Date post: | 03-Jun-2015 |
Category: |
Education |
Upload: | nuria-alart |
View: | 1,852 times |
Download: | 3 times |
La pràctica docent a l’ aula. Com integrar les IM i CCBB a l’aula 2.0
Col·legi Maristes Champagnat Badalona 2011Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , [email protected] , [email protected]
2
De què parlarem?
“L’aula competencial és aquella que té en compte la diversitat cognitiva en el procés d’ensenyament-aprenentatge i aquest el
dur a terme i expressa de diferents maneres. La competència digital serà cabdal”
3
4
“Hem de deixar de pensar que si a un nen no li van bé les matemàtiques, això significa que té un problema d’aprenentatge, i comencem a preguntar-nos quèés allò que fa bé i deixar-li millorar” Roger Schank: Psicòleg americà.
5
“ La missió de l’escola ja no és ensenyar coses. Això ho fa millor la TV o Internet.... Ha de ser un lloc on l’alumnat aprengui a utilitzar bé les noves tecnologies, on es transmeti un mètode de treball i investigació científica, es fomenti el coneixement crític i s’aprengui a cooperar i treballar en equip” Francsco Tonucci : Pedagog italià.
6
“Si podem mobilitzar tota la gamma de les habilitats humanes , no només les persones se sentiran més competents i millors en sí mateixes, sinó que fins i tot, és possible que se sentin més compromeses i més capaces de col·laborar amb la resta de la comunitat mundial en la consecució del bé general”“La tecnologia pot portar-nos al voltant del món” L’aprenentatge no es dóna només entre les quatre parets de l’aula ” Howard Gardner: Neuropsicòleg
7
I com ho fem per integrar les CCBB i les IM a l’aula?
8
Una nova mirada a l’educació
Respectuosa, col·laborativa,HHSS
Ètica, moral, ciutadans responsables, meditació,
sostenibilitat...
Interdisciplinars, globals, creatives,
crítiques, diverses...
Capacitats, habilitats, coneixements..
9
“El sistema educatiu hauria d’orientar cap a la diversitat cognitiva de la persona i l’autoconeixement”
“Necessitem uns docents observadors i atents , que sàpiguen descobrir les potencialitats que tenen a les aules”
10
“En un entorn que prioritza només determinats tipus de competències és inevitable que una gran part de l’alumnat s’acabi sentint incompetent”
(Howard Gardner, 1983)
11
“Els models educatius en general valoren i qualifique n només lescapacitats acadèmiques. . No qualifiquen ni mesuren la capacitat
d’escolta, l’autoestima, l’empatia, la compassió, la col·laboració... què són les que marcaran l’èxit a la vida ”
Quins continguts treballem a l’aula?
12
“Alumnat de 14 anys, que despunta en intel·ligència lingüística no pot ser que estigui classificant paraules agudes, planes i esdrúixoles, amb les seves
capacitats podria estar recitant Martí Pol”
13
Afectuosa , generosa, amable , servicial, cooperativa…
Dificultats per resoldre situacions lògicomatemàtiques, grafisme, lectoescriptura..
Gran passió per la natura
Hàbil amb les mans i sensible
La Maria es manifesta:
14Als 17 anys, potser estarà treballant i estudiant en un centre nocturn p er obtenir el graduat escolar
Model acadèmic
15
Nen QuetxuaDespert, espavilat,viu, social, amb destresa manual iartística, atenció,responsabilitat,enginy....
Aprèn dels pares i de la comunitat.
Hem aprés a valorar a tothom i a les diferències?
16
L’excel·lència acadèmicaPersones amb grans capacitats intel·lectuals, però incapaç de,
per exemple, elegir bé els seus amics
Persones menys brillant acadèmicament que triomfa en el món dels negocis o en la seva vida personal
17
Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
PERSONALITZAR L’APRENENTATGE
18
Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
19
Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
20
Com identificar les intel·ligències
Passant breus i senzills qüestionaris sobre IM
Observant a l’alumnat: a l’aula, patí, quan fa cose s lliurement....
MetacognicióAutoavaluacions
Famílies
Valoracions
Ambients d’aula IM
Explicar a l’alumnat
Amb les conductes disruptives
21
Què fa el professorat que treballa amb les intel·lig ències
Transforma la classe tradicional per l’acció conjunta d’exploraciód’altres mitjans d’informació, dibuixant, projectant vídeos, pel·lícules...
Proporciona experiències pràctiques
Permet moments d’autoreflexió
Estableix múltiples interaccions entre l’alumnat
Motiva a l’alumnat a relacionar-se amb l’entorn
Fa múltiples gravacions de l’alumnat: debat, crítiques...
