PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT FÍSICA I QUÍMICA · 2- Cada alumne/a presentarà, com ja s'ha...

MP02 Ensenyament AprenentatgePR0202 ProgramacióMD020201-1 PROGRAMACIÓ

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT

FÍSICA I QUÍMICA

CURS: 2015/ 2016

ÍNDEX

1. Departament1.1. Composició1.2. Nivells i assignatures1.3. Competències bàsiques1.4. Metodologia

2. Continguts

3. Avaluació3.1. Criteris d’avaluació i mínims3.2. Criteris de qualificació

4. Mesures d’atenció a la diversitat

5. Annexos

6. Aprovació de la programació

1. DepartamentFísica i Química.

1.1. Composició

Miquel Serra – Professor del departament de Física i Química. Bernardino Iraizoz – Cap del departament de Física i Química.

Pàgina 1 de 61

1.2. Nivells i Assignatures

PROFESSORSPROPIS

CÀRRECS NIVELLS ASSIGNATURA

BernardinoIraizoz

Cap del departament 4tA ESO, 4tB ESO, 4tCESO

Física i Química

1rA BAT Física i Química

2nB ESO, 3rC ESO Ciències de laNaturalesa, Biologia i

Geologia.Desdoblament

2nA BAT Química

Miquel Serra Professor deldepartament

2nB ESO, 2nC ESO Ciències de laNaturalesa

2nA BAT Física

1rA, 1rB ESO, 2nD ESO Ciències de laNaturalesa.

Desdoblament

3rA, 3rB, 3rC ESO Física i Química

ALTRESPROFESSORS

CURSOS, GRUPS ASSIGNATURA

Mª José Cabaleiro 2n B Ciències de la Naturalesa (Desdoblament)

Marga Tur 3r A Física i Química (Desdoblament)

Toni Martínez 3r C Física i Química (Desdoblament)

Catibel Martí 3r B Física i Química (Desdoblament)

1.3. Competències bàsiques

1.3.1. ESO

Contribució de les Ciències de la Naturalesa a l'adquisició de les competènciesbàsiques:

La capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic.

Pàgina 2 de 61

Mitjançant l'aprenentatge dels conceptes i procediments de les ciències de la naturalesa, del'estudi dels fenòmens naturals, del funcionament del propi cos i de la seva relació amb hàbits iformes de vida saludables. La competència matemàtica.A través de la familiarització amb les maneres del treball científic, on es presentin situacionsde resolució de problemes i sigui necessari posar en joc estratègies associades a lacompetència i la utilització adequada de les eines matemàtiques.La competència en comunicació lingüística.Contribuint mitjançant el coneixement i l'ús del llenguatge científic en la descripció dels fets ifenòmens naturals, valorant la precisió dels termes utilitzats i utilitzant el català com a llenguavehicular.El tractament de la informació i la competència digital.Afavorint les maneres específiques de recerca, recollida, selecció, processament i presentacióque té el treball científic. La utilització d'esquemes, mapes conceptuals i de les tecnologies dela informació i la comunicació en la recollida de informació, simulació, visualització desituacions i la modelització de fenòmens.La competència social i ciutadana. Contribuint en la preparació de futurs ciutadans que participin en la presa de decisions i en elsdebats que contribueixin a comprendre l'evolució de la societat i el món actual.La competència cultural i artística.Fomentant estratègies pròpies del mètode científic, com l'observació, la intuïció, la imaginació,la creativitat i la utilització de codis per representar i explicar els fenòmens.La competència per aprendre a aprendre.A través dels procediments i destreses habituals al treball científic, com el plantejament deqüestions sobre els fenòmens naturals, la necessitat de trobar respostes coherents i lacapacitat de treballar en grup i de compartir els coneixements amb els altres.La competència de l'autonomia i la iniciativa personal.Contribuint a la formació d'un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi deltreball científic. Potenciant les capacitats per enfrontar-se a problemes oberts, per resoldre lesdificultats, i per assumir els errors com a part del procés científic.

1.3.2 Física i Química a Batxillerat

Comunicació lingüísticaLa lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes unvocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. Eldesenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l’expressióescrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral.Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologiaLa resolució d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb equacions,la notació científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de càlculcontribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats deproblemes o d’experiències, el treball experimental i la recerca d’arguments també fomenten lacompetència en ciència i tecnologia.Competència digitalLes tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiquesper tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzardeterminats processos, i Internet per obtenir informació.Aprendre a aprendreEl disseny d’estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de recerca, i laresolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvoluparla creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. Lalectura de textos científics i la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític il’autonomia en l’aprenentatge.Competències socials i cíviquesL’interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb elbenestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l’intercanvi d’ideesantagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de competències.Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Pàgina 3 de 61

Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que elsalumnes hagin d’actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar elsresultats i comunicar-los de forma adequada.

1.4. Metodologia

1.4.1. ESO Orientacions metodològiques:-Considerar el nivell inicial dels alumnes i les seves idees prèvies sobre els temes programats.Realització d’una prova inicial escrita.-Atendre a la diversitat dels alumnes tenint present el projecte d’integració del centre.-Dirigir l’ensenyament cap a un aprenentatge significatiu. Aprendre a aprendre.-Fomentar la participació dels alumnes individual i col·lectivament.-Inculcar hàbits d’ordre, planificació i sistemes de treball.-Estimular actituds de compromís envers la conservació i la defensa de la natura.

Tècniques de treball:-Introducció del tema utilitzant diferents recursos: vídeos, llibre de text, diapositives, notíciesde premsa.-Exposicions breus del tema per part del professor.-Realització d’experiències de laboratori.-Resolució de les qüestions del llibre, individualment o en grup.

Espais. Activitats. Espais: -Aula-Laboratoris.-Entorn institut.

Activitats:A realitzar dins l’aula- Freqüència:-Inducció-motivació- Contínuament.-Coneixements previs- A l’inici de cada tema.-Desenvolupament- Contínuament.-Síntesi-resum- Al final de cada tema.-Consolidació- Freqüentment, al final de cada tema.-Ampliació- Grups o alumnes en particular que ho requereixen.-Avaluació- Cada dues setmanes, aproximadament.A realitzar a casa- Freqüència:-Exercicis - Freqüentment.-Lectures i treballs al respecte- Aproximadament cada tres setmanes.-Treballs de recerca i/o investigació- Trimestralment.-Preparació de temes- Ocasionalment.

METODOLOGIA Al LABORATORI

El desenvolupament de les sessions de pràctiques es farà en el seu conjunt al laboratori, per

tal de disposar dels materials necessaris amb major facilitat i per aconseguir que l'ambient i els

hàbits de treball estiguin el més relacionats possible amb l'activitat científica real.

Les pràctiques hauran de reunir les següents condicions:

a) Esser bàsicament qualitatives a 1er. Cicle i quantitatives a 2on. Cicle.

Pàgina 4 de 61

b) D’una senzillesa a l'abast de l'alumne/a.

c) Esser rigoroses en el plantejament i desenvolupament.

Per això sembla oportú

1- Que els alumnes treballin en grup. Malgrat això, cadascú portarà el seu quadern personal

de laboratori i redactarà els seus informes científics de forma autònoma.

2- Cada alumne/a presentarà, com ja s'ha indicat abans, un informe científic de cada

experiència, que haurà de contenir com a mínim els següents punts:

a) Títol, data i nombre d'ordre de l'experiència

b) Esquema del dispositiu experimental.

C) Descripció del desenvolupament de la pràctica. Incidències

d) Taules de resultats i gràfiques.

e) Resolució de les qüestions plantejades.

f) Conclusions.

1.4.2. Batxillerat

La manera d’organitzar l’acció didàctica dins l’aula i el caràcter que s’otorga a cadascun delselements del currículum conformen un estil educatiu i un clima escolar que tenen unarepercussió directa en el desenvolupament dels processos d’ensenyament- aprenentatge.Considerant l’aprenentatge com un procés social i personal que l’alumne/a construeix enrelacionar-se de forma activa amb les persones i amb la cultura, es fàcil de comprendre laimportància que tenen en l’aprenentatge la interacció social i el llenguatge. Per això, convé queel diàleg, el debat i la confrontació d’idees i d’hipòtesis constitueixin un element important enla pràctica dins l’aula.L’aplicació del mètode científic ha de tenir una rellevància especial en aquesta etapa, i calpotenciar les tècniques d’indagació i investigació. D’altra banda, convé que el professoratconsideri la seva tasca docent com un treball ben fonamentat, sotmès a revisió i contrast.Aprendre comporta modificar i enriquir els esquemes de coneixement de què hom disposa pertal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Convindrà per tant:- Partir d’allò que els alumnes coneixen i pensen sobre un tema concret.- Connectar amb llurs interessos i necessitats.- Proposar-los, de manera atractiva, una finalitat i utilitat clares per als nous aprenentatges,

que justifiquin l’esforç de dedicació personal que els seran exigits.- Mantenir una coherència entre les intencions educatives i les activitats que es realitzen a

l’aula.- Afavorir l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real.L’acció docent ha d’aprofitar les variades possibilitats que ofereixen els mitjans didàctics per aafavorir, enriquir i motivar l’aprenentatge. Per a la seva utilització, al servei del projecteeducatiu, cal adaptar-los a les finalitats educatives que es persegueixen.La distribució d’espais i temps a l’aula, la modalitat d’agrupament dels alumnes, el tipusd’activitats, etc, s’han d’entendre d’una manera dinàmica, i cal adaptar-los en cada moment ales necessitats i intencions educatives que facilitin l’aprenentatge.La consolidació de l’autonomia dels alumnes implica l’adquisició d’unes estratègies personalsper a fer front a les diverses situacions de la vida. L’alumne/a autònom ha de delimitar unsobjectius per a cada aprenentatge que inicia i uns mecanismes i indicadors que al final lipermetin valorar si ha assolit les finalitats previstes. Així mateix, ha de traçar un pla, unitinerari d’aprenentatge, i ha de seleccionar les tècniques més adients per assolir l’objectiufixat i les que més s’adaptin a les característiques de la matèria, a la seva manera d’aprendre ia les seves habilitats i limitacions.Finalment l’alumne/a haurà d’avaluar el grau d’assoliment dels objectius i la validesa de lestècniques emprades, de la estratègia seguida, de l’itinerari traçat, i en treurà conclusions per afutures actuacions.El professor/a ha de tenir un paper de guia i facilitador de l’aprenentatge fent realitat elPàgina 5 de 61

conjunt de normes i decisions que regulin l’acció dins l’aula, ha de mostrar als alumnes lesestratègies que ell mateix utilitza en desenvolupar un determinat contingut: que pretén,l’itinerari que segueix, per què selecciona unes activitats o unes altres, per què utilitza unsrecursos o uns altres, com sap si ha aconseguit els objectius, etc.

Tipus d’activitats

El professor haurà de confeccionar i d’orientar les activitats segon siguin:

1) Activitats d’iniciació:- Sensibilització al tema.- Concepció preliminar.- Explicitació i valoració de les idees prèvies de l’alumnat.

2) Activitats de desenvolupament:Construcció i maneig significatiu dels conceptes:Introducció qualitativa de conceptes físics i químics (a partir de les idees intuïtives pròpies ia títol d’hipòtesi) e invenció de definicions operatives fonamentades en aquests conceptes.Maneig dels conceptes introduïts en distintes situacions a fi de contrastar la seva validesa.Construcció de gràfiques qualitatives per a afavorir la discussió i comprensió d’aspectescomplexos.Detecció d’errors.Establement del domini d’aplicabilitat d’una expressió.Anàlisi crític de proposicions.

- Familiarització amb les claus del treball científic a desenvolupar en el tractament deproblemes.Formulació precisa de problemes a partir de situacions problemàtiques obertes.Emissió i fonamentació d’hipòtesis a partir dels coneixements previs.Maneig de literatura científica.Elaboració d’estratègies de resolució i, en el seu cas, dissenys experimentals.Obtenció de resultats i anàlisi e interpretació dels mateixos segons les hipòtesis iconeixements disponibles.Confecció, lectura i discussió de memòries.

- Estudi de les relacions ciència/tecnologiaAplicacions tecnològiques.Estudi de les implicacions socials.Presa de decisions.Problemes ideològics.

3) Activitats d’acabat.- Elaboració de síntesi, esquemes i mapes conceptuals.- Avaluació de l’aprenentatge, interès per la tasca, etc.- Referència al fil conductor del temari, problemes que queden plantejats, etc.

Experiències de laboratori

La realització d’experiències de laboratori té com a objectiu l’aproximació dels alumnes alsmètodes d’investigació i el reconeixement dels fenòmens naturals des d’un punt de vistaempíric i experimental.El desenvolupament de les sessions pràctiques es farà en el seu conjunt al laboratori, per talde disposar dels materials necessaris amb major facilitat i per aconseguir que l’ambient i elshàbits de treball estiguin el més relacionats possible amb l’activitat científica real. Les experiències programades hauran de reunir les següents condicions:- Ser sempre que sigui possible quantitatives.- Tenir un protocol suficientment senzill a fi que l’alumne/a sigui capaç de desenvolupar els

seus experiments obtenint resultats acceptables.- Ser rigoroses en el plantejament, desenvolupament i conclusions.- Primar l'honestedat científica sobre qualsevol altra consideració.

Pàgina 6 de 61

Per això sembla oportú:- Que els alumnes treballin en grups de dues o tres persones. Malgrat això, cadascú portarà

el seu quadern personal de laboratori i redactarà els seus informes de forma personal.- Cada alumne/a presentarà un informe científic de cada experiència que haurà de contenir

els següents apartats:Títol, data i nombre d’ordre de la experiènciaObjectiusDescripció teòricaEsquema del dispositiu experimentalDesenvolupament de la experiència, incidènciesTaula de resultats i gràfiquesResolució de les qüestions plantejadesConclusions, lleis físiques i químiques i resultats amb les corresponents precicionsComentaris finalsAvaluació de resultats i del procés experimental

Els criteris bàsics d’avaluació que s’empraran estaran fonamentats en dos aspectes:- L’informe científic presentat pels alumnes.- L’actitud dels alumnes durant el desenvolupament de les pràctiques.Els mínims a considerar seran:- Manteniment d’una actitud activa i positiva davant el que es fa i el grup al qual es pertany.- Presentació en el plaç indicat pel professor de l’informe científic personal.- Seguiment de les normes de seguretat al laboratori i conservació de l’ordre i neteja del

material i les instal·lacions utilitzades.- Resolució correcta de les qüestions plantejades.La recuperació consistirà en la reelaboració dels informes científics que no hagin superat elsmínims establerts juntament amb l’observació dels canvis, tant a nivell actitudinal comprocedimental, que presenti l’alumne/a en experiències posteriors.

Resolució de problemes.

El model de resolució de problemes constarà, per part de l’alumne/a de les següents etapes:- Anàlisi qualitatiu de la situació i emissió d’hipòtesis.- Elaboració d’estratègies de resolució.- Resolució del problema.- Anàlisi crític dels resultats i l’estratègia utilitzada.La funció del professor consistirà en:- La “traducció” dels enunciats tradicionals en altres que facilitin el seu tractament com a

investigació.- El maneig de les tècniques de direcció de grups que li permeti fer avançar la classe, cridar

l’atenció sobre una aportació interessant, sintetitzar i reformular les propostes delsalumnes.

Encara que el plantejament de resolució de problemes sigui obert, no ha de representar unafalta de rigor ni en els plantejament, ni en el desenvolupament, ni en les conclusions.

1.5. Materials i recursos didàctics

1.5.1. ESO

Llibres de text:-Ciències de la Naturalesa 2n d’ESO, editorial Santillana.(Illes Balears)-Física i Química 4t d’ESO, editorial Santillana.(Illes Balears)

Mitjans audiovisuals:-Diapositives i vídeos.-Models a escala.-Col·leccions.

Pàgina 7 de 61

Material de laboratori de física, química, biologia i geologia

Biblioteca bàsica sobre les diferents matèries

1.5.2. BATXILLERAT

Llibres de textQuímica de 2n de Batxillerat: Química, editorial Anaya.Física de 2n de Batxillerat: Física, editorial Anaya. Guia de l’assignatura de la UIB.

Altres materialsVídeo i videoteca.Ordenador personal al laboratori i a l’aula.Aula d’informàtica a disposició de l’alumnat.

Material de laboratori de física, química, biologia i geologia

Biblioteca bàsica sobre les diferents matèries

1.6. Activitats complementàries

De les activitats proposades es realitzaran com mínim 1 durant el curs.A més, si durant el curs es celebren conferències i activitats de caire científic relacionades ambles matèries pròpies dels nostres departaments, s’estudiarà la possibilitat d'assistir-hi.

Assignatura i curs Activitat

Ciències de la Natura de 2nd’ESO

El món de la cèl·lula (la Caixa) 1r Trimestre

Visita d'un ecosistema (xarxa forestal) 2n Trimestre

Só i acústica (la Caixa) 3r Trimestre

Física i Química de 3r d’ESO Reaccions químiques (la Caixa) 3r Trimestre

Física i Química 4t d'ESO

Física i Química de 1r deBatxillerat

Química 2n de Batxillerat

Física de 2n de Batxillerat

1.7. Relacions amb altres departaments

Els departaments de Ciències Naturals i de Física i Química fan feina de forma totalmentcoordinada fent les reunions dels departaments a la mateixa hora.L’estudi dels fenòmens físics i químics requereix, en molt casos, el tractament de dades. Lamatèria de Matemàtiques proporciona els coneixements sobre tabulació, representaciógràfica, estudi de gràfiques de funcions .... que permeten d’organitzar i d’interpretar aquestes

Pàgina 8 de 61

dades. A més, les matemàtiques proporcionen el llenguatge numèric, geomètric i algebraic quepermet d’expressar lleis físiques i químiques per mitjà de fórmules matemàtiques.Les estratègies de resolució de problemes adquirits en la matèria de matemàtiques faciliten lainterpretació de problemes físics i químics com també llur resolució. També, aquesta matèriaproporciona les eines necessàries per a efectuar càlculs, expressar resultats, mesurarmagnituds...... tasques pròpies de l’activitat científica.Les matèries, Tecnologia Industrial, Electrotècnia, Mecànica comparteixen amb lesmatèries de Física i de Química els procediments i les actituds que fan referència a unaprimera aproximació formal a la tasca científica com també el llenguatge cientificotècnic. Amés, aquestes matèries es fonamenten en els coneixements sobre cinemàtica, dinàmica,electricitat, energia..... que proporcionen les matèries de Física i de Química.L’estudi de les relacions entre ciència i tècnica permet de conèixer les implicacions de totesdues, la manera com condicionen la vida humana i la manera com modifiquen el mediambient.La perspectiva històrica, el coneixement de la història de l’ésser humà i dels diversos correntsde pensament permeten de comprendre el marc socioeconòmic i cultural en què esdesenvoluparen els diferents avenços científics i tecnològics de manera que difícilment escomprèn l’estudi de la Física i la Química sense el coneixement de la Filosofia, la Història,l’Economia .... .El coneixement de substàncies químiques permet l’estudi de compostos bioquímics que sónmés complexos i formen part de les matèries de Biologia i de Ciències de la Terra i delMedi Ambient. A més, el coneixement de l’estructura de la matèria i l’estudi químic delssistemes materials permet l’estudi dels materials geològics i la interpretació de la sevadinàmica dins la matèria de Geologia.Finalment, les matèries de Llengua i Literatura Catalana i de Llengua i LiteraturaCastellana proporcionen a aquestes matèries el vehicle d’expressió, tant oral com escrit, per acomunicar els seus coneixements. Al mateix temps, les llengües s’enriqueixen amb els termespropis del saber científic i l’estil clar i concís amb què aquest coneixement s’expressa.

2. CONTINGUTS

2.1. Ciències de la Natura de 2n d’ESO

2.1.1. Objectius de l'àrea de Ciències de la Naturalesa

1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escritamb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models derepresentació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, pertal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.

2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com lesestratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, elsfets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, comara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques,els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussionsde l’estudi realitzat, i la recerca de coherència global.

4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment elsrelacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprantdiferents suports, valorar críticament el contingut d’aquesta i emprar-la per orientar ifonamentar les pròpies opinions i actuacions.

5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualmento en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.

Pàgina 9 de 61

6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salutpersonal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos dela societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, lasexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de lanaturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb elsproblemes locals i globals que ens afecten.

8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el mediambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment aaquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca iaplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.

9. Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacionsal pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure dedogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i latecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.

10. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les IllesBalears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors,actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de laqualitat ambiental.

2.1.2. Continguts

2.1.2.1. Continguts comuns- Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, permitjà del plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis,dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre elsproblemes que planteja el seu estudi.- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació perobtenir informació sobre els fenòmens naturals.- Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opiniópròpia i expressar-se adequadament.- Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front aproblemes que ens afecten directament o indirecta.- Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per lesnormes de seguretat al laboratori.- Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació iprotecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostracomunitat.- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions delsaltres en la labor científica i tècnica.- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. Matèria i energia- L’energia en els sistemes materials.- L’energia com a concepte fonamental per a l’estudi dels canvis. Valoració del paper del’energia en les nostres vides.- Formes d’energia. Transformacions energètiques.- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables.- Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’energia.- Presa de consciència de la importància de l’estalvi energètic.

Bloc 2. Calor i temperatura- La calor com a agent productor de canvis. Distinció entre calor i temperatura.Pàgina 10 de 61

- Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles en què es manifestin elsefectes de la calor sobre els cossos.- Interpretació de la calor com a manera de transferència d’energia.- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.

Bloc 3. Llum i so- Llum i visió: els objectes com a fonts secundàries de llum.- Propagació rectilínia de la llum en totes direccions. Reconeixement de situacions i realitzaciód’experiències senzilles per posar-les de manifest. Ombres i eclipsis.- Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció.- Descomposició de la llum: interpretació dels colors.- So i audició. Propagació i reflexió del so.- Valoració del problema de la contaminació acústica i lumínica.

Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l’energia interna de la Terra- Energia interna. Transferència d’energia a l’interior de la Terra.- Estructura de la Terra.- Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions volcàniques i terratrèmols.- Valoració dels riscos volcànic i sísmic i importància de la predicció i prevenció d’aquests. -Manifestacions volcàniques i sísmiques a les Illes Balears.- Identificació de roques magmàtiques i metamòrfiques i relació entre la seva textura i el seuorigen. Les roques magmàtiques i metamòrfiques a les Illes Balears.- Manifestacions de la geodinàmica interna en el relleu terrestre. Orogènesi. Deformacions:plecs i falles.- Aproximació a la tectònica de plaques.

Bloc 5. La vida en acció- Les funcions vitals. Nutrició, relació i reproducció.- La funció de nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels éssers vius. Nutrició autòtrofa iheteròtrofa.- La importància de la fotosíntesi en la vida de la Terra. La respiració en els éssers vius.- La funció de relació: percepció, coordinació i moviment.- La funció de reproducció. Característiques de la reproducció sexual i asexual.- Observació i descripció de cicles vitals en animals i plantes.

Bloc 6. El medi ambient natural- Biosfera, ecosfera i ecosistema. Identificació dels components d’un ecosistema. Influènciadels factors abiòtics i biòtics en els ecosistemes.- Ecosistemes aquàtics d’aigua dolça i marins. Ecosistemes terrestres: els biomes. Ecosistemesde les Illes Balears.- El paper que desenvolupen els organismes productors, consumidors i descomponedors enl’ecosistema.- Cicle de la matèria i fluix d’energia.- Realització d’investigacions senzilles sobre algun ecosistema de l’entorn.Impacte de l’espècie humana sobre els ecosistemes.- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la natura i els èxitsque han aconseguit a les Illes Balears i al món.- Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries irespectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. Els espais protegitsde les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.

2.1.2.2. PRÀCTIQUES DE LABORATORI

1- EL LABORATORI. NORMES DE SEGURETAT.Continguts-Instruments bàsics per treballar al laboratori.-Identificació i coneixement de les aplicacions del instrumental bàsic del laboratori.-Coneixement de l’existència i de la necessitat de complir les normes de seguretat.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.

Pàgina 11 de 61

-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.2- L’ENERGIA I LA VIDAContinguts-Els vegetals i el seu mètode d’extreure energia del medi.-Els animals i el seu mètode d’extreure energia del medi.-Absorció de substàncies pels vegetals.-Obtenció d’energia a la combustió d’aliments.-Interès per la precisió en les observacions.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

3- LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTESContinguts-La reproducció de les plantes fanerògames.-Observació i dissecció d’una flor i de les seves parts.-Interès per la precisió en les observacions.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

4- ESTUDI D’UN ECOSISTEMAContinguts-Biosfera, ecosfera i ecosistema.-Cadenes, xarxes tròfiques. La biomassa com a font d’energia.-Identificació i classificació dels animals i les plantes d’un ecosistema.-Descripció de les adaptacions d’animals i plantes al medi.-Representació de cadenes i xarxes tròfiques del ecosistema estudiat.-Interès per la precisió en les observacions.-Valoració de la diversitat animal i vegetal i de la necessitat de conservar-la.-Rebuig cap a les actituds humanes que provoquen alteracions als ecosistemes.-Rebuig cap a la introducció d’espècies noves dins un ecosistema.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

5- ELS CANVIS A LA SUPERFÍCIE TERRESTRE (AUDIOVISUAL)Continguts-Els canvis del relleu. Agents geològics.-Visualització dels canvis del relleu i identificació dels agents responsables.-Realització d’esquemes demostratius.-Valoració de la importància de la conservació del sòl.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

6- ENERGIA INTERNA DE LA TERRAContinguts-Dinàmica interna de la Terra.-L’acció volcànica i sísmica.-Experimentació amb un simulador d’un volcà.-Registre de l’activitat volcànica i sísmica propera a Balears.-Reconeixement de la importància de l’activitat volcànica i sísmica en el modelatge terrestre.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

7- L’ENERGIAContingutsPàgina 12 de 61

-Tipus d’energia.-Transformació de l’energia.-Fons d’energia-Experimentació amb diferents tipus de transformacions energètiques.-Experimentació amb diferents tipus de fonts d’energia alternatives.-Reconeixement de la importància de l’energia a la societat.-Interès per la precisió en la realització de observacions.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

8- CALOR I TEMPERATURAContinguts-Fred i calor.-Efectes de la calor.-Mesura de la temperatura-Experimentació amb els efectes de la calor.-Calibració dels termòmetres del laboratori.-Atenció al correcte maneig de l’utillatge de laboratori-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

9- LA LLUMContinguts-Reflexió i refracció de la llum.-Utilització del banc òptic i dels models d’ull.-Conscienciació de la importància de l’ús de lents per corregir o augmentar la capacitat visualde les persones.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

10- SISTEMES MATERIALS I ENERGIAContinguts-Canvis produïts per forces.-Canvis produïts per la calor.-Realització de muntatges senzills per observar els efectes de les forces i la calor sobre elscossos.-Reconeixement de la importància de les forces i el calor als canvis a la vida quotidiana.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

2.1.3. Unitats i Desenvolupament temporal

Primer trimestre 14 Setmanes

Bloc 5. La vida en acció Unitat 1: El manteniment de la vida. 4 setmanes

Unitat 2: La nutrició. 3

Unitat 3: La relació i la coordinació. 3

Unitat 4: La reproducció. 4

Segon trimestre 13 Setmanes

Pàgina 13 de 61

Bloc 6. El medi ambientnatural.

Unitat 5: El medi natural. 4

Unitat 6: Els ecosistemes de la Terra. 5

Bloc 4. Transformacionsgeològiques degudes al'energia interna de laTerra

Unitat 9: La dinàmica interna del planeta. 4

Tercer trimestre 12 Setmanes

Bloc 1. Matèria i energia Unitat 10: L'energia. 3

Unitat 13: La matèria i l'energia 3

Bloc 2. Calor itemperatura

Unitat 11: La calor i la temperatura. 3

Bloc 3. Llum i so Unitat 12: Llum i so. 3

2.2. Física i Química de 3r d’ESO

2.2.1. Objectius

2.2.1. Objectius de l'àrea de Física i Química

1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que formapart del concepte universal de cultura.2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entreells.3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l’anàlisi i la resolució de problemes isituacions reals: observació, recerca d’informació, formulació d’hipòtesis, experimentació i/oanàlisi de dades, càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions.4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el materialadient i respectant les normes de seguretat i el tractament de residus.5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica.6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la comunicaciócom a instrument de feina en la resolució de situacions i problemes.7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre propisdel pensament científic.8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nousconeixements.9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica.10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut,els hàbits de consum, la cura d’éssers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible elnostre planeta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim.11. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les IllesBalears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors,actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de laqualitat ambiental.

2.2.2. Continguts Pàgina 14 de 61

2.2.2.1. Continguts comuns

- Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i ladiscussió del seu interès, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació delsresultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.- Recerca i selecció d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació icomunicació i altres fonts.- Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada informació performar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemesrelacionats amb la naturalesa.- Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a lesnecessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com perapreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar en la seva conservació, protecciói millora.- Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Elrespecte per les normes de seguretat al laboratori.- Caràcter aproximat de la mesura. La notació científica. Sistema internacional d’unitats.- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la conservació i protecciód’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostracomunitat.- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions delsaltres en la labor científica i tècnica.- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucionsaparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICAEl mètode científic: etapes.Mesura de magnituds. Sistema internacional d’unitats. Notació científica.Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.El treball al laboratori.Projecte d’investigació.

BLOC 2. LA MATÈRIAPropietats de la matèria.Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.Lleis dels gasos.Substàncies pures i mescles.Mescles d’especial interès: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides.Mètodes de separació de mescles.Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics.El Sistema Periòdic dels elements.Unions entre àtoms: molècules i cristalls.Masses atòmiques i moleculars.Elements i composts d’especial interès amb aplicacions industrials, tecnològiques i biomèdiques.Formulació i nomenclatura de composts binaris seguint les normes IUPAC.

BLOC 3. ELS CANVISCanvis físics i canvis químics.La reacció química.Càlculs estequiomètrics senzills.Llei de conservació de la massa.La química en la societat i el medi ambient.

BLOC 4. ENERGIAEnergia. Unitats.Tipus. Transformacions de l’energia i la seva conservació.Energia tèrmica. La calor i la temperatura.Fonts d’energia.

Pàgina 15 de 61

Ús racional de l’energia.Electricitat i circuits elèctrics. Llei d’Ohm.Dispositius electrònics d’ús freqüent.Aspectes industrials de l’energia.

2.2.2.2. PRÀCTIQUES DE LABORATORI

1 - MANEIG D’INSTRUMENTS DE MESURAContinguts-Magnituds físiques: longitud, volum, massa, densitat, temperatura.-Les unitats de les magnituds.-Característiques dels aparells de mesura.-Maneig efectiu dels instruments de mesura-Expressió correcta de la mesura.-Interpretació de les dades obtingudes.-Valoració de la mesura com a primer pas per a 1'objectivació de la realitat.

2-CANVIS D'ESTATContinguts-Diferents canvis d'estat: fusió, vaporització, sublimació.-Maneig del cronòmetre i del termòmetre. Tabulació de dades i representació gràficatemperatura/temps.-Observació de la influència d'un solut o d’una impuresa en les temperatures de fusió iebullició.-Atenció sobre l'aplicació de la disminució del punt de congelació per la presència d'un solut, téa la nostra societat.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

3- SEPARACIÓ DELS COMPONENTS D'UNA MESCLA

Continguts

-Tècniques de separació: destil·lació, cromatografia, electròlisi

-Conceptes de mescla, dissolució, compost i element químic.-Realització d'una destil·lació, una cromatografia i un procés d'electròlisi amb els petit

muntatges que comporten.-Reconeixement de l'enorme valor, en la indústria química, dels processos de separació desubstàncies.-Conscienciació de les normes bàsiques de seguretat en el maneig del gas i l’electricitat.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

3- REACCIONS DE DESCOMPOSICIÓ

Continguts

-La reacció de descomposició com a procés químic.

-Llei de conservació de la massa en un procés químic.

-Processos endotèrmics.-Realització de petits muntatges.-Ús de la balança i del broc de gas Bunsen.-Atenció a l’ús correcte del gas i localització de 1'extintor.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.

Pàgina 16 de 61

-Responsabilitat davant el treball en grup.

4- ESTUDI DE LA COMBUSTIÓContinguts-Reacció química.-Processos exotèrmics i energia calorífica.-Realització d'un muntatge adient per a recollir els productes que apareixen com a resultatd'una combustió.-Identificació d'aquests productes per alguna de les seves característiques.-Valoració de la importància d’aquest procés en la societat industrial i des dels primers temps.-Presa de consciència de les repercussions mediambientals d'aquest procés.-Responsabilització individual davant l'estalvi energètic.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

5- L’ENERGIA: FONTS, PROBLEMES DERIVATS, ETC. (AUDIOVISUAL)Continguts-Idea de què és l'energia. Formes en que es presenta.-Fonts d'energia renovables i no-renovables.-Comprensió del que s'exposa a 1'audiovisual.-Síntesi i extracció de les idees principals de cara a respondre les qüestions que plantejarà elprofessor/a.-Reconeixement de la importància de l'energia a la societat.-Presa de consciència de la limitació dels recursos energètics.-Responsabilització dels efectes sobre el medi ambient que el consum energètic comporta en laactualitat, i a la necessitat de l'estalvi energètic.

6- CIRCUITS ELECTRICSContinguts-Conceptes de corrent elèctrica, font d'alimentació, energia elèctrica, intensitat, voltatgeresistència, potència.-Muntatge de circuits amb diverses bombetes i resistències en diferents disposicions.-Maneig d'aparells de mesura: voltímetre i amperímetre.-Comparació dels diferents valors d'intensitat i voltatge en els distints circuits.-Experimentació del què és un curtcircuit i els seus perills.-Valoració de l'indispensable en que s'ha fet 1'energia elèctrica.-Prevenció davant dels perills del corrent elèctric.-Conseqüències mediambientals del consum massiu d'energia elèctrica-Responsabilització davant l'estalvi energètic.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

2.2.3. Unitats i Desenvolupament temporalPrimer trimestre:Bloc 1: L'activitat científica

Unitat 1: La ciència i la mesuraBloc 2: La matèria

Unitat 2: La matèria i els seus estats d'agregació. Els gasosUnitat 3: Els líquids i les dissolucions

Segon trimestre:

Pàgina 17 de 61

Bloc 2: La matèriaUnitat 4: Estructura atòmicaUnitat 5: Elements i composts

Bloc 3: Els canvisUnitat 6: Les reaccions químiques

Tercer trimestre:Bloc 4. Energia

Unitat 7: L'energiaUnitat 8: Electricitat

2.3. Física i Química de 4t d’ESO

2.3.1. ObjectiusVeure 2.1.1.

2.3.2. Continguts

2.3.2.1. Continguts generals- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament deproblemes i discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, estratègies i dissenysexperimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.- Resolució de problemes mitjançant l’aplicació de conceptes i l’ús de les tècniques bàsiques del’àmbit científic.- Recerca i selecció d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació icomunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies, revistes científiques, etc.- Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta informació per formar-seuna opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionatsamb la física i la química.- Utilització de les TIC en l’aprenentatge de la física i la química per comprendre diferentsprocessos amb simulacions i models i en l’ús de programes bàsics per a l’obtenció i tractamentde dades.- Reconeixement de les relacions de la física i la química amb la tecnologia, la societat i el mediambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les repercussions d’aquest.- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de química ide física, adquisició d’hàbits que impliquin un maneig correcte i cura de les substàncies i elmaterial, així com un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori i enel tractament de residus.- Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar elplantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant correctamentla notació científica.- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la conservació i protecciód’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostracomunitat.- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions delsaltres en la labor científica i tècnica.- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. Iniciació a l’estudi del moviment- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudiexperimental de la caiguda lliure.- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.- L’astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l’Univers.

Pàgina 18 de 61

- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el naixement del model heliocèntric.- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de l’enfrontament entredogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del telescopi de Galileu i les sevesaplicacions.- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos.- La concepció actual de l’Univers. Valoració d’avenços científics i tecnològics. Aplicacions delssatèl·lits.

Bloc 2. Les forces i el seu equilibri- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d’interacció.- Composició de forces. Equilibri de forces.- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.- La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids.- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d’experiències per posar-la de manifest.- Principis de Pascal i d’Arquimedes. Aplicacions a la vida quotidiana.

Bloc 3. Energia, treball i calor- Valoració del paper de l’energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i inconvenients deles diverses fonts d’energia.- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d’energia: cinètica i potencialgravitatòria.- Estudi de l’eficàcia en la realització d’un treball: concepte de potència.- Llei de conservació i transformació de l’energia i les seves implicacions.- Interpretació de la calor com a transferència d’energia.- Efectes de la calor: canvi de temperatura, dilatació i canvi d’estat.- Equilibri tèrmic. Màquines tèrmiques i les seves repercussions.- Transferència d’energia sense transport de matèria: les ones. Tipus i característiques.- La llum i el so. Propietats de la seva propagació.- Disseny i realització d’experiències relacionades amb la descomposició de la llum i elsfenòmens de reflexió i refracció.

Bloc 4. Estructura i propietats de les substàncies- L’estructura de l’àtom. El sistema periòdic dels elements químics.- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L’enllaç químic: enllaços iònic,covalent i metàl·lic.- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d’enllaç. Estudiexperimental.- Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons les normes de laIUPAC.

Bloc 5. Iniciació a l’estudi de la química orgànica- Interpretació de les peculiaritats de l’àtom de carboni: possibilitats de combinació ambl’hidrogen i altres àtoms.- Les cadenes carbonades.- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema de l’incrementde l’efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.- Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i desenvolupament de la vida.

Bloc 6. Els canvis químics- Interpretació d’una reacció química com a ruptura i formació d’enllaços.- El mol com a unitat de quantitat de substància.- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques. Dissolucions. Gasos.- Intercanvi d’energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.- Velocitat de reacció. Disseny i realització d’experiències per determinar els factors que lapoden modificar.- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers vius iamb la indústria.

Pàgina 19 de 61

Bloc 7. La contribució de la ciència a un futur sostenible- Un desenvolupament tecnocientífic per a la sostenibilitat.- Els problemes i desafiaments globals als quals s’enfronta avui la humanitat: contaminaciósense fronteres, canvi climàtic, esgotament de recursos, pèrdua de biodiversitat, etc.- Contribució del desenvolupament tecnocientífic a la resolució dels problemes. Importància del’aplicació del principi de precaució i de la participació ciutadana en la presa de decisions.- Valoració de l’educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democràtiquessostenibles.- La cultura científica com a font de satisfacció personal.

2.3.2.2. PRÀCTICAS DE LABORATORIO

1. ESTUDI DEL MRU I DEL MRUA (Vàries sessions)Continguts-Conceptes de desplaçament, velocitat i acceleració-Relació entre ells en els moviments MRU i MRUA-Mesura de distància recorreguda i temps-Tabulació de resultats i representacions gràfiques-Càlcul de les velocitats mitjanes i acceleracions-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

2 - DINAMÒMETRE. PESContinguts-Massa, força, pes-Maneig de la balança i del dinamòmetre-Tabulació i interpretació de les dades obtingudes-Recerca d’una possible relació constant entre elles-Utilització de resultats aparentment incorrectes per cercar les possibles causes per les qualssemblen erronis, i que poden portar a nous descobriments per part dels alumnes.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

2. COMPROVACIÓ DE LA LLEI DE HOOKEContinguts-Força, pes.-Llei d’ Hooke-Presa de mesures de pes i longitud-Tabulació i representació gràfica de les dades-Interpretació dels resultats i enunciació de la llei que obeeixen-Càlcul de la constant característica i comparació de resultats amb altres molles i altres grups-Honradesa científica constructiva.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

4 - COMPOSICIÓ DE FORCES EN EL PLA

Continguts

-Representació vectorial de les forces.-Descomposició vectorial.-Maneig combinat dels dinamòmetres.

Pàgina 20 de 61

-Representació sobre el quadern dels diferents conjunts de forces actuants, mitjançant vectors.-Càlcul de les forces resultants i equilibradores.-Ús d'un sistema de referència.-Valoració de “l’artifici” vectorial com a instrument per poder treballar amb algunes magnitudsfísiques.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

5- PRINCIPI FONAMENTAL DE LA DINÀMICA

Continguts

-Conceptes de velocitat, acceleració i força.

-Maneig del dinamòmetre i del cronòmetre.

-Comparació d'experiències en plans amb diferent inclinació.

-Valoració de la repetició de les experiències per reduir el marge d’error-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

6- ESTUDI DE LA PRESSIÓ HIDROSTÀTICAContinguts

-Conceptes de densitat i pressió

-Principi fonamental de la hidrostàtica

-Maneig del manòmetre en “U”

-Comprovació que la pressió hidrostàtica no depèn de la forma del recipient ni de la quantitat

de líquid, sinó de la profunditat i la seva densitat

-Reconeixement de les limitacions del cos humà i altres objectes quan estan submergits-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

7 - APLICACIÓ DEL PRINCIPI D’ARQUIMEDES

Continguts

-Conceptes de pes, volum, densitat i empenta

-Principi d’Arquimedes

-Maneig del dinamòmetre i la balança

-Comprovació que l’empenta és independent de la massa en objectes submergits d’igual

volum.

-Valoració de la importància de tenir present aquest principi en la construcció

d’embarcacions.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

8 - ESTUDI DE VARIABLES ATMOSFÈRIQUES

Continguts

-Conceptes de pressió atmosfèrica, temperatura i humitatPàgina 21 de 61

-Maneig de baròmetres, termòmetres, higròmetres i pluviòmetres

-Comprovació de la relació entre els valors de les variables atmosfèriques i el temps

meteorològic.

-Valorar la importància de la recollida de dades en la predicció científica

-Reconèixer la importància de les prediccions meteorològiques per l’activitat humana.

-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

9 -COMPROVACIÓ DEL PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA EN

LA CAIGUDA LLIURE I EL PLA INCLINAT

Continguts

-Conceptes de velocitat, energia cinètica i potencial, i energia perduda per fregament

- Maneig de balança, portes fotoelèctriques i cinta mètrica

- Determinació de les pèrdues d'energia per fregament.

-Valoració de la tecnologia com a ajuda a la investigació científica.

-Reconeixement de la importància de reduir pèrdues energètiques en els processos mecànics.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

l0- DETERMINACIÓ DE CALORS ESPECIFIQUES DE LIQUIDSContinguts-Conceptes de: calor, calor específica i temperatura.-Maneig del broc de gas Bunsen i del termòmetre.-Comparació entre les calors específiques de diverses substàncies amb la de l'aigua.-Atenció al correcte maneig de l'utillatge de laboratori, atenent a la seva perillositat.-Reconeixement de la importància de l'experimentació en l'avanç de la Ciència.-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

11- DETERMINACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES D’UNA ONA SONORAContinguts-Conceptes de longitud d’ona, freqüència 1 velocitat.

-Ressonància. Ones estacionàries.-Maneig del diapasó.

-Relació entre les magnituds físiques característiques d'una ona.

-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

12-COMPROVACIÓ DE LES LLEIS DE REFLEXIÓ I REFRACCIÓContinguts-Concepte de velocitat de propagació, angles d'incidència i reflexió o refracció i angle límit.

-Lleis de la reflexió i refracció.

-Maneig de miralls i lents.

-Mesurament d'angles.

Pàgina 22 de 61

-Conscienciació de la importància de 1'ús de lents per corregir o augmentar el camp

visual de les persones. - * ** **-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

13- PROPIETATS D'ÀCIDS I BASESContinguts-Concepte d’àcid i de base. Propietats.-Reactivitat d’àcids i bases. Neutralització.-Indicadors àcid-base. Escala de pH.-Classificació de les substàncies subministrades en àcides o bàsiques amb les seves propietats.-Comparació de les diferents reactivitats entre les substàncies de cada grup. -Representació mitjançant fórmules de les substàncies més senzilles i conegudes.-Foment de l'hàbit de lectura de les indicacions de les etiquetes dels productes, a fi d’evitaraccidents i, en cas que es produeixin, com tractar-los.-Atenció sobre l'extens ús que es fa dels àcids i bases a nivell industrial i domèstic.-Reconeixement del paper d'aquestes substàncies al nostre cos.-* ** ***-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc i del material utilitzat.-Valoració de la importància que té el treball en grup.-Responsabilitat davant el treball en grup.

14 - ALGUNS TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES. (Vàries sessions)

Continguts-Reaccions químiques: oxidació, descomposició, síntesi, saponificació.-Maneig de divers utillatge de vidre, porcellana i productes químics.-Representació de les reaccions químiques més senzilles mitjançant les equacions químiques.-Conscienciació del perill que comporta el maneig d'alguns productes químics.

-Reconeixement de la pròpia vida com a sostinguda en milers de processos químics.-Valoració del pes de la indústria química en la societat actual i assumpció del costmediambiental associat a moltes d'elles

2.3.3. Unitats i Desenvolupament temporal

Primer trimestreBloc 1. Iniciació a l'estudi del moviment

Unitat 1: El movimentBloc 2. Les forces i el seu equilibri

Unitat 2: Les forcesUnitat 3: Forces gravitatòriesUnitat 4: Forces i pressions en fluids

Segon trimestreBloc 3. Energia, treball i calor

Unitat 5: Treball i energiaUnitat 6: Transferència d'energiaUnitat 7: Transferència d'energia: ones

Bloc 4. Estructura i propietats de les substànciesUnitat 8: Sistema periòdic i enllaç

Tercer trimestreBloc 6. Els canvis químics

Pàgina 23 de 61

Unitat 9: La reacció químicaBloc 5. Iniciació a l'estudi de la química orgànica

Unitat 10: La química del carboniBloc 7. La contribució de la ciència a un futur sostenible

*Desenvolupat a les diferents unitats.

2.4. FÍSICA I QUÍMICA de 1r de Batxillerat

2.4.1. Objectius1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els modelsmés importants i generals de la física i de laquímica. Aplicar-los per explicar situacions reals i de la vida quotidiana.2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida iaplicable en futurs estudis.3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius iquantitatius mitjançant la formulaciód’hipòtesis, la recerca d’informació, l’elaboració d’estratègies de resolució, el dissenyd’experiments, el tractament de dades, l’anàlisi deresultats i l’elaboració dels corresponents informes.4. Relacionar els nous continguts de l’assignatura amb els previs i amb els d’altres matèriesper construir un cos coherent de coneixements.5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar deforma coherent i adequada al nivellcorresponent de coneixements.6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació perfer simulacions, tractar dades, i extreure iemprar informació de fonts diverses.7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parantespecial atenció a les normes de seguretat i altractament de residus.8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant laimportància del rigor i del raonament sobre lespostures tancades o dogmàtiques.9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient,el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la sevaaportació al desenvolupament del pensament humà.

2.4.2. Continguts

2.4.2.1. Continguts generals- Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobarrespostes a qüestions més o menys obertes.- Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.- Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per contrastar hipòtesis.- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una investigació o en laresolució de problemes.- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents fenòmensnaturals.- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l’ús de tècniques bàsiques de l’àmbitcientífic i l’aplicació de conceptes.- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de química ide física, com també l’adquisició d’hàbits que impliquin un maneig i una cura correctes delmaterial, i un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en eltractament de residus.

Pàgina 24 de 61

- Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar elplantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el vocabulariadequat.- Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva conservació iprotecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostracomunitat.- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions delsaltres en la labor científica i tècnica.- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICAEstratègies necessàries en l’activitat científica.Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.Projecte d’investigació.

BLOC 2. ASPECTES QUANTITATIUS DE LA QUÍMICARevisió de la teoria atòmica de Dalton.Lleis dels gasos. Equació d’estat dels gasos ideals.Determinació de fórmules empíriques i moleculars.Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats col·ligatives.Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrometria.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUESEstequiometria de les reaccions. Reactiu limitant i rendiment d’una reacció.Química i indústria.

BLOC 4. TRANSFORMACIONS ENERGÈTIQUES I ESPONTANEÏTAT DE LES REACCIONS QUÍMIQUESSistemes termodinàmics.Primer principi de la termodinàmica. Energia interna.Entalpia. Equacions termoquímiques.Llei d’Hess.Segon principi de la termodinàmica. Entropia.Factors que intervenen en l’espontaneïtat d’una reacció química. Energia de Gibbs.Conseqüències socials i mediambientals de les reaccions químiques de combustió.

BLOC 5. QUÍMICA DEL CARBONIEnllaços de l’àtom de carboni.Composts de carboni:Hidrocarburs, composts nitrogenats i oxigenats.Aplicacions i propietats.Formulació i nomenclatura IUPAC dels composts del carboni.Isomeria estructural.El petroli i els nous materials.

BLOC 6. CINEMÀTICASistemes de referència inercials. Principi de relativitat de Galileu.Moviment circular uniformement accelerat.Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat.Descripció del moviment harmònic simple (MHS).

BLOC 7. DINÀMICALa força com a interacció.Forces de contacte. Dinàmica de cossos lligats.Forces elàstiques. Dinàmica del MAS.

Pàgina 25 de 61

Sistema de dues partícules.Conservació del moment lineal i impuls mecànic.Dinàmica del moviment circular uniforme.Lleis de Kepler.Forces centrals. Moment d’una força i moment angular. Conservació del moment angular.Llei de gravitació universal.Interacció electrostàtica: llei de Coulomb.

BLOC 8. ENERGIAEnergia mecànica i treball.Sistemes conservatius.Teorema de les forces vives.Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple.Diferència de potencial elèctric.

2.4.3. Unitats i Desenvolupament temporalPrimer trimestreBloc 1. L'activitat científica

Unitat 1: L'activitat científica. Bloc 2. Aspectes quantitatius de la química

Unitat 2: Naturalesa de la matèriaUnitat 3: Els estats de la matèria. Gasos i dissolucions

Bloc 3. Reaccions químiquesUnitat 4: Reaccions químiques

Segon trimestreBloc 4. Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques

Unitat 5: Termodinàmica química Bloc 5. Química del carboni

Unitat 6: Química del carboniBloc 6. Cinemàtica

Unitat 7: El moviment Unitat 8: Estudi de diferents moviments.

Tercer trimestreBloc 7. Dinàmica

Unitat 9. Les forces i la seva acció sobre el movimentUnitat 10. Dinàmica d'alguns moviments.Bloc 8. EnergiaUnitat 11. Treball i energia

2.5. QUÍMICA de 2n de Batxillerat

2.5.1. ObjectiusL’ensenyament de la química en l’etapa de batxillerat tendrà com a objectiu desenvolupar enl’alumnat les següents capacitats:1. Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models mésimportants de la química; conèixer les estratègies utilitzades en la seva construcció, i aplicar-los per explicar situacions i problemes de la vida quotidiana.2. Utilitzar amb autonomia les tècniques i els procediments propis de la investigació científica(plantejament de problemes, formulació i contrast d’hipòtesis, utilització dels instruments demesura bàsics d’un laboratori, disseny i realització d’experiments...) d’acord amb les normesd’actuació, seguretat i tractament de residus en un laboratori de química.3. Entendre la naturalesa de la química, les seves limitacions i la problemàtica que el mal ús de

Pàgina 26 de 61

les seves aplicacions pot comportar per a la societat. Valorar la contribució d’aquesta ciència ala sostenibilitat del medi ambient, a la promoció d’estils de vida saludables i a la millora de laqualitat de vida de les persones.4. Conèixer la terminologia científica bàsica per tal d’expressar, amb coherència, claredat iprecisió, conceptes, pensaments i opinions, tant dins l’àmbit de la ciència com de la vidaquotidiana.5. Avaluar el contingut de la informació obtinguda mitjançant les tecnologies de la informació ila comunicació i d’altres fonts, per formar-se una opinió que permeti expressar-se de formacrítica sobre problemes relacionats amb la química.6. Valorar el caire dinàmic, temptatiu i evolutiu de la química, de les seves lleis i teories, imostrar una actitud flexible i oberta davant el seu procés de desenvolupament com a ciènciade la natura.7. Comprendre el caràcter instrumental i integrador de la química mitjançant les sevesrelacions amb altres ciències, com ara la física, la biologia, la geologia i les ciències de la Terrai mediambientals.8. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit crític, latendència al treball sistemàtic i rigorós, com també un punt de vista tolerant i no dogmàtic.9. Reconèixer i valorar el coneixement científic en l’àmbit de la química com a elementinseparable del coneixement general i la formació integral de les persones. Identificar lesprincipals línies de recerca que es desenvolupen actualment en el si d’aquesta ciència.

2.5.2. Continguts

2.5.2.1. Continguts generals1. Plantejament de problemes i qüestions de forma clara i objectiva.2. Aplicació de lleis, models, principis i relacions entre variables per formular prediccions, i

trobar respostes a problemes i qüestions de caire obert i tancat.3. Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.4. Disseny i desenvolupament d’experiments amb indicació de les estratègies a utilitzar

(conjunt de mètodes, tècniques i mitjans necessaris) pròpies d’un laboratori de química.5. Adquisició d’hàbits que impliquin un maneig i una cura correctes dels instruments, i un

comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori de química.6. Recerca, selecció i utilització, amb disposició crítica, de la informació obtinguda,

mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, i d’altres fonts.7. Ordenació, classificació i tractament de dades obtingudes de forma experimental.

Utilització de fulls de càlcul per dur-ne a terme el tractament matemàtic.8. Anàlisi dels resultats obtinguts d’un experiment, de la seva validesa i de la seva

fiabilitat.9. Formulació de conclusions d’acord amb els resultats obtinguts en una investigació o en

la resolució de problemes.10.Resolució de problemes teòrics mitjançant l’aplicació de conceptes i de problemes

aplicats amb l’ús de les tècniques bàsiques de l’àmbit científic.11.Realització d’informes escrits, correctament estructurats i emprant la terminologia

científica adient, per presentar el disseny, el desenvolupament i els resultats d’unarecerca de forma clara i precisa. Utilització d’un processador de textos per dur-ne aterme la redacció.

12.Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacionsdels altres en el treball científic i tècnic.

13.Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de lessolucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i disposició favorable a nousplantejaments.

14.Valoració del coneixement científic com a part essencial de la cultura general i de laformació integral de les persones.

15.Referència a la història de la química i a les personalitats més rellevants que hancontribuït al desenvolupament d’aquesta ciència, amb especial esment a les IllesBalears i als seus científics més destacats.

Bloc 1. Estructura atòmica i classificació periòdica dels elements

Pàgina 27 de 61

Revisió històrica de l’evolució dels models atòmics. Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesi de Planck. Efecte fotoelèctric. Espectres atòmics. Comparació de l’equació de Rydberg i el model atòmic de Bohr. Les

seves limitacions. Bases de la mecànica quàntica: la hipòtesi de De Broglie i el principi d’incertesa de

Heisenberg. Mecànica ondulatòria. Introducció al model quàntic i la seva importància per al desenvolupament de la química.

Significat dels nombres quàntics. Concepte d’orbital atòmic. Nivells energètics i configuracions electròniques: principi d’Aufbau, principi d’exclusió de

Pauli i principi de màxima multiplicitat de Hund. Evolució històrica de l’ordenació dels elements químics. La taula periòdica actual.

Justificació electrònica. Càrrega nuclear efectiva. Propietats periòdiques: radis atòmic iiònic, energia de ionització, afinitat electrònica, electronegativitat i caràcter metàl·lic.

Bloc 2. L’enllaç químic i propietats de les substàncies

Enllaç químic i estabilitat energètica. Enllaç iònic. Justificació de l’existència de la retícula en els compostos iònics. Concepte

d’índex de coordinació. L’energia reticular i el cicle de Born-Haber. Propietats delscompostos iònics.

Enllaç covalent. Paràmetres moleculars. El model de Lewis: determinació de l’estructura dediferents substàncies amb enllaços simples i múltiples. Limitacions de la regla de l’octet. Lageometria molecular i el model de repulsió entre els parells d’electrons de la capa devalència. Polaritat dels enllaços i les molècules.

El model de l’enllaç de valència. Enllaços s i p. Explicació de la geometria d’algunesmolècules senzilles mitjançant la hibridació d’orbitals atòmics (sp, sp2, sp3).

Tipus de substàncies covalents. Estructura i propietats. Tipus d’interaccions entre les molècules. Explicació de les propietats de l’aigua i d’altres

substàncies d’interès biològic i industrial, en funció de l'estructura i del tipus d’enllaç.Valoració del paper fonamental de l’aigua en la societat i en el medi ambient. Importànciade l’àcid sulfúric a nivell industrial.

Enllaç metàl·lic. Interpretació de les propietats dels metalls a partir de les principals teoriesque expliquen aquest tipus d’enllaç.

Bloc 3. Termoquímica

Introducció a la termodinàmica. Sistemes i variables termodinàmics. Funcions d’estat.Energia interna i temperatura.

La calor i el treball com a formes de transferència d’energia. Conveni de signes. Primerprincipi de la termodinàmica.

Sistemes a pressió i a volum constant. Concepte d’entalpia. Diagrames entàlpics. Equacions termoquímiques. Processos exotèrmics i endotèrmics. Determinació

experimental d’una calor de reacció. Aplicacions energètiques de les reaccions químiques: repercussions socials, mediambientals

i per a la salut. La contaminació per CO2 i el canvi climàtic. Valor energètic dels nutrients id’alguns aliments propis de la dieta mediterrània.

Aplicació de la llei de Hess al càlcul d’entalpies de formació. Entalpia d’enllaç: interpretacióde l’entalpia de reacció.

Conceptes d’entropia i d’energia lliure. Influència de la temperatura en l’espontaneïtat deles reaccions químiques.

Bloc 4. Cinètica i equilibri químic

Velocitat de reacció. Equació i constant de velocitat. Ordre parcial i ordre total. Teories de les reaccions químiques. Conceptes de mecanisme de reacció i de molecularitat.

Teoria de les col·lisions i teoria del complex activat. Relació entre l’energia d’activació il’entalpia en reaccions exotèrmiques i endotèrmiques. Factors dels quals depèn la velocitatd’una reacció. Utilització de catalitzadors en processos industrials i biològics.

Pàgina 28 de 61

Característiques macroscòpiques de l’equilibri químic en una reacció reversible i en unsistema tancat. Interpretació microscòpica de l’estat d’equilibri amb la teoria de col·lisions.

Les constants d’equilibri Kc i Kp. Quocient de reacció. Factors que modifiquen l’estatd’equilibri. Principi de Le Chatelier. Comprovació experimental.

Importància de l’estat d’equilibri en diferents processos industrials i mediambientals.Aplicació al procés Haber de producció industrial de l’amoníac. La protecció de la capad’ozó.

Estudi d’algun equilibri heterogeni senzill. Reaccions de precipitació. Aplicacions analítiquesde les volumetries de precipitació.

Bloc 5. Reaccions de transferència de protons

Concepte d’àcid i base d’Arrhenius i les seves limitacions. Teoria de Brönsted-Lowry. Parellsàcid/base conjugats.

Fortalesa relativa dels àcids i les bases. Grau de ionització. Constants d’acidesa i debasicitat.

Equilibri iònic de l’aigua. Concepte de pH. Importància del pH en la vida quotidiana. Càlcul i mesura del pH en dissolucions aquoses d’àcids i de bases. Estudi qualitatiu de la hidròlisi i de les dissolucions reguladores. Reaccions de neutralització. Punt d’equivalència. Construcció d’una corba de valoració a

partir de les dades experimentals d’una volumetria àcid-base. Importància industrial, biològica i mediambiental d’alguns àcids i bases. L’àcid sulfúric. La

problemàtica de la pluja àcida i les seves conseqüències. Estudi dels principals òxids i àcidsdel nitrogen i del sofre.

Bloc 6. Reaccions de transferència d’electrons

Els conceptes d’oxidació i reducció com a processos d’intercanvi d’electrons. Substànciesoxidants i reductores. Nombres d’oxidació.

Ajustament de les reaccions redox pel mètode del ió/electró. Estequiometria dels processosredox.

Estudi experimental de la pila Daniell. Funció del pont salí. Potencial d’elèctrode. Elèctrode de referència. Predicció del sentit de desplaçament de

reaccions redox senzilles a partir dels potencials normals de reducció. Escala d’oxidants i dereductors. Realització experimental d’una valoració redox.

L’electròlisi: importància industrial i econòmica. Aplicacions i problemàtica dels processosredox. La corrosió dels metalls i la seva prevenció. Tractament i reciclatge de residustòxics.

Bloc 7. Química del carboni. Estudi d’algunes funcions orgàniques

Revisió de la formulació i nomenclatura de les principals funcions orgàniques. Tipus de reaccions orgàniques. Substitució, addició i eliminació. Estudi de l’obtenció i propietats dels alcohols, àcids orgànics i èsters. Exemplificacions a

alguns casos d’interès per a la vida quotidiana. Fermentació de la glucosa i grau alcohòlic. Valoració de l’ús de les substàncies orgàniques per al desenvolupament de la societat

actual. Reaccions de polimerització. Principals aplicacions de la química del carboni a la indústria química i a la síntesi dels

medicaments. Problemàtica de l’eliminació de residus orgànics per al medi ambient.

2.5.3. Unitats i desenvolupament temporal

Primer trimestreBloc 1. Estructura atòmica i classificació periòdica dels elementsBloc 2. L'enllaç químic i propietats de les substànciesSegon trimestreBloc 3. TermoquímicaPàgina 29 de 61

Bloc 4. Cinètica i equilibri químicBloc 5. Reaccions de transferència de protonsTercer trimestreBloc 6. Reaccions de transferència d'electronsBloc 7. Química del carboni. Estudi d'algunes funcions orgàniques.

2.6. FÍSICA de 2n de Batxillerat

2.6.1. ObjectiusL’ensenyament de la física en l’etapa de batxillerat tindrà com a objectiu desenvolupar enl’alumnat les següents capacitats:

1. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes d’interès

i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis, teories i models), com

també les estratègies utilitzades en la seva construcció.2. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats per

explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics i

experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.3. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la

Física, tant en un context científic com en conversacions quotidianes.4. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de

representació.5. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant les

seves aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic, canviant,

complex i evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s’enfronta la investigació

actual en aquest àmbit de la ciència.6. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves relacions amb

altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del coneixement general i

de la formació integral de les persones, i les seves aportacions a l’evolució cultural de la

humanitat.7. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves limitacions

i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot acceptant la

necessitat de preservar el medi ambient i de procurar una millora de les condicions de

vida de la humanitat, i per assolir un futur satisfactori i sostenible.8. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context

d’investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d’assolir

objectius prèviament fixats, i realitzar-les amb l’instrumenta-la bàsic de laboratori i

d’acord amb les normes de seguretat de les instal·lacions.9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit crític, la

tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.10. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar amb

simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-les,

fonamentar els treballs i adoptar decisions.

Pàgina 30 de 61

2.6.2. Continguts

Continguts generals1 Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de decisions

referents a la viabilitat i conveniència de l’estudi de determinades qüestions i problemes.2 Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar

respostes a qüestions més o menys obertes.3 Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.4 Planificació i desenvolupament d’experiments controlats, ja sigui per contrastar

hipòtesis, observar fenòmens o respondre a interrogants.5 Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una

investigació o en la resolució de problemes.6 Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents fenòmens

naturals.7 Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de

física.8 Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar

el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.9 Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.10 Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.11 Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el

vocabulari adequat.12 Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva conservació i

protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la

nostra comunitat.13 Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions

dels altres en la labor científica i tècnica.14 Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves

idees.

Els continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques:

Continguts específicsBloc 1. Interacció gravitatòriaIntroducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals.Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial.La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu.Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.Forces centrals. Energia potencial gravitatòria.Superació de la idea d’acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat per una

massa. Línies de camp.Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp gravitatori/potencial.Moment d’una força. Moment angular d’una partícula. Teorema de conservació del moment

angular.Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes.Gravetat terrestre. Determinació experimental de g.Apreciació de la importància de la idea d’unificació en les teories físiques, i en concret la

teoria de la gravitació de Newton.

Pàgina 31 de 61

Bloc 2. Interacció elèctricaInteracció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric.Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials.Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.

Bloc 3. MagnetismeFenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic.Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força magnètica sobre

corrents elèctrics.Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions.Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d’ampere.Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz. Producció de

corrents alterns.Impacte mediambiental de la producció d’energia elèctrica.Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell. Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic.Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de línies de

camp magnètic, acció d’imants sobre corrents, funcionament d’electroimants, alternadors,

galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de Lenz.

Bloc 4. Vibracions i onesEl moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració.Dinàmica i energia del moviment harmònic simple.Propagació d’una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques.Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.Front d’ona. Raig. Principi de Huygens.Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències, difracció,

polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió.Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle límit.So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud crítica

envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut.Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic simple. Relació

entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori. Estudi experimental d’un oscil·lador harmònic.Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris tenen en la

societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.

Bloc 5. ÒpticaNaturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria.Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic.Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció absolut.Introducció a l’òptica geomètrica. Sistema òptic. Formació d’imatges. Característiques de les imatges.Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i característiques de les

imatges.Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i característiques de les

imatges. Potència d’una lent.Estudi qualitatiu d’interferències, difracció i dispersió de la llum.Instruments òptics. L’ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els telescopis i el

Pàgina 32 de 61

microscopi.Realització d’un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la refracció, i la

formació d’imatges a través d’una lent prima.Construcció gràfica de la formació d’imatges i anàlisi de les imatges obtingudes en miralls,

lents primes i instruments òptics senzills.Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la llum entre la

corpuscular i l’ondulatòria.

Bloc 6. Introducció a la física moderna.Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre; experiment de

Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte fotoelèctric.Quantificació de l’energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l’efecte fotoelèctric. Justificació

de la discontinuïtat dels espectres atòmics.Postulats d’Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de distàncies,

temps i masses. Equivalència massa/energia.Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d’indeterminació de Heisenberg:

posició/moment, energia/temps.Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d’enllaç.Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos. Dosi de radiació.Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears.Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o canviar les

teories a partir de les dades experimentals.Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos particulars de

teories més globals.Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l’ús de l’energia nuclear.Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.

2.6.3. Unitats i desenvolupament temporal

Primer trimestre Tema Nombresetmanes

Bloc 1. Interacció gravitatòria 7

Bloc 2. Interacció elèctrica 7

Segon trimestre

Bloc 3. Magnetisme 7

Bloc 4. Vibracions i ones 6

Tercer trimestre

Bloc 5. Òptica 6

Bloc 6. Introducció a la Física moderna 3

3. AVALUACIÓ

3.1. Criteris d'avaluació i mínims

Pàgina 33 de 61

3.1.1. Criteris d'avaluació

3.1.1.1 Ciències de la Naturalesa de 2n ESO1 Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin les estratègies

típiques de la investigació científica.Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’aplicar les estratègies del treball

científic (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, identificació de

variables, Disseny d’experiències, anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per

resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o personal.2 Utilitzar el concepte qualitatiu d’energia per explicar el seu paper en les

transformacions que tenen lloc en el nostre entorn i reconèixer la

importància i les repercussions per a la societat i el medi ambient de les

diferents fonts d’energia renovables i no renovables.Es tracta de conèixer si l’alumnat relaciona el concepte d’energia amb la capacitat

de realitzar canvis, si coneix diferents formes i fonts d’energia, renovables i no

renovables, els seus avantatges i inconvenients, i alguns dels principals problemes

associats a la seva obtenció, transport i utilització. S’ha de valorar si l’alumnat

comprèn la importància de l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes per contribuir a

un futur sostenible.3 Resoldre problemes aplicant els coneixements sobre el concepte de

temperatura i la seva mesura, l’equilibri i el desequilibri tèrmic, els efectes

de la calor sobre els cossos i la manera de propagació d’aquesta.Es pretén comprovar si l’alumnat comprèn la importància de la calor i les seves

aplicacions, així com la distinció entre calor i temperatura en l’estudi dels fenòmens

tèrmics, i si és capaç de realitzar experiències senzilles que hi estiguin relacionades.

S’ha de valorar si sap utilitzar termòmetres i en coneix el fonament, identifica

l’equilibri tèrmic amb la igualació de temperatures, comprèn la transmissió de la

calor associada al desequilibri tèrmic i sap aplicar aquests coneixements a la

resolució de problemes senzills i d’interès, com ara l’aïllament tèrmic d’una zona.4 Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so i

reproduir-ne alguns tenint en compte les seves propietats.Es tracta de saber si l’alumnat és capaç d’utilitzar els coneixements d’algunes

propietats del so i la llum, com la reflexió i la refracció, per explicar fenòmens

naturals, aplicar-los en utilitzar miralls o lents, justificar el fonament físic d’aparells

òptics senzills i dissenyar o muntar-ne alguns com ara la cambra obscura. També

s’ha de valorar si comprèn les repercussions de la contaminació acústica i lumínica, i

la necessitat de solucionar-la.5 Identificar i explicar les accions dels agents geològics interns en l’origen del

relleu terrestre, i especialment el de les Illes Balears, així com en el procés

de formació de les roques magmàtiques i metamòrfiques.Es tracta de comprovar que l’alumnat té una concepció dinàmica de la naturalesa i

que és capaç de reconèixer i interpretar en el camp o en imatges algunes

Pàgina 34 de 61

manifestacions de la dinàmica interna en el relleu i del moviment de les plaques,

com ara la presència de plecs, falles, serralades, volcans i terratrèmols. També es

pretén avaluar si l’alumnat entén les transformacions que hi pot haver entre els

diferents tipus de roques endògenes en funció de les característiques de l’ambient

geològic en què es troben.6 Reconèixer i valorar els riscos associats als processos geològics interns i la

prevenció i predicció d’aquests.Es tracta de valorar si l’alumnat és capaç de reconèixer i interpretar adequadament

els principals riscos geològics i la seva repercussió, amb la utilització de notícies de

premsa, mapes i altres canals d’informació.7 Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius

a partir de diferents observacions i experiències realitzades amb organismes

senzills, comprovant l’efecte que tenen determinades variables en els

processos de nutrició, relació i reproducció.L’alumnat ha de conèixer les funcions vitals dels éssers vius, les diferències entre la

nutrició d’éssers autòtrofs i heteròtrofs, les característiques i els tipus de

reproducció, i els elements fonamentals que intervenen en la funció de relació.

També es tracta d’avaluar si és capaç de realitzar experiències senzilles (tropismes,

fotosíntesi, fermentacions) per comprovar la incidència que tenen en aquestes

funcions variables com la llum, l’oxigen, la clorofil·la, l’aliment, la temperatura, etc.8 Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim,

valorar-ne la diversitat i representar gràficament les relacions trafiques

establertes entre els éssers vius de l’ecosistema, així com conèixer les

característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes

de les Illes Balears.L’alumnat ha de comprendre el concepte d’ecosistema i ser capaç de reconèixer i

analitzar els elements d’un ecosistema concret, obtenir dades d’alguns components

abiòtics (llum, humitat, temperatura, topografia, roques, etc.) i biòtics (animals i

plantes més abundants); interpretar correctament les relacions i els mecanismes

reguladors establerts entre ells.9 Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el

patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la

protecció i conservació d’aquest.Amb aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat coneix i valora la biodiversitat

i la importància de preservar-la i, especialment, del patrimoni natural de les Illes

Balears, mitjançant l’adquisició d’actituds de reconeixement, respecte i protecció

d’aquest, a través de l’observació i recollida de dades. Al mateix temps, també es

pretén comprovar si l’alumnat valora la naturalesa, apreciant les repercussions de

qualsevol tipus que comporta el seu deteriorament i adquirint actituds de rebuig a

totes aquelles activitats que produeixin contaminació, alteració i destrucció dels

ecosistemes naturals.

3.1.1.2. Física i Química de 3r ESOPàgina 35 de 61

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA1. Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic.1.1. Formula hipòtesis per explicar fenòmens quotidians emprant teories i models científics.1.2. Registra observacions, dades i resultats de manera organitzada i rigorosa, i els comunicade forma oral i escrita utilitzant esquemes, gràfics, taules i expressions matemàtiques.2. Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament dela societat.2.1. Relaciona la investigació científica amb les aplicacions tecnològiques en la vida quotidiana.3. Conèixer els procediments científics per determinar magnituds.3.1. Estableix relacions entre magnituds i unitats emprant, preferentment, el sistemainternacional d’unitats i la notació científica per expressar els resultats.4. Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el dequímica; conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a laprotecció del medi ambient.4.1. Reconeix i identifica els símbols més freqüents usats en l’etiquetatge de productes químicsi instal·lacions, i n’interpreta el significat.4.2. Identifica material i instruments bàsics de laboratori i sap com s’empren per dur a termeexperiències respectant les normes de seguretat i identificant actituds i mesures d’actuaciópreventives.5. Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix enpublicacions i mitjans de comunicació.5.1. Selecciona, comprèn i interpreta informació rellevant en un text de divulgació científica itransmet les conclusions obtingudes utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat.5.2. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i objectivitat del fluxd’informació existent a Internet i altres mitjans digitals.6. Desenvolupar petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació delmètode científic i l’ús de les TIC.6.1. Elabora petits treballs d’investigació sobre algun tema objecte d’estudi aplicant el mètodecientífic, i emprant les TIC per cercar i seleccionar informació i presentar conclusions.6.2. Participa, valora, gestiona i respecta la feina individual i en equip.

BLOC 2. LA MATÈRIA1. Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-les amb la seva naturalesa i les seves aplicacions.1.1. Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, i utilitzaaquestes darreres per a la caracterització de substàncies.1.2. Relaciona propietats dels materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.1.3. Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la sevadensitat.2. Justificar les propietats dels diferents estats d’agregació de la matèria i els seus canvisd’estat, a través del model cineticomolecular.2.1. Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació depenent deles condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi.2.2. Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids emprant el model cineticomolecular.2.3. Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model cineticomolecular il’aplica en la interpretació de fenòmens quotidians.2.4. Dedueix a partir dels gràfics d’escalfament d’una substància els punts de fusió i d’ebullició,i la identifica fent servir les taules de dades necessàries.3. Establir les relacions entre les variables de què depèn l’estat d’un gas a partir derepresentacions gràfiques i/o taules de resultats obtinguts en experiències de laboratori osimulacions per ordinador.3.1. Justifica el comportament dels gasos en situacions quotidianes relacionant-lo amb elmodel cineticomolecular.3.2. Interpreta gràfics, taules de resultats i experiències que relacionen la pressió, el volum i latemperatura d’un gas emprant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos.4. Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància iles aplicacions de mescles d’especial interès.4.1. Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i mescles,especificant en aquest darrer cas si es tracta dePàgina 36 de 61

mescles homogènies, heterogènies o col·loides.4.2. Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogèniesd’especial interès.4.3. Duu a terme experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procedimentseguit i el material emprat, determina la concentració i l’expressa en grams per litre.5. Proposar mètodes de separació dels components d’una mescla.5.1. Dissenya mètodes de separació de mescles segons les propietats característiques de lessubstàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat.6. Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories ila necessitat d’utilitzar-los per interpretar i comprendre l’estructura interna de la matèria.6.1. Representa l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, emprant el modelplanetari.6.2. Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva localització al’àtom.6.3. Relaciona la notació amb el nombre atòmic, el nombre màssic determinant el nombre decada una dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques.7. Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius.7.1. Explica en què consisteix un isòtop i comenta aplicacions dels isòtops radioactius, laproblemàtica dels residus originats i les solucions per gestionar-los.8. Interpretar l’ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més rellevants apartir dels seus símbols.8.1. Justifica l’actual ordenació dels elements en grups i períodes a la taula periòdica.8.2. Relaciona les principals propietats de metalls, no metalls i gasos nobles amb la sevaposició a la taula periòdica i amb la seva tendència a formar ions, prenent com a referència elgas noble més pròxim.9. Conèixer com s’uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i explicar lespropietats de les agrupacions resultants.9.1. Coneix i explica el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent, utilitzant lanotació adequada per a la seva representació.9.2. Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules interpretantaquest fet en substàncies d’ús freqüent i calcula les seves masses moleculars.10. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i composts en substàncies d’úsfreqüent i conegut.10.1. Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d’ús freqüent, classificant-les en elements o composts, basant-se en la seva expressió química.10.2. Presenta, emprant les TIC, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compostquímic d’especial interès a partir d’una recerca guiada d’informació bibliogràfica i/o digital.11. Formular i anomenar composts binaris seguint les normes IUPAC.11.1. Utilitza el llenguatge químic per anomenar i formular composts binaris seguint lesnormes IUPAC.

BLOC 3. ELS CANVIS1. Distingir entre canvis físics i químics mitjançant la realització d’experiències senzilles queposin de manifest si es formen o no substàncies noves.1.1. Distingeix entre canvis físics i químics en accions de la vida quotidiana en funció que hihagi o no formació de noves substàncies.1.2. Descriu el procediment de realització d’experiments senzills en els quals es posi demanifest la formació de noves substàncies i reconeix que es tracta de canvis químics.2. Caracteritzar les reaccions químiques com a transformacions d’unes substàncies en d’altres.2.1. Identifica quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzillesinterpretant la representació esquemàtica d’una reacció.3. Descriure a nivell molecular el procés pel qual els reactius es transformen en productes entermes de la teoria de col·lisions.3.1. Representa i interpreta una reacció química a partir de la teoria atòmica i molecular i lateoria de col·lisions.4. Deduir la llei de conservació de la massa i reconèixer reactius i productes a travésd’experiències senzilles al laboratori i/o de simulacions per ordinador.4.1. Reconeix quins són els reactius i els productes a partir de la representació de reaccionsquímiques senzilles, i comprova experimentalment que es compleix la llei de conservació de lamassa.Pàgina 37 de 61

5. Comprovar mitjançant experiències senzilles de laboratori la influència de determinatsfactors en la velocitat de les reaccions químiques.5.1. Proposa el desenvolupament d’un experiment senzill que permeti comprovarexperimentalment l’efecte de la concentració dels reactius en la velocitat de formació delsproductes d’una reacció química, justificant aquest efecte en termes de la teoria de col·lisions.5.2. Interpreta situacions quotidianes en les quals la temperatura influeix significativament enla velocitat de la reacció.6. Reconèixer la importància de la química en l’obtenció de noves substàncies i la sevaimportància en la millora de la qualitat de vida de les persones.6.1. Classifica alguns productes d’ús quotidià en funció de la seva procedència natural osintètica.6.2. Identifica i associa productes procedents de la indústria química amb la seva contribució ala millora de la qualitat de vida de les persones.7. Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el mediambient.7.1. Descriu l’impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids denitrogen i els CFC i altres gasos d’efecte hivernacle relacionant-lo amb els problemesmediambientals d’àmbit global.7.2. Proposa mesures i actituds, a nivell individual i col·lectiu, per mitigar els problemesmediambientals d’importància global.7.3. Defensa raonadament la influència que el desenvolupament de la indústria química hatingut en el progrés de la societat, a partir de fonts científiques de diferent procedència.

BLOC 4. ENERGIA1. Reconèixer que l’energia és la capacitat de produir transformacions o canvis.1.1. Argumenta que l’energia es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear nidestruir, i empra exemples.1.2. Reconeix i defineix l’energia com una magnitud expressant-la en la unitat corresponent enel sistema internacional.2. Identificar els diferents tipus d’energia posats de manifest en fenòmens quotidians i enexperiències senzilles duites a terme al laboratori.2.1. Relaciona el concepte d’energia amb la capacitat de produir canvis i identifica els diferentstipus d’energia que es posen de manifest en situacions quotidianes explicant lestransformacions d’unes formes a d’altres.3. Relacionar els conceptes d’energia, calor i temperatura en termes de la teoriacineticomolecular i descriure els mecanismes pels quals es transfereix l’energia tèrmica endiferents situacions quotidianes.3.1. Explica el concepte de temperatura en termes del model cineticomolecular i diferenciaentre temperatura, energia i calor.3.2. Coneix l’existència d’una escala absoluta de temperatura i relaciona les escales Celsius iKelvin.3.3. Identifica els mecanismes de transferència d’energia reconeixent-los en diferentssituacions quotidianes i en fenòmens atmosfèrics, justificant la selecció de materials per aedificis i en el disseny de sistemes d’escalfament.4. Interpretar els efectes de l’energia tèrmica sobre els cossos en situacions quotidianes i enexperiències de laboratori.4.1. Explica el fenomen de la dilatació a partir d’alguna de les seves aplicacions com elstermòmetres de líquid, juntes de dilatació en estructures, etc.4.2. Explica l’escala Celsius establint els punts fixos d’un termòmetre basat en la dilatació d’unlíquid volàtil.4.3. Interpreta qualitativament fenòmens quotidians i experiències on es posi de manifestl’equilibri tèrmic associant-lo amb la igualació de temperatures.5. Valorar el paper de l’energia en les nostres vides, identificar-ne les diferents fonts, compararel seu impacte mediambiental i reconèixer la importància de l’estalvi energètic per a undesenvolupament sostenible.5.1. Reconeix, descriu i compara les fonts renovables i no renovables d’energia, analitzant ambsentit crític el seu impacte mediambiental.6. Conèixer i comparar les diferents fonts d’energia emprades en la vida diària en un contextglobal que impliqui aspectes econòmics i mediambientals.6.1. Compara les principals fonts d’energia de consum humà, a partir de la distribucióPàgina 38 de 61

geogràfica dels seus recursos i els efectes mediambientals.6.2. Analitza la predominança de les fonts d’energia convencionals davant les alternatives,argumentant els motius pels quals aquestes darreres encara no estan prou explotades.7. Valorar la importància de fer un consum responsable de les fonts energètiques.7.1. Interpreta dades comparatives sobre l’evolució del consum d’energia mundial proposantmesures que poden contribuir a l’estalvi individual i col·lectiu.8. Explicar el fenomen físic del corrent elèctric i interpretar el significat de les magnitudsintensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, així com les relacions entre elles.8.1. Explica el corrent elèctric com a càrregues en moviment a través d’un conductor.8.2. Comprèn el significat de les magnituds elèctriques intensitat de corrent, diferència depotencial i resistència, i les relaciona entre siutilitzant la llei d’Ohm.8.3. Distingeix entre conductors i aïllants reconeixent els principals materials usats com tals.9. Comprovar els efectes de l’electricitat i les relacions entre les magnituds elèctriquesmitjançant el disseny i construcció de circuits elèctricsi electrònics senzills, al laboratori o mitjançant aplicacions virtuals interactives.9.1. Descriu el fonament d’una màquina elèctrica, en la qual l’electricitat es transforma enmoviment, llum, so, calor, etc., mitjançant exemples de la vida quotidiana, identificant els seuselements principals.9.2. Construeix circuits elèctrics amb diferents tipus de connexions entre els seus elements,deduint de forma experimental les conseqüènciesde la connexió de generadors i receptors en sèrie o en paral·lel.9.3. Aplica la llei d’Ohm a circuits senzills per calcular una de les magnituds involucrades apartir de les dues, expressant el resultat en les unitats del sistema internacional.9.4. Fa servir aplicacions virtuals interactives per simular circuits i mesurar les magnitudselèctriques.10. Valorar la importància dels circuits elèctrics i electrònics a les instal·lacions elèctriques iinstruments d’ús quotidià, descriure la seva funció bàsica i identificar els seus diferentscomponents.10.1. Associa els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d’un habitatgeamb els components bàsics d’un circuit elèctric.10.2. Comprèn el significat dels símbols i abreviatures que apareixen a les etiquetes dedispositius elèctrics.10.3. Identifica i representa els components més habituals en un circuit elèctric: conductors,generadors, receptors i elements de control descrivint la seva corresponent funció.10.4. Reconeix els components electrònics bàsics descrivint les seves aplicacions pràctiques i larepercussió de la miniaturització del microxip en la mida i preu dels dispositius.11. Conèixer la forma en la qual es genera l’electricitat en els diferents tipus de centralselèctriques, així com el seu transport als llocs de consum.11.1. Descriu el procés pel qual les diferents fonts d’energia es transformen en energiaelèctrica a les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i emmagatzemament.

3.1.1.3. Física i Química de 4t d’ESO1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics i químics utilitzant lesestratègies bàsiques del treball científic.2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant lesnormes de seguretat i tenint cura en el tractament de residus.3. Utilitzar les TIC com a font de consulta, com a instrument de representació i de presentacióde documents.4. Reconèixer les magnituds necessàries per descriure els moviments, aplicar aquestsconeixements als moviments de la vida quotidiana i valorar la importància de l’estudi delsmoviments en el sorgiment de la ciència moderna.5. Identificar el paper de les forces com a causa dels canvis de moviment i de les deformacionsi reconèixer les principals forces presents a la vida quotidiana.6. Utilitzar la llei de la gravitació universal per justificar l’atracció entre qualsevol objecte delsque componen l’Univers i per explicar la força pes i els satèl·lits artificials.7. Aplicar el principi de conservació de l’energia a la comprensió de les transformacionsenergètiques de la vida diària, reconèixer el treball i la calor com a formes de transferènciad’energia i analitzar els problemes associats a l’obtenció i l’ús de les diferents fonts d’energia

Pàgina 39 de 61

utilitzades per produir-los.8. Interpretar diversos fenòmens com a resultat de la transferència d’energia mitjançant ones,diferenciar el tipus d’ones a partir de la direcció de propagació.9. Identificar les característiques dels elements químics més representatius de la taulaperiòdica, predir-ne el comportament químic en unir-se amb altres elements, així com lespropietats de les substàncies simples i compostes formades. Igualment conèixer lanomenclatura i formulació IUPAC dels compostos binaris i ternaris més importants.10. Justificar la gran quantitat de compostos orgànics que hi ha, així com la formació demacromolècules naturals i sintètiques i la importància d’aquestes en els éssers vius i en lasocietat actual.11. Interpretar reaccions químiques com a ruptura i formació d’enllaços, tenint en compte elsaspectes materials, energètics i cinètics i ser capaç d’aplicar-los a l’anàlisi d’alguns processosquímics naturals o industrials d’importància en la vida quotidiana. Saber realitzar càlculs dequantitats de substància senzills a partir d’equacions químiques.12. Reconèixer les aplicacions energètiques derivades de les reaccions de combustiód’hidrocarburs i valorar-ne la influència en l’increment de l’efecte hivernacle.13. Analitzar els problemes i els desafiaments, estretament relacionats, a què s’enfronta lahumanitat en relació amb la situació de la Terra, reconèixer la responsabilitat de la ciència i latecnologia i la necessitat de la seva implicació per resoldre’ls i avançar cap a un futursostenible.

3.1.1.4. Física i Química de 1r de Batxillerat

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat científica com plantejarproblemes, formular hipòtesis, proposar models, elaborar estratègies de resolució deproblemes, dissenys experimentals i anàlisi dels resultats.1.1. Aplica les habilitats necessàries per a la investigació científica: planteja preguntes,identifica problemes, recull dades, dissenya estratègies de resolució de problemes utilitzantmodels i lleis, revisa el procés i obté conclusions.1.2. Resol exercicis numèrics, expressa el valor de les magnituds emprant la notació científica,estima els errors absolut i relatiu associats i contextualitza els resultats.1.3. Efectua l’anàlisi dimensional de les equacions que relacionen les diferents magnituds enun procés físic o químic.1.4. Distingeix entre magnituds escalars i vectorials i opera adequadament amb elles.1.5. Elabora i interpreta representacions gràfiques de diferents processos físics i químics apartir de les dades obtingudes en experiències de laboratori o virtuals i relaciona els resultatsobtinguts amb les equacions que representen les lleis i principis subjacents.1.6. A partir d’un text científic, extreu i interpreta la informació i argumenta amb rigor i ambprecisió emprant la terminologia adequada.2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi delsfenòmens físics i químics.2.1. Usa aplicacions virtuals interactives per simular experiments físics de difícil realització enel laboratori.2.2. Estableix els elements essencials per al disseny, l’elaboració i la defensa d’un projected’investigació sobre un tema d’actualitat científica vinculat amb la física o la química, emprantpreferentment les TIC.

BLOC 2. ASPECTES QUANTITATIUS DE LA QUÍMICA1. Conèixer la teoria atòmica de Dalton així com les lleis bàsiques associades al seuestabliment.1.1. Justifica la teoria atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria a partir de les lleisfonamentals de la química exemplificant-ho amb reaccions.2. Utilitzar l’equació d’estat dels gasos ideals per establir relacions entre la pressió, el volum ila temperatura.2.1. Determina les magnituds que defineixen l’estat d’un gas aplicant l’equació d’estat delsgasos ideals.2.2. Explica raonadament la utilitat i les limitacions de la hipòtesi del gas ideal.2.3. Determina les pressions totals i parcials dels gasos d’una mescla relacionant la pressió

Pàgina 40 de 61

total d’un sistema amb la fracció molar i l’equació d’estat dels gasos ideals.3. Aplicar l’equació dels gasos ideals per calcular masses moleculars i determinar fórmulesmoleculars.3.1. Relaciona la fórmula empírica i la molecular d’un compost amb la seva composiciócentesimal aplicant l’equació d’estat dels gasos ideals.4. Dur a terme els càlculs necessaris per preparar dissolucions d’una concentració donada iexpressar-la en qualsevol de les formes establertes.4.1. Expressa la concentració d’una dissolució en g/l, mol/l, % en pes i % en volum. Descriu elprocediment de preparació, al laboratori, dedissolucions d’una concentració determinada. Fa els càlculs necessaris si es parteix de solutsen estat sòlid o d’una altra dissolució de concentració coneguda.5. Explicar la variació de les propietats col·ligatives entre una dissolució i el dissolvent pur.5.1. Interpreta la variació de les temperatures de fusió i ebullició d’un líquid al qual s’afegeixun solut i relaciona-la amb algun procés d’interès en el nostre entorn.5.2. Empra el concepte de pressió osmòtica per descriure el pas d’ions a través d’unamembrana semipermeable.6. Utilitzar les dades obtingudes mitjançant tècniques espectromètriques per calcular massesatòmiques.6.1. Calcula la massa atòmica d’un element a partir de les dades espectromètriquesobtingudes per als diferents isòtops d’aquest.7. Reconèixer la importància de les tècniques espectroscòpiques que permeten l’anàlisi desubstàncies i les seves aplicacions per detectar-les en quantitats molt petites de mostres.7.1. Descriu les aplicacions de l’espectroscòpia en la identificació d’elements i composts.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUES1. Formular i anomenar correctament les substàncies que intervenen en una reacció química.1.1. Escriu i ajusta equacions químiques senzilles de diferents tipus (neutralització, oxidació,síntesi) i d’interès bioquímic o industrial.2. Interpretar les reaccions químiques i resoldre problemes de reaccions amb reactiuslimitants, amb reactius impurs i amb rendiment incomplet.2.1. Interpreta una equació química en termes de quantitat de matèria, massa, nombre departícules o volum per fer-hi càlculs estequiomètrics.2.2. Fa els càlculs estequiomètrics aplicant la llei de conservació de la massa a diferentsreaccions.2.3. Efectua càlculs estequiomètrics en els quals intervenguin composts en estat sòlid, líquid ogasós, o en dissolució en presència d’un reactiu limitant o d’un reactiu impur.2.4. Considera el rendiment d’una reacció en la realització de càlculs estequiomètrics.3. Identificar les reaccions químiques implicades en l’obtenció de diferents composts inorgànicsrelacionats amb processos industrials.3.1. Descriu el procés d’obtenció de productes inorgànics d’alt valor afegit, analitzant el seuinterès industrial.4. Conèixer els processos bàsics de la siderúrgia i les aplicacions dels productes resultants.4.1. Explica els processos que tenen lloc en un alt forn escrivint i justificant les reaccionsquímiques que s’hi produeixen.4.2. Argumenta la necessitat de transformar el ferro de fosa en acer, distingint entre ambdósproductes segons el percentatge de carboni que contenen.4.3. Relaciona la composició dels diferents tipus d’acer amb les seves aplicacions.5. Valorar la importància de la investigació científica en el desenvolupament de nous materialsaplicables en la millora de la qualitat de vida.5.1. Analitza la importància i la necessitat de la investigació científica aplicada aldesenvolupament de nous materials i la seva repercussió en la qualitat de vida a partir defonts d’informació científica.

BLOC 4. TRANSFORMACIONS ENERGÈTIQUES I ESPONTANEÏTAT DE LES REACCIONSQUÍMIQUES1. Interpretar el primer principi de la termodinàmica com el principi de conservació de l’energiaen sistemes en els quals es produeixen intercanvis de calor i treball.1.1. Relaciona la variació de l’energia interna en un procés termodinàmic amb la calor que s’hiabsorbeix o s’hi desprèn i el treball fet en el procés.2. Reconèixer la unitat de la calor en el sistema internacional i el seu equivalent mecànic.Pàgina 41 de 61

2.1. Explica raonadament el procediment per determinar l’equivalent mecànic de la calor apartir d’aplicacions virtuals interactives associades a l’experiment de Joule.3. Interpretar equacions termoquímiques i distingir entre reaccions endotèrmiques iexotèrmiques.3.1. Expressa les reaccions mitjançant equacions termoquímiques dibuixant i interpretant elsdiagrames entàlpics associats.4. Conèixer les possibles formes de calcular l’entalpia d’una reacció química.4.1. Calcula la variació d’entalpia d’una reacció aplicant la llei d’Hess, coneixent les entalpiesde formació o les energies d’enllaçassociades a una transformació química donada i interpreta el seu signe.5. Donar resposta a qüestions conceptuals senzilles sobre el segon principi de latermodinàmica en relació amb els processos espontanis.5.1. Prediu la variació d’entropia en una reacció química depenent de la molecularitat i del’estat dels composts que hi intervenen.6. Predir, de forma qualitativa i quantitativa, l’espontaneïtat d’un procés químic endeterminades condicions a partir de l’energia de Gibbs.6.1. Identifica l’energia de Gibbs com la magnitud que informa sobre l’espontaneïtat d’unareacció química.6.2. Justifica l’espontaneïtat d’una reacció química en funció de l’entalpia, de l’entropia i de latemperatura.7. Distingir els processos reversibles dels irreversibles, i la relació de la reversibilitat ambl’entropia i el segon principi de la termodinàmica.7.1. Planteja situacions reals o figurades on es posa de manifest el segon principi de latermodinàmica, associant el concepte d’entropia amb la irreversibilitat d’un procés.7.2. Relaciona el concepte d’entropia amb l’espontaneïtat dels processos irreversibles.8. Analitzar la influència de les reaccions de combustió en l’àmbit social, industrial imediambiental i les seves aplicacions.8.1. A partir de diferents fonts d’informació, analitza les conseqüències de l’ús de combustiblesfòssils, relacionant les emissions de CO2, amb el seu efecte en la qualitat de vida, l’efectehivernacle, l’escalfament global, la reducció dels recursos naturals, i d’altres i proposa actitudssostenibles per minorar aquests efectes.

BLOC 5. QUÍMICA DEL CARBONI1. Reconèixer els hidrocarburs saturats, els insaturats i els aromàtics, i conèixer la seva relacióamb composts d’interès biològic i industrial.1.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: hidrocarburs de cadena oberta itancada i derivats aromàtics.2. Identificar composts orgànics que contenguin funcions oxigenades i nitrogenades.2.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: composts orgànics senzills amb unafunció oxigenada o nitrogenada.3. Representar els diferents tipus d’isomeria.3.1. Representa els diferents isòmers d’un compost orgànic.4. Explicar els fonaments químics relacionats amb la indústria del petroli i del gas natural.4.1. Descriu el procés d’obtenció del gas natural i dels diferents derivats del petroli en l’àmbitindustrial i la seva repercussió mediambiental.4.2. Explica la utilitat de les diferents fraccions del petroli.5. Diferenciar les diferents estructures que presenta el carboni en el grafit, el diamant, elgrafè, el fullerè i els nanotubs i relacionar-les amb les seves aplicacions.5.1. Identifica les formes al·lotròpiques del carboni relacionant-les amb les propietatsfisicoquímiques i les seves possibles aplicacions.6. Valorar el paper de la química del carboni en les nostres vides i reconèixer la necessitatd’adoptar actituds i mesures mediambientalment sostenibles.6.1. A partir d’una font d’informació, elabora un informe en què s’analitzi i es justifiqui laimportància de la química del carboni i la seva incidència en la qualitat de vida.6.2. Relaciona les reaccions de condensació i combustió amb processos biològics.

BLOC 6. CINEMÀTICA1. Distingir entre sistemes de referència inercial i no inercial.1.1. Analitza el moviment d’un cos en situacions quotidianes raonant si el sistema dereferència triat és inercial o no inercial.Pàgina 42 de 61

1.2. Justifica la viabilitat d’un experiment que distingeixi si un sistema de referència es trobaen repòs o es mou amb velocitat constant.2. Representar gràficament les magnituds vectorials que descriuen el moviment en un sistemade referència adequat.2.1. Descriu el moviment d’un cos a partir dels seus vectors de posició, de velocitat id’acceleració en un sistema de referència donat.3. Reconèixer les equacions dels moviments rectilini i circular i aplicar-les a situacionsconcretes.3.1. Obté les equacions que descriuen la velocitat i l’acceleració d’un cos a partir de l’expressiódel vector de posició en funció del temps.3.2. Resol exercicis pràctics de cinemàtica en dues dimensions (moviment d’un cos en un pla)per aplicació de les equacions dels moviments rectilini uniforme (MRU) i moviment rectiliniuniformement accelerat (MRUA).4. Interpretar representacions gràfiques dels moviments rectilini i circular.4.1. Interpreta els gràfics que relacionen les variables implicades en els moviments MRU,MRUA i circular uniforme (MCU) aplicant les equacions adequades per obtenir els valors del’espai recorregut, la velocitat i l’acceleració.5. Determinar velocitats i acceleracions instantànies a partir de l’expressió del vector de posicióen funció del temps.5.1. Plantejat un supòsit, identifica el tipus de moviment implicat i aplica les equacions de lacinemàtica per fer prediccions sobre la posició i la velocitat del mòbil.6. Descriure el moviment circular uniformement accelerat i expressar l’acceleració en funciódels seus components intrínsecs.6.1. Identifica els components intrínsecs de l’acceleració en diferents casos pràctics i aplica lesequacions que permeten determinar el seu valor.7. Relacionar en un moviment circular les magnituds angulars amb les lineals.7.1. Relaciona les magnituds lineals i angulars per a un mòbil que descriu una trajectòriacircular, i estableix les equacions corresponents.8. Identificar el moviment no circular d’un mòbil en un pla com la composició de dosmoviments unidimensionals rectilini uniforme (MRU) i/o rectilini uniformement accelerat(MRUA).8.1. Reconeix moviments composts, estableix les equacions que els descriuen, calcula l’abast il’altura màxima, i els valors instantanis de la posició, de la velocitat i de l’acceleració.8.2. Resol problemes relatius a la composició de moviments per descomposició en dosmoviments rectilinis.8.3. Utilitza simulacions virtuals interactives per resoldre supòsits pràctics reals, determinantles condicions inicials, les trajectòries i els punts de trobada dels cossos implicats.9. Conèixer el significat físic dels paràmetres que descriuen el moviment harmònic simple(MHS) i associar-ho al moviment d’un cos queoscil·la.9.1. Dissenya i descriu experiències que posin de manifest el moviment harmònic simple(MHS) i determina les magnituds involucrades.9.2. Interpreta el significat físic dels paràmetres que apareixen en l’equació del movimentharmònic simple.9.3. Prediu la posició d’un oscil·lador harmònic simple coneixent l’amplitud, la freqüència, elperíode i la fase inicial.9.4. Obté la posició, velocitat i acceleració en un moviment harmònic simple aplicant lesequacions que el descriuen.9.5. Analitza el comportament de la velocitat i de l’acceleració d’un moviment harmònic simpleen funció de l’elongació.9.6. Representa gràficament la posició, la velocitat i l’acceleració del moviment harmònicsimple (MAS) en funció del temps comprovant la seva periodicitat.

BLOC 7. DINÀMICA1. Identificar totes les forces que actuen sobre un cos.1.1. Representa totes les forces que actuen sobre un cos, obté el resultant, i extreuconseqüències sobre el seu estat de moviment.1.2. Dibuixa el diagrama de forces d’un cos situat en l’interior d’un ascensor en diferentssituacions de moviment, i calcula la seva acceleració a partir de les lleis de la dinàmica.2. Resoldre situacions des d’un punt de vista dinàmic que involucren plans inclinats i/oPàgina 43 de 61

politges.2.1. Calcula el mòdul del moment d’una força en casos pràctics senzills.2.2. Resol supòsits en què apareguin forces de fricció en plans horitzontals o inclinats,aplicant-hi les lleis de Newton.2.3. Relaciona el moviment de diversos cossos units mitjançant cordes tenses i politges ambles forces actuants sobre cada un dels cossos.3. Reconèixer les forces elàstiques en situacions quotidianes i descriure els seus efectes.3.1. Determina experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la llei d’Hooke icalcula la freqüència amb què oscil·la unamassa coneguda unida a un extrem de l’esmentat ressort.3.2. Demostra que l’acceleració d’un moviment harmònic simple (MHS) és proporcional aldesplaçament emprant l’equació fonamental de la Dinàmica.3.3. Estima el valor de l’acceleració de la gravetat fent un estudi del moviment del pèndolsimple.4. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos cossos i predir-ne elmoviment a partir de les condicions inicials.4.1. Estableix la relació entre impuls mecànic i moment lineal aplicant la segona llei deNewton.4.2. Explica el moviment de dos cossos en casos pràctics com col·lisions i sistemes depropulsió mitjançant el principi de conservació del moment lineal.5. Justificar la necessitat de l’existència de forces perquè es produeixi un moviment circular.5.1. Aplica el concepte de força centrípeta per resoldre i interpretar casos de mòbils en corbes ien trajectòries circulars.6. Contextualitzar les lleis de Kepler en l’estudi del moviment planetari.6.1. Comprova les lleis de Kepler a partir de taules de dades astronòmiques corresponents almoviment d’alguns planetes.6.2. Descriu el moviment orbital dels planetes del sistema solar aplicant-hi les lleis de Kepler in’extreu conclusions sobre el seu període orbital.7. Associar el moviment orbital amb l’actuació de forces centrals i la conservació del momentangular.7.1. Aplica la llei de conservació del moment angular al moviment el·líptic dels planetes,relacionant els valors del radi orbital i de la velocitat en diferents punts de l’òrbita.7.2. Utilitza la llei fonamental de la dinàmica per explicar el moviment orbital de diferentscossos com els satèl·lits, els planetes i les galàxies, relacionant el radi i la velocitat orbital ambla massa del cos central.8. Determinar i aplicar la llei de gravitació universal a l’estimació del pes dels cossos i a lainteracció entre cossos celestes tenint-ne en compte el caràcter vectorial.8.1. Expressa la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos qualssevol, conegudes lesvariables de què depèn. Estableix la modificació de la força gravitatòria amb els canvis enaquestes variables.8.2. Compara el valor de l’atracció gravitatòria de la Terra sobre un cos en la seva superfícieamb l’acció de cossos llunyans sobre el mateix cos.9. Conèixer la llei de Coulomb i caracteritzar la interacció entre dues càrregues elèctriquespuntuals.9.1. Compara la llei de Newton de la gravitació universal amb la de Coulomb, establint lesdiferències i les semblances entre elles.9.2. Troba la força neta que un conjunt de càrregues exerceix sobre una altra càrregaproblema fent servir la llei de Coulomb.10. Valorar les diferències i semblances entre les interaccions elèctrica i gravitatòria.10.1 Determina les forces d’interacció electrostàtica i gravitatòria entre dues partícules decàrrega i de massa conegudes, compara els valors obtinguts, i extrapola les conclusions al casdels electrons i el nucli d’un àtom.

BLOC 8. ENERGIA1. Establir la llei de conservació de l’energia mecànica i aplicar-la a la resolució de casospràctics.1.1. Aplica el principi de conservació de l’energia per resoldre problemes mecànics, determinavalors de velocitat, de posició i d’energies cinètica i potencial.1.2. Relaciona el treball que fa una força sobre un cos amb la variació de l’energia cinètica idetermina alguna de les magnituds implicades.Pàgina 44 de 61

2. Reconèixer sistemes conservatius com aquells en què és possible associar una energiapotencial. Representar-hi la relació entre treball i energia.2.1. Classifica en conservatives i en no conservatives les forces que intervenen en un supòsitteòric, justifica les transformacions energètiques que s’hi produeixen i la seva relació amb eltreball.3. Conèixer les transformacions energètiques que tenen lloc en un oscil·lador harmònic.3.1. Estima l’energia emmagatzemada en un ressort en funció de l’elongació, coneguda laconstant elàstica.3.2. Calcula les energies cinètica, potencial i mecànica d’un oscil·lador harmònic aplicant elprincipi de conservació de l’energia i fa la representació gràfica corresponent.4. Vincular la diferència de potencial elèctric amb el treball necessari per transportar unacàrrega entre dos punts d’un camp elèctric i conèixer la seva unitat en el sistema internacional.4.1. Associa el treball necessari per traslladar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctricamb la diferència de potencial entre ells i determina l’energia implicada en el procés.

3.1.1.5. Química de 2n de Batxillerat1. Obtenir i contrastar diferents fonts d’informació per tal d’aportar propostes de solució enrelació a fenòmens i problemes relacionats amb la química que tenguin importància en lanostra societat, tot utilitzant la metodologia i les estratègies pròpies del treball científic (totsels blocs). Aquest criteri s’ha d’aplicar de forma transversal amb la totalitat dels blocs decontinguts que conformen el curs i en relació a la resta de criteris d’avaluació; es tracta devalorar si l’alumnat coneix quines són les pautes fonamentals de la metodologia científica:observació sistemàtica, plantejament de problemes, formulació i contrast d’hipòtesis, utilitzaciódels instruments, disseny i realització d’experiments, anàlisi de resultats, implicacions CTSAde l’estudi realitzat, redacció de conclusions, presentació formal de resultats...2. Descriure les contribucions teòriques i els fets experimentals que fonamenten el modelatòmic de Bohr i valorar la importància del nou paradigma de la mecànica quàntica per explicarl’estructura de la matèria (bloc 1). Es tracta de veure si l’alumnat valora la importància que téper al desenvolupament del cos teòric de la química la successiva formulació de teories i demodels i, en particular, analitzar les limitacions del model de Bohr i la necessitat d’un nou marcconceptual per comprendre l’estructura de l’àtom. Cal comprovar, també, que l’alumnatidentifica els orbitals més senzills mitjançant els corresponents nombres quàntics, interpretales semblances dels elements que constitueixen els grups i períodes de la taula periòdica idescriu correctament la variació de les propietats periòdiques més significatives.3. Utilitzar els models de l’enllaç iònic, l’enllaç covalent i l’enllaç metàl·lic per explicar laformació, l'estructura i les propietats de molècules, cristalls i estructures macroscòpiques (bloc2). Mitjançant aquest criteri d’avaluació, el professorat haurà de constatar que l’ alumnat sapdibuixar les estructures de Lewis, descriure la fórmula molecular i deduir -utilitzant els modelsd’hibridació d’orbitals atòmics i el model de repulsió de parells d’electrons de la capa devalència- la geometria de molècules senzilles. Mitjançant els diferents tipus d’interaccions entreles molècules, ha de ser capaç de preveure la solubilitat en dissolvents polars de substànciescovalents, com també la magnitud dels seus punts de fusió i ebullició, fent especial incidènciaen les anomalies que presenta l’aigua. Tanmateix, s’avaluarà que sap relacionar les dimensionsi la càrrega dels ions que formen els cristalls amb l’energia de xarxa, i que sap determinar elvalor d’aquest paràmetre mitjançant el cicle de Born-Haber. 4. Utilitzar el primer principi de la termodinàmica per quantificar l’intercanvi d’energia produïten diversos canvis químics i físics, aplicant correctament el conveni de signes per a lesvariables d’estat (bloc 3). L’activitat d’avaluació ha de permetre comprovar que l’alumnatcomprèn l’objecte de la termodinàmica com la relació entre l’energia, el treball i la calor, queutilitza de forma correcta el criteris de signes (Q>0 quan la calor és absorbida pel sistema i deW<0 quan el treball és realitzat pel sistema) i que identifica el primer principi de latermodinàmica com una forma d’expressió del principi universal de conservació de l’energia.5. Aplicar el concepte d’entalpia de formació i d’entalpia d’enllaç al càlcul d’entalpies dereacció, i predir l’espontaneïtat d’una reacció química quan es desenvolupa en unesdeterminades condicions (bloc 3). En aquest cas interessa verificar si l’alumnat ha entès elsignificat d’una funció d’estat, com ara l’entalpia, sap calcular-ne el valor mitjançant l’aplicacióde la llei de Hess i si valora les implicacions que poden tenir els aspectes energètics dels canvisquímics en la salut, l’economia, l’efecte d'hivernacle i el canvi climàtic. A més, ha de demostrar

Pàgina 45 de 61

que sap predir si un procés serà o no espontani, a una determinada temperatura, en funciódels seus valors d’entropia i d’entalpia.6. Analitzar les característiques cinètiques dels processos químics a partir del concepte develocitat de reacció i de les teories que expliquen com progressen les reaccions químiques(bloc 4). La finalitat d’aquest criteri és que l’alumnat confirmi que sap identificar els factorsque poden modificar la velocitat d’una reacció (estat de divisió dels reactius, temperatura,concentració i presència de catalitzadors), coneix la relació entre aquest paràmetre i l’energiad’activació i que, mitjançant la teoria de les col·lisions i la teoria del complex activat, sapexplicar com evoluciona un canvi químic.7. Relacionar la possibilitat d’evolució d’un sistema amb les característiques que acompanyenuna situació d’equilibri químic, i aplicar la llei d’acció de masses a equilibris homogenis iheterogenis senzills (bloc 4). Es pretén comprovar si es reconeix de forma macroscòpica quanun sistema es troba en situació d’equilibri químic i si aquest estat és interpretat correctamentde forma microscòpica. Cal saber resoldre de forma qualitativa i quantitativa supòsits sobreequilibris on intervinguin el concepte de grau de dissociació i les constants d’equilibri Kc i Kp(de forma particular en casos de reaccions en fase gasosa i en reaccions de precipitació).L’alumnat també ha de saber aplicar el principi de Le Chatelier per relacionar la influència dela concentració, de la temperatura i de la pressió sobre l’equilibri químic i per reconèixer-ne laimportància en determinats processos industrials (com ara l’obtenció de l’amoníac) imediambientals.8. Definir i aplicar correctament els conceptes d’àcid i base, d’acord amb les teoriesestudiades, saber determinar el pH de les dissolucions que formen aquestes substàncies iconèixer la importància del valor d’aquest paràmetre per a determinats sistemes que afectenl’àmbit de la salut i el medi ambient (bloc 5). A partir d’aquest criteri, s’ha de poder aclarir sil’alumnat classifica correctament les substàncies o les seves dissolucions com a àcids o basesmitjançant, almenys, la teoria de Brönsted-Lowry i si aplica adequadament el concepte de pH iels valors de les constants d’equilibri per resoldre problemes numèrics de dissolucions aquosesd’àcids i bases, forts i febles. Els estudiants han de demostrar la seva autonomia per preparar irealitzar en el laboratori una volumetria àcid-base i presentar els resultats de manera formal ientenedora. Tanmateix, han de ser capaços d’obtenir informació que els permeti tenirconeixement sobre el fenomen de la pluja àcida i les formes de prevenció.9. Identificar les característiques dels processos d’oxidació-reducció, escriure'n les equacionsquímiques ajustades i emprar la taula de potencials de reducció per preveure l’evolució d’unprocés redox. Conèixer la importància i les aplicacions d’aquest tipus de canvi químic per aalguns exemples de la vida quotidiana (bloc 6). L’objectiu de les activitats d’aquest criterid’avaluació és que l’alumnat apliqui el concepte de nombre d’oxidació per identificar reaccionsredox, utilitzi el mètode del ió-electró per ajustar les equacions químiques corresponents, tanten un medi àcid com en un medi bàsic, i realitzi exercicis sobre la seva estequiometria.Mitjançant el concepte de potencial estàndard de reducció, els estudiants han de saber calcularla força electromotriu d’una pila i determinar si un procés redox serà o no espontani. Tambéhan de saber explicar les diferències entre una pila electroquímica i una cel·la electrolítica, iconèixer els principals avantatges i les problemàtiques, des del punt de vista econòmic itecnològic, dels processos redox, especialment en relació al mecanisme i la prevenció de lacorrosió del ferro.10. Descriure les característiques principals dels alcohols, els àcids orgànics i els èsters, iescriure i citar les fórmules de compostos orgànics senzills (bloc 7). Amb aquest criteri s’ha decomprovar si l’alumnat domina la formulació i la nomenclatura de compostos oxigenats initrogenats amb una única funció orgànica i si coneix les propietats i qualque mètode perobtenir els alcohols, els àcids orgànics i els èsters. Cal avaluar, també, el coneixementd’alguna de les aplicacions que tenen aquests compostos, en particular l’elaboració del vi apartir de la fermentació de la glucosa i l’obtenció de sabons a partir de la hidròlisi dels èsters.11. Descriure l’estructura general dels polímers i utilitzar-la per a valorar-ne l'interèseconòmic, biològic i industrial (bloc 7). S’ha de constatar si l’alumnat descriu de forma correctal’estructura general dels polímers naturals i artificials, coneix el procés de polimerització, laproblemàtica i la importància de les seves aplicacions per al desenvolupament de la química, elseu rol en el si de la societat i la seva contribució a la sostenibilitat.

Pàgina 46 de 61

3.1.1.6. Física de 2n de Batxillerat

1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens

físics utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic.

Tots els blocs

Es tracta d’avaluar si els estudiants s’han familiaritzat amb les característiques bàsiques

del treball científic en aplicar els conceptes i procediments apresos. Aquest criteri s’ha de

valorar en relació amb la resta de criteris, per a la qual cosa són necessàries activitats

d’avaluació que incloguin anàlisis qualitatives, emissió d’hipòtesis fonamentades,

elaboració d’estratègies, realització d’experiències controlades, anàlisi detinguda dels

resultats, implicacions CTS, presa de decisions, activitats de síntesi, comunicació,

consideració d’aspectes històrics, etc.

2. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal

(LGU) i aplicar-la a la resolució de situacions

problemàtiques d’interès com ara la determinació de

masses de cossos celests, el tractament de la gravetat

terrestre i l’estudi de planetes i satèl·lits.

Bloc 1

Aquest criteri pretén comprovar si l’alumnat coneix i valora allò que suposà la LGU en la

ruptura de la barrera conceptual entre cel i Terra, les dificultats a què s’enfrontà i les

repercussions que tingué, teòriques (en les idees sobre la ubicació de la Terra en

l’univers) i pràctiques (fins a la posada en òrbita de satèl·lits artificials). També s’ha de

constatar si comprenen i distingeixen els conceptes implicats (camp, energia, força...) i

els apliquen correctament en la resolució de problemes: obtenir radis i períodes orbitals

de planetes a partir de les lleis de Kepler, calcular el camp i el potencial gravitatori creat

per un conjunt discret de masses senzill a un determinat punt, etc. Així mateix s’ha de

comprovar que l’alumnat és capaç de tractar adequadament com si fos un camp

uniforme la gravetat terrestre a la superfície del planeta.

3. Conèixer els fonaments de l’oscil·lador harmònic com a

resposta d’un sistema en equilibri a petites pertorbacions,

com també les equacions que en descriuen la dinàmica i

les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar

el pèndol simple com una aproximació a un oscil·lador i

utilitzar-lo per a determinar la gravetat terrestre.

Blocs 1 i 4

Com a punt de partida de les ones harmòniques s’ha d’esbrinar si coneixen la naturalesa

d’un oscil·lador harmònic i les seves característiques, i si saben relacionar el pèndol

simple amb els moviments harmònics simples. S’ha de veure si saben aplicar l’expressió

del període d’un pèndol simple en relació a la intensitat del camp gravitatori en un treball

experimental. En relació al criteri 1, s’hi podria incloure com a activitat el disseny i la

realització d’un estudi experimental de l’oscil·lador harmònic, de la seva dinàmica i dels

aspectes energètics.

4. Construir un model teòric que permeti explicar lesBloc 4

Pàgina 47 de 61

vibracions de la matèria i la seva propagació (ones), tot

aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens

naturals i desenvolupaments tecnològics.Amb aquest criteri s’ha d’avaluar si l’alumnat pot identificar els diferents tipus d’ones

existents, com a materials o electromagnètiques i longitudinals o transversals, elaborar

models sobre vibracions i ones en la matèria i associar allò que perceben amb el que

estudien, com per exemple relacionar la intensitat amb l’amplitud i l’energia, o el to amb

la freqüència en el cas del so; també s’ha d’esbrinar si coneixen els efectes de la

contaminació acústica en la salut. Així mateix s’ha de comprovar que saben deduir els

valors dels paràmetres característics d’una ona a partir de l’equació i viceversa, i explicar

quantitativament algunes propietats de les ones, com la reflexió i la refracció, i

qualitativament unes altres, com les interferències, la difracció i l’efecte Doppler.

5. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per

explicar les diferents propietats de la llum.

