Date post: | 14-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | una-mejilla |
View: | 227 times |
Download: | 3 times |
P.P.: Cunya publicitària català
Abelino: 12 casacabeles tiene mi caballo... nanana
Montse: Abelino!
Abelino: Eh, què?
Montse: Estem a la radio.
Abelino: Ah sí, sí com es deia... ehm.... Se'm puja la tensió
Montse: (Ronca)
Abelino: (Cop a taula) Montserrat, desperta!
Montse: Eh? Ah, es que no m'he pres la medicació per la narcolepsia. Ay, escolta, estem en directe.
Abelino: Uy... eh... Es que no he dormit bé per què estic estudiant idiomes nous, com per exemple anglès.
Montse: A veure, que no et crec, mostra'm el que saps.
Abelino: Hello mi name are Abelino, Wat are you name? Tu my sista iingli men, ai pay a bech, ai in the nait.
Montse: Goita tu, com aprèn de ràpid! Ja sabeu noies, està solter i sap llengües.
Abelino: A més, tinc terres en Aragó i Andalusia.
Montse: Ja veus, i saps dir alguna cosa més romàntica, com el francès?
Abelino: Volez vous quoi ce avec moi? Ce coi?
Montse: No sé el que ha dit però sona molt bé, sí, sí. Bé, no ens entretenim més.
Abelino: Doncs avui comença el programa.
Montse: Sí, sí un programa dedicat als avis avorrits a les seves cases que no paren de veure la ruleta de la fortuna.
Abelino: Això s'ha acabat, comença “Se'm puja la tensió”.
P.P.: Música Joselito 5s
Laura: Saps que Ainhoa?
Ainhoa: Què vols pesada?
Laura: Aquest cap de setmana estic amb la meva yayona!
Ainhoa: D'acord, sí, molt bé, però a mi que m’importa...
Laura: D'acord, què borde que estàs. No em mosseguis!
P.P.: Efecto gruñido 3 segons
Ainhoa: Ho sento, Laura
Montse: Ejem.. Noies, us voleu comportar...
Abelino: Montse, jo t’ho vaig dir que aquesta noia no sabia comportar-se... no entenc per què les vam escollir.
Montse: Perdona? Estaràs parlant de la teva néta, Laura, no?
Abelino: Però què t’has pensat? És clar que no! Parlo de l’Ainhoa!
Montse: Ehmm... Senyor Abelino, no et fiquis amb la meva neta per que te las veuràs amb mi, eh... La meva neta és molt bona persona i molt intel·ligent!
Abelino: Ui, quina por!! Perdona, senyora Montse, però la que es una borde de les dues és la teva néta... Els modals els té... Ves a saber tu...
Laura: Vinga, eh, ja està, no? Què pesats. Ah... I... Ainhoa, estàs perdonada.
Ainhoa: Sí, te raó la Laura. Ja val! Ah... I... Gràcies!
Abelino: No val la pena discutir... Comencem d'una vegada!
Montse: Benvinguts a la secció més avorrida d’aquest programa.
Abelino: On podreu dormir durant uns minuts...
P.P.: Efecte ronquido
Laura i Ainhoa: Eh, no os passeu! Què la nostra secció és molt entretinguda.
Montse: Era broma noies... Una broma!
Abelino: ENTRE BOMA I BROMA LA VERITAT SE ASOMA!
Laura: De què vas yayo?
Abelino: Més respecte que sóc el teu avi!
Montse: Després la meva néta no té modals...
Abelino: Calla senyora, calli!
P.P.: Efecte APM “ui lo que te ha dicho”
Ainhoa: Ja val! Podem començar la secció, ja?
Montse: Que sí, que sí... IMPACIENTS!
Abelino: Aquesta secció parla sobre que pots fer per divertir-te i passar temps amb els teus avis.
Montse: Per informar-nos tenim a la Laura i a l’Ainhoa.
Abelino: Bon dia noies, què porteu avui?
Laura: Per aquest cap setmana os aconsellem...
P.P.: Efecte redoble de tambores 3 segons
Ainhoa: Podeu sortir a donar un tomb amb els vostres avis per el poble o ciutat!
Laura: En aquesta ocasió podeu aprofitar per escoltar les famoses histories del avis.
Ainhoa: Típiques històries que expliquen en menjars familiars o en qualsevol moment en família.
