Tema 1: Els presocràticsLa cultura grega: característiques i períodes
El problema del moviment o canviEls milesis: Tales, Anaximandre, Anaxímenes.
Les escoles italianes: el pitagorisme.Un nou llenguatge de la raó: Heràclit i Parmènides.
Els pluralistes: Empèdocles, Anaxàgores, l’atomisme de Demòcrit.
Montse López
Institut de Celrà
La cultura grega: característiques i períodes
• Origen de la filosofia occidental: Milet, Jònia, Grècia, segle VII a.C
Celrà
Celrà
Etapes de la cultura grega
• La Jònia, a les costes de l’Àsia Menor, i a la Magna Grècia, al sud d’Itàlia: els presocràtics.(VII-V a.C)
• Atenes, seu de la filosofia clàssica (V-IV a.C): Sòcrates, Plató i Aristòtil.
• Atenes, Alexandria, Roma: l’època hel·lenística i romana (III a.C-II d.C).
Celrà
1.Els Presocràtics
Els Pitagòrics
Parmènides
EmpèdoclesEls milesis
Heràclit
Demòcrit
Celrà
Anaxàgores
2.Filosofia clàssica
Sòcrates i sofistesPlatóAristòtil
Celrà
3.Filosofia Hel·lenística
EpicureismeEstoïcismeEscepticisme
Celrà
El pas del mite al logos
• El mite• Es vol explicar la totalitat d’allò existent• S’ utilitza la fantasia• Les causes són antropomòrfiques i transcendents
(déus)• La realitat així explicada resta arbitrària
(no necessària)• Es tracta, pròpiament, d’un pensament preracional
i no pas irracional• Homer i Hesíode en són exemples
Homer
Hesíode: Teogonia
La Ilíada-L’ Odissea
Celrà
El pas del mite al logos
• El logos• Es vol, també, explicar la totalitat d’allò existent, PERÒ• S’utilitza la raó• Les causes són immanents (físiques o metafísiques)• La realitat així explicada es revela com a necessària• Parlarem, ara, de pensament racional (indistintament ciència i
filosofia)• Els filòsofs presocràtics en són l’exemple (milesis, pitagòrics etc)
Logos = pensament, raó, paraula
λóγος
Celrà
Mite vs LogosContinuïtat i ruptura
Celrà
REALITAT
ARBITRÀRIA
REALITAT
NECESSÀRIA
EXPLICACIÓ
TRANSCENDENT
EXPLICACIÓ
IMMANENTDESTÍ
TEOGONIA
DÉUS
PHYSIS
MITE LOGOS
MITE VS LOGOSQüestionari sobre el fragment de Cosmos, una sèrie de Carl Sagan:
1ª/ A la vora de quin mar va néixer la filosofia?
2ª/ L’origen del pensament és descrit com “una revolució que va treure.........................................................................................................”
3ª/ Per què, se’ns diu, és l’univers cognoscible?
4ª/ Si l’univers és un cosmos, llavors, hi ha unes lleis ..............................
...................................................................................................................
5ª/ Aquí es produeix el primer conflicte entre ciència i................................,
Naturalesa i.................................................................................................
6ª/ Per què aquesta revolució es produeix justament en aquesta regió i en aquest moment?
7ª/ El fragment no arriba a explicar la relació entre els viatges i l’aparició de la reflexió crítica, en particular sobre la qüestió dels déus. Intenta una explicació pròpia.
Celrà
Origen de la filosofia• Causes materials del “miracle grec”:
1. Raó política: organització pròpia o POLIS (= ciutat-estat)
Foment de l’individualisme i la llibertat
2. Raó econòmica: país pobre en recursos, abocat al mar i al comerç
Enriquiment, aparició de la moneda, viatges Foment del pensament abstracte, obertura d’esperit, esperit crític
3. Raó religiosa: no hi ha llibres sagrats ni casta sacerdotal Interpretació
i reinterpretació dels mites fins a la desmitificació.