Treballa la creativitat Assoleix els objectius
Avaluar diferent a la lingüística
22
Intel.ligències
Estils i ritmesInteressos
Cultures
Situació social
TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésse r humà.
Marta Graham
Albert Einstein
Pablo PicassoMichael Phelps
23
Estils d’aprenentatge. Atenció Diversitat
Ritme Coneixements previs
Input/ output preferències Autonomia
Persistència/esforç
Agrupament
Habilitats d’aprenentatge
Modalitat d’interacció
24
Tocar, moure’s, sentir, treball de camp, pintar, dibuixar, ballar,
laboratori, fer coses, mostrar,
reparar coses....
Escoltar, cantar, ritme, debats,
discussions, cintes d’àudio, lectures, parlar en públic, parlar per telèfon, grups petits, entrevistes...
Mirar, imaginar, llegir, veure,
pel·lícules, diagrames, fotos, cartells, pintures,
diapositives, telescopis,
microscopis, còmics, vídeos, mapes...
ActiVitats
Aprèn allò que experimenta directament, allò que l’impliqui moviment. Li costa comprendre
allò que no pot posar en pràctica.
Aprèn allò que sent, a base de repetir-se a si mateix pas a pas tot
el procés. Si s’oblida d’un sol pas es perd. No té una visió global.
Aprèn tot allò que veu. Necessita una visiódetallada i saber a on va. Li
costa recordar allò que sent.
Aprenentatge
Respon a les mostres físiques d’estimació. Li agrada tocar-ho tot. Es mou i gesticula molt. Surt ben
arreglat de casa, però de seguida
s’arruga perquè no para quiet. To de veu baix. Expressa les seves
emocions amb moviments.
Parla sol, es distreu fàcilment. Mou els llavis al llegir. Mostra facilitat
de paraula. No li preocupa el seu
aspecte. Li agrada la música. Modula el tó i timbre de la seva veu. Expressa les seves emocions
verbalment.
Organitzat, ordenat,
observador i tanquil.
Preocupat pel seu aspecte.
Veu aguda, barbeta
aixecada. Se li noten les
emocions a la cara.
Conducta
S’estima que un 40% de les persones és visual ,un 30% auditiu i un 30 % cinestèsic
Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: audi tiu
Preferència estil sensorial
25
Neurociència
“Podem canviar el cervell de la gent” E. Punset
Redes 57: Canviar el cervell per canviar el mónhttp://www.eduardpunset.es/
NEUROPLASTICITAT : Capacitat de canviar en resposta als estímuls de l’entorn
26
Aprendre amb tots els sentits
A.Forés i M. Ligioiz Edit.
L’error mai pot ser entès com un fracàs, l’errorforma part d’un procés d’aprenentatge
Sabors
Música
Colors, olors...Poesia
Tacte, cadira, sofà...
Dibuix
Moviment de peu, caminant...
27
La neurodidàctica a l’aula. Per què?
Dues disciplines que treballen juntes per millorar i fer més efectiu l’aprenentatge.
Tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi en el cervell, ja que es modifiquen les xarxes
neuronals
Treballar la potencialitat de la persona
Saber de quina manera ets bo i a partir d’aquí ... l a resta. No el dèficit
28Aprenentatge a l’INS Ramon Berenguer IV Sta. Coloma Gramen ethttp://www.youtube.com/watch?v=7UQMwpLJCes
Treballar habilitats que no són tradicionalment aca dèmiques
29
Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre.
Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula.
Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i assoleix el resultat final per intuïció.
Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls.
Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades.
Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades.
No li preocupen les parts en si mateixes, sinósaber com encaixen i es relacionen.
Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls.
No analitza la informació, la sintetitza.Analitza la informació pas per pas. Vol entendre els components un a un.
Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global.
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles.
Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments.
Verbalitza les seves idees
Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com ara lletres i nombres.
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstr
Alumnat HEMISFERI DRET (holístic)Alumnat HEMISFERI ESQUERRE (lògic)
Les intel·ligències treballen els dos hemisferis?
30
Albert Mehrabian, un expert en comunicació personal, postula que l’impacte del missatge depèn:
En un 55% del llenguatge visual (moviments del cos i expressions facials)En un 38% del llenguatge vocal (volum, to, timbre, ritme...)En només un 7% del verbal (les paraules)
Com comuniquem a les classes?
