Date post: | 05-Jan-2017 |
Category: |
Documents |
Upload: | phamkhuong |
View: | 243 times |
Download: | 0 times |
Protocol burocràcia de la mort.
Circuits funeraris
Data edició: Gener 2013 (2a edició)
Data revisió: 2016
Autors: Mireia Fernàndez T. Social (aguts, UFISS i urgències – HCC
Pilar Galve T. Social (U. ICTUS i sociosanitari) – HCC
Rosor Llorens T. Social (cures pal·liatives)
Rosa Tarré Coordinadora de la U. de Treball Social
Eulàlia Trainé T. Social – HSS Blanes
Col·laboradors: Eva Diago Coordinadora d’Infermeria – HCC
Ester Juanola Cap d’Àrea d’Hospitalització – HCC
Carme López Cap d’Àrea U. Sociosanitària – HCC
Mercè Maixenchs Cap d’Àrea d’Hospitalització – HCB
Elena Miñana Metge. Coordinadora Assistencial – HSS Blanes
Antonio Urban Cap de Servei d’Anatomia Patològica
Serveis funeraris Cabré i Junqueras, Funerària Mèmora Poch i Funerària Sant
Romà
Equips sanitaris d’UFISS i UMEP Pal·liatius de l’HCC, PADES Alt Maresme, HSS de Blanes i HSS de Lloret de Mar
Assessoria jurídica del Consorci de Salut i Social de Catalunya
Aprovació: Direcció Gerència Núria Constans
Direcció de Planificació Xavier Conill
Direcció Mèdica Enrique Avendaño
Direcció d’Infermeria Lourdes Muné
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 2/35
Contingut
1. Introducció. Justificació del protocol 3
2. Marc normatiu i legislació aplicable 4
3. Aspectes principals del procés de defunció 6
3.1. Tràmits i gestions 6
3.1.1. Certificació de la defunció segons tipus de mort
3.1.2. Procediments
3.1.3. Restes fetals
3.2. Circuits funeraris de la CSMS 11
3.2.1. Unitats d’hospitalització d’aguts
3.2.2. Unitats sociosanitàries/residencia assistida
3.2.3. Atenció domiciliaria
3.3. Cures postmortem 14
4. Altres aspectes 15
4.1. Pluralitat religiosa 15
4.2. Donació d’òrgans 19
4.3. Sepeli per beneficència 21
4.4. Casament “in articulo mortis” 21
5. Glossari 23
6. Bibliografia 24
7. Adreces i telèfons d’interès 25
Annexes 26
Annex 1. Certificat mèdic de defunció i butlletí estadístic de defunció.
Annex 2. Comunicat Judicial de defunció.
Annex3. Autorització per a incineració de restes humanes procedents de mutilacions
i/o intervencions quirúrgiques.
Annex 4: Autorització per a incineració de restes fetals.
Annex 5. Full de petició d’autorització de la necròpsia.
Annex 6. Declaració i comunicat de deslliurament de criatures avortives.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 3/35
1. Introducció. Justificació del Protocol.
Històricament la mort s'ha envoltat de rituals segons l'època, la creença i la religió a la
que pertanyia el difunt. No hi havia presses perquè la vetlla, normalment, es feia al
domicili i en l'entorn de la persona difunta. La família s’encarregava de tota la burocràcia
en relació a l’òbit sense el suport de professionals sanitaris.
Quan van començar els equips interdisciplinars de suport a domicili es va iniciar un
procés en que aquests podien acompanyar, durant l’etapa final de la vida, en els temes
relacionats amb la salut, amb qüestions emocionals i amb la burocràcia a gestionar.
A mesura que l’atenció a la mort s’ha traslladat als centres sanitaris i assistencials, han
entrat en joc professionals de diferents àmbits i disciplines, recaient sobre aquests
l’acompanyament a la família en les gestions principals, a més a més, de fer les
tècniques concretes i precises ja establertes en el procés de la mort.
És important unificar les intervencions dels professionals de la Corporació de Salut del
Maresme i la Selva sobre la burocràcia i circuits funeraris que s'han de gestionar quan
una persona mor, ja sigui als nostres centres o sigui en la població que atenem a
domicili. Així doncs, considerem necessari que tots els professionals de la Corporació de
Salut del Maresme i la Selva coneguin quins són els circuits a seguir, per tal de ser
capaços d'identificar les necessitats i evitar comportaments i/o actituds que portin a la
iatrogènia en l'assistència als usuaris.
Per tal de facilitar el procés assistencial en l’etapa final de vida s’ha valorat la necessitat
d’elaborar aquest protocol.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 4/35
2. Marc normatiu i legislació aplicable
Amb la finalitat d'entendre millor el tema i el contingut de que tracta aquest protocol,
farem referència a la legislació vigent i específica. El conjunt d'aquestes lleis i normatives
determinarà les mesures necessàries en relació a tota la burocràcia que produeix la mort.
Per tant la legislació aplicable és la següent:
1. Decreto 2263/1974, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de
Policía Sanitaria Mortuoria
Aquest decret és a nivell estatal, i regula tot allò relacionat amb el tràmit funerari,
trasllats, enterrament, conducció de cadàvers, etc. Però tenim normativa específica
catalana pel que passarem a desenvolupar aquesta legislació específica que regula
l'àmbit territorial de Catalunya.
2. Decret 297/1997, de 25 de Novembre, pel qual s'aprova el reglament de
Policia Sanitària Mortuòria
Al 1979, mitjançant Reial Decret, es van transferir a la Generalitat de Catalunya
funcions i competències quant a l'acció pública sanitària. A partir d'aquell moment la
Generalitat va iniciar un procés d'adaptació de la normativa reguladora en matèria de
sanitat mortuòria a la realitat epidemiològica i social.
Aquest Decret regula, de manera global, les actuacions de policia sanitària mortuòria,
establint els procediments i les condicions sanitàries de les pràctiques sobre cadàvers i
restes cadavèriques, dels cementiris i dels serveis funeraris públics i privats, en l'àmbit
de Catalunya, agilitzant i simplificant els tràmits per al transport i la inhumació de
cadàvers determinant les mesures per a la protecció de la salut pública.
També preveu la pràctica social (sales de vetlla, costums arrelats a la població, etc.) i
introdueix els criteris epidemiològics més recents, com la llista de malalties de perill
sanitari.
El Decret està organitzat en 6 capítols:
Capítol I: Disposicions generals.
Capítol II: De la destinació final dels cadàvers i de la seva classificació.
Secció 1ª Disposicions generals
Secció 2ª Inhumació
Secció 3ª Incineració
Secció 4ª Exhumació
Capítol III: Conducció i trasllat.
Capítol IV: Embalsamament, conservació transitòria i altres pràctiques sobre cadàvers
i restes cadavèriques.
Capítol V: Cementiris.
Capítol VI: Infraccions i sancions.
3. Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris
Aquesta llei té per finalitat establir el marc d'actuació competencial de les entitats
locals en relació a aquests serveis i determinar les condicions mínimes que han de
reunir les entitats prestadores de serveis funeraris, tant pel que fa a la submissió a la
normativa sanitària aplicable com a la garantia dels principis d'universalitat,
d'accessibilitat, de continuïtat i de respecte dels drets de les persones usuàries. Hem
d'apuntar que la Llei prescriu la plena subjecció a les normes de policia sanitària
mortuòria.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 5/35
Per tant, els municipis, o si s'escau, els consells comarcals, són l'administració
competent en matèria de serveis funeraris i són els responsables de garantir-ne
l'existència i la prestació a tota la col·lectivitat local.
La Llei determina els drets dels usuaris en relació al contingut bàsic d'aquests serveis,
als mitjans per a prestar-los i l'abast de la intervenció, la inspecció i el control de la
Generalitat de Catalunya i dels ens locals, tipifica les infraccions i estableix les
sancions.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 6/35
3. Aspectes principals del procés de defunció
3.1. Tràmits i gestions
Tant si l’èxitus es produeix en una institució o a domicili ens podem trobar amb dues
situacions:
si és previsible, és recomanable que els professionals responsables del seguiment
informin a la família o acompanyants de la situació i els passos a seguir en cada
moment, facilitant les dades de contacte dels serveis funeraris (veure adreces i
telèfons d’interès) amb antelació.
si no és previsible la informació es facilitarà durant la visita per verificar la defunció.
Davant la defunció d’un pacient és important esbrinar quin serà el procediment a seguir
amb el cos del difunt per facilitar la tasca dels professionals i el dol a la família. En tot
cas, a la família li serà requerida la següent documentació:
DNI del/la difunt/a.
DNI del familiar declarant.
Pòlissa i últim rebut de l’assegurança de defunció (en cas que en tingui).
Títol del nínxol (si en tenen de propietat).
Certificat de defunció (només en cas de mort natural). Es facilita directament dels
serveis sanitaris als serveis funeraris.
L’empresa Funerària serà l’encarregada de gestionar els tràmits administratius de tot el
procés, subministrant el fèretre o urna, fent les pràctiques higièniques pertinents al
cadàver transportant-lo sempre segons la normativa establerta pel Reglament de Policia
Sanitària Mortuòria.1
Als efectes d'aquest Reglament, els cadàvers es classifiquen en dos grups, segons la
causa de defunció:
Grup I:
Comprèn aquells cadàvers en què la causa de la mort implica perill sanitari per contagi
de malalties infeccioses. Per ordre del conseller de Sanitat i Seguretat Social es poden
establir altres causes de mort que pel fet de representar un perill sanitari facin
convenient la seva inclusió en aquest grup de classificació:
1. carboncle,
2. còlera,
3. pesta,
4. febre hemorràgica causada per virus,
5. encefalitis de Creutzfeldt-Jakob,
6. diftèria,
7. àntrax,
8. paludisme,
9. ràbia.
Així mateix, seran considerats cadàvers potencialment infecciosos, aquells que per
circumstàncies epidemiològiques concretes, determini l'alcalde del municipi afectat o, si
1 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 7/35
s'escau, el director general de Salut Pública, si l'abast territorial d'aquestes
circumstàncies excedeix del terme municipal.2
Els cadàvers pertanyents a aquest grup normalment no poden ser objecte de trasllat
internacional, ni se’n podrà autoritzar l’exhumació en alguns casos. A més podran ser
inhumats o cremats abans de les 24h des de la defunció, si hi ha causa que ho justifiqui.
Grup II:
Comprèn aquells cadàvers la causa de la mort dels quals no està inclosa en el Grup I.
3.1.1. Certificació de la defunció segons tipus de mort
Natural
Emetre el certificat de defunció oficial (Annex 1)
Violenta
o Accidental.
o Suïcida.
o Homicida.
Sospitosa de criminalitat
o Mort sobtada.
o Mort en situació de privacitat de llibertat.
o Mort en internament d’un malalt mental.
o Mort durant l’activitat laboral.
o Mort en acte quirúrgic.
o Mort en absència de assistència mèdica.
o Mort en el transcurs d’un procés patològic atípic.
En cas de mort violenta o amb sospita de criminalitat, cal:
No emetre el certificat de defunció.
Posar en coneixement del jutjat de guàrdia.
Fer el comunicat judicial de defunció (Annex 2).
La llei preveu la realització de l’autòpsia judicial en els casos de mort violenta o sospitosa
de criminalitat.
3.1.2. Els procediments postmortem mes habituals i els tràmits necessaris són:
A. Enterrament ordinari. En cas de tràmit de procediment per enterrament ordinari
caldrà complimentar:
1 Certificat Mèdic de Defunció (imprès oficial).
B. Incineració
2 Certificats Mèdics de Defunció (imprès oficial).
És convenient que la persona que desitja ser incinerada ho manifesti per escrit per
facilitar les gestions als familiars. En cas que no es deixi cap document on consti la
voluntat de ser incinerat, els familiars directes també estan en dret d’autoritzar-ho.
2 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 8/35
Consideracions sobre la incineració:
Abans del trasllat al Tanatori s’han d’extreure les estructures metàl·liques, com
pròtesis i marcapassos, del difunt. (Veure Cures Post Mortem d’infermeria).
Un cop finalitzada la incineració, que sol durar unes dues hores, es retiren les
cendres, i un tamís separa les cendres de la fusta de les del cos per centrifugació i
reté els metalls mitjançant un imant. Les cendres restants no són gestionades com a
residu (per qüestions ètiques), sinó que són inhumades en un fossar comú.
Un cop realitzada la incineració del cos les cendres del mateix es dipositaran en una
urna. N’hi ha de tres tipus: metàl·lica, fusta i biodegradable. Aquestes poden ser
dipositades en columbaris o en nínxol perpetu.
Es recomana des dels organismes de Protecció del Medi Ambient, no llençar les
cendres o expandir-les per disminuir l’efecte contaminant que pot produir, tot i que
consultats els serveis funeraris aquests ens han informat de que no hi ha una
regulació clara.
L’Església Catòlica, Cristians i Evangèlics, Budistes, Hinduistes i Sikhs accepten la
incineració. Les comunitats religioses que s’hi oposen són: Islàmica, Jueus
ortodoxes, Grega Ortodoxa i adventistes.
C. Trasllat del cos al lloc d’origen. En el cas que la voluntat de la família sigui
traslladar el cos del difunt al seu país o lloc d’origen caldrà:
1 Certificats Mèdics de Defunció (imprès oficial), en el cas de trasllat entre
municipis dins de Catalunya.
2 Certificats Mèdics de Defunció (imprès oficial), en el cas de trasllat entre
Comunitats Autònomes i en el cas de trasllat a altres països.
Consideracions sobre el trasllat del cos3:
El transport de cossos i restes entre municipis o comunitats autònomes s’ha de fer,
per llei, en un fèretre. Si es realitza per vaixell o avió, requereix embalsamament i
utilització d’un fèretre de trasllat especial, soldant la caixa interior.
En el transport per carretera cal usar el fèretre de trasllat, a més de la preparació
sanitària del cadàver: si el temps entre defunció i inhumació es preveu entre 48-72h,
és necessària la conservació transitòria; si supera les 72h, l’embalsamament és
obligat. El taüt de trasllat ha de contenir dues caixes, una interior de zinc, plom, o
material similar aprovat per l’autoritat sanitària i una altra exterior com el fèretre
comú, però amb un gruix mínim de fusta de 20mm, nanses metàl·liques de reforç i
vàlvula d’escapament i depuració de gasos, un cop introduït el cadàver dins el taüt,
es solda amb plom el compartiment de zinc.
