POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
POLIS 2
El segle del Barroc
11
1. La societat i l’economia durant el segle XVII
2. L’Europa de l’absolutisme
3. L’art del segle XVII: el Barroc
4. L’arquitectura i l’escultura barroques
5. La pintura barroca europea
6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol
7. El Segle d’Or de la pintura espanyola
POLIS 2
Introducció
• El segle XVII, a Europa, va ser una època de crisi i de contrastos.
• S’hi van produir problemes demogràfics i crisis agràries, però, a la vegada, es van desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.
• La noblesa i el clero van mantenir el seu poder, però uns nous grups socials, com la burgesia, van augmentar la seva influència.
• El poder de les monarquies absolutes es va consolidar.
• L’art va ser un reflex fidel d’aquesta època. L’estètica del Barrocva superar el classicisme del Renaixement i va introduir elements més complexos, plens de moviment i color.
11
POLIS 2
1. La societat i l’economia durant el segle XVII
1.1. La població europea
1.2. El comerç internacional
• L’economia a Europa (mapa)
• Un galió (il·lustració)
1.3. Les manufactures estatals
11
POLIS 2
1.1. La població europea
• La població europea es va mantenir pràcticament estancada
durant tot el segle XVII.
• El baix creixement demogràfic era producte d’una mortalitat alta
ocasionada per les epidèmies i per l’existència de carestia i de
fam.
• La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats
i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector
ric i influent.
11
POLIS 2
1.2. El comerç internacional
• Durant el segle XVI s’havien consolidat noves rutes comercials
marítimes. Per una banda, la ruta dels metalls preciosos i, per
l’altra, la ruta de les espècies.
• A més, al segle XVII Holanda i Anglaterra es van abocar a les
rutes de l’Atlàntic i l’Índic.
• El 1602, Holanda va crear una societat per accions, la
Companyia de les Índies Orientals, que tenia el suport estatal.
• El Mediterrani va anar perdent importància i van créixer els
ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.
11
POLIS 2
1.3. Les manufactures estatals
• Alguns comerciants, per obtenir una quantitat més gran de
productes i abaratir-ne el preu, concentraven els treballadors en
grans tallers.
• Així van sorgir les primeres manufactures. El comerciant hi
posava l’utillatge i les matèries primeres, i els treballadors
percebien un salari.
• En alguns països, l’Estat va donar suport a l’establiment de
manufactures, i a l’època de Lluís XIV, el seu ministre Colbert
va crear manufactures estatals.
11
POLIS 2
2. L’Europa de l’absolutisme
2.1. Canvis polítics i religiosos
2.2. Característiques de la monarquia absoluta
• Els estats europeus després del 1648 (mapa)
11
POLIS 2
2.1. Canvis polítics i religiosos
• La Guerra dels Trenta Anys, que va enfrontar catòlics i
protestants, es va acabar amb la Pau de Westfàlia i va significar
la recomposició del mapa polític europeu.
• Es va produir l’ascens d’una nova potència, França, i
l’enfonsament del vell imperi dels Habsburg.
• El segle XVII va donar pas al predomini dels Estats nació, a
l’afirmació de les monarquies absolutes i a l’esfondrament de les
formes de poder supranacionals, com l’imperi hispànic.
• Per altra banda, va significar la proclamació de la llibertat
religiosa per a cada Estat.
11
POLIS 2
2.2. Característiques de la monarquia absoluta
• A les monarquies absolutes, l’autoritat del monarca provenia
directament de Déu.
• El poder del rei era absolut i constituïa l’encarnació mateixa de
l’Estat.
• Per governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers
i secretaris, i també per un gran nombre de funcionaris.
11
POLIS 2
3. L’art del segle XVII: el Barroc
3.1. Un art per a la societat del seu temps
3.2. L’estètica del Barroc
11
POLIS 2
3.1. Un art per a la societat del seu temps
• Els artistes van ser requerits pels monarques absoluts per
construir mansions que fossin el reflex del seu immens poder.
• El Palau de Versalles i els seus jardins són l’exemple més clar
d’aquest estil sumptuós i elegant.
• L’Església Catòlica es va convertir en la compradora d’obres
d’art i les esglésies mostraven una decoració fastuosa, dedicada a
la propaganda dels principis religiosos.
• Als països protestants l’absència d’imatges als seus temples va
comportar la inexistència d’un art de propaganda religiosa.
11
POLIS 2
3.2. L’estètica del Barroc
• El Barroc va proposar nous valors estètics, entre els quals
predominava:
• El moviment, amb la utilització de les formes corbes: còncaves i
convexes.
• La llum i el color, per sobre del dibuix, per crear les formes.
• El realisme en les representacions.
• El gust pels efectes teatrals i escènics.
