PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE · densenyament-aprenentatge culturals, lingüístiques,...

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

ESCOLA COLLSEROLA

Sant Cugat del Vallès

Realització el curs 2007-2008

ADAPTACIÓ I EN REVISIÓ EN EL PERÍODE 2017-2021

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE ESCOLA COLLSEROLA

-2-

ÍNDEX

0. Introducció

0.1. Presentació del document

0.2. Precedents1

1. Context sociolingüístic

1.1. Entorn2

1.1.1. El Barri de Sant Francesc

1.2. Alumnat

2. Tractament de les llengües

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge

2.1.1. La llengua catalana com a vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

2.1.1.2. El català, eina de convivència

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

2.1.2.1.Programa d’immersió lingüística

2.1.2.2.Llengua oral

2.1.2.3.Llengua escrita

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita

2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees

2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

2.1.2.8.Atenció de la diversitat (Mesures i suports universals)

2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua

2.1.2.11. Materials didàctics

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.1.3.1.Informació multimèdia

1 S’inclou aquest apartat en relació amb l’índex que ens ha facilitat el Departament d’Educació.

descarges/Documents/DIRECCIÓ/Documents/Dropbox/PLC/PLC/EL%20NOSTRE%20PLC%202007-08/0/0.doc


descarges/Documents/DIRECCIÓ/Documents/Dropbox/PLC/PLC/EL%20NOSTRE%20PLC%202007-08/2/2_1.doc


-3-

2.1.3.2. Usos lingüístics

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

2.1.3.4. Català i llengües d’origen

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana:

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

2.2.1.2. Llengua oral

2.2.1.3. Llengua escrita

2.2.1.4. Activitats d’ús

2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques

2.2.1.6. Alumnat nouvingut

2.3. Altres llengües

2.3.1. Llengües estrangeres

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

2.3.1.1.2. Metodologia

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera

2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües

2.3.33 Llengües complementàries procedents de la nova immigració

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre

2.4.1.2. Documents de centre

2 Hem canviat l’ordre dels apartats d’alumnat i entorn respecte a l’índex del Departament d’Educació i hi hem inclòs

apartats vinculats a la nostra realitat. 3 Se segueix la numeració de l’índex donat pel Departament d’Educació i que està vinculat amb l’aplicatiu corresponent,

de manera que conservem els errors de numeració d’aquest per a poder vincular els apartats dels diferents documents.





-4-

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

2.4.1.4. Comunicació externa

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies

2.4.1.6. Educació no formal

2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

2.4.1.7. Llengua i entorn

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

2.4.3. Alumnat nouvingut

2.4.4. Organització dels recursos humans

2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics

2.4.5. Organització de la programació curricular

2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells

2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes

2.4.5.3. Projectes d’innovació

2.4.6.Biblioteca escolar

2.4.6.1.Accés i ús de la informació

2.4.6.2.Pla de lectura de centre

2.4.7. Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

2.4.7.2. Revista

2.4.7.3. Exposicions

2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals

2.4.9. Intercanvis i mobilitat

2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu

3. Concreció operativa del projecte (Pla anual)

3.1. Aspectes generals

3.1.1. Concepció del PLC


-5-

3.1.2. Aprendre llengües en un marc plurilingüe

3.1.3. Reconeixement del català com a llengua de l’escola i vehicular de l’aprenentatge

3.1.4. Construir una escola per a tothom

3.1.5. Sobre l’educació lingüística als centres educatius

3.1.6. Àmbit de llengües

3.2. Pla anual de centre

3.2.1. Pla anual de centre. Actualització del període 2016/2017

3.2.2. Ideari i proposta del tractament de les llengües

3.2.3. Proposta del tractament de la llengua anglesa

3.3. Actualitzacions Curs 2018-2019


-6-

0. Introducció

0.1. Presentació del document

El nostre PLC, com a part del projecte educatiu de centre (PEC) es defineix com un projecte

lingüístic plurilingüe. Té la funció de garantir el dret dels nostres alumnes a conèixer i dominar l’ús

del català i del castellà i també d’una llengua estrangera, així com de facilitar un espai educatiu

respectuós de la diversitat lingüística i cultural que conforma la nostra societat.

Els eixos vertebradors del PLC són:

la generalització i la consolidació del domini i l’ús de la llengua catalana com a llengua

vehicular de l’ensenyament i la comunicació en el centre educatiu, usada amb naturalitat,

una educació oberta al món plurilingüe del segle XXI, facilitadora de la cohesió social, que

garanteix l’ús i l’aprenentatge adequats de la llengua castellana, assegura l’aprenentatge

d’una llengua estrangera, i acull les llengües procedents de la immigració presents en el

context social específic del centre.

Aquest PLC està orientat a facilitar que l’alumnat:

pugui expressar emocions, sentiments i idees en situacions d’interacció i que afavoreixin la

convivència

pugui utilitzar les llengües en la construcció de la personalitat i del coneixement

pugui usar la llengua catalana en tots els seus registres (formals i informals)

pugui usar la llengua castellana en tots els seus registres (formals i informals)

pugui comunicar-se correctament en una llengua estrangera

pugui conèixer aspectes d’ alguna de les llengües de la nova immigració

sigui capaç d’entendre els missatges audiovisuals

sàpiga valorar la diversitat lingüística

sàpiga valorar la dimensió literària de la llengua

Aquest PLC és una actualització del PLC elaborat el curs 2002-2003, de manera que s’hi reflecteixen

els canvis en la nostra realitat sociolingüística i les noves directrius del Departament d’Educació. El

PLC està vinculat a projectes i plans que conformen el tarannà d’innovació i la recerca de la millora

de la qualitat educativa del nostre centre: el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social; el Pla


-7-

d'Acolliment, dins el Pla Estratègic; els projectes d’Innovació a l’entorn de la llengua estrangera,

d'audiovisuals i de biblioteca escolar “puntedu”; i el Pla Educatiu d'Entorn.

0.2. Precedents

L’escola Collserola neix l’any 1984 amb una clara i decidida voluntat d’oferir un ensenyament públic

i de qualitat al poble. Una part del Claustre de professors del Col·legi Públic Pla Farreras passa a

ocupar un antic edifici que hi havia al costat i creen una nova escola en la qual s’imparteixen totes

les àrees en Llengua Catalana. Per aquest motiu, passa a ser en aquells moments una escola

catalana, pionera en el municipi, situada dins d’un barri amb població procedent de la resta de

l’Estat, que té una important presència del castellà com a llengua materna.

Actualment, en aquest període del 2013-2017 l’escola està evolucionant i ens trobem amb una

població molt diversa de famílies de classe mitja, culturalment elevada i plurilingüe.

Des del seu inici, l’escola pretén donar a conèixer als alumnes les tradicions, festes i costums de

Catalunya, així com també es busca l’arrelament al barri i al municipi. El mateix nom de l’escola

sorgeix a partir del consens dels pares que escullen el nom de Collserola, el qual ens identifica amb

la serralada propera. Amb les sortides i excursions també volem donar a conèixer el nostre entorn ,

sobretot el municipi i l’àrea del Collserola.

Evolució cronològica:

El parvulari va inaugurar nou edifici al setembre de 1988.

A partir de l’any 1992- 1993 es comença a oferir el nivell de P3 d’Educació Infantil,

contribuint a ampliar el marge d’ús del català a la població d’edats més primerenques.

El curs 1999 –2000 comença la segona línia d’escola en els nivells de P3 i P4 d’Educació

Infantil.

El curs 2000- 2001 l’escola Collserola estrena nou edifici .

El curs 2001-2002 comença progressivament la doble línia a Primària i es completa el curs

2006-2007..

Actualment el centre té dues línies completes. Hi ha una línia completa més a P4 (essent en

total 3 línies completes al nivell de P4).


-8-

1. Context sociolingüístic

1.1. Entorn

La nostra és una escola que viu el seu entorn, oberta a aquest entorn i disposada a participar-hi i a

gaudir-ne, obrint ponts de participació entre els membres de la comunitat educativa i les famílies i

el municipi.

L’impuls del Pla Educatiu d’Entorn ens permet fer una proposta d’educació lingüística d’entorn,

que inclou i coordina entitats municipals i institucions educatives (Regidories d’Educació i Esport de

l’Ajuntament i Serveis Educatius i Inspecció del Departament d’Educació) i que ens permet fer un

pont entre el centre educatiu i l’entorn social. Així mateix, la participació activa en el Pla de

Dinamització Educativa promogut per l’Ajuntament de Sant Cugat permet que les situacions

d’ensenyament-aprenentatge culturals, lingüístiques, medioambientals i socials continuïn fora dels

límits físics del centre i que les pràctiques lingüístiques del carrer arribin al centre educatiu.

La participació en aquestes activitats, com a extensives de les que es plantegen a l’aula i dins el

centre, afavoreixen un ensenyament més comprensiu que potencia la presa de consciència i la

valoració de la diversitat lingüística i cultural, el respecte envers les llengües i cultures del món,

estimula l’assistència a activitats musicals, de teatre i d’altres arts, promou l’ús i coneixement dels

espais col·lectius (biblioteca, monestir, parcs, places...) i dels mitjans de comunicació locals (ràdio,

televisió, premsa escrita).

