mateix hotel. A la tarda vam anar a Bolzano, on cada dia dinàvem i sopàvem.

L’endemà divendres vam anar a visitar el museu arqueològic de l’Alto-Adige, a Bolzano, on hi ha exposat el famós home de gel. El 2 de desembre vam anar a Innsbruk (Àustria) on, a més de passejar-nos pels principals carrers de la ciutat, vam visitar el Museu Swarovski, un món de vidre.

El dilluns 3 de desembre començàrem a visitar les empre-ses. Primer, la Milkon, una empre-sa de Bolzano on es du a terme el procés de fabricació de format-ge, llet i iogurt. En acabar la visita ens van deixar tastar iogurts a tots. L’endemà continuàrem les visites per l’Acciaeria Valbruna, una empre-sa de línies de fabricació i producció d’acer a partir de material de desfe-ta. A la tarda vam visitar la Loaker i hi vam veure el procés de fabricació de pastes dolces.

El 5 de desembre va ser el torn d’Iveco, una empresa del polígon industrial de Bolzano, on ens van mostrar el procés de fabricació de carros de combat, camions militars i comercials i també la fabricació de motors de 6, 8 i 12 cilindres (els tre-balls de precisió i tots els muntatges es fan manualment). A la tarda, vam anar a visitar la BIC (Business Inno-vation Center), un viver d’empreses que és la seu de convencions, aules i despatxos de FESTO i on hi ha instal·lats uns estudis de viabilitat i venda de productes innovadors.

El dijous vam visitar Apparate-bau, una empresa de producció de panells per a electrodomèstics i a la tarda Roner, on ens ensenyaren el procés de producció del conegut licor, la grappa. L’endemà va ser el dia d’anar a Merano on visitàrem la fàbrica de producció d’energia hidro-elèctrica. Una fàbrica interessant per

l’aprofitament dels recursos naturals i per la remodelació d’una central elèctrica centenària. A la tarda vam visitar la Memc; ens van ensenyar el procés de fabricació de les oblees de silici monocristal·lí i policristal·lí utilitzades en la fabricació dels xips o circuits integrats per a la indústria electrònica.

El cap de setmana el vam dedi-car de nou a les visites culturals i lúdiques. Així, el dissabte vam visitar el Castel Roncolo, un castell interessant perquè es troba en bon estat de conservació i perquè una història considerable el caracteritza. El diumenge vam matinar per anar a Venècia. Només arribar, en vapo-retto, vam fer una mica de turisme per la ciutat –com que els carrers són plens d’aigua, la ciutat queda més baixa que el nivell del mar, i així com aquí anem en autobús per la ciutat, allà el transport es fa amb

quadern de viatges


barca. Després de fer un tomb vam anar a dinar i, a la tarda, encara vam tenir temps per anar a comprar i visi-tar la plaça de Sant Marc.

L’últim dia ens el van deixar lliure per fer les últimes compres. Uns quants van llogar bicicletes i es van dedicar a visitar tota la ciutat; els altres van passar el dia buscant records i comprant pastes i menjars típics d’allà. A la tarda vam fer l’última passejada per la ciutat i sopàrem al

mateix restaurant on ho havíem fet quasi cada dia. Ja érem uns clients habituals i tocava dir adéu als cam-brers, els nostres amics italians.

I arriba l’hora de marxar. El dimarts ens vam aixecar, vam fer l’últim esmorzar a l’hotel i vam carre-gar totes les maletes a l’autobús. A partir d’allí ens esperava la llarga tornada cap a Valls. Diverses para-des, per dinar i sopar... Sopar, vam sopar ja a França. Es veu que hi

havia una vaga de camioners i vam haver de fer una mica més de reco-rregut per l’autopista, de manera que vam passar pels Alps francesos i ens vam trobar amb el paisatge tot nevat.

Després d’una colla d’hores de viatge, aproximadament a les 11 del matí, arribàvem a Valls molt satisfets de l’experiència viscuda.

SERGI GAVALDÀ / ORIOL RAVENTÓS CFGM d’Equips i Instal·lacions Elèctriques

Esquiada 2008

Dia 30, el primer dia de l’esquiada. Són les 6 de la matinada i som davant de

l’institut esperant l’autobús per anar al Port del Comte. Quan per fi arri-ba, deixem les bosses al portae-quipatge i ens posem en marxa cap al Solsonès. Alguns dormint, altres escoltant música, jugant a les

videoconsoles o simplement par-lant amb els companys, fem passar l’estona del viatge. Després de tres hores de viatge, aproximadament, arribem a la nostra destinació i ens dirigim a l’hotel on dormirem aques-tes dues nits. A l’hotel deixem les motxilles i esmorzem en una sala de jocs i de lleure. Tot seguit anem

a buscar el material d’esquí. Anem caminant fi ns a les pistes ja que estan just davant l’hotel. Allí ens divideixen en grups, cada un amb el monitor corresponent. A la gent que és la primera vegada que esquia, els fan acostumar als esquís fent uns exercicis bàsics. En canvi, a la gent que ja hem esquiat alguna vegada,

quadern de viatges


ens fan fer una baixada per veure el nostre nivell. Un cop vist el nivell de cadascú, els monitors ens diuen que pugem al telecadires que ens portarà a la part alta de les pistes i, a dalt, fem la presentació del grup, l’escalfament i la primera baixada, molt desitjada per tothom.

A mesura que va passant el dia, la neu està millor. Després de dinar uns entrepans, a dos quarts de qua-tre de la tarda, tornem a començar la sessió d’esquí amb el monitor, fins a dos quarts de cinc. Guardem el material d’esquí en unes taquilles i es fa el repartiment de les habitacio-ns: és hora de relaxar-nos. A l’hora de sopar anem a un menjador molt gran on tenim bufet lliure. Després, els monitors de lleure ens han pre-parat un karaoke i, quan s’acaba, tots cap al llit a descansar, que ja toca.