Laura: Són aquelles històries que te'n saps de memòria. Encara no entenc com la gent no vol anar a visitar als seus avis, passar temps amb ells...
Ainhoa: Unes de les primeres activitats per fer en el cap de setmana podria ser anar-te amb el teu avi a jugar a la petanca.
Laura: També podeu anar a comprar al mercat o bé, a la perruqueria, a posar-vos guapos.
Ainhoa: També, podeu acompanyar-la en un dels cursets d'aqua-gym.
Laura: Pots acompanyar als avis a fer algunes partides al Bingo, Dominó, etc...
Ainhoa: També són ells els que et poden ensenyar, no?
Laura: Ah, sí? Com?
Ainhoa: Doncs et poden ensenyar a com jugar a les cartes, per exemple.
Laura: És veritat, jo sempre que vaig al poble acabem jugant al bar, amb altres nens o bé, amb els avis del poble. És molt entretingut.
Ainhoa: També pots veure algunes de les seves pel·lícules preferides.
Laura: Cinema clàssic, com per exemple, les pel·lícules de Mari-Sol.
P.P.: Música “Corre corre caballito Mari-Sol” 5 seg.
Ainhoa: O la pel·lícula “Un rayo de luz” que tracta sobre d’infància de Mari-Sol.
Laura: Ella marxa a viure amb el seu avi, allà coneix a una colla d’amics on juguen tots junts i creen històries.
P.P.: Música “Estando contigo” 5 segons
Ainhoa: La pel·lícula “Ha llegado un ángel”. En aquesta a Mari-Sol se li mor el pare.
Laura: Al final, ha de anar a viure amb el seu oncle, però ell té un problema econòmic per la seva xicota.
P.P.: Música “Tómbola” 5 segons
Ainhoa: “Tómbola”. Aquesta historia tracta sobre Marisol. És una nena molt divertida i alegre que li agrada molt cantar.
Laura: Però un dia, reben un quadre en un museu. Marisol explica els fets però ningú li creu.
Montse: Noies, heu acabat ja?
Laura: Crec que això és tot. Oi, Ainhoa?
Ainhoa: Sí, això ha sigut tot per avui.
Laura i Ainhoa: Fins la setmana que ve. Adéu!
Montse&Avelino: Adéu nétes!
P.P.: Música “Me gustas mucho, me gustas mucho tú” 5 seg.
Abelino: Passem a publicitat.
P.P.: Anunci panaderia
P.P.: Anunci fruiteria
Montse: I després d’escoltar l’agenda passarem a una nova secció.
Abelino: Sí, sí, en aquesta, la gent podrà trucar al programa i explicar-nos el seu problema.
Montse: Després podrà escollir entre demanar consells a Rosario el nostre pitoniso, o a la àvia Conchita.
Abelino: Que tal si comencem?
P.P.: Música tarot o lo que sea y passa a fons.
Diego: Estem aquí un dia més al “Consultori” amb el nostre pitoniso, Rosario.
Pitoniso: Em dic Rosario Gonzalo Armando Sánchez de la Torre VI. Molt bon dia Diego.
Diego: Molt bon dia. També estem amb la veu de la sabiduria, Conchita.
Conchita: Bueno dia, hijo mio.
Diego: Ara començarem la nostra secció basada en consultes que ens fan els nostres oients. Els oients poden escollir entre consultar a la seva fortuna
Rosario: Aquí estic per ajudar-te, mi amor.
Diego: o amb la veu de la sabiduría.
Conchita: Aquí estoy yo mi arma.
Diego: Ja tenim la primera trucada.
P.P.: Timbre telefono
Noa: Hola.
Diego: Hola, com et dius?
Noa: Noa.
Diego: Bon dia, Noa. Quina és la teva consulta?
Noa: Vull consultar a Rosario. Tinc 47 anys i crec que la meva parella em posa les banyes.
Rosario: No te preocupes mi amor, yo te echo las cartas y te ayudo. Verás, pues sí, tienes razón. Tienes una carnicería?
Noa: Sí, sí, el meu germà.
Rosario: Pues te los está poniendo con un hombre que trabaja en una carnicería y que es cercano tuyo.
Noa: Amb el meu germà!? Es gay? (Llanto)
Rosario: (Silenci) Perdona, ¿¡eres una mujer!? Ay, madre mía. Eh.. Sí, sí, no me he equivocado, tu marido es maricón.