31
“L’èxit a la societat actual es basarà en la creativ itat. Necessitem imaginació per començar a crear”
http://www.gran-angular.net/nuevas-oficinas-de-goog le-en-moscu/2010/12/19/?utm_source=feedburner&utm_m edium=feed&utm_campaign=Feed:+GranAngular+(Gran+Ang ular)
32
REUNIONS DE TREBALL EN LA SEU DE GOOGLE
33
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Funda ció Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 198 3: formulà una
nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature= channel_page
34
LA INTEL·LIGÈNCIA ABANS
Principis del S. XX A. Binet Crea el primer instrument
Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…
UnaInvariable
QuantificableInnata/heredada
Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom
35
CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA
És múltipleÉs educable
És una capacitatEs pot desenvolupar
Pot variar segons les experiènciesPràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
36
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Gardner
MÚLTIPLE ORGÀNICA
RESOLDRE,GENERAR,
CREAR
La capacitat per a resoldre problemes , generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un
determinat àmbit cultural.
37
FRONTAL
TEMPORAL
PARIETAL
OCCIPITAL
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke
Logicomatemàtica : l. frontal esquerre i parietal dret
Musical: l.temporal dret
Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu
Naturalista : l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic
Interpersonal : l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic
Visualespacial : regions posteriors de l’hemisferi dret
Existencial: l.temporal
Font: T. Armstrong
CEREBEL
38
39
Les necessitem totesTotes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humàTothom les té totes en diferents graus de desenvolupa ment
http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mlti ples-2010
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM
40
Howard Gardner
Ref. A. Sala
41
Presentaré el material d’aprenentatge de manera que involucri el màxim
d’intel·ligències possibles
Escolto i oblido, veig i entenc, faig i aprenc.
Confuci
42
Deixem ser protagonistes de l’aprenentatge a l’alum nat?
Escola Inclusiva
http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/31/IVrmN0ejsZ Y
43
Si mirem a l’alumnat i el veiem capaç...
el farem més capaç
44Està demostrat que el professorat que troba punts forts en el seu alumnat i els mostra fa que el rendiment d’aquest augmenti.
Cal detectar punts forts, habilitats personals i mo strar-les.
“Efecte Pigmalió”
45
Com puc utilitzar i/o desenvolupar...
El llenguatge oral i escrit per a assolir un bon domini del tema a treballar?
Fer que participi tot el cos o al menys facilitar experiències amb les mans?
Incorporar els números, càlculs, lògica o pensament crític?
Usar materials visuals, l’art i el color?
Evocar sentiments o records personals?Fer que l’alumnat
comparteix, aprengui de manera cooperativa?
Incloure la música, els sons o un marc rítmic?
Incorporar la natura o importància del medi ambient?
Fer reflexionar sobre una obra d’art o fet natural?
46
Com podem treballar amb IM i CB?Activitats docentsdiversitat d’activitats, materials, avaluacions, habilitats socials, reflexióaprenentatge, e-portafoli
Perfil d’IM Qüestionaris, observacions, família, valoracions, autoavaluacionsconductes disruptives,
Canviant el “xip”tothom és intel·ligent + 1 combinació pròpia…
Ambients d’aula decoracions d’aula, expliquem a l’alumnat...
47
La teoria de les IM ens poden ajudar en:
Per a què l’alumnat APRENGUI
48
WebQuest
Mini WebQuest
EduWiki
Blogs
Ràdio
MultitasquesWeb
Caceres del Tresor
e-portafoli
TAF
Espurn@ ...............
49
Objectius per treballar a l’aula
Ajudar a l’alumnat a descobrir les seves IM.Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.
Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre
Incloure informacions de tot tipus: imatges,só, manipulacions...Diversificar les formes d’avaluar a l’alumnat
IMPLANTACIÓ DE LES TIC/TAC DINS DEL CURRÍCULUM
50
Les competències bàsiques es basen en:Integració dels contingutsEnfocament globalitzadorRenovació metodològicaCompetències docents
Sistema d’avaluació
L’aprenentatge per competències suposa uns canvis en les pràctiques docents que no es poden decretar
51
52
Tractament de la diversitat i gestió de l’aula
El treball en grup cooperatiuLa cooperació entre igualsLa diversificació de tasquesactivitats de reforç i/o ampliació...
L’augment de l’interès i motivacióde l’alumnat i participació activa.
Uns resultats més significatius i aplicablesEl desenvolupament d’habilitats
de treball en equip.Les estratègies d’aprendre a aprendre.La inclusió escolar i la cohesió social...
