Gri
gory
Sok
olov
,p
ian
o
Extra
01Divendres, 10 de maig de 201320.30 h — Sala de Concerts
Grigory Sokolov, piano
I
Franz Schubert (1797-1828) 58’Quatre impromtus, D. 899 (op. 90) Tres peces per a piano, D. 946
II
Ludwig van Beethoven (1770-1827) 48’Sonata núm. 29, op. 106“Große Sonate für das Hammerklavier” Allegro Scherzo. Assai vivace Adagio sostenuto. Appassionato e con molto sentimento Largo. Allegro risoluto. Fuga a tre voci, con alguna licenze
Palau 1002012 —2013
Gràcies!
Mecenes d’honor
Tots sou part del Palau
Col·laboradors
Amics Benefactors: Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A.Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Quadis Selmar, S.A. — Teatre Romea
— Aena— Aenor— Almirall, S.A.— Autoritat Portuària de Barcelona— Bagués-Masriera Joiers— Basi, S.A.— Bodegues Sumarroca— Canon España, S.A.— Caprabo— Cobega— Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
— Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports— Deloitte— El Punt Avui— Esteve— Europa Press de Catalunya, S.A.— Fluidra— Fundació Castell de Peralada— Fundació Puigvert— Hoteles Catalonia— HP— La Xarxa
— Loteria de Catalunya— Mémora— Miquel Alimentació Grup— Nestlé España, S.A— RAC1/RAC105— Reial Automòbil Club de Catalunya— Roca Junyent, S.L.— Unnim Caixa / Unnim BBVA
Mecenes Protectors
Curt o llarg? Schubert va compaginar les dues facetes: amb sonates que, especialment les últimes, són un bon exemple d’aquelles “divines longituds” de què parlava Schumann, i un grapat de miniatures, entre les quals ocupen un lloc especial les dues sèries d’impromptus. Compostos a l’estiu de 1827, els quatre Impromptus op. 90, D. 899 contenen mostres de la música més encisadora del compositor austríac. Tot mantenint una estructura ternària comuna, el primer presenta un desenvolupament més elaborat, amb oscil·lacions contínues entre el mode menor i el major. Les àgils i delicades figuracions de la mà dreta emparenten el segon impromptu amb el quart, mentre que el tercer és d’una serenor extàtica.
Les Drei Klavierstücke D. 946 ofereixen una densitat fins i tot superior, amb dosis abundoses de l’expressivitat directa a l’essència que és un dels trets característics del compositor. Schubert les va escriure l’últim any de la seva vida, sense posar-hi títol ni numeració, i no van aparèixer publicades juntes fins quaranta anys després de la seva mort. La primera oposa un tema agitat a dos parèntesis lírics, just al contrari de la segona. Aquí és el tema marc el que adopta un caràcter efusiu (amb una melodia extreta de l’òpera Fierrabras) davant dos episodis més agitats. La tercera peça, amb les seves síncopes juganeres, és de dimensions menors i, com els impromptus, d’estructura ternària.
L’ombra titànica de Beethoven planava sobre la vida musical de Viena en què Schubert va maldar per fer-se un lloc. I titànica pot ser un bon qualificatiu per a la Sonata núm. 29, op. 106 d’un compositor que sabia com començar una obra: com en la Simfonia Heroica, uns acords imperiosos ens indiquen que estem a punt d’escoltar quelcom fora mida, fet àmpliament confirmat per la llargària, inusual a l’època, tant de la simfonia com de la sonata. Tanmateix, no es tracta d’una simple qüestió de minutatge, sinó d’amplitud de la música, d’ambició formal i expressiva.
Composta entre el 1817 i el 1818, la sonata, coneguda com a Hammerklavier (equivalent alemany de l’italià fortepiano) va veure la llum en la mateixa època que altres peces que desafiaven les convencions, com la Missa Solemnis i la Novena Simfonia. La impetuosa crida inicial és resposta de seguida per una melodia més acaronadora, en un primer moviment de notable profusió temàtica. Un concís i benhumorat “Scherzo” amb trio central és el nexe d’unió amb l’epicentre emocional de l’obra, un “Adagio sostenuto” de vastes proporcions, marcat per una angoixa tan pregona com subtil. Un fragment d’aquesta inusitada profunditat només podia tenir un colofó al mateix nivell. Després d’un “Largo” introductori de gran llibertat improvisadora, Beethoven corona la sonata amb una fuga colossal a tres veus a partir d’un tema cantellut que, després d’un recorregut ple de girs i peripècies, desemboca en una coda afirmativa. És el punt final d’una partitura que exigeix el màxim a intèrprets i oïdors: l’esforç paga la pena.
