1,20€ DIMARTS • 24 de novembre del 2015. Any XL. Núm. 13745 de l’AVUI / Any XXXVII. Núm. 12615 d’EL PUNT www.elpuntavui.cat 134405-1123095w 134405-1122934w GIRONA INFRAESTRUCTURES P12 Ho va anunciar ahir el conseller Vila, que també va advertir que si no hi ha acord per la prolongació de la C-32, no es farà El conseller Vila, ahir, visitant la zona de la Pletera ■ J. PUNTÍ La Generalitat s’oposa a ampliar el port d’Aro ERC es marca com a objectiu guanyar a Girona Xuclà, cap de Democràcia i Llibertat, diu que ser a Madrid és clau per al procés Política P8 i 10 Volen presentar un nou model d’enduro i portaran a Salt la producció de Torrot Economia P6 Gas Gas traurà les seves noves motos de trial abans de l’abril Més de 21.000 persones estan en risc social Alt Empordà P13 Renuncien a prorrogar la gestió dels pàrquings Palamós P14 Treball comunitari per pagar deutes municipals Hostalric P15 SEGURETAT · Investiguen si les armes i els artefactes que s’hi mostren estan inutilitzats per poder ser exposats al públic Requisen armes al museu de la retirada de Camprodon ESCORCOLL · La Guàrdia Civil escorcolla durant tot el dia el museu, on es mostra material bèl·lic abandonat l’any 1939 PUNT DIVERS P19 El monument, sense els escalons per poder fer el petó al cul de la Lleona ■ QUIM PUIG GIRONA P4-5 L’Ajuntament retira els escalons per accedir al popular monument La Lleona, inaccessible
Transcript
1,20€DIMARTS • 24 de novembre del 2015. Any XL. Núm. 13745 de l’AVUI / Any XXXVII. Núm. 12615 d’EL PUNT www.elpuntavui.cat
1344
05-1
1230
95w
1344
05-1
1229
34w
GIR
ON
A
INFRAESTRUCTURES P12
Ho va anunciar ahir el conseller Vila, quetambé va advertir que si no hi ha acordper la prolongació de la C-32, no es faràEl conseller Vila, ahir, visitant la zona de la Pletera ■ J. PUNTÍ
La Generalitats’oposa a ampliarel port d’Aro
ERC es marca com aobjectiu guanyar a GironaXuclà, cap de Democràcia i Llibertat, diuque ser a Madrid és clau per al procés
Política P8 i 10
Volen presentar un nou model d’enduro iportaran a Salt la producció de Torrot
Economia P6
Gas Gas traurà lesseves noves motos detrial abans de l’abril
Més de 21.000 personesestan en risc social
Alt Empordà P13
Renuncien a prorrogarla gestió dels pàrquings
Palamós P14
Treball comunitari perpagar deutes municipals
Hostalric P15
SEGURETAT · Investiguen siles armes i els artefactes que s’himostren estan inutilitzats perpoder ser exposats al públic
Requisen armes almuseu de la retiradade CamprodonESCORCOLL · La Guàrdia Civilescorcolla durant tot el dia elmuseu, on es mostra materialbèl·lic abandonat l’any 1939
PUNT DIVERS P19
El monument, sense els escalons per poder fer el petó al cul de la Lleona ■ QUIM PUIG
GIRONA P4-5
L’Ajuntament retira els escalons per accedir al popular monument
La Lleona, inaccessible
EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE NOVEMBRE DEL 201512 | Comarques Gironines | GIRONÈS
129230-1123576w
El conseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila,va donar ahir un clar ulti-màtum als ajuntamentsde Lloret de Mar i Blanes:si a final d’any no hi haconsens i els consistorisno han donat el sí definitiuper engegar la prolongacióde Blanes a Lloret de la C-32 –l’autopista del Mares-me–, la Generalitat desti-narà els diners a un altreprojecte. Vila va insistirque el projecte “té tots elsrequeriments ambientalsnecessaris” i que, a més, elgovern català està dispo-sat a modificar-lo si calperquè incorpori “milloressignificatives en relacióamb Lloret i tota la comar-ca”, però que no està dis-posat a deixar passar méstemps. “Hi ha 80 milionsque estan a punt i no es po-den perdre”, va subratllarVila, que va defensar queés una “inversió milionà-ria molt important per alturisme, l’hostaleria i elssectors econòmics” de lazona.
De fet, les obres –queexecutarà la concessionà-ria Abertis– havien d’ha-ver començat el setembrepassat, però el govern vadecidir ajornar-les fins aprincipis del 2016, entrealtres motius per donarmés informació als ajunta-ments en vista de les sus-picàcies que el projecte ha-via aixecat al territori. Toti que es tracta d’un projec-te molt reivindicat –elconseller recordava ahirque havia estat una pro-mesa electoral recurrentlegislatura rere legislatu-ra–, un cop s’ha desenca-llat s’han aixecat fortesveus en contra i ha nascutfins i tot una plataformaopositora, Aturem la C-32.
Tot això ha fet que els ajun-taments de Lloret i Blaness’hagin compromès a feruna consulta ciutadana so-bre si es vol o no l’obra.
Port d’AroEl conseller també va sermolt clar respecte al pro-jecte per ampliar l’actualPort d’Aro, situat a l’ex-
trem sud de Platja d’Aro.“La prioritat és l’ambien-tal, garantir que tot el sis-tema de platges de s’Aragóes renova de forma natu-ral”, va avançar Vila, queva avisar la concessionàriaque “difícilment possiblesampliacions d’espigons se-ran viables”.
El projecte d’ampliació,
que té un pressupost demés de 25 milions d’eurosi té com a punt principalallargar 75 metres mésl’actual espigó, ha aixecatpolèmica entre els socisdel club nàutic i ha fetavançar al gener les elec-cions del club, en una llui-ta de força de l’actual di-recció per veure si té el su-
port suficient. A mésd’ampliar l’espigó, el pro-jecte inclou també fer mésgran el petit contraespigóque hi ha a l’entrada de labocana i l’eliminació de250 amarratges, els de lesembarcacions més peti-tes, que se suplirien ambuna marina seca.
Negativa a AsetransD’altra banda, Vila va tan-car ahir la porta a una deles principals reclama-cions dels últims mesos dela patronal gironina delstransportistes (Ase-trans): aixecar la prohibi-ció de pas als camions al’N-II entre el final de la cir-cumval·lació per l’AP-7 il’entrada al peatge de l’Es-cala. Vila va deixar clar quela prioritat és aconseguirel desdoblament de tota lavia i que mentrestant “nos’alterarà gens el sistemade bonificacions”. ■
Vila dóna un ultimàtum aLloret i Blanes sobre la C-32
Lurdes ArtigasGIRONA
a Si a finals d’any no han donat el sí definitiu, es destinaran els diners a un altre projecte a Avisatambé que a Port d’Aro prevaldrà l’avaluació ambiental i “difícilment” es podrà ampliar l’espigó
Vila va anunciar ahir la des-classificació de 81 hectàreesen diversos municipis de lescomarques gironines a travésd’un pla director, durant la vi-sita al paratge de la Pletera al’Estartit, que actualments’està desurbanitzant. En elcas de Terrades (Alt Empor-dà), es tracta d’una superfíciede 35 metres quadrats quali-ficada per a activitat econò-mica i residencial per a 150
El conseller Santi Vila escolta les explicacions del director científic del Life Pletera, Xavier Quintana ■ JOAN PUNTÍ
llits hotelers o 75 habitatges.És un sector a 3 quilòmetresdel nucli, en uns terrenys quetenen un 20% de pendent.En el cas de la Pera (Baix Em-pordà), es tracta del paratgede Pedrinyà. Són 10 hectà-rees de sòl residencial, arapropietat municipal, produc-te d’una estratègia per evitar-ne la urbanització. El tercerespai que es desclassificaràés al municipi de Riudellots i
es tracta de 26 hectàreesdestinades a usos comer-cials, residencials i d’habitat-ge. Durant la visita Vila va po-sar la Pletera com un exem-ple de la línia que ha mantin-gut la seva conselleria enaquest mandat: “L’actuacióde la Pletera s’adiu amb lasensibilitat que hem expres-sat en aquest mandat: ve-níem a desclassificar sòl i noa classificar-lo.” ■ J. PUNTÍ
El programa de voluntarisde La Caixa a Girona haatès fins ara aquest any2.736 persones en situa-ció de vulnerabilitat permitjà de 54 activitatsd’àmbit local. Segons vadestacar ahir l’entitat, ai-xò ha estat possible grà-cies a la tasca de 343 tre-balladors en actiu, jubilatsde La Caixa i els seusamics i familiars, que deci-deixen dedicar part delseu temps lliure a ajudarels qui més ho necessiten.Justament el programa devoluntaris de La Caixa vacelebrar ahir el desè ani-versari amb una trobadade presidents d’associa-cions de voluntaris. L’enti-tat subratlla que enaquests deu anys s’hanatès més d’un milió de per-sones arreu de tot l’Estaten un total de 12.490 acti-vitats amb la participacióde 7.370 voluntaris. ■
Els voluntarisde La Caixa hanatès el 20152.736 gironins
RedaccióGIRONA
Divuit delegats sindicalsde CCOO, UGT i IAC esvan tancar ahir a la seu dela Generalitat a Gironaamb per tal de passar-hi lanit. L’acció es va fer coordi-nadament a totes les capi-tals catalanes en solidari-tat amb els companys de lamesa de la funció públicaque estan tancats a la seudel Departament d’Em-presa i Ocupació a Barcelo-na per exigir al govern quefaci una proposta perquèconsideren que no s’ha fetcap pas per retornar-los elsdrets laborals “robats” el2012 amb les retallades. ■
Tancadasindical a laseu de laGeneralitat
ACNGIRONA
EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE NOVEMBRE DEL 201522 |
“No sabem quan podrempagar ni què podrem pa-gar.” La Generalitat esmostra perplexa i indigna-da pel tracte que està re-bent per part de Rajoy i perla intervenció de facto deles finances que suposenles noves condicions delFons de Liquiditat Autonò-mic (FLA). Un ofec que ca-da dia va a més, com va de-mostrar ahir el ministred’Hisenda, Cristóbal Mon-toro, que va oficialitzar lainvestigació per tal que elDepartament d’Economiaaclareixi què ha fet ambuna partida de 1.318 mi-lions que, segons l’Estat es-panyol, ha estat amagada.Uns diners que la Genera-litat ja va justificar el 2007i que corresponen a obresde carreteres i de centrespenitenciaris.
En una entrevista aRAC1, el secretari generald’Economia, Albert Carre-ras, va lamentar la “confu-sió” que s’està creant ambels nous controls que pre-tén exercir l’executiu espa-nyol respecte a les despe-ses catalanes per tal que noes gasti ni un euro en “vel-leïtats independentistes”,com va reconèixer Monto-ro. Carreras va avisar queen aquesta escalada elsmés perjudicats seran elsproveïdors i els ciutadansdel carrer, perquè no se sapquan es podran desbloque-jar els 3.034 milions delFLA i, per tant, ningú potgarantir a hores d’ara quancobraran els proveïdors.En alguns casos la situacióés dramàtica i, per exem-ple, hi ha farmacèutics que
fa quatre o cinc mesos queno cobren. “Cadascú queposi una espelma a la sevapatrona de preferència inosaltres entre tots hemd’aixecar un clam, perquèés una discriminació hu-miliant i injusta”, va rema-tar Carreras. Per cert, lacelebració de la festivitaten honor de la patrona delsfarmacèutics és a tocar: laImmaculada Concepció, eldia 8 de desembre.
