Quines lleis regeixen les relacions laborals? UNITAT 10 1 UF 1 INCORPORACIÓ AL TREBALL: RELACIONS LABORALS I CONTRACTE DE TREBALL 10 perquès per la igualtat d’oportunitats en el treball La igualtat d’oportunitats és un benefici per a les persones treballadores, millora els re- sultats econòmics de l’empresa i, alhora, contribueix a donar una imatge corporativa innovadora i compromesa amb les persones i la societat. Us presentem deu perquès amb deu raons que mostren els avantatges d’implantar la igualtat d’oportunitats a les empreses. Font: www.gencat.cat Detingut per explotar presumptament treballadors en la seva finca Els denunciants van relatar que havien treballat per a una empresa de serveis agrícoles «sense cap tipus de contracte de treball, sense alta en la Seguretat Social i despro- veïts dels seus drets més bàsics». Font: www.abc.es
Transcript
Quines lleis regeixen les relacions laborals?
UN
ITAT
10
1UF 1 INCORPORACIÓ AL TREBALL: RELACIONS LABORALS I CONTRACTE DE TREBALL
10 perquès per la igualtat d’oportunitats en el treball
La igualtat d’oportunitats és un benefici per a les persones treballadores, millora els re-sultats econòmics de l’empresa i, alhora, contribueix a donar una imatge cor porativainnovadora i compromesa amb les persones i la societat. Us presentem deu perquèsamb deu raons que mostren els avantatges d’implantar la igualtat d’oportunitats a lesempreses.
Font: www.gencat.cat
Detingut per explotar presumptament treballadors en la seva finca
Els denunciants van relatar que havien treballat per a una empresa de serveis agrí coles«sense cap tipus de contracte de treball, sense alta en la Seguretat Social i despro-veïts dels seus drets més bàsics».
ACTIVITATS INICIALSLlegeix els textos complets de la pàgina anterior en www.gencat.cat/treball/doc/doc_22277908_1.pdf i en www.abc.es/20110505/espana/abcp-detenido-explotar-finca-presuntamente-20110505.html i organitzeu un col.loqui en el qual estractin els temes següents:
a) Sabries distingir una relació laboral d’una altra relació de treball no regulada pelDret Laboral?
b) Creus que és important que els drets laborals estiguin regulats?
c) Per què és essencial la conciliació de la vida laboral i familiar?
1
SEGUIREM AQUEST PLA:1. La relació laboral
1.1. Requisits de la relació laboral1.2. Relacions no laborals o excloses1.3. Relacions laborals especials1.4. Àmbit professional
2. El Dret2.1. Fonts generals del Dret
3. El Dret Laboral3.1. Fonts del Dret Laboral3.2. Principis d’aplicació del Dret Laboral3.3. Com hem de consultar la normativa laboral3.4. Administració Laboral
4. Drets i deures laborals4.1. Drets i deures del treballador4.2. Potestats i deures de l’empresari4.3. Beneficis per als treballadors en les noves organitzacions
PER...• Analitzar els requisits que determinen l’existència d’una relació laboral per tal
d’identificar-la.
• Identificar les diverses fonts del Dret Laboral per tal de poder-les consultar encas de necessitat.
• Reconèixer i valorar els drets i deures dels treballadors, com també els deures iles potestats dels empresaris, per adquirir una norma d’actuació correcta en larelació laboral.
• Distingir els principals organismes que intervenen en les relacions entre empre-saris i treballadors per tal de relacionar-nos adequadament amb l’Administra-ció laboral.
• Reconèixer les mesures legislatives per a la conciliació de la vida laboral ambla finalitat de conèixer els drets dels treballadors.
• Conèixer les normes laborals amb la finalitat d’utilitzar-les i interpretar-les cor -rectament d’acord amb els principis específics que regeixen aquesta disciplina.
• Localitzar pàgines web relacionades amb l’àmbit laboral per tal de buscar in-formació laboral i consultar la normativa laboral.
Amb l’estudi d’aquest apartat pretenem conèixer els requisits que de-terminen l’existència d’una relació laboral i diferenciar-la d’altres re -lacions de treball, com també el marc en què es desenvolupen les relacions laborals, per tal de poder determinar la normativa que li seràaplicable.
En l’esquema següent presentem el contingut d’aquest apartat.
1 La relació laboral
1.1. REQUISITS DE LA RELACIÓ LABORALEl treball genera una relació entre la persona que el desenvolupa i lapersona per a la qual el duu a terme, i es poden distingir diverses re -lacions: relació laboral, no laboral o exclosa i relació laboral especial.
Les relacions laborals es regulen pel Dret Laboral. Perquè una relaciósigui laboral es requereix el compliment d’uns requisits sobre el tipus deprestació de treball, que ha de ser: personal (individualitat), voluntària(voluntarietat), per compte d’altri (alienitat), retribuïda (retribució) i de-pendent (dependència o subordinació a l’empresari).