Xavier Cester, crític musical
Palau 100
Comentari del programa
Palau 100
Biografia
René Jacobs, Le nozze di Figaro
Pietro Spagnoli, comte d’AlmavivaRosemary Joshua, comtessa d’AlmavivaKonstantin Wolff, FigaroSophie Karthäuser, SusannaAnett Fritsch, CherubinoMarcos Fink, Bartolo|AntonioCor de Cambra del PMCOrquestra Barroca de FriburgRené Jacobs, director
Mozart: Le nozze di Figaro
03.12.13 — 20.30 h
04
Maasaki Suzuki, Passió segons sant Joan
Joanne Lunn, sopranoDamien Guillon, contratenorGerd Türk, tenorPeter Kooij, baixBach Collegium JapanMaasaki Suzuki, director
J. S. Bach: Passió segons sant Joan
24.03.14 — 20.30 h
08
Sir Simon RattleBerliner Philharmoniker
Camilla Tilling, sopranoAndrè Schuen, barítonOrfeó Català & Cor de Cambra del PMC Filharmònica de BerlinSir Simon Rattle, director
Schumann: Simfonia núm. 2Fauré: Requiem
01.07.13 — 20.30 h
01
19.02.14 — 20.30 h
Lorin MaazelMünchner Philharmoniker
06
Filharmònica de MunicLorin Maazel, director
Sibelius: Valse tristeSchumann: Simfonia núm. 4Strauss: Una simfonia alpina
09.04.14 — 20.30 h
Gustavo DudamelSymphonieorchester des Bayerischen Rundfunks
10
Orquestra Simfònica de la Ràdio de BavieraGustavo Dudamel, director
Beethoven: Simfonia núm. 6 “Pastoral”Stravinsky: La consagració de la primavera
03.06.14 — 20.30 h
María Bayo, Vesperae solennes de Mozart
13
Cor de Cambra del PMC Orquesta Sinfónica de NavarraVíctor Pablo Pérez, director
Humet: Cant d’amor a la vida (Sky disc)Humet: Escenes d’ocellsJ. Canteloube: Chants d’AuvergneW. A. Mozart: Ave verumW. A. Mozart: Vesperae solennes de confessore
Khatia Buniatishvili, Ravel i Mussorgski
Ravel: Gaspard de la nuitRavel: La ValseMussorgski: Quadres d’una exposició
02.10.13 — 20.30 h
02
Sir John Eliot GardinerMonteverdi Choir & English Baroque Soloists
Monteverdi ChoirEnglish Baroque SoloistsSir John Eliot Gardiner, director
Monteverdi: Vespro della Beata Vergine
07.03.14 — 20.30 h
07
Isabelle Faust, violíJean-Guihen Queyras, violoncelAlexander Melnikov, pianoOrfeó Català Orquestra Barroca de FriburgPablo Heras-Casado, director
Schumann: Concert per a violíSchumann: Concert per a violoncelSchumann: Concert per a pianoBrahms: Schiksalslied
Pablo Heras-CasadoFreiburger Barockorchester28.04.14 — 20.30 h
11
Gidon Kremer, violíMartha Argerich, piano
Sonates de Weinberg, Beethoven i Brahms
28.11.13 — 20.30 h
03
Beethoven: Les darreres sonates: 30, 31 i 32
14.01.14 — 20.30 h
Stephen Kovacevich, Sonates de Beethoven
05
Nicole Cabell, sopranoOrfeó CatalàCor de Cambra del PMC Royal Philharmonic OrchestraCharles Dutoit, director
Poulenc: GloriaRavel: Daphnis et Chloé
04.04.14 — 20.30 h
Charles Dutoit,Royal Philharmonic Orchestra
09
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del LiceuMarco Armiliato, director
Grans àries veristes i de G.Verdi: Il trovatore, Macbeth, Don Carlo, Ma-non Lescaut i Adriana Lecouvreur
21.05.14 — 20.30 h
Anna Netrebko, Àries de Verdi
12
Obtindràs molts avantatges:
- 25% descompte sobre el preu de les entrades individuals.
- Possibilitat de canviar les entrades quan no puguis assistir.
- I molts més avantatges que potsconsultar a la web.
