15
Limita al nord amb Suïssa i Àustria, a l’est
amb Eslovènia i el mar Adriàtic, al sud amb
els mars Jònic i Mediterrani, a l’oest amb els
mars Tirrè, de Ligúria i Mediterrani i al nord-
oest amb França.
• El territori italià és
accidentat. Tenim els
Alps, els Apenins, la
Plana del Po i quatre
volcans: el Etna, El
Vesuvi, el Vulcà i el
Stromboli.
Els rius italians
són més curts
que en altres
regions
europees,
però, en
compensació,
són
nombrosos. Els
més importants
són: el Po (la
major conca
hidrogràfica
amb 74.970
km), el Sud i el
Chioggia
El clima d’Itàlia és molt divers, amb oscil·lacions
que van des del fred glaciar als Alps i els Apenins
fins al clima semitropical de les zones costaneres
del mar de Lugúria i les costes de la part
occidental de la península.
La temperatura mitjana oscil·la entre els 11 ºC i els
19ºC.
La flora de les terres baixes de la part central i
meridional d’Itàlia és típicament mediterrània amb
oliveres, tarongers, llimoners, palmeres... A la zona sud
també en trobem datilers, figueres... A més de la canya
de sucre i el cotó. Als Apenins és similar a l’Europa
central amb roures, castanyers, pins, avets...
La fauna és més pobre que a altres regions d’Europa.
Destaquem les marmotes, els llops, els porcs senglars,
les guineus, els voltors, els falcons, les serps, tres tipus de
escurçons verinosos i els escorpins.
Itàlia amb més de
60.000 habitants, té
una de les majors densitats de
població d’Europa.
Està formada en la
seva gran majoria per descendents
dels habitants
autòctons.
Actualment la població està
envellida.
Itàlia era una de les primeres economies del
món. Tot i així, té un índex de
desenvolupament alt.
L’economia es troba dividida en dues àrees:un nord industrialitzat i un sud, agrícola.
Actualment, com d’altres països europeus,
pateix una forta crisi.
Itàlia és reconeguda pel seu art, la seva cultura, els
seus monuments (la torre de Pisa, el Coliseu...), la
seva pintura (Miguel Angel, Leonardo da Vinci...),
el disseny, el cinema (Federico Fellini, Sergio
Leone...), el teatre, la literatura i la música,
destacant l’òpera.
És la llar del nombre més gran de llocs designats
com a Patrimoni de la Humanitat del món.
A Itàlia hi ha festes i tradicions especials que es
celebren únicament allà i, d’altres, que es celebren a
Itàlia i a tot el món en general.
La Befana és una figura típica d'algunes parts d'Itàlia.
La Giubiana és una festa tradicional molt popular a les
regions del nord, concretament de Piemont i
Llombardia.
La Setmana Santa és una altra de les tradicions més
arrelades per la seva component religiosa i la devoció
dels italians.
El Carnaval de Venècia és una celebració única que
combina la màgia dels canals de Venècia amb el
carnaval.
Els italians són persones molt creients i tenen molta fe en
Déu. No és casualitat que el Vaticà es trobi al territori
italià.
La cuina d'Itàlia és extremadament variada: l'estat fou
unificat l'any 1861, i les cuines de cada regió reflecteixen
aquest fet en una varietat cultural, històrica i culinària. Ésexemplar de la cuina mediterrània i és imitada i practicada
arreu del món.
És molt corrent associar la gastronomia italiana pels seus plats
més famosos com ara la pizza, la pasta i el rissotto, però és
una cuina que dóna i presta abundants elements amb altrescuines del mediterrani. Té un fort caràcter tradicional, molt
sectoritzat per regions i hereu de llargues tradicions.
També és reconeguda pels seus formatges, vins, cafès i
postres.
La política italiana es basa en un sistema
republicà parlamentarista amb una
democràcia representativa.
El primer ministre és el cap del govern .
També és un sistema multipartidista.
La bandera d'Itàlia és una tricolor formada per tres franges
verticals i iguals amb els colors blanc (al centre), vermell
(dret) i verd (esquerre).
L’actual escut d'Itàlia, oficial des de 1948, va ser realitzat per
Paolo Pascheto, guanyador del concurs fet per a triar l'escut
de la recentment proclamada República Italiana. No es
tracta d’un escut, sinó d’un emblema perquè no segueix les
regles heràldiques.
El primer himne d'Itàlia, des de la unificació en 1861, va ser
"La Marcia Reale Reale d'Ordinanza" (o "Fanfara Reale"),
himne oficial de la casa reial de Savoia.
Arrivederci bambini