Noa: (Llanto)
Rosario: Enga, ta’ luego guapo, digo... guapa.
Diego: Bé, un dubte menys. Passem amb la següent consulta.
P.P.: Timbre telefono
Diego: Sí? Amb qui parlo?
Coy: Hola, sóc la Carlota.
Diego: Amb qui vols parlar?
Coy: Amb la Conchita.
Conchita: Hola niña. Cuéntame lo que te pasa que yo te ayudo.
Coy: Veuràs, la meva àvia té un xicot molt jove que es vol quedar l’herència.
Conchita: Y cual es el problema?
Coy: Es que em fotrà fora de l’herència.
Conchita: Ayyyyy, ayayayyy, niña. Fiatetú, pa comenzar, tú has
de querer a tu abuela con novio o sin novio.
Coy: Però el novio que té no és bò, només li vol pels diners.
Conchita: AAAAh, claro. Verás tú, verás. Yo de ti, compraba una faja ahí abajo en los chinos y lo metía en la cama del hombre ese. Ya te digo yo, problema solucionao.
Coy: Vale, moltes gràcies.
Conchita: De na’ mi arma. Adios.
Diego: D'acord, continuem amb les trucades.
P.P.: Timbre telefono
Diego: Bon dia, amb qui estic parlant?
Rosario: Un momento, cariño, perdón por interrumpirte. Tengo la presencia de que esta llamada puede determinar diferentes conflictos.
P.P.: Chanchan
Conchita: Hijo, tu dices eso porque estas celoso.
Rosario: Pero que me dice?Cállese que está más palla que paca.
Conchita: Mira niño, eh, a mí no me levantes la voz. Que yo, con mi edad, se mucho más que tú y podría ser tu madre, así que un respeto pa los mayores.
Rosario: Normal que puedas ser mi madre tu puedes ser el mayor descubrimiento para los geólogos
(Los dos a la vez)
Conchita: Me cago en la madre que te parió copón. Que a mí no me faltes el respeto, encima, llamándome vieja. Tú crees que esa es manera de hablar a una señora. Que vergüenza de paísblablabla...
Rosario: Prehistórica! Que solo se te puede descubrir tu edad mirando la caída de tus tetas. Dios míorecógetelas de tus tobillos ¡golfa cierra bares!
Diego: Doncs aquí s’acaben les consultes per avui. Esperem que us hagi agradat i fins el pròxim programa
P.P.: Enredo
P.P.: Música “Maquillaje” 5 seg i passa a fons durant 15 segons
Montse: Hola a tothom, avui tenim la nova secció anomenada “Com veig al meu net”. Una secció per riure i saber que opinen molts avis.
Abelino: També comptem amb la Purificació i la Juana, dos àvies que ens explicaran com veuen als adolescents i especialment, als seus nets.
Montse: Bon dia, Juana.
Abelino: Bon dia, Purificació.
Juana: Hola, bon dia!
Puri: Perdoneu, abans de tot, m'agrada més que em digueu Puri. Bon dia. Què, com t'ha anat el matí, Juana?
Juana: Bé, però.. ¿Tu ho veus normal, que he passat per un parc públic i, estaven una colla de joves fent un “botellon”? Com diria la meva néta: M'he quedat flipant, tia!
Puri: Oi, noia, i aquest vocabulari? I quins impresentables! Nosaltres de petites, no teníem ni la ocurrència de fer això. Com a canviat la gent, mare meva!
Juana: Però, és què això no és lo pitjor. T'has fixat en les noies d'avui dia com vesteixen?
Puri: Sí, sí, la meva néta va més en pilotes que vestida. I a sobre,
li dius alguna cosa i et contesten d'una manera... Buff! És que a sobre són maleducats!
Juana: I t'has fixat el meu net? Si es descuida, duu els pantalons pels genolls. No m'agrada gens ni mica, va tot el dia ensenyant el cul!
Puri: I la meva néta s'ha fet un forat al nas, i porta com una arracada. Sembla una vaca! No sé com les mares els hi deixen fer-se aquestes coses...
Juana: Ja veus, la xicota del meu nét porta a la llengua un.. un d'això... Com es diuen....
Puri: Piercing.
Juana: Sí, això... Doncs el que deia, que porta un a la llengua i cada cop que parla se li veu la boca lletgíssima.