Preu de l’abonament a partir de 192 €
Venda de nous abonaments a partir del 9 de maig
Venda d’entrades a partir del 5 de juny
Informació i atenció a l’abonat
Dilluns a divendres, de 10 a 14hTelèfon: 93 295 72 42A/e: [email protected]
Tardes i festius: 902 442 882www.palaumusica.cat
Palau1002013—2014
Abona’t a
Grigory Sokolov, piano
Encara més de quaranta anys després de guanyar amb setze anys el Concurs Internacional Txaikovski de Moscou (1966), la crítica el beneeix afirmant que té “una classe de pianisme, musicalitat i art que un es pensava que s’havia perdut per sempre”. Avalat des de molt jove per Emil Gilels, i reconegut com a artista destacat de la vida musical russa essent adolescent, per als amants del piano d’arreu del món ha assolit la categoria de mite. Des del seu primer recital a Leningrad amb 12 anys, ha sorprès constantment el seu públic amb un repertori ple de vida. Fent poc ús del pedal i amb una articulació sorprenent, fa brollar una varietat de sons gairebé il·limitada. La seva paleta de colors tampoc no sembla tenir límit, acompanyada d’una imaginació espontània i d’un control màgic de la línia melòdica.
La seva manera de tocar no revela influència de mestres passats, sinó que respon a un estil i concepció musical propis. Però la seva màgia té una base terrenal. Sokolov en sap més, dels pianos Steinway, que molts tècnics, i abans d’asseure’s a tocar un d’aquests instruments el treballa per conèixer-ne tots els seus secrets. Prefereix enregistrar els seus discos en directe, ja que li encanta capturar els moments sagrats i espontanis del concert en viu. Després d’un recent recital a Londres, el «London Times» va escriure: “Els dits de Sokolov poden fer qualsevol cosa que els demani; la claredat en l’articulació és total; la força de cada crescendo sembla infinita; la seva fortalesa per plasmar la idea contemplada és esglaiadora.”
És convidat habitual dels més prestigiosos auditoris i festivals d’Europa. Ha actuat a Londres, París, Viena, Berlín, Madrid, Salzburg, Munic, Roma i Nova York, treballant amb molts dels directors més destacats, entre els quals N. Järvi, H. Blomstedt, V. Gergiev, S. Oramo, V. Sinajskij, J. P. Saraste, A. Lazarev, M. Atzmon i I. Svetlanov. Les seves actuacions amb orquestra inclouen col·laboracions amb la Filharmònica de Nova York, Simfònica de Montreal, Filharmònica de Munic, Gewandhaus de Leipzig, amb la Philharmonia, Concertgebouw d’Amsterdam i Simfònica de Detroit. Entre els seus nombrosos enregistraments en directe per als segells Melodya i Opus 111, destaquen diverses obres de Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Rakhmàninov, Prokófiev, Schubert, Schumann, Skriabin i Txaikovski. L’última gravació seva és un DVD enregistrat al Théâtre des Champs Elysées amb direcció de Bruno Monsaingeon.
Propers concerts PALAU 100
CONCERT 133 de juny de 2013 — 20.30 hLes Musiciens du Louvre, L’holandès errant
Evgeny Nikitin, holandèsIngela Brimberg, SentaMika Karès, DalandEric Cutler, ErikHélène Schneidermann, MaryBernard Richter, SteuermannCor de Cambra Filharmònic d’EstòniaMarc Minkowski, director
R. Wagner: L’holandès errant (versió de concert)
EXTRA 0228 de maig de 2013 — 20.30 hHändel’s Bad Boys, Xavier Sabata
Xavier Sabata, contratenorIl Pomo d’OroRiccardo Minasi, director
G. F. Händel: àries de les òperes Giulio Cesare,Faramondo, Ariodante, Ottone i Amadigi
Propers concerts al Palau
FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE BARCELONADilluns, 13 de maig de 201320.30 h — Sala de Concerts
Jordi Savall, viola de gambaLa viola de gamba a la cort i a l’exili
Músiques de M. Marais, Mr. de Sainte-Colombe, J. S. Bach, T. Hume, A. Ferrabosco, T. Ford i tradicionals cèltiques d’Irlanda i del Nou Món
CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAUDissabte, 25 de maig de 201319 h — Sala de Concerts
Abduraimov,o quan Txaikovski va ressuscitarBehzod Abduraimov, piano Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director
J. Guinjoan: Archipiélago (selecció)P. I. Txaikovski: Concert per a piano i orquestra núm. 1 P. I. Txaikovski: El trencanous (selecció)
CICLE CORAL DE L’ORFEÓ CATALÀDiumenge, 12 de maig de 201318 h — Sala de Concerts
Passió segons sant JoanOrfeó CatalàOrquestra Nacional Clàssica d’AndorraJuan Sancho, EvangelistaElías Benito-Arranz, JesúsMarta Mathéu, sopranoMarta Infante, mezzosopranoFrancisco Fernández, tenorJoan Martín-Royo, baixJosep Vila i Casañas, director
J. S. Bach: Passió segons Sant Joan