2. Raó econòmica: país pobre en recursos, abocat al mar i al comerç
Celrà
El problema del moviment o canvi
• Constatació empírica: experiència del canvi, la finitud i la mort enfront d’una visió estable del firmament: DUALISME
•CEL (regular, estable, etern i perfecte)= COSMOS_______________________________________________ TERRA (sotmesa al moviment, finita i imperfecta)= CAOS
La fulla ÉS verda La fulla ÉS groga
CANVI: ja NO és verda, encara NO és groga
Celrà
COSMOS
El problema del moviment
• Requisits o condicions del coneixement
OBJECTEconegut
APARENÇA: mòbil, múltiple, accidental, il·lusòria
ESSÈNCIA: permanent, una, essencial, verdadera
SUBJECTEque coneix
La RAÓ, el LOGOS, que és la funció pròpia del NOUS (ment), part divina de l’ésser humà, estable i permanent.
Els SENTITS del cos, part finita de l’ésser humà, inestable i mòbil.
Celrà
Qüestió ontològica:
Què és real?
Qüestió gnoseològica:
Com es coneix la realitat?
El problema del moviment
LA REALITAT L’EINA DE TIPUS DECONEIXEMENT CONEIXEMENT
APARENÇA SENTITS “DOXA”, OPINIÓ(múltiple, mòbil (saber aparent)Sembla-ser)
ESSÈNCIA NOUS CONEIXEMENT(Una, immutable (Esperit) (saber real)Ser)
La qüestió queda, doncs, plantejada així:
Celrà
Els milesisLa qüestió fins ara
comentada:Hi ha quelcom de permanent, etern i cognoscible en un món on tot sembla canviant, moridor i incognoscible?
Nou plantejament Existeix un primer principi o arkhé que reuneixi aquestes característiques?
ARKHÉ
Allò d’on tot prové, origen
Allò que és, en el fons, tot; essència
Els milesis van respondre: sí, aquest arkhé existeix i es troba en la physis , en la naturalesa
Celrà
Els milesis
• Què és la physis?• 1/ En ella tot està sotmès a la necessitat. Es tracta d’un
cosmos i no pas d’un caos: tot està en el seu lloc perquè tot té l’essència, la naturalesa, que li correspon.
• 2/ No es tracta d’una cosa inert, quieta, sinó dinàmica; ho veiem en el moviment dels astres, en el pas de les estacions i les generacions, on tot se succeeix ordenadament.
• 3/ A més, aquesta activitat que defineix la physis no prové de fora, sinó que li és pròpia, interna. El model de la physis seria, així, la d’un gran organisme viu; d’aquí el terme HILOZOISME (=doctrina que atribueix vida pròpia a la matèria).
Celrà
Els milesis: TalesCelrà
1/ L’arkhé és l’aigua
Explicacions d’Aristòtil:
•Diferents estats de l’aigua (líquida, sòlida, gasosa)
• Supervivència
•Fascinació pel Nil
•Influències mítiques
2/ “Tot és ple de déus”
Exemple d’hilozoisme. Magnetisme?
Cosmologia de Tales
Tales de Milet
Els milesis: Tales
Essència o arkhé: aigua
Aparença: aigua, gel, aire
GEL AIGUA AIRE
Celrà
Els milesis: Anaximandre
1. L’arkhé és l’apeiron, allò indeterminat
La generació no s’explica com alteració d’un element, sinó com separació de contraris
Si l’arkhé fos un element determinat, com s’explicaria l’existència del seu contrari?
2. Primera formulació sobre l’origen de la vida: l’home hauria estat abans un peix...
Celrà
Els milesis: AnaximandreCelrà
APEIRON
FRED HUMITCALOR SEC
Món visible
i determinat
1.Arkhé
2.Separa-ció de
contraris
3. Món visible
Els milesis: AnaxímenesCelrà
1. L’arkhé és l’aire
2. Les diferències qualitatives poden reduir-se a diferències quantitatives
AIRE
FOC
AIGUA TERRA
Procés de rarefacció: de + a -
Procés de condensació: de – a +
Anaxímenes
Pitàgores
El teorema de Pitàgores
Els pitagòrics
*Magna Grècia, fundador llegendari, influència òrfica, organització sectària,
esperit aristocràtic.
*L’arkhé és el nombre, l’univers està harmònicament constituït i la
matemàtica ens revela el seu secret.
Celrà
La Magna Grècia
Pitagòrics vs MilesisMilesis Pitagòrics
Saber individual i obert al debat públic
Saber col·lectiu i secret, revelat pel mestre
Concepció monista i biologista de la natura
Concepció dualista i matemàtica
Saber obert a l’experimentació: aplicació tècnica
Saber que menysprea l’experiència: preocupacions espirituals (salvació de l’ànima)
Celrà
L’orfisme
�Religió d’origen oriental que va introduir-se
a Grècia cap al segle VI a.C. Forma part de
les religions mistèriques.
�El nom prové d’Orfeu, però la base doctrinal
barreja creences procedents, sobretot, de
Dionís.
� Es creu en la naturalesa dual de l’ésser
humà, feta d’elements titànics i dionisíacs,
i també en una culpa original que hem de
d’expiar.
Celrà
L’orfisme
�Des del punt de vista filosòfic, la novetat
d’aquesta teoria rau en l’afirmació de la
superioritat de l’ànima i la seva immortalitat.
Es defensa, així, la reencarnació.
�Quant a la purificació de l’ànima, es propo-
sen dues vies El model ascètic
El model intel·lectual
Apol·lo
El naixement de Dionís
Apol·lo
La concepció pitagòrica del nombre
CONCEPCIÓ ACTUAL CONCEPCIÓ PITAGÒRICA
El nombre és una abstracció; ens el representem com a relacions d’unitats: 1+1+1=3
El nombre té una entitat, una personalitat pròpia. Resulta de la divisió de la unitat
El nombre expressa una quantitat; és qualitativament neutre
El nombre és quantitatiu però també qualitatiu
Concepció aritmètica Concepció més aviat geomètrica
Celrà
La filosofia pitagòricaEls pitagòrics associen els nombres a figures i expliquen així l’origen del món
L’1 és el punt, el dos la línia, el tres el pla i el quatre el cos sòlid.
La realitat es compon de cossos sòlids;
els sòlids provenen de la unió de plans;
els plans de la unió de línies i les línies
de la unió de punts
Celrà
Astronomia pitagòricaCelrà
La crisi de la teoriaCelrà
Descobriment dels nombres irracionals: per exemple, √2.
Aplicació del teorema de Pitàgores
Carl Sagan: els pitagòrics�1/ D’on era Pitàgores?
�2/ Quines raons, segons Sagan, haurien portat Pitàgores a creure
que la terra era un globus?
�3/ Quin famós terme va ser utilitzat per primer cop per aquest filòsof?
�4/ Quina és la principal diferència entre el mètode de la ciència actual i
el de Pitàgores?
�5/ Quants cossos sòlids regulars hi ha? A quins elements es fan
correspondre?
�6/ De què estava fet l’univers?
�7/ Quan va produir-se la crisi de la teoria?
�8/ Quins són els dos sentits del terme irracional?
�9/ Qui va ser el més famós pitagòric? Què defensava?
Què criticava?
Un nou llenguatge de la raóLa tradició va considerar-los autors contradictoris, però avui destaquem també
les seves semblances.
HERÀCLIT PARMÈNIDES
Efès, tradició jònica Elea, tradició mística
L’essència és l’esdevenir L’essència és l’ésser
En ells trobem una major abstracció que en els precedents:del “què són les coses” a
“què vol dir que les coses són”
Inici, doncs, de la metafísica
Celrà
HeràclitCelrà
Conegut com “Heràclit l’obscur”, degut al seu estil hermètic
i la fama d’arrogant.
Atribució d’un llibre Sobre la physis, col·lecció d’aforismes
de to dèlfic.