Bloc 5

Es tracta de constatar si l’alumnat coneix el debat històric sobre la naturalesa de la llum i

el triomf del model ondulatori, i si entre les propietats de la llum coneix el valor de la

seva velocitat de propagació en el buit com a constant fonamental de la natura. També

s’ha d’avaluar si és capaç d’obtenir imatges amb lents, miralls i instruments òptics

senzills, interpretar-les en base a un model de raigs, i construir algun instrument òptic

senzill; així mateix s’ha d’avaluar la comprensió de les múltiples aplicacions de l’òptica

en el camp de la fotografia, la comunicació, la investigació, la salut... S’ha d’esbrinar si

l’alumnat és capaç de resoldre exercicis numèrics com aplicació de les equacions dels

miralls i les lents primes, explicar la dispersió de la llum blanca, relacionar el color de la

llum amb la freqüència, i estendre aquesta relació a tot l’espectre electromagnètic.

6. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de

superar les dificultats que planteja la interacció a

distància, calcular els camps creats per càrregues i

corrents rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i

corrents, com també justificar el fonament d’algunes

aplicacions practiques.

Blocs 2 i 3

Pàgina 48 de 61

Amb aquest criteri es vol comprovar si els estudiants poden calcular camps elèctrics o

magnètics i potencials elèctrics en situacions simples (una o dues càrregues; corrents

rectilinis) i les forces que aquests camps exerceixen sobre altres càrregues o corrents en

el seu si, i si saben resoldre problemes de camps uniformes. També s’ha de constatar si

comprenen i distingeixen els conceptes implicats (camp, energia, força...) i els apliquen

correctament en la resolució de problemes. Així mateix s’ha de comprovar que saben

utilitzar i comprenen el funcionament d’electroimants, motors, galvanòmetres, i altres

aplicacions d’interès dels camps elèctrics i magnètics, com els acceleradors de partícules

i els tubs de televisió.

7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del

flux magnètic i alguns aspectes de la síntesi de Maxwell,

com la predicció i producció d’ones electromagnètiques i la

integració de l’òptica en l’electromagnetisme; i valorar-ne

les aplicacions.

Blocs 3 i 5

Es tracta d’avaluar si es comprèn la inducció electromagnètica (lleis de Faraday i de

Lenz) i la producció de camps electromagnètics. També si es justifiquen críticament les

millores que suposen algunes aplicacions rellevants d’aquests coneixements (l’ús de

diferents fonts per obtenir energia elèctrica o de les ones electromagnètiques en la

investigació, la telecomunicació, la medicina, etc.) i els problemes ambientals i de salut

que comporten.

8. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar

una sèrie de fenòmens: la dilatació del temps, la contracció

de la longitud i l’equivalència massa-energia.

Bloc 6

A través d’aquest criteri es tracta d’esbrinar si l’alumnat coneix els

postulats d’Einstein per superar les limitacions de la física clàssica

(per exemple, l’existència d’una velocitat límit o l’incompliment del

principi de relativitat de Galileu per la llum), el canvi que suposà en

la interpretació dels conceptes d’espai, temps, quantitat de moviment

i energia, i les seves múltiples implicacions, no tan sols en el camp de

les ciències (la física nuclear o l’astrofísica) sinó també en altres

àmbits de la cultura.

9. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir

l’origen en la recerca de solucions als problemes plantejats

pels espectres continus i discontinus, l’efecte fotoelèctric,

etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables

tecnologies; delimitar els dominis de validesa de la física

clàssica.

Bloc 6

Pàgina 49 de 61

Aquest criteri avaluarà si l’alumnat és capaç de mencionar i descriure molt breument els

aspectes fonamentals de les principals aportacions teòriques o experimentals a la física

del segle XX de Planck, Einstein, Bohr, De Broglie, Heisenberg. S’ha de constatar que els

estudiants comprenen que els fotons, electrons, etc., no són ni ones ni partícules segons

la noció clàssica, sinó que són objectes amb un comportament no descrit fins aleshores,

el quàntic, i que per tal de descriure’l va ser necessari construir un nou cos de

coneixements que permet una millor comprensió de la matèria i el cosmos: la física

quàntica. S’avaluarà també si coneixen el gran impuls d’aquesta nova revolució científica

al desenvolupament científic i tecnològic: cèl·lules fotoelèctriques, microscopis

electrònics, làser, microelectrònica... D’altra banda, s’ha d’avaluar la capacitat de

distingir els dominis d’aplicació de la física clàssica, la física quàntica i la física relativista

i la permanència (com a teoria aproximada) de la física clàssica com a la d’òptima

aplicació en múltiples àmbits de la ciència i la tecnologia.

10.Aplicar l’equivalència massa-energia per tal d’explicar

l’energia d’enllaç dels nuclis i la seva estabilitat, les

reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves múltiples

aplicacions i repercussions. Conèixer les aportacions dels

primers investigadors en radioactivitat.

Bloc 6

Aquest criteri tracta de comprovar si l’alumnat pot mencionar i descriure breument els

aspectes fonamentals de les principals aportacions teòriques de Becquerel i Marie Curie, i

reconèixer la seva importància. També pretén avaluar si l’alumnat és capaç d’interpretar

l’estabilitat dels nuclis a partir de les energies d’enllaç i els processos energètics

vinculats amb la radioactivitat i les reaccions nuclears (calcular l’energia de lligadura

d’un nucli i l’energia alliberada en processos de fissió i fusió a partir del defecte de

massa), descriure i representar simbòlicament processos radioactius (desintegració per

radiació, fissió i fusió). Si són capaços d’utilitzar aquests coneixements per a la

comprensió i valoració de problemes d’interès, com les aplicacions dels radioisòtops (en

medicina, arqueologia, indústria...) o l’armament i reactors nuclears, i si són conscients

dels riscos i les repercussions (residus d’alta activitat, problemes de seguretat, etc.).

3.1.2 Objectius mínims

3.1.2.1. Ciències de la Naturalesa de 2n d’ESO-Conèixer, expressar i representar en esquemes els processos de nutrició, relació i reproducciódels éssers vius.-Conèixer els conceptes de biosfera, ecosfera, i ecosistema. Observació de diferentsecosistemes a les Illes Balears.-Conèixer els conceptes de cadena alimentària i xarxa i piràmide alimentària. -Identificar els fets que produeixen la contaminació de l’aire, les aigües i el sòl i explicar-ne elsefectes.-Relacionar la producció i el consum de recursos biològics i minerals amb l’acumulació dePàgina 50 de 61

deixalles i amb la sobreexplotació de recursos.-Conèixer l’acció geològica de l’aigua i de l’atmosfera.-Conèixer les transformacions geològiques degudes a l'energia interna de la Terra.-Valorar els riscos volcànics i sísmics.-Identificar roques magmàtiques i metamòrfiques. -Identificar i raonar les regles d’or del treball experimental: seguretat, planificació i previsió.-Expressar el concepte de mesura, conèixer algunes magnituds físiques que podem mesurar iles seves unitats corresponents.-Conèixer el funcionament d’algun instrument de mesura.-Definir el concepte de matèria i identificar-ne les qualitats i les característiques fonamentals.-Conèixer el concepte d’energia i les formes en què es transmet.-Diferenciar els conceptes de calor i temperatura.-Conèixer i explicar els efectes de la calor en els cossos.-Diferenciar els tipus d’energia.-Identificar les fonts d’energia tradicionals.-Conèixer i valorar quines són les fonts d’energia alternatives.-Comprende els motius que ens impulsem a fomentar l’estalvi d’energia.-Conèixer els processos producció i propagació de la llum i el so i de visió i audició.

3.1.2.2. Física i Química 3r d’ESO -Conèixer l’ús dels diferents instruments de mesura de magnituds físiques. -Conèixer i interpretar els diferents canvis d’estat. -Expressar les mesures a les corresponents unitats.-Conèixer les propietats específiques de cadascun dels estats de la matèria..-Conèixer el significat dels termes: mescla, substància pura, compost químic element químic.-Conèixer les tècniques bàsiques de separació de substàncies.-Classificar els sistemes materials.-Identificar substàncies pures a partir de les seves propietats característiques.-Teoria cinètica-corpuscular.-Expressar la concentració d'una dissolució en % massa.-Conèixer la estructura atòmica de la matèria i l’evolució històrica dels models atòmics.-Calcular el nombre de partícules subatòmiques a partir dels nombres atòmic i màssic.-Comprendre la relació entre la posició d’un element químic a la taula periòdica i les sevespropietats.-Diferenciar canvi físic de canvi químic-Representar molècules senzilles mitjançant models atòmics i les seves fórmules.-Entendre el concepte de reacció química.-Càlculs de massa.-Efectes mediambientals dels processos químics.-Aplicacions dels productes de síntesi química.-Comprendre el concepte d’energia i la seva transcendència en qualsevol activitat. -Conèixer les diferents fonts d’energia juntament amb les diferents maneres de manifestar-se.-Conèixer les necessitats energètiques del món actual i valorar la importància de l’estalvid’energia.-Reconèixer la necessitat de substituir els combustibles fòssils per fons d’energia alternativesno contaminants.-Relacionar els conceptes energia, treball mecànic, potència i calor.-Predir el comportament de les càrregues elèctriques i dels imants.-Explicar alguns fenòmens elèctrics i magnètic en relació amb la constitució de la matèria.-Realitzar muntatges de circuits senzills i col·locar correctament els aparells de mesura.-Resoldre problemes senzills d’aplicació de la llei d’Ohm. -Comprendre els perills que comporta l’ús del corrent elèctric. -Conèixer l’origen i aplicacions del corrent elèctric.

Pàgina 51 de 61

3.1.2.3. Física i Química de 4t d’ESO -Conèixer la relació entre les diferents variables que determinen el moviment d’un cos.-Representar i interpretar gràficament els moviments més senzills.-Calcular el valor d’una magnitud conegudes les altres.-Fer representacions gràfiques a partir de dades obtingudes experimentalment. Treureconclusions qualitatives i qualitatives.-Comprendre el concepte de força i els seus efectes.-Representar les forces mitjançant vectors.-Relacionar el pes dels cossos amb la llei de la Gravitació Universal.-Conèixer les aplicacions del principi fonamental de la Dinàmica a l’estudi de movimentssenzills.-Relacionar els conceptes de pressió, pressió hidrostàtica i pressió atmosfèrica.-Comprendre les experiències d’Arquimedes, Pascal i Torricelli.-Conèixer les aplicacions tecnològiques dels resultats de les experiències anteriors.-Conèixer la relació entre els tres conceptes.-Utilitzar el coneixement de les propietats de l’energia per explicar alguns fenòmens naturals iquotidians.-Aplicar el principi de conservació de l’energia a l’anàlisi d’alguns processos.-Diferenciar calor de temperatura.-Valorar la importància de l’energia en la societat actual.-Distingir i relacionar: longitud d’ona, freqüència i velocitat de propagació.-Conèixer les lleis de la reflexió i la refracció de les ones.-Explicar alguns fenòmens naturals referits a la producció i propagació de la llum i el so.-Reconèixer la importància de les ones en la nostra activitat social:mitjans de comunicació,correcció i ampliació dels camps visuals, etc.-Utilitzar alguns models atòmics per explicar el comportament elèctric de la matèria.-Conèixer les lleis de les transformacions químiques.-Comprendre el concepte de mol.-Conèixer el llenguatge químic.-Classificar els diferents constituents de la matèria.-Conèixer les característiques bàsiques dels composts químics més comuns.-Representar les transformacions químiques més senzilles.-Fer càlculs estequiomètrics, volumètrics i calorimètrics en reaccions químiques senzilles.-Formular, nombrar i conèixer les característiques dels compostos orgànics més senzills.

3.1.2.4. Física i Química de 1r de Batxillerat-Magnituds. Mesura. Sistema Internacional d’Unitats.-Instruments de mesura. Errors en la mesura.-Teoria de Dalton i lleis bàsiques que varen permetre la seva formulació i les modificacionsposteriors.-Hipòtesi d’Avogadro. Concepte de mol. Masses atòmiques i moleculars.-Lleis dels gasos perfectes.-Molaritat d’una dissolució.-Mètodes d'anàlisi de substàncies:espectroscòpia i espectrometria.-Formulació i nomenclatura dels composts més importants. Regles de l’IUPAC.-Estudi de les transformacions químiques. La seva importància social.-Transferència d’energia a les reaccions químiques.-Ajuste d’equacions químiques.-Estequiometria de les reaccions químiques.-Principis de la termodinàmica.-Conceptes d'entalpia, entropia i espontaneïtat de les reaccions químiques. Pàgina 52 de 61

-Justificació del gran nombre de composts que genera el carboni.-Concepte de grup funcional. Isometria.-Nomenclatura i formulació d’hidrocarburs.-Moviments al pla: circular uniforme i rectilini uniformement accelerat.-Principis de la dinàmica. Aplicació al estudi de les forces gravitatòries a les proximitats de lasuperfície terrestre, de friccions i elàstiques, en sistemes de referència inercials.-Principi de la conservació del moviment.-Definició operativa d’energia i treball en casos particulars i senzills: forces constants, ienergies cinètica i potencial en les proximitats de la superfície terrestre.-Relació entre treball i energia.-Principi de conservació de l’energia. Degradació de l’energia.

3.1.2.5. Química de 2n Batxillerat-El mètode científic. Orígens de la teoria quàntica.-Model atòmic de Borh. Introducció al model quàntic per a l’àtom d’hidrogen. Aparició delsnombres quàntics.-Configuracions electròniques. Justificació electrònica del sistema periòdic.-Ordenació dels elements i propietats periòdiques.-Propietats dels diferents grups d’elements.-L’enllaç iònic. Estructura i propietats dels compostos iònics. Índex de coordinació. Cicle deBorn-Haber.-L’enllaç covalent. Geometria molecular. Hibridació d’orbitals. Polaritat de l’enllaç.-Forces intermoleculars. Tipus de substàncies covalents. Estructura i propietats.-L’enllaç metàl·lic. Justificació de les propietats dels metalls.-Primer principi de termodinàmica.-Sistemes a volum i a pressió constant. Concepte d’entalpia-Entalpies de formació i reacció. Llei de Hess. Entalpia d’enllaç-Segon principi de termodinàmica. Concepte d’entropia.-Energia lliure de Gibbs i espontaneïtat de les reaccions químiques.-Velocitat de reacció, equació de velocitat i ordre de reacció.-Equilibri químic: Kc i Kp. Aplicacions al cas de substàncies gasoses i dissolucions.-Factors que modifiquen l’estat d’equilibri. Llei de Le Chatelier. Importància en algunsprocessos industrials.-Teories d’Arrhenius i Brönsted-Lowri. Limitacions.-Equilibris àcid-base en medi aquós. Equilibri iònic de l’aigua. Concepte i determinació del pH.-Volumetries àcid-base. Importància industrial, biològica i mediambiental dels equilibris àcid-base. Principals àcids i bases, propietats i aplicacions.-Conceptes d’oxidació i reducció. Ajustament de reaccions redox. Estequiometria.-Substàncies oxidants i reductores. Potencials normals de reducció.-Espontaneïtat de les reaccions redox. Aplicacions i problemàtica dels processos redox.-L’enllaç en els compostos de carboni. Grups funcionals. Formulació i nomenclatura delscompostos orgànics.-Reactivitat dels compostos orgànics. Tipus de reaccions.-Importància social i econòmica dels polímers artificials.-Les macromolècules naturals. Importància biològica.

3.1.2.6. Física de 2n BatxilleratTeoria de la gravitació universal. El seu caràcter revolucionari des del punt de vista científic.Aplicacions.-El treball de les forces conservatives. Energia potencial.

Pàgina 53 de 61

-Bases conceptuals per a l’estudi de les interaccions a distància.-El camp gravitatori. Magnituds físiques que el caracteritzen.-Interacció entre càrregues elèctriques. Llei de Coulomb.-Camp elèctric. Magnituds que el caracteritzen.-Semblances i diferències entre el camp elèctric i el camp gravitatori.-Creació de camps magnètics per càrregues en moviment. Estudi experimental. Explicació delmagnetisme natural.-Forces sobre càrregues mòbils situades en camps magnètics. Llei de Lorentz.-Flux magnètic. Producció de corrents alternes mitjançant variacions del flux magnètic:inducció electromagnètica. Importància de la seva producció e impacte mediambiental.-Aproximació històrica a la unificació de l’electricitat, el magnetisme i l’òptica: síntesielectromagnètica.-Moviment oscil·latori: el moviment harmònic simple.-Moviment ondulatori. Magnituds i característiques de les ones.-Reflexió i refracció. Equació d’ones harmòniques. Aplicacions de les ones a la tecnologia i a lasocietat actual.-Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria. Ones electromagnètiques. Espectreelectromagnètic.-Dependència de la velocitat de la llum amb el medi i fenòmens pel canvi de medi: reflexió irefracció.-Òptica geomètrica: comprensió de la visió i formació d'imàtgens en miralls i lents primes.-Fenòmens que no pot explicar la Física clàssica. Postulats de la relativitat especial.-L’efecte fotoelèctric i els espectres discontinus: insuficiències de la Física clàssica per explicar-los.-Teoria de Plank. Hipòtesi de De Broglie. Comportament quàntic de les partícules.-Aplicacions de la Física moderna: Física nuclear. Radioactivitat. Interacció nuclear fort. Energiad’enllaç. Fusió i fissió. Aplicacions i riscos.

3.2. Criteris de qualificació

3.2.1. Procediment

3.2.1.1. Ciències de la Naturalesa de 2n d’ESOQuè avaluar?-El nivell de coneixements assolits, tot i tenint en compte els coneixements previs.-Les actituds personals davant el nou aprenentatge.-El treball concret de l’alumnat.-El grau d’assoliment dels objectius didàctics proposats.Com avaluar?Mitjançant una sèrie d’activitats com la realització de fitxes, qüestions, esquemes, resolució deproblemes.Mitjançant controls escrits d’algunes de les unitats didàctiques per a valorar:-Si la unitat didàctica s’ha comprés.-Si els conceptes bàsics s’han assimilat.-Si es relacionen els diferents aspectes contemplats en les unitats didàctiques.-Si es saben aplicar tals aspectes.Mitjançant un seguiment dels quaderns de classe.Observant l’actitud front al treball individual i en grup. Mitjançant la realització de comentaris sobre articles de premsa, revistes científiques, vídeos. Quan avaluar?-Al iniciar un nou procés d’aprenentatge.-Permanentment durant el procés d’aprenentatge.-Al acabar el procés d’aprenentatge de cada unitat.Avaluació de les pràctiques de laboratoriEls criteris bàsics d'avaluació que s'empraran estaran fonamentats en tres aspectes:a) Les fitxes o l'informe científic presentat pels alumnes.b) L'actitud dels alumnes durant el desenvolupament de les pràctiques.c) Conservar en ordre i nets el material i les instal·lacions utilitzades en les pràctiques.

Pàgina 54 de 61

3.2.1.2. Física i Química de 3r d’ESOQuè avaluar?-El nivell de coneixements assolits, tot i tenint en compte els coneixements previs.-Les actituds personals davant el nou aprenentatge.-El treball concret de l’alumnat.-El grau d’assoliment dels objectius didàctics proposats.Com avaluar?Mitjançant una sèrie d’activitats proposades en començar el desenvolupament de cada unitat.Mitjançant controls escrits de cada una de les unitats didàctiques per a valorar:-Si la unitat didàctica s’ha comprés.-Si els conceptes bàsics s’han assimilat.-Si es relacionen els diferents aspectes contemplats en cada unitat didàctica.-Si es saben aplicar tals aspectes.Mitjançant un seguiment dels quaderns de classe.Observant l’actitud front al treball individual i en grup. Mitjançant la realització de comentaris sobre articles de premsa, revistes científiques, vídeos.Quan avaluar?-Al iniciar un nou procés d’aprenentatge.-Permanentment durant el procés d’aprenentatge.-Al acabar el procés d’aprenentatge de cada unitat.Avaluació de les pràctiques de laboratori.Els criteris bàsics d'avaluació que s'empraran estaran fonamentats en dos aspectes:a) L'informe científic presentat pels alumnes.b) L'actitud dels alumnes durant el desenvolupament de les pràctiquesEls mínims considerats són:a) Manteniment d'una actitud activa i positiva davant el que es fa i el grup al qual espertany.b) Presentar en el plaç indicat pel professor l'informe científic corresponent.c) Conservar en ordre i nets el material i les instal·lacions utilitzades en les pràctiques.d) Contestar de forma correcta el 50 % de les qüestions plantejades pel professor/a encadascuna de les pràctiques.La recuperació consistirà en la reelaboració dels informes de pràctiques que no haginsuperat els mínims establerts juntament amb la observació dels canvis tant a nivellactitudinal com procedimental que presenti l’alumnat en pràctiques posteriors.

3.2.1.3. Física i Química de 4t d’ESOQuè avaluar?-El nivell de coneixements assolits, tot i tenint en compte els coneixements previs.-Les actituds personals davant el nou aprenentatge.-El treball concret de l’alumnat.-El grau d’assoliment dels objectius didàctics proposats.Com avaluar?Mitjançant una sèrie d’activitats proposades en començar el desenvolupament de cada unitat.Mitjançant controls escrits de cada una de les unitats didàctiques per a valorar:-Si la unitat didàctica s’ha comprés.-Si els conceptes bàsics s’han assimilat.-Si es relacionen els diferents aspectes contemplats en cada unitat didàctica.-Si es saben aplicar tals aspectes.Mitjançant un seguiment dels quaderns de classe.Observant l’actitud front al treball individual i en grup. Mitjançant la realització de comentaris sobre articles de premsa, revistes científiques, vídeos.Quan avaluar?-Al iniciar un nou procés d’aprenentatge.-Permanentment durant el procés d’aprenentatge.-Al acabar el procés d’aprenentatge de cada unitat.Avaluació de les pràctiques de laboratori.Els criteris bàsics d'avaluació que s'empraran estaran fonamentats en dos aspectes:a) L'informe científic presentat pels alumnes.

Pàgina 55 de 61

b) L'actitud dels alumnes durant el desenvolupament de les pràctiquesEls mínims considerats són:a) Manteniment d'una actitud activa i positiva davant el que es fa i el grup al qual espertany.b) Presentar en el plaç indicat pel professor l'informe científic corresponent.c) Conservar en ordre i nets el material i les instal·lacions utilitzades en les pràctiques.d) Contestar de forma correcta el 50 % de les qüestions plantejades pel professor/a encadascuna de les pràctiques.La recuperació consistirà en la reelaboració dels informes de pràctiques que no haginsuperat els mínims establerts juntament amb la observació dels canvis tant a nivellactitudinal com procedimental que presenti l’alumnat en pràctiques posteriors.

3.2.1.4. Assignatures de BatxilleratL’avaluació en el Batxillerat, a més de permetre valorar el grau de desenvolupament iaprenentatge assolit pels alumnes, amb la finalitat de orientar-los cap a un o altre tipusd’activitat, té una funció reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge.Regular el procés d’ensenyament-aprenentatge implica:-Saber que volem, quins són els objectius.-Saber observar, analitzar i interpretar el que ocorre a la classe en funció dels objectius.-Saber prendre decisions sobre què cal fer per tal d’anar ajustant o adequant a fi de noapartar-nos dels objectius.L’alumne/a ha d’arribar a controlar i regular també la seva pròpia activitat, ha de aprendreconsciència dels deus avenços i ha de detectar les seves dificultats a fi d’intentar resoldre-les.L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua, amb observaciósistemàtica, i amb una visió globalitzada al llarg de l’etapa.Finalment, en l’avaluació s’ha d’incloure també el desenvolupament i aplicació del currículumen relació amb:-L’avaluació del procés d’ensenyament i de la pràctica docent.-L’avaluació del projecte curricular.-L’avaluació de les programacions de les diverses matèries.En el projecte curricular del Centre s’hauran de concretar els criteris amb què es durà a terme.L’avaluació de les programacions didàctiques de les matèries de Física i Química, a 1r deBatxillerat i de Física i de Química a 2n es farà al finalitzar el curs en funció de les dadesconsignats a les reunions de Departament i de les resultats acadèmics obtinguts pels alumnes.Les modificacions acordades s’inclouran en la programació del curs següent.Els elements de les programacions sotmesos a avaluació seran principalment:-Validesa de la selecció, distribució i seqüenciació dels continguts.-Idoneïtat de la metodologia i dels materials curriculars i didàctic emprats.-Validesa de les estratègies d’avaluació establertes en la matèria.

Física i Química de 1r de BatxilleratProcés d’avaluacióEl procés d’avaluació tindrà com a finalitat l’adjudicació d’una “qualificació” als alumnes i esfonamentarà en:Què avaluar?El grau d’assoliment dels objectius didàctics proposats a la programació prenent com areferència els criteris d’avaluació establerts a cada matèria.El grau de maduresa acadèmica dels alumnes en relació amb els objectius del Batxillerat.Com avaluar?Mitjançant una sèrie d’activitats proposades en començar i durant el desenvolupament de cadatema.Mitjançant un seguiment dels quaderns de classe i dels informes de les experiències.Observant l’actitud de l’alumne/a front el treball individual i en grup.Mitjançant la realització de comentaris sobre articles de premsa, revistes científiques, vídeos,etc.Mitjançant controls escrits de cada una de les unitats didàctiques amb qüestions que enfatitzinaspectes procedimentals (formulació d’hipòtesis, propostes de dissenys experimentals, anàliside gràfiques, etc), problemes oberts amb enunciats no dirigits i activitats on apareguinaspectes de la relació ciència- tecnologia- societat.

Pàgina 56 de 61

Quan avaluar?Al iniciar un nou procés d’aprenentatge.Permanentment durant el procés d’aprenentatge.Al acabar el procés d’aprenentatge de cada una de les unitats didàctiques.

Química de 2n de BatxilleratProcés d’avaluacióEl procés d’avaluació tindrà com a finalitat l’adjudicació d’una “qualificació” als alumnes i esfonamentarà en:Què avaluar?El grau d’assoliment dels objectius didàctics proposats a la programació prenent com areferència els criteris d’avaluació establerts a cada matèria.El grau de maduresa acadèmica dels alumnes en relació amb els objectius del Batxillerat.Com avaluar?Mitjançant una sèrie d’activitats proposades en començar i durant el desenvolupament de cadatema.Mitjançant un seguiment dels quaderns de classe i dels informes de les experiències.Observant l’actitud de l’alumne/a front el treball individual i en grup.Mitjançant la realització de comentaris sobre articles de premsa, revistes científiques, vídeos,etc.Mitjançant controls escrits de cada una de les unitats didàctiques amb qüestions que enfatitzinaspectes procedimentals (formulació d’hipòtesis, propostes de dissenys experimentals, anàliside gràfiques, etc), problemes oberts amb enunciats no dirigits i activitats on apareguinaspectes de la relació ciència- tecnologia- societat.Quan avaluar?Al iniciar un nou procés d’aprenentatge.Permanentment durant el procés d’aprenentatge.Al acabar el procés d’aprenentatge de cada una de les unitats didàctiques.

Física de 2n de BatxilleratProcés d’avaluacióEl procés d’avaluació tindrà com a finalitat l’adjudicació d’una “qualificació” als alumnes i esfonamentarà en:Què avaluar?El grau d’assoliment dels objectius didàctics proposats a la programació prenent com areferència els criteris d’avaluació establerts a cada matèria.El grau de maduresa acadèmica dels alumnes en relació amb els objectius del Batxillerat.Com avaluar?Mitjançant controls escrits de cada una de les unitats didàctiques amb qüestions que enfatitzinaspectes procedimentals (formulació d’hipòtesis, propostes de dissenys experimentals, anàliside gràfiques, etc), problemes oberts amb enunciats no dirigits i activitats on apareguinaspectes de la relació ciència- tecnologia- societat.Quan avaluar?Al acabar el procés d’aprenentatge de cada una de les unitats didàctiques.

3.2.2. Criteris de qualificació i recuperació de la 1a i 2a Avaluació

3.2.2.1. Criteris generalsLa nota de cada avaluació ha de ser un nombre sencer. Per la qual cosa és el professor el queté el criteri per arrodonir el nombre que s’obtengui llavors d’aplicar les proporcions indicades.No hi haurà recuperació específica per a cada avaluació, s’aplicarà el criteri d’avaluaciósumativa. No obstant, es podran fer recuperacions d’aquelles tasques necessàries percontinuar avançant en les noves unitats didàctiques. Sempre que la matèria ho permeti es faràreferència a continguts ja desenvolupats, possibilitant el fet de poder recuperar-los en el marcde la nova unitat didàctica.

3.2.2.2. Ciències de la Naturalesa de 2n d’ESO, Física i Química de 3rd’ESO, Física i Química de 4t d’ESO

Pàgina 57 de 61

La nota de cada avaluació s’obtindrà a partir de totes les notes que l’alumne tengui en aquellmoment, considerant la següent proporció:

Alumnes NEE amb ACIsignificativa

Controls escrits 70 % 50 %Treballs, informes de lespràctiques, deures i quadern

20 % 40 %

Assistència a classe,puntualitat i comportament iactitud a classe, portarmaterial

10% 10 %

3.2.2.3. Física i Química de 1r de Batxillerat, Química de 2n deBatxilleratLa nota de cada avaluació s’obtindrà a partir de totes les notes que l’alumne tengui en aquellmoment, considerant la següent proporció:Controls escrits. 90 %Treballs 5 %Assistència a classe, puntualitat i comportament. Actituda classe.

5%

3.2.2.4. Física de 2n de BatxilleratLa nota de cada avaluació s’obtindrà a partir de totes les notes que l’alumne tengui en aquellmoment, considerant la següent proporció:

Controls escrits.A dada control hi haurà un problema de la matèria jaavaluada abans.

90 %

Entrega de problemes, treballs, deures i quadern 5 %Assistència a classe, puntualitat i comportament. Actituda classe.

5%

3.2.3. Criteris de qualificació i recuperació de l’avaluació ordinària(Juny)

3.2.3.1. Criteris generalsS’aplicarà el criteri d’avaluació sumativa. La nota de l’avaluació ordinària s’obtindrà a partir detotes les notes que l’alumne tengui en aquell moment, considerant la mateixa proporcióemprada a la primera i segona avaluació.No obstant, al mes de juny hi haurà una prova extraordinària de recuperació per aquellsalumnes que presentin deficiències concretes a alguns dels objectius prevists dins el currículumde l’assignatura on hi entrarà tota la matèria explicada. També disposaran d'una prova escritaaquells alumnes que per algun motiu justificat no hi hagin pogut assistir a classe durant elcurs. La nota de l’avaluació ordinària s’obtindrà aplicant les proporcions emprades a la primerai segona avaluació.La nota de l’avaluació ordinària ha de ser un nombre sencer. Per la qual cosa el nombre ques’obtengui llavors aplicar les proporcions establertes s’arrodonirà de la següent manera:Si la primera xifra decimal és major o igual de 5 la nota serà el nombre sencer immediatamentposterior.Si la primera xifra decimal és menor de 5 la nota serà el nombre sencer immediatamentanterior.

3.2.3.2. Ciències de la Naturalesa de 2n d’ESO, Física i Química de 3rd’ESO, Física i Química de 4t d’ESOEls de l’apartat 3.2.2.2.

3.2.3.3. Física i Química de 1r de Batxillerat, Química de 2n dePàgina 58 de 61

BatxilleratEls de l’apartat 3.2.2.3.

3.2.3.4. Criteris de qualificació de Física de 2n de BatxilleratEls de l’apartat 3.2.2.4.

3.2.4. Criteris de qualificació de l’avaluació extraordinària (Setembre)

3.2.4.1. Criteris generalsLa nota de l’avaluació extraordinària de setembre ha de ser un nombre sencer. Per la qual cosael nombre que s’obtengui llavors aplicar les proporcions anteriors s’arrodonirà de la següentmanera:Si la primera xifra decimal és major o igual de 5 la nota serà el nombre sencer immediatamentposterior.Si la primera xifra decimal és menor de 5 la nota serà el nombre sencer immediatamentanterior.

3.2.4.2. Ciències de la Naturalesa de 2n d’ESO, Física i Química de 3rd’ESO, Física i Química de 4t d’ESOEls alumnes hauran d'entregar un treball de recuperació i realitzar una prova escrita de tota lamatèria explicada. Per obtenir la nota es valorarà un 30% el treball i un 70 % la prova escrita.Als alumnes NEE amb ACI significativa es valorarà un 50% el control, un 50% el treball. A enaquesta nota s’hi sumaran 0,5 punts si hi hagut millora respecte a la nota de juny.

3.2.4.3. Assignatures de Batxillerat: Física i Química de 1r, Química de2n, Física de 2nEls alumnes hauran de realitzar una prova escrita de tota la matèria explicada.

3.2.5. Criteris de recuperació de assignatures pendents

3.2.5.1. Criteris generals a ESOSi un alumne aprova una assignatura d’un curs superior aprova automàticament lesassignatures pendents.Si un alumne té varies assignatures pendents pot triar de quina o quines ser avaluat.La qualificació de setembre s'obtindrà sumant a la nota 0,5 punts si hi hagut millora respecte ala nota de juny.

3.2.5.2. Convocatòria ordinària (Juny)Alumnes de 2n d'ESO amb assignatures pendents de Ciències de la NaturalesaEls alumnes de segon que tinguin pendent assignatures de Ciències de la Naturalesa del cursanterior tindran un seguiment especial durant el curs per part del professor que els imparteixl’assignatura al curs actual i la recuperació dependrà del seu rendiment durant el present curs.Els alumnes recuperaran les assignatures de Ciències de la natura pendents si la mitjana de lesdues primeres avaluacions del curs actual surt major o igual a 5.

Alumnes de 3r i 4t d'ESO amb assignatures pendents de Ciències de la NaturalesaAls alumnes de 3r i de 4t d’ESO que tinguin pendent alguna assignatura de Ciències de laNaturalesa se’ls proporcionarà un dossier d’activitats, qüestions i treballs de recerca senzills decada assignatura pendent. Als mesos de gener i de maig es realitzaran unes proves escritesparcials. Per obtenir la nota es valorarà un 30% el treball i un 70 % la prova escrita. La notafinal serà la mitjana de les dues proves.A 4t d'ESO, si algun d’aquests alumnes ha escollit Física i Química y/o Biologia i Geologia, se livalorarà l’aprofitament que en faci de la/les assignatura/es. A la resta dels alumnes se’lsinformarà de la possibilitat de consultar dubtes al professor del departament encarregat dependents.

Pàgina 59 de 61

Alumnes de Segon de Batxillerat amb assignatures pendents de Primer de BatxilleratEls alumnes de segon de Batxillerat amb alguna assignatura de primer pendent (Física iQuímica, Ciències per al Món Contemporani i Tècniques Experimentals) tindran una provaparcial escrita pel gener i una altra pel maig per poder recuperar la matèria. La nota final seràla mitjana de les notes d'aquestes dues proves.

3.2.5.3. Convocatòria extraordinària (setembre)Els alumnes de 2n d'ESO amb la assignatura de Ciències de la Naturalesa de 1r pendentrecuperaran l'assignatura si en aquesta convocatòria aproven l'assignatura del curscorresponent o be la del curs superior realitzant una prova escrita.

Els alumnes de 3r i de 4t d'ESO amb assignatures de Ciències de la Naturalesa de 2n o 3rd’ESO pendent, hauran d'entregar un treball de recuperació i realitzar una prova escrita. Perobtenir la nota es valorarà un 30% el treball i un 70 % la prova escrita.

Els alumnes de 4t d'ESO amb l’assignatura de Ciències de la Naturalesa de 3r d’ESO i lade 1r y/o 2n pendents tenen l’opció d’aprovar totes les assignatures pendents segons explicael punt 3.2.4.2. També tenen l’opció de recuperar l’assignatura de 1r y/o de 2n fent una provaescrita.

Els alumnes de 2n Batxillerat amb la assignatura de Física i Química pendent de primerhauran de fer una prova escrita a setembre.

4. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

4.1. Adaptacions curricularsAdaptacions curriculars: ESOD’acord amb el Departament d’Orientació, es duran a terme les adaptacions curricularssignificatives per als alumnes amb necessitats educatives especials. El departaments de Física iQuímica romandrà a disposició dels equips educatius corresponents per a la realització de lesadaptacions curriculars individualitzades d’aquells alumnes als quals s’hagi detectat algunanecessitat educativa especial..Atenció a la diversitat al BatxilleratLa finalitat del Batxillerat, a més de l’orientació i preparació dels alumnes per a l’ensenyamentuniversitari i professional de grau superior, és la seva formació integral per a la vida activa.El caràcter obert del currículum permet de respondre a la diversitat que es manifesta enl’alumnat del Centre en els tres àmbits interelacionats: capacitat per a aprendre, motivació iinteressos.L’atenció a la diversitat, és a dir, el reforç i les ampliacions necessàries s’abordaran des dedues perspectives:S’explicitaran els conceptes no fonamentals.Es desenvoluparan activitats de reforç a dos nivells:-En cada apartat de les unitats es realitzaran qüestions i exercicis de comprensió i resum.-Al final de cada unitat es desenvoluparan activitats de reforç i ampliació classificades pel seunivell de dificultat. El professor suggerirà a cada alumne/a els aspectes a treballar en funció dela seva capacitat i disposició a aprendre.

4.2. Alumnat NESE

4.3. Acollida lingüísticaD’acord amb la normativa vigent i el Projecte Lingüístic del Centre, tots els membres deldepartament de Física i Química imparteixen les assignatures Ciències de la Naturalesa a 2nd’ESO, Física i Química a 3r i 4t d’ESO, íntegrament en català. Tots els recursos didàctics, elsllibres de text, les explicacions a classe, les experiències de laboratori i els treballs i controlsescrits són o es fan en català.Al Batxillerat la situació és la següent:L’assignatura de Física i Química a 1r es fa en català/castellà. Els recursos didàctics, les

Pàgina 60 de 61

experiències de laboratori i els treballs i controls escrits són o es fan en català. A lesexplicacions a classe s’utilitzen ambdós idiomes.Les assignatures de Química i Física a 2n es fan en castellà. Els recursos didàctics, els llibresde text, les experiències de laboratori i les explicacions a classe són en castellà (català/castellàen el cas de la Física a 2n). Els treballs i controls escrits són en català.Els departaments proposen als seus membres l’ampliació de l’ús del català al Batxillerat amesura que s’ampliï l’oferta de material didàctic i de llibres de text, adaptats als nouscurrículums, en català.

4.4. Suports

4.5. Repetidors: Mesures d'actuació

Els alumnes repetidors hauran de tenir un seguiment més personalitzat en aspectes com:-L'assistència i puntualitat.-La realització del deures a casa.-L'actitud i el comportament a classe.-La presentació de treballs.-Els resultats de les proves escrites.-La comunicació amb el tutor quan es detecti algun problema.-La informació immediata a les famílies del problema detectat.

5. ANNEXOS

6. AQUEST DOCUMENT HA ESTAT APROVAT EN LA REUNIÓ DE DEPARTAMENTCELEBRADA 14 D'OCTUBRE DE 2015 I AIXÍ S'HA FET CONSTAR EN L'ACTACORRESPONENT.

Pàgina 61 de 61

Date post:	02-Nov-2018
Category:	Documents
Upload:	tranmien
View:	213 times
Download:	0 times

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT FÍSICA I QUÍMICA · 2- Cada alumne/a presentarà, com ja s'ha...

Documents