Les queixes de la Gene-ralitat amb relació al FLAs’emmarquen en dos àm-bits. Per una banda, consi-dera que la llista de condi-
cions que s’han de complirper poder rebre els dinersés poc concreta, ja ques’enumeren setze serveissocials “fonamentals” enquè s’han d’invertir els di-ners del FLA que, segons elnúmero dos d’Economia,“representen una despesad’entre 15.000 i 16.000milions d’euros”. Per l’al-tra banda, un altre aspec-te controvertit és que, a di-ferència de l’edició ante-rior del fons, l’entrega dels3.034 milions es farà a ter-minis mensuals. Un esce-nari que Albert Carrerasva definir com una “aplica-ció inconstitucional del’article 155 de la Consti-tució”, el que fa referènciaa l’autonomia.
Per posar més llenya alfoc, però, hi ha l’episodidels 1.318 milions que s’ha
gastat la Generalitat en elsúltims anys i que l’Estatmanté que no han estatben comptabilitzats i queno n’ha tingut constànciafins ara. Montoro va anun-ciar ahir que el Banc d’Es-
panya, l’Instituto Nacionalde Estadística i la Inter-venció General de l’Estatiniciaran una investigació.“Són anotacions en ma-tèria comptable que nos’haurien hagut de produir
necessàriament”, va sen-tenciar. Economia, però,situa aquest atac en l’àm-bit de la precampanya elec-toral de les eleccions es-panyoles del 20 de desem-bre i assegura que aquestapartida ja va ser comuni-cada a l’administració es-tatal el 2007. Es tracta dediverses obres de carrete-res i presons fetes entreels anys 2004 i 2013.
En el fons es tracta d’unproblema comptable. Se-gons Montoro, aquest anys’ha conegut la despesa i,seguint els nous criteris del’organisme europeu Eu-
rostat, s’ha d’anotar com adèficit l’any en què ha aflo-rat, és a dir, el 2015. La Ge-neralitat opina el contrari.El conseller d’Economia,Andreu Mas-Colell, ja vaenviar una carta a Hisen-da per recordar que si lesdades no es van enviar alseu moment a Europa noés responsabilitat de la Ge-neralitat. “Els 1.318 mi-lions representen el 40%de tota la nostra despesafins a final d’any. No estemen condicions de reduirdespeses que afecten elsserveis públics essencials”,va asseverar. ■
PRESSIÓ Economia admet que nosap quan podrà pagar per culpa de laintervenció PUNT Montoro investigael destí d’una partida de 1.318 milionsque la Generalitat ja ha justificat
Més ofegats que m
Marc BatallerBARCELONA
Com va gastar la Generalitat els 1.318 milions d’euros que ara l’Estat vol investigar
Eix viari del Llobregat: Sant Fruitós de Bages-Berga (C-1)
Inici de la inversió: 2004Final de la inversió: 2009Final dels pagaments: 2038176 milions
51 milionsEix viari Reus-Alcover (C-14) Inici de la inversió: 2006
Final de la inversió: 2008Final dels pagaments: 2038
Eix viari Maçanet de la Selva-Platja d’Aro (C-35)
Inici de la inversió: 2006Final de la inversió: 2009Final dels pagaments: 203848 milions
1.318 milions d’euros
Eix transversal: Cervera-Caldes de Malavella (C-25)
Inici de la inversió: 2008Final de la inversió: 2013Final dels pagaments: 2040415 milions
Eix diagonal: Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès-Igualada-Manresa (C-15)
Inici de la inversió: 2010Final de la inversió: 2012Final dels pagaments: 2041326 milions
Centre penitenciari Puig de les Basses de Figueres
Inici de la inversió: 2008Final de la inversió: 2011Final dels pagaments: 2040102 milions
Centre penitenciari Mas d’Enric del Catllar Inici de la inversió: 2009Final de la inversió: 2012Final dels pagaments: 2041103 milions
Centre penitenciari Can Brians Inici de la inversió: 2005Final de la inversió: 2007Final dels pagaments: 203597 milions
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
“Cadascú que posiuna espelma a la sevapatrona de preferència[al·ludint al pagamentals farmacèutics]”Albert CarrerasSECRETARI GENERAL D’ECONOMIA
La Generalitatconsidera l’ofecuna “discriminacióhumiliant”
CDC i ERC reiterenque arribara un pacte ésmés importantque la data
Josep Rull anunciaque la integració enun nou partit serà unarealitat d’aquí a quatreo cinc mesos
JxSí no preveuun acord ambla CUP abansde la campanya
Convergènciaposa dataa la sevadissolucióNacional
EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE NOVEMBRE DEL 2015 | Nacional | 23
mai
El president en funcions, ArturMas, compareixerà avui des-prés de la reunió del consellexecutiu per explicar l’estratè-gia que seguirà el govern permirar de sortir de l’atzucac fi-nancer i respondre a la fiscalit-zació a què l’Estat sotmetrà laGeneralitat per rebre fons delFLA. Des de CDC, Josep Rullassenyalava ahir que la me-sura “és una nova prova quehem de sortir d’aquest Estat”,perquè “no humilia el govern oels partits, sinó la ciutadania,
amb condicions que afecten elseu dia a dia”. Les crítiques esvan estendre a altres partits.Gabriel Rufián, d’ERC, deiaque el FLA és una “espècied’institució de xantatge a lescomunitats”, i Carme Chacón,del PSC, demanava que “estapin” les necessitats i quali-ficava els dos governs d’“ir-responsables”. Marta Ribas,d’ICV, criticava el cinisme deFrancesc Homs, que denun-cia “un intervencionisme queells mateixos han facilitat”.
ls farmacèutics han reaccio-nat amb estupor a l’inter-canvi de declaracions delsgoverns català i espanyol a
propòsit del fons de liquiditat auto-nòmic (FLA), el fons que, teòrica-ment, hauria de donar un respir ales farmàcies, ofegades pel deutede la Generalitat, que acumulaquatre mesos d’impagamentsde medicaments.
El Col·legi Oficial de Farmacèu-tics de Barcelona (COFB) va asse-gurar ahir que, tot i haver seguitamb atenció les declaracions delsecretari general del Departamentd’Economia, Albert Carreras, a ellsningú els ha informat de cap nove-tat respecte dels pagaments pen-dents. En principi, el 30 de novem-bre els farmacèutics haurien de re-bre el pagament de la factura delsmedicaments corresponent al 30de juliol, provinent del FLA ordi-
Enari. El Col·legi, però, està curatd’espants després de quatre anysd’impagaments i ajornaments ies manté a l’expectativa.
El fet que el govern català hagiadmès en les darreres setmanes laseva incapacitat per respondre alspagaments que deu als proveïdorsha encès els llums d’alarma de cen-tres sanitaris, farmàcies, distribu-ïdors de productes farmacèutics,empreses del sector de l’ortopèdia id’altres, que acumulen, entre tots,més de 2.000 milions d’euros dedeute de l’administració.
ReaccionsLa situació ha arribat a tal extremque els representants de les patro-nals afectades van fer públic unmanifest dijous passat en què de-nunciaven que “les administra-cions estan posant la salut en situa-ció de fallida”. Els signants del textvan demanar, d’entrada, una solu-ció d’emergència en què “s’alliberide forma immediata un pagament
a compte del deute acumulat” i, uncop fet aquest primer pas, que estrobi una solució definitiva amb eldisseny i la implantació d’un “nousistema de finançament”. La vigílias’havien reunit amb el director ge-neral de Política Financera del De-partament d’Economia, Josep Ma-ria Sánchez, per estudiar la situa-ció, i aquest els va confirmar que elgovern català “no té recursos pro-pis” per assumir els pagaments cor-responents al mes de novembre.
Les farmàcies catalanes fa qua-tre anys que suporten retards de laGeneralitat en el pagament delsmedicaments que dispensen i araes troben que tot i que, suposada-ment, s’està deixant enrere la crisieconòmica, la inestabilitat a l’horade cobrar ha augmentat. Fins ara,el CatSalut pagava els fàrmacs ambnoranta dies de retard respecte a ladata de factura, però les noves cir-cumstàncies ja han obligat a am-pliar aquest termini fins a, alme-nys, quatre mesos. ■
Les farmàcies, elsdanys col·laterals
R.G.A.BARCELONA
RETRET · El Col·legi de Farmacèutics es queixa que les administracions no elsinformen dels ajornaments en el pagament dels medicaments LIQUIDITAT · Elsimpagaments han posat els proveïdors de serveis sanitaris en una situació límit
Els farmacèutics estan indignats pels impagaments dels medicaments que dispensen als ciutadans ■ ALBERT SALAMÉ
Florentino Pérezfitxa Pep Guardiola
L’APUNT ser el seu màxim rival i... Evidentment, aquest estúpidexercici de periodisme ficció és tan aparentment im-possible d’esdevenir real com ho és el fet de pensarque el diputat de la CUP Sergi Saladié pot presidir undia la Generalitat o que la mateixa gent de la CUP potarribar a fer president un tal Mas. Amics per sempreo enemics irreconciliables, aquesta és la qüestió.Jordi Panyella
Si no pots destruir l’enemic, uneix-t’hi abans queaquest et fulmini. Aquesta màxima és la que ha posaten pràctica Florentino Pérez per resoldre el desgavelldel Real Madrid. La solució a les misèries futbolísti-ques de l’equip blanc es diu Pep Guardiola. L’home queva fer molt més gran el Barça ha acceptat el repte dereeducar futbolísticament el que durant molts anys va
| Apunts | 55EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 DE NOVEMBRE DEL 2015
ArbúciesRoser Albós Aldosa. Va morirahir a l’edat de 88 anys. Vivia a Arbú-cies. Vídua de Daniel Semino Tomasa ideixa una filla. Exèquies, demà dime-cres, a les 10 del matí, a la parròquiad’Arbúcies.
BescanóJoan Boada Alsina. Va morirabans-d’ahir als 92 anys. Vivia a Bes-canó. Vidu de Dolors Valentí Guitart ideixa un fill. Exèquies, avui dimarts,dia 24 de novembre, a les 12 del mig-dia, a la parròquia de l’Assumpta deBescanó.
BlanesNatalia Fuertes Mesa. Va morirdissabte passat a l’edat de 40 anys.Vivia a Lliçà d’Amunt. Companyad’Isaac Casares Salles i deixa dos fills.Exèquies, avui dimarts, a les 5 de latarda, a la parròquia de Santa Mariade Blanes.
OgassaJaume Casals Picola. Va morirahir als 92 anys. Era d’Ogassa. Vidu dePilar Rivero Picola i deixa dos fills.Exèquies, avui dimarts, dia 24 de no-vembre, a les 4 de la tarda, a la parrò-quia d’Ogassa.
OlotLluís Frigola Plana. Va morirahir als 80 anys. Natural de Sant Joanles Fonts i vivia a Olot. Casat amb Ma-ria Canal Masmitjà i deixa un fill. Exè-quies, avui, a 2/4 de 3 de la tarda, al’església de Sant Roc d’Olot.Antonia Salguero Juez. Va mo-rir ahir als 93 anys. Era natural d’Olivade Mérida i vivia a Olot. Vídua d’ÁngelToldo Heras. Exèquies, demà, a les 10del matí, al cementiri d’Olot.
SaltBasilio Pajares Campoy. Vamorir abans-d’ahir als 58 anys. Vivia a
Salt. Casat amb Magdalena MolinaArévalo i deixa dues filles. Exèquies,avui, a 2/4 de 10 del matí, a la parrò-quia de Sant Cugat de Salt.Rosa Reixach Quintana. Vamorir ahir als 100 anys. Vivia a Salt /Olot. Vídua de Josep Plana Catou i dei-xa una filla. Exèquies, avui, a 2/4 de 4de la tarda, a la parròquia de Sant Cu-gat de Salt.
St. Jaume de LliercaMaria Serra Espígul. Va morirahir als 84 anys. Era de Sant Jaume deLlierca. Casada amb Anicet FàbregaRigall i deixa una filla. Exèquies, avui,
a les 4 de la tarda, a la parròquia deSant Jaume de Llierca.
Santa Cristina d’AroCarles Claramunt Costa. Vamorir ahir als 86 anys. Era natural deSant Feliu de Guíxols i vivia a SantaCristina d’Aro. Casat amb Dolors Ta-berner Viñolas. Exèquies, avui, a les 4de la tarda, a la parròquia de SantaCristina d’Aro.Enric Labarta Virgili. Va morirahir als 71 anys. Era natural de Barce-lona i vivia a Santa Cristina d’Aro. Ca-sat amb Carmen del Castillo Ferrer-Vi-dal i deixa quatre fills. Exèquies, de-
mà, a 2/4 de 6 de la tarda, a l’oratoridel tanatori de Sant Feliu de Guíxols.
TerradesFrancisca Vilanova Guiula.Va morir als 93 anys. Era de Terrades.Vídua d’Isidre Isern i deixa dos fills.Exèquies, avui, a 2/4 d’11 del matí, a laparròquia de Santa Cecília.
VulpellacLola Martínez Pinel. Va morirals 85 anys. Vivia a Vulpellac. Vídua deRicardo Colom Torras i deixa dos fills.Exèquies, avui, a les 10 del matí, a laparròquia de Vulpellac.
Les necrològiques www.elpuntavui.cat/serveis/necrologiques
Creu de Sant Jordi
Suk Man Yu
El president i el Govern
de la Generalitat de Catalunya
expressen el seu dol.
✝
Santa Cristina d’Aro, 24 de novembre del 2015
Va morir cristianament el dia 23 de novembre del 2015a l’edat de 86 anys.
La seva esposa, Dolors Taberner i Viñolas; germana, Lola;cunyada, Maria; nebots, i la resta de familiars participen a lesseves amistats tan sensible pèrdua. La cerimònia exequial en
sufragi de la seva ànima se celebrarà avui dimarts, dia 24,a les 4 de la tarda, a l’església parroquial de Santa Cristina d’Aro.
Capella mortuòria: Tanatori de Sant Feliu de Guíxols.
A.C.S.
Carles Claramunt i Costa
LLANÇÀ� Carrerada a Sant Pere de Ro-des, per diumenge. Se sortirà ales 08.00, de l’Oficina de Turis-me. Més informació, a l’Oficinade Turisme de Llançà, telèfon972 38 08 55.
OIX� XXIV BTT, per diumenge. Sesortirà a les 09.00, de la plaçaMajor. Recorreguts de 18,40 i42,20 km. Inscripcions, awww.oix.cat o el mateix dia,abans de la sortida.
ExposicionsBANYOLES� Biblioteca comarcal. Alícia iles matemàtiques, textos i il·lus-tracions. Fins al 30 de novem-bre.� Fundació Lluís Coromina. Fa-rina blana, el pa de cada dia, deTino Soriano. Fins al 5 de de-sembre.� Llotja del Tint. LafuturA extra-murs, col·lectiva del grup Lafu-turA. Fins al 20 de desembre.� Sala 0 de l’Ateneu. CarmenAmaya 1963. Fotografies de Coli-ta, de Rocío Márques. Fins al 12de desembre.� Biblioteca comarcal. Cartellsde la 11a Setmana de la Ciència,elaborats per alumnes dels insti-tuts de Banyoles i del Pla de l’Es-tany. Fins al 30 de novembre.
BLANES� Biblioteca comarcal. PiusFont i Quer (1888-1964). Fins al30 de novembre.� Biblioteca comarcal. Natura iconservació de zones humidesdels Pirineus.� Casa Saladrigas. Menús deguerra. cuina d’avantguarda i su-pervivència. Fins al 28 de no-vembre.� Galeria L’Arcada. Pintures dePaco Ferrando. Fins al 3 de de-sembre.
� Sala García-Tornel. Manuali-tats de l’AA.VV La Plantera. Finsal 25 de novembre.� Sala García-Tornel. Temps fu-gits, del col·lectiu Noves reali-tats. Fins al 13 de desembre.
CASSÀ DE LA SELVA� ParcArt, parc de les Arts Con-temporànies, al veïnat de Mata-mala.
CASTELL D’ARO� Castel de Benedormiens.Pintura de Tindaro Calia. Fins al29 de novembre.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas iEstragués. Dones poetes, ambuna selecció de les poetes MariaAntònia Salvà, Clementina arde-riu, Simona Gay, Rosa Leveroni,Montserrat Abelló, Felícia Fuster,Maria Beneyto, Maria Àngels An-glada, Quima Jaume, Olga Xiri-nacs, Marta Pessarrodona i Ma-ria Mercè Marçal. Fins al 9 dedesembre.� Biblioteca Ramon Bordas iEstragués. El conflicte ruandèsvist per Joaquim Vallmajó. Àfricaal cor. Fins al 24 de novembre.� Ecomuseu-Farinera. Rosada iblat. Una altra perspectiva delcreixement, fotografies de LuisCamargo. Fins al 19 de juny.� Ecomuseu-Farinera. Atrapal’energia. Dins la 20a Setmanade la Ciència. Fins al 30 de no-vembre.
CELRÀ� Biblioteca. El llegat dels con-tes de fades, dotze obres pictòri-ques basades en els contes delsGermans Grimm. Fins al 9 dedesembre.� Centre cultural La Fàbrica.La masia: el pas del temps, obresde Vicenç Rovira. Fins al 25 denovembre.
EMPÚRIES� Museu d’Arqueologia. Col·lec-tiva de pintura i fotografia inspi-
rada en l’obra de Manuel Brunet.Fins a final de febrer.
FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.Biblioteques i bibliotecàries a Fi-gueres: un recorregut des de1915. Fins al 31 de desembre.� Biblioteca Fages de Climent.Exposició del concurs fotogràficFerran Pou de Meteorologia.Fins al 12 de desembre.� Centre cívic Creu de la Mà.Pintures de Pau Morales. Fins al27 de novembre.� Col·legi d’Arquitectes, dele-gació de l’Alt Empordà. Premisd’Arquitectura de les comarquesde Girona 2015. Fins al 31 de ge-ner.� Consell comarcal. Obres delConcurs de fotografia del Patri-moni de l’Alt Empordà. Fins al 27de novembre.� Galeria d’art El Claustre.Obres de l’artista Daniel Merlin.Fins al 28 de novembre.� Hotel Bon Retorn. Duvan. Finsal 15 de gener del 2016.� Museu del Joguet. Joan Ama-des. Auques, goigs, naips, pro-cessons, jocs de l’oca, llenguat-ge gestual, estampes, soldats,jocs infantils... Fins al 10 de ge-ner.� Museu del Joguet. Mi sigurnonismo htjeli rat (Nosaltres segurque no hauriem escollit la guer-ra), dibuixos de nens de Saraje-vo. Fins al 10 de gener.
GIRONA� Museu del Cinema. El Gar-bancito de la Mancha. 70 anysdel primer llargmetratge euro-peu d’animació en color. Fins al24 de gener.� Amics del Museu d’Art. De lesdues a les tres dimensions, deMercè Riba. Tot el novembre.� Biblioteca Antònia Adroher.Fotògrafes pioneres a Catalunya.Fins al 9 de desembre.
� Biblioteca Carles Rahola. Fo-toperiodisme: una altra manerade captar el món, del fotògrafMiquel Ruiz Avilés. Fins al 16 degener.� Biblioteca Carles Rahola. Lli-bres parlats. 30 anys de presen-tació de llibres. Fins al 24 de no-vembre.� Biblioteca Carles Rahola. Elbatec de l’elefant a l’Artisteja,amb Arturo Solari. Fins al 20 dedesembre.� Biblioteca Carles Rahola.Pintem el cel, de Pep Camps.Fins al 20 de desembre.� Biblioteca Just M. Casero.Off Torraspapel, No al tanca-ment, de Miquel Oller. Fins al 12de desembre.� Bòlit_LaRambla, sala FidelAguilar i Bòlit_StNicolau.Temps variable i petons de me-dusa, d'Orlan. Fins al 31 de generdel 2016.� Cafeteria El Pont de Pedra.Exposició de fotografia de LluísBurset Carreras. Fins al 31 dedesembre.� Casa de Cultura. Centenari deles Escoles Normals de Girona(1914-2014). Fins al 16 de de-sembre.� Casa de Cultura. La veremadels 80. Una emigració civilitza-da amb fotografies de JordiMestre. Fins al 19 de desembre.� Casa Masó. Art en el llibre: ex-libris del Modernisme i el Nou-centisme.� Centre cívic Pla de Palau.Evolució de la investigació en elcàncer. Un repte mil·lenari. Finsal 28 de novembre.� Centre cívic Pla de Palau.Evolució de la investigació en elcàncer. Un repte mil·lenari. Finsal 28 de novembre.� Centre cívic Sant Narcís. Lesdones que hi ha en mi, pintura deDolores Durán Arcas. Fins al 16de desembre.
� Centre cívic Santa Eugènia.Les mines antipersones al Sàha-ra Occidental. Fins al 30 de no-vembre.� Col·legi de Periodistes. El lla-pis més esmolat, mostra de vi-nyetes del ninotaire Manel Font-devila. Fins al 15 de gener.� Context. Imatges trobades,collages de Marta Sureda Costa.Fins al 4 de desembre.� El Cau del Llop. Panoràmi-ques imaginàries, de Maria Celej.Fins al 19 de desembre.� Espai 3er Esquerra. Cicle Rea-litats alterades, amb el projectePaisaje con silla azul. Variacio-nes, de l’artista Montserrat Ro-dríguez aka nyx 10110. Fins al 17de desembre.� Espai Santa Caterina. Scou-ting in Catalonia. Fins al 10 degener del 2016.� Galeria El Claustre. Obres dela pintora gironina Eva Llorens.Fins al 28 de novembre.� La Mercè - Sal Pati. Marevo,d’Evdokim Perevalsky. Fins a l’11de desembre.� Llibreria Cafè Context. Imat-ges trobades, de Marta Sureda.Fins al 14 de desembre.� Museu d’Arqueologia de Ca-talunya. La fi és el principi. Pràc-tiques funeràries a la Catalunyaprehistòrica. Fins al 10 de generdel 2016.� Museu d’Art. Aplech, modelsen vers y en prosa. Retrats dePrudenci Bertrana. Fins al 10 degener.� Museu d’Art. Primeres impres-sions. Xilografies gironines s.XVII-XX. Fins al 4 d’abril del2016.� Museu d’Art. Vitralls. La llumde la Catedral de Girona. Fins al22 de maig.� Museu d’Història de Girona.Girona en època contemporània.Les capitalitats de la ciutat(1800-1934). Fins al 3 d’abril.
� Museu d’Història dels Jueus.Fugint de l’Holocaust, exposicióque forma part de Girona enèpoca contemporània. Les capi-talitats de la ciutat (1800-1934).Estarà oberta fins al dia 17 degener.� Pensió Bellmirall. Exposiciód’Emili Biarnès. Fins al 27 de no-vembre.� Sala d’exposicions La Punxa.Ex-libris. Fins al 15 de desembre.
LA JONQUERA� MUME. Catalunya en transició(1977-1980). Fins al 27 de no-vembre.� Porxos de Can Laporta. LaMancomunitat de Catalunya ales terres de Girona. Fins al 27 denovembre.
LLAGOSTERA� Can Caciques. L’hora del co-mú. Oberta fins al 31 de desem-bre.
LLORET DE MAR� Biblioteca municipal. Hiroshi-ma - Nagasaki. 70 anys de labomba atòmica. Fins al 28 denovembre.� Biblioteca municipal. Violèn-cia masclista en la parella. Des-muntem mites?. Fins al 10 de de-sembre.� Can Saragossa. Llaverias i elmar, en commemoració del150è aniversari del naixementdel pintor Joan Llaverias. Fins al31 de desembre.� Capella dels Sants Metges.Vinyes verdes ran de Marc. Finsal 30 de novembre.� Casa de Cultura. Per un mónsense armes nuclears. Hiroshi-ma, 70 anys de la bomba atòmi-ca, de Plataforma per la Pau.Fins al 28 de novembre.
NAVATA� Torremirona Relais HotelGolf&Spa. Taques en equilibri,de Carles Bros. Fins al 30 de no-vembre.
L’agenda www.elpuntavui.cat/agenda
Dimarts24 de novembre de 20151,20 €
PREU Aquest diari utilitza
paper reciclat en un 80,5% FUNDAT EL 1889
www.diaridegirona.cat
TEL � 972 20 20 66 | FAX972 20 20 05 | A/[email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO23.477
batre, triturar, fer salses, begudeso postres en pocs segons
cookErmaticrobot de cuina
intel·ligentcuina els plats de cadadia d’una manera fàcil
Quatre paraigües transparents,que et protegiran en tot
moment de la plujacol·labora amb la cura de la
diabetis i l’obesitat
El disc dE la maratóEL PROPER DIUMENGE AMB EL DIARI
PERNOMÉS
10 €
L’Ajuntament de Girona ha retirattemporalment les escales del Cul dela Lleona, després de l’accident mor-tal d’un turista, aquest dissabte. Elconsistori està estudiant com mi-llorar-ne la seguretat, i probablementhi instal·larà una barana. 4
El conseller assegura que la decisiós’ha de prendre abans de finals d’any El Govern considera «inviable» fer
un nou espigó al Port d’Aro14
Vila amenaça de canviar lainversió a la C-32 per un altreprojecte si no hi ha consens
A més a DdG
Cadaqués es quedasense internet dosdies per un tall17
REPRESENTANTS SINDICALSPASSEN LA NIT A LA SEU PERFORÇAR LES NEGOCIACIONS IEXIGIR EL RETORN DELS DRETSRETALLATS EL 201244
4
Tancada a laGeneralitatper reclamarla paga delsfuncionaris
Representants d’UGT, CCOO i IAC, tancats a la seu de la Generalitat.
MARC MARTÍ
Les màximesno superen els14 graus ambmínimes sotazero en moltespoblacions
Les temperatures mínimes se-gueixen anant a la baixa a la pro-víncia de Girona. en fondalades del’interior de la demarcació els re-gistres van ser molt inferiors als dediumenge, per exemple a banyo-les les mínimes van caure fins als-2,6 graus, a Fornells de la selva, eltermòmetre es va desplomar finsals 5,3 graus negatius i a Girona ga-irebé es va arribar a 5 graus sotazero. Uns registres que van feranar més d’un amb roba d’abric ales primeres hores del dia i fins ga-irebé al migdia quan el sol va sor-tir en alguns punts de la província.Cal dir però que les màximes en-cara van aguantar però no tenenres a veure amb les de fa prop dedeu dies quan hi havia instal·lat l’es-tiuet de sant martí. Llavors, gaire-
bé es va arribar a 24 graus positiusa Fornells de la selva. en aquestalocalitat per exemple ahir no es vanassolir ni els 13 graus. a banyoleses van assolir els 2,6 graus sota zero,la segona temperatura més baixad’un novembre dels últims quinzeanys, segons el meteoròleg enricestragués.
Les baixes temperatures però
van bé per a les estacions d’esquí,que comencen a veure com la neus’hi comença a assentar. a la zonade vallter per exemple, a l’obser-vatori d’Ulldeter es va registraruna mínima de 13,8 graus negati-us, mentre que a núria va haver-hiuna temperatura de 9,9 sota zero.a vallter la primera nevada del capde setmana va arribar a deixar 6
centímetres de gruix de neu. en lesproperes hores està previst que elvent es reforci i que això faci que lestemperatures es mantiguin bai-xes. amb tot, segons el servei me-teorològic de Catalunya (smC),destaca que al llarg de la tardaaugmentaran els núvols alts i mit-jans fins a quedar mig ennuvolat engeneral. no serà fins demà que co-mencin a remuntar lleugerament.Un dimecres que el smC preveuamb algunes pluges a la zona del’alt empordà i tot el dia estarà nú-vol a la província.
Oliveres afectades pel ventel temporal de vent viscut el cap desetmana ha afectat un 20% de la co-llita d’olives a Girona. el presidentde JarC-CoaG a Girona, Joaquimsuñer, explica que a hores d’ara el
vent encara continua bufant ambforça. i que «de moment, ha tren-cat branques i ha tirat a terra les oli-ves més verdes que no s’han reco-llit».
el president de JarG a Gironaen un comunicat lamenta que lesassegurances agràries no prote-geixen íntegrament les oliveresdavant d’aquest tipus de fenòmensperquè els considera «vents típicsde la zona».
des de JarC-CoaG es demanaal ministeri d'agricultura que revisiaquesta situació i tingui en comp-te que algunes olives que han cai-gut, tot i que es poden recuperaramb un cost de recol·lecció més alt,no es podran comercialitzar coma qualitat màxima, amb la conse-güent pèrdua d’ingressos pels pa-gesos.
GIRONA | E.B.
Les mínimes cauen per sota dels 0 grausa la majoria dels municipis gironins
Banyoles registra la segona mínima més baixa d’un novembre dels últims 15 anys assolint un registre de -2,6 graus
ENRIC ESTRAGUÉS / VALL DE NÚRIA
CAMPS GLAÇATS I NEU AL PIRINEU Un camp de Camós, totalment gebrat ahir a primera hora del matí. A la capital del Pla de l’Estany es van assolir -2,6 graus. El Prineu gironí comença apresentar un aspecte totalment hivernal. A la imatge es pot veure la Vall de Núria, on ahir es va arribar a 9,9 graus negatius després d’una nova baixada de temperatures.
1
1 2
EVOLUCIÓ DE LES TEMPERATURES
MÀXIMES DIUMENGE DILLUNS Anglès Vilobí d’Onyar.Platja d’Aro Fornells de la S. Cassà de la S. Girona Sant Pere P.
MÍNIMES DIUMENGE DILLUNSUlldeter Queralbs-Núria Molló Banyoles Fornells de la S. Girona Olot
13,6
13,313,312,812,612,4
13,11412,612,812,713,111,5
-12,3-9,1-5,21,3-0,4-1,7-1,5
-13,8-9,9-5,2-2,6-5,3-4,9-3,9
Un moment de la cerimònia de lliurament dels guardons.
DIARI DE GIRONA
el projecte sUmar ha guanyatun guardó. el Premi aCra a laQualitat pel programa tu deci-deixes com vols envellir.Un reco-neixement a un projecte que ofe-reix una visió més moderna i hu-mana d’atendre a la nostra gentgran i que s’ha i s’està implemen-tant amb èxit a diferents centres re-sidencials i assistencials per a gentgran de Catalunya.
entre ells, tots els centres de gentgran gestionats per sUmar, –la re-
sidència i centre de dia de sant Hi-lari sacalm a la selva, els centres deserveis d’àmbit rural de santa ma-ria d’oló, Camallera, sant vicençde torelló, Portbou, Fogars de laselva, Porqueres, agullana, riu-dellots de la selva, La Granadella,torrelavit, la residència i centre deserveis de sant Pere de torelló, elcentre de dia Les bernardes de salti la residència bondia Grau debarcelona.
La cerimònia de lliurament dels13 Premis aCra per la millora
del benestar i qualitat de vida de lespersones es va celebrar aquest di-mecres, 18 de novembre al Palaude Pedralbes de barcelona.
els Premis aCra han esdevin-gut un reconeixement al sectorde la dependència. Uns premisque «representen una millora de laqualitat, de la formació, de l’ocu-pació i de l’atenció professional»,segons la vicepresidenta del Go-vern de la Generalitat i consellerade benestar social i Família, neusmunté.
GIRONA | DdG
El projecte SUMAR guanya un premi
■ Diari de Girona dimarts, 24 de novembre de 2015 7
Diari de Girona ■DIMARTS, 24 DE NoVEMBRE DE 201514
L’Ajuntament de Celrà va reco-nèixer ahir que alguns veïns de lalocalitat llencen la seva brossa alscontenidors del barri gironí deCampdorà, però va ressaltar queaquesta situació «no és nova»,que també es pateix a la inversa ique és un problema de «difícil so-lució».
Així va respondre ahir l’alcaldede Celrà, Dani Cornellà (CUP) a lesdeclaracions fetes dissabte passat
pel regidor de sostenibilitat del’Ajuntament de Girona, CarlesRibas en les quals assegurava quemolta de la brossa llançada aCampdorà procedeix de Celrà.«Tenim un poble veí (Celrà) que hainstaurat la recollida porta a por-ta i alguns veïns opten per deixarla brossa al primer contenidorque troben de Girona» va explicarRibas.
«Això ja passava abans d’ins-taurar la recollida porta a porta isom conscients que alguns veïnssegueixen tirant les escombrariesa Campdorà» reconeixia Cornellàque tot i això afegia que aquesta si-tuació també es produeix a la in-versa. «Celrà ha estat i segueixsent receptor de brossa dels mu-
nicipis veïns, sobretot en la zonadels polígons industrials on mol-tes empreses hi llancen els residusde manera il·legal per no haver depagar la deixalleria» defensava elbatlle celranenc.
En aquest sentit, Cornellà va ex-plicar que aquest és «tema moltcomplicat de resoldre» perquè de-pèn sobretot de la consciència decada ciutadà i en aquest punt els
ajuntaments «poc hi poden fer».«Des del consistori estem fentcampanyes contínuament per in-formar els veïns sobre com llançarla brossa correctament envianttríptics informatius a cada casa oorganitzant tallers i xerrades ambuna educadora ambiental» sub-ratllava el batlle, qui afegia que és«molt difícil» controlar qui «ho fabé i qui ho fa malament».
Preguntat sobre la mesura d’o-brir bosses d’escombraries per sa-ber quin veï està comenten la in-fracció tal i com s’ha comennçat afer en el barri vell de Girona, Cor-nellà va respondre que a Celrà«no s’aplicarà». «És molt difícilsaber qui ha estat. I que faríem?Crear una llista amb els veïns gi-ronins que tiren la brossa a Celrài passar-la a l’Ajuntament de Gi-rona i a la inversa? No ens semblauna solució, perquè aquesta si-tuació no és culpa dels ajunta-ments» deia l’alcalde.
Tot i això Cornellà va remarcarque estan disposats a parlar deltema amb el consistori gironí i vavoler destacar que, actualment –isegons les últimes dades recolli-des– un 80% dels habitants del Cel-rà participen en la recollida debrossa porta a porta.
GIRONA | R.A.
El consistori celranenc diuque aquesta situació també esprodueix a la inversa i que ésun problema de difícil solució
Celrà reconeix quealguns veïns llencenla brossa a Campdorà
L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP).
MARC MARTÍ
L’alcalde de Celrà, Dani Cornellàdiu que empreses de municipisveïns llancen residus en elpolígon industrial del poble
El conseller en funcions de Terri-tori i Sostenibilitat, Santi Vila, vaavançar ahir que els diners del pro-jecte per allargar la C-32 fins a Llo-ret de Mar es podrien destinar a«una altra actuació» si no hi haconsens des del territori per pro-longar l’autopista. Vila va destacarque és «important» que abans de fi-nals d’any «es prengui una decisió»,ja que va afegir que «hi ha 80 milionsd’euros que estan a punt» per in-vertir en el projecte de la C-32 «noes poden perdre». Per això, va insistirque si els ajuntaments de la zona noestan alineats en fer l’allargament del’autopista, el Govern es plantejacanviar el destí dels diners. Ara bé,el conseller va subratllar que la Ge-neralitat està disposada a «incor-porar millores per a Lloret i per a lacomarca» al projecte, amb la fina-litat d’aconseguir el consens delsmunicipis per tirar-lo endavant.
La prolongació de la C-32 des deBlanes fins a Lloret, de 6,5 quilò-metres, està pressupostada en 71milions d’euros. La concessionàriaAbertis ha d’executar la construccióde l’obra, tal com determina el con-veni que l’empresa va signar amb elGovern català. Vila va recordar queallargar l’autopista fins a Lloret ésuna inversió que beneficiarà «elturisme, l’hostaleria i el sector eco-nòmic de la Selva». També va asse-gurar que es tracta d’un projecte quecompleix «els requeriments am-bientals necessaris». El fet és que laplataforma Aturem la C-32, con-trària a la prolongació, va presentar
un estudi en el qual valora que noés necessària l’ampliació perquè lamajoria dels vehicles no utilitzarienel nou vial. En paral·lel, els ajunta-ments de Lloret i Blanes s’han com-promès a fer una votació popular so-bre el projecte, tal com ja havia de-manat Aturem la C-32.
Vila també va parlar ahir d’un al-
tre projecte de la demarcació de Gi-rona, com és l’edificació d’un nouespigó al Port d’Aro. El conseller vaafirmar que és «inviable» constru-ir un espigó de 75 metres davant dePunta Prima perquè no compliriaels requeriments ambientals. Vila vadestacar que el projecte que plan-teja la UTE Port d’Aro –la conces-
sionària de la instal·lació portuària–alteraria «el sistema de regeneració»de les platges de S’Agaró. Per això,Vila va avançar que la Generalitat nocontempla aprovar la construcciódel nou espigó, ja que la finalitat ésmantenir l’exigència en termes am-bientals i preservar les platges de lazona. La intenció de la UTE impul-
sora del projecte, integrada pelClub Nàutic Port d’Aro i Sierra deMías SA, és fer un espigó que seria75 metres més llarg que l’actual, ambun pressupost de més de 25 milionsd'euros. Això representaria eliminar250 amarratges i deixar fora les em-barcacions de petita eslora per prio-ritzar-ne altres de més grans.
GIRONA | PAU ESPARCH
Vila avisa que si no hi ha consens la inversióde la C-32 es destinarà a un altre projecte
El conseller afirma que la decisió es prendrà abans d’acabar l’any i afegeix que és «inviable» fer un nou espigó al Port d’Aro
El conseller en funcions de Territori, Santi Vila, va visitar ahir les obres de restauració ambiental dels ecosistemescostaners de la Pletera a l’Estartit que s’acaben de posar en marxa. El projecte, promogut i tramitat pel consistori dinsel programa Life Pletera, preveu restaurar els ecosistemes costaners i dunars. En la mateixa línia, Vila va anunciar unPla Director per reclassificar com a no urbanitzables unes 80 hectàrees de la Pera, Terrades i Riudellots de la Selva.
Restauració dels ecosistemes de la Pletera a l’Estartit
TES
El conseller en funcions de Terri-tori, Santi Vila, va reiterar ahir queno es farà cap altra excepció pels ca-mions a la N-II. La patronal de trans-portistes gironins, Asetrans, dema-na que s'apliqui una excepció a laprohibició de vehicles pesants a laN-II des de Vilademuls (on acaba lacircumval·lació de Girona) i fins alpeatge de l'AP-7 a l'Escala. Per tant,que es permetés que els tràilers po-guessin passar en aquest tram decarretera d’uns tres quilòmetres. Defet, el Govern va fer una excepció altram sud de la N-II, perquè ara espermet als tràilers circular entre Silsi Maçanet per enllaçar amb l'AP-7.Ara bé, Vila va descartar la petició altram nord i va afegir que la Generali-tat «només contempla seguir treba-llant» per fer possible l'ampliació dela N-II en autovia A-2.
Vila reitera que no esfarà cap excepció pelscamions a la N-II entreVilademuls i l'Escala
UGT va fer un informe de leslleis que més han perjudicat l'o-cupació pública en una legislatu-ra que va definir com «la més an-tisocial» de la història democràti-ca, amb «retallades, imposicions isupressió de drets». El sindicatconsidera que les cinc lleis depressupostos generals de l'Estathan estat les més restrictives delsúltims anys, ja que han estat «mar-
cades per un comú denominador:la retallada de la despesa social ipública».
Així, va recordar que els em-pleats públics han sofert baixadessalarials, han vist reduir-se la taxade reposició d'efectius, amortitzar-se places i una jornada laboralmínima ampliada a 37,5 setma-nals. Durant la legislatura, el Go-vern va modificar fins a deu oca-sions l'Estatut Bàsic de l'EmpleatPúblic (EBEP) a través de normesdiverses, la qual cosa «ha servitd'excusa» per aprovar el text refós.
Aquesta refundició, que inclouqüestions no compartides ni con-sensuades amb els sindicats, con-tribueix àdhuc més a desequilibrar
els continguts originals del EBEP.UGT va recordar que en aques-
ta legislatura es van aprovar nom-broses lleis que han repercutit ne-gativament sobre l'ocupació pú-blica, com la Llei de mesures d'e-ficiència pressupostària en l'ad-ministració de justícia, la Llei dejustícia universal, la Llei de taxesjudicials o la Llei per a la millora dela qualitat educativa.
També, la Llei de reforma labo-ral, la Llei de revaloració de lespensions, la Llei de reforma de l'ad-ministració local, la Llei de racio-nalització del sector públic del'Administració General de l'Estati la Llei de mútues i col·laborado-res de la Seguretat Social.
MADRID | EFE/DdG
UGT veu el mandat del PP com el«més antisocial» de la democràciaConsidera que els cinc
pressupostos de l’Estat hansuposat «una retallada de ladespesa social i pública»
Les empreses catalanes són,juntament amb les valencianes iles balears, de les que menys sub-vencions i ajudes públiques rebend’acord amb el seu pes sobre elPIB. L'any passat, les administra-cions estatal i autonòmica vanatorgar a les mercantils catalanesun total de 184 milions d'euros(91,3 l'estat i 92,6 la Generalitat), laqual cosa implica un 7,7 % del to-tal de 2.360 milions. Si l'economiacatalana equival al 21% de l'espa-nyola, les seves empreses estan lluny d'aquest percentatge. An-dalusia (374 milions), Madrid(339), Galícia (217), Castella i lleó(202) van resultar més recom-pensades que Catalunya el 2014,segons un informe de Axesor.
La situació és encara pitjor en lacomparativa autonòmica del querepresenten aquestes ajudes sobreel PIB. Al voltant del 0,10%. Cata-lunya solament estava l'any passaten millor posició que les Illes Ba-lears i molt a prop de la Comuni-tat Valenciana. Precisament, lavalenciana va ser l'única autono-mia que no va experimentar capvariació respecte als fons percebutsel 2013. Andalusia va registrar unapujada del 87%, però Madrid va te-nir un descens del 20% i Catalunya,del 40%.
La partida destinada a societatsmercantils va caure un 16% i es vasituar en mínims de tota la crisi,amb un total de 2.360,57 milionsd'euros. És el segon any consecu-tiu que els diners per a societatsmercantils es queda per sota dels3.000 milions d'euros. Des del2009, el pitjor any de la crisi, el vo-lum de les ajudes ha anat descen-
dint en cada exercici, des dels5.618 milions de llavors als ja citats2.360 com a conseqüència de lespenúries pressupostàries de lesadministracions. Entre 2008 i 2013
van distribuir entre les empresesuna mitjana anual de 3.725 milionsen subvencions i ajudes. L’auto-nomia més beneficiada en aquestperíode va ser Madrid, amb 819,5
milions, que en la seva immensamajoria van ser invertits per laseva pròpia administració. a con-tinuació es troben Catalunya (479),País Basc (410), Andalusia (407) i
Castella i Lleó (285). L'informe,d'altra banda, inclou també el de-tall del repartiment de subven-cions i ajudes públiques per sec-tors a escala nacional en 2014. Elsserveis, amb 1.048 milions, i laindústria, amb 939, van ser lesdues grans branques d'activitatmés beneficiades en 2014, mentreque la construcció i la promocióimmobiliària es van conformaramb sol 101 milions. Quant als di-ferents subsectors, la indústriamanufacturera encapçala l'esca-lafó amb 916 milions, seguida ja aconsiderable distància pel comerç(252), l'educació (204), l'agriculturai ramaderia (188) i la informació icomunicacions (150). El nombrede societats mercantils que rebenuna subvenció ha millorat un 25%,fins a arribar a 34.910, però el vo-lum mitjà percebut per cadascu-na ha caigut més d'un 30%, en pas-sar de 100.705 euros a 67.619 eu-ros. Les pimes han captat el 80% deles subvencions i ajudes.Per orga-nismes que van repartir aquests di-ners públics, el Ministeri d'Indús-tria es troba en primera posicióamb 335 milions, seguit per laConselleria d'Economia d’Anda-lusia, amb 316.
GIRONA | J. B. M.
Les empreses catalanes, entre les quemenys ajuts públics van rebre el 2014 Catalunya va percebre fins a 183 milions d’euros, però significa menys d’un 0,10% respecte al seu pes sobre el PIB
Font: Axesor. DdG
LES SUBVENCIONS I AJUDES PER AUTONOMIES
Estatal 2014 C.A. 2014
294.720.392€79.678.477€ANDALUSIA
208.799.948€131.164.254€MADRID
138.648.980€33.462.724€PAÍS BASC
126.623.563€90.815.069€
GALÍCIA
95.221.591€13.479.643€EXTREMADURA
85.596.541€19.549.989€C. LA MANXA
82.766.473€17.945.210€MÚRCIA
59.093.411€10.528.198€ASTÚRIES
45.909.742€66.922.852€VALÈNCIA
40.423.002€2.649.117€LA RIOJA
23.785.509€3.778.420€CANTÀBRIA
2.988.707€40.182.378€NAVARRA
CASTELLA i LLEÓ 157.670.550€44.856.408€
122.235.199€CANÀRIES 28.304.840€
CATALUNYA92.686.353€91.395.001€
53.893.276€ARAGÓ 25.157.276€
2.183.403€BALEARS 4.610.848€
El pes de l’Estati de lesautonomies
El conseller Santi Vila substitu-irà el president de la Generalitat,Artur Mas, en l'acte d'inauguracióde les Jornades d'Economia des'Agaró, previst per divendres queve, segons informa el Departa-ment de Territori i Sostenibilitat.
Artur Mas havia d'intervenir alcostat de la presidenta de la Fun-dació Olof Palme, Anna Balletbó,i el president de la Cambra deComerç, Indústria i Navegació deBarcelona, Miquel Valls, en aques-ta sessió inaugural.
Aquell mateix dia, el primer se-cretari del PSC, Miquel Iceta, ofe-rirà un debat amb la presidenta de
les Balears, Francina Armengol, iel seu homòleg valencià, XimoPuig.
La clausura, l'endemà, dissab-te 28 de novembre, anirà a càrrecdel ministre d'Hisenda i Admi-nistracions Públiques, CristóbalMontoro, que acudirà a Catalunyapoc després que s’aprovin les condicions especials que s'impo-sen a la Generalitat per accedir alFons de Liquiditat Autonòmica(FLA).
En l’edició de l’any passat, elconseller d’Economia i Coneixe-ment, Andreu Mas-Colell, va serl’encarregat d’inaugurar les jor-nades.
BARCELONA | EFE/DdG
Santi Vila substituirà ArturMas en les Jornadesd’Economia de s'Agaró
LA XIFRA
Catalunya, la segona millorEntre 2008 i 2013 van distribuir en-tre les empreses una mitjana anualde 3.725 milions en subvencions iajudes. Catalunya va ser la segonamés beneficiada, amb 479 milions.
479 MILIONS D’EUROSEXTREMADURA
LA RIOJA
CASTELLA i LLEÓ
MÚRCIA
ASTÚRIES
PAÍS BASC
ANDALUSIA
NAVARRA
CANTÀBRIA
TOTAL GENERAL
MADRID
VALÈNCIA
GALÍCIA
CANÀRIES
STELLA-LA MANXA
ARAGÓ
CATALUNYA
BALEARS
0% 0,18% 0,35% 0,53% 0,70%
Ajudes sobre elPIB el 2014
EL FINANÇAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ CENTRAL I AUTONÒMICA (ESQUERRA) I EL PES SOBRE EL PIB AL 2014 (DRETA)
Diari de Girona ■DIMARTS, 24 DE NOVEMBRE DE 201546
Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.
BLANESNatura A les 8 del vespre ala sala Roberto Bolaño de labiblioteca comarcal i organit-zada pel Centre d’EstudisAvançats de Blanes amb mo-tiu de la «Setmana de la Cièn-cia i la Tecnologia 2015», xe-rrada: «Natura i conservacióde zones humides dels Piri-neus», a càrrec del Dr. MarcVentura, coordinador del pro-jecte Limnopirineus.
EL PORT DE LA SELVASalut A ls 5 de la tarda alcasal de la gent gran confe-rència informativa sobre la hi-pertensió arterial.
GIRONAAventures A 2/4 de 6 de latarda a la Casa de Cultura con-ferència «La conquesta delPol Nord» a càrrec de FranescBailón.
Ex-libris A les 6 de la tardaa la Casa Masó conferència«Ex-libris creatius a l’aula» acàrrec de Carme Garriga, mes-tra i formadora de l’àrea vi-siual i plàstica. L’acte s’enmar-ca en l’exposició «Art en el lli-bre ex-libris del Modernisme iNoucentisme».
Religió A 2/4 de 8 del ves-pre a la Casa de Cultura confe-rència «Els possicionamentsreligiosos de xiïtes i sunnites.Dinàmiques dins de cadagrup» a càrrec de l’especialis-ta i historiadora Dolors Bra-mon.
Salut A 2/4 de 8 del vespreal Caixafòrum conferència so-bre salut i esports de muntan-ya a càrrec del doctor EnricSubirats. director mèdic del’Hospital Transfronterer de laCerdanya, especialista en Me-dicina Interna i Medicina deMuntanya i professor de laFacultat de Medicina de laUniversitat de Girona i d'Emma Roca, llicenciada enBioquímica i bombera profes-sional del grup de rescat de laGeneralitat de Catalunya.
GIRONAMonòlegs A partir de 2/4d’11 de la nit al Celtic Bar Gi-rona, Nit de Monòlegs.
GIRONATècniques d’estudi A 2/4de 5 de la tarda als Químics Es-pai Jove taller de tècniquesd’estudi.
nformàtica A les 5 de latarda a la biblioteca Just M. Ca-sero taller d’informàtica per ainfants.
Mobilitat A les 5 de la tardaa l’Estació Espai Jove taller demobilitat internacional amb si-mulacions d’entrevista en an-glès.
Laboral A 2/4 de 7 de la tar-
da a l’Estació Espai Jove tallerde processos de selecció ambproves i dinàmiques.
PLATJA D’AROFotografia A les 8 del ves-pre a la biblioteca Mercè Rodo-reda taller d’iniciació a la foto-grafia amb continguts teòrics ipràctics amb Diego Espada.
SANT FELIU DE GUÍXOLSInformàtica A les 4 de latarda a la biblioteca pública Oc-tavi Viader i Margarit curs-tallerd’informàtica per a la gent grana càrrec de Lidys Troncoso.
SARRIÀ DE TERTeràpies A partir de les 6de la tarda al Centre Cívic LaCooperativa taller de flors deBach a càrrec de Motse Gibrat,terapeuta floral.
GIRONAMostra de cinema espiri-tual A les 7 de la tarda alCaixafòrum-Auditori de l’EspaiCaixa Girona de la plaça PoetaMarquina mostra de cinemaespiritual amb la projecció de«Timbuktu». La presentacióanirà a càrrec de Xavier Marín,membre del consell assessorper a la diversitat religiosa dela Generalitat.
GIRONACampanya De les 4 a les 7de la tarda al centre cívic delPla de Palau campanya de do-nació voluntària de sang.
CASTELLÓ D’EMPÚRIESClub de lectura A les 5 dela tarda a la biblioteca RamonBordas i Estragués club delectura infantil.
CELRÀClub de lectura A 2/4 de 6de la tarda a la biblioteca Ve-lla club de lectura amb «El pá-jaro negro» de Suzy Lee. Or-ganitza Connexió Papyrus.
GIRONAConversa A les 4 de la tar-da a l’Estació Espai Jove grupde convesa en català del ni-vell inicial.
Contes A les 6 de la tarda ala biblioteca Carles Raholasessió de contes infantils.
Presentació llibre A les 6de la tarda a la biblioteca Car-les Rahola presentació del lli-bre «Ensenya’m a menjar bé»de Gemma Ros.
Presentació llibre A les 8del vespre a la Casa de Cultu-ra presentació del llibre «Laotra escena de la corrupción.Familia y sociedad en el desti-no personal: Jordi Pujol i So-ley» de Josep Miquel Pueyo.
LLAGOSTERAContes A 2/4 de 6 de latarda a la biblioteca Julià Cuti-ller l’hora del conte amb «Uiquina por!» amb la companyiaVa de Contes.
SANT FELIU DE GUÍXOLSConversa A partir de 2/4de 4 de la tarda a la bibliotecapública Octavi Viader de SantFeliu, grup de conversa en an-glès amb Anna Cortey.
SERINYÀClub de lectura infantil A3/4 de 5 de la tarda a la salade lectura Francesca Bartrinaclub de lectura infantil per co-mentar el llibre «Un petó demandarina» d’Eulàlia Canal.
VIDRERESContes A 2/4 de 6 de latarda a la biblioteca contacon-tes a càrrec de Bel Contes.
GIRONAJazz A les 10 de la nit alSunset Jazz Club actuació deLuis González Trio.
Espectacle A 2/4 de 10de la nit al Cafè Context, 43asessió de les Alvarinho Nits,presentant el teatre del grup«Extemporanis» i música acàrrec de la cantautora MartaPérez. Entrada lliure.
GIRONAViolència de gènere A les7 de la tarda al centre cívic deSanta Eugènia acte comme-moratiu contra la violència degènere amb una trobada con-junta de diferents iniciativesque ens proposen una conne-xió entre l'amor i el respecte ales dones, i el fi de la violènciacontra elles.- A les 7 de la tarda al centrecívic del barri del Pont Majorconferència «Violència mas-clista: defensa els teus drets»a càrrec de l’advocada Eva Be-neit. Organitza: SIAD Ajunta-ment de Girona i Associacióde Dones La Cata
GIRONAUniversitat i empresa Ales 4 de la tarda a la Cambrade Comerç jornada «Les tec-nologies de la informació i dela comunicació per escalar elmodel de negoci» enmarcadadins del cicle de transferènciatecnològica i la col.laboracióentre els grups de recerca dela Universitat de Girona i em-preses que generen nous mo-dels de negoci.
MAÇANET DE CABRENYSJornades gastronòmiquesde la castanya Fins el 30de novembre amb els res-taurants La Quadra, Can Tenlí,Els Caçadors, El Fau, El Forat,El Trull d’en Francesc, Ca laMaria, H&R El Molí, Restau-rant Manrella i La Sala.
BANYOLESExposició La Llotja del TintXXI de Banyoles acull, fins alpròxim 20 de desembre,l’exposició «LafuturA extra-murs» del col·lectiu LafuturA.Amb obres de Nathalie Rey,Juan Antonio López, FredericFàbregas, J.L. Tercero, IvánSanjuás i Lourdes Garreta.
BLANESExposició La Casa Saladri-gas de Blanes allotja fins alpròxim 28 de novembre,l’exposició «Menús de Guerra.
Cuina d’Avantguarda i Super-vivència». L’exposició proposaposar el focus en un momentsingular, brillant, d’aquestahistòria. És el moment de laSegona República. Perquè,com en tants d’altres ordresde la societat i la cultura, laprimera meitat dels anys tren-ta a casa nostra va significar,també per a la cuina, un ins-tant de gran creativitat i d’unaforta voluntat per oferir unamirada nova i modernitzadora.
FIGUERESExposició La Biblioteca Fa-ges de Climent de Figueresacull, fins al pròxim dia 12de desembre, l’exposició deles fotografies finalistes del2n Concurs fotogràfic FerranPou de meteorologia i d’altresd'interès meteorològic. Horari:de dilluns a divendres de 10ha 13:30h i de 16h a 20h. Elsdissabtes de 10h a 13:30h.
GIRONAExposició El Col·legi de Pe-riodistes de Girona acull, finsal pròxim al 15 de gener,«El llapis més esmolat», unamostra de vint-i-cinc vinyetesde Manel Fontdevila. La mos-tra permet descobrir el procéscreatiu del ninotaire manresàManel Fontdevila i recull vint-i-cinc dibuixos originals fets amà al costat de la vinyeta de-finitiva, totes publicades a lapublicació digital ElDiario.es
Exposició El Museu d’Artde Girona acull fins al 10 degener, «Aplech, models envers y en prosa. Retrats dePrudenci Bertrana». Unamostra que permet endinsar-se en el despertar literari decomençaments del modernis-me, moment d'efervescènciade la cultura catalana, queBertrana va contribuir a difon-dre a través dels retrats queva elaborar per al llibreAplech, models en vers y enprosa. Horari: Feiners: de 10 a18 h (octubre-abril) Diumen-ges i festius: de 10 a 14 h(Tancat els dilluns, exceptefestius, i els dies 25 i 26 dedesembre i 1 i 6 de gener).
Exposició El Museu d’Artacull, fins al 4 d’abril, l’expo-sició «Primeres impressions.Xilografies gironines (s. XVII-XX)». En motiu del 125è ani-versari del naixement del fol-klorista Joan Amades, aquesta mostra presenta per primeravegada gran part de les ma-trius de fusta originals queserviren per a la impressió detota mena de publicacions.
Exposició El Museu d’Artde Girona acull, fins al prò-xim 22 de maig, l’exposició«Vitralls. La llum de la Cate-dral de Girona». Una petitamostra una selecció dels vi-tralls del segle XIV de la Cate-dral de Girona, actualmentconservats en magatzems. Estracta d'unes joies de l'art dela vidrieria que van acolorir dellum la Catedral gironina alllarg de segles. Ara es podenveure exposats amb la taulade vitraller del Museu d'Art,única al món. Es podrà conèi-xer la tècnica d'elaboració i laiconografia amb la intenciód'aproximar-se al món dels vi-trallers, que van deixar testi-monis de gran valor artístic.
Exposició La Casa de Cul-tura acull, fins al 19 de des-embre «La verema dels 80.Una emigració civilitzada».Una exposició que mostra elsmoviments migratoris peranar a fer la verema al sud de
França que a partir de la dèca-da dels seixanta fins als nor-anta del segle passat va seruna pràctica habitual per a mi-lers de famílies senceres quehi anaven especialment desd’Andalusia, Extremadura,Múrcia o País Valencià.
Exposició El Museu d’His-tòria de Girona acull, fins alpròxim 3 d’abril, l’exposició«Girona en època contempo-rània. Les capitalitats de laciutat (1800-1939)». Unamostra que recull els princi-pals canvis experimentats perla ciutat al llarg del segle XIX iles quatre primeres dècadesdel segle XX. Comissariat acura de: Mònica Bosch i Portelli Joaquim M. Puigvert i Solà.
Exposició El Museu delsJueus de Girona acull, fins alpròxim 17 de gener, l’expo-sició «Catalunya i els refu-giats jueus de la Segona Gue-rra Mundial». Aquesta mostras’aproxima a una etapa i unsfets històrics força descone-guts i excepcionals, que mos-tren la ciutat i el seu paper enel context de la II Guerra Mun-dial. Mentre Espanya i la majorpart de Catalunya van quedar,per diverses raons, allunyadesdels fets transcendentals es-devinguts a l'Europa sotmesaa l'horror nazi, Girona va serlloc de pas, d'acollida o d'em-presonament per a moltespersones de condició juevaque fugien de Hitler.
Exposició El Caixa ForumGirona acull, fins al pròxim17 de gener, «Una expomés. Visions desconegudes através de l'art», una mostra defotografies, dibuixos, llibres,còmics, cartells, i fins i tot unapel·lícula realitzats per perso-nes del col·lectiu sense sostre.L’exposició vol mostrar coml'art pot contribuir a l'apodera-ment de persones en situacióde vulnerabilitat. I ho fa do-nant-los veu en primera per-sona, igualtat de condicions ioportunitats, i visibilitat a tra-vés de la participació en unprocés creatiu.
Exposició El CaixaForumGirona acull, fins al 7 de fe-brer, l’exposició «Accés direc-te. Joan Miró. Criatures singu-lars». L'exposició mostra unasèrie de litografies realitzadesdurant la dècada dels setantaque revelen l'ús que Miró fad'aquesta tècnica per aconse-guir una expressió espontàniai directa. Una galeria de criatu-res antropomòrfiques, infan-tils i encisadores, però tambégrotesques i amenaçadores,interpel·len l'espectador ambla seva presència intemporal ila seva força suggestiva.
LA JONQUERAExposició El Museu Memo-rial de l’Exili acull, fins al prò-xim, 27 de desembre, l’ex-posició «Catalunya en transi-ció, 1971-1980». A quarantaanys de la mort del generalFranco, amb aquesta exposi-ció, que se centra en els anysclaus del procés de derogaciódel franquisme a Catalunya, elMUME s’afegeix al record delprotagonisme essencial demilers de catalans i catalanesque, amb el seu compromís,van fer possible la instauracióde la democràcia.
Exposició Els Porxos deCan Laporta acullen, fins alpròxim 27 de novembre,l’exposició «La Mancomunitatde Catalunya a les terres deGirona». La mostra es pot visi-
tar de dilluns a divendres de 5de la tarda a 8 del vespre.
PLATJA D’AROExposició Les sales d’artdel Castell de Benedormiensde Castell d’Aro acullen, finsal 29 de novembre, una ex-posició de 35 peces pictòri-ques de l’artista i professord’art italià Tindaro Calia (Se-grate, Milà, 1956), caracterit-zades per retrats cromàticsplens d’emoció a partir d’unapintura que des d’una aparentfacilitat transmeten emoció,autenticitat i espiritualitat.Organitzada per la regidoriade Cultura de l’Ajuntament deCastell-Platja d’Aro. L’horaride visites, en entrada lliure igratuïta, és, caps de setmanai festius (11-13 h i 17-19 h).
ST. JOAN DE LES ABADESSESExposició L’Espai Art l’Aba-dia acull, fins al pròxim 24de gener, l’exposició «Detri-tus», amb una sèrie de tre-balls de fotògraf Llorenç Mel-gosa. En aquesta mostra, l’ar-tista centra la seva atenció enindrets abandonats per l’ho-me i que han sofert un procésde degradació. Melgosa lidóna una aparença reivindica-tiva, recordant que aquestsespais existeixen i que, tot i laseva deixadesa, poden ser re-cuperats, tant si es tractad’antigues fàbriques com d’e-dificis on abans hi vivia algú.
TORROELLA DE MONTGRÍExposició El Museu de laMediterrània de Torroella deMontgrí acull fins al pròxim7 de març, «Veus de la Medi-terrània», una exposicióinteractiva i multimèdia quese centra en l’estudi de laveu, un dels patrimonis im-materials més importants dela Humanitat.
Exposició El Claustre del’Hospital acull, fins al prò-xim 29 de novembre, l’ex-posició fotogràfica «Una altremanera de canviar el món.1979-2013» de Miquel RuizAvilés.
CASTELL-PLATJA D’ARO14è Concurs de còmicCom és habitual, el tema delstreballs que es presentin éslliure però han de ser inèdits ino premiats en cap altre con-curs. Els diàlegs podran ser encatalà o en castellà i la tècni-ca també és lliure. Hi ha tresmodalitats: tira còmica (de 2 a4 vinyetes), historieta (a par-tir de 5 vinyetes i fins a tresfulls DIN-A4 en la categoriajuvenil, i entre 3 i 6 fulls com amàxim en la categoria d'a-dult), i animació (2D, 3D, flash,stop motion, claymotion...amb una extensió de 15 se-gons fins a 4 minuts). El ter-mini de presentació finalit-za el pròxim 28 de novem-bre. Més informació, a la bi-blioteca Mercè Rodoreda: 97282 54 91.
GIRONACuina fàcil Els propers dies11 i 18 de desembre, a les 6de la tarda, curs de «Cuina fàcilper lluir-te amb convidats», acàrrec de Pilar Criado, autoradel blog de receptes «Les re-ceptes que m’agraden».
Cursos
Concursos
Exposicions
Donació sang
Monòlegs
Projeccions
Jornades
Gastronomia
Commemoració
Música
Lletres
Tallers
Conferències
Mercats
Agenda i Cartellera Per publicar actes a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça de correu electrònic [email protected]
GIRONAConferència A 2/4 de 8del vespre a la Casa de Cultu-ra conferència «Els posiciona-ments religiosos de xiïtes isunnites. Dinàmiques dins decada grup», a càrrec de Do-lors Bramon, professora emè-rita de Filologia semítica de laUniversitat de Barcelona.
GIRONAPresentació A 1/4 d’11 dela nit al Cinema Truffaut, pre-sentació del llibre il·lustrat,editat per La Galera, «813Truffaut», de Paula Bonet.L’acte comptarà amb les inter-vencions de l’autora i de Gui-llem Terribas. Tot seguit, pro-jecció de la pel·lícula «Els 400cops». Entrada gratuïta.
GIRONAMúsica A partir de les 9 dela nit a la Sala de Cambra del’Auditori de Girona, concert acàrrec del pianista Paul Lewis.Interpretarà les tres darreressonates per a piano de Bee-thoven. Preu entrada: 12 €
ROSESExposició La Sala Ca l'Ani-ta acull fins al 13 de desem-bre, «Connexions», una sèried'obres recents amb què An-toni Federico explora, a partirde la pintura, allò que la físicaactual estudia mitjançant elconeixement científic.
CENTRE PENITENCIARI PUIG DE LES BASSES DE FIGUERES ----------------------------- CONTRACTE: DRET DE SUPERFÍCIE ADJUDICACIÓ: 2008 TERMINI D’OBRES: 2008-2011 TERMINI DE PAGAMENT: 2011-2040 ----------------------------- IMPORT 102 M€
--
:
-
CENTRE PENITENCIARI MAS D’ENRIC DEL CATLLAR ----------------------------- CONTRACTE: DRET DE SUPERFÍCIE ADJUDICACIÓ: 2009 TERMINI D’OBRES: 2009-2012 TERMINI DE PAGAMENT: 2012-2041 ----------------------------- IMPORT 103 M€
Societat Civil Catalana va presentar ahir un estudi en què assegura que l’independentisme “ha tocat sostre” i ha “esgotat les seves reserves electorals”. Hauria sigut víctima del seu propi plebiscit, segons l’entitat.