1.1.1. El Barri de Sant Francesc

L’escola Collserola es troba situada en el carrer Abat Biure nº 44 del barri de Sant Francesc, de Sant

Cugat del Vallès i dins de la comarca del Vallès Occidental. És un centre públic d’Educació Infantil i

Primària, situat al nucli urbà. Acull els nivells d’Educació Infantil i Primària des dels 3 fins als 12 anys

en dos edificis: un per Educació Infantil P4 i P5 i altres per Ed. Infantil P3 i Primària.

Durant els darrers anys la nostra escola ha anat adaptant-se als canvis socials i organitzatius,

dotant-se de recursos tant materials com humans per adequar la gestió escolar en un procés de

creixement de centre, respectant la trajectòria i l’experiència pedagògica com a centre, des dels

seus inicis com institució.


-9-

La població del nostre barri està configurada per diferent tipologia de famílies: hi ha un nucli de

població fruit de la immigració dels anys 60 i actualment molt arrelada al barri. Degut al

creixement de Sant Cugat, a prop de l’escola s’estan instal·lant famílies joves que provenen

d’altres ciutats, tant de Barcelona com de la resta de Catalunya i d’Espanya. En els darrers anys hi

ha una onada migratòria d’altres països i famílies nouvingudes s’estan ubicant al barri . La

presència de la llengua catalana doncs, es troba en un percentatge menor davant del castellà i

d’altres llengües.

Els sectors de treball dels pares són el secundari i el terciari majoritàriament. La major part de les

famílies nouvingudes d’origen sud-americà cobreix llocs de treball de serveis d’aquests sectors.

Davant d’aquesta nova situació sociolingüística i cultural el centre ha elaborat un Pla d’Acolliment

que forma part del Pla Estratègic 2003-2007 i s’ha definit com a Centre Acollidor.

Els objectius que ens plantegem en aquest Pla Estratègic són els següents:

1. Assumir com a centre els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes procedents

d’altres comunitats i països. Reorganitzar els recursos humans per a atendre a l’alumnat

nouvingut en tots els aspectes educatius i socials.

2. Establir criteris i pautes d’actuació de l’Equip Directiu, del tutor, dels professors que intervenen

així com els monitors dels serveis extraescolars.

3. Aconseguir que l’alumne nou comprengui el funcionament del centre i s’adapti juntament amb

els companys i professors.

4. Aconseguir establir unes actuacions coherents i elaborar estratègies pedagògiques adaptades a

les noves necessitats que ens demana l’escola del segle XXI.

5. Projecte de centre: Treball compartit i desenvolupat per tots els membres del claustre

6. Sensibilitzar a tota la comunitat educativa: comissions Mixtes.

1.2. Alumnat

El nostre alumnat procedeix de llengües familiars diverses (català, castellà, àrab, altres llengües no

romàniques com l’anglès i d’altres romàniques) essent el castellà la llengua majoritària. Tot i que,

en els diferents àmbits de consum lingüístic i cultural, els alumnes tenen a l’abast la llengua


-10-

castellana i catalana, entre ells la majoria d’alumnes fan servir el castellà. Al final del cicle educatiu

tots mostren un bon nivell de competències lingüístiques en les tres llengües.

En el període 2013-2017 ha disminuït considerablement la població nouvinguda del centre. Actualment hi ha una majoria de famílies provinents de la ciutat de Sant Cugat del Vallès i altres de classe mitja amb un nivell cultural elevat. També tenim una població de famílies mixtes. Mantenim una població d’origen immigrant adaptada, que se sent partícep i inclosa en l’entorn i en l’escola. No és una població marginal.

2. Tractament de les llengües

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament i, per tant, és la

llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre.

En el nostre centre s’ha consolidat l’ús de la llengua catalana en totes les activitats acadèmiques i

és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques, respectant els espais que es

dediquen al castellà i l’anglès. També és llengua de cohesió i integració entre totes les persones del

centre, sempre que els mestres hi són presents. Hem observat que en activitats lliures i

espontànies com són els patis, les activitats extraescolars i els menjadors, la llengua de cohesió

social i integració és el castellà (vegi’s els annexos). Ens hem proposat de dissenyar actuacions de

millora i mecanismes per a fer el seguiment i l’avaluació d’aquests espais que queden al marge dels

àmbits acadèmics amb mestres al capdavant.

2.1.1.2. El català, eina de convivència

Cal vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua exclusivament d’aprenentatge,

per tant, ens proposem dinamitzar l’ús del català en tots els àmbits de convivència i de

comunicació quotidiana al centre.


-11-

El centre té consciència clara sobre la necessitat de l'ús del català en la comunicació quotidiana i

n'impulsa a actuacions d'ús entre tota la comunitat educativa.

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

2.1.2.1.Programa d’immersió lingüística

En aquells contextos sociolingüístics en què, quan arriba a l'escola, bona part de l'alumnat

desconeix la llengua del sistema educatiu de Catalunya, s'aplicaran les estratègies del programa

d'immersió lingüística per tal d'aconseguir que, en acabar l'ensenyament obligatori, tot l'alumnat

tingui el mateix coneixement tant del català com del castellà.

Una part del claustre ha actualitzat la formació en metodologies de l’ensenyament de segones

llengües (PIL), però no és una formació compartida per tot l'equip docent. La resta de la comunitat

educativa en resta al marge.

L’escola Collserola neix l’any 1984 amb una clara i decidida voluntat d’oferir un ensenyament públic

i de qualitat al poble. Una part del Claustre de professors del Col·legi Públic Pla Farreras passa a

ocupar un antic edifici que hi havia al costat i creen una nova escola en la qual s’imparteixen totes

les àrees en Llengua Catalana. Per aquest motiu, passa a ser en aquells moments una escola

catalana, pionera en el municipi, situada dins d’un barri amb població procedent de la resta de

l’Estat, que té una important presència del castellà com a llengua materna.

2.1.2.2.Llengua oral

El centre prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres. Per al centre el paper de la

llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar i exposar i dialogar per aprendre. Un bon

domini de l'expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber

expressar de forma raonada i coherent les seves opinions.

La nostra zona geogràfica es correspon en gran mesura amb la del català estàndard. Les

programacions no tenen en compte de manera específica el tractament dels variants de la llengua

d'altres zones, fora en casos puntuals en què es treballen alguns textos com ara cançons, poemes o

expressions.


-12-

Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i es treballen les diverses modalitats de

textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació, …) tant a l'àrea de llengua com a la

resta d'àrees. Hi ha una consideració específica de la variant del català de la zona i es treballen els

diversos registres de la llengua.


L'ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l'ensenyament

obligatori formar lectors i escriptors competents. Al centre hi ha un plantejament global sobre

l'ensenyament de la lectura i l'escriptura que té en compte que és un procés complex que cal

abordar des de totes les àrees del currículum.

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita

A l'escola hi ha un plantejament integrat i globalitzat de les quatre habilitats. Aquest plantejament

és compartit per la majoria del professorat. Així mateix, es planifiquen activitats no només des de

l'àrea de llengua, sinó que de manera transversal queden implicades totes les àrees. S'utilitza la

llengua oral com a suport per analitzar, reflexionar i millorar la llengua escrita i viceversa.

2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees

El claustre considera que assolir un bon nivell d'expressió i comprensió en català és responsabilitat

del professorat de totes les àrees i s'actua en conseqüència. Tenim les Proves de les Competències

Bàsiques, les coordinacions pedagògiques intercicles i les reflexions conjuntes per cicles i amb tot el

claustre a l’entorn dels Plans Anuals i les Memòries de Curs com a mecanismes de seguiment i

d’avaluació per a aconseguir coherència i millora. A partir d’aquestes duem a terme propostes

compartides per tot el claustre, que es concreten en mesures organitzatives, metodològiques i de

recursos materials.

2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

El centre disposa de documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius. Les

programacions i els criteris d'avaluació , els revisa conjuntament l'equip docent.

Es disposa de protocols per fer el traspàs d'una promoció d'alumnes quan hi ha un canvi de cicle.


-13-

Les reunions de coordinació, de nivell i entre cicles estan planificades de manera sistemàtica, tant

pel que fa a la temporització com pel que fa a les temàtiques que s'hi tracten.

S'organitzen reunions intercicles per coordinar criteris d'intervenció amb l'alumnat sobre els valors

que volem transmetre i treballar, i establir línies d'intervenció coherents del procés d'ensenyament

i aprenentatge, amb la finalitat de concretar aspectes metodològics i organitzatius de les

dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s'han d'emprar, elaborar

documents que els continguin, traspassar-los a tot el claustre i establir conjuntament mecanismes

de seguiment i avaluació.

Hi ha coordinacions periòdiques amb l'IES Pla Farreras que rep la majoria d'alumnes del nostre

centre, on es fa el traspàs d'informació sobre l'alumnat i sobre algun aspecte metodològic i

organitzatiu sobre el primer curs d'ESO .

Dins el marc del Pla Educatiu d'Entorn de Sant Francesc, es dissenyen actuacions i es comparteix

informació amb altres centres i entitats sobre les necessitats de la població infantil i juvenil del

municipi en relació amb la llengua, la interculturalitat i la cohesió social.