El segon dia, ens llevem aviat: a dos quarts de nou hem d’anar

esmorzar i a dos quarts de deu reco-llim material. A les deu cada grup ja és amb el seu monitor, fins a l’hora de dinar. Avui anem a dinar a l’hotel, on tornem a tenir bufet lliure. Normalment, després de dinar ens deixen una estona per descansar. Entre les tres i dos quarts de qua-tre és quan tornen a començar les classes d’esquí. Ens queda una hora ben bona. Després de deixar com cada dia el material, anem a fer unes baixades amb els trineus per les pis-tes. Tothom hi va entusiasmat i amb ganes de passar una bona estona, tot i estar cansats després de dos dies esquiant. Xalem molt amb els trineus, encara que algunes vegades se’ns traboquin i sortim de la pista; això sí, no ens podem treure el casc.

Sopem i, amb les piles carrega-des, anem a la sala on hi ha disco-teca; cadascú es diverteix a la seva manera. La gent està molt animada, tant alumnes com professors i moni-

tors fins que, a quarts de dotze, hem d’acomiadar-nos de la discoteca i anar a dormir.

L’últim dia, 1 de febrer. No es pot començar millor un mes que esquiant! Després de fer l’esforç de llevar-nos i preparar la bossa, esmorzem, i un altre cop a buscar els esquís, i a esquiar! Com que és l’últim dia i la gent ja domina els esquís, els monitors ens permeten fer més coses: bots i piruetes, els més atre-vits. Quan acabem de dinar retornem el material i ens acomiadem dels monitors i de les pistes. Fem una foto de grup i cap a l’autobús. Durant el viatge, com a l’anada, tothom s’entreté de la millor manera que pot. En arribar a Valls ens esperen els nostres familiars, recollim la bossa, ens acomiadem dels companys i cap a casa falta gent!

ÈRIC MARTÍNEZ

1r BAT

Viatge al País Basc

El dimarts dia quatre de març, a les sis del matí, alumnes de primer i segon curs dels

CFGM de Mecanització i Soldadura i Caldereria, i de primer curs dels CFGS de Desenvolupament de Projectes Mecànics i de Manteniment d’Equips Industrials, acompanyats per tres dels nostres professors, vam emprendre un viatge cap al País Basc amb motiu de la celebració d’una fi ra de maquinària industrial molt important que se celebra cada dos anys a la ciutat de Bilbao. A més a més, vam aprofi tar el viatge per fer turisme i visitar els llocs més impor-tants d’aquella terra.

Vam sortir d’aquí bastant puntuals; feia molt de vent i molt de fred, i les cares de son es notaven en cadas-

quadern de viatges


cun de nosaltres, però feia molt de temps que esperàvem aquell moment i aquests petits obstacles els vam superar sense cap mena de dificultat.

El viatge avançava i, en un tancar i obrir d’ulls, ja ens havíem plantat a Saragossa. Allà vam aprofitar per fer una paradeta en una àrea de servei per esmorzar. Com a anècdota cal explicar que alguns ens vam confon-dre amb l’idioma a l’hora de dema-nar l’entrepà al cambrer. Encara no havíem canviat el xip de passar de Catalunya a l’Aragó i el pobre home no ens entenia, és clar.

Vam continuar la marxa. Plovia, i en arribar a Navarra va començar a nevar de valent. No les teníem totes, però les màquines de treure neu fun-cionaven a tot gas. Malgrat tot, vam poder contemplar el preciós paisatge del nord: camps verds enfarinats per la neu, cosa que els vallencs no veiem quasi mai, per sort o per desgràcia.

Tot va quedar en un petit ensurt i, aproximadament a la una del migdia, arribàvem a Sant Sebastià. Vam pas-sar per davant de la popular platja de la Kontxa on el mar estava enrabiat a causa del mal temps. L’encant d’aquella ciutat és la fusió entre el paisatge marítim i el muntanyenc. Després d’això vam anar a visitar el barri antic on vam dinar a base de pintxos i canyes, una de les tradicions més típiques d’aquella terra.

Ja a la tarda, ens vam dirigir cap al poble on ens allotjàvem, Plentzia. Un poble que voreja la ria, no gaire gran, però molt bonic. Vam arribar a l’alberg i ens vam distribuir per grups en les diferents habitacions. Les habitacions estaven molt bé, els llits eren còmodes i hi havia dutxa

amb aigua calenta; per tant, no calia desitjar res més.

Vam sopar allà mateix i vam veure el futbol en un bar del costat. Quan vam sortir del bar, una mica de gresca a l’alberg i a dormir aviat ja que estàvem cansats i l’endemà s’havia de matinar una altra vegada.

El dimecres ens vam llevar de bon matí, vam esmorzar i vam aga-far l’autocar en direcció a Bilbao, en concret a Barakaldo, que és on es troba el Bilbao Exhibition Center, el lloc on estava ubicada la fira que anàvem a veure, Bienal Española de Máquinas y Herramientas (BIEMH). Estava dividida en sis pavellons, cada

un relacionat amb un tema diferent. Per exemple, en un hi havia torns, fresadores, etc.; en un altre, eines de qualitat i metrologia, i així fins a arribar al darrer on hi havia els últi-ms avenços en automatització dels processos de producció i robòtica. Realment, si t’agrada aquest món, és una fira molt recomanable de visitar ja que es gaudeix observant aquelles meravelles de la tecnologia. Els empresaris anaven d’un lloc a un altre intentant trobar la millor màqui-na per al seu negoci.

Ja a la tarda vam tornar cap a

Plentzia, on vam repetir el mateix protocol que la nit anterior: sopar, futbol, una mica de festeta a l’alberg i a dormir (això sí, una miqueta més tard que el dia abans).

Bé, i com que quan estàs a gust el temps passa volant, va arribar el dijous, l’últim dia de la nostra excur-sió. Vam llevar-nos aviat i, havent esmorzat, vam dirigir-nos de nou a Bilbao. Allà vam visitar el museu més emblemàtic d’aquella ciutat, el Guggenheim.

A més de les obres que s’hi expo-sen normalment, vam tenir la sort que hi havia una exposició sobre el Surrealisme on vam poder admirar

obres del pintor català Sal-vador Dalí, entre d’altres. És un museu molt interessant perquè no és el típic museu on només hi ha pintura sinó que també hi ha obres fetes a partir de tecnologia digital, per exemple.

Després d’això ens vam endinsar a la ciutat i vam visitar l’estadi de San Mamés on juga l’Athletic Club. Un estadi no massa gran però molt ben cui-dat. Ens vam assabentar que ara l’enderrocaran i en faran un de nou al costat.

