1
PROGRAMACIÓ DEL
DEPARTAMENT DE
FÍSICA I QUÍMICA
2016-2017
2
Continguts 1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT (pag 3)
1.1. Composició del departament de Física i Química.
1.2. Metodologia i activitats
1.3. Activitats extraescolars i complementàries
1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016
1.5. Avaluació i recuperació
1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles
1.7. Recuperació d’àrees o matèries pendents
1.8. Reforç educatiu i adaptació curricular
2. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA DE FÍSICA I QUÍMICA (pag 6)
3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE FÍSICA I LA QUÍMICA EN L’ADQUISICIÓ DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (pag 6)
4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE FÍSICA I QUÍMICA A MILLORAR LA COMPRENSIÓ
I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA) (pag 7)
5. PLA DE SEGUIMENT D’ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT(pag 7)
6. TRACTAMENT DE LES TIC(pag 7)
7. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 2N D’ESO(pag 7) 7.1. Objectius 7.2. Continguts 7.3. Criteris d’avaluació 7.4. Temporalització 7.5. Criteris de qualificació 7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries 7.7. Atenció a la diversitat 7.8. Metodologia
8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO(pag 14) 8.1. Continguts i criteris d’avaluació. 8.2. Possibles pràctiques de laboratori 8.3. Activitats complementàries i extraescolars 8.4. Atenció a la diversitat 8.5. Metodologia 8.6. Temporalització 8.7. Criteris de qualificació
9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D’ESO(pag 17) 9.1. Objectius 9.2. Continguts 9.3. Criteris d’avaluació 9.4. Temporalització 9.5. Criteris de qualificació 9.6. Pràctiques de laboratori
9.7. Contribució a les competències bàsiques PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL DE 4T
D’ESO(pag 24) 10.1. Objectius 10.2. Continguts 10.3. Temporalització 10.4. Criteris de qualificació
11. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT(pag 29)
3
11.1 Objectius de la materia 11.2 Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències
11.3. Continguts i criteris d’avaluació 11.4 Seqüenciació i temporalització 11.5 Metodologia 11.6 Procediments d'avaluació 11.7 Criteris de qualificació 11.8 Material didàctic 11.9 Sortides extraescolars
12. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT(pag 33) 12.1. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències 12.2 Objectius específics. 12.3 Continguts i temporalització 12.4 Seqüenciació i temporalització 12.5 Principals criteris d’avaluació 12.6 Criteris de qualificació 12.7 Activitats complementàries
13 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT(pag 41) 13.1 Objectius generals 13.2 Continguts 13.3 Criteris d’avaluació 13.4 Temporalització 13.5 Criteris de qualificació i recuperació. 13.6 Activitats complementàries
1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT
1.1. Composició del departament de Física i Química.
Els membres del departament de Física i Química de l’IES Puig de Sa Font per el curs 2016-
17 són:
1) Josep M. Caba Naudí: cap de departament i coordinador d’extraescolars del centre.
Professor de: Física i Química a 2n d'ESO (2 grups) i Química a 2n de batxillerat.
2) Lourdes Mondéjar Navarro: tutora de 1r de batxillerat. Professora de: Física i Química
a 1r batxillerat, Física i Química a 2n ESO (2 grups), Biologia-Geologia i Física-
Química a 3r ESO i Matemàtiques a PISE/ALTER.
3) Trinitat Suau Tiron. Professora de: Física i Química a 4rt d’ESO, Ciències Aplicades a
l’Activitat Professional a 4rt ESO i Física i Química a 2n d'ESO.
4) Pere Joan Fuster Llull: tutor de 2n d’ESO. Professor de: Física i Química a 2n ESO,
Física a 2n de batxillerat, Biologia-Geologia i Física-Química a 3r ESO (2 grups).
5) Irene Ridaura Capellino: tutora de 2n ESO. Professora de: Física i Química a 2n ESO
(3 grups), Física i Química a 4rt d’ESO.
1.2. Metodologia i activitats
La metodologia que segueix el departament de Física i Química és combinar l’exposició dels
continguts durant les classes amb la realització d’activitats per part dels alumnes
4
Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d’aquesta programació
són:
∙ Exàmens escrits individuals per a l’avaluació i recuperació
dels alumnes
∙ Pràctiques de laboratori.
∙ Fitxes, activitats, exercicis...
1.3. Activitats extraescolars i complementàries
Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran estan incloses dins la
programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.
1.4. Llibres de text i material per al curs 2016/2017
Els llibres de text per aquest curs són els següents:
Curs Llibre Segon ESO 2ESO Física i Química. Ed. Cruilla (Construïm)
Tercer ESO 3ESO Biologia i Geologia. Editorial Cruilla (Construïm) 3ESO Física i Química. Editorial Cruilla (Construïm)
Resta de cursos No s'utilitza llibre de text
Material:
- Ordinador amb connexió a internet i pantalla projectora (vídeos, simulacions,
presentacions, ...) - Ordinadors dels alumnes per a la realitzacions de treballs, presentacions, … - Dossiers, fitxes d’activitats, guions de pràctiques, … - Material de laboratori: microscopis, muntatges d’òptica, models anatòmics, material
de vidre, reactius, ... El departament, amb l’ajuda del departament d’orientació també disposa de materials adaptats
per alumnes amb dificultats d’aprenentatge. 1.5. Avaluació i recuperació
L’avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:
- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el
procés d’ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés.
- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l’àrea o
matèria avaluada.
- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d’avaluació i a les
actuacions de reclamació que la llei permet.
Els instruments d’avaluació seran fonamentalment:
- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se’n farà un després de cada unitat
didàctica.
- Treball realitzat al laboratori.
- Deures
- Revisió del quadern de treball.
5
- Valoració de l’actitud i interès de cada alumne per l’àrea o matèria.
Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen
a la programació corresponent de cada àrea o matèria.
1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles.
Els cursos de 3r i 4rt ESO, i 1r batxillerat tenen 1 hora de desdoblament a la setmana.
Aquesta hora es pot utilitzar per a realitzar pràctiques de laboratori o activitats/exercicis a
classe. Sí s’utilitzen per a realitzar pràctiques el curs es divideix en dos grups que van als
laboratoris de Química i de Biologia.
D’alguns grups de 2n d’ESO s’han fet agrupaments flexibles. S’ha procurat que cada
agrupament tingués el mateix número d’alumnes, i hi hagués diversitat en quant a l’interès o
actitud dels alumnes. Les finalitats d’aquests agrupaments són: adaptar la metodologia a les
característiques de cada grup, que no siguin tan nombrosos i així poder atendre millor les
necessitats dels alumnes i poder realitzar pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys
nombrosos, és el professor de cada grup l’encarregat de fer la pràctica al laboratori. Durant aquest curs els agrupaments flexibles són:
● De 2n A, B i C s’han fet 4 grups
● De 2n D i E no s’han fet 3 agrupaments flexibles
● De 2n F i 2n G s’han fet 3 grups
1.7. Recuperació d’àrees o matèries pendents
Per a la recuperació de Biologia-Geologia o Física-Química pendents de 1r, 2n, 3r ESO,
s’entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar en el termini establert i
aprovar-lo. A més, han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de
Biologia-Geologia o Física-Química.
En el cas d’alumnes de 4rt d’ESO que duguin pendent Biologia-Geologia i/o Física-Química
d’algun curs, i no estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per recuperar la
matèria se’ls lliurarà un quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor, i
s’hauran d’examinar de la part o parts que no estan cursant (Física i química i/o Biologia i
geologia). Es puntuarà tant el quadern (20% de la nota) com l’examen (80% de la nota). El
professor encarregat informarà els alumnes de les dates d’entrega de feina i examen, i que
poden demanar l’ajuda que necessitin acudint als departaments.
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de
Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon
trimestre, elaborat d’acord amb els criteris d’avaluació.
En cas que l’alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies
indicades en els paràgrafs anteriors s’haurà de presentar a l’examen de recuperació de
setembre i presentar el quadern de feina d’estiu. 1.8. Reforç educatiu i adaptació curricular Aquells alumnes que requereixen algun tipus de reforç educatiu o adaptació curricular el
departament, per mitjà del professor corresponent, els hi proporcionarà el material (fitxes,
examens, ...) que necessiten. El departament d’orientació ens ajuda en l’elaboració d’aquest
material. A més, en alguns grups de 2ESO, un membre del departament d’orientació assisteix
a les classes una hora a la setmana per a donar suport al professor en l’atenció d’aquests
alumnes.
6
2. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA DE FÍSICA I QUÍMICA
1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que forma
part del concepte universal de cultura. 2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entre
ells. 3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l’anàlisi i la resolució de problemes i
situacions reals: observació, recerca d’informació, formulació d’hipòtesis, experimentació i/o
anàlisi de dades, càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions. 4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el material
adient i respectant les normes de seguretat i el tractament de residus. 5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica. 6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la
comunicació com a instrument de feina en la resolució de situacions i problemes. 7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre
propis del pensament científic. 8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nous
coneixements. 9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica. 10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut,
els hàbits de consum, la cura d’essers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible el
nostre planeta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim. 3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA FÍSICA I QUÍMICA EN L’ADQUISICIÓ DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES El primer bloc “L’activitat científica” permet treballar a fons la competència matemàtica i les
competències bàsiques en ciència i tecnologia: al primer cicle de manera més qualitativa amb
el reconeixement i la utilització dels instruments i el material de laboratori; i a quart, fent un
tractament més quantitatiu, a través del càlcul d’errors, l’anàlisi de dades, l’elaboració i la
interpretació de taules de dades, els gràfics i l’aplicació de principis i lleis. Així mateix, es treballa la comunicació lingüística a través de la comprensió i expressió, tant
oral com escrita, en l’elaboració i l’exposició de projectes d’investigació, realització i
correcció d’activitats, exercicis, pràctiques de laboratori, ... L’elaboració de projectes requereix també el desenvolupament de la competència d’aprendre
a aprendre, en la planificació i posterior revisió de la feina, així com de la competència digital
en el procés de recerca, selecció i organització de la informació. Del segon al cinquè bloc (“La matèria”, “Els canvis”, “El moviment i les seves causes” i
“L’energia”), atès el caràcter pràctic i experimental de la matèria, es treballen de nou la
competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia a través de la
resolució de problemes: aplicant-hi principis i lleis apresos, analitzant i interpretant resultats i
fomentant l’ús de recursos tecnològics (com ara simuladors, gràfics, laboratoris virtuals...). I com que també al bloc cinquè al primer cicle de l’educació secundària obligatòria i al blocs
tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, a part de la competència
matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, es treballen les competències
digital, d’aprendre a aprendre i en comunicació lingüística.