2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

Quan el centre rep alumnat nouvingut que desconeix la llengua vehicular i d’aprenentatge del

sistema educatiu de Catalunya s’apliquen estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal

d’aconseguir que aquest alumnat rebi una acollida al centre i una atenció lingüística personalitzada

de qualitat que li permeti l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari.

Per tal que l’alumnat nouvingut que desconeix les dues llengües oficials rebi una acollida al centre i

una atenció lingüística de qualitat, s’estableixen mecanismes de coordinació entre tutors, mestres

d’aula d’acollida i altres especialistes, que permeten aplicar metodologies de català com a segona

llengua i estratègies per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees, i que es concreten

en l’elaboració de Plans Intensius Individuals (PII).


-14-

S’han establert mecanismes d’avaluació del compliment dels objectius dels PII per actualitzar-los en

funció dels canvis que es puguin produir en el procés d’adquisició de la llengua de l’alumne i en el

centre.

Estan en fase de consolidació els objectius que recull el Pla Estratègic de Centre (2003-2007) en

relació a l’assumpció dels canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes procedents

d’altres comunitats i països, tant pel que fa als recursos organitzatius (horaris, espais, materials),

humans i metodològics, com pel que fa a les concepcions (acollida, comunicació, socialització i

creació de vincle afectiu amb la pertinença a un grup).

Durant el període del Pla d’autonomia 2009-2013 l’escola ha consolidat aquests objectius.

Durant el període del nou projecte de direcció 2013-2017 s’ha implementat i ajustat els objectius

als canvis socials i culturals que s’estan produint en el nostre entorn i les necessitats dels nostres

infants i famílies

Durant el període de 2013-2021 es continua treballant l’acollida dels alumnes nouvinguts sense

tenir el recurs de la dotació de recursos humans de l’ Aula d’acollida.

Malgrat això el claustre de mestres està organitzat per atendre a tots els alumnes amb mesures

universals corresponents i aquelles més especifiques

2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

El tutor o tutora de l’alumne, en col·laboració amb el mestre o la mestra d’aula d’acollida i la resta

de mestres del cicle, es coordinen per a implementar metodologies per a l’aprenentatge inicial de

la llengua per tal de facilitar estratègies per una instrucció comprensible en totes les àrees.

S’apliquen criteris clars sobre quin ha de ser el tractament de les llengües curriculars pel que fa a la

seqüència d’aprenentatge. Tot això queda reflectit en el PII.

2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

Es té en compte la diferència entre l’alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el que en

desconeix només una com a criteri que ha de guiar l’organització del currículum personalitzat de

l’alumnat. S’utilitza la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar els aprenentatges,


-15-

la comunicació i l’ús de la llengua vehicular des de l’inici de la incorporació de l’alumnat nouvingut.

El tutor o tutora de l’alumne, en col·laboració amb el mestre o la mestra d’aula d’acollida i la resta

de mestres del cicle, es coordinen per a elaborar el PII.

2.1.2.8.Atenció de la diversitat

El centre, amb la col·laboració dels serveis educatius, organitza l’atenció a la diversitat de

necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat en temes lingüístics reforçant el desenvolupament

de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació

primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de

cicles i nivells.

Des del curs 2007-2008, la formació comuna del Claustre s’orienta a les metodologies i estratègies

que faciliten la participació activa de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, la col·laboració

entre iguals i al treball per projectes. Aquesta formació forma part de l’avaluació interna del centre

i esdevé en si mateixa un espai de reflexió per adequar la tasca docent i els processos

d’ensenyament i aprenentatge a la realitat social canviant del centre.

2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

El centre organitza la programació curricular i l’avaluació per potenciar l’ús del català. També

organitza activitats curriculars puntuals, que es van actualitzant, amb l’objectiu d'incentivar la

millora de la llengua progressivament, gràcies a un seguiment acurat per part del centre. En el curs

2007-2008, a més de les activitats que ja estan consolidades hem incorporat, dins del Projecte

d’Innovació Puntedu, l’apadrinament lector i altres activitats a l’entorn de la poesia o la lectura.

2.1.3.9 (bis) Durant el curs 2016-2017 el claustre ha format part d’una formació sobre la lectura

anomenada PACBAL

La Prova d’Avaluació dels Components Bàsics de l’Aprenentatge de la Lectura, PACBAL, és un

instrument que mesura el grau d’èxit amb que un nen/a progressa en aquelles habilitats crítiques

que estan a la base de la lectura primerenca. Les diverses àrees que s’avaluen serveixen per predir

si l’alumne serà un lector amb fluïdesa. Les puntuacions de l’alumne es categoritzen en tres nivells:

normatiu, d’algun risc i amb risc de dificultats lectores.


-16-

El PACBAL és un instrument d’avaluació que:

Determina si els alumnes mostren totes les habilitats importants que es necessiten per llegir

correctament.

Ofereix un sistema de control del progrés que avalua el grau d’eficàcia de les intervencions

educatives.

S’utilitza com una avaluació de resultats que mesura l’eficàcia del programa educatiu de lectura de

l’escola.

El PACBAL utilitza 7 indicadors per avaluar les habilitats de lectura primerenca: segmentació

fonèmica (SF), principi alfabètic (PA), lectura de paraules sense sentit (PSS), lectura de paraules

amb sentit (PAS), fluïdesa en la lectura oral (FLO), comprensió lectora (CL) i vocabulari (Vc).

Eina d’avaluació :

Manual d’administració i criteris d’avaluació

Eina que proporciona elements per avaluar els components bàsics de l’aprenentatge de la lectura

Quaderns d’avaluació

Activitats per avaluar els components bàsics de l’aprenentatge de la lectura a les escoles (P5

d’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària)

Material d’avaluació dels alumnes

Eines per al desenvolupament del PACBAL

2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua

El centre disposa de criteris consensuats en relació amb les diferents fases del procés d’avaluació

que s’apliquen majoritàriament. S’avaluen els processos d’aprenentatge i l’ús de la llengua

relacionats amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària (a partir de la utilització de

textos incomplets i/o no contextualitzats). Els instruments d’avaluació són diversos i s’apliquen en

diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge. Els resultats de l’avaluació són un

element important a l’hora de decidir l’organització del currículum i l’atenció personalitzada de

l’alumnat.

Els nous currículums ens orienten cap a l’aplicació de l’avaluació com una part del procés

d’ensenyament aprenentatge que també ha de servir per responsabilitzar l’alumnat del seu propi

aprenentatge.


-17-

2.1.2.11. Materials didàctics

El centre aplica criteris compartits per a la selecció dels llibres de text per a l’aprenentatge-

ensenyament de la llengua catalana entesos en un sentit ampli (tenint en compte els materials de

les àrees no lingüístiques). La selecció del material per al tractament de la dimensió literària la fa

l’equip docent aplicant uns criteris clars i coherents sobre les característiques que han de tenir, les

seves funcions i l’adequació al currículum.

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.1.3.1.Informació multimèdia

La incorporació de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació al sistema educatiu

respon al desenvolupament de la societat del coneixement de l'àmbit formatiu. Des d'aquest punt

de vista, hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les TIC i la llengua com a vehicle de

comunicació i de convivència.

El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament del programari i dels

suports digitals que produeix basat en la priorització de la llengua vehicular i, en conseqüència, hi

ha adaptat plenament les eines digitals amb què treballa.

Dins d'aquest context hem participat en projectes de Banda Ampla, Pissarres Digitals, Projecte

d'innovació de Comunicació Audiovisual i finalment amb la nova connexió inal·làmbrica que ha

permès més velocitat i més connexions alhora dels diferents dispositius que s’utilitzen en els espais

d’aprenentatge. . Actualment el nou PLA TAC es desenvolupa les noves tecnologies com una eina

mitjançant la qual vehiculem l'aprenentatge i l'ús de la llengua tant en les àrees lingüístiques com

en les no lingüístiques.

2.1.3.2. Usos lingüístics

La complexa situació sociolingüística de la societat catalana, i el fet que la dimensió plurilingüe i

intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials en el context

plurilingüe català, fa que el professorat del centre, des de totes les àrees, treballi explícitament els

usos lingüístics de l'alumnat, per tal de fer de la llengua catalana la llengua d'ús habitual.


-18-

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l’assoliment de la competència plena en català,

la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà com a garantia que l’escola proporciona als alumnes la

competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats.

El respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les

llengües i cultures és un valor que volem transmetre als nostres alumnes. La nostra tendència és la

de treballar explícitament i de manera compartida i consensuada la diversitat lingüística,

aprofitant-la per fer activitats relacionades amb el currículum i fent-la present a les aules i a

l’entorn.

2.1.3.4. Català i llengües d’origen

Per a què pugui existir una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de

vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat, el centre

reconeix i valora la llengua d’origen de l’alumnat i l’equip docent té present la interdependència

lingüística i l’assoliment de les competències comunes per millorar l’aprenentatge i es preveuen

estratègies d’avaluació i seguiment. En aquest sentit s’interessa en disposar d’informació sobre les

diverses llengües familiars presents al centre, i a les aules en concret, per a fer-ne ús.

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana:

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

El centre, atesa la composició sociolingüística de l’alumnat, assegura una distribució coherent i

progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l’etapa i estableix criteris que permeten

reforçar i no repetir els continguts comuns o estructures comunes, programats per fer-los en el

currículum de llengua catalana.