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?fil e=docs/ESO/ciencies_socials_eso.pdf
Activitats multinivell: diferentsestils d’aprenentatge,
múltiples intel·ligències . (Pàg. 35)
53
Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu
modificar les programacions dels centres
canviar metodologies
rol del professorat
manera d’aprendre de
l’alumnat
a l’aula:continguts de les àrees o matèries
altres espais altres temps escolars.
implica
canvi de
implica
per
recollir els mètodes de treball amb les competències bàsiques
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
54Normativa LOE Decrets 142 /143
IDEES CLAU SOBRELA CONSTRUCCIÓ
DEL CONEIXEMENT
MOTIVACIÓSIGNIFICATIVITAT
PARTICIPACIÓACTIVA
FUNCIONALITAT
INTERACCIÓENTRE IGUALS
GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES
El currículum prescrit
Respondre a la diversitat
El producte
Treball en equip
Utilitzar preguntesobertes
Material divers
Motivació Clima d’aula
TIC/TACEn què ens fixem
Aprenentatge significatiu
56
DIVERSITAT D’ALUMNAT
SOCIALITZACIÓ
Aprendre ambels demés
Competències socials
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CONTINGUTS METODOLOGIA RECURSOS AVALUACIÓ
Motivació
Creativitat
Mapes M i/o C
Contextualitzats
Preguntes
Petit grup
Gran grup
Individual
Actives
Participatives
Materialsdiversos
TIC/TAC
Què? Com?Quan?
Instruments diversos
INTERCULTURALITAT
NEE
57
Les nostres activitat tenen en compte els diferents nivells d’objectius de la taxonomia de Bloom?
Quins recursos i eines TIC/TAC utilitzem?
58
Què és el context?
És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?”
Quin és el teu esport preferit?
59
Bones preguntes dins d’un contextQuè passaria si tots els xinesos tinguessin un cotxe?
Què hem de fer si ens pica un mosquit tigre i què ens pot passar?
Analitzem els resultats d’unes eleccions
Què podem fer per reduir el consum energètic a les cases?
http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/primavera/index. htm
60
61
62
Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum
http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/casa/index.htm
63
64
Per què són útils els contextos?Donen una visió més integradora i global del coneixement
Permeten apropar els continguts a l’alumnat
Generen un aprenentatge més proper al món real (que serveixen)
Obren les escoles al seu entorn proper diversificant les situacions i ambients d’aprenentatge. (El barri, el poble, la ciutat)
http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/terratremol%20ciutat/index.htm
65
El context d’adquisició i aplicació de les competènci es
El punt de partida de les CCBB: situacions i activitats de la vida quotidiana
Els contextos d’adquisició i avaluació de les CCBB: aprenentatges autèntics i situats.
La caracterització de les CCBB: les activitats o pràctiques socioculturalsCésar Coll, 2009
http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/esmorzar/index .htm
66
Inconvenients de l’ús dels contextosMenys èmfasi en la comprensió conceptual en profunditat dels continguts conceptuals .
Més feina de preparació per part del professorat.
Fragmentació dels continguts curriculars.
Diversificació de l’avaluació (rúbriques)
68
Principis competencials
�Coneixements previs. (Mapes mentals)
�Motivació.
�Contextualització
�La creativitat en els aprenentatges.
�Les intel·ligències Múltiples
�Zona de desenvolupament proper.(Vigotsky ZPD)
�Estratègies cognitives:1. Accés i obtenció d’informació.
2. Integració i interpretació de la informació
3. Reflexió i avaluació
4. Metacognició
69
70
Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge?
Quines estratègies utilitza?
DOCENT
MOTIVACIÓ
ALUMNAT
Quines habilitats utilitza?
1. Tasques variades: treball per projectes
2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat
3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo
4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació
5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrés individuals.
6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació
MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treb all a fer.
HEM DE POTENCIAR A L’ALUMNAT:
71
LES CCBB I LES APLICACIONS DE LES IM
�La seva significativitat.
�La seva complexitat.
�La importància de l’entorn físic.
�El seu vessant pràctic.
�La transversalitat del coneixements.
�La selecció dels continguts.
�La seva importància social.
�La creativitat
�El desenvolupament de les habilitats socials, emocionals i cognitives
72Ref: Guida Al·lès
73
No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc
capaç de resoldre-ho…
IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA
No entenc res,…no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho …
74
La implantació de les TIC/TAC en el currículum ens a judaran
Quants alumnes porten rellotge de polsera?
Quants alumnes tenen mòbil?
I ordinador?...
75Agència Catalana de Consum. Febrer 2010
El 92.27% tenen móbil
El 96,71% tenen ordenador
Les TIC/TAC ens ajudaran a desenvolupar totes les I M
76
Totes les habilitats, en qualsevol intel·ligència, es poden desenvolupar si es treballen
77
78
Dotació aules d’acollidaPla 1x 1
La metodologia a l’aula és el canvi no la tecnologia
79
DOCENT EN XARXA
Vídeos
Blogs
Xarxes socials
Web, ningMoodle
ConferènciesPodcast
Recursos digitals
Recursos impresos
Repositoris
Família/ comunitat
Companys/es grup WIKI
Web 2.0
WEBQUEST
Aprenem millor quan es mobilitzen les emocions
80
WEB 2.0
81
Penseu un tema oblidat del currículum que sigui mol t significatiu per a vosaltres i per al vostre alumna t?