Sabies que...?El Dret Laboral és, bàsica-ment, el conjunt de normes iprincipis que regulen les rela-cions laborals. En l’apartat 3d’aquesta unitat l’estudiaremamb profunditat. La normativabàsica en Dret Laboral és l’Es-tatut dels Treballadors (ET).
REQUISITS DE LA PRESTACIÓ DE TREBALL DE LA RELACIÓ LABORAL
Personal La prestació ha de ser duta a terme pel treballador, i no pot ser realitzada per una altra persona en nom seu.
Voluntària (voluntarietat)
El treball s’ha de realitzar voluntàriament. El treballador no pot ser obligat a treballar contra la seva voluntat.
Per compte d’altri (alienitat)
El fruit del treball no és del treballador sinó de l’empresari, per a qui treballa. Per exemple, unfuster confecciona tres armaris (fruit del treball), que seran de l’empresari que ha contractat el fuster, que simplement rebrà un salari per la seva feina.
Retribuïda (retribució)
El treballador ha de ser retribuït pel treball desenvolupat, és a dir, rep un salari pel seu treball.
Dependent (dependència o subordinació)
El treballador està sotmès al poder d’organització i disciplina de l’empresari, és a dir, treba-llarà amb els mitjans i materials subministrats per l’empresa i rebrà ordres sobre com, quan i on ha de realitzar el seu treball.
LA RELACIÓ LABORAL
Dret Laboral Altres normes
Requisits de la relació laboral:• Personal• Voluntària• Per compte d’altri• Retribuïda• Dependent
Relacions no laborals o excloses
Relacions laborals especials
Àmbit professional
Es regulen per... Es regulen per... Es regulen per...
Dimensió:• Nivell d’empresa• Nivell superior en l’empresa
Elements:• Grups professionals• Poder públic
Relacions:• De conflicte• De negociació
Norma laboralespecial
En l’aspecte no regulat per lanorma especial s’aplica...
1.2. RELACIONS NO LABORALS O EXCLOSESHi ha relacions de treball que estan excloses de l’aplicació del Dret Laboral, ja sigui perquè els falta algun dels requisits de la prestació de la relació laboral, o per les especials característiques de la funció desenvolupada (funció pública). Aquestes relacions es regeixen per al-tres normes (Dret Mercantil, Administratiu...).
Per saber-ne mésLes relacions de parentiu enspermeten de determinar si unarelació es considera laboral, si es pot o no formalitzar un tipus de contracte, si el treba-llador té o no dret a permís re-tribuït per mort d’un familiar...
• Cònjuge. Consort, marit omuller.
• Parentiu per consanguini-tat. Lliga les persones pervincles de sang.
• Parentiu per afinitat. Lligael cònjuge amb els parentsconsanguinis del consort:són els seus parents polítics.
• Línies de parentiu. Hi hadues línies: la directa, querelaciona una persona ambels seus ascendents i des-cendents, i la col.lateral, quela vincula amb els seus pa-rents procedents d’un avant-passat comú.
• Graus de parentiu. Estandeterminats per cadascunade les generacions que hiha entre les persones ques’han de relacionar. En elcas dels parents col.laterals,s’ha de pujar fins al primeravantpassat comú i desprésdescendir fins a ells.
RELACIONS NO LABORALS O EXCLOSES SEGONS L’ART. 1.3. DE L’ET(S’INDICA EL REQUISIT QUE LI FALTA O LA CAUSA DE L’EXCLUSIÓ)
• La relació de servei dels funcionaris públics. «Exercici de la Funció Pública».
• Les prestacions personals obligatòries (per exemple: els treballs de col.labo -ració social...). «Retribució».
• La dels consellers a les empreses societàries quan no desenvolupen cap altra activitat en l’empresa. «Dependència».
• Els treballs realitzats a títol d’amistat, benevolència o bon veïnatge. «Retri -bució».
• Els treballs familiars, tret que es demostri la condició d’assalariats dels qui elsduen a terme. Es consideraran familiars, a aquests efectes, sempre que con-visquin amb l’empresari, el cònjuge i els familiars per consanguinitat o afinitatfins al segon grau inclusivament i, si escau, per adopció. «Retribució».
• Els agents comercials que intervenen en operacions mercantils i n’assumei-xen el risc. «Dependència i alienitat».
• L’activitat dels transportistes amb autorització administrativa. «Dependència ialienitat».
• La dels treballs efectuats per compte propi (treballadors autònoms). «De-pendència i alienitat».
EX
EM
PLE
c
Vegem un exemple de com es poden representar els graus de parentiu.
EMPLEAT
Fill 1
Mare
Germà
Fill 2
Cònjuge
Avimatern
Cosí 1 Cosí 2
1r1r
1r
2n
2n
3r
4t 4t
3r
Neboda
Tia
Tots els parents per consanguinitat de l’empleat són parents d’igual grau per afinitatdel seu cònjuge (tret dels que també són parents consanguinis del cònjuge, enaquest cas, els fills).
1.3. RELACIONS LABORALS ESPECIALSHi ha relacions laborals que reuneixen tots els requisits de la pres-tació de treball, però que per les seves característiques especials es regeixen per normatives pròpies. Es tracta de les relacions laborals especials.