Hi ha continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà,

amb l’objectiu final que l’alumnat tingui el mateix nivell en ambdues llengües. Les comissions

intercicles garanteixen la seqüenciació en tota l’etapa educativa.



-19-

L’interès per el reconeixement de les varietats sociolingüístiques dels nostres alumnes, d’àmplia

procedència sud-americana de parla hispana ens fa vetllar per incorporar el treball de les formes

d’ús de la llengua castellana en els diferents àmbits de procedència lingüística, en els diferents

registres, de manera que s’atenen les atencions individualitzades en llengua castellana.

2.2.1.2. Llengua oral

El centre té present que l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de la llengua castellana

inclogui activitats perquè l’alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la

llengua oral en tots els cicles, sobretot en els primers cursos. Es treballen les diverses modalitats de

textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...).

Es treballa bàsicament la variant estàndard del castellà, però es valoren les altres variants del

castellà que cada cop són més presents en el centre i els diversos registres de la llengua, amb la

finalitat d’enriquir el coneixement de la llengua donant acollida a les particularitats dels orígens

lingüístics dels nostres alumnes.


L’ensenyament de la llengua escrita té com a objectiu aconseguir formar lectors i escriptors

competents al final de l’ensenyament obligatori. Per aconseguir aquest objectiu s’apliquen les

orientacions de l’enfocament metodològic del currículum i es planifiquen activitats de lectura i

escriptura que tenen en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en

els diversos nivells. Per tal d’aprofitar les transferències lingüístiques aquest ensenyament es fa

coordinadament amb l’assignatura de llengua catalana i es seqüencia el procés d’ensenyament.

Les comissions intercicles ens permeten un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i

l’escriptura. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que es

comparteixen a l’alumnat. S’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues

habilitats (lectura i escriptura). L’avaluació de les Competències Bàsiques del Departament

d’Educació ens serveix com a eina d’avaluació interna i mecanisme de revisió.

2.2.1.4. Activitats d’ús

Cada curs es plantegen i/o revisen les activitats d’ús al PEC.


-20-

2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques

Segons les necessitats detectades en la memòria anual de cada curs es planifica la franja de lliure

disposició per reforçar, si s’escau, la llengua oral castellana. Els cicles tenen la disposició de crear

blocs de continguts curriculars d’àrees no lingüístiques en castellà per a reforçar l’assoliment de

l’objectiu final d’etapa.

2.2.1.6. Alumnat nouvingut

El centre disposa dels mecanismes necessaris (atenció a la diversitat amb desdoblaments, reforços,

aula d’acollida) per tal que l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu i que no

coneix cap de les dues llengües oficials les conegui en igual manera en acabar l’ensenyament.

En una primera fase s’assegura un nivell bàsic comunicatiu i de comprensió en llengua catalana,

llengua social, de vincle afectiu i vehicular de l’ensenyament. Posteriorment s’inicia

l’ensenyament de la llengua castellana, de manera que es té present el que l’alumne ja coneix de

la llengua catalana i la presència del castellà en la societat.


-21-

2.3. Altres llengües

2.3.1. Llengües estrangeres

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

La realitat sociolingüística de la nostra escola fa que no ens plantegem la no introducció de la

llengua estrangera a P3, ja que considerem que aquest és un curs d’adaptació a l’escola i a la

llengua catalana. És per això que l’aprenentatge de la llengua estrangera s’inicia com a activitat

extraescolar a P4 i com a matèria impartida a P5. Tot i així, el Departament d’anglès té previst

avançar la introducció de l’anglès a P4 com a part del currículum.

Des del curs 2006-2007 s’imparteix un Projecte d’Innovació en llengües estrangeres a la comunitat

de mitjans. Aquest projecte consisteix en uns tallers d’anglès anomenats Workshops que

complementen les classes de llengua anglesa.

L’objectiu principal és treballar la Competència Oral, i és per això que es treballa simultàniament,

en mig grup i en espais diferents els dos Workshops: Stories and games (on s’explica una història i

es fan jocs relacionats amb aquesta) i Arts and Crafts (on es treballen manualitats relacionades amb

la història explicada).

Aquest projecte té una continuïtat al Cicle mitjà (comunitat mitjans i grans) en forma de petits

projectes relacionats amb àrees no lingüístiques com Coneixement del Medi, amb sessions

d'informàtica i grups de lectura. Tot i així, aquests projectes s’inclouen dins de l’àrea d’anglès.

Comunitat de grans - treballa projectes d’audiovisuals i científics fent servir les noves tecnologies

dins de l’àrea de llengua estrangera.

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

Tots els especialistes d’Anglès formen part del Departament de Llengües Estrangeres i anualment

programen i estructuren la línia a seguir tenint en compte les activitats d’aprenentatge de tots els

nivells de manera vertical (Des de P5 fins 6è).



-22-

2.3.1.1.2. Metodologia

Com a centre considerem que el fet de treballar amb mig grup és molt important per tal de fer

èmfasi en la competència comunicativa de l’alumnat, oferint diferents espais de comunicació i

interacció segons el nivell i l’etapa madurativa dels alumnes.

S’ha de tenir en compte que les sessions de P5 són bàsicament orals utilitzant diferents suports.

A les classes de cicle inicial ( mitjans) a més de les classes de llengua anglesa, s’han instaurat els

Workshops (PELLE) que reforcen les habilitats lingüístiques vinculades a diferents aspectes

curriculars. Tant a Cicle Mitjà i Superior es programen diferents activitats en relació a aquest mateix

objectiu.

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

El centre revisa anualment l’ús del llibre de text i el material didàctic que es farà servir al curs

següent. A part d’això, fem servir molt material complementari tant visual com audiovisual i

utilitzem les TIC i les TAC de què disposa l’escola. Cada curs els alumnes participen en una obra de

teatre en anglès amb actors nadius. Cada cicle disposa d’un material específic que serveix com a

ampliació de coneixements.

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

El Centre participa en diferents projectes, un dels quals és un projecte d’audiovisuals. És per això

que les TIC i TAC formen part del nostre currículum. Disposem de la pissarra digital, canons, canons

portàtils, ordinadors a totes les aules, ordinadors a l’aula d’anglès, d’acollida, d’educació especial i

d’informàtica, ordinadors portàtils i càmeres digitals tant de vídeo com de fotos.

2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

El centre decideix que l’aula de llengua estrangera sigui un espai d’immersió en la llengua

d’aprenentatge entenent que aquest espai és la millor garantia per oferir oportunitats d’ús real i de

contacte amb aquesta llengua. Per tant, el professorat l'utilitza habitualment en les interaccions

(formals i informals) amb els alumnes, vetllant sempre per establir un clima favorable en què

l’alumnat se senti segur i estimulat per anar utilitzant-la progressivament.

El Departament d’anglès participa en la Web de l’escola i en la revista.


-23-

També organitza representacions teatrals tant de companyies especialitzades com obres

representades per alumnes destinades a altres alumnes.

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera

Actualment s’ha avançat la introducció de la llengua estrangera a P5 tot i que, l’objectiu per l’any

que ve és introduir-la a P4. La metodologia emprada és a partir de contes, cançons, ritmes

tradicionals i respecta les característiques dels nens i nenes d’aquesta etapa.

El professorat especialista està en constant formació participant en seminaris, grups de treball,

formació professorat, i participant en projectes d’innovació.

2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

Tenint en compte que el centre afavoreix el treball en mig grup a l’àrea de llengua estrangera,

s’introdueix progressivament algun taller de ciències a mitjans i grans cobrint alguns aspectes del

currículum de naturals per a aquesta etapa. Aquest serà el nostre punt de partida per introduir els

blocs de continguts curriculars d’àrees no lingüístiques en la llengua estrangera.

A la comunitat dels grans es treballa amb programes informàtics en llengua anglesa.

2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües

Tot i que el centre potencia l’ús i el respecte d’altres llengües presents a l’escola, actualment no

participa de cap programa plurilingüe.

2.3.34 Llengües complementàries procedents de la nova immigració

La realitat sociolingüística del nostre centre inclou alumnat de diverses procedències. És per això

que el centre promou moltes activitats per a integrar i donar a conèixer totes les llengües dels

nostres alumnes; classes de català-àrab per les famílies interessades en les entitats culturals del

barri, classes extraescolars d’anglès per a alumnes, famílies mediadores que participen del Pla

d’entorn, un Pla estratègic per a la integració de tot l’alumnat nouvingut, un mes cultural (dins

4 Se segueix la numeració de l’índex donat pel Departament d’Educació i que està vinculat amb l’aplicatiu corresponent,

de manera que conservem els errors de numeració d’aquest per a poder vincular els apartats dels diferents documents.


-24-

l’espai d’extraescolars) que inclou un menjar típic del país, audició de músiques originàries de

diversos països, col·laboració destacada d'una cultura determinada en la Festa de Fi de Curs.


-25-

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre

Per a esdevenir un referent d’ús de la llengua, el centre ha acordat seguir un criteri lingüístic

favorable a l’ús del català: els rètols, cartells, murals i l’ambientació en general són en català.

Tenint en compte la nostra orientació plurilingüe i el pes del projecte d’innovació en llengua

anglesa també hi ha retolació en llengua anglesa.