7
Igualment en aquests blocs i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor
es potencia l’esperit crític amb els processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i
social, sobretot al nostre entorn més proper que són les Illes Balears. 4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE FÍSICA I QUÍMICA EN LA MILLORA DE LA
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA)
Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió,
que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:
- Treballar el vocabulari científic.
- Lectures que es troben en cada tema en els llibres de text o en fotocòpies
proporcionades pel professor.
- Lectura i comprensió de les activitat i problemes de física i de química.
- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fan esquemes o
resums.
- Activitats on l’alumne ha d’expressar els seus coneixements mitjançant un escrit
(treballs, activitats, elaboració de possibles articles d’opinió sobre un tema concret,
...)
- Exposició oral de temes tractats a classe
- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.
5. PLA DE SEGUIMENT D’ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant
l’observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a
terme omplint un full d’ítems elaborat per caporalia. L’objectiu és dur un control més
exhaustiu d’aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per
recuperar l’assignatura
6. TRACTAMENT DE LES TIC
Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents
maneres: - Utilització de calculadora per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.
- S’utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents vídeos, gràfics,
animacions, exposar treballs, ....
- Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa
7. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 2N D’ESO 7.1. Objectius Entendre què és la matèria, de què es compon i quines propietats té. Comprendre què són les magnituds i les unitats, i quina és la seva relació amb les propietats
de la matèria. Conèixer quines són les propietats generals de la matèria i com es mesuren. Reconèixer quines són les propietats específiques de la matèria i com es mesuren. Conèixer els estats en què es pot trobar la matèria. Reconèixer les principals propietats dels estats de la matèria. Saber els diferents canvis d’estat que pot patir la matèria. Conèixer els diferents canvis d’estat que pot patir l’aigua. Classificar la matèria en funció del nombre de substàncies que la constitueixen. Agrupar les mescles en funció de les substàncies que s’hi barregen. Descriure les solucions a partir de les concentracions. Conèixer els procediments per separar els components de les mescles.
8
Conèixer què caracteritza les substàncies pures i les compostes Saber com és la matèria per dins Diferenciar els materials naturals i els materials artificials Entendre el cicle dels materials Descriure correctament el moviment d’un cos utilitzant les paraules adequades. Poder calcular la velocitat dels cossos. Analitzar i representar tant els moviments rectilini uniforme com el rectilini variat. Ser capaç d’entendre la importància d’una conducció segura, eficient i responsable. Saber què són les forces, com es mesuren i com es representen Entendre com actuen les forces i quin efecte poden produir sobre un cos Conèixer quina és la força amb què s’atreuen els cossos Comprendre els efectes que produeixen les forces sobre la superfície dels cossos que es poden
deformar Saber què és la pressió atmosfèrica i a què és deguda Reconèixer les situacions de la vida en què es produeix un intercanvi d’energia. Aprendre a calcular l’energia potencial i l’energia cinètica dels cossos. Conèixer quins són els mecanismes per transferir energia. Reconèixer enginys que faciliten la transferència d’energia mitjançant el treball. Saber i diferenciar les principals fonts d’energia. Justificar la importància de l’estalvi energètic per protegir el medi ambient. Diferenciar calor de temperatura en el llenguatge científic Entendre que la matèria tendeix a assolir l’equilibri tèrmic Reconèixer les principals escales de mesura de la temperatura i quines són les seves unitats Aprendre els diferents mètodes en què es pot propagar la calor Comprendre què són les ones i com es manifesten en la natura Entendre què és el so, quines en són les característiques, i comprendre alguns fenòmens
relacionats amb el so. Comprendre què és la llum, quines en són les característiques, i comprendre alguns fenòmens
relacionats amb la llum. 7.2. Continguts
UD1. LA MATÈRIA DE L’UNIVERS - La ciència.
- La matèria i les seves propietats. Identificar les propietats i magnituds que
serveixen per a caracteritzar la matèria així com les seves unitats
- Diferenciar entre magnituds fonamentals i derivades .
- Sistema internacional d’unitats. Saber les unitats fonamentals del sistema
internacional.
- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...).
- Factors de conversió. Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió.
- Elaborar taules i gràfics. El mètode científic.
- Manejar correctament material de laboratori.
UD2. ELS ESTATS DE LA MATÈRIA
- Propietats de sòlids, líquids i gasos. Distingir les propietats que diferenciïn
els sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Teoria cineticomolecular. Utilitzar la teoria cineticomolecular per a
interpretar les propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Canvis d’estat. Saber anomenar els canvis d’estat i interpretar-los utilitzant la
teoria cineticomolecular
- Utilitzar instruments de mesura senzills (balança, proveta, termòmetre, etc.).
9
- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. Interpretar i explicar
gràfiques de refredament i escalfament de substàncies pures
- Lleis dels gasos. Saber predir i calcular el valor d’alguna magnitud (volum,
temperatura o pressió) d’una massa de gas aplicant les lleis dels gasos.
UD3: LES MESCLES
- Substàncies pures: simples i composts.
- Mescles heterogènies.
- Mescles homogènies.
- Dissolucions
- Concentració d’una dissolució.
- Tècniques de separació de mescles: per a mescles heterogènies i per a
mescles homogènies.
- Suspensions i col·loides.s.
UD4. LES SUBSTÀNCIES PURES
- Entendre l’estructura de la matèria.Introduir el concepte d’àtom.
- El model atòmic de Bohr.
- Conèixer les partícules fonamentals que formen l’àtom.
- La formació dels ions.
- molècules i cristalls
- Calcular la massa molecular.
- Diferenciar materials naturals i artificials.
- Alaitges
- El cicle del material.
UD5. EL MOVIMENT
- Posició.
- Trajectòria, espai recorregut i desplaçament.
- Velocitat
- Representació gràfica del moviment.
- MRU
- Acceleració
- MRUA
UD6. LES FORCES
- Què és una força?
- Intensitat d’una força.
- Representació de forces: punt d’aplicació, modul, direcció i sentit.
- Tipus de forces
- Relació forces i moviment. Massa i acceleració.
- Acció i reacció.
- Forces quotidianes.
- El pes i la gravetat.
- Pressió
10
UD7. L’ENERGIA. INTRODUCCIÓ A L’ÀTOM.
- Definició d’energia
- Característiques de l’energia
- Diferenciar els tipus d’energia
- Energia mecànica. Energia cinètica i potencial.
- Conservació de l’energia
- Fonts d’energia renovables i no renovables.
- Principi de conservació de l'energia mecànica.
- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables.
- Conèixer els Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’energia.
-
UD8. LA CALOR I LA TEMPERATURA
- Calor i temperatura.
- Efectes de la calor sobre els cossos
- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.
- La mesura de la Temperatura.
- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.
- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que ens
envolten.
- Escales termomètriques
UD9. LES ONES. LA LLUM I EL SO
- Les ones i les seves característiques.
- Identificar el so i la llum com una ona.
- El so.
- Propietats i aplicació del so.
- La contaminació acústica.
- La llum.
- Reflexió de la llum i miralls.
- Refracció de la llum i lents.
- Contaminació lumínica.
11
7.3. Criteris d’avaluació UD1 LA MATÈRIA DE L’UNIVERS
● Entendre què és una magnitud i a quines propietats s’aplica.
● Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria,
utilitzant aquestes últimes per a la caracterització de substàncies.
● Relaciona propietats dels materials del seu entorn amb l’ús que es fa d’ells.
● Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la
seva densitat.
UD2 ELS ESTATS DE LA MATÈRIA
● Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació depenent
de les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi.
● Explica les propietats dels gasos, els líquids i els sòlids utilitzant el model
cineticomolecular.
● Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model
cineticomolecular i l’aplica a la interpretació de fenòmens quotidians.
UD3 LES MESCLES
● Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i en
mescles, especificant en aquest últim cas si es tracta de mescles homogènies, heterogènies
o col·loides.
● Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies
d’especial interès.
● Realitza experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procediment
seguit i el material utilitzat, determina la concentració i l’expressa en grams per litre
● Dissenya mètodes de separació de mescles segons les propietats característiques de
les substàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat.
UD4. LES SUBSTÀNCIES PURES ● Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva
localització a l’àtom.
● Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules interpretant
aquest fet en substàncies d’ús freqüent i calcula les seves masses moleculars.
UD5. EL MOVIMENT ● Establir la velocitat d’un cos com la relació entre l’espai recorregut i el temps invertit
a recórrer-lo.
● Justifica si un moviment és accelerat o no.
● Deduir el valor de la veloxitat i l’acceleració utilitzant gràfiques espai/temps i
velocitat/temps.
● Realitza càlculs per resoldre problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat
UD6. LES FORCES
● Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en l’estat de moviment i de
les deformacions.
● Reconèixer les diferents forces que apareixen en la naturalesa.
● En situacions de la vida quotidiana, relaciona les forces amb els seus corresponents
efectes en la deformació o en l’alteració de l’estat de moviment d’un cos
12
● Descriu la utilitat del dinamòmetre per mesurar la força elàstica i registra els resultats
en taules i les representacions gràfiques expressant el resultat experimental en unitats
en el Sistema Internacional.
UD7. L’ENERGIA ● Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia
● Aplicar el concepte de la conservació de l’energia situacions habituals.
● Entendre com es produeix la treansferència d’energia en cada situació.
● Font d'energia. Energies renovables i no renovables
● Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi
ambient.
UD8. CALOR I TEMPERATURA
● Explica el concepte de temperatura i el diferencia dels d’energia i calor.
● Equilibri tèrmic
● Conèixer els efectes de la calor sobre els cossos
● Coneix l’existència d’una escala absoluta de temperatura i relaciona les escales
Celsius i Kelvin.
● Explica el fenomen de la dilatació
● Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.
● Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la transformació
d'un estat a un altre de la matèria.
UD9. LES ONES. LA LLUM I EL SO
● Definir amb claredat el que és una ona.
● Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de
l'ona.
● Conèixer les principals característiques d'una ona.
● Conèixer les unitats de freqüència.
● Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.
● Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.
● Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.
● Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.
7.4. Temporalització
1a avaluació UD1: La matèria de l’univers
UD2: Els estats de la matèria
UD3: Les mescles
2a avaluació UD4: Les substàncies pures
UD5: El moviment
UD6: Les forces
3a avaluació UD7: L’energia dels canvis
13
UD8: Calor i temperatura
UD9: Ones. El so i la llum
7.5. Criteris de qualificació 70% Examen 20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori 10% Actitud
● Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5,
tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
● L’alumne/a aprovarà el curs sempre que tingui les tres avaluacions aprovades o en el cas de
tenir-ne una de suspesa, amb una nota superior a 4, si la mitjana de les tres avaluacions és
superior a 5.
RECUPERACIÓ 1 Si l’alumne no supera la matèria al juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on
realitzarà una prova escrita (70%) de tots els continguts de la matèria. A més a més, haurà de
lliurar la feina d’estiu que comptarà un 30% de la nota final.
7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries Aquestes són algunes de les pràctiques / activitats que es poden fer durant el curs:
- Estudi de la velocitat.
- Construcció d’un dm3 i d’un m
3 amb canyetes. Mesurar longituds, superfícies i
- Punt de fusió i ebullició de l’aigua
- Calcul de la densitat de sòlids i líquids
- Corrents de convecció
- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi de
capses de ressonància i diapasons
- Anàlisi del consum d’energia a Mallorca
- Equilibri tèrmic
- Efectes de la calor sobre els cossos.
7.7. Atenció a la diversitat El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells
alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats
educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida
lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats
didàctiques.
Les adaptacions curriculars per a segon d’ESO s’elaboraran individualment per a cada alumne
i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament. 7.8. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un
dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats
específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes
de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes
participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.
14
8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO
Encara que aquest curs la matèria de Ciències naturals s’ha dividit en dues: Bilogia i geologia
i Física i química, és un mateix professor que imparteix les dues matèries. Per motius
pedagògics, s’ha optat per no dividir les quatre hores setmanals en les dues matèries, sinó que
s’impartirà la matèria de Biologia i geologia durant la primera meitat del curs, i la matèria de
Física i química en la segona meitat del curs. Això implica que en la primera avaluació les
qualificacions de les dues matèries seran iguals, i correspondran a la nota de la part de
Biologia i geologia. En la segona i tercera avaluació cada matèria ja tindrà la seva nota
corresponent. Els pares dels alumnes de tercer ja estan informats d’aquest fet.
Tot i que el departament de Física i química també dóna la matèria de Biologia i
geologia, en aquesta programació només s’inclou la matèria de Física i química. La
informació corresponent a la matèria de Biologia i geologia està inclosa en la programació del
departament de Biologia i geologia. 8.1. Continguts i criteris d’avaluació.
U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.
- La ciència.
- La matèria i les seves propietats. Identificar les propietats i magnituds que
serveixen per a caracteritzar la matèria així com les seves unitats
- Diferenciar entre magnituds fonamentals i derivades .
- Sistema internacional d’unitats. Saber les unitats fonamentals del sistema
internacional.
- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...).
- Factors de conversió. Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió.
- Elaborar taules i gràfics. El mètode científic.
- Manejar correctament material de laboratori.
U.2: ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA
- Propietats de sòlids, líquids i gasos. Distingir les propietats que diferenciïn els
sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Teoria cineticomolecular. Utilitzar la teoria cineticomolecular per a interpretar les
propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Canvis d’estat. Saber anomenar els canvis d’estat i interpretar-los utilitzant la
teoria cineticomolecular
- Utilitzar instruments de mesura senzills (balança, proveta, termòmetre, etc.).
- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. Interpretar i explicar gràfiques
de refredament i escalfament de substàncies pures
- Lleis dels gasos. Saber predir i calcular el valor d’alguna magnitud (volum,
temperatura o pressió) d’una massa de gas aplicant les lleis dels gasos.
U.3: COM ES PRESENTA LA MATÈRIA
- Classificació dels sistemes materials. Diferenciar elements, composts,
dissolucions i mescles heterogènies. Identificar exemples de la vida quotidiana.
- Separació dels components d’una mescla amb tècniques com filtració, decantació,
...
- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat. Fer càlculs
de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/l.
15
- Solubilitat. Explicar el concepte de solubilitat i identificar els factors que afecten
la solubilitat dels sòlids en els líquids i la dels gasos en els líquids.
U.4: PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM
- Electrostàtica. Explicar el fenòmen de l’electrostàtica a través de diferents
experiments
- L'àtom i les partícules que el formen. Models atòmics. Explicar els diferents
models atòmics. Reconèixer la importància dels models i de la seva confrontació
amb els fets empírics.
- Nombre atòmic i màssic. Calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom.
- Àtoms, isòtops i ions. Radioactivitat. Distingir entre àtoms neutres i ions.
Identificar isòtops d’un mateix element i conèixer algunes de les seves
aplicacions
- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del
coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la
Ciència.
U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS
- Els elements químics. Conèixer els símbols dels elements.
- Classificació dels elements, la taula periòdica. Explicar per què els elements
s’ordenen en períodes i grups
- Utilització de la taula periòdica. Diferenciar entre metalls, no metalls i gasos
nobles.
- Identificar els elements químics més comuns
- Conèixer com s’agrupen els elements: àtoms, molècules i cristalls.
- Nomenclatura de compostos binaris. Valoració de la utilització d'una
nomenclatura comú.
- Conèixer els compostos químics més comuns.
U.6: CANVIS QUÍMICS
- Canvi físic i canvi químic. Diferenciar entre canvi físic i químic.
- Reaccions químiques. Representar reaccions químiques senzilles i ajustar-les.
- Conservació de la massa en una reacció. Càlculs de massa en reaccions
químiques senzilles. Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.
- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques senzilles.
- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la vida
diària i en la indústria.
- Valorar la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat
mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d’increment
qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.
- Reconeixer les aportacions de la indústria química en el desenvolupament i
fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a
l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.
- Criticar els efectes positius i negatius que produeixen els productes químics
presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi ambient.
- Valorar la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de
feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les
normes de seguretat.
- Mostrar interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les
reaccions químiques.
16
8.2. Possibles pràctiques de laboratori - Materials de laboratori
- Normes de l’ús del laboratori
- Aplicació del mètode científic.
- Canvi d’unitats. Factors de conversió.
- Mesura de la densitat
- Canvis d’estat
- Activitats sobre la concentració de les dissolucions
- Preparació de dissolucions
- Tècniques de separació de mescles
- Coneixement dels elements químics
- Reaccions químiques
8.3. Activitats complementàries i extraescolars Està previst que els alumnes de 3er d’ESO facin una sortida per visitar el Banc de Sang i
Teixits de les Illes Balears durant la segona avaluació. En aquesta visita ens parlaran de les
característiques de la sang, la importància de la donació de sang, ... 8.4. Atenció a la diversitat
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots
aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats
educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida
lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats
didàctiques.
8.5. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix,
cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats
específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en
dossiers i fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant.
8.6. Temporalització
1a AVALUACIÓ
2a AVALUACIÓ UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura. UD 2. Estats físics de la matèria
3a AVALUACIÓ
UD 3. Com es presenta la matèria UD 4. Propietats elèctriques i l’àtom UD 5. Elements i compostos químics UD 6. Canvis químics
8.7. Criteris de qualificació 70% Examen 20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori 10% Actitud
17
- Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o
superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
- La nota final de curs és la mitjana de les 2 darreres avaluacions.
- Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir
a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots
els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d’estiu. L'examen representa el
70% de la nota i la feina d'estiu el 30%. Per poder fer mitjana s'haurà d'obtenir una
nota superior a 3'5 a l'examen.
9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D’E.S.O 9.1. Objectius
- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis que
regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformement accelerat.
- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan en
moviment com sobre els que estan en repòs.
- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.
- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les forces
gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els efectes
d’aquestes forces sobre el nostre planeta.
- Reconèixer les formes d’energia i les seves transformacions, així com la seva
conservació en els sistemes físics.
- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens observables en
la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure, la pèrdua d’energia en
forma de calor en un motor, etc.
- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió, corrosió,
etc.) i explicar com es produeixen.
- Conèixer la importància de la química del carboni.
- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran importància, així
com les bases teòriques que han permès el seu desenvolupament.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb fets
observables en la naturalesa.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i
conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a motor del
desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les
persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el
comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d’aquestes lleis.
9.2. Continguts
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.
Conceptes - L’estructura de l’àtom. El sistema periòdic dels elements químics.
- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L’enllaç químic: enllaços
iònic, covalent i metàl·lic.
- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d’enllaç. Estudi
experimental.
18
Procediments - Classificar els elements en metalls i no metalls
- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç iònic.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç covalent.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç metàl·lic.
Actituds
- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor coneixement
de les seves propietats.
- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les substàncies i
les seves característiques bàsiques.
Tema 2. Formulació inorgànica.
Conceptes - Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons les
normes de la IUPAC.
Procediments
- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.
Actituds
- Valoració de la utilització d’una nomenclatura comú.
Tema 3. La reacció química.
Conceptes - Interpretació d’una reacció química com a ruptura i formació d’enllaços.
- El mol com a unitat de quantitat de substància.
- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.
Dissolucions. Gasos.
- Intercanvi d’energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i
exotèrmiques.
- Velocitat de reacció. Disseny i realització d’experiències per determinar els factors
que la poden modificar.
- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers
vius i amb la indústria.
Procediments
- Identificar correctament una transformació química.
- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l’efecte dels distints
factors que afecten a la velocitat de reacció.
- Resolució d’activitats i exercicis d’aplicació.
- Resolució de problemes
Actituds
- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.
- Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.
- Mantenir unes normes de seguretat, d’ordre i de neteja en el laboratori.
19
Tema 4. Formulació orgànica.
Conceptes - Interpretació de les peculiaritats de l’àtom de carboni: possibilitats de combinació
amb l’hidrogen i altres àtoms.
- Les cadenes carbonades.
- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema de
l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.
- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.
- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.
- Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i desenvolupament de
la vida.
Procediments
- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.
- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs, alcohols i
àcids orgànics senzills.
Actituds
- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en l’obtenció de
productes útils per les nostres activitats quotidianes.
- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la seva
recuperació i el reciclatge.
Moviment i Forces
Tema 5. El moviment
Conceptes
- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.
- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi
experimental de la caiguda lliure.
- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.
Procediments - Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels distints tipus de moviments
senzills.
- Anàlisi I interpretació de gràfiques i taules.
- Estudi de fenòmens d’inducció per a l’obtenció de la llei de caràcter universal
sempre que sigui possible.
- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.
- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.
-
Actituds - Disposició científica davant el plantejament d’interrogants al voltant de fets que
ocorren al nostre entorn.
- Potenciació del treball individual i en equip.
- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.
20
Tema 6. Les forces.
Conceptes
- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d’interacció.
- Composició de forces. Equilibri de forces.
- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.
Procediments
- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.
- Composar i descomposar forces.
- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.
- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten,
tractant d’explicar els seus moviments senzills.
- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.
- Disseny i realització d’experiències que permeten comprovar una hipòtesi
determinada.
- Resolució d’activitats i exercicis numèrics
-
Actituds - Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d’experiències i
mesures, així com en la seva representació.
- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.
- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació
d’exercicis, informes, activitats, etc.
- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en
l’expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.
Tema 7. Forces gravitatòries.
Conceptes
- L’astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l’Univers.
- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.
- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de
l’enfrontament entre dogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del telescopi
de Galileu i les seves aplicacions.
- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos.
- La concepció actual de l’Univers. Valoració d’avenços científics i tecnològics.
Aplicacions dels satèl·lits.
Procediments
- Descriure els principals components cosmològics de l’Univers.
- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.
- Calcular les forces d’atracció entre els cossos.
- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.
- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.
Actituds
- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l’ordre cosmològic
universal.
21
- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre planeta, sinó
també a tot l’Univers.
Energia, treball i calor.
Tema 8.Treball i energia.
Conceptes - Valoració del paper de l’energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i
inconvenients de les diverses fonts d’energia.
- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d’energia: cinètica i potencial
gravitatòria.
- Estudi de l’eficàcia en la realització d’un treball: concepte de potència.
- Llei de conservació i transformació de l’energia i les seves implicacions.
Procediments
- Obtenció de la informació mitjançant l’observació natural.
- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l’energia i el treball.
- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen transformacions
d’energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.
- Utilització del Principi de Conservació de l’Energia Mecànica aplicant-lo a aparells i
màquines d’ús quotidià, identificant les energies transformades i comparant consums
i rendiments.
- Anàlisi d’algunes màquines simples.
Actituds - Valoració de la importància que les magnituds d’energia, treball i potència tenen en la
indústria i la tecnologia.
- Valoració de la necessitat d’explotar racionalment les fonts d’energia, sobre tot
aquelles que no són renovables.
Tema 9.Forces i pressions en fluids.
Conceptes - La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids.
- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d’experiències per posar-la de manifest.
- Principis de Pascal i d’Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.
Procediments
- Disseny i realització d’experiències amb emissió d’hipòtesis i control de variables per
a determinar magnituds com la pressió i la força de l’empenta deguda als fluids.
- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida quotidiana.
Actituds
- Disposició al plantejament d’interrogants davant els fets que passen al nostre entorn.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i
realització d’experiències.
- Responsabilitat i prudència en la pràctica d’esports relacionats amb la nàutica.
- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra vida
quotidiana.
22
Tema 10. Transferència d’energia: calor.
Conceptes - Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.
- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d’estat i dilatació
- Equivalència entre calor i treball
- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació
Procediments
- Canvi d’unitats de la temperatura
- Calor absorbit i cedit en un canvi d’estat
- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d’estat
- Pas de calories a joules
- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana
Actituds
- Diferenciar entre temperatura i calor
- Identificar la calor com a transferència d’energia
- Ser conscient de la importància de l’aïllament en l’estalvi energètic casolà
9.3. Criteris d’avaluació Amb els següents criteris d’avaluació s’indica quins són els objectius mínims que s’ hauran
d'assolir. 1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir d’altres
preexistents.
2. Diferenciar entre processos físics i químics.
3. Saber utilitzar la taula periòdica.
4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes numèrics.
5. Distingir els distints tipus d’enllaç i conèixer les propietats del compost format.
6. Formular correctament compostos inorgànics.
7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d’equacions químiques prèviament ajustades.
8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals.
9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i
insaturats.
10. Descriure les característiques d’un moviment a partir de gràfics espai-temps i velocitat-
temps.
11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i uniformement
accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les unitats de velocitat I
acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.
23
12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la dinàmica.
Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en relació a altres
cossos.
13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d’objectes sobre els quals actuen forces
constants.
14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l’atracció entre
masses i l’acceleració de la gravetat en els planetes.
15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució de
problemes.
16. Explicar la conservació de l’energia i la seva importància en els sistemes físics.
Relacionar la variació de l’energia mecànica que s’ha produït en un determinat procés
amb el treball que s’ha realitzat.
9.4 Temporalització Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics BLOC 2 .- Moviment i Forces BLOC 3 .- Energia, treball i calor.
La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats que es realitzaran és la
següent:
1a
AVALUACIÓ
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. Tema 2. Formulació inorgànica. Tema 3. La reacció química.
2a
AVALUACIÓ
Tema 4. Formulació orgànica. Tema 5. El moviment. Tema 6. Les forces. Forces gravitatòries.
3a
AVALUACIÓ
Tema 7. Treball i energia Tema 8. Forces i pressions en fluids. Tema 9. Transferència d’energia: calor.
9.5. Criteris de qualificació
Examen 80 % Feina diària
Pràctiques de laboratori Actitud
20 %
● Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o
superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
● La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per
poder fer la mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part.
24
● Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on realitzarà una prova
escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar de tota la
matèria donada durant el curs (80% de la nota). A més a més, haurà de lliurar la feina
d'estiu (20% de la nota).
9.6. Pràctiques de laboratori
- Observació de propietats de diferents elements químics.
- Classificació de substàncies segons el tipus d’enllaç.
- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.
- Estudi del moviment rectilini uniforme.
- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.
- La força de fregament.
- Càlcul de g amb el pèndol.