Tot seguit vam anar a dinar i, aproximadament a les quatre de la tarda, sortíem de Bilbao de tornada cap a Valls. El viatge es va fer curt: dormint, cantant i explicant acudits el temps passa més ràpid, vam pen-sar. A dos quarts d’onze de la nit arri-bàvem a Valls tots sans i estalvis.

En resum, un viatge que no obli-darem mai. Llàstima que no durés uns quants dies més!

DAVID DUCH 1r CFGS de Manteniment d’Equips Industrials

quadern de viatges


Viatge de final d’etapa - 4t d’ESO

DIARI DEL VIATGE A ITÀLIA

El dia 8 de març els alumnes de 4t d’ESO empreníem el viatge de fi de curs a Itàlia. Érem quaranta-dos alumnes, i els professors que ens acompanyaven eren la Rosa Batalla, el Joan Foguet, el Felip Brunet i la Claustre Pallarès.

La primera nit la vam passar dalt de l’autocar i el matí del dia següent, començàvem les visites. Primer, va ser la ciutat de Milà i el dinar ja el vam fer en un poblet del Lago di Garda. A primera hora de la tarda arribàvem a Venècia i vam fer-ne una primera descoberta amb vaporetto.

El dilluns 10 de març vam començar-lo amb la passejada per l’illa de Burano, coneguda pels colors variats de les cases del poble i per les puntes de coixí exposades a les botigues i paradetes. Després vam dirigir-nos a l’illa de Murano per conèixer de prop com es fabrica el vidre. Allà mateix vam dinar. Des-prés, sempre amb el mateix mitjà de transport, el vaporetto, vam tor-nar a Venècia per fer-ne una visita completa.

L’endemà marxàvem de la regió del Vèneto per dirigir-nos a Florència. A mig camí vam aturar-nos a Pàdua per visitar la basílica de Sant Antoni. A primera hora de la tarda ja érem a Florència, la capital de la Toscana, on ens va rebre la pluja. I, després de comprovar que no podríem entrar a la Galeria dels Ufizzi perquè s’havien de fer hores de cua, vam anar a dinar. Tot seguit, vam visitar la cate-dral, el baptisteri i el campanar.

El dimecres 12 de març vam sortir d’hora de l’hotel i vam anar a Siena, una ciutat medieval encanta-

dora. La tarda, la vam tornar a passar a Florència, on vam fer una visita a la Galeria de l’Acadèmia i una passeja-da per la ciutat.

El dia següent vam visitar Lucca, un poble medieval molt tranquil, i Pisa, aturada imprescindible per poder-ne visitar els monuments. Al vespre, a Gènova, pujàrem al vaixell que ens havia de portar a Barcelona. La ruta final la vam fer amb autocar, fins a Valls, on vam arribar esgotadís-sims però plens de moltes experièn-cies noves.

JOAN BARBERÁN

4t ESO

L’anècdota del viatge

Diumenge nou de març, primer dia a Itàlia i primera nit fora del bus. El cas és que vaig decidir rebel·lar-me contra la tradició mil·lenària de sortir de festa amb els amics al viat-ge de fi de curs. Estava cansat i volia maquinar una venjança contra els coloms i els seus amics; però això és una altra història que no explicaré ara, massa tràgica. I el karma em va castigar, que els pobres amics em van esperar una bona estona i jo, mentrestant, mirant la programa-ció italiana, molt interessant. Primer de tot, em va enviar –pràcticament en contra de la meva voluntat– a

l’habitació d’unes simpàtiques noies que prou van fer d’acollir-me (aquí, a més del karma va influir-hi la fòbia que té la humanitat que algú es quedi sol... jo que volia escriure), i que ningú pensi coses rares. Un cop allà, i sense saber què dimonis hi pintava, m’hi vaig acabar acomodant –i que ningú pensi coses rares–, però en ser heterosexual i freaky, ni vaig fer com un amic ni vam fer coses rares, sinó que m’ho vaig acabar prenent com un estudi antropològic per estu-diar-ne els costums i les creences. És clar que l’estudi de les dones –i que ningú pensi coses rares– hauria de ser ginecològic i jo, per tant, un ginecòleg –i que ningú pensi coses rares; no, no, Déu me’n guard! Amb la condició d’heterosexual i friki que em caracteritza em va anar molt bé ja que em van ignorar com a dones que són. Total, que anaven parlant i, jo, escoltant (aquí també hi influí que

quadern de viatges


no sabia què dir, hi, hi, hi). I així fins que, en sec, pum, es van adormir. Em sembla que va ser quan jo vaig intentar prendre part en la conversa.

Total, que vaig marxar d’allà més desconcertat que quan hi vaig entrar.

Llavors es va apropar l’hora del retorn dels amics, i em vaig quedar a l’habitació esperant el company d’habitació com un bon company d’habitació: de fet, però, em vaig adormir i vaig tancar la porta amb clau. I cap allà a la una va arribar ell i em va despertar amb un “Obre’m, hosti” o una cosa així. Total, que m’aixeco, en pijama i sabatilles, i me’n vaig cap a obrir la porta. Poso la clau, la giro, la torno a girar, una altra vegada... i així durant un quart d’hora (el pas del temps descrit no és exacte) fins adonar-me que

no es podia obrir, i dic: “No es pot obrir.” Llavors, la resposta que des-prés resultà la més sàvia del món (no pas pels resultats): “Torna-ho a provar”; jo vaig fer veure que ho provava, però en realitat vaig començar a treure la clau del clauer, i dic començar perquè m’hi vaig estar mitja hora, allà. Els d’aquell hotel són els millors clauers que he vist mai –no et poden prendre la clau ni amb alicates–, i són grossos com les pas-tilles de sabó, però més pesats. –A mi, que sóc despistat, m’anirien de conya...– Però en aquell moment em vaig cagar en ell i en sa **** mare.

I mitja hora després de la res-posta, i havent-m’hi cagat, la hi vaig passar per sota la porta, on –si no fos prou– hi havia un esglaó, petit però cabró. I apa, acota’t, fredes com estan les rajoles, i mira que passi la clau per la franja de dalt, i empeny,

quadern de viatges


i... “Prova-ho tu”, li vaig dir empren-yat; això hagués quedat millor mitja hora abans, però només passa a les pel·lícules. Va provar un quart d’hora ell, me la va passar i, mentre jo ho tornava a intentar, sento: “Obre’m, hosti, que ve la Rosa” (tothom li té por a la Rosa, pobra!) i li vaig dir que li expliqués. Una estona des-prés, tenia la Claustre i la resta de representants del claustre (bo, el joc de paraules!) de professors amb nosaltres (més amb ell que amb mi, però què voleu que us digui). L’amic va tornar a explicar als assistents la situació i ells van contactar amb mi; com que eren professors i, per tant, més responsables, parlaven més fluix que el company. Total, que m’havia d’enganxar a la porta, per acabar-ho d’adobar. I em tornen a dir uns mots ben savis: “Torna-ho a provar”. Normalment als viatges de fi de curs es perd el respecte als professors quan els veus en banya-dor o ballant, però a mi em va passar quan vaig sentir aquella frase. Fins que, per primera vegada, algú... va

pensar! La Claustre, concretament, basant-se en alguna pel·lícula, supo-so, em va passar la targeta de crèdit! Però només va servir per destrossar-la, la targeta, no pas la porta, per

desgràcia. De totes maneres, jo i tothom ho hauria provat allò de la targeta: és perdonable. Tot seguit, algú... va tornar a pensar! I llavors i només llavors, quan feia una hora

i mitja que no es podia obrir, vam avisar a recepció.

Un quart d’hora més tard, em van passar una clau mestra o una cosa semblant, que tampoc va ser-vir. Tenint una targeta de crèdit i una clau mestra qualsevol penques hauria fugit a viure la vida, però JO NO, perquè érem a un segon pis. Després em van dir que la targeta estava caducada, sort d’això. I lla-vors, estressat i somnolent com anava jo, el Felip i el company pre-guntant-me que quant mesurava no sé quin ferro: “Què fa? Un pam més o menys?” i jo: “Sí, sí...”. Després va resultar que, ves tu quina cosa, no era el típic rectangle de darrere el pany sinó el del costat de la porta, sí, aquell que quan està tancada no es

veu. Però tots teníem son, i a més, a mi m’agrada l’olor de les ferreteries i tal... però com que sóc freaky, no és el meu fort això. Per casualitats de la vida resultà que el ferro del costat que no es veia també feia un pam, mira que bé! I després preguntant-me que si duia un tornavís, que jo sempre en duc un a la butxaca del pijama al costat de la clau anglesa, el trepant, el martell i les claus Allen, del famós Woody Allen, però... just aquell dia me’l vaig deixar!

I un quart d’hora més tard, arra-pat a la porta, em van comunicar: “En cinc minuts –qui diu cinc, diu vint– petaran el pany, no et pre-ocupis... Aparta’t però”. I allò em va tranquil·litzar més... Semblava que m’hagués fotut una galleda de

Vàliums amb til·les i valeriana men-tre fumava... romaní. Sobretot el final: “Aparta’t”. Jo estava per allà, nerviós com el Mr. Bean, “Amb què ho faran això? Amb dinamita?” perquè quan et diuen que t’apartis no pot ser una simple palanqueta i, a més, segur que m’havia equivocat de ferro, no ho podien fer allò. Total que, per distreure’m una mica i seguint el consell d’apartar-me, vaig sortit al balcó a parlar amb els veïns que amb tot això encara estaven desperts. Mentre era allà al balcó –com que feia fred anava amb pijama i anorac–, en sec, vaig sentir un BOOM, però un BOOM com celestial; va ser un BOOM-AL·LELUIA, van sonar trom-petes i van sortir uns angelets can-tant i un focus d’aquests divins del cel ho il·luminava tot, maco, maco. I allà m’hi va trobar, potser pel can-sament, però em va semblar veure una espècie de Manel Chavarri italià sense ulleres, amb el xandall i tot, però amb les sabatilles de la seva iaia, que acabava d’obrir la porta. A pesar d’aquell conjunt tan horrorós, el Manel en sabatilles, els àngels per allà volant, la porta petada, els pro-fessors i el company despentinats contemplant l’habitacle amb cara de “per aquesta merda ens hem estat aquí fins a les quatre de la matina-da?” , i jo mirant-ho tot des del balcó amb pijama i anorac, ... a pesar de tot, deia, regnava la satisfacció. I satisfets vam anar a dormir, la porta la vam tancar posant-hi davant una calaixera, no per si les mosques, sinó perquè no hi havia altra manera. L’endemà seria un altre dia.

Si us ha agradat, teniu més anèc-dotes a:http://www.fotolog.com/xumantecas .

JAUME BERNABEU

4t ESO

quadern de viatges


et recomanem


Pel·lícules

El Diario de Noa

El Diario de Noa és un drama cen-trat en els anys 40. Tracta d’una noia que es diu Allie i que passa l’estiu en un poble on troba el seu primer amor, el Noa. Ell era un noi de clas-se baixa del poble on l’Allie anava a passar l’estiu; allà es van enamorar. Quan es van conèixer només tenien 16 anys i els pares de la noia no els deixaven estar junts.

La parella es va barallar i van estar uns quants anys sense parlar-se; però un dia la noia va veure una foto al diari on apareixia el Noa amb una casa a darrere: estava feta per a l’Allie, perquè era el seu somni, tenir una casa blanca amb finestres blaves.

Al cap d’uns dies l’Allie va anar a veure el Noa i es van tornar a ena-morar, però ella tenia un problema, i és que ara estava promesa. Tot i que el seu promès la va anar a buscar, l’Allie va triar el Noa, perquè sempre havia estat enamorada d’ell.

La pel·lícula està rodada des del

punt de vista del Noa; és ell qui cada dia llegeix un diari que explica la vida d’uns nois. Aquells nois són ells dos. Et recomano que la vegis perquè es una pel·lícula per passar una bona estona, perquè et fa pensar una mica el que li ha passat a la noia i per tot el que li ha costat d’estar amb la persona amb qui volia estar.

Director: Nick CassavetesEstrena: 2004Gènere: Drama romànticRepartiment: Ryan Gosling (Noa Calhoun), Rachel McAdams (Allie Hamilton), James Garner (Duke), Gena Rowlands (Allie Calhoun), James Marsden (Lon), Kevin Connolly (Fin), David Thornton (John Hamilton), Jamie Anne Brown (Martha Shaw), Heather Wahlquist (Sara Tuffington), Sam Shepard (Frank Calhoun), Joan Allen (Anne Hamilton).

ELENA FERRÉ 3r ESO

Stardust

Jo us recomano Stardust perquè és una pel·lícula d’aventures. Trac-ta d’un jove anomenat Tristan que intenta conquistar el cor de Victoria, el bell però fred objecte del seu desig, i se’n va a la recerca d’una estrella caiguda del cel. El seu viatge el duu a un país misteriós i prohibit, més enllà dels murs del seu poble. Durant la seva odissea, Tristan troba l’estrella convertida en la preciosa Yvaine. Però Tristan no és l’únic que busca l’estrella. Els quatre fills del rei, i els fantasmes dels seus tres germans morts, necessiten l’estrella si volen ocupar el tron. Tristan també ha de vèncer Lamia, la malvada bruixota que desitja l’estrella per a recuperar la joventut. Tristan lluita

per a desfer-se d’aquestes amena-ces, però quan coneix a un pirata anomenat capità Shakespeare i a un sinistre comerciant, Ferdy the Fence, la seva recerca canvia de rumb.

Director: Matthew VaughnEstrena: 2006Gènere: aventures, fantasiaRepartiment: Claire Danes, Charlie Cox, Sienna Miller, Ricky Gervais, Peter O’Toole, Jason Flemyng, Rupert Everett, Joanna Scanlon, Sarah Alexander, Melanie Hill, Kate Magowan, Ian McKellen, Michelle Pfeiffer, Robert De Niro

LUIZA BADULESCU

3r ESO

El orfanato

És una pel·lícula d’intriga i una mica de por. Explica la història d’una parella que adopta un nen orfe com la mare i que compren una casa que abans era un orfenat. Allà dins pas-sen una sèrie de coses fantàstiques i misterioses que no us puc ni vull

et recomanem


explicar perquè m’agradaria que la veiéssiu i les descobríssiu vosaltres mateixos. Realment, paga la pena.

Director: Juan Antonio Bayona Estrena: 2007Gènere: terror Repartiment: Belén Rueda, Geraldine Chaplin, Andrés Gertrudix, Mabel Rivera

SANDRA SÁNCHEZ 3r ESO

La Jungla 4.0

És una magnífica pel·lícula d’acció amb una mica de comèdia. Es tracta d’una pel·lícula en què el protagonista rep la missió de capturar un grup de pirates informàtics que causen el caos total a la ciutat de Nova York i provoquen acci-dents de trànsit, la baixada de la borsa, etc. La pel·lícula està protagonitzada per Bruce Willis, que fa el paper de McClane, el protagonista.

Recomano veure la pel·lícula a tots els fans de l’acció. I tranquils, que la pel·lícula no us decebrà.

Director: Len WisemanEstrena: 2007Gènere: accióRepartiment: Bruce Willis, Justin Long, Timothy Olyphant, Cliff Curtis, Maggie Q, Mary Elizabeth Winstead

SERGI RODON 3r ESO

Llibres

El universo en una

cáscara de nuez

Stephen Hawking

Una obra mestra per a tots els interessats en l’astrofísica. Explica d’una manera amena, i en ocasions humorística, temes considerats tan difícils com l’origen de l’univers, el big bang i la teoria d’Einstein. Fàcil de llegir i amb il·lustracions aclari-dores, encara que es compliqui una mica quan intenta explicar la teoria de les cordes (les partícules més

petites de l’univers) i tot allò relacio-nat amb el món subatòmic. El famós científic mostra una altra vegada el seu particular sentit de l’humor; així, per exemple, se situa a si mateix a bord de la nau Interprice jugant una partida de pòquer amb Einstein i Spock de la sèrie Star Treck.

El llibre representa una bona ocasió per familiaritzar-se amb l’apassionant món de la física.

HAWKING, StephenEl universo en una cáscara de nuezEditorial Crítica/Planeta, 2002

MAGÍ NAVAS KUIPER

3r ESO

et recomanem


Memòries d’Idhun.

La Resistència

Laura Gallego

Recomano aquest llibre a qui li agradi molt la fantasia i tingui ganes de llegir, ja que és un llibre força interessant però bastant llarg. Tracta d’un noi a qui maten els pares. Haurà d’aprendre a controlar els seus impulsos per tal que un dia es pugui enfrontar amb el culpable d’aquesta mort sense que el guanyi a la primera. L’ajudaran dos mags i una noia que es troba més o menys en la mateixa situació.

Per llegir aquest llibre has de tenir paciència i ganes ja que, si no, ho tens força difícil per entendre’l. De totes maneres, és un llibre bas-tant fàcil de llegir i molt entretingut.

GALLEGO, LauraMemòries d’Idhun. La ResistènciaEditorial Cruïlla, 2004

DAILA RIBERO 3r ESO

La trilogia

Herbie Brennan

La trilogia d’Herbie Brennan, que està formada per El portal dels Elfs, L’emperador porpra i El regne en perill, tracta de dos mons paral·lels que, de tant en tant, es toquen; és a dir, pots accedir a l’altre mitjançant portals màgics.

Un és el nostre món; l’altre repre-senta que és un món irreal, amb fades i elfs. No obstant, per sobre-viure, un món depèn de l’altre, però entre ells no ho saben.

Són uns bons llibres per llegir, per a totes les edats. Quan comen-ces a llegir-los, ja no pots parar. Què esperes a fer-ho?

BRENNAN, HerbieEl portal dels elfs-Edicions Bromera, 2004L’emperador porpra-Edicions Bromera, 2005El regne en perill-Edicions Bromera, 2007

DAVID OLIVÉ 3r ESO

espanyol, el millor LP i més preguntes d’aquests tipus. Des de la pàgina es poden descarregar vídeos,

cançons i fins i tot maquetes senceres.

MARTÍ CUNILLERA 3r ESO

www.buho21.com

Recomano aquesta pàgina web perquè fa de servidor d’escacs i s’hi pot jugar fàcilment, en línia i gratuïtament. Tan sols cal registrar-s’hi –no és gaire complicat– i ja pots començar a jugar.

Si vols acceptar reptes d’altres persones, només cal que cliquis damunt uns quadrets que apareixen a la pan-talla principal i, si vols reptar tu, només cal que vagis a “nueva partida” i que en triïs les característiques.

Pots proposar moltes variacions: partides amb dife-rents temps i increments, modalitats –partides atòmi-ques, a cegues...–, només amb gent amb una puntuació virtual semblant a la teva...

A partir de les partides guanyades i perdudes, acon-seguiràs una puntuació personal anomenada ELO.

GUIM OLIVÉ 3r ESO

et recomanem


Webs

http://www.habbo.es

Habbo Hotel és un hotel on pots xatejar amb gent de tots els llocs del món, mitjançant un ninot creat al teu gust. És en una sala pròpia amb molts mobles disponi-bles; les persones que hi ha connectades són unes deu mil. És un món on no hi ha límits; desenvolupa la teva imaginació i no pararàs de jugar-hi.

No cal descarregar-se res; tot és gratuït, menys els objectes, però, de tant en tant, hi ha ofertes i pots acon-seguir “crèdits” treballant, fent concursos... A l’hotel pots anar a milers de llocs, pots enviar missatges als teus amics, guardar-te els objectes, canviar-los amb algú... La seguretat és màxima, i la diversió i l’entreteniment estan assegurats.

La pàgina web és la següent: http://www.habbo.es

I per no cansar-te d’escriure: Habbo Flooder 1.0Alguns truquets per quan dominis el habbo: http://

streethabbo.webcindario.com/descargas.htm

MARÇAL MOLINA 3r ESO

www.hhgroups.com

Web de hip hop. Hi podem trobar informació sobre grafits, rap, breakdance, fotos, maquetes, fòrums, dates de concerts, enquestes sobre quin és el millor MC en

et recomanem


www.befunky.com

Un web molt interessant: t’asseguro que t’estaràs tot el dia davant de l’ordinador. És molt guai! Si vols veure la teva foto transformada en una caricatura, et recomano aquest web. T’explico la idea. És molt simple: hi pots posar qualsevol foto que vulguis, l’enganxes i després et surt en forma de dibuix.

SALOUA EL BOUKHARI

3r ESO

Rutes

Forau d’Aigualluts i Glaciars de l’Aneto-Maladeta

Aquesta ruta tardes unes dues hores a fer-la. Tota l’estona vas caminant per un paisatge molt bonic, amb l’Aneto a prop i la cascada que s’hi forma. En finalitzar l’itinerari, arribes a un llac molt gran on et pots banyar; és molt relaxant.

ANNA ROCA 3r ESO

Pujada a la Torre del Petrol

La Torre de Petrol és una torre de defensa de l’edat mitjana situada al cim de la muntanya del Petrol, als afores de Picamoixons. Per pujar en aquesta torre hi ha diferents camins; un d’ells és per Picamoixons. La pujada és a peu, pel vessant de la muntanya, i dura una hora, aproximadament, i la baixa-da, mitja hora. Una vega-da a dalt, les vistes dels pobles són molt bones: Picamoixons, Vilaverd i la Riba. És aconsellable por-tar aigua i començar a pujar a primera hora del matí. Un bon esmorzar no fa mal, i el calçat ha de ser còmode i que subjecti el turmell, ja que hi ha un senderó que rellisca molt i és perillós. Ah! No us deixeu els pris-màtics ni la càmera!

CRISTINA PUJOL 3r ESO

et recomanem


Redsteel

A la gent a qui agrada jugar als vide-ojocs, li recomano el joc Redsteel de la consola Wii. Són les aventures d’uns japonesos. La filla d’un representant de la màfia yakuza vol presentar el seu nuvi al pare; just abans de presentar-los segres-ten la filla i, d’un cop al cap, el deixen un moment inconscient. Però es posa dret. I aquí és on comença la teva participació: agafes una pistola i has de fer les missions que et manen per acabar el joc.

ALEJANDRO MÈLICH 3r ESO

Jocs IMPERIUM III. Las grandes batallas de Roma

IMPE-RIUM III és un joc per a ordinador basat en fets reals que tenen a veure amb les grans batalles dels emperadors romans. És un joc educatiu i alhora entretingut, en el qual et pro-posen diverses missions en les quals s’ha de conquerir alguna ciutat o defensar la teva. Tu també pots crear la teva pròpia pantalla, i fins i tot hi ha la possibilitat de jugar en línia amb altres jugadors. Aquest joc ens pot ajudar a conèixer la vida que es duia a terme en aquella època i els grans personatges que hi van viure.

JORDI BOADA 3r ESO

RàdioMinoria Absoluta

És un programa de ràdio que s’emet a l’emissora RAC 1 de dilluns a divendres. És un programa d’humor on es fan paròdies polítiques, entrevistes i es parla de temes d’actualitat. És molt similar al programa televisiu Polònia.

L’equip bàsic el formen Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas i, com a actors, Cesc Casanovas, Sílvia Abril, Pau Miró i Bruno Oro Pichot.

Aquest programa va començar a emetre’s l’any 2000.

ANNA ROCA 3r ESO

et recomanem


Flaix Matí

És un programa que escolto cada matí perquè posen bona música; a més, t’informen del temps, del trànsit i de moltes més coses.

MIREIA ARDIL 3r ESO

Música

Pacha Ibiza 2007

És un recopilatori on hi ha les cançons que més m’agraden i el recomano a qui li agradi la música electro, house, etc.

MIREIA ARDIL 3r ESO

Fito&fi tipaldis

El cantant principal és Adolfo Fito Cabrales. Totes les seves lletres tenen un significat, està molt ben expres sat i les melodies també m’agraden.

ANNA ROCA 3r ESO

Un serial

El síndrome de Ulises

Recomano aquesta sèrie perquè m’agrada la forma irònica que té de tractar el tema de la immigració i la pobresa, entre d’altres. A més, és una sèrie divertida, amb escenes felices, i que enfoca les tristes de manera que no ho semblen tant. Així que animeu-vos a veure-la!

Títol: El síndrome de UlisesCadena: Antena 3. Inici d’emissions: octubre 2007País d’origen: EspanyaEmissions: dimarts 22.00 hRepartiment: Miguel Ángel Muñoz (Ulises), Javier Mura (Rai), Nacho Novo (Cristobal Cabrero), Carla Antonelli (Gloria), Lola Herrera (Asunción), Olivia Molina (Reyes Almagro)

JUAN PEDRO LUNA 3r ESO

et recomanem


Un esport

Paintball

Coneixes l’esport de moda? El paintball és un joc molt divertit i t’ho passaràs molt bé jugant-hi amb els teus amics, familiars... El camp més proper és el Tarraco Paintball, a Vilabe-lla i és ideal per celebrar-hi aniversaris, comiats de solter, etc. El joc consisteix a fer 2 equips (mínim 4 persones per equip; no s’ajunten persones que no es coneguin), que se separaran per colors. Cada jugador porta, com a equi-pament, una marcadora Tippman, una màscara, guants i un protector.

Quan estareu preparats, anireu als escenaris i allà juga-reu. Cada camp té els seus objectius, i el principal és que si t’impacta la bola en qualsevol part del cos estàs elimi-nat; però com que hi ha moltes partides, no passa res.

En aquest complex esportiu hi ha quatre camps; hi podràs veure el millor d’aquest joc i podràs gaudir de moltes partides en els diferents escenaris. Dos són de bosc: un amb arbres i trinxeres, i un altre amb casetes i

proteccions de fusta. Podràs gaudir també d’un camp de speedball on hi ha murs, barrils i pneumàtics. Per acabar, hi ha un camp que té mides de competició. Pots anar-hi quan vulguis, amb reserva prèvia. Et pots informar a www.tarracopaintball.com.

VÍCTOR ARROYO 3r ESO

Un serial

Hip fl ow

Us recomano la revista Hip flow. És una revista entorn de la cultura hip hop. Es publica mensualment i tracta sobre tota l’actualitat del món de la música, brake dance, grafits... També hi ha una secció de premis, de recomanacions de CD, cartes a l’editor, etc.

La pàgina web és: www.hipflow.com

AITOR PLASSA 3r ESO

et recomanem


Una festa

Montblanc: ciutat medieval

Companys, animeu-vos a experimentar la vida i les aventures de Sant Jordi visitant la vila de Montblanc. D’aquesta manera podreu viure durant unes hores l’experiència cavalleresca de noblesa i honor. De pas visitareu els molt notables edificis medievals que ens brinda Montblanc i podreu enriquir el vostre sentiment de catalanisme.

Per començar us convido a entrar per la porta princi-pal de la vila on Sant Jordi va dur a terme la seva gesta de matar el famós drac. Segur que passejant pels carrers estrets i sumptuosos de la vila us entrarà la sensació que en qualsevol moment us podeu topar amb una bella donzella que necessita la nostra força bruta o, en cas contrari, un noble cavaller disposat a arriscar la seva vida per socórrer una bella pubilla. Amb els ulls mig tancats segur que podreu veure els mercaders treballant en els seus tallers i botigues, i les vostres orelles, amb una mica d’esforç, captaran el soroll dels cavalls trotant per les pedres dels carrers.

Montblanc és una vila màgica on podeu oblidar per una estona l’estrès i les angoixes de la vida moderna, i somiar en el passat.

Per acabar l’experiència us puc recomanar visitar

Montblanc durant les festes medievals que se celebren cada any per Sant Jordi. Estan realment molt aconse-guides i podeu veure-hi representacions teatrals de dife-rents gestes que es van dur a terme en el mateix poble. A través de tot això podreu gaudir del saber perdut de la cultura medieval.

MAGÍ NAVAS (3r ESO)

flaixos olfactius


Demà

Demà. Per fi. Demà. Ni una visita, ni una trucada, ni cap carta... Talment se m’hagués empassat la terra. Free Tibet! Me n’hagués lliurat, com tota la resta, però tenia antecedents per altres mobilitzacions. Sis mesos de presó. Ha valgut la pena? La Xina ha celebrat els seus jocs. I tot segueix igual, malgrat tot. Han florit l’espígol i el romaní, han esclatat les roses i s’han marcit, i la sal ha esquitxat les roques. L’home del temps preveu pluges moderades per aquesta nit. “I a la matinada, boires, i sol a partir de migdia. Ambient de tardor.” Quantes estones eternes m’hauré deixat endur per la mandra, llegint, escoltant el silenci, ajaçat en aquest catre! “Sense enyor / se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma.” Segons, minuts, hores infinites, buides, clos entre aquestes parets escrostonades, humides. Sis mesos de peix bullit i pèsols insípids. De lleixiu i llençols desinfectats. Asèptics. Verticals, a la petita finestra, cinc barrots de ferro negre. I un pati de parets altes, sense cel, sense horitzó. Comença a ploure. Quatre gotes que, a poc a poc, esdevenen un ruixat. Demà. Per fi. Demà sortiré al bosc. Caminaré sota els pins i les alzines, damunt la molsa verda i la fullaraca xopa. Potser plegaré algun bolet. I, profundament, respiraré.

Natura

A mi m’agrada l’olor de la natura perquè un cop, quan era petita, em vaig perdre pel bosc i, a partir de llavors, l’olor del bosc m’agrada molt.

Divinitat

Una vegada, en una visita

al monestir de Poblet, dins del claustre, vaig sentir una sensació de puresa, tranquil·litat, saviesa, antiguitat... En entrar a l’església, aquesta sensació ja no va ser la mateixa, sinó de divinitat, de satisfacció i de record dels absents a la meva vida. I tot a través de l’olfacte...

Canyella

L’àvia de la meva amiga Sara va morir per un infart. Va ser un dia trist i depriment. L’únic record que ens va deixar a totes les persones que l’estimàvem va ser l’olor de canyella que desprenia. Una olor dolça, i cada cop que entràvem a casa seva o, simplement, recollíem la seva roba per guardar-la, recordàvem una dona amable i molt bona persona. Una dona amb gust de canyella.

Son

L’aroma de les flors en un jardí abandonat. Roses i plantes silvestres. Que em relaxaven, com l’olor del camp i del bosc que em fa sentir com en un son interminable.

Dutxa

Avui estic contenta perquè, al final, un amic s’ha decidit a dutxar-se. Per fi puc respirar tranquil·lament! Abans no podia estar massa estona al seu costat perquè em desmaiava. Però veig que, meravellosament, ha descobert l’aigua i el sabó.

Depuradora

Quan hi passes pel costat t’entren unes ganes d’accelerar el cotxe i passar ràpid per no

sentir més aquesta “olor”! Una “olor” de podrit, de pet, de merda (vulgarment parlant). No les podrien tapar, les depuradores, per no sentir aquesta pudor?

flaixos olfactius


Ambientador

Els dies de menjador, la nostra penya hi seiem al banc del costat, i sempre que algú n’obre la porta, dels lavabos, totes ens desmaiem –literalment–, caiem del banc. Em sembla que és una olor terrible, que fa vomitar el menjar del menjador. No s’hi pot posar un ambientador, als lavabos?

Bosc

La millor sensació que hi pot haver és caminar pel bosc després d’haver plogut... L’ambient és humit i l’olor fresca, de plantes mullades, amb l’aroma que desprenen, tan característica.

Perfum i gasolina

L’olfacte permet sentir olors

tan meravelloses com l’aroma que desprèn una rosa, un llibre o un perfum. La repulsiva olor de gasolina, de plàstic cremat o d’un contenidor. Olors agradables o desagradables: depèn de cadascú; però, al cap i a la fi, tot són olors.

Grafi ts

Quantes tardes al costat de les parets amb l’olor dels esprais! Quants records de moments apassionants amb olor de pintura...

Herba

Un camp de futbol de gespa amb l’herba humida i acabada de

tallar fa que et sentis bé al camp i amb ganes de guanyar el partit.

Frec

Un dia, quan tornava a casa després d’una festa d’aniversari, una noia va passar pel meu costat. Feia una olor tan bona, tan especial, que encara me’n recordo! Gairebé ni la vaig veure, però crec que mai no me la podré treure del cap.

Forquilla

Cada plat, una olor diferent. I quan esperes a taula amb el plat calent, les aromes del menjar que vas sentint fan que l’espera sigui insuportable i que no te’n puguis estar de clavar-hi la forquilla i tastar el plat.

Poble

Quins records... L’altre dia vaig anar al poble dels meus avis i, el primer que em va venir al cap, va ser l’olor característica d’un poble de muntanya d’allò més apartat de la contaminació de les grans ciutats.

Llobarro

Quins records aquella olor... Estava a punt de menjar-me un plat de gambes i em va venir aquella flaire marina que feia temps que no sentia... L’olor salada del mar, navegant o a la platja, es barrejava amb la del llobarro que estava a punt de cruspir-me.

ALUMNES DE 3R ESO

paraules, paraules


Des que l’home va començar a navegar per mar que sent marejos i nàusees quan s’embarca. Aquestes parau-les, de significat semblant, també es relacionen gràcies a l’etimologia. Aquesta és la història: quan els antics mariners travessaven el mar (en llatí mare) les marees els provocaven marejos. Als mariners més exagerats la

sensació que havien de vomitar per mareig ja els venia només de veure la nau (del grec naús), i d’aquí vénen les nàusees, és a dir, les ganes de vomitar o la repugnància o aversió per alguna cosa. Quin fàstic, oi?

ALUMNES DEL CV PARAULES, PARAULES... (4t ESO)

L’origen del mareig i de la nàusea

� EDITORIAL 3

� REPORTATGE 4Ho sabíeu...? Els treballs de recercaEls origens del ferrocarril a VallsLes platges de TarragonaEl canvi climàticLa remodelació del mas de PuatóEl pa i el consum actualLa vinya a Vilabella i l’emparradaEvolució del càncer i altres de salutFiragostCapafontsLa Guerra CivilEsportsVaris cultura i ensenyament

� ENTREVISTES 21Fernando SarraisIgnasi FerréEnric Rodríguez

� DIÀLEG 27A primera vista: per tu, és important la imatge personal?

� OPINIÓ 31Dret a l’habitatge

� DES DE CASA 38La mediació al nostre institutA l’aula de diversitat anem al teatreReflexions sobre les TIC i els jovesFabricació Mecànica: Cicles de Grau Mitjà, noves propostesEscoles VerdesIntercanvi amb Eslovènia

� QUADERN DE VIATGES 47Viatge a Bolzano (Transnacional 2007)Esquiada 2008Viatge al País BascViatge de final d’etapa: 4t d’ESO a Itàlia

� ET RECOMANEM... 55Pel·lículesLlibresRutesJocsRàdioMúsicaUn esportUn serialUna festa

� FLAIXOS OLFACTIUS 64

� PARAULES, PARAULES 66

Imma BatallaIsabel BitriaLorena FarnósJoan FoguetAntoni M. MarsalEmília MolasJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SLwww.silvaequips.es

IMPRIMEIX: Anfigraf, SA

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treballc/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del I Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut:Categoria 1 - Carlota Navarro Solé (3r ESO): “Les Plaias”.Categoria 2 - Abel Illescas Muñoz (2n BAT): “La Llibertat”.Categoria 3 - Jesús Moreno: “Foc”.

PERE CATALÀ I PIC(Valls, 1889 - Barcelona, 1971)

Fotògraf i publicista. Establert a Valls el 1915, reuní una inte-ressant col·lecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia.El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografiapublicitària i col·laborà en les revistes Mirador, Revista Ford,Publi-Graf i Nova Ibèria. Promogué les relacions ambl’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del1960”.

(Extret de la Gran Enciclopèdia Catalana)

El 26 de maig de 1915 marca un abans i un després de lafotografia a Valls: Pere Català i Pic obre la seva primera gale-ria al número 64 del carrer de Sant Antoni. Aquest fet repre-senta el principi de la universalització de la fotografia en allòque afecta als ciutadans vallencs. No seria gaire agosaratafirmar que tots els vallencs que entre 1915 i 1932 residiena la ciutat van passar almenys una vegada per “cal retratis-ta” i aquest era Català Pic.

Però la importància de Pere Català per a la fotografiavallenca no es redueix al valor documental de la seva obra,sinó que la seva personal iniciativa afavoreix constantment lapropagació de l’afició entre els vallencs. El novembre de1920, l’Ajuntament publicà les bases del concurs de fotogra-fia de les Decennals de 1921. Pere Català n’era el secretarioficial, però a la pràctica també n’era el promotor,l’organitzador i el coordinador.

(Extret de Valls. Una memòria fotogràfica 1845-2000Editat per l’IEV)

Autoretrat (Arxiu Municipal de Valls)

Date post:	04-Feb-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	6 times
Download:	0 times

PERE CATALÀ I PIC - XTEC · El 26 de maig de 1915 marca un abans i un després de la fotografia a...

Documents