2.4.1.2. Documents de centre

Els documents de centre: PEC (i PLC), RRI i PAC, amb els continguts i referents de la llengua catalana,

impregnen la vida del centre, es revisen i s’actualitzen periòdicament, els coneix tot el professorat i

es tenen en compte en totes les actuacions per evitar contradiccions entre els continguts dels

documents i les actuacions que se’n deriven. Es donen a conèixer al conjunt de la comunitat

educativa.

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

En els documents del centre en general es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge

no sexista ni androcèntric. L’equip docent ho té en compte.

2.4.1.4. Comunicació externa

El centre empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes...) i en la

relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contracta.

També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones

físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del dret dels ciutadans i

ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.

Com a mesura per a millorar la comunicació entre l’escola i les famílies el centre fa aclariments

oralment sobre els continguts de la documentació en llengua castellana o cerca mediació lingüística

puntual en altres llengües d’origen.



-26-

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies

Seguint l’article 20.2 de la Llei de política lingüística, l’escola ha de fer del català la seva llengua de

treball i de projecció interna i externa. El desconeixement del català per part d’algunes famílies no

ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre ni comporta una renúncia a l’ús de la

llengua, tenint en compte que és una oportunitat per a la integració de les famílies de l’alumnat i

per a la normalització i extensió del seu ús.

El centre ha acordat que tots els professionals del centre s’adreçaran habitualment en català a les

famílies de tot l’alumnat. En els casos que l’intercanvi comunicatiu quedi obstaculitzat per aquest

fet, en el cas de famílies nouvingudes que no coneixen la llengua catalana, es pot fer servir la

llengua castellana.

Mitjançant el Pla Educatiu d’Entorn el centre ha creat un taller anual de català per a aquestes

famílies, amb l’objectiu d’aproximar el coneixement del centre, de les activitats en les quals

participen els seus fills i filles, del vocabulari que aquests van adquirint, vinculat a l’entorn escolar, i

de conèixer l’entorn.

2.4.1.6. Educació no formal

2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

El centre educatiu ha de preveure de manera efectiva que, en l'organització i la realització de

serveis d'educació no formal al centre (espai d'acollida matinal, menjador escolar, …) els adults

responsables s'adrecin sempre en català a l'alumnat en qualsevol situació, vetllant per tal que la

comunicació de l'alumnat sigui també en català. Per aconseguir-ho ha de garantir la coordinació del

centre educatiu amb les persones que duen a terme aquestes activitats.

Els serveis d'educació no formal coneixen i han fet seves les orientacions i propostes del centre pel

que fa al català com a llengua d'ús i al tractament de la diversitat lingüística. S'han establert, per

part del centre educatiu, els mecanismes oportuns per facilitar-ne la coordinació i l'avaluació de les

actuacions que s'hi refereixen. Tanmateix, des del centre educatiu s'impulsen, en el marc del Pal

educatiu d'entorn, cursos de formació de monitors.


-27-

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

El centre educatiu ha de preveure de manera efectiva que en l'organització i la realització

d'activitats extraescolars (tallers d'estudi assistit, activitats de formació no formal de l'AMPA o del

Pla educatiu de l'entorn, Esport a l'escola…) se segueixin els mateixos criteris que s'han establert en

el Projecte lingüístic.

Els responsables d'aquestes activitats s'adreçaran sempre en català a l'alumnat, tant en les

situacions formals com en les més informals, vetllant per tal que la comunicació de l'alumnat sigui

també en català. Per aconseguir-ho ha de garantir-se la coordinació del centre educatiu amb les

persones responsables que duen a terme aquestes activitats.

Els responsables de les activitats extraescolars coneixen i han fet seves les orientacions i propostes

del centre pel que fa al català com a llengua d'ús i al tractament de la diversitat lingüística. S'han

establert, per part del centre educatiu, els mecanismes oportuns per facilitar-ne la coordinació i

l'avaluació de les actuacions que s'hi refereixen. Des del centre educatiu s'impulsen, en el marc del

Pla educatiu d'entorn, cursos de formació de monitors.

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

L'Acord del Govern de la Generalitat, (30 de novembre de 2004) estableix: Per fomentar l'ús del

català, el Govern exigirà la presència de la llengua en la contractació pública (...) En general, les

empreses contractades per la Generalitat hauran d'utilitzar el català en els rètols, publicacions,

avisos i en la documentació adreçada al públic. Quan l'idioma formi part, directament o

indirectament, del producte o del serveis contractats, aquests hauran de ser en català.

Per tant, hom vetllarà perquè ne la contractació d'activitats extraescolars les empreses usin el

català (cases de colònies, transports, excursions…). Al centre educatiu s'ha acordat vetllar perquè

en la contractació d'activitats extraescolars les empreses usin el català i es fa tot el possible per dur

aquest acord a la pràctica.


-28-

2.4.1.7. Llengua i entorn

El centre participa en el Pla educatiu de l'entorn de la població per tal de treballar conjuntament

amb les administracions públiques i amb les entitats i garantir la continuïtat i la coherència

educativa en temes com l'ús de la llengua catalana, la interculturalitat i la cohesió social. S'ha

acordat treballar els usos lingüístics favorables a la llengua catalana i se'n fa un seguiment.

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques

Segons la Declaració universal dels Drets Lingüístics, tothom té dret a ésser reconegut com a

membre d'una comunitat lingüística i, si s'estableix en el territori d'una altra, té el dret i deure de

mantenir-hi una relació d'integració. Per aquest motiu, el centre educatiu ha de tenir en compte la

diversitat lingüística de l'alumnat i aprofitar-la tant per afavorir l'autoestima com per enriquir el

currículum i les activitats ordinàries del centre.

El Pla d’Acolliment del Centre, inclòs en la Planificació Estratègica i el NOFC del Centre es recullen

directrius que defineixen la línia d’actuació en relació amb els drets lingüístics, la interculturalitat i

la resolució de conflictes, que estan essent assumits pel professorat per tal d'incorporar-los en la

cultura de centre i en la pràctica quotidiana.

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

Establim pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana per a tots els membres de la

comunitat educativa i garantim que totes les activitats administratives i les comunicacions entre el

centre i l’entorn siguin en la llengua catalana, sense prejudici que s’arbitrin mesures de traducció

en el període d’acollida de les famílies de l’alumnat nouvingut o que s’atengui oralment en castellà

aquelles persones que expressament ho demanin.

En fem avaluacions periòdiques per tal que l’aplicació sigui coherent amb els objectius i que es

puguin incorporar noves actuacions quan sigui convenient. El centre, mitjançant el Pla Educatiu

d’Entorn ha dut a terme i segueix dissenyant activitats d’informació sobre el sistema educatiu a

Catalunya per a famílies que provenen d’altres sistemes.


-29-

2.4.3. Alumnat nouvingut

Amb l’alumnat nouvingut el centre utilitza sempre el català. Es garanteix una atenció

individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, i es fa amb un enfocament comunicatiu i

amb la metodologia adequada. Es fa el seguiment des de les tutories i des de l’aula d’acollida.

2.4.4. Organització dels recursos humans

2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics

El pla de formació de centre promou activitats de formació al centre educatiu d’acord amb el seu

pla de formació específica, com a mesura professionalitzadora i com a element que doni cohesió al

treball en equip dels docents d’una entitat educativa. Els objectius d’aquest pla de centre sorgeixen

a partir de la voluntat i de la capacitat de planificació de l’assessorament per part de les institucions

col·laboradores, com l’ICE i els Serveis Educatius.

El centre fa regularment una autodiagnosi amb les necessitats de formació relacionada amb els

objectius estratègics i de millora de centre. El centre disposa d’eines i mecanismes que faciliten la

identificació de les necessitats de formació. Té en perspectives projectes de formació en les

diverses àrees curriculars per a incorporar noves metodologies i nous mètodes de treball.

2.4.5. Organització de la programació curricular

2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells (període 2013-2017 es treballa també per comunitats)

A l’hora d’organitzar globalment la programació curricular de les àrees de llengües, per tal que

respongui a les necessitats de l’alumnat del centre, s’estableixen coordinacions entre el professorat

d’un cicle, entre el professorat dels diversos cicles i entre el professorat de nivells diferents, quan

els alumnes passen a l’educació secundària obligatòria. El centre també participa en el grup de

treball del pas de la primària a la secundària a nivell municipal.

Pel que fa al tractament de les llengües hi ha coordinació de català i castellà dins els cicles i es fa un

traspàs entre cicles. La llengua anglesa, a partir del Projecte d’Innovació de Llengua Estrangera té

un tractament global que abarca des d’educació infantil fins el cicle superior.


-30-

2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes

El treball de les estructures lingüístiques comunes ajuda a assolir els objectius de l’aprenentatge de

la llengua catalana, castellana i llengües estrangeres de l’educació primària i secundària. L’eix

vertebrador de l’ensenyament de llengües de Catalunya gira entorn del tractament d’aquestes

llengües i en com s’organitza l’ensenyament-aprenentatge de les estructures lingüístiques comunes.

El centre ha fet diverses reflexions sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes.