A aquestes relacions només se’ls aplicarà la normativa laboral gene-ral en aquells aspectes no recollits en la norma específica que les regula.
EX
EM
PLE Un lampista acudeix a reparar una avaria a casa del Sr. Borràs, i li cobra la
factura corresponent.
— Vegem si som davant d’una relació laboral.
El lampista és un empresari individual o treballador autònom, que haurà depresentar una factura pel treball realitzat.
A la relació li falta el requisit de retribució (no cobra un salari, sinó l’importfacturat) i tampoc té el requisit de dependència, ja que el lampista no estàsotmès al poder d’organització i disciplina del Sr. Borràs, ja que ell mateixs’organitza el treball i hi posa els mitjans (eines).
No som davant d’una relació laboral. Som davant d’una relació exclosa (ladels treballs efectuats per compte propi).
EX
EM
PLE Han contractat un actor per rodar una pel.lícula.
— Vegem si se li aplicarà el Dret Laboral general a la relació que mantéamb la productora de la pel.lícula.
Som davant d’una relació laboral especial, la dels artistes en espectaclespúblics. La prestació d’una activitat artística té peculiaritats en els drets i obligacions de les parts. Per tant, aplicarem la normativa específica que regula aquestes relacions especials (concretament el RD 1435/1985,d’1 d’agost), i pel que fa als aspectes que no s’hi recullin s’aplicarà el DretLaboral general.
RELACIONS LABORALS ESPECIALS SEGONS L’ART. 2. DE L’ET
• El personal d’alta direcció.
• El servei de la llar familiar.
• Els condemnats en institucions penitenciàries.
• Els esportistes professionals.
• Els artistes en espectacles públics.
• Els representants de comerç que intervenen en operacions mercantils senseassumir el risc de l’operació.
• Els discapacitats en centres especials d’ocupació.
• Els estibadors portuaris.
• Qualsevol altra feina expressament declarada com a relació laboral de caràc-ter especial per una llei.
1.4. ÀMBIT PROFESSIONALLes relacions laborals (individuals i col.lectives) es desenvolupen en unàmbit concret: l’àmbit professional.
Les variables que el delimiten són tres: la dimensió, els elements i lesrelacions.
VARIABLES DE L’ÀMBIT PROFESSIONAL
Dimensió
És l’espai en el qual es desenvolupen les relacionslaborals, i pot ser en l’àmbit de l’empresa o supe-rior. Aquest últim cas pot ser en diversos àmbits territorials, i cada àmbit es pot referir a la totalitatde les empreses o a les d’un determinat sector d’ac-tivitat.
Elements
Els elements que intervenen en l’àmbit professionalsón:
• Grups professionals. Organitzacions de treballa-dors i organitzacions d’empresaris.
• Poder públic. Parlament, Govern, Tribunals deJustícia, organismes oficials especialitzats.
Relacions
Les múltiples relacions entre els grups professionals ientre aquests grups i el poder públic són molt varia-des. Bàsicament hi ha dos tipus de relacions:
• De conflicte. Els grups professionals defensen elsseus interessos i utilitzen diferents mesures per adefensar-se, la més extrema és la vaga.
• De negociació. Permeten la solució dels conflictesmitjançant la negociació d’acords que regulin lescondicions de treball.
EX
EM
PLE Amb la participació del Gremi Provincial de Distribuïdors d’Alimentació de
Barcelona i els sindicats UGT i CCOO s’aprova la revisió salarial per a l’any2009 del Conveni col·lectiu de treball del sector de distribuïdors majoristesd’alimentació de Barcelona i província.
Determinem l’àmbit professional:
• Dimensió. Nivell superior a l’empresa. Concretament, afecta en l’àmbitprovincial de Barcelona totes les empreses del sector de distribuïdorsmajoristes d’alimentació.
• Elements. Com a grups professionals: el Gremi Provincial de Distribuï-dors d’Alimentació de Barcelona i els sindicats UGT i CCOO.
• Relacions. Es tracta de relacions de negociació.
S Explica en què consisteixen els requisits d’alienitat i dependènciade la relació laboral.
Analitza si és possible que un treballador pugui enviar al seu llocuna altra persona perquè desenvolupi la seva feina.
Descriu quina és la relació de parentiu entre dos germans. I entredos cunyats?
Argumenta si tota persona que treballa en l’empresa dels seuspares està exclosa de la relació laboral.
Analitza les diferents relacions de treball existents entre: el con-ductor d’un camió de l’empresa, amb l’empresa de transport, i elpropietari i conductor d’un camió, amb autorització administra -tiva, que realitza un port per a una empresa.
Argumenta si és aplicable el Dret Laboral general a la relació quehi ha entre un futbolista professional i el club on juga.
Busca a Internet, en l’opció «Notícies» de Google, notícies sobrerelacions de conflicte i de negociació entre treballadors i em -preses.
— Identifica-hi: a) l’origen del conflicte; b) la dimensió.
Elabora un esquema amb els requisits de la prestació de treballde la relació laboral.
Relaciona les següