En Gifreu era un noi que ajudava en algunes feines del
castell, ell era el que s’ocupava dels documents o amb
els problemes, aquesta era la seva feina; ajudar. En
Gifreu sempre surtia a veure qui hi havia perquè a
vegades s’acostava mala gent, com en Rocanegra i
havien de vigilar.
En Rocanegra era un home que sempre
portava trenta soldats amb ell.
En Rocanegra anava sempre vestit de
negre molt fosc i al seu costat, a vegades,
portava la seva promesa.
En Rocanegra era molt cruel, malvat i
molt tossut, sempre anava a robar al
castell de Vallairosa, volia robar menjar i
algunes espècies del poble.
El que li agradava a en Rocanegra és el pa
amb tomàquet.
En Rocanegra anava sempre vestit de
negre. Era un senyor feudal, propietari
del castell i feu de Fontaspriva.
Rocanegra feia por als veïns de Vallairosa
perquè els hi havia fet moltes maldats.
Sinó feia aquestes dolenteries no sabia
què fer i s’avorria com una ostra. Les
terres de Rocanegra estaven
abandonades, ell no tenia cap interès en
tirar-les endavant perquè robava a les
terres veïnes.
Rocanegra tenia un caràcter molt fort, si
no es feia el que ell deia s’enfadava molt.
Físicament era molt gros, imposava molt,
per això feia tanta por.
Ermengarda és un
persona molt llaminera,
que sempre quan es posa
nerviosa li venen uns atacs
de nervis i se’n va a la
cuina del castell i comença
a menjar tot de farinetes.
Però ella, amb atacs o
sense, sempre està
menjant farinetes, sigui pel
que sigui.
El segon minyó va anar cap al
Nord, es diu Roderic. En
Roderic va portar dos carros
que els arrossegaven dos
cavalls. Anaven ben plens de
planter i de menjar. Va portar
moltes hortalisses i verdures
per plantar.