Per parelles compartiu:
Quin és el tema? Explicar.
Per què és important?
PBL(Aprenentatge basat en problemes) Ens visiten els nostre cosins i volen conèixer Cata lunya
83
ASPECTES CLAU D’UNA WEBQUEST
Investigació guiada.
Treball cooperatiu.
Autonomia i responsabilitat de l’alumnat
Transformació de la informació
Recursos autèntics (Internet i altres)
Habilitats cognitives d’alt nivell
Creació d’un producte.
Integració amb el món real.
Avaluació autèntica i integrada.
84
CACERA DEL TRESORUna Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web , de les quals es pot extreure o inferir les
respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta " al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats
didàctiques, competencials i es poden treballar totes les intel·ligències . Permeten treballar diferents continguts segons els ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de les següents parts:
85
WebQuest i Caceres activitats competencials
Traspassar a l’aula tot interaccionant directament amb el món físic, mitjançant recursos totalment actualitzats i del món real.Comprendre la realitat social en què es viu, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.
Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.Potenciar la responsabilitat i l’autonomia personal. Aplicar valors i actituds personals i interrelacionades. (Autoestima, responsabilitat, autocrítica, etc)Obtenir bons resultats gràcies a una estratègia didàctica engrescadora.
WQCac.
CONVIURE HABITAR EN EL MÓNConeixement món físic, social i ciutadania
PERSONALSAutonomia i iniciativa personal
CB
Resoldre i entendre problemes i activitats proposades.Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet.Fomentar l’autoavaluació.Potenciar l’aprenentatge cooperatiu.Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoracióde la informació.
Llegir, escriure i interpretar amb els llenguatges audiovisuals.Posar en joc l’esforç i el treball individual, en parelles o en petit grup que portarà a parlar, convèncer, consensuar, argumentar, etc. Estimular la curiositat i la creativitat de l’alumnat.
WQCac.
METODOLÒGIQUES Matemàtica, digital, aprendre a aprendre
COMUNICATIVESLingüística, audiovisual i artística
CB
86
Què és una MTW?
“És una metodologia didàctica, amb una proposta de diverses tasques per a les múltiples intel·ligències i nivells, que desenvolupa les competències bàsiques del currículum. Utilitza principalment recursos d’Internet, contempla el treball cooperatiu, transforma la informació en coneixement, mitjançant la creació d’un, o més d’un producte final i la reflexió del procés d’aprenentatge, amb una autoavaluació i coavaluació dels resultats. Es comparteix”
Plantilla: https://sites.google.com/site/multitasquesweb/Exemple: https://sites.google.com/site/mtwquemagrada/
87
Capacitats a l’aula competencial
Diversitat d’intel·ligències Global, +d’una disciplina...
Compartir, participar, confiar..Resumir per comprendre
Meditació, autoconeixement... Moral, ciutadania responsable..
Diversitat, hhss... Diferents maneres d’ ensenyar
Xarxa, web 3.0, informació...
88
Jerarquia de les competències a l’aula 2.0
Sentir-se reconegut. Diversitat cognitiva. IM. Supervivència escolar
Comprendre i aplicar les habilitats socialsSeguretat en si mateix
Treball cooperatiu. Tenir amistats. Reforç positiuPertànyer a un grup
Autoestima. Necessitats del “jo”Acompanyament social
Autorealització. Autosuperació. Autoavaluació.Reconeixement social
Creativitat. Pressa de decisions.Desenvolupament de les potencialitats
nalart, 2011
Taxonomia de Bloom Piràmide de Maslow
89
Coneixements previs i diversitat cognitivaReptes: tasques complexes a superarLlibertat per a poder prendre decisions.Respecte: recíproc entre el triangle educatiuAfecte: cultura de l’elogiControl: límits, normes clares entre tothomÈxit: ambient de treball L’error per a l’aprenentatge
Què me’n porto?
90
Per consultar:Avaluacions PISAhttp://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.d9cf94acff010a2b74f751dab0c0e1a0/?vgnextoid=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html
http://competentes.wordpress.com/
http://competentes.wordpress.com/
http://www.carmebarba.cat/
https://sites.google.com/site/webquestcathome/llibres
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php
http://guidaalles.wordpress.com/
MOLTES GRÀCIES!