L’acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes involucra tots els

professors de l’àrea de llengua, tot considerant els principis bàsics de la seva metodologia: evitar

repetició de continguts, evitar l’anticipació d’aprenentatge i atendre l’especificitat dels continguts.

El centre ha pres la decisió de tractar la llengua catalana com a primera llengua d’aprenentatge.

Cada curs s’avalua la metodologia de les estructures lingüístiques comunes i se’n millora la

didàctica.

2.4.5.3. Projectes d’innovació

El centre participa en projectes d’innovació. El projecte d’innovació de l’ensenyament de la llengua

anglesa repercuteix en tot el centre pel que fa a l’ensenyament/aprenentatge d’aquesta llengua

curricular. El projecte d’innovació de biblioteca puntedu també incideix en tots els nivells del centre

pel que fa a l’ensenyament/aprenentatge de les llengües curriculars.

2.4.6. Biblioteca escolar

La biblioteca escolar és centre de recursos i espai d’aprenentatge i de suport al desenvolupament

de les àrees curriculars. En aquest espai s’hi pot trobar tot tipus d’informació en diferents suports

que estan a l’abast de l’alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa. La composició del

seu fons es revisa periòdicament per a respondre als nivells educatius de l’alumnat del centre i

preveure la diversa tipologia d’usuaris/es.

La llengua dels documents és preferentment en llengua catalana, però aquest fons també té en

compte les llengües curriculars i la diversitat lingüística de l’alumnat. S’intenta que hi hagi un

equilibri entre els materials de ficció i els de coneixements.


-31-

La biblioteca s’ha dinamitzat amb el projecte de biblioteca escolar “puntedu”, iniciat en el curs 07-

08, que comprèn la planificació i el desenvolupament de programes de lectura i de cerca

d’informació, la renovació del fons bibliogràfic, la dotació de material informàtic. També es fa un

recull de tot el material elaborat al centre en suport digital o audiovisual.

En el marc del Pla Educatiu d’Entorn el centre ha demanat una actuació de biblioteca oberta al barri

a partir del curs 08-09, amb l’objectiu que els pares i les mares i altres membres de l’entorn puguin

gaudir del servei i participin en la incentivació de la lectura dels alumnes.

2.4.6.1. Accés i ús de la informació

L’accés i ús de la informació o la competència informacional, té com a objectiu la promoció

d’activitats encaminades a l’adquisició de les habilitats i destreses necessàries per ajudar l’alumnat

a reconèixer quan la informació és necessària, com localitzar-la, com avaluar-la i com comunicar-la

de forma efectiva, amb l’objectiu de transformar-la en coneixement personal.

Aquest plantejament implica el desenvolupament d’habilitats de pensament, d’ús de tecnologies

d’informació i d’ús de fonts d’informació general. El treball de la competència informacional

s’assumeix per tot el professorat en col·laboració amb la biblioteca del centre, entesa com a espai

transversal de suport en el desenvolupament de les àrees curriculars. En aquest procés formatiu es

té en compte la situació sociolingüística actual de la societat catalana, i en concret del nostre

centre, amb el català com a llengua vehicular i la presència de les llengües curriculars i les de la

nova immigració.

El centre planifica activitats que reflecteixen la coordinació entre el professorat, els departaments,

els cicles i la biblioteca. Les activitats estan dissenyades per afavorir l’adquisició d’habilitats i

destreses que permetin al seu alumnat transformar la informació en coneixement personal:

reconèixer la necessitat d’informació, com localitzar-la, com avaluar-la, com usar-la de forma

efectiva i com comunicar-la. La llengua vehicular i d’aprenentatge és el català, però també es té

cura d’introduir activitats que fomentin l’ús i el coneixement de les altres llengües curriculars i,

quan s’escaigui, de les llengües de la nova immigració.


-32-

2.4.6.2.Pla de lectura de centre

El Pla de Lectura del Centre (PLEC) és el conjunt d’objectius i metodologies per promoure:

1) l’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la

comprensió lectora.

2) l’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar, comprendre i

assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta.

3) el gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi.

4) la formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines, tècniques i metodologies de

les diferents formes d’accés tant a la lectura com a font d’informació com a la lectura

com a font de gaudi.

El PLEC reconeix la complexa situació sociolingüística de la societat catalana, i vetlla perquè el

català continuï essent la llengua vehicular i d’aprenentatge, a la vegada que hi hagi una presència

adequada de les altres llengües curriculars i un reconeixement de les de la nova immigració.

El nostre centre treballa en col·laboració activa amb les famílies (AMPA), institucions i

administració d’àmbit municipal i autonòmic (Pla de Dinamització, Biblioteca Municipal i Pla

Educatiu d’Entorn) per a dissenyar i dur a terme actuacions que afavoreixin els objectius i

metodologies que promou un PLEC. A partir de la dinamització que suposa el projecte d’innovació

de biblioteca escolar “puntedu” s’han començat a aplegar les activitats de dinamització de lectura

que es fan a les aules, als departaments, als cicles i a la biblioteca.

2.4.7. Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

La pàgina web del centre permet la comunicació amb tota la comunitat:

http://www.escolacollserola.cat/ . S’hi pot trobar la informació que necessita l’alumnat i la família:

informació sobre preinscripcions i inscripcions , informacions sobre els projectes en què participa el

centre, característiques, aspectes de la programació, activitats extraescolars i menjador, la revista

de l’escola en format digital, recull d’experiències del professorat i de l’alumnat, col·laboracions de

les famílies, informacions i enllaços de conferències i temes educatius...

La web és en llengua catalana, tot i que pot haver-hi escrits en altres llengües si corresponen a

activitats fetes en altres llengües curriculars.


-33-

La web ha estat creada i és dinamitzada per una comissió de mestres i pares i mares que han

establert mecanismes per a la seva actualització constant.

2.4.7.2. Revista actualment publicada a la web

El centre té la revista “La mirada del Collserola”, que també es troba en format digital a la web

(http://www.escolacollserola.cat/ ) i que permet la comunicació amb tota la comunitat educativa.

Serveix per a difondre les activitats i els treballs en què participen els alumnes, els mestres i els

pares. Hi ha espais de reflexió dedicats bàsicament a les famílies.

En la seva redacció i publicació hi participa tota la comunitat educativa: AFA, mestres, alumnes i

serveis extraescolars.

2.4.7.3. Exposicions

El centre organitza exposicions de les activitats realitzades al centre, vinculades al currículum i als

projectes en els quals participa: Sant Jordi, Setmana dels Audiovisuals. El centre té la intenció

d’organitzar, en col·laboració d’organismes públics o d’entitats, exposicions sobre temàtica

relacionada amb el món de l’educació i amb el nostre entorn (temes ambientals, interculturals...).

Es prioritza que aquestes exposicions siguin en llengua catalana, tot i que hi tenen cabuda les altres

llengües curriculars i les procedents de la immigració.

2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals

El centre, davant les oportunitats que ofereix la xarxa virtual, potencia la participació en xarxes de

comunitats virtuals en les quals intervenen tant el professorat (per intercanviar experiències,

recursos, formació...) com l’alumnat (per treballar aspectes relacionats amb el currículum i l’ús i el

coneixement de les diverses llengües presents al centre.

2.4.9. Intercanvis i mobilitat

Els intercanvis epistolars, telemàtics i presencials, la col·laboració entre centres i les colònies i

estades lingüístiques creen dinàmiques encaminades a millorar la competència lingüística de

l’alumnat, a viure necessitats de comunicació i interacció reals en el seu propi context, a generar

bones pràctiques, a facilitar la interrelació sociocultural i a afavorir el coneixement de la riquesa

històrica, lingüística i cultural d’altres indrets.


-34-

La xarxa telemàtica ofereix canals de comunicació i de treball cooperatiu que permeten explicar

vivències i conèixer realitats històriques, lingüístiques i culturals sense necessitat de desplaçar-se.

El claustre considera que els alumnes que participen en projectes que potencien la seva

competència lingüística tenen més recursos i estratègies per a accedir als altres aprenentatges. El

centre participa en diverses modalitats d’intercanvi que són compartides per la comunitat

educativa.

2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu

El segle XXI és el segle del món global. El centre està obert a la participació i la coordinació tenint

en compte la dimensió europea i internacional.

Participació: La incorporació del desenvolupament de la dimensió europea i internacional en

les finalitats educatives del projecte de centre permet concretar accions i planificar projectes a

curt, mitjà i llarg termini, promoguts i prioritzats des del projecte lingüístic plurilingüe.

El desenvolupament d’aquesta dimensió internacional del centre dóna oportunitats a l’alumnat i al

professorat de conèixer, col·laborar i treballar conjuntament amb altres centres d’arreu del món

per a la millora dels processos educatius vers el diàleg intercultural i la ciutadania activa.

La finalitat de millorar la dimensió europea i internacional del centre s’integra en el projecte

lingüístic plurilingüe. Els projectes específics es planifiquen, reconeixen i accepten per tota la

comunitat educativa.

Coordinació: La dimensió europea i internacional del centre educatiu afavoreix la projecció

externa del centre i ajuda a la cohesió interna dels equips docents pel que fa a la innovació i la

renovació metodològiques.

Per facilitar la participació del centre en programes i projectes internacionals és imprescindible la

coordinació dels equips docents i dels referents de les diferents llengües impartides al centre, amb

una col·laboració promoguda i prioritzada des del projecte lingüístic plurilingüe.