Quan es trasllada un difunt en avió o carretera que ha de viatjar fora de la província,
Sanitat ho ha d’autoritzar. La Funerària s’encarrega de coordinar el vol pel trasllat, i
en cap cas es fa càrrec dels bitllets de l’acompanyant.
3 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 9/35
3.1.3. Restes humanes i restes fetals4
Veure també document “Documentació i circuits dels òbits fetals”
Hem de tenir en compte que les restes humanes procedents d’avortaments, mutilacions i
intervencions quirúrgiques, com també les criatures avortives poden ser inhumades o
incinerades, prèvia autorització escrita del pacient o familiar responsable (annex 3 i 4).
a) Definicions en relació a les restes fetals:
1. Es considera embrió quan el temps de gestació és inferior a 12 setmanes, des de
l’últim dia de la regla.
2. Es considera fetus viable (viabilitat fetal) aquell que té un pes al néixer igual o
superior a 500gr.
3. Mort fetal precoç (avortament): totes les morts de fetus de menys de 22 setmanes
de gestació (corresponen a fetus de pes inferior a 500gr). La duració de la gestació es
mesura des del primer dia de l’últim període menstrual normal.
4. Mort fetal intermitja: fetus morts amb 22 o més setmanes completes de gestació,
però inferior de 28 setmanes (el pes del fetus sol estar comprès entre 500 i 1000gr).
5. Mort fetal tardana: morts fetals amb 28 setmanes completes de gestació o més (el
pes fetal és major de 1.000gr). No obstant, el Ministerio de Sanidad y Consumo
(Subdirección General de Epidemiología) considera mort fetal tardana la mort d’un fetus
amb sis o més mesos de gestació (24 setmanes o més de gestació).
b) Documentació per omplir juntament a l’enviament del fetus al serveix d’anatomia
patològica (annex 4 i 5):
1. Mort fetal precoç (període entre les 12 i 21 setmanes de gestació). No és necessari
ni obligatori omplir el full de petició d’autorització de la necròpsia ni el full d’incineració
de les restes fetals. Es considera avortament (fetus de menys de 500gr o menys de 22
setmanes de gestació). Per tant, es tracta com a material de patologia quirúrgica o
biòpsia.
2. Mort fetal intermitja (període entre les 22 i 27 setmanes de gestació). No és
necessari ni obligatori omplir el full de petició d’autorització de la necròpsia. Només serà
necessari el full d’incineració de les restes fetals. (fetus entre 600-1080gr,
aproximadament menors de 180 dies de gestació, no es sol·licitarà el permís
d’autorització de la necròpsia/autòpsia. Només la sol·licitud de l’estudi anatomopatològic i
d’incineració de restes fetals).
3. Mort fetal tardana (període a partir de les 28 setmanes de gestació o fetus de pes
superior a 1000 gr). Només serà necessari el full de petició d’autorització de la necròpsia.
El servei d’anatomia patològica no es farà càrrec posterior del fetus, malgrat consti per
escrit la voluntat de donació. S’haurà d’enviar a la funerària per la seva incineració o
enterrament, amb la documentació corresponent, una vegada realitzada l’autòpsia i
després de constar l’edat en el llibre de defuncions de l’hospital.
c) Documentació per omplir juntament a l’enviament del fetus a la funerària:
En cas d’avortaments que per llei (són obligatoris els casos de mort fetal tardana) o bé
perquè els pares ho sol·liciten, necessitin tractament funerari cal complimentar:
4 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 10/35
1 Certificat Mèdic de Defunció (2 certificats en el cas d’incineració).
1 Declaració i comunicat de deslliurament de criatures avortives.
1 Butlletí Estadístic del part.
Tractament de fetus morts al néixer
(*) Si les restes fetals no necessiten tractament funerari cal incinerar-les, i necessitem
que la família hagi signat l’autorització per evitar reclamacions posteriors. Podeu
trobar el full d’autorització a Intranet (Documents > Consentiments i Autoritzacions >
Autoritzacions > Autorització Incineració Restes Fetals).
EQUIP OBSTÈTRIC amb fetus mort a la SALA DE
PARTS
Les restes enviar-les al dipòsit amb full de sol·licitud d’AP amb resum de la història
clínica + AUTORITZACIÓ PER AUTOPSIA i INCINERACIÓ (*)
És obligatori CERTIFICAT DE DEFUNCIÓ
+ REGISTRE CIVIL DEL NAIXEMENT si: Fetus >28 setm. edat gestacional ó FETUS >1000gr pes
INFORMACIÓ a la família a càrrec de l’equip que ha atès el part.
Si cal, fer signar
autoritzacions autòpsia i d’incineració (*)
Se’n fa càrrec el servei d’AP (autòpsia)
Des de AP s’avisa a la funerària per recollir el cos
Avís des de Sala de Parts a ADMISSIÓ d’URGÈNCIES, enviant el certificat i
registre, si són obligatoris
Dirigir a la família SEMPRE al TANATORI Allà rebran informació sobre tractament funerari
ADM. Ucies: Avís a la FUNERÀRIA per trametre papers (pendent recollir
restes d’AP)
El furgó recull el cos. Trasllat a TANATORI.
Incineració (*) Despulles a càrrec de la
família
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 11/35
3.2. Circuits funeraris de la CSMS
El procediment d’actuació per part dels professionals implicats en l’atenció d’una persona,
en el moment que aquesta ha estat èxitus, varia en funció de la unitat assistencial de la
CSMS on hagi estat atesa la persona difunta. També es pot donar el cas que la persona
no mori dins l’entorn institucional, sinó que ho faci en el propi domicili, havent estat
atesa fins el dia de la seva mort per algun dispositiu assistencial.
Les famílies que desitgin vetllar a la persona difunta en el seu domicili, tot i que l’èxitus
s’hagi produït en un centre, podran fer-ho si així ho sol·liciten als Serveis Funeraris.
A la CSMS hi ha diferents dispositius d’hospitalització/internament i d’atenció
domiciliària:
3.2.1. Unitats d’hospitalització d’aguts de la CSMS
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Hospital Comarcal de Blanes
Procediment en cas de defunció d’un pacient:
Infermeria avisarà al metge responsable o de guàrdia perquè verifiqui i certifiqui la
mort.
Es preguntarà a la família si serà enterrament o incineració (per tal de sol·licitar 1 o
2 certificats de defunció.
Hospital de Calella: es sol·licitarà a admissions d’urgències el Certificat de defunció i,
el servei d’admissions serà el responsable d’avisar al tanatori.
Hospital de Blanes: es sol·licitarà el certificat a admissions de la unitat on hagi mort
la persona.
S’avisarà a la família si no es troba al centre.
El metge responsable certificarà la mort i emplenarà el certificat mèdic de defunció
que s’entregarà a admissions d’urgències qui l’entregarà a la funerària.
El metge i el personal d’infermeria donarà el suport necessari, respectant sempre les
diferents cultures i religions.
S’informarà a la família del procediment a seguir: entregant la tarja amb l’adreça i
telèfons de la Funerària perquè es posin en contacte i puguin procedir a fer tots els
tràmits pertinents (veure adreces i telèfons d’interès).
S’entregarà a la família els objectes personals del difunt, en cas d’absència
identificarem els objectes i els entregarem al personal de control d’accessos.
Es realitzaran les Cures Post mortem (veure punt 3.3).
Finalment s’avisarà al portalliteres perquè pugui fer el trasllat del cos a la Morgue de
l’hospital.
El trasllat de l’hospital al tanatori el farà el furgó de la funerària.
3.2.2. Unitats sociosanitàries / residència assistida
El procediment a seguir serà diferent segons el centre de la CSMS ja que disposa de tres
centres sociosanitaris i dues residències assistides:
Centre Sociosanitari Sant Jaume de Calella:
– Unitat de Llarga Estada.
– UMEP (Unitat de Mitja Estada Polivalent)
· Convalescència.
· Cures pal·liatives.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 12/35
A les dues unitats es seguirà el mateix circuit marcat al punt d’Hospitalització d’aguts
donat que es troben al mateix edifici.
Centres Sociosanitaris i Residència Assistida de Blanes i Lloret:
– Hospital Sociosanitari Sant Jaume de Blanes.
– Hospital Sociosanitari Lloret de Mar.
Pel que fa als Centres Sociosanitaris de Lloret i Blanes, amb els respectius serveis de
residència assistida, el procediment d’actuació en cas de defunció, tot i ser molt similar,
presenta les seves peculiaritats. (Veure quadre pag. 13)
Infermeria avisarà al metge responsable o de guàrdia perquè verifiqui i certifiqui la
mort.
o Si es dona en horari de matins, ho farà el metge responsable.
o Les tardes ho farà el metge del torn de guàrdia.
o Les nits, de 20 a 8 h, caps de setmana i festius, el metge de guàrdia de l’EAP 2
de Blanes o del CAP de Lloret, segons correspongui. Quan no hi ha el CAP obert,
per certificar la defunció és el 061.
Es preguntarà a la família si serà enterrament o incineració (per tal de sol·licitar 1 o
2 certificats de defunció).
El metge responsable certificarà la mort i emplenarà el certificat mèdic de defunció
que s’entregarà a la funerària.
Es comunicarà la defunció a la persona que estigui fent l’acompanyament.
En cas que la persona estigui sola en el moment de la mort es contactarà amb el
familiar de referencia.
Cal tenir en compte, respectar la intimitat de la família i donar temps perquè puguin
acomiadar-se de l’ésser estimat.
Facilitar i respectar, en la mesura que sigui possible, el tracte del cos difunt segons
creences religioses i culturals.
Previ contacte amb les funeràries es preguntarà a la família si tenen preferència per
alguna d’elles i s’explicarà amb quina es farà el contacte. Sempre prevaldrà el desig
de la família, i si aquesta no manifesta el contrari s’avisarà a la de la població on esta
ubicat el centre.
Es contactarà amb les empreses funeràries de la zona, amb qui te acord la
Corporació de Salut del Maresme i la Selva, per tal que un temps entre dues i quatre
hores màxim es facin càrrec del cos:
En el cas del CSS de Blanes serà la infermera, qui informarà l’empresa MÈMORA-
FUNERARIA POCH de Blanes, i farà la petició de la recollida del cos. Cal tenir en
compte que el furgó ve de Girona i per tant, cal avisar a la funerària el mes aviat
possible de que s’haurà de fer la recollida, per tal que es puguin organitzar.
En el CSS de Lloret, de 8 a 17 h., serà el metge referent o recepció qui informarà de
la defunció a l’empresa FUNERÀRIA SANT ROMÀ de Lloret, i farà petició de
recollida del cos. Fora d’aquest horari ho assumirà la infermera.
S’informarà a la família del procediment a seguir perquè es posin en contacte amb la
funerària i puguin procedir a fer tots els tràmits pertinents.
Pel que fa al buidatge de l’habitació i el tracte de les pertinences del difunt:
o En el CSS de Blanes: s’actuarà segons el “protocol d’alta”.
o En el CSS de Lloret: s’actuarà segons “circuit específic sobre el tracte de les
pertinences en cas d’èxitus”.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 13/35
PERSONA INGRESSADA
EN PRESÈNCIA FÍSICA
DEL METGE DEL CENTRE:
S’AVISARÀ AL METGE
RESPONSABLE DEL
PACIENT
METGE
CERTIFICA
DEFUNCIÓ
ES COMUNICARÀ LA DEFUNCIÓ A la persona que estigui fent l’acompanyament. En cas que la persona estigui sola en el moment de la mort es contactarà amb el familiar de
referència.
Cal tenir en compte abans d’avisar al servei funerari :
Respectar la intimitat de la família i donar temps perquè puguin acomiadar-se de l’ésser estimat.
Facilitar i respectar, en la mesura que sigui possible, el tracte del cos difunt segons creences religioses i culturals.
M O R T
PEL QUE FA AL BUIDATGE DE L’HABITACIÓ I EL TRACTE DE LES PERTINENCES DEL
DIFUNT: A l’HSS de Blanes: s’actuarà segons el “Protocol d’alta” A l’HSS de Lloret: s’actuarà segons “Circuit específic sobre el tracte de les pertinences en cas d’èxitus”
DURANT EL SERVEI MÈDIC DE
GUÀRDIA LOCALITZADA
De DLL a DV:
1. MATINS: metge/ssa responsable del
pacient
2. TARDES: torn de guàrdia.
3. NITS de les 20h fins a les 8h de
l’endemà amb Metge de guàrdia de
l’EAP 2 Blanes o CAP Lloret.
Caps de setmana i Festius:
Metge de guàrdia de l’EAP 2 Blanes o CAP
Lloret. O el 061 si el CAP esta tancat.
ES CONTACTARÀ AMB FUNERÀRIA
A l’HSS de Blanes: Infermera informarà de la defunció a l’empresa funerària i farà petició de recollida del
cos. A l’HSS de Lloret: De 8 a 17h serà el metge referent o recepció, qui informarà de la defunció a l’empresa funerària i farà petició de recollida del cos. Fora d’aquest horari ho assumirà la infermera.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 14/35
3.2.3. Atenció domiciliaria
CAP/ADI - PADES:
A partir del moment de sospita de defunció, el familiar o persona responsable o
acompanyant:
Contactarà amb CAP de referència per sol·licitar visita mèdica per verificar defunció.
Contactarà amb funerària de zona (veure adreces i telèfons d’interès).
Els Serveis Funeraris es coordinaran amb el Metge que hagi certificat la defunció per
recollir el mateix i iniciar els tràmits oportuns. Aquests es desplaçaran al domicili i
requeriran la documentació corresponent. També caldrà preparar la roba per vestir el
difunt o llençols per amortallar-lo.
Hospitalització a domicili (HaD):
Si un pacient és èxitus durant el seu ingrés a HaD, la família trucarà al telèfon de
contacte de la Unitat:
Si és en horari laborable del metge d’HaD (de dilluns a divendres de 8 a 16h), l’equip
d’HaD serà el responsable d’acudir al domicili i signar el certificat de defunció o bé de
sol·licitar l’autòpsia si la causa de mort no queda clara.
Si és fora de l’horari del metge d’HaD, la família contactarà amb la infermera d’HaD
(fins a les 20h) o bé directament al Servei d’UCIES (de 20 a 8h), que gestionaran de
la forma mes adequada els tràmits per que es signi el document de defunció
(contactant amb el metge del CAP corresponent si cal, i proporcionan-li la informació
necessària de la HC del pacient).
3.3. Cures Postmortem
Tot i que el circuit funerari és diferent segons sigui la unitat d’Hospitalització o
sociosanitària, des del servei d’infermeria s’ha elaborat el següent recull de passos a
seguir en les cures post mortem:
1. Si és possible deixarem el difunt sol en la habitació. Si no deixarem la cortina tirada.
2. Tractarem el difunt amb el màxim respecte.
3. Col·locarem el difunt en posició decúbit supí, tancant-li ulls i boca.
4. Farem la higiene necessària, col·locarem bolquer net, i canviarem la roba del llit i la
bata si escau.
5. Verificar que el difunt està ben identificat (braçalet identificatiu).
6. Retirarem sondes, catèters, perfusions, proteccions de talons, apòsits... En el cas
d’incineració i si el pacient és portador de marcapassos s’ha de desactivar
amb un imant i l’extracció es farà al tanatori. En el cas d’hospitalització a
unitat d’aguts, aquest imant resta ubicat al servei d’urgències. En el cas dels
centres que no disposen d’imant, la desactivació dels marcapassos ho
assumeix la funerària.
7. Un cop acabat aquest procés, endreçarem l’habitació i farem passar als familiars,
proporcionant uns moments de respecte i intimitat.
L’estada del difunt a la unitat dependrà de les necessitats del servei i de les demandes de
la família.
Els professionals de la funerària un cop traslladat el cos al Tanatori tamponen laringe,
faringe, nas i coll.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 15/35
4. Altres aspectes
Hi ha temes que no estan relacionats directament amb les gestions que s'han de realitzar
un cop la persona mor, però que són importants i els professionals hem de conèixer i
cuidar per poder donar una bona assistència a la família del difunt. Aquests temes estan
relacionats amb la voluntat del malalt i les seves creences.
4.1. Pluralitat religiosa
Els diferents moviments migratoris de les últimes dècades han fet que la nostra societat
es converteixi en multicultural i plurireligiosa, la qual cosa ha generat la necessitat de
canvis i noves perspectives d'atenció a la nova societat.
Els drets de llibertat religiosa i de culte, igual que els drets de llibertat de consciència i de
pensament, estan reconeguts per les lleis com a drets fonamentals de les persones.
Església Catòlica
A Catalunya, l’Església Catòlica és de llarg la institució religiosa amb un nombre més alt
de seguidors.
Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:
• Hi ha cristians catòlics que acostumen a participar amb una certa freqüència en els
sagraments, sobretot en l’eucaristia, especialment els diumenges.
• Alguns pacients cristians catòlics poden demanar rebre, a més de l’eucaristia, el
sagrament de la unció dels malalts.
• En el moment de la malaltia, hi ha pacients que volen ser acompanyats espiritualment
de manera regular i rebre els sagraments.
Alimentació:
• Per a la comunitat cristiana catòlica és preceptiva l’abstinència de carn (i derivats)
durant els set divendres de Quaresma. El Dimecres de Cendra (inici de la Quaresma) i
el Divendres Sant també és preceptiu el dejuni (reducció o privació d’ingerir aliments).
• Els més grans de 59 anys i també els malalts estan exempts de complir aquest
precepte.
El moment de la mort:
• Durant els moments anteriors a la mort hi ha malalts cristians catòlics que volen ser
acompanyats espiritualment i rebre els sagraments, en especial, la unció dels malalts.
També hi ha rituals per a aquest moment final de la vida: viàtic (comunió) i pregàries.
• Un cop s’ha produït la mort...Hi ha pregàries per acomiadar el difunt i encomanar-lo a
Déu.
Altres:
• Hi ha cristians catòlics que volen tenir a prop seu durant l’ingrés a l’hospital objectes
de significat religiós com estampes, rosaris, crucifixos o imatges de la Mare de Déu.
Testimonis Cristians de Jehovà
Testimonis Cristians de Jehovà és el nom amb què actualment es coneix l’organització
religiosa que va crear el ciutadà dels Estats Units Charles Russel l’any 1886. A Catalunya
actualment hi ha més de 30.000 testimonis de Jehovà.
Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 16/35
• L’activitat religiosa fonamental dels testimonis de Jehovà en la seva vida diària és
l’estudi de la Bíblia i de determinades publicacions editades per l’organització.
Alimentació:
• Els únics aliments vedats, segons els testimonis de Jehovà, són els que tenen sang en
la seva composició.
Pràctiques mèdiques:
• Els testimonis de Jehovà es neguen a rebre transfusions sanguínies. Aquesta negativa
afecta tant la sang completa com cadascun dels elements bàsics que la componen:
glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes i plasma. En canvi, consideren que és una
qüestió de consciència acceptar o rebutjar fraccions mínimes de sang com factors de
coagulació, solucions d’hemoglobina, interferons i factors de cicatrització de les ferides
obtinguts a partir de les plaquetes.5
Finalment, els testimonis poden accedir que se’ls facin autotransfusions sempre que la
sang no passi per un procés d’emmagatzematge.
Islamisme
Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:
• Els musulmans fan cinc oracions repartides al llarg del dia.
• Per poder realitzar les oracions s’orienten cap a la Meca i prèviament es renten les
mans, els braços, els peus, la cara, la boca i les orelles.
Alimentació:
• Els musulmans distingeixen entre els aliments halal (permesos) i haram (prohibits).
Fonamentalment els productes prohibits són: el porc i tots els seus derivats, la sang,
els animals aquàtics que no tenen escates, l’alcohol i tots els animals terrestres que no
han estat sacrificats de manera ritual.
• Durant el mes islàmic del Ramadà, els musulmans no beuen ni mengen res des de
l’albada fins a la posta del sol. Tanmateix, l’Alcorà autoritza els malalts i les dones
embarassades a no fer aquest dejuni.
El moment de la mort:
• Durant els moments anteriors a la mort és freqüent que es recitin fragments de
l’Alcorà, que es tombi al malalt sobre el costat dret orientant el llit cap a la Meca.
• Just abans de morir, el malalt, o alguna persona en nom seu, pronuncia la shahada, la
professió de fe islàmica.
• Un cop s’ha produït la mort els musulmans acostumen a estirar el cadàver
completament i a cobrir-lo amb una tela. El cap del difunt és tombat cap a la dreta i
situat mirant cap a la Meca. Generalment, un cop ha mort un musulmà, es considera
que el cadàver no pot ser tocat per cap persona del sexe contrari i volen que el cos del
difunt sigui rentat completament per un altre musulmà.
Altres:
• És probable que moltes dones musulmanes vulguin romandre amb el cap tapat mentre
estiguin ingressades en un centre hospitalari.
Budisme
Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:
5 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania (2003) Testigos de Jehová. Su postura religiosa y ética
sobre tratamientos médicos, el cuidado de los niños y asuntos relacionados.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 17/35
• Els rituals o pràctiques que duen a terme els budistes varien molt en funció del corrent
a què estiguin vinculats, però el que és més habitual és que facin meditacions o
recitacions de sons o frases sagrades anomenats mantres. Pel que poden manifestar
sol·licituds d’espais per fer les meditacions diàries.
• Alguns budistes porten imatges a les habitacions dels hospitals per tal que els aportin
protecció.
Alimentació:
• Molts budistes són vegetarians.
El moment de la mort:
• Durant els moments anteriors a la mort és freqüent que es recitin determinats textos
sagrats budistes. Entre molts budistes és apreciat conservar la consciència en el
trànsit cap a la mort, de manera que poden renunciar a determinats tractaments
pal·liatius.
• Un cop s’ha produït la mort acostumen a fer una meditació al costat del cos. Demanen
que el cadàver no sigui tocat durant el màxim temps possible (de manera ideal,
durant 72 hores), ja que creuen que això afavoreix que la consciència pugui
abandonar l’organisme de manera adient.
Altres:
• Molts budistes porten rosaris, cordons de protecció i altres objectes rituals.
Esglésies ortodoxes
Les esglésies ortodoxes són autòctones de l’Europa de l’Est i del Pròxim Orient. Són
esglésies cristianes que s’organitzen de manera autònoma a cada país, tot i que depenen
d’un patriarcat. A Catalunya hi ha alguns milers de membres de les esglésies ortodoxes
procedents fonamentalment de països com Romania, Rússia, Ucraïna, Sèrbia, Lituània,
Bulgària, Finlàndia o Grècia.
Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:
• Els fidels combreguen periòdicament amb pa i vi. Aquest ritual ha d’anar precedit de la
confessió per part d’un sacerdot ortodox.
• Alguns ortodoxos porten imatges d’icones (imatges sagrades) a les habitacions.
Alimentació:
• Habitualment els ortodoxos duen a terme jornades de dejuni i abstinència en la vigília
de la Teofania (18 de gener) i durant les festivitats de la decol·lació de Sant Joan
Baptista (11 de setembre) i de l’exaltació de la Creu (27 de setembre).
• No mengen carn, ous ni productes lactis durant la Quaresma i la Setmana Santa,
l’Advent (del 28 de novembre al 6 de gener), la Quaresma de la Dormició de la Mare
de Déu (del 14 al 27 d’agost), la Quaresma dels Sants Apòstols (del 27 de juny al 12
de juliol) i durant la majoria dels dimecres i divendres de la resta de l’any. El consum
de peix, oli i vi tampoc no està permès en determinats moments d’aquests períodes.
• Les persones amb problemes de salut estan exemptes de complir aquests dejunis.
El moment de la mort:
• Durant els moments anteriors a la mort és possible que algunes persones vulguin
rebre la unció abans de morir. És un sagrament que du a terme un sacerdot o diversos
i que fonamentalment consisteix en la realització d’un seguit de senyals amb oli sobre
el rostre, pit, mans i peus del pacient. Si el malalt és a les portes de la mort, el
sacerdot l’acompanya fins al darrer moment.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 18/35
Hinduisme
Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:
• És habitual que els hinduistes recitin petits sons o frases sagrades anomenats mantres
i que facin cants rituals.
• Alguns hinduistes porten imatges d’algunes divinitats a les habitacions dels hospitals
per tal que els aportin protecció.
Alimentació:
• La majoria dels hinduistes són vegetarians. En alguns casos consideren que també és
prohibit el consum d’ous.
• Bona part dels hinduistes que no són vegetarians renuncien a menjar vedella i porc.
• El consum d’alcohol és prohibit i en alguns casos alguns pacients poden mostrar
reticències a prendre productes com alls, cebes, determinats tipus de bolets, te, cafè,
etc.
El moment de la mort:
• Durant els moments anteriors a la mort el moment de la mort acostuma a estar
acompanyat per la recitació de mantres i cants rituals per part de la família i dels
amics.
• Els moments anteriors a la mort poden anar acompanyats de diversos rituals. És
habitual que s’encenguin espelmes al costat del pacient, que se li donin a tocar diners
o que se li ofereixi aigua del Ganges per beure.
• Un cop s’ha produït la mort el cos d’un hinduista és tapat amb una tela. Hi ha
col·lectius hinduistes que posen el cadàver a terra tan aviat com sigui possible, per tal
de simbolitzar el retorn del difunt a la terra. En algunes ocasions es col·loquen fulles
de determinades plantes a la boca del difunt. I volen rentar el cos del difunt
completament.
Altres:
• Per demostrar que estan casades, moltes dones hinduistes porten un rosari que no es
treuen mai al llarg de la seva vida.
• Molts hindús empren talismans com a garantia del propi guariment, dels quals no es
volen desprendre en cap moment.
Judaisme
Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:
• Habitualment els jueus fan tres oracions repartides al llarg del dia, tot i que el nombre
pot ser superior en diades especials.
Alimentació:
• Els jueus desitgen una alimentació kasher. Això implica la prohibició de menjar porc i
els seus derivats, sang, animals aquàtics sense escates, carn barrejada amb llet i carn
que no ha estat sacrificada de manera ritual.
• Les limitacions de l’alimentació kasher afecten també els estris per menjar. En el cas
de productes calents, només poden ser ingerits en plats d’un sol ús de paper o de
plàstic, o en plats de vidre. Pel que fa al menjar fred, pot ser ingerit en qualsevol
mena d’estri.
• Els jueus duen a terme diversos dejunis al llarg de l’any. Els més seguits són els que
es realitzen durant les festivitats del Yom Kippur (celebrat el dia 10 del mes jueu de
tishri) i de Tisha B’Av (9 d’av).
El moment del naixement:
• Alguns jueus ortodoxos eviten tenir contacte físic amb la seva dona mentre aquesta
pareix o veure directament el naixement de la criatura.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 19/35
El moment de la mort:
• Durant els moments anteriors a la mort és habitual que un rabí acompanyi el
moribund resant determinats salms i fent diversos rituals.
• Just abans de morir, el malalt, o alguna persona en nom seu, pronuncia la Shemà
Israel, la professió de fe dels jueus.
• Un cop s’ha produït la mort volen estirar el cos completament i cobrir la cara amb una
tela. Tampoc volen deixar mai el cos ni completament sol, ni en absoluta foscor. La
doctrina jueva determina que no es pot tocar el cos durant el sàbat, malgrat que
aquest precepte no és seguit de manera general.
Altres:
• És possible que alguns jueus vulguin romandre amb el cap cobert mentre estiguin
ingressats en un centre hospitalari.
4.2. Donació d’òrgans
Segons l'OCATT (Organització Catalana de Transplantaments), la donació és un acte
altruista pel qual una persona o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir de la
seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per donar-la pugui ser utilitzada.
En aquest apartat distingirem entre la donació per a transplantaments, la donació per a
l'estudi i la ciència, la donació de còrnies i la donació de teixits neurològics.
Donació per a transplantaments
Segons la OCATT qualsevol persona pot ser donant, sempre que en vida no hagi
manifestat el contrari.
Les condicions clíniques de la mort determinen si els òrgans i els teixits són vàlids per al
transplantament. El donant ha de morir en un hospital desprès d'una aturada irreversible
de les funcions cerebrals o cardiorespiratòries, i sense que hi hagi possibilitat de
recuperació. El fet que mori a l'hospital és perquè així es podrà mantenir el cos
artificialment des de la mort fins l'extracció.
Per poder ser donant el primer que s'ha de fer, segons la OCATT, és comunicar la decisió
a la família i als amics més íntims, ja que ells seran els primers a qui es consulti la
possibilitat de fer la donació desprès de la mort.
També es pot fer un carnet de donant i portar-lo sempre amb la documentació personal,
ja que aquest serà el testimoni de la decisió presa en vida. Aquest carnet no compromet
ja que, si es canvia d'opinió, es pot desfer.
Un cop certificada la mort d'acord amb els criteris mèdics i legals establerts en aquests
casos, l'equip mèdic de transplantaments valorarà quins òrgans i teixits poden utilitzar-se
per a altres persones. Si la donació és factible, el coordinador hospitalari de
transplantaments comprovarà la voluntat expressada en vida i consultarà a la seva
família.
Un cop es fa l'extracció no hi ha diferències en tot el procés posterior en relació a altra
mort hospitalària.
Organització Catalana de Transplantaments (OCATT): [email protected]
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 20/35
Donació per a l'estudi i la ciència
L'anatomia és el fonament de totes les branques de la Medicina i font per a entendre i
conèixer les patologies més freqüents. Pel que les pràctiques de dissecció són importants
per investigar i estudiar medicina.
Com ja hem dit anteriorment, la donació és personal, voluntària i altruista, pel que no es
rebrà compensació econòmica, ja que els cossos tenen una finalitat docent i
investigadora.
Els requisits imprescindibles són que la persona sigui completament conscient i major
d'edat. Per fer-ho ens hem d'adreçar a les facultats de medicina o centres d'investigació
del nostre àmbit territorial.
Es rebutjaran els cadàvers de persones mortes a causa de malalties infeccioses
contagioses, accidents, crims o els que tinguin una ferida oberta.
Aquest tipus de donació és incompatible amb la donació d'òrgans i teixits per a
transplantaments.
Algun dels centres on ens podem adreçar són:
Servei de Donació de Cossos i Sales de Dissecció (SDCSD) de la Facultat de
Medicina de la Universitat de Barcelona: www.ub.edu/anatomia/sala.htm
Donació de còrnies
Qualsevol persona pot ser donant d'ulls excepte aquelles que tenen malalties
transmissibles. Tenir miopia, hipermetropia, astigmatisme, no impedeix ser donant. Tenir
glaucoma, cataractes o qualsevol altre malaltia ocular, sempre que la còrnia estigui sana,
no es una limitació per fer-ne la donació.
Les causes més comunes per ser beneficiari de còrnies són la pèrdua de la transparència
de la còrnia, el perill de perforació del globus ocular o tenir aberracions òptiques que
poden originar miopies superiors a 40 diòptries.
La donació d'ulls es fa emplenant una butlleta de donació amb les dades personals,
signar-la i remetre-la a la secretaria del Banc d'Ulls. Un cop processada la informació
reps un carnet acreditatiu. És important portar-lo sempre a sobre i comunicar-ho a les
persones més properes, perquè aquestes puguin fer respectar la seva voluntat. Així, si
succeeix la mort sense que s'hagi manifestat la voluntat de donar els ulls, els familiars
més propers poden autoritzar-la en nom de la persona i comunicar-ho al persona sanitari
o funerari.
En aquest cas la coordinadora de guàrdia es posarà en contacte amb el BANC D’ULLS
Núm. de telèfon: 932005953 per tal de poder enviar via FAX les dades del difunt i la
sol·licitud de donació. El temps màxim per fer la donació és d'aproximadament 8 hores.
Al nostre país coexisteixen alguns bancs d'ulls intrahospitalaris juntament amb el “Banc
d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa”, que és l'únic que cobreix tot el territori de
Catalunya. La tasca que fa l'avala, la coordina i la supervisa l'OCATT.
Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa: [email protected]
C/ Laforja, 88
08021 Barcelona
T: 932.005.953
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 21/35
Donació de teixits neurològics
El cervell és un conjunt singular d'estructures vitals que controlen els actes de la nostra
vida. El cervell humà pesa al voltant de 1.500 grams i es troba situat a la cavitat cranial.
Una altra estructura que forma part del sistema nerviós és la medul·la espinal que es
troba embolcallada per la columna vertebral dins del que es coneix com a canal medul·lar
o raquidi.
El sistema nerviós està exposat a diverses malalties que afecten parts dels seus
components o la seva totalitat. Entre les malalties que afecten el cervell hi ha un grup,
com Parkinson, Alzheimer, Esclerosi Lateral Amiotròfica, etc, que tenen un alt cost social
i humà com a conseqüència del patiment que genera a familiars i cuidadors.
Un banc de teixits neurològics és un fons prospectiu de conservació de teixit nerviós i
d'altres teixits relacionats, basat en un programa de donants amb o sense malaltia
neurològica o psiquiàtrica que pretén oferir aquest teixit a investigadors que dirigeixen
l'esforç al coneixement i la eradicació de les malalties del sistema nerviós.
Qualsevol persona que conscient del que significa patir una malaltia del sistema nerviós
desitgi contribuir en la investigació. Existeixen dos tipus de donants de cervell:
aquells que fan la donació en vida
aquells que són els familiars o tutors legals qui exerceixen la donació.
Per ser donant s'ha de sol·licitar d’emplenar el formulari del Banc de Teixits Neurològics,
completar l'acta de donació i seguir les instruccions indicades per aquest servei. L'Acta de
Donació és un document de valor legal vigent que el donant, el tutor o el familiar signa
per fer efectiva la donació del cervell i de la medul·la espinal al Banc.
Els costos relacionats amb l'extracció del teixit nerviós, maneig del mateix i del
diagnòstic van a càrrec del Banc de Teixits Neurològics.
Banc de Teixits Neurològics: [email protected]
Hospital Clínic
Escala 10, soterrani
C/ Villarroel, 170
08036 Barcelona
T: 934.517.664
Servei Permanent: 608.698.168
4.3. Sepeli per Beneficència
En cas que la persona difunta o bé familiars, si n’hi ha, no disposin de capacitat
econòmica suficient per a assumir el cost de l’enterrament i manifestin demanda de
suport, caldrà gestionar el sepeli per beneficència. La treballadora social de referència
i/o que hagi fet el seguiment del pacient, prèvia valoració , haurà d’acreditar mitjançant
informe social la manca de recursos econòmics. Depèn de la funerària també pot ser que
demanin documents complementaris que ho justifiqui (declaració renda, certificat negatiu
de pensió,...). En cas de que la situació sigui detectada o la demanda rebuda per altres
professionals caldrà que aquest contactin amb la Treballadora Social.
4.4. Casament “In Articulo Mortis”
Els professionals sanitaris ens podem trobar que algun pacient en situació de malaltia
terminal sol·liciti informació i suport per contraure matrimoni.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 22/35
Els pacients en fase de malaltia terminal es poden acollir a la modalitat de Matrimoni en
perill de mort o "in articulo mortis" regulat en el Codi Civil.
Per poder formalitzar el tràmit caldrà derivar a la parella del pacient al Jutjat de Pau de la
seva població en cas que el pacient estigui al seu domicili o al de la població on està
l’hospital en que resta ingressat el/la pacient.
Es imprescindible que aportin la següent documentació:
DNI originals dels dos contraents.
Informe mèdic en el que consti diagnòstic i s’indiqui el risc de mort imminent
del/la pacient.
I que compleixin els requisits per a contraure matrimoni establerts en el Codi Civil (art.
51 al 58): edat mínima, estat civil, no relació de parentiu, capacitat psíquica i
impediment de crim, i a la Llei del Registre Civil (Art 69 al 80).
Un cop entregada la documentació al Jutjat de Pau corresponent, es procedirà a
tramitació urgent de l’expedient i es procedirà a formalitzar el casament en 24 hores.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 23/35
5. Glosari6
Cadàver: cos humà durant els cinc anys següents a la mort real. Aquest termini es
computa des de la data i l'hora de la mort que figura en la inscripció de la defunció en el
Registre Civil.
Domicili mortuori: lloc on resta el cadàver fins al moment de ser conduït cap a la seva
destinació final.
Exhumació: acció de treure un cadàver de la sepultura per tal de fer-li l'autòpsia i
examinar-li les vísceres, en cas de presumpció de certes causes de mort.
Incineració: destrucció de cadàvers, restes humanes i de restes cadavèriques fins a la
seva reducció a cendres.
Inhumació: efecte d’inhumar, que vol dir enterrar un cadàver.
Pràctica sanitària sobre un cadàver o restes cadavèriques: qualsevol tipus de manipulació
que es realitzi sobre els mateixos, llevat de les destinades a l'obtenció de peces
anatòmiques i teixits per a trasplantaments.
Putrefacció: procés que condueix a la transformació de la matèria orgànica mitjançant
l'atac al cadàver per microorganismes i fauna complementària auxiliar.
Restes cadavèriques: allò que queda del cos humà després del procés de destrucció de la
matèria orgànica, un cop transcorreguts cinc anys des de la mort.
Tanatopràxia: mètodes tècnics destinats a la conservació i l'adequació del cadàver.
Tenen aquesta consideració els mètodes següents:
a) Refrigeració: mètode que, mentre actua, alenteix el procés de putrefacció del
cadàver per mitjà del descens artificial de la temperatura.
b) Congelació: mètode de conservació del cadàver per mitjà de la hipotèrmia.
c) Conservació transitòria: mètode que, mitjançant l'aplicació de substàncies
químiques, retarda el procés de putrefacció.
d) Embalsamament: mètode que impedeix l'aparició de fenòmens de putrefacció.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 24/35
6. Bibliografia
Decreto 2263/1974, de 20 de Julio, por el que se aprueba el Reglamento de Policía
Sanitaria Mortuoria.
Decret 297/1997 de 25 de novembre pel qual s‘aprova el Reglament de Policia
Sanitària Mortuòria.
Llei 2/1997 de 3 d’abril sobre serveis funeraris.
Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari. Dep de la
Presidència. DG d’Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya 2005.
Perspectiva ambiental 35 Ecofunerals. Revista Perspectiva Escolar. Novembre 2005.
http://www.ecoterra.org/data/pa35.pdf
Religiones: http://www.tanatologia.org
Fonts: Funerària Cabre Junqueras - Funerària Poch – Memora.
OCATT: Organització Catalana de Transplantaments.
www.gencat.net/catsalut/ocatt.htm
Servei de Donació de Cossos i Sales de Dissecció (SDCSD) de la Facultat de Medicina
de la Universitat de Barcelona.
www.ub.edu/anatomia/sala.htm
Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa
C/ Laforja, 88
08021 Barcelona
T: 932.005.953
Banc de Teixits Neurològics
Hospital Clínic
Escala 10, soterrani
C/ Villarroel, 170
08036 Barcelona
T: 934.517.664
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 25/35
7. Adreces i telèfons d’interès
Serveis Funeraris zona Alt Maresme
CABRÉ JUNQUERAS, S.A
Avisos defunció servei permanent
T: 937.695.301 / 937.415.370
Calella
Tanatori i oficines
Carretera d’Hortsavinyà, s/n
T: 937.695.301
Arenys de Mar
Tanatori i oficines
Cementiri Municipal
08350 Arenys de Mar
T: 937.415.301
Canet de Mar
Tanatori municipal
C/ Sant Marc, s/n
T: 937.943.940 (Ajuntament)
Serveis funeraris zona La Selva
MÉMORA - FUNERÀRIA POCH
C/ Pare Puig, 12-14
17300 Blanes
T Blanes: 972.330.190
T Girona 24 h: 972.210.358 / 972.202.335
FUNERÀRIA SANT ROMÀ
Camí del repòs
17310 Lloret de Mar
T: 972.372.530 / 639.326.326
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 26/35
Annexes
Annex 1. Certificat mèdic de defunció i butlletí estadístic de defunció.
Annex 2. Comunicat judicial de defunció.
Annex 3. Autorització per a incineració de restes humanes procedents de mutilacions
i/o intervencions quirúrgiques. (Intranet: Visors corporatius / Documentació
Assistencial / Autoritzacions).
Annex 4. Autorització per a incineració de restes fetals. (Intranet: Visors corporatius /
Documentació Assistencial / Autoritzacions).
Annex 5. Full de petició d’autorització de la necròpsia.
Annex 6. Declaració i comunicat de deslliurament de criatures avortives.
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 27/35
Annex 1
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 28/35
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 29/35
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 30/35
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 31/35
Annex 2
Comunicat Judicial de Defunció
<<Número d’història clínica>> <<Número d’assistència>> D. <<MetgeAlta o MetgeResponsable>> Col·legiatnúm.: <<NumCol·legiat>> A las .......hores del dia <<Data d’avui>> comunica la defunció de <<Nom i Cognoms >> de <<Edat>> anys, amb domicili a <<Domicili>> de <<Població>> Antecedents: (descripció del que es conegui de la història clínica del difunt)
Tractament realitzat i evolució (descripció del que es conegui de les actuacions terapèutiques realitzades i evolució fins a la defunció)
En aquest cas no es signa el Certificat Mèdic de Defunció perquè s’ha considerat la defunció com no natural i relacionada amb causa: (assenyaleu la més adient)
Violenta o Accidental o Suïcida o Homicida
Sospitosa de criminalitat:
o Mort sobtada o Mort en situació de privacitat de llibertat o Mort per internament d’un malalt mental o Mort durant l’activitat laboral o Mort en acte quirúrgic o Mort en absència d’assistència mèdica o Mort en el transcurs d’un procés patològic atípic
Signat, a ................................(població del centre) <<Metge Alta o Metge Responsable
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 32/35
Annex 3
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 33/35
Annex 4
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 34/35
Annex 5
Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 35/35
Annex 6