9.7. Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació
lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la
interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp
digital 5.-Competència social i
ciudadana 6.-Competència cultural i
artística 7.-Competència per aprendre a
aprendre 8.-Autonomia i iniciativa
personal
1 2 3 4 5 6 7 8
Tema 1. sistema periòdic i enllaç x x x x x x
Tema 2. Formulació inorgànica x x x x
Tema 3. La reacció química x x x x x x
Tema 4. Formulació orgànica. x x x x
Tema 5. El moviment x x x x x x
Tema 6. Les forces. Forces
gravitacionals. x x x x x x x x
Tema 7. Treball i energia x x x x x x
Tema 8. Forces i pressions en
fluids. x x x x x x
Tema 9. Transferència d’energia:
calor x x x x x x
10. CIÈNCIES APLICADES A L'ACTIVITAT PROFESSIONAL 10.1. Objectius Els objectius de la matèria són els següents:
25
1. Conèixer les normes bàsiques de seguretat i higiene en el laboratori, així com els
procediments de desinfecció habituals. 2. Tractar amb seguretat per a les persones i respecte per al medi ambient els residus produïts
al laboratori i contribuir en general a la millora de la reutilització i del reciclatge dins el centre
educatiu. 3. Efectuar mesures de manera precisa amb diferents aparells i instruments i interpretar-ne els
resultats. 4. Conèixer les principals biomolècules en els aliments. 5.Conèixer els diferents tipus de contaminants i els processos de tractament de residus. 6. Valorar la importància de l’R+D+I en el procés de millora de la productivitat. 7. Desenvolupar les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la
comunicació com a instrument de feina en la selecció, l’anàlisi i la interpretació de textos
científics senzills i de divulgació. 8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nous
coneixements. 9. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre
propis del treball científic. 10. Adquirir hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica. 11. Reconèixer i valorar la importància de la ciència en conjunt en la millora dels hàbits de
salut i de consum i en la cura del medi ambient, necessària per fer sostenible el nostre planeta
i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim. 10.2. Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables BLOC 1. TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES Continguts Laboratori: organització, materials i normes de seguretat. Utilització de les TIC per al treball experimental del laboratori. Tècniques d’experimentació en física, química, biologia i geologia. Aplicacions de la ciència en les activitats laborals. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Emprar correctament els materials i els productes del laboratori. 1.1. Determina el tipus d’instrumental de laboratori necessari segons el tipus d’assaig que
faci. 2. Complir i respectar les normes de seguretat i higiene del laboratori. 2.1. Reconeix i compleix les normes de seguretat i higiene que regeixen en les feines de
laboratori. 3. Contrastar algunes hipòtesis basant-se en l’experimentació, la recopilació de dades i
l’anàlisi de resultats. 3.1. Recull i relaciona dades obtingudes per diferents mitjans per transferir informació de
caràcter científic. 4. Aplicar les tècniques i l’instrumental apropiats per mesurar magnituds. 4.1. Determina volums, masses i temperatures fent servir assajos de tipus físic o químic 5. Preparar dissolucions de diversa índole, utilitzant estratègies pràctiques. 5.1. Decideix quin tipus d’estratègia pràctica és necessari aplicar per preparar una
dissolució concreta. 6. Separar els components d’una mescla emprant les tècniques instrumentals apropiades 6.1. Estableix quin tipus de tècniques de separació i purificació de substàncies s’han
d’utilitzar en algun cas concret. 7. Predir quin tipus de biomolècules són presents en diferents tipus d’aliments. 7.1. Discrimina quins tipus d’aliments contenen diferents biomolècules.
26
8. Determinar quines tècniques habituals de desinfecció cal emprar segons l’ús que es faci del
material instrumental. 8.1. Descriu tècniques i determina l’instrumental apropiat per als processos quotidians de
desinfecció. 9. Precisar les fases i els procediments habituals de desinfecció de materials d’ús quotidià als
establiments sanitaris, d’imatge personal, de tractaments de benestar i en les indústries i
locals relacionats amb les indústries alimentàries i les seves aplicacions. 9.1. Decideix sobre mesures de desinfecció de materials d’ús quotidià en diferents tipus
d’indústries o de mitjans professionals. 10. Analitzar els procediments instrumentals que s’utilitzen en diverses indústries com
l’alimentària, l’agrària, la farmacèutica, la sanitària, d’imatge personal, etc.
10.1. Relaciona diferents procediments instrumentals amb la seva aplicació en el
camp industrial o en el de serveis. 11. Contrastar les possibles aplicacions científiques en els camps professionals directament
relacionats amb el seu entorn. 11.1. Assenyala diferents aplicacions científiques en camps de l’activitat professional del seu
entorn. BLOC 2. APLICACIONS DE LA CIÈNCIA EN LA CONSERVACIÓ DEL MEDI
AMBIENT Continguts Contaminació: concepte i tipus. Contaminació del sòl. Contaminació de l’aigua. Contaminació de l’aire. Contaminació nuclear. Tractament de residus. Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental. Desenvolupament sostenible. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Precisar en què consisteix la contaminació i categoritzar-ne els tipus més representatius. 1.1. Empra el concepte de contaminació aplicat a casos concrets. 1.2. Discrimina els diferents tipus de contaminants de l’atmosfera, així com l’origen i els
efectes. 2. Contrastar en què consisteixen els diferents efectes mediambientals com ara la pluja àcida,
l’efecte hivernacle, la destrucció de la capa d’ozó i el canvi climàtic. 2.1. Categoritza els efectes mediambientals coneguts com a pluja àcida, efecte hivernacle,
destrucció de la capa d’ozó i canvi climàtic global i en valora els efectes negatius per a
l’equilibri del planeta. 3. Precisar els efectes contaminants que es deriven de l’activitat industrial i agrícola,
principalment sobre el sòl. 3.1. Relaciona els efectes contaminants de l’activitat industrial i agrícola sobre el sòl. 4. Precisar els agents contaminants de l’aigua i informar sobre el tractament de depuració
d’aquesta. Recopilar dades d’observació i experimentació per detectar contaminants en
l’aigua. 4.1. Discrimina els agents contaminants de l’aigua, en coneix el tractament i dissenya algun
assaig senzill de laboratori per detectar-los. 5. Precisar en què consisteix la contaminació nuclear, reflexionar sobre la gestió dels residus
nuclears i valorar críticament la utilització de l’energia nuclear. 5.1. Estableix en què consisteix la contaminació nuclear, analitza la gestió dels residus
nuclears i argumenta sobre els factors a favor i en contra de l’ús de l’energia nuclear.
27
6. Identificar els efectes de la radioactivitat sobre el medi ambient i la seva repercussió sobre
el futur de la humanitat. 6.1. Reconeix i distingeix els efectes de la contaminació radioactiva sobre el medi ambient i
la vida en general. 7. Precisar les fases procedimentals que intervenen en el tractament de residus. 7.1. Determina els processos de tractament de residus i valora críticament la recollida
selectiva d’aquests. 8. Contrastar arguments a favor de la recollida selectiva de residus i la seva repercussió en
l’àmbit familiar i social. 8.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos materials.
9. Fer servir assajos de laboratori relacionats amb la química ambiental, conèixer què és una
mesura de pH i com s’empra per controlar el medi ambient. 9.1. Formula assajos de laboratori per conèixer aspectes desfavorables del medi ambien 10. Analitzar i contrastar opinions sobre el concepte de desenvolupament sostenible i les
seves repercussions per a l’equilibri mediambiental. 10.1. Identifica i descriu el concepte de desenvolupament sostenible. Enumera possibles
solucions al problema de la degradació mediambiental. 11. Participar en campanyes de sensibilització, en l’àmbit del centre educatiu, sobre la
necessitat de controlar l’ús dels recursos energètics o d’un altre tipus. 11.1. Aplica amb els companys mesures de control d’utilització dels recursos i hi implica el
mateix centre educatiu. 12. Dissenyar estratègies per donar a conèixer als companys i persones properes la necessitat
de mantenir el medi ambient. 12.1. Planteja estratègies de sostenibilitat en l’entorn del centre. BLOC 3. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ (R+D+I) Continguts Concepte d’R+D+I. Importància per a la societat. Innovació. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Analitzar la incidència de l’R+D+I en la millora de la productivitat i l’augment de la
competitivitat en el marc globalitzador actual. 1.1. Relaciona els conceptes de recerca, desenvolupament i innovació. Contrasta les tres
etapes del cicle R+D+I. 2. Investigar, argumentar i valorar sobre tipus d’innovació, ja sigui en productes o en
processos, valorant críticament totes les aportacions que s’hi fan ja sigui d’organismes estatals
o autonòmics o d’organitzacions de diversa índole. 2.1. Reconeix tipus d’innovació de productes basada en la utilització de nous materials, noves
tecnologies, etc., que sorgeixen per donar resposta a noves necessitats de la societat. 2.2. Enumera quins organismes i administracions fomenten l’R+D+I en l’àmbit estatal i
autonòmic. 3. Recopilar, analitzar i discriminar informació sobre diferents tipus d’innovació en
productes i processos, a partir d’exemples d’empreses capdavanteres en innovació. 3.1. Precisa com la innovació és o pot ser un factor de recuperació econòmica d’un país 3.2. Enumera algunes línies d’R+D+I que hi ha actualment per a les indústries químiques,
farmacèutiques, alimentàries i energètiques.
28
4. Empra adequadament les TIC per cercar, seleccionar i processar la informació en la
investigació o l’estudi que relacioni el coneixement científic aplicat a l’activitat professional.
4.1. Discrimina sobre la importància que tenen les tecnologies de la informació i la
comunicació en el cicle de recerca i desenvolupament. BLOC 4. PROJECTE D’INVESTIGACIÓ Continguts Projecte d’investigació. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies de treball científic. 1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència. 2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i
l’argumentació. 2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa. 3. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes usats per obtenir-la. 3.1.
Empra diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar les
seves investigacions. 4. Participar, valorar i respectar la feina individual i en grup. 4.1. Participa, valora i respecta la feina individual i de grup. 5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació duit a terme. 5.1. Dissenya petits treballs d’investigació sobre un tema d’interès científic i tecnològic,
animals i/o plantes, els ecosistemes de l’entorn o l’alimentació i la nutrició humana per
presentar-los i defensar-los a l’aula. 5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les
seves investigacions. 10.3. Temporalització Primera Avaluació: BLOC 1. Tècniques instrumentals bàsiques. Segona Avaluació: BLOC 2. Aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient. BLOC 3. Recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). BLOC 4. Projecte d’investigació Tercera Avaluació: BLOC 4. Projecte d’investigació 10.4. Criteris de qualificació Per aprovar l'assignatura s'aplicaran els següents criteris. No es farà mitjana si un criteri és
igual a zero.
Informes de laboratori, treballs, exposicions 50%
Quadern de laboratori 20%
Feina diària 20%
Actitud, respecte i normes de seguretat 10%
El procediment de recuperació l'indicarà la professora durant el curs.
29
11.PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT 11.1 Objectius de la materia 1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models
més importants i generals de la física i de la química. Aplicar-los per explicar situacions reals
i de la vida quotidiana. 2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida i
aplicable en futurs estudis. 3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius i
quantitatius mitjançant la formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, l’elaboració
d’estratègies de resolució, el disseny d’experiments, el tractament de dades, l’anàlisi de
resultats i l’elaboració dels corresponents informes. 4. Relacionar els nous continguts de l’assignatura amb els previs i amb els d’altres matèries
per construir un cos coherent de coneixements. 5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar
de forma coherent i adequada al nivell corresponent de coneixements.
6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació per
fer simulacions, tractar dades, i extreure i emprar informació de fonts diverses.
7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parant
especial atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.
8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant la
importància del rigor i del raonament sobre les postures tancades o dogmàtiques.
9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient,
el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la seva aportació al desenvolupament del pensament
humà.
11.2 Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències Comunicació lingüística La lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes un
vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El
desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l’expressió
escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia La resolució d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb
equacions, la notació científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de
càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats
de problemes o d’experiències, el treball experimental i la recerca d’arguments també
fomenten la competència en ciència i tecnologia. Competència digital
30
Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiques
per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar
determinats processos, i Internet per obtenir informació. Aprendre a aprendre El disseny d’estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de recerca, i la
resolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar
la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La
lectura de textos científics i la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític i
l’autonomia en l’aprenentatge. Competències socials i cíviques L’interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb el
benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l’intercanvi d’idees
antagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de competències. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els
alumnes hagin d’actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els
resultats i comunicar-los de forma adequada. 11.3. Continguts i criteris d’avaluació Continguts generals
- Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.
- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i
trobar respostes a qüestions més o menys obertes.
- Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.
- Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per contrastar hipòtesis.
- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una investigació o en
la resolució de problemes.
- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents
fenòmens naturals.
- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l’ús de tècniques bàsiques de
l’àmbit científic i l’aplicació de conceptes.
- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de
química i de física, com també l’adquisició d’hàbits que impliquin un maneig i una
cura correctes del material, i un comportament conforme a les normes de seguretat en
el laboratori i en el tractament de residus.
- Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.
- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.
- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el
vocabulari adequat.
- Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva conservació i
protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de
la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions
dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
31
Unitat 1. L’activitat científica.
- Estratègies necessàries en l’activitat científica.
- Magnituds i unitats, múltiples i submúltiples. Factors de conversió. Xifres
significatives. Notació científica. Errors
Unitat 2. Aspectes quantitatius de la química.
- Revisió de la teoria atòmica de Dalton.
- Lleis dels gasos. Equació dels gasos ideals.
- Determinació de fórmulesempíriques i moleculars
- Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats
col·ligatives.
- Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrometria.
Unitat 3. Reaccions químiques.
- Estequiometria de les reaccions.
- Reactiu limitant i rendiment d’una reacció
- Química i indústria
Unitat 4. Transformacions energètiques i espontaneitat de les reaccions químiques
- Sistemes termodinàmics
- Primer principi de la termodinàmica
- Entalpia. Equacions termoquímiques
- Llei de Hess
- Segon principi de la termodinàmica. Entropia
- Factors que intervenen en l’espontaneïtat d’una reacció química. Energia de Gibbs.
- Conseqüències socials i mediambientals de les reaccions químiques de combustió.
Unitat 5. Química del carboni
- Enllaços de l’àtom de carboni
- Composts de carboni: hidrocarburs, composts nitrogenats i oxigenats
- Aplicacions i propietats
- Formulació i nomenclatura IUPAC dels composts del carboni
- Isomeria estructural
- El petroli i els nous materials
Unitat 6. Cinemàtica
- Sistemes de referencia inercials.
- Principi de realtivitat de Galileu
- Moviment circular uniformement accelerat
- Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat
- Descripció del moviment harmònic simple (MHS)
Unitat 7. Dinàmica
- La força com a interacció
- Forces de contacte. Dinàmica dels cossos lligats
- Forces elàstiques. Dinàmica del MAS
- Sistema de dues partícules
- Conservació del moment lineal i impuls mecànic
- Dinàmica del moviment circular uniforme
- Lleis de Kepler
32
- Forces centrals. Moment d’una força i moment angular. Conservació del moment
angular
- Llei de gravitació universal
- Interacció electrostàtica: llei de Coulomb
Unitat 8. Energia
- Energia mecànica i treball
- Sistemes conservatius
- Teorema de les forces vives
- Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple
- Diferència de potencial elèctric
11.4 Seqüenciació i temporalització
1a avaluació
UD1: L’activitat científica
UD2: Aspectes quantitatius de la química
UD3: Reaccions químiques
2a avaluació
UD4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions
químiques
UD5: Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura
UD6: Cinemàtica
3a avaluació UD7: Dinàmica
UD8: L’energia
11.5 Metodologia L’orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es parteix de
les idees prèvies de l’alumnat, i a través de les corresponents activitats, provocar una
aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat d’explicació i predicció.
Per això es tindrà en compte que: a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada tema,
sobre els diferents conceptes a estudiar. b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l’aprenentatge de
l’alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com afavorir
reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels distints
alumnes i les conclusions extretes per cada un d’ells es posaran a l’abast de la resta del grup-
classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar possibles alternatives als
problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada entre tots.
c) Es donarà importància als continguts actitudinals, ja que són els que asseguren
l’adopció de conductes respectuoses amb l’entorn.
d) S’utilitzarà l’entorn Moodle l’email o blocs per passar material a l’alumnat, exercicis
de repàs o d’ampliació, material de suport a les explicacions de classe i com a forma
d’entregar treballs de classe.
11.6 Procediments d'avaluació Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :
33
- Les proves escrites al final de cada tema (o temes)..
- L’actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe
- Els treballs encomanats.
- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.
- Les pràctiques al laboratori
Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per avaluar el
grau d’aprenentatge del grup. 11.7 Criteris de qualificació ● 85 % conceptes: proves escrites
● 15% procediments, actitud, interès, participació i realització de la feina feta a casa.
Aquest percentatge només servirà per pujar nota si la nota de les proves escrites és
superior a 4,5.
Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5,
tenint en compte els percentatges esmentats. La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per poder fer la
mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part. Si és inferior en alguna de les dues parts es
considerarà l’assignatura suspesa. Recuperació 1 Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-
se a la convocatòria extraordinària de setembre, on es realitzarà una prova escrita de tots
els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar de la part de química i la part de
física.
2 Per aprovar l’assignatura a la prova de setembre, la mitjana de les parts de física i
química d’aquesta prova ha de ser superior a 5. Per a poder fer aquesta mitjana s’ha de
treure un mínim de 4 en cada part, si la nota és inferior en alguna de les dues parts es
considerarà suspesa l’assignatura.
11.8 Material didàctic
● Fotocòpies facilitades per la professora
● Ordinador, connexió a la xarxa amb canó d’imatge.
11.9 Sortides extraescolars Està prevista la sortida a l’aeròdrom de Binissalem al mes d’abril.
12. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT 12.1. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències - Comunicació lingüística Expressar-se de forma oral i escrita utilitzant el llenguatge científic amb rigor, comprendre
textos, buscar, recopilar i processar informació, valorar el diàleg com a eina bàsica per a la
convivència. - Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Saber usar conceptes i termes matemàtics, fer càlculs numèrics i emetre judicis sobre aquests,
interpretant els resultats i la seva validesa, resoldre problemes, emprar i manipular material de
laboratori, usar dades científiques, prendre decisions basades en proves i arguments, assumir
els criteris ètics associats a la ciència i a la tecnologia i valorar el coneixement científic.
34
- Competència digital Conèixer les principals aplicacions informàtiques, saber obtenir informació i usar-la de forma
crítica. - Aprendre a aprendre Comprendre els conceptes bàsics de la química, distingint el que es coneix del que es
desconeix, planificar i afrontar una tasca usant les estratègies adequades, seguir una línia de
raonament i saber avaluar els resultats obtinguts; motivar la curiositat. - Competències socials i cíviques Comunicar-se de manera constructiva, manifestar interès pels problemes mediambientals i
tenir consciència de la contribució de la química al benestar i al progrés de la societat. - Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Saber comunicar i presentar, fer avaluació i autoavaluació, actuar de forma creativa i
imaginativa. 12.2 Objectius específics 1. Comprendre i usar els conceptes bàsics de la química, aplicant-los tant a situacions
teòriques com de la vida quotidiana, valorant la contribució de la química a la millora de la
qualitat de vida i a la sostenibilitat del medi ambient. 2. Usar la terminologia científica per poder expressar-se amb precisió en l’àmbit científic i
interpretar expressions relacionades amb la ciència i la tecnologia en el llenguatge quotidià. 3. Interpretar els resultats d’activitats experimentals de laboratori usant els coneixements
científics adquirits i saber manipular l’instrumental bàsic del laboratori de química respectant
les normes de seguretat. 4. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, mitjançant aplicacions
informàtiques, per cercar informació o simular processos. 5. Reconèixer la química com una ciència en contínua evolució i valorar els reptes als quals
s’enfronta la recerca química de cara al futur. 6. Comprendre la relació de la química amb altres ciències i amb la tecnologia, valorant la
seva influència recíproca i la participació cooperativa de totes elles en el progrés i benestar de
la humanitat. 7. Mantenir actituds pròpies del pensament científic, com la curiositat, l’esperit crític, la
tolerància, l’absència de dogmatisme i el rigor. 12.3 Continguts i temporalització
UNITAT 1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (repàs). (2 setmanes)
CONCEPTES
● Formulació inorgànica.
● Formulació orgànica
PROCEDIMENTS
● Saber formular i anomenar els principals composts inorgànics i orgànics
ACTITUDS
● Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la química
UNITAT 2. REPÀS DE QUÍMICA. ESTEQUIOMETRIA (2 setmanes)
CONCEPTES
- Relacions entre massa, mol, nombre d'àtoms, molècules i ions, massa molecular
- Determinació de fórmules empíriques i moleculars
35
- Lleis dels gasos. Variables que intervenen en càlculs amb gasos. Relacions
qualitatives entre gasos i mescles de gasos
- Estequiometria. Reactius o productes gasosos o en dissolució. Ajustament de
reaccions. Reactiu limitant, reactiu en excés, riquesa d'un reactiu. Rendiment
d'una reacció.
- Dissolucions: expressions de la concentració, mescles i dilucions
PROCEDIMENTS
● Calcular la massa, número de mols, massa molecular, número de molècules o
àtoms, ... A partir de les dades donades.
● Determinació de fórmules empíriques i moleculars a partir la composició
centesimal o l'anàlisi elemental.
● Utilitzar la llei de gasos i les lleis de mescles de gasos per a trobar alguna de les
magnituds que caracteritzen l'estat gasós, o per a trobar el número de mols d'un
gas.
● Realitzar càlculs estequiomètrics per a trobar quantitats de productes o reactius,
tenint en compte l'estequiometria de les reaccions, la presència o no de reactius
limitants i el rendiment de la reacció.
● Expressar la concentració de dissolucions de diferents formes.
● Calcular el volum de dissolvent necessari per a fer dilucions a partir d'una
dissolució més saturada.
● Anomenar el material i conèixer el procediment necessari per a la realització de
dissolucions i dilucions a nivell de laboratori.
ACTITUDS
● Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees
● Valorar la utilitat dels càlculs estequiomètrics i altres càlculs com a fonamentals
per a la realització de treball científic en química.
UNITAT 3. ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA (3 setmanes)
CONCEPTES - Estructura de la matèria. Partícules subatòmiques. Model atòmic de Bohr. - Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesis de Planck. Efecte fotoelèctric. - Bases de la mecànica quàntica: la hipòtesi de De Broglie i el principi d’incertesa de
Heisenberg. - Introducció al model quàntic. Nombres quàntics i orbitals atòmics - Nivells energètics i configuracions electròniques: principi d’Aufbau, principi
d'exclusió de Pauli i principide màxima multiplicitat de Hund.
PROCEDIMENTS ● Anàlisi històrica sobre l’evolució de les teories atòmiques i la seva relació amb
l’experimentació i el tractament empíric d’una ciència.
● Plantejament i acotació dels problemes que planteja l’estructura de l’àtom,
formulació d’hipòtesis i d’experiències per contrastar-les.
● Càlcul d’energies de radiacions amb l’equació de Planck i localització a l’espectre
electromagnètic.
● Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.
● Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de radi de les
òrbites de l’àtom d’hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i trànsits electrònics.
36
● Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons
● Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.
● Escriptura de configuracions electròniques d’àtoms i de ions.
ACTITUDS
● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d’una
investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.
● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es
construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen
els anteriors.
● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca
de nous models teòrics.
UNITAT 4. SISTEMA PERIÒDIC (2 setmanes)
CONCEPTES
● La taula periòdica actual. Justificació electrònica.
● Propietats periòdiques: radi atòmic i iònic, energia d'ionització, afinitat electrònica i
electronegativitat
PROCEDIMENTS
● Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l’àtom i la ubicació en
la taula periòdica.
● Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva
situació a la taula periòdica.
● Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu estat
natural.
● Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves diferències.
ACTITUDS
● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es
construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen
els anteriors.
● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca
de nous models teòrics.
● Valoració dels sistemes de classificació en l’organització de la informació.
● Reconeixement de la importància de la tenacitat dels científics en el descobriment
de fenòmens i l’elaboració de teories
● Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.
UNITAT 5. ENLLAÇ QUÍMIC (3 setmanes)
CONCEPTES
● Enllaç iònic. Concepte de xarxa cristal·lina i concepte d'índex de coordinació.
Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels compostos iònics: duresa,
punt de fusió, solubilitat i conductivitat elèctrica.
● Enllaç covalent. Model de Lewis, teoria de l'enllaç de valència (enllaç sigma i pi),
geometria de molècules senzilles (p. ex. BeF2, BF3, CH4, NH3, H2O) segons el
37
mètode de la repulsió de parells d'electrons de la capa de valència i/o hibridació
d'orbitals (sp, sp2 i sp
3). Polaritat dels enllaços i les molècules.
● Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i enllaç per pont
d'hidrogen.
● Propietats dels compostos covalents moleculars i xarxes covalents: punt de fusió i
ebullició, solubilitat, conductivitat elèctrica i duresa.
● Enllaç metàl·lic. Teoria del núvol elèctronic, i teoria de bandes. Propietats dels
compostos metàl·lics: brillantor, ductilitat i mal·leabilitat, conductivitat tèrmica i
elèctrica.
PROCEDIMENTS
● Conèixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a: configuració
electrònica –enllaç, enllaç –propietats.
● Justificar la geometria de molècules senzilles.
● Aplicació del principi bàsic de l’evolució vers una situació de mínima energia en
la unió d’àtoms.
● Deducció a partir d’una teoria general de l’enllaç de les característiques més
importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.
● Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres
energètics.
● Realitzar diagrames d’estructures de Lewis per diferents substàncies.
● Descripció de la formació d’enllaços covalents senzills i múltiples i de la seva
contribució a la geometria molecular.
● Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter polar o apolar.
● Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar les
propietats que es puguin derivar.
● Utilització de models tridimensionals per representar cristalls, molècules i sòlids
cristal·lins.
. ACTITUDS
● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d’una
investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.
● Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories científiques.
● Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu rigor i les
seves aportacions.
● Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions, com en
les tasques d’aula per afavorir la concepció de la ciència com una activitat social
en equip.
UNITAT 6. CINÉTICA QUÍMICA (2 setmanes)
CONCEPTES
● Reaccions lentes i ràpides
● Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat
● Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d’activació
● Dependència de la velocitat de reacció amb la concentració
● Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors
PROCEDIMENTS
● Calcular velocitats de reacció
● Aplicació de la teoria de col·lisions a l’estudi dels equilibris.
38
● Interpretació de gràfics energètics de l’evolució temporal d’una reacció i
deducció de l’energia d’activació.
● Comentaris i lectures sobre l’interès dels catalitzadors.
ACTITUDS
● Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i conservacions
de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.
● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball
experimental.
UNITAT 7. EQUILIBRI QUÍMIC (2 setmanes)
CONCEPTES
● Aspecte dinàmic de les reaccions químiques. Equilibri químic
● La constant d’equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació
● Modificació de l’estat d’equilibri. Principi de Le Chatelier aplicació al procés de
Haber-Bosch de producció industrial de l’amoníac
● Equilibris heterogenis. Reaccions de precipitació
PROCEDIMENTS
● Resolució de problemes aplicant les lleis de l’equilibri.
● Realització de prediccions sobre l’evolució d’un procés químic lligat a una
situació d’equilibri químic, partint d’una situació de no equilibri.
ACTITUDS
● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball
experimental.
● Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions químiques i la
necessitat del seu control.
UNITAT 8. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS (4 setmanes)
CONCEPTES
● Concepte d’àcid i base. Teoria d'Arrhenius i les seves limitacions. Teoria de
Brönsted-Lowry.
● Fortalesa relativa dels àcids i les bases. Constants d’acidesa i basicitat (Ka i Kb).
Grau de dissociació.
● Equilibri iònic de l’aigua (Kw). Concepte de pH. Càlcul de pH de dissolucions
aquoses d’àcids i bases.
● Reaccions de neutralització. Corba de valoració. Indicadors.
● Estudi qualitatiu de les reaccions d'hidròlisi.
● Àcid sulfúric. Importància a nivell industrial. Pluja àcida.
PROCEDIMENTS
● Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de
cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples plantejats.
● Resolució de problemes relacionats amb el pH d’àcids i bases forts i febles i amb
les corresponents constants de ionització quan calgui.
39
● Aplicació del concepte d’hidròlisi per deduir el grau d’acidesa o basicitat de
diferents dissolucions.
● Realització experimental d’una valoració àcid/base.
ACTITUDS
● Valoració de la transcendència de l’acidesa en diferents sistemes naturals i
artificials així com de l’impacte que pot tenir la seva modificació.
● Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix a la
modificació de les condicions ambientals.
● Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de laboratori
abans del seu abocament.
UNITAT 9. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)
CONCEPTES
● Concepte d'oxidació i reducció. Substàncies oxidants i reductores. Nombre
d’oxidació. Igualació de reaccions redox pel mètode de l'ió electró.
● Càlculs estequiomètrics.
● Estudi de piles electroquímiques. Elèctrode de referència (elèctrode normal
d'hidrogen), potencials normals de reducció, força electromotiu de la pila, funció
del pont salí. Predicció del sentit de les reaccions redox a partir dels potencials
normals.
● Electròlisi.
● Corrosió del ferro i la seva prevenció
PROCEDIMENTS
● Identificació dels processos d’oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o guany
d’electrons així com de la simultaneïtat d’ambdues situacions.
● Utilització del mètode de l'ió/electró per l’ajustament de reaccions redox.
● Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.
● Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls establint
una escala relativa de la seva força reductora.
● Realització experimental d’una pila Daniell i mesura de la seva força
electromotriu.
● Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir dels
potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila corresponent.
● Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del cas
concret del ferro i les formes d’evitar els inconvenients d’aquest fenomen.
● Recerca d’informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més
significatives de les piles i acumuladors.
● Diferenciació dels fenòmens de l’electròlisi i de les piles electroquímiques.
● Avaluació d’algunes de les principals aplicacions industrials dels processos
electrolítics.
ACTITUDS
● Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses activitats de
la vida quotidiana i industrials.
● Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la protecció
del medi ambient.
40
● Valoració de l’interès social de la indústria química relacionada amb els
processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat de
correcte tractament dels seus residus.
UNITAT 10. QUÍMICA ORGÀNICA (4 setmanes)
CONCEPTES
● Compostos orgànics: característiques generals.
● Isomeria.
● Funcions orgàniques (enllaç doble i triple, compostos aromàtics, alcohols, èters,
aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters,derivats halogenats, nitroderivats,
amines i amides).
● Introducció a la reactivitat orgànica: reaccions de substitució, addició i
eliminació.
● Compostos orgànics d’interès biològic i industrial.
● Importància dels polímers.
● Compostos orgànics. Impacte mediambiental.
PROCEDIMENTS
● Relacionar les característiques d'un compost orgànic amb la seva estructura.
● Representar l'estructura tridimensional de diferents isòmers.
● Identificar diferents tipus de reaccions orgàniques.
ACTITUDS
● Valorar l'interès econòmic i industrial dels compostos orgànics.
● Valorar la importància dels polímers en la societat actual.
● Ser conscient de la limitacions dels recursos que permeten obtenir compostos
orgànics.
●
12.4 Seqüenciació i temporalització 1a avaluació Unitats 1-4
2a avaluació Unitats 5-7
3a avaluació Unitats 8-10
12.5 Principals criteris d’avaluació 1. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.
2. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.
3. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l’estequiometria de les reaccions
químiques.
4. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l’aspecte energètic de les reaccions
químiques.
5. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades experimentals.
6. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida quotidiana de
determinats catalitzadors.
7. Donada la constant d’equilibri d’una reacció i la quantitat inicial d’algun reactiu i/o
producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies químiques que
intervenen en el procés.
8. Calcular la constant d’equilibri d’una reacció a partir de dades obtingudes
experimentalment.
41
9. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura, pressió,
volum del recipient i concentració d’alguna de les espècies que intervenen en la reacció)
sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament d’aquest quan es varia
algun d’aquests factors.
10. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d’àcid i de base segons les teories de
Brönsted-Lowry i d’Arrhenius.
11. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les substàncies
presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com l’aplicació del concepte de
pH.
12. Identificar reaccions d’oxidació-reducció en processos que es produeixen en el nostre
entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.
13. Donats el potencials de reducció estàndard d’algunes espècies químiques, indicar com es
pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.
14. Explicar de forma qualitativa el concepte d’electròlisi i conèixer algunes aplicacions.
15. Conèixer, aplicar i relacionar:
- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques. - Configuració electrònica i enllaç. - Enllaç i propietats de les substàncies.
16. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d’hibridació i/o el
mètode de repulsió de parells d’electrons.
12.6 Criteris de qualificació La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits durant aquella
avaluació. Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el curs. Si la
mitjana és inferior a cinc, l’alumne té la matèria suspesa, a no ésser que aprovi l’examen final
del mes de maig. L’examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix per recuperar o
augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats). Els alumnes que no hagin superat l'assignatura al més de maig es podran presentar a
un examen al mes de setembre, si la nota d'aquest és inferior a 5 l'assignatura quedarà
suspesa, la nota final de l'assignatura serà l'obtinguda a l 'examen. 12.7 Activitats complementàries Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de química. És una activitat
voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes segons la
nota mitjana fins a l’hora de la inscripció. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.
13. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT 13.1 Objectius generals: La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l’alumnat les següents capacitats: 1. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes d'interès
i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i models), com
també les estratègies utilitzades en la seva construcció.
2. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats per
explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics i
experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.
3. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la Física,
tant en un context científic com en conversacions quotidianes.
42
4. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de
representació.
5. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant les seves
aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic, canviant, complex i
evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta la investigació actual en
aquest àmbit de la ciència.
6. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves relacions amb
altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del coneixement general i
de la formació integral de les persones, i les seves aportacions a l'evolució cultural de la
humanitat.
7. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves limitacions
i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot acceptant la necessitat
de preservar el medi ambient i de procurar una millora de las condicions de vida de la
humanitat, i per assolir un futur satisfactori i sostenible.
8. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context
d’investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d’assolir objectius
prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i d'acord amb les
normes de seguretat de les instal·lacions.
9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit crític, la
tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.
10. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar amb
simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-les,
fonamentar els treballs i adoptar decisions..
13.2 Continguts.
CONTINGUTS GENERALS: − Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de decisions
referents a la viabilitat i conveniència de l’estudi de determinades qüestions i problemes. − Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar
respostes a qüestions més o menys obertes. − Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis. − Planificació i desenvolupament d’experiments controlats, ja sigui per contrastar hipòtesis,
observar fenòmens o respondre a interrogants. − Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una
investigació o en la resolució de problemes. − Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents fenòmens
naturals. − Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de
física. − Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el
plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació. − Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades. − Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació. − Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el
vocabulari adequat. − Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva conservació i
protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la
nostra comunitat. − Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels
altres en la labor científica i tècnica.
43
− Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions
aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Bloc 1. Interacció gravitatòria
− Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals. − Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial. − La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu. − Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal. − Forces centrals. Energia potencial gravitatòria. − Superació de la idea d’acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat per una
massa. Línies de camp. − Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp gravitatori/potencial. − Moment d’una força. Moment angular d’una partícula. Teorema de conservació del
moment angular. − Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes. − Gravetat terrestre. Determinació experimental de g. − Apreciació de la importància de la idea d’unificació en les teories físiques, i en concret la
teoria de la gravitació de Newton.
Bloc 2. Interacció elèctrica
− Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb. − Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric. − Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials. − Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.
Bloc 3. Magnetisme
− Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic. − Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força magnètica
sobre corrents elèctrics. − Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions. − Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d’Ampere. − Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.
Producció de corrents alterns. − Impacte mediambiental de la producció d’energia elèctrica. − Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell. − Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic. − Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de línies
de camp magnètic, acció d’imants sobre corrents, funcionament d’electroimants,
alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de Lenz.
Bloc 4. Vibracions i ones
− El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració. − Dinàmica i energia del moviment harmònic simple. − Propagació d’una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.
44
− Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques. − Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics. − Front d’ona. Raig. Principi de Huygens. − Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències, difracció,
polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió. − Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle límit. − So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud crítica
envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut. − Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic simple.
Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori. − Estudi experimental d’un oscil·lador harmònic. − Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris tenen en
la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.
Bloc 5. Òptica
− Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria. − Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic. − Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció absolut. − Introducció a l’òptica geomètrica. − Sistema òptic. Formació d’imatges. Característiques de les imatges. − Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i característiques de
les imatges. − Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i característiques de
les imatges. Potència d’una lent. − Estudi qualitatiu d’interferències, difracció i dispersió de la llum. − Instruments òptics. L’ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els telescopis i
el microscopi. − Realització d’un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la
refracció, i la formació d’imatges a través d’una lent prima. − Construcció gràfica de la formació d’imatges i anàlisi de les imatges obtingudes en
miralls, lents primes i instruments òptics senzills. − Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la llum entre
la corpuscular i l’ondulatòria.
Introducció a la física moderna
− Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre; experiment de
Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte fotoelèctric. − Quantificació de l’energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l’efecte fotoelèctric.
Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics. − Postulats d’Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de distàncies,
temps i masses. Equivalència massa/energia. − Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d’indeterminació de Heisenberg:
posició/moment, energia/temps. − Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d’enllaç. − Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos. Dosi de
radiació. − Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears. − Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o canviar
les teories a partir de les dades experimentals.
45
− Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos particulars de
teories més globals. − Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l’ús de l’energia nuclear. − Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.
13.3 Criteris d’avaluació. 1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les estratègies
bàsiques del treball científic (tots els blocs).
2. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la
resolució de situacions problemàtiques d’interès com ara la determinació de masses de
cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l’estudi de planetes i satèl·lits (bloc
1).
3. Conèixer els fonaments de l’oscil·lador harmònic com a resposta d’un sistema en
equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la dinàmica i
les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol simple com una
aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la gravetat terrestre (blocs 1 i
4).
4. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la seva
propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens naturals i
desenvolupaments tecnològics (bloc 4).
5. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents propietats
de la llum (bloc 5).
6. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats que
planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents
rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també justificar el
fonament d’algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).
7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns aspectes
de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d’ones electromagnètiques i la
integració de l’òptica en l’electromagnetisme; i valorar-ne les aplicacions (blocs 3 i 5).
8. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens: la
dilatació del temps, la contracció de la longitud i l’equivalència massa-energia (bloc 6).
9. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l’origen en la recerca de
solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l’efecte
fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables tecnologies;
delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).
10. Aplicar l’equivalència massa-energia per tal d’explicar l’energia d’enllaç dels nuclis i la
seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves múltiples aplicacions i
repercussions. Conèixer les aportacions dels primers investigadors en radioactivitat (bloc
6).
46
13.4 Temporalització.
1a AVALUACIÓ.
Bloc 1.Interacció gravitatòria. (4 setmanes)
Bloc 2. Interacció elèctrica. (4 setmanes)
2a AVALUACIÓ.
Bloc 3.Magnetisme. (4 setmanes)
Bloc 4.Vibracions i ones. (5 setmanes)
3a AVALUACIÓ.
Bloc 5. Òptica. (4 setmanes)
Bloc 6. Introducció a la física moderna. (3 setmanes)
13.5 Criteris de qualificació i recuperació.
La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.
Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en el cas
de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es recuperarà amb
l'examen final.
La nota final de curs s’obtindrà amb la mitjana de tots els exàmens fets. L’examen final
servirà per pujar nota o aprovar l’assignatura en el cas que no s’aprovi per mitjana.
13.6 Activitats complementàries Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat voluntària
i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb una prova escrita
que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.