La comunitat educativa afavoreix un temps de reflexió compartida per al professorat implicat en

projectes internacionals i estimula l’autonomia de treball entre l’alumnat que hi participa.


-35-

La coordinació d’actuacions, participants i és dels recursos lingüístics i comunicatius per a

desenvolupar un projecte internacional s’impulsa des del projecte lingüístic plurilingüe.


-36-

ACTUALITZACIÓ DEL PLA LINGÜÍSTIC

PROJECTE DE DIRECCIÓ 2013-2017


-37-

3. Concreció operativa del projecte (Pla anual)

3.1. Aspectes generals

3.1.1. Concepció del PLC

Duem a terme El PLC de centre des d’un concepció d’ escola catalana estratègicament oberta a

les diferents situacions canviants de la societat multilingüe i multicultural, de manera que l’alumnat,

quan acabi l’ensenyament, pugui interactuar amb l’entorn, que aculli i accepti totes aquelles

persones que en formen part (o en volen formar) i que, alhora, se senti capaç de participar en el

marc més ampli de la Comunitat Europea o d’altres societats.

Cal una escola catalana compromesa en la formació de ciutadans i ciutadanes competents en l’ús

del català, del castellà i d’altres llengües i en el dels llenguatges que articulen els missatges que es

produeixen en la nostra societat; compromesa també a fer que el català esdevingui la llengua

comuna per a la creació d’espais multilingües i multiculturals, que afavoreixin el desenvolupament

de la competència plurilingüe i pluricultural necessària per esdevenir ciutadans i ciutadanes

conscients i críticament actius en la societat.

3.1.2 Aprendre llengües en un marc plurilingüe

El primer que cal fer per poder establir què cal ensenyar i aprendre en les àrees lingüístiques és

situar-les en el marc de l’aprenentatge global curricular i en una triple perspectiva que dóna sentit

a les anàlisis, les reflexions i les propostes que han d’estructurar qualsevol PLC: a) Es parla de

llengua d’una manera global que inclou tots els sistemes (audiovisuals, corporals, musicals…) de

comunicació, o llenguatges, que van organitzant els diferents missatges.

També, a més, es fa referència als diferents usos, registres i varietats d’una llengua. b) Es planteja

l’ensenyament/aprenentatge en la perspectiva d’aprendre al llarg de tota la vida. Per tant, és un

procés que, iniciat a la infància, es desenvolupa durant l’adolescència per consolidar les capacitats

necessàries per participar activament en la vida de la societat plural del segle XXI, que, de ben

segur, imposarà noves necessitats d’aprendre nous sistemes comunicatius i lingüístics. c) Finalment,

es reconeix que, ja que cada disciplina i àmbit educatiu desenvolupa uns usos lingüístics concrets i

específics, caldrà atendre’ls i coordinar-los per fer possible la transferència d’uns àmbits als altres i

afavorir l’adquisició de les competències bàsiques per a aprendre.



-38-

3.1.3 Reconeixement del català com a llengua pròpia de l’escola catalana i vehicular de

l’aprenentatge

Aquest pretext no ha de quedar tan sols fixat en la legislació. Cal aconseguir que el català

esdevingui una llengua d’intercanvi, sigui quina sigui la competència de partida de l’alumnat. Per

assolir aquest resultat, és necessari conèixer la realitat sociolingüística del centre i del seu entorn, i

les possibilitats de l’alumnat de fer servir la llengua (i aprendre-la) fora dels centres educatius.

També és important conèixer les habilitats i competències dels nens i dels joves, tant en les

llengües escolars com en altres llengües.

Cal conèixer el que saben i poden fer els alumnes, per tal de fer dialogar aquest bagatge amb el que

han d’aprendre a fer en llengua catalana. La inclusió d’altres llengües a l’escola no s’ha d’entendre

com un factor de risc per a la potenciació del català, sinó com una oportunitat per generar

complicitats i fer reflexionar sobre el respecte per la diversitat lingüística que implica també la

llengua de l’escola. La introducció de les llengües caldrà fer-la en una doble línia de treball: a)

L’obertura a altres llengües amb la sensibilització cap a l’aprenentatge lingüística. b) La introducció

per aprendre llengües a través de les diferents àrees curriculars.

Això comporta un treball sistemàtic amb materials en diferents llengües, de manera que es generin

actituds positives cap a la seva diversitat i curiositat per aprendre-les. Les diferents assignatures

poden ser espais de treball en altres llengües, sempre i quan hi hagi una proposta metodològica

coordinada, que permeti la transferència d’aprenentatges i eviti la repetició.

3.1.4 Construir un escola per a tothom

Construir una escola per a tothom, que treballi contra la segregació, l’exclusió i contra la

reproducció de les desigualtats socials i econòmiques, comporta garantir a l’alumnat l’accés

igualitari a les llengües, de manera que es respecti el dret dels alumnes d’assolir, com a mínim, una

àmplia competència en llengua catalana i castellana, llengües oficials, així com el nivell de

competències en llengües estrangeres que es defineixi.

El projecte lingüístic de centre ha de vetllar perquè s’acompleixi aquest dret, però no tan sols amb

la normativa, sinó amb la reflexió per aconseguir un canvi d’actitud, i amb la fermesa que es tracta


-39-

de vetllar per un projecte pedagògic que garanteix la igualtat d’oportunitats de tots els escolars a

Catalunya.

Cal que aquesta reflexió giri al voltant de diferents àmbits, com ara: àmbit de l’educació formal i

l’àmbit de l’educació no formal. Tot i que la regulació normativa estableix el català com a llengua

vehicular dels aprenentatges, es produeix un ús molt important del castellà com a llengua base dels

intercanvis comunicatius entre docents i alumnes. Això comporta que hi hagi més espais

d’interacció en aquesta llengua, cosa que, en molts centres escolars, no es veu equilibrada per la

promoció d’espais equiparables en altres llengües.

La nostra escola proposa i garanteix l’ús de la llengua catalana en totes les activitats extraescolars i

informals del centre. Cal insistir en el fet que els contextos d’aprenentatge de les llengües no es

limiten a la classe de llengua per dues raons principals:

a) Perquè la nostra manera d’educar i avaluar és bàsicament discursiva, independentment dels

temes que tractem.

b) Perquè els aprenentatges lingüístics es fan a través de la interacció social i a través de l’activitat

col·lectiva, tant amb la presència del docent com sense.

L’ampliació de les competències en llengües, per la seva banda, no depèn tant del temps

d’exposició a una llengua X, sinó de la diversificació de contextos en els quals s’empra tal llengua.

3.1.5. Sobre l’educació lingüística als centres educatius catalans

El principi didàctic de la inclusió comporta pensar en una educació lingüística a partir de projectes

educadors que:

a) Facin possible la participació de persones amb diferents competències lingüístiques i sabers

escrits.

b) Consolidin el projecte d’educació lingüística de l’entorn; és a dir, que treguin l’ensenyament de

llengües al carrer i hi involucrin actors socials diversos.

c) No generin exclusió escolar ni social. Una proposta inclusiva d’educació lingüística s’ha de basar

en un treball a partir d’usos reals i significatius (orals i escrits) de les llengües.


-40-

El projecte lingüístic de centre ha de vetllar per una coherència metodològica que involucri en

aquest objectiu no tan sols les classes de llengua, sinó també tots els altres espais on s’ensenyen i

aprenen llengües.

3.1.6. Àmbit de llengües

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera L’objectiu central de

l’educació és preparar l’alumnat de Catalunya perquè sigui capaç de desenvolupar-se com a

persona i de comunicar-se i així pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i

multicultural del segle XXI. Per formar parlants plurilingües i interculturals cal: l’assoliment de la

competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà com a garantia que

l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats;

també el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de

totes les llengües i cultures; i d’una manera totalment integrada l’assoliment del domini de les

competències comunicatives audiovisuals i digitals necessàries per accedir autònomament i crítica

a les tecnologies de la informació i comunicació i poder interpretar els missatges audiovisuals que

formen part de la cultura dels infants i joves.

El tractament de les llengües:

La finalitat de l’ensenyament de les llengües és el progressiu domini de llengües, essencial en la

vivència de la cultura i l’obertura al món, i un dels Currículum educació primària – Decret

142/2007 DOGC núm. 4915

Àmbit de llengües: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera 2

factors que contribueix més plenament a la identitat social i personal. Per a les escoles de

Catalunya, la primera referència que cal tenir en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei de política

lingüística, que estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que és també la llengua

normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. A més el català és la

llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. El

reconeixement d‘haver d’aprendre dues llengües, a més, és un privilegi que obre les portes a

desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures. Aquesta obertura es reforça, a més,

si considerem la nostra vinculació a Europa, per mitjà del Marc europeu comú de referència per a


-41-

l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa que planteja

com a fita aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe

i intercultural, “la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en

la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i

posseeix experiència de diverses cultures”.

