Date post: | 16-Dec-2014 |
Category: |
Education |
Upload: | xavier-sune |
View: | 3,584 times |
Download: | 0 times |
Quatre consells per fer una programació de centre.
Metodologies
Avaluació
Beatriz Comella Dorda
Programació anual
PROGRAMACIÓ ANUAL DE CENTRE MATÈRIA/-ES: NIVELL: TRIMESTRE: CURS: 20..... – 20...... DEPARTAMENT: OBSERVACIONS: OBJECTIUS DIDÀCTICS
COMPETÈNCIES BÀSIQUES CONTINGUTS/ UNITATS DIDÀCTIQUES O DE PROGRAMACIÓ
CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Cal dissenyar primer les unitats didàctiques i integrar-les a la programació general, a partir dels trets distintius del PEC, segons model d’Educació:
Com s’integren les competències bàsiques a les programacions?
Les possibilitats d’integració de les competències als projectes curriculars poden ser (Escamilla:2008):
Formula implícita i general
Als objectius generals de cicle, etapa o curs. La vinculació a través del número exacte de la competència (Ling, 1, matem, 2…)
Formula explícita i general
A les orientacions metodològiques de cada àrea o matèria, explicant la naturalesa i intensitat dels vincles entre l’àrea i cada competència.
Formula explícita i concreta
Després dels objectius d’àrea , mitjançant un apartat concret de competències bàsiques, indicant la seva relació amb la competència per mostrar el compromís.
Formula concreta
Explicitar, després dels criteris d’avaluació d’àrea o matèria, els vincles directes entre aquests i les competències específiques.
Els objectius:
Distribuïts per cursos o per trimestres. Relacionats amb les competències ( bàsiques i
d’àrea).Formulats amb verbs:
“al final del curs ( o trimestre) l’alumnat ha de ser competent per ( cercar, elaborar, analitzar, valorar…)…”
La formulació ha d’integrar continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de les competències a assolir, si és possible.
Llistat de verbs per a formular els objectius: (*Orientacions donades per Educació)
Les competències bàsiques: al costat de l’objectiu didàctic concret.
Els continguts: Seleccionats ( no es pot fer tot) i seqüenciats. Sols breument el títol dels grans blocs de contingut i/o de les
diferents unitats didàctiques. Cada unitat es detalla després en la programació de les unitats didàctiques.
Connexions amb altres àrees: Espais, matèries o àrees curriculars, activitats o projectes amb
què es relacionen els continguts de l’apartat anterior.
Criteris d’avaluació: També expressats amb verbs d’acció, però indicant el grau
d’assoliment de competències desitjat. Es poden redactar de manera que se’n puguin derivar activitats, instruments o mètodes d’avaluació.
Les unitats didàctiques.
1.-Títol i justificació de la unitat o projecte. 2.- Durada i distribució temporal. 3.- Objectius d’aprenentatge. 4.- Competències i altres àrees o matèries
relacionades. 5.- Continguts. 6.- Criteris d’avaluació. 7.- Desenvolupament de les activitats
d’aprenentatge i d’avaluació: - metodologia - recursos i materials didàctics - organització d’aula o de grup
8.- Altres (reflexió sobre la pràctica).
Roser Canals: 2008
Roser Canals: 2008
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A ÀREES TÍTOL
OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ 1 2
A.
3 4 5
B.
C.
CONTINGUTS SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ ACTIVITATS MATERIALS
RECURSOS ORG. TEMPS ATENCIO
DIVERSITAT AVALUACIÓ
EXPLORACIÓ
INTRODUCCIÓ ESTRUCTURACIÓ
APLICACIÓ SÍNTESI
Unitat didàctica
País Basc
Font: Jorba i Caselles (1996)
Activitats de desenvolupament
Activitats inicials
Activitats de síntesi
Un exemple pràctic:
Roser Canals: 2008
Roser Canals: 2008
- Selecció de continguts:
Es parteixi d’un aprenentatgebasat en problemesque incentivinl’interès de l’alumnat
Es treballi sobresituacions possiblesi contextos reals
Enfocaments globalitzadors: ABP Orientacions i estratègies metodològiques:
Treball per projectes: Procés que parteix d’un problema o necessitat que es planteja a
l’alumne o que ell mateix defineix i que continua amb l’anàlisi de la situació, la recerca de solucions vàlides que donin resposta al problema i la construcció de la solució més vàlida de totes.
Treball per projectes: Ciències de la naturalesa. Tecnologies.
Altres metodologies: Mètode del cas o descobriment:
Plantejament d’una situació real que l’alumne, a través d’una sèrie de pistes, ha d’anar resolent.
• Es pot treballar a partir de notícies d’actualitat, etc.