Puri: Aix, nena, i què em diràs de la moda aquesta de dibuixar-se amb tinta, o no sé amb que s'ho faran, un dibuixos que, es veu, que són per sempre, però son fastigosos i caríssims!
Juana: I ja no et parlo de la música que escolten... Mira, la meva néta, abans de ahir, em va dir que ella escoltava musica drap. Es veu, que són negres cantant de manera vulgar o en anglès... Bé, i l'altre que em va dir era... Aix... Com.. Aix, nena, sí, era com... “esquirles”
Puri: Mare meva.. Amb la bona música que escoltàvem nosaltres!
P.P.: Tracktelefon, Música corre correcaballito
Puri: Ui, que m’estan trucando una altre vegada del Movistar. Què pesats!
Juana: Però, Purificació, tu no saps que los mòbils no es poden tindre aquí en la radio? Què produeixen interferències.
Puri: És veritat. Doncs, ara mateix l'apago però, Juana, has vist
quin tono de telèfon que tinc? A què mola mazo?
Juana: D'on l'has tret aquesta cançó?
Puri: Pues mira, no te lo creuràs però va posar un cable al ordinador i me la va passar por “blutack”.
Juana: què és això de blutack?
Montse: Escolteu, yayonas, es pot saber de què parlareu avui?
Puri: Ah, no res... Comencem!
Juana: Anda, sí, comencem!
P.P.: Múscia “Mi carro” 3 segons
Puri: Avui parlarem sobre com veiem als nostres nets i adolescents en general.
Juana: Sí, doncs a mi em sembla que els adolescents d’avui dia son molt irresponsables
Puri: A més de irresponsables, MALEDUCATS!
Juana: El meu net, Joan, ja comença a dir paraulotes com: lleig, fastigós... I només té 3 anys! Imaginat quan tingui 10. Mare meva, la que m'espera...
Puri: Doncs, els nens del meu poble, ja han començat a dir paraulotes! Aquesta paraula que comença per 'P' i acaba per 'A'...
Juana: Puta, no?
Puri: Home, ho dic jo així perquè no s’escolti la paraulota i tu vas i ho dius! Tela marinera… TELA!
Juana: Home, les coses clares i espesses!
Puri: Sí, però dona, estem aquí parlant de que els joves són mal educats. Parlen malament, contesten… I tu vas i dius una paraulota en la que estem en contra…
Juana: Perdona, dona, perdona...
Puri: Perdonada! Però ara tornem per segona vegada al tema...
Montse: Mireu, millor us deixo per que em teniu farta! FAR-TA! Com podeu parlar així?
Puri: Ui, però tu de què vas?
Juana: Sí, eh. Escolta, la “jove” aquesta dient-nos que està farta de nosaltres.
Montse: Mireu senyores, passo de entrar en aquesta baralla de que mira el que m’ha dit, mira l’altre. Que no home que no! MARUJES DE...
P.P.: Censura 2 segons
Puri: Juana de mi vida, de mi corason, has escoltat lo que nos ha dicho?
Juana: Sí, sí... La senyora aquesta mal educada. No té respecte a ningú, ni a res. És una poca vergonya.
Abelino: Prou ja, senyores! Estem aquí per treballar. Si no ho respecteu, tallem la connexió!
Juana: A mi no em manis a callar!
P.P.: Música “Maquillaje” 5 segons
Montse: Passem a publicitat
PP anunci perruqueria per gossos
PP anunci videoclup
Abelino: I comencem amb una nova secció.
Diego: “Cuina amb l'àvia”
* C L A P S *
Conchita: Avuir farem una resepta que será fasil i economica pa los tiempo de quirsis.
Diego: Aprendrem a fer servir el pa en mes d'un us a la cuina.
Conchita: Porque ya sabes tu, que cuando se pone duro la gente se piensa que no sirve pa na.
Abelino: I això o fareu cada setmana?
Conchita: Claro que sí mi arma
Diego: Amb coses com aquestes o les que han dit a l'agenda, pots passar més temps amb la teva àvia.
Abelino: Bé, sembla interessant, podeu començar.
P.P.: Cocinero Cocinero
Conchita: Per comensar avuit haremo una reseptas de pan.
Diego: Quines seràn?
P.P.: Redoble
Conchita: Pue verá, hoy haremo primero una pechá de miga, i despué otra jartá de torrija.