�A la natura li plau amagar-se
�Vaig investigar-me a mi mateix
�Els ases prefereixen deixalles abans que l’or
�Mals testimonis són per als homes els ulls i les oïdes
quan es tenen bàrbares les ànimes
HeràclitCelrà
1/ Quin és l’arkhé, l’ésser profund de tot?
Resposta: l’arkhé és el foc, entès com a símbol de l’esdevenir
Aquest món, el mateix per a tots, cap dels déus
ni dels homes l’ha fet, sinó que ha existit sempre, existeix i existirà
com a foc sempre viu, encenent-se amb mesura i amb mesura apagant-se
(fragment 741)
Heràclit: l’esdevenirCelrà
Als qui entren en els mateixos rius els corren per damunt
aigües diferents cada vegada (fragment 12)
Heràclit: la dialècticaCelràCelrà
2/ Si tot flueix, si tot canvia contínuament,
com és que la realitat sembla estable?
RESPOSTA: perquè l’aparent quietud és
el resultat d’un moviment doble, en sentit
oposat, i momentàniament en equilibri, com
l’arc i la fletxa.La guerra és el pare i el rei de totes les coses
(Fragment 53)
L’heraclitismeAnomenem heraclitisme la manera en què els contemporanis d’Heràclit van
interpretar la seva teoria, considerada sinònim de fenomenisme (res no és
real, sinó mera aparença), relativisme (els valors morals absoluts no existeixen)
i irracionalisme (la raó és incapaç de revelar-nos la veritat)
CANVI: ja NO és verda,
encara NO és grogaLa fulla ÉS verdaLa fulla ÉS groga
L’ésser seria el no res?
Celrà
Contra l’heraclitismeContra aquesta interpretació, els historiadors actuals destaquen els fragments
on Heràclit parla del LOGOS com a mesura, l’ordre del desordre
Després d’escoltar el logos i no a mi,
és fàcil reconèixer que totes les coses en són una
LOGOS
Objectiu: mesura de la realitat
Subjectiu: raó-eina que pot mesurar la realitat
Celrà
Influències posteriors
La dialèctica
L’etern retorn,
El fenomenisme
Heràclit
Hegel Marx
Nietzsche
Segle XIX
Celrà
Parmènides�Elea, Magna Grècia
�Influències místiques (Xenòfanes) i pitagòriques
�Atribució d’un llarg poema sobre l’ésser,
compost d’un proemi i dues parts
�Considerat el fundador de la lògica
Elea
Celrà
El poema de Parmènides
Proemi: una deessa ens durà cap al camí de la Veritat.
Primera part: la via de la veritat. “El ser és; el no ser no és”
“Ser i pensar és el mateix”
Segona part: la via de l’error; els sentits
L’esfera eleàtica representaria el ser:
immòbil i massís
Celrà
El poema de Parmènides
El fet que una deessa ens acompanyi mostra l’autoritat de
la veritat enunciada, que es presenta com a revelada, doncs,
indubtable
Celrà
Zenó d’Elea:Aquil·les i la tortuga
Celrà
L’argumentació de Zenó opera per reducció a l’absurd
Tesi a demostrar: el moviment que veiem és contradictori;
per tant, no pot existir
I com és, que Aquil·les no atrapa mai la tortuga?
a/ Suposem que Aquil·les vol atrapar una tortuga que es troba a certa distància d’ell
b/ Quan Aquil·les comença a córrer cap a la tortuga, aquesta corre en la mateixa direcció que ell.
c/ Quan Aquil·les arriba al punt 2, la tortuga ha avançat fins al punt 3. I quan Aquil·les arriba a aquest punt 3, la tortuga ha recorregut, de nou, una certa distància (4). I així contínuament, fins a l’infinit: la distància disminuirà sempre, però mai podrà desaparèixer (1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32 etc)
CelràELS PLURALISTES
Tots aquests pensadors comparteixen el model conceptual
que permet harmonitzar:
El concepte d’ésser El concepte de canviPARMÈNIDES HERÀCLIT
IDEA BÀSICA I COMUNA:
La pluralitat de l’experiència sorgeix d’una pluralitat de principis
El canvi en el món visible es redueix al moviment
de partícules immutables
Celrà EMPÈDOCLES D’AGRIGENT
Segueix la tradició eleàtica i pitagòrica.
