Què entenem per competència?

Deu diapositives per saber on partimFebrer de 2011

Què hem de saber primer?

1. El procés de construcció europeu de les competències.

2. Què és una competència.

3. Les competències segons els 3 marcs teòrics.

4. Què és una competència bàsica?

5. Quina relació i deferència hi ha entre competències bàsiques, coneixements, capacitats i habilitats.

1. El procés de construcció europeu de les competències.

La incorporació de les competències pretén resoldre el problema de seleccionar els aprenentatges bàsics per a que qualsevol persona pugui ser considera educada.

Fins ara els tipus d'aprenentatges definits per les lleis del nostre país adoptaven dues formes: els objectius i les capacitats.

A partir de la LOE s’introdueixen les competències.

2. Què és una competència? 1

Hi ha diferents definicions segons el context.

Les CCBB de la LOE s’han d’entendre com el procés educatiu per transformar el saber en poder, és a dir en capacitat d’acció ciutadana.

Això implica dues coses:1. Tenir competència és poder decidir sobre alguna cosa, 2. Tenir competència és sinònim de posseir un saber.

Les competències connecten els sabers amb el poder fer.

Però a més cal incloure-hi un altre element: la forma.

Què és una competència? 2

La competència és la forma en que les persones aconsegueixen mobilitzar tots els seus recursos personals (cognitius, afectius, socials...) per aconseguir l’èxit en la resolució d’una feina en contextos definits.

Les competències fan servir tots els recursos disponibles: sabers, actituds, habilitats en unes condicions concretes i per a unes determinades feines

3. Les competències segons els tres marcs teòrics.

Podem trobar les competències sota tres marcs teòrics diferents:

1. Enfocament conductual: desenvolupat als EEUU. Posa èmfasi en l'entrenament de les conductes per assolir l’èxit. Ha contribuït en el desenvolupament de les habilitats i els objectius.

2. Enfocament funcional: desenvolupat a Anglaterra, Alemanya i Espanya. Posa èmfasi en mobilitzar coneixements, destreses i aptituds per resoldre problemes amb autonomia i amb capacitat de relació amb els altres.

3. Enfocament constructiu: desenvolupat a França. Aquest enfocament ajunta els objectius i habilitats del conductual, amb la funcionalitat del funcional. Hi dóna una gran importància a la manera en que s’adquireixen les competències en el context de la resolució de situacions -problema.

Les competències segons els tres marcs teòrics. 2

L’enfocament constructiu és en el qual es basa el projecte DeSeCo, el Projecte INES i el PISA, tots ells executats per la OCDE (organització per a la cooperació i desenvolupament econòmic).

Segons la OCDE, les competències venen donades per la forma en que un subjecte aconsegueix construir la seva estructura mental per superar amb èxit una determinada situació – problema.

4. Què és una competència bàsica?

Són les competències que estan a l’abast de tothom.

Són importants per a una amplia varietat d’àmbits de la vida i les pràctiques socials vinculades a elles.

Contribueixen a l’aprenentatge al llarg de al vida.

5. Quina relació hi ha entre les competències, els coneixements i les capacitats?

Segons la LOGSE les capacitats ajuden a que els coneixements contribueixin al desenvolupament personal.

Segons la LOE les competències ajuden a que els coneixements contribueixin a la resolució de situacions problema.

Les capacitats condicionen l’adquisició dels coneixements i a la vegada condicionen el desenvolupament de les competències.

Les competències posen de manifest un nivell de desenvolupament en diferents capacitats, però alhora també contribueixen a millorar aquest nivell de desenvolupament.

5. Quina relació hi ha entre les competències, els coneixements i les capacitats? 2

Cada una de les grans competències està configurada per les habilitats.

Això subratlla la utilitat del coneixement.

Es podria dir que les competències són “coneixements en acció”.

Les habilitats són esquemes d’acció. Les habilitats, tan les cognitives com les que no, són coneixements interioritats com a resposta d'acció.