Diego: Oh, que bó! *-* Què necessitarem per fer les “migues”?
Conchita:nesesitaremos un huevo de pan, una hoxo o nuevebarras, una pecha de agua i una mijina de xoriso. Si es xoriso del pueblo, mushomejó', en mi pueblo, lo mejore' xoriso.
Diego: D'acord àvia, ja ho tinc tot preparat. Ara, per on començo?
Conchita: Pues tirtura el pan, lo moja i lo frie.
P.P.: Efectotiturar/rallar/mojar o freir
Diego: I ja está?
Conchita: Verá tu, ahora. Tiene que coger el xoriso i freirlotambien i despué que lo veaahíbien, lo junta frititotodo.
P.P.: Efectofreir
Conchita: Ooh! Mubien, mubien, asin me gusta.
Diego: ara avia que fem?
Conchita: La torrija, mi niño, la torrija.
Diego: Espera, que això em sona. També necessitem pà?
Conchita: Sí, nesesitaremos un huevo, pang, leshe, asucar i aseite de oliva virjen esztra.
Diego: Jo vaigbatint l'ou. Quèmés hem de fer?
P.P.: Efecte batre ou
Conchita: Yo voi cortando el pang. Despué, mojamo el pan en huevo, leshe i despues o freimo'.
Diego: Així?
P.P.: Freír
Conchita: Olé tú, este es mi niño. Muackmuackmuack
Diego: Ay, “abuela”. D:
Conchita: Venga, va, vamo' a enseñarle a tu madre lo que has hecho.
Diego: Wee! ^^
P.P.: CocineroCocinero
Montse: Què t’ha semblat aquesta nova secció?
Abelino: M’agrada. La veritat és que és bastant útil a més que
aquests joves necessiten aprendre del sabis.
Montse: Tens raó, jo em faré unes “torrijas” boníssimes.
Abelino: Espero que portin coses noves la pròxima setmana, però com cuina la meva dona, ningú!
Montse: Bé, veiem que ens porten de nova secció.
Laura: Portem un reportatge sobre el comerç a Mollet.
Abelino: Per fi una mica de serietat, tot el dia “JIJI JAJA”.
Montse: I sobre que tracta el reportatge?
Laura: Parlarem sobre el comerç ja que cada cop estem més a prop de ser una ciutat dormitori i a més a Europa tenim una població envellida.
Abelino: I això és dolent?
Laura: Sí, perquè podríem acabar com una ciutat fantasma.
Montse: En realitat, els avis som els únics que comprem a Mollet.
Laura: Bé, guardeu-vos els comentaris per la secció. Comencem.
P.P.: Música Reportatge
Sara: Mollet del Vallès s’està convertint en una ciutat dormitori poc a poc, ja que el comerç no funciona massa bé. La gent prefereix anar a comprar a les a fores, a llocs com la Maquinista, Baricentro, etc.
Laura: A part de això, la gent sempre compra en botigues conegudes, normalment no canvien, sempre van a les mateixes tendes, on la mateixa gent, on els mateixes costums.
Sara: Encara que quedar-se aquí sigui mes còmode, la gent sempre marxa i acaba sent més car, només per la gasolina.
Laura: A més a més la gent de fora, tampoc ve a les botigues
d’aquí de Mollet, perquè a part de que no hi ha aparcament, no hi ha varietat de botigues i només triomfen els Bazars, Kebab, etc.
Sara: L’únic aparcament que hi ha lliure és el de les Pruneres que s’ha de pagar, quan abans, no hi havia parc, i era gratuït.
Laura: Penso que si el pàrquing fos gratuït, la gent vindria més, encara que sigui a fer algun dinar amb família, amics... O també a fer una volta per el parcs, o qualsevol cosa.
Sara: Deixem el tema dels pàrquings i comencem!
Laura: Em sortit al carrer i hem fet unes preguntes
Sara: Veiem les respostes...
Laura: A on sols comprar més?
P.P.: Track 1
Sara: Quin tipus de producte compres a Mollet/altres?
P.P.: Track 2
Laura: Creus que el tema del aparcament influeix les compres a Mollet?
P.P.: Track 3
Sara: Creus que hi ha poc aparcament a Mollet?
P.P.: Track 4
Laura: Sols comprar sempre en les mateixes botigues?
P.P.: Track 5
Laura: Doncs això han sigut les respostes de la gent. Què t’han semblat, Sara?