Fama de profeta i místic; llegenda sobre la seva mort.
L’arkhé són els quatre elements:
la terra, l’aire, el foc i l’aire
Les forces que actuen sobre ells per donar lloc
al món visible són: L’Amor i l’Odi
El procés seria etern; d’aquí la defensa de la immortalitat
de les ànimes (Purificacions)
CelràANAXÀGORES DE CLAZÒMENES
Natural de la Jònia; procés per impietat a Atenes.
Segons Plató, hauria estat primer admirat i després rebutjat per Sòcrates
Dues idees bàsiques:
1ª: “En tot hi ha de tot”
LES HOMEOMERIES (Aristòtil)
2ª: El NOUS Principi ordenador que no es barreja
amb res, diferent de la resta.
(Finalisme i no mecanicisme?)
CelràDEMÒCRIT I L’ATOMISME
Natural d’Abdera, fama de “rialler”, gran influència a la seva època,
Deixeble d’un llegendari Leucip, que li hauria llegat el concepte d’àtom.
Atribució de l’obra: Petit sistema del món
Poden les substàncies dividir-se fins a l’infinit?
NO: concepte d’àtom
Els àtoms son indivisibles, sòlids, plens;
qualitativament idèntics;
es distingeixen per la figura, l’ordre i la posició
L’ATOMISME DE DEMÒCRIT
Els àtoms són l’arkhé de què tot està fet:
Són indivisibles, sòlids,plens,qualitativamet idèntics i eterns.
L’univers no ha estat creat ni cal cap força exterior per explicar-ne l’existència: tot deriva del àtoms que es mouen des de sempre i per sempre en el buit.
El moviment dels àtoms està més enllà de tota causa
i és la causa de tot
Explicació aristotèlica: A#N per la figura
AN#NA per l’ordre
Z#N per la posició
Celrà
DEMÒCRIT: ANTROPOLOGIA I ÈTICA
L’ésser humà és un microcosmos
L’ànima és material, està feta d’àtoms subtils i mou el cos
Defensa d’una teoria empirista del coneixement
Defensa d’una ètica optimista i humanista: la filosofia ha de servir-nos
per deslliurar-nos de la por que ens fa infeliços
La por als déus,
que no s’ocupen de nosaltres
La por a la mort
ja que la mort no és res
Celrà
CelràCOMPARACIÓ ANAXÀGORES I DEMÒCRIT
Els presocràtics
1 Elea: Parmènides2 Crotona: Escola pitagòrica
3 Agrigent: Empèdo-cles4 Leontini: Gòrgies5 Siracusa:6 Estagira: Aristòtil7 Abdera: Demòcrit; Protàgores8 Atenes: Sòcrates; Plató9 Clazòmene: Anaxà-gores10 Colofon: Xenòfa-nes11 Èfes: Heràclit12 Milet: Tales; Anaximandre;
Anaxímenes
Aquí teniu un quadre per resumir i repassar els filòsofs grecs...
Celrà
ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS
Els filòsofs grecs
W. Heisenberg
Étienne Klein
Celrà
ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANISCelrà
1ª/ La teoria ...de cordes seria una teoria única que podria explicar-ho
tot, des dels moviments dels ...àtoms fins a la vida de les ...galàxies
2ª/ Segons aquesta teoria hi ha móns... paral·lels i ...... 11 dimensions,
la majoria de les quals no les hem percebut mai.
3ª/ En quin sentit pot dir-se que la teoria de Newton és unificadora?......
4ª/ Què va buscar Einstein tota les seva vida i per què? Ho va aconseguir?
...........
Newton
Einstein