Petites investigacions i treball de camp: Enquestes, petites recerques…
Activitats de dramatització, jocs de rol i simulació… Aprenentatge en acció: en contextos reals, sovint
amb la col·laboració d’entitats locals…
La gestió de l’aula: Agrupaments flexibles: variats.
Treball individual. Treball per parelles. Treball cooperatiu.
Atenció a la diversitat. L’alumnat ha de ser el centre de l’activitat docent, i el
professorat ajudar-lo en el seu procés d’aprenentatge.
L’aprenentatge cooperatiu pot ser una bona eina per a assolir la competència lingüística intercultural
( vàries llengües) fomentant la consciència lingüística a l’aula, a qualsevol àrea.
(Cercle de Lingüística aplicada de la Univ. de Lleida: 2007) Grups amb habilitats diferenciades i rols diferents assignats pel
professor. Aprenentatge significatiu, basat en les teories sobre la ZDP ( Zona de Desenvolupament Proper: distància que separa el
nivell de competència real – el que l’alumne sol sap fer – del nivell de competència proper – el que pot fer amb l’ajut d’algú altre - ) , desenvolupades per Vigotsky (1978).
Els alumnes s’han d’esforçar per posar en comú els seus aprenentatges, i amb la resta de grups i el grup-classe===consciència ling. i millora en la competència.
L’avaluació
A Catalunya, la proposta és avaluar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i de les competències d’àrees.
L’avaluació es formula amb verbs d’acció que indiquin aquest grau.
També es poden indicar els instruments d’avaluació que es faran servir, tant a les unitats didàctiques com a les programacions generals d’àrea.
Al País Basc les competències s’avaluen seguint aquest esquema conceptual: Les competències:
Es reflecteixen en els objectius generals o competències de les matèries.
S’avaluen a través dels criteris d’avaluació.
Són observables mitjançant els indicadors d’avaluació, asenyalats per a cadascuna de les subcompetències que corresponen a les dimensions en què s’estructura cada competència.
Desglossament de la competència al País Basc.
Cada competència s’estructura en grans blocs o dimensions.
Cada dimensió es concreta en una sèrie de subcompetències.
Per a cadascuna de les subcompetències s’assenyalen uns indicadors d’avaluació, que són les tasques o operacions observables que cada alumne hauria de ser capaç de desenvolupar per demostrar el domini de la competència.
Propostes a Catalunya
Modalitats d’avaluació: Autoavaluació: l’alumne ha de poder avaluar el
grau d’assoliment dels objectius plantejats a l’inici de l’activitat/unitat didàctica, mitjançant instruments diversos: graelles d’autoavaluació, qüestionaris KPSI, comentaris, valoracions orals…
És molt important que es faci de manera sistemàtica, per tal que l’alumne sigui conscient del seu procés d’aprenentatge.
Coavaluació. El professor i l’alumne plegats avaluen el progrés i l’assoliment dels objectius competencials.
Heteroavaluació: un company avalua la feina d’un altre mitajnçant diferents eines.
És fonamental: 1.-Contextualització de l’avaluació. 2.-Diversificació d’eines i metodologies d’avaluació. 3.-Autoconsciència de l’alumnat i coneixement previ dels sistemes i
criteris d’avaluació.
Els instruments d’avaluació són també instruments d’aprenentatge.
Alguns models d’eines d’avaluació: Formularis KPSI ( Knowledge and Prior Study Inventory) ,
sobretot com a eines d’avaluacions inicials o diagnòstiques.
KPSI per a tecnologies:
Altres
instruments:
Un exercici d’autoavaluació i coavaluació ( N. Sanmartí)Auto i co-avaluació: LES RESPONSABI LI TATS DI NS L’EQUI P Càrrec: SECRETARI / A Curs : Nom : ………………………………………………….. Nivell: ...... / Equip nº :........ Tasques a avaluar :
Com ho he f et?
Com ho ha f et?
. Ha anotat tots els acords presos i els resultats obtinguts per l’equip?
. Ha revisat la llista de material que ens calia utilitzar, tant a l’aula com al laboratori?
. Ha anotat de manera acurada la bibliografia dels llibres o revistes que f èiem servir?
. Ha ordenat i revisat molt bé el treball en esborrany, abans de donar-lo al professor/ a?
. Ha concertat i recordat a tots el membres de l’equip el dia i hora de correcció de l’esborr.
. Ha recollit els treballs finals dels dif erents components i els ha revisat, abans de lliurar- los definitivament.
Comentari personal : . * Quins aspectes m'han costat més ? Per què ? * Què m'hagués ajudat a millorar la meva f eina ?
Propostes del
Govern Basc: Plantilla de
Coavaluació
sobre la proposta
presentada a la
realització d’un
treball en grup
Quatre consells per fer una programació de centre.
Metodologies
Avaluació
Beatriz Comella Dorda