Sara: La veritat és que molts diuen el que nosaltres opinem, com el tema del pàrquing. Altres han dit coses noves com per
exemple ... .
Laura: És cert, hi ha gent que ja té la seva botiga de confiança aquí a Mollet, però també és cert que la majoria surt fora de la ciutat per a buscar el producte que vol.
Sara: Crec que si les persones, a part dels avis, s’impliquessin a comprar més en comerços de Mollet, podríem aconseguir en un futur, i parar aquest resultat de ciutat dormitori.
Laura: Doncs aquí acaba aquesta secció
Sara: Fins un altre programa, ens veiem la setmana que ve amb més i millor!
Las 2: Adeuuuu!
Abelino: Passem a publicitat
PP anunci zapatos
PP perruqueria persones
Montse: I per divertir als nostres oients fem una nova secció en el programa. Hem fet una història, que quasi tothom coneix, passada al futur. Farem…
P.P.: Redoble o (Sara haciendo el redoble)
Aitor: Polseres Velles.
Montse: I els nostres col·laboradors han vingut a ficar-nos una mà.
Diego: Qui ens ficarà mà?
Ainhoa: Això, jo ja sóc molt gran per que algú em fiqui mà.
Coy: Doncs a mi m’agradaria que algun jovenet em fiqui mà.
Montse: Bé, volia dir que ens donareu un cop de mà. No ens desviem de l’historia, així que, prosseguim.
Aitor: Sí! :D (Cantant la cançó de llençat)
Narrador: 60 anys després, els polseres velles van tornar a la seva estimada casa. L’hospital, això sí, tots 6.
Toni: Som 5, l’Ignasi ha mort.
Narrador: Bé, 5. El Roc va retornar al hospital perquè va tornar a estar en coma. En Toni per que va tenir un accident amb el taca-taca.
Cristina: I jo? Perquè no dius la causa per que he tornat?
Lleó: Tu calla, foca...
Cristina: Ostres Lleó, què hi fas tu aquí?
Lleó: És que avui hem donen l’alta! Suposo...
Narrador: La Cris es va recuperar, però va tornar per què li van detectar obesitat mòrbida, diabetis, etc.
Toni: Cristina, ja he vist que t’has recuperat de la anorèxia.
Cris: Si, com hem veus?
P.P: Efecte Hospital
Infermera: Bon dia, Lleó. Resulta que ja tenim els resultats de les proves.
Lleó: I com va?
Infermera: Bé... La veritat és que tens sífilis, gonorrea, sida, malària, però has millorat el càncer. Ja et queda menys temps a l’hospital.
Lleó: Bé! Això vol dir que em falta poc per sortir de l’hospital.
Infermera: mmm.... Bé, sí, en veritat, tens 3 mesos de vida si hi arribes.
Lleó: Merda! Almenys tinc els meus companys aquí. Muletes amunt!
Tots: Weee!!!! :3 (Toser)
Infermera: Vinga, Polseres, a dormir.
Narrador: Quan tots se’n van anar a dormir, en Roc es va quedar sol a l'habitació. La dona de la neteja, va passar la escombra per el terra, i sense voler, va desconnectar el cable que ajudava a respirar, a causa de la seva edat.
Roc: (Se muere)
Narrador: Ella, va seguir escombrant sense donar-se compte. Al dia següent, els polseres velles, van anar a veure al Roc, perquè el Toni ja no l’escoltava.
Toni: Roc, m’escoltes?
Lleó: Merda. L’han desconnectat.
Narrador: La Cristina va sortir a buscar una infermera, però pel camí es va entretenir menjant unes aletes de pollastre.
Cris: Ostres, unes aletes!
Narrador: De l’avarícia que tenia, es va tragar l’ós, i es va ofegar.
Lleó: On és la Cris?
Infermera: Nois la Cristina ha mort.
Lleó: Merda!
Narrador: Els polseres van tindre que assumir la mort de la Cristina i seguir cap endavant.
Lleó: Amb la mort del Roc i amb la de la cristina, ens tenim que repartir 0,3 % de la vida de cadascun.
Jordi: Es a dir que cada un de nosaltres té 2 vides.
Lleó: Merda! Ets tontu, a cadascun ens toca 1,5 vides.
Toni: 1,9 vides idiotes.
Lleó: ¡Merda! me he tornat a equivocar.