Les nenes i els nens, en acabar l’etapa: a) han de dominar el català, llengua vehicular, de cohesió i

d’aprenentatge, b) també han de dominar el castellà; c) han de conèixer una o dues llengües

estrangeres per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al

coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bàsics

i establir relacions entre llengües romàniques; e) han de tenir una actitud oberta, respectar les

llengües i cultures presents en l’entorn on viuen i interessar-s’hi, i també ho han de fer respecte

d’altres de més llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les

aprenguin mai; i, finalment, f) han de desenvolupar la competència audiovisual amb la consciència

de la importància de l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació i la influència que els

missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicació que

configuren moltes de les realitats d’aquest món plural i divers.

L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingües competents implica que cada escola, partint d’una

anàlisi sociolingüística rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el Projecte lingüístic del

centre, amb programes precisos de gestió de les llengües per determinar com el català, llengua

vehicular de l’escola, s’articula, d’una manera coherent, amb l’ensenyament de les altres llengües

tot establint acords per a relacionar les diferents estratègies didàctiques.

3.2. Pla anual de centre

3.2.1. Pla anual de centre. Actualització del període 2016/2017

La població de l’escola està canviat i això ens demana fer un reajustaments en el tractament de les

llengües.


-42-

3.2.2 Ideari i proposta del tractament de les llengües

Llengua

vehicular.

La llengua vehicular de l’escola és el català.

L’escola facilita situacions d’aprenentatge quotidianes i prosperes als alumnes que

els faci trobar la seva zona de benestar a l’hora d’aprendre i comunicar-se.

Decret

142/2007

Núm. 4915.

Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 Àmbit de llengües: llengua catalana i literatura,

llengua castellana i literatura, llengua estrangera 2 factors que contribueix més

plenament a la identitat social i personal. Per a les escoles de Catalunya, la

primera referència que cal tenir en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei de

política lingüística, que estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i

que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge

en l’ensenyament. A més el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és

el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol.

Això vol dir que les nenes i els nens, en acabar l’etapa: a) han de dominar el català,

llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge, b) també han de dominar el

castellà; c) han de conèixer una o dues llengües estrangeres per tal d’esdevenir

usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un

entorn plurilingüe i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bàsics i

establir relacions entre llengües romàniques; e) han de tenir una actitud oberta,

respectar les llengües i cultures presents en l’entorn on viuen i interessar-s’hi, i

també ho han de fer respecte d’altres de més llunyanes, de les quals poden

aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai; i, finalment, f)

han de desenvolupar la competència audiovisual amb la consciència de la

importància de l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació i la influència

que els missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen en els nous sistemes de

comunicació que configuren moltes de les realitats d’aquest món plural i divers.

Llengües que

es treballen.

Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua registrades i concretades anualment

en el Pla anual i la Planificació estratègica de centre. Es fa la valoració en la

Memòria de centre.

A l’escola es treballen tres idiomes.


-43-

Català: Llengua vehicular i llengua d’aprenentatge a educació infantil i primària.

Castellà: Llengua d’aprenentatge a tota la primària.

Anglès: Llengua d’aprenentatge a primària i primer contacte oral educació

infantil

Llengua

catalana

Tractament de la llengua catalana. És la llengua vehicular del centre.

La llengua es treballa en tots els àmbits de l’escola. L’escola tendeix a treballar

per franges horàries obertes i flexibles i dedica una sessions estipulades a cada

curs segons la normativa i el projecte Educatiu de Centre, on es fa una treball

més sistemàtic de les dimensions de la llengua.

Aquest curs es disposa d’aula d’acollida per atendre als alumnes nouvinguts.

Llengua

Castellana

La llengua castellana es treballa oral des de primària. S’introdueixen les lectures

en castellà a partir de primer curs de primària.

L’escola tendeix a treballar per franges horàries obertes i flexibles i dedica una

sessions estipulades a cada curs segons la normativa i el projecte Educatiu de

Centre, on es fa una treball més sistemàtic de les dimensions de la llengua.

Llengua

Angles

Annexa/ Anual.

Avaluació

El PLC vetlla per la diversificació d’instruments d’avaluació, de moments i

d’objectius d’avaluació. El més important d’aquests instruments és que han

d’ajudar l’alumnat a percebre i entendre els seus comportaments lingüístics i a

millorar-los, en el camí vers l’autonomia, i que els docents han d’estar disposats a

dotar l’alumnat d’aquest tipus de responsabilitat. Aquest procés comunicatiu

interactiu ha de permetre “autovalorar” la feina del professorat, però també amb

l’alumnat, amb la finalitat de millorar la planificació i afavorir l’aprenentatge.

L’avaluació dels aprenentatges i de les competències ha de servir també per poder

replantejar el PLC i modificar-lo en cas que es consideri necessari.

Nosaltres desenvolupem una avaluació formativa, formadora i qualificadora

adaptada a les situacions d’aprenentatge que es generin del projecte curricular

de centre i les actuacions del Pla anual de centre.

Iniciem el projecte PACBAL per poder fer millor els diagnòstics de les dificultats

de la lectura i poder tractar-les en els primers anys d’aprenentatge des de les


-44-

zones de confort de partida de cada nen o nena.

3.2.3 Proposta del tractament de la llengua anglesa

La llengua estrangera s’està adaptant al desenvolupament del projecte de centre i al gestió dels

recursos humans que disposa el centre.

Comunitat

de petits

La comunitat de petits rep una sessió setmanal de llengua anglesa (P4 i P5).

L’aprenentatge és bàsicament oral a través de l’explicació de contes, cançons, ritmes, jocs, vídeos i activitats apropiades per aquestes edats. A més a més, 3 cops a la setmana fem els espais de lliure circulació on els alumnes

poden escollir quina activitat fer: arquitectura, art, matemàtiques, llum, ciència,

llengua, música i joc simbòlic. Aquest últim es realitza en anglès per tal que els

alumnes adquireixin vocabulari bàsic entorn a la “Caseta” i “frases quotidianes”

Comunitat

de mitjans

Els alumnes de primer reben dos mòduls setmanals de grup sencer. A segon i

tercer es fan dues sessions de grup sencer i una de mig grup quinzenal .

L’objectiu principal de les sessions de mig grup és afavorir l’expressió i comprensió

oral de la llengua anglesa (cançons, poemes, rimes, representació de contes, role

playing...). Durant les sessions de grup sencer es revisen els conceptes treballats i

es reforça la part escrita de la llengua.

Per altra banda, els alumnes de la comunitat de mitjans fan un ESPAI anomenat

THE MARKET basat en matemàtiques per treballar continguts de forma més

manipulat iva i comprensiva amb l’entorn més immediat. Un d’aquests tallers és en

anglès per tal de conèixer vocabulari matemàtic i desenvolupar habilitats de

conversa en anglès.

Comunitat

de grans

Els alumnes de quart tenen dues sessions setmanals de llengua anglesa de grup

sencer. Cinquè fa una sessió setmanal de llengua anglesa tot el grup i una de mig

grup. Sisè fa dues sessions setmanals de llengua anglesa tot el grup i una de mig

grup.

Els cursos de cinquè i sisè treballen setmanalment i de manera sistemàtica les

quatre “language skills”: Listening, reading, writing and speaking. També treballen

Science.


-45-

L’aula d’anglès disposa de recursos TIC amb suports multimèdia, com ordinadors,

laboratori portàtil, canó de projecció, llibres digitals... La seva utilització és bàsica i

sistemàtica dintre de la metodologia emprada a l’aula.

Library

Es procura motivar i fomentar l’interès per la lectura de textos com a font

d’informació i plaer. Per això hi ha un racó de Biblioteca amb llibres en llengua

anglesa i d’una manera sistemàtica anar llegint narracions curtes i contes,

respectant el nivell individual de cada alumne.

English bag

Aquest curs es continua amb “The English bags” per als cursos de 5è i 6è.

Aquest curs són: els llibres amb format audiovisual i English magazines.

Els alumnes se’ls emporten una setmana per llegir escoltar o mirar .

Es recomana que aprofitin per mirar-ho amb els seus pares i que en gaudeixin tots

junts. D’aquesta manera la família s’implica en una activitat de llengua anglesa i

això fa que incrementi la motivació dels alumnes.

Se’ls demana de tenir cura del material perquè ha de servir per a tots els companys

/es.

Altres activitats:

English Week

Aquest curs es continua amb The English Week on, durant una setmana,

tota l’escola està implicada amb activitats de llengua anglesa: teatres,

activitats preparades pels alumnes de la comunitat de grans, participació

de les famílies, intercanvi lingüístic amb alumnes d’Estats Units...

Science week

En col·laboració amb la quinzena de les ciències, alguns alumnes

voluntaris de sisè fan una activitat en anglès per a la resta dels companys

de primària.

3.3. Actualitzacions del Curs 2018-2019

Durant el curs 2018-2019 el departament d’ensenyament no ha assignat aula d’acollida al

centre.

Totes les activitats d’anglès seran revisades i actualitzades anualment en funció de la normativa, dels projectes d’innovació i dels recursos humans destinats durant el curs.

A l’escola es tenen presents els diferents projectes que el Departament d’Educació proposa per fomentar la millora de l’alumnat en les competències en llengües estrangeres, afavorint


-46-

el seu creixement acadèmic i posterior inserció laboral, capacitant-lo per interactuar amb el món en diverses llengües i de manera crítica. Un dels projectes n’és el GEP (Programa Generació Plurilingüe).

Date post:	03-Jan-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	7 times
Download:	0 times