11
POLIS 2
4. L’arquitectura i l’escultura barroques
4.1. L’arquitectura
• Una església barroca (il·lustració)
4.2. L’escultura
11
POLIS 2
4.1. L’arquitectura
• La nota essencial del nou estil és la llibertat amb què es tracten
els elements arquitectònics a fi de donar a l’edifici un efecte de
moviment.
• Roma és la ciutat on es va originar el nou estil i on van treballar
dos artistes:
• Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que va culminar la Basílica
de Sant Pere del Vaticà amb una gran columnata de forma
el·líptica a l’exterior i un espectacular baldaquí a l’interior.
• Francesco Borromini (1599-1667), autor de façanes d’esglésies
com la de San Carlo alle Quattro Fontane i Santa Agnese.
11
POLIS 2
4.2. L’escultura
• La representació del moviment va ser també l’objectiu principal dels escultors barrocs.
• Les línies corbes i obliqües s’utilitzaven per produir l’efecte d’equilibri inestable.
• La roba hi fa un paper important: les formes s’inflen i els plecs es multipliquen.
• L’altra gran aspiració de l’escultura barroca és el naturalisme, amb uns efectismes que tenen com a missió commoure o sorprendre.
• Bernini n’és la figura més representativa i les seves obres són un reflex de totes aquestes característiques.
11
POLIS 2
5. La pintura barroca europea
5.1. Característiques de la pintura
5.2. L’escola italiana
5.3. La pintura flamenca i l’holandesa
11
POLIS 2
5.1. Característiques de la pintura
• La pintura barroca presenta diversos elements comuns:
• El triomf del color sobre el dibuix.
• La preocupació per la llum.
• El realisme.
• La recerca del moviment a les composicions.
11
POLIS 2
5.2. L’escola italiana
• La pintura barroca aviat va assolir un gran desenvolupament a
Itàlia.
• El seu iniciador va ser Michelangelo Caravaggio, que va
introduir els jocs de contrast entre els fons foscos i els focus de
llum il·luminant l’escena.
• Entre els nombrosos pintors del Barroc italià va destacar Andrea
Pozzo.
11
POLIS 2
5.3. La pintura flamenca i l’holandesa
• La pintura flamenca. El seu representant principal va ser Peter
Paulus Rubens.
• Influït pels renaixentistes italians i per l’ús de la llum de
Caravaggio, Rubens va pintar tot tipus de temes: religiosos,
mitològics, escenes populars i retrats.
• La pintura holandesa. Es va desenvolupar a l’Europa protestant,
sobretot a Holanda. Era una escola naturalista preocupada pel
tractament de la llum.
11
POLIS 2
6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol
6.1. L’arquitectura espanyola
6.2. L’escultura: la imatgeria
11
POLIS 2
6.1. L’arquitectura espanyola
• L’arquitectura barroca espanyola es distingeix per la seva
exuberància decorativa, tant a l’interior com a l’exterior dels
edificis.
• El Barroc a Espanya va ser tardà i va assolir la seva més gran
expansió al segle XVIII.
• L’estètica barroca va connectar tant amb els que encarregaven
les obres com amb el poble.
• Els arquitectes més destacables van ser Alonso Cano, Fernando
Casas y Novoa, José Churriguera i Josep de Ribera.
11
POLIS 2
6.2. L’escultura: la imatgeria
• L’escultura va continuar el camí iniciat al Renaixement.
S’utilitzava la fusta policromada i predominava el tema religiós,
amb la realització de retaules i imatges.
• L’interès per commoure els fidels va fer que el realisme
aconseguís en la imatgeria proporcions veritablement
dramàtiques mitjançant cares demacrades, signes de dolor i
patiment, etc.
11
POLIS 2
7. El Segle d’Or de la pintura espanyola
7.1. Els pintors del Barroc espanyol
7.2. Diego Velázquez
11
POLIS 2
7.1. Els pintors del Barroc espanyol
• A la primera meitat del segle van destacar el valencià Josep de
Ribera i l’extremeny Francisco de Zurbarán.
• Ribera va ser més “tenebrista” i es va preocupar per la llum i el
color. Zurbarán va evolucionar cap a la representació exacta de
la realitat i la qualitat de les coses.
• A la segona meitat de segle van sobresortir pintors de cort, com
Juan Carreño o Claudio Coello, que van ser uns retratistes
excel·lents.
11
POLIS 2
7.2. Diego Velázquez
• Diego Velázquez va treballar a la cort de Felip IV. Va destacar
pel seu geni extraordinari, que el va convertir en el pintor
espanyol més universal.
• Velázquez va conrear tots els gèneres: com a pintor de cort va fer
molts retrats i quadres històrics. Com a artista culte va pintar
temes mitològics, que humanitzava amb models populars.
• De la seva tècnica destaca la utilització magistral de la llum i de
la perspectiva aèria, és a dir, la sensació òptica de la llum que
circula entre els objectes i les figures.
11