SCC DIU QUE EL SOBIRANISME NO CREIXERÀ
La Jornada Nacional de Debat que la CUP ha convocat per diumenge per traslladar i abordar internament les negociacions amb JxSí tindrà lloc finalment a Manresa. Avui i dijous es faran assemblees territorials prèvies.
LA CUP FARÀ EL DEBAT DEL DIA 29 A MANRESA
a rebre els recursos del FLA. És a dir, si el Govern troba la manera de com-plir, a principis de desembre es po-dria desbloquejar la situació de far-macèutics i centres sanitaris concer-tats. Montoro també va reiterar que ja ha demanat a la Intervenció dels comptes de l’Estat, l’Institut d’Esta-dística i el Banc d’Espanya que inves-tiguin els 1.300 milions de dèficit ca-talà previs al 2013 que Europa va obligar a comptabilitzar en l’exerci-ci vigent i que Hisenda assegura que la Generalitat ha amagat fins ara.
Una espelma per cobrar factures La situació de desconcert a la Gene-ralitat és evident i fins i tot Albert Carreras va instar els farmacèutics a posar “una espelma a la seva pa-trona de preferència” per cobrar les factures. Els que no es queden de braços plegats són els sindicats de la funció pública, ja que més de 200 delegats seus ahir es van tancar en diversos centres de treball del Go-vern exigint recuperar els drets la-borals retallats els últims anys.
Per contra, les forces indepen-dentistes van culpar l’executiu es-panyol. El coordinador general de CDC, Josep Rull, va acusar-lo de castigar els catalans “independent-ment del que hagin votat”, mentre que el candidat d’ERC el 20-D, Ga-briel Rufián, va demanar “generosi-tat” a Convergència i la CUP per pactar un executiu, ja que, mentre no n’hi ha, “Montoro és de facto el president de la Generalitat”.e
En què va gastar la Generalitat els 1.318 milions que l’Estat investiga?Hisenda diu que la interventora no va signar les despeses i el Govern ho nega
El govern espanyol ha redoblat l’ofensiva contra la Generalitat in-sistint que els 1.318 milions d’euros de dèficit català que Brussel·les obliga a computar el 2015 van ser amagats pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Ahir el minis-tre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va reiterar que ja ha encarregat la investigació d’aquests diners i dels procediments de rendició de comp-tes del Govern. Fonts d’Hisenda van explicar a l’ARA que la teoria amb què treballen és que els diners van aflorar perquè la interventora dels comptes de la Generalitat, a qui ara el govern espanyol assenya-la perquè faci de garant del compli-ment de la legalitat –amb l’amena-ça de patir conseqüències penals–, es va negar a signar aquestes despeses, que consegüent-ment no van ser co-municades. Econo-mia va qualificar-ho de “calúmnia” i va reiterar que des del 2007, com a mínim, la informació està en mans de l’Estat. De fet, al compte gene-ral de la Generalitat del 2009 –enviat a l’Estat– ja hi aparei-xen: són els paga-ments de diverses obres de carreteres a través del mètode de peatge a l’ombra, i la construcció de pre-sons amb drets de superfície.e
MADRIDD.S.U. EIX VIARI DEL LLOBREGAT:
SANT FRUITÓS DE BAGES - BERGA (C-16) ----------------------------- CONTRACTE: CONCESSIÓ PEATGE A L’OMBRA ADJUDICACIÓ: 2003 TERMINI D’OBRES: 2004-2009 TERMINI DE PAGAMENT: 2006-2038 ----------------------------- IMPORT 176 M€
IMPORT TOTAL GENERALITAT DE CATALUNYA ----------------------
1.318 M€
EIX VIARI REUS-ALCOVER (C-14) ----------------------------- CONTRACTE: CONCESSIÓ PEATGE A L’OMBRA
ADJUDICACIÓ: 2005 TERMINI D’OBRES: 2006-2008 TERMINI DE PAGAMENT: 2008-2038 ----------------------------- IMPORT 51 M€
:
--
CENTRE PENITENCIARI CAN BRIANS 2 ----------------------------- CONTRACTE: DRET DE SUPERFÍCIE ADJUDICACIÓ: 2003 TERMINI D’OBRES: 2005-2007 TERMINI DE PAGAMENT: 2007-2035 ----------------------------- IMPORT 97 M€
a l ,
n e-
atai-a-es
a de lae-de
EIX VIARI MAÇANET DE LA SELVA - PLATJA D’ARO (C-35) ----------------------------- CONTRACTE: CONCESSIÓ PEATGE A L’OMBRA ADJUDICACIÓ: 2005 TERMINI D’OBRES: 2006-2009 TERMINI DE PAGAMENT: 2008-2038 ----------------------------- IMPORT 48 M€
EIX TRANSVERSAL: CERVERA - CALDES DE MALAVELLA (C-25) ----------------------------- CONTRACTE: CONCESSIÓ PEATGE A L’OMBRA ADJUDICACIÓ: 2007 TERMINI D’OBRES: 2008-2013 TERMINI DE PAGAMENT: 2008-2040 ----------------------------- IMPORT 415 M€
RI
EIX DIAGONAL: VILANOVA I LA GELTRÚ - VILAFRANCA DEL PENEDÈS - IGUALADA - MANRESA (C-15) ----------------------------- CONTRACTE: CONCESSIÓ PEATGE A L’OMBRA ADJUDICACIÓ: 2009 TERMINI D’OBRES: 2010-2012 TERMINI DE PAGAMENT: 2012-2041 ----------------------------- IMPORT 326 M€
El grup de Gallina Blanca compra una fàbrica al Senegal
Alimentació
GBfoods, grup al qual pertany Ga-llina Blanca, ha comprat la planta de producció al Senegal on ja fabri-cava les seves pastilles per al caldo Avecrem, que a l’Àfrica comercia-litza amb la marca Jumbo. La com-panyia va anunciar ahir un acord amb el seu soci local fins ara, Cose-pral, per comprar-li les instal·laci-ons per un import que no va fer pú-blic i va dir que l’acord inclou tam-bé quedar-se amb la plantilla que actualment hi treballa. Pròxima-ment, GBfoods vol desplegar una xarxa pròpia de distribució en aquest país, una tasca que fins ara també feia a través d’una tercera companyia del mateix soci local. El grup català que lidera Ignasi Ricou (a la fotografia) té una implantació important a l’Àfrica, un mercat que ja li aporta més de 94 milions anu-als, el 15% dels ingressos. ARA
Almirall compra a GSK dues llicències de dermatologia
Farmacèutiques
La farmacèutica catalana Almirall va anunciar ahir la compra dels drets de distribució de dos nous me-dicaments dermatològics, Veltin i Altabax, als laboratoris Stiefel, del grup GSK. L’acord inclou, a canvi, cedir-li la distribució del seu pro-ducte Toctino i el pagament d’un import que Almirall no va concre-tar. Amb aquesta adquisició, el grup català vol reforçar no només el seu perfil especialitzat en l’àrea derma-tològica sinó també guanyar pre-sència als EUA. ARA
Zurich nomena Jordi Pagès director general d’Aide Seguros
Assegurances
El grup assegurador Zurich va nomenar ahir Jordi Pagès (a la fotografia) nou director general de la companyia d’as-sistència Aide Segu-
ros a Espanya. Pagès s’encarregarà també de l’àrea de transformació de sinistres de Zurich i substituirà Al-fred Botet al càrrec. ARA
Agile Content s’estrena al MAB amb una capitalització de 17 M€
Tecnologia
L’empresa tecnològica Agile Con-tent, especialitzada en gestió de con-tingut audiovisual i macrodades per a segmentació d’audiències, va co-mençar ahir a cotitzar al mercat al-ternatiu borsari (MAB) amb una ca-pitalització de 17 milions d’euros. Va debutar amb més de 8,9 milions d’ac-cions a un preu d’1,87 euros. ARA
ARA
LA BORSA ÍBEX-35 ELS QUE PUGEN MÉS ELS QUE BAIXEN MÉS
Sessió de dilluns, 23 de novembre del 2015
10.277,40 PUNTS
-0,13% VARIACIÓ
RADAR EMPRESARIAL
Endesa repartirà com a dividend tots els beneficis fins al 2019
Borja Prado, president d’Endesa, proposa reduir el rebut rebaixant impostos. EFE
Endesa va presentar ahir el seu pla estra-tègic fins al 2019, que té com una de les se-ves principals conclusions el repartiment de tots els beneficis que obtingui fins aquell any en forma de dividend. La ita-liana Enel, propietària del 70% de l’em-presa, serà d’aquesta manera la principal destinatària d’aquests diners.
El pla estratègic de la companyia –el primer que elabora José Bogas com a conseller delegat– es basa en una estratè-gia de generació de flux de caixa que ha de permetre, d’una banda, no augmentar els nivells d’endeutament i, de l’altra, retri-buir els accionistes.
Una de les maneres que proposa l’em-presa per aconseguir-ho és una reducció de costos superior als objectius inicial-ment fixats en totes les àrees de negoci. Així, es proposa reduir un 17% d’aquí al 2019 el cost unitari en el negoci de dis-tribució, un 4% el cost de generació, un 8% el cost per client, i un 18% el total de costos fixos.
D’altra banda, la companyia preveu destinar 4.400 milions d’euros entre el 2016 i el 2019 a inversions. D’aquesta quantitat, el 46% anirà al negoci de la dis-tribució, el 32% a la generació, el 12% a les
activitats extrapeninsulars (illes Balears i Canàries) i el 10% a la comercialització.
Reducció d’impostos Endesa creu que el rebut de la llum es pot reduir per afavorir les famílies i la com-petitivitat de les empreses, però la seva proposta per fer-ho passa exclusivament per la rebaixa d’impostos. La companyia proposa una reducció de les taxes que graven l’electricitat, segons especifica el pla estratègic.
Segons la companyia que presideix Borja Prado, aquesta rebaixa del rebut se-ria possible perquè des de l’any 2014 l’anomenat dèficit de tarifa s’ha conver-tit en superàvit. L’empresa creu que aquest superàvit és ara estructural i pu-jarà a uns 650 milions el 2014, 850 mili-ons el 2015, 1.300 milions el 2016 i 1.500 milions el 2017.
Endesa proposa que aquests diners es destinin a amortitzar deute elèctric, pe-rò també creu que una part es pot desti-nar a reduir o eliminar l’impost de gene-ració d’electricitat, que és el 7%. La com-panyia va encara més enllà i creu que se-ria bo eliminar del rebut de la llum les despeses de la política energètica.e
XAVIER GRAU
Santi Vila rellevarà Artur Mas (per un dia)
ENS HA ARRIBAT
A finals de setmana se celebra la trobada que anualment or-ganitza la Fundació Olof Pal-me a S’Agaró. Un dels convi-dats estrella era el president Artur Mas, la presència del qual havia generat expectació. Els empresaris que van a S’Agaró estan àvids de notícies sobre l’estat i la magnitud de les negociacions amb la CUP. Ahir, però, el Govern va comu-nicar que al final Mas no anirà a S’Agaró. El seu relleu serà Santi Vila, que és sabut que té aspiracions de jugar un paper en la successió d’Artur Mas.
