Neix a Atenes en el si duna famlia aristocrtica. 3.
Avantpassats seus i tamb parents es dedicaven a la poltica. Dos
oncles seus eren del govern dels trenta tirans. 4. Plat, de jove
tenia la intenci de dedicar-se tamb a la poltica, per en conixer
Scrates als 18 anys el va inclinar cap a la filosofia. 5. La
injusta mort de Scrates fa que la filosofia de Plat tengui un fort
component poltic. 6. Va intentar dur a la prctica la seva teoria
poltica a Siracusa, la primera vegada amb el tir Dionisi I (el
vell), a travs del nebot daquest i amic de Plat: Di. Per Dionisi va
sospitar que conspiraven contra ell i va empresonar a Plat, desprs
el va vendre com a esclau. Un amic de Plat el va reconixer i el va
comprar per donar-li la llibertat.
7.
1. Biografia
En tornar a Atenes funda lAcadmia, nom que agafa dels jardins
dedicats a lheroi Academos on es va edificar. Al frontispici sembla
que hi figurava la inscripci Que ning entri aqu si no sap
geometria. 8. Fa un segon viatge a Siracusa on torna a fracassar en
lintent de plasmar el seu ideal poltic, aquesta vegada amb el tir
Dionisi II. 9. Encara far un tercer intent, fracassat tamb, al
final del qual sestableix definitivament a Atenes dedicant-se a
escriure i ensenyar a lAcademia. 10. Mor a Atenes el 347 aC.
11.
Dilegs de joventut
Apologia de Scrates 12. Protgores
Dilegs de transici
Grgies 13. Crtil
Dilegs de maduresa
Fed 14. Banquet 15. La Repblica (Politeia)
Dilegs de vellesa
Parmnides 16. Sofista 17. Timeu 18. Lleis
OBRES DESTACADES
19.
2. Influncies sobre Plat
Scrates. Ambds foren antisofistes a la recerca de la veritat
universal. El dileg platnic tamb prov de la influncia socrtica. 20.
Els pitagrics. Es diu que la mare de Plat era pitagrica i Plat
mateix va fer amistat amb un pitagric anomenat Arquites que va
influir sobre ell. Tant la importncia de les matemtiques com la
teoria de la transmigraci de lnima seran presents a Plat. 21. Els
presocrtics Herclit i Parmnides. Lsser de Parmnides es convertir en
el mn de les idees, i el canvi dHerclit pertanyer al mn
sensible.
22.
ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA DE PLAT
TEORIA DE LES IDEES
TEORIA DE LNIMA
TEORIA DEL CONEIXEMENT
TEORIA COSMOLGICA
TEORIA POLTICA
23.
LA TEORIA DE LES IDEES (1)
Idea ( eidos )per Plat no significa una representaci mental com
per a nosaltres, equival ms b al nostre terme essncia, all que fa
que una cosa sigui el que s. 24. Tamb li diu forma ( morph ) i se
li pot dir teoria de les formes. 25. Partim dels problemes dels
universals de Scrates i la seva polmica amb el relativisme dels
sofistes. 26. Hem de tenir en compte la dualitat de fonts del
coneixement: la ra i els sentits. 27. Tractem dimaginar: podem
saber qu s la justcia i que no hi hagi cap acci justa al mn? 28.
Per Plat s, i, per tant, la justcia s una idea o una forma existent
en s mateixa. 29. Les idees per Plat sn models, arquetips,
paradigmes, conceptes perfectes que existeixen independentment de
les coses, que sn cpies, imitacions de les idees.
30.
LA TEORIA DE LES IDEES (2)
Els conceptes universals de justcia, veritat, b, etc. que sn
indispensables per conixer quines coses sn justes, vertaderes,
bones, on SN? Perqu direm que sn, si no fossin, com podrem
utilitzar-los? Si sn, a quin tipus de coses pertanyen? A les
materials no, a l'opini no. Per sn, i si sn i no pertanyen al mn de
les coses sensibles, aleshores pertanyen a una regi que noms podem
pensar: la regi intel.ligible, el mn de les idees. 31. A aquests
conceptes universals que sn/existeixen els anomenar FORMES o
IDEES.
32.
LA TEORIA DE LES IDEES (3)
B EN SI
JUSTCIA EN SI
BELLESA EN SI
AMISTAT EN SI
MN DE LES IDEES O FORMES
MN SENSIBLE
accions bones o dolentes
actes justos o injustos
coses belles o lletges
amics o enemics
TRIANGLE
33.
MN DE LES IDEES INTELLIGIBLE
MN SENSIBLE
Qu hi ha?
IDEES O FORMES
Coses, objectes
Com el coneixem?
Amb la RA
Amb els sentits
Qu s?
VERTADER, REAL
APARENA, OMBRES, CPIES
LA TEORIA DE LES IDEES (4)
34.
LA TEORIA DE LES IDEES. El mite de la caverna (5)
35.
Evoluci de la teoria de les idees (6)
Primeres idees: justcia, virtut, b, bellesa, amistat.
(Conceptes morals) 36. Segones idees: aigua, foc, cavall, etc.
(Objectes)
Primer problema: existeixen idees de les parts de les coses?
Per exemple, la idea de ploma dala de gallina? 37. Segon problema:
existeixen les idees de fang, cabell o brutor?
Si Plat accepta les idees de parts de les coses i dels
contraris daltres idees o de coses negatives, el mn de les idees
perfecte que ell volia sen va a norris. Per aix, al final dna una
altra versi de la teoria de les idees:
Reducci del mn de les idees als Grans Gneres: sser, identitat,
diferncia, moviment i reps.