Narrador: mentre discutien, els dies van passar, i el Lleó estava apunt de rebre l’alta.
Toni: Què bé! d’aquí 1 setmana et donen l’alta.
Lleó: Si, però... ¡merda! no se si us tornaré a veure.
Jordi: És clar que ens veuràs perquè farem el possible per veure’ns.
Lleó: Sí, home, jo haig de recuperar 60 anys de la meva vida. Només he tocat una teta en la meva vida.
Jordi: Dons saps que et dic: què et bombin.
Narrador: En Jordi, va sortir de l'habitació i se’n va anar corrents, Bueno... corrents no perquè li faltava una cama.
Toni: Lleó, ets un idiota.
Narrador: Els últims dies a l’hospital van ser durs, ningú es dirigia la paraula. En Jordi, enrabiat, es va ajupir a la seva cadira, va sortir de l’habitació i va començar a impulsar-se i impulsar-se per ràbia. Al girar per un passadís, no es va fixar en el símbol de “perill terra mullat”, i es va relliscar, tenint tant mala sort de caure per les escales.
PP derrape
Infermera: Lleó, Toni... En Jordi ha mort tirant-se per les escales.
Lleó: Merda! Ja només quedem 2.
Narrador: Ja només quedaven 2 i per fi era l'últim dia a l’hospital per al Lleó.
Toni: Què bé, ja surts, ja surts!
Lleó: Merda!
Toni: Però què dius?
Lleó: No ho sé. Em surt per sí sol.
Toni: Espero que ens tornem a veure. Ah, i cuidat.
Narrador: En Lleó va arribar a sortir de l’hospital, al dia següent va morir a causa de la sífilis, gonorrea, sida i la malària.
Lleó: Al no tenir suficients diners, vaig compartir urna amb el senyor Benito, que com mai vaig arribar a sortir de l’hospital no vaig poder complir el pacte amb ell.
Narrador: Per un error desconegut, les cendres van acabar a les escombraries. I Així acaba la vida dels polseres velles, esperem que us hagi agradat.
Toni: Un moment, que jo segueixo viu. Perdre un polsera es dur però perdre'n 5... És un gra massa! Ara tinc 6 vides i no crec que les pugui complir totes 6, Bueno encara així esperem que us hagi agradat, un salut i fins la pròxima.
P.P.: Música algo
Aitor: Ara, farem una mini-secció dedicada a tots els avis que s’inventen paraules.
Ainhoa: Això li diem: “El diccionari”.
Laura: Comencem. Quines paraules heu portat?
Diego: La meva àvia diu “chochis”. A què no endevineu que significa?
Aitor: Chocho!
Diego: En realitat era per les llaminadures o “chuches”.
Aitor: Doncs el meu avi a dues cambreres els hi va dir: “Què os tocàis?” Però volia dir que si eren familiars.
Sara: La meva àvia diu “Asómate” com “Asomar-se a la ventana” però un dia vaig descobrir que era un intent de “Això mateix”.
Laura: La meva àvia diu Pitissuis per als Danoninos.
Ainhoa: I la meva, per a la pizza diu “picha”. Pot causar molts malentesos.
Sara: La meva mare en comptes de dir “bajita” diu “bagina”. També causa molts malentesos.
Diego: El meu avi diu Breskas, Fotolocke, Pulber, Joliester, Strafalarius, NIKE, Jackons, etc. Són intents de botigues de roba.
Aitor: La meva àvia compra al Canbrabo.
Ainhoa: La meva mare diu “pagar les llums” per referir-se a apagar-les.
Sara: La meva mare diu “fechar la puerta” que vol dir “tancar la porta amb clau”. Es veu que “fechar” es portuguès.
Abelino: Mare meva, doncs jo no sé que no enteneu. Està tot ben clar.
Montse: Ja veus. Bé, són joves, els cal aprendre dels majors.
Abelino: Però nosaltres també podem aprendre d’ells.
Montse: Tens raó. I fins aquí el programa d’avui.
Abelino: Recorda escoltar-nos la setmana que ve a la mateixa hora. Al 96.3 fm.
Montse: Segueix-nos en Tuirtel, Facebo...
Abelino: Google Plus, YouTube, i al nostre Blog. Que siguem vellets no vol dir que siguem antiquats!
Tots: Adéu! (Tos)
P.P.: Cunya anglès