38.
Relaci de les coses amb les idees (7)
Participaci: les coses participen de les idees.Per exemple, una
cadira s una cadira perqu participa de la idea de cadira juntament
amb totes les altres cadires; i una taula no s una cadira perqu no
participa de la idea de cadira. 39. Imitaci: les coses imiten a les
idees.Per exemple, un cavall imita al cavall ideal i arquetpic del
mn de les idees, del qual noms ns una cpia imperfecte. 40.
Relacions matemtiques: entre les coses i les idees hi ha
proporcions o entitats matemtiques.Per exemple, un triangle
qualsevol t una relaci geomtrica amb la idea de triangle.
41.
nima
Funci
Part del cos
Racional
Intellecte
Cap
Immortal
Irascible
Passions nobles
Pit
Mortal
Apetitiva
Passions innobles
Baix ventre
Mortal
LA TEORIA DE LNIMA (1)
Plat s dualista: lnima s duna naturalesa completament diferent
a la del cos. 42. Lnima consta de tres funcions o parts que es
corresponen amb el cos. 43. Noms la part racional de lnima s
immortal.
44.
LA TEORIA DE LNIMA (2)
Lnima, en un principi, viu al mn de les idees; per una falta
moral s condemnada a unir-se a un cos. El cos s un cstig per a
lnima: durant la vida de la persona lnima sha danar purificant amb
bones accions i coneixement. Si ho fa, en morir el cos, lnima
tornar al mn de les idees, si no, tornar a unir-se a un altre cos.
45. La part racional de lnima s quelcom div, duna naturalesa ms
semblant a la divina que a la humana. 46. s el principi del
coneixement racional, sense nima, no hi ha intellecte, ra,
pensament. Els animals no tenen nima i per aix no pensen.
47.
LA T. DE LNIMA. El mite del carro alat (3)
48.
LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (1)
Lareminiscncia:lnima en viure en el mn de les idees les
coneixia; en arribar al cos les oblida. Aprendre coses al mn
sensible consisteix en que lnima va recordant all que havia
oblidat. Conixer s recordar . 49. Ladialctica:s un procs
intellectual per arribar a les idees.
Vessantascendent:de les coses a les idees 50.
Vessantdescendent:de les idees a les coses sense lexperincia.
s un mtode dascens del sensible a l'intelligible. Fa servir
operacions com la divisi i la composici. Aix permet passar de la
multiplicitat a la unitat i mostrar aquesta com el fonament
daquella. 51. Primer es demana qu s cada cosa. Fa pujar cap a dalt,
cap els principis,les idees , sense utilitzar material empric.
Intenta definir un terme general (com justcia) sense fer s del que
ens diuen els sentits. Noms sha de pensar per arribar a all
intelligible.
52.
Doxa (Opini)
Episteme (Cincia)
Visible
Intelligible
EPISTEMO- LOGIA GRAUS DEL CONEIXE-MENT
Imaginaci (Eikasa)
Creena (Pstis)
Ra discursiva (Dinoia)
Intelligncia (Nesis)
Imatges
Naturalesa i objectes
Figures geomtriques i clcul
Idees
ONTO- LOGIA GRAUS DE L'SSER
Fsica
Matemtica
Dialctica
Ombres
Coses
Estels
Sol
FASES CAVERNA
T. DEL CONEIXEMENT. Smil de la lnia (2)
A DCEB
53.
Imaginaci
Creena
Ra discursiva
Intelligncia
TRIANGLE
T. DEL CONEIXEMENT. Exemple (3)
54.
Parts de lnima
Classe social
Virtut predominant
Racional
Governants
Prudncia
Irascible
Guardians
Valor, Fortalesa
Apetitiva
Productors
Temprana, Moderaci
LA TEORIA POLTICA (1)
A La Repblica Plat descriu la seva polis, el seu Estat, ideal.
55. Lorganitzaci de la polis s idntica a lorganitzaci de lsser hum:
les parts de lnima determinaran les classes socials.
56.
LA TEORIA POLTICA (2)
Leducaci s el sistema que serveix per decidir qui pertany a
cada classe. 57. Tots els ciutadans i ciutadanes lliures sn educats
junts, primer amb Gimnstica i Msica, desprs amb Matemtiques simples
i ms difcils ms tard. Els qui passen arriben a entrar a lexrcit i
segueixen amb assumptes destratgia i Matemtiques. Finalment, la
Dialctica per saber si arriben a les Idees.
58.
LA TEORIA POLTICA (3)
La JUSTICIA a lEstat consisteix en que cada ciutad socupi de la
feina que li correspon, sense interferir en la dels altres. 59.
Noms els artesans tenen propietat privada i famlia. Les altres
classes no. Per als guardians els matrimonis sn concertats; encara
que ells no ho han de saber (creuen que s a sort per un concurs per
aquest est manipulat,Timeu, p. 3 ).Tendran relacions sexuals i
fills quan sigui prescrit. 60. LEstat aristocrtic s el millor dels
estats.
61.
LA TEORIA COSMOLGICA
En un principi noms existia:
unamassa materialcatica, formada per la totalitat dels quatre
elements: terra, aigua, aire i foc. 62. elMn de les idees 63.
elDemirg 64. lespai buit.
Explicaci teleolgica: el Demirg fa el cosmos a partir de la
massa material tot contemplant el model de les idees. El temps es
crea amb el cosmos, no existia abans. 65. El cosmos s esfric: la
terra al centre, els planetes i les estrelles fixes. Es mou sobre
harmonies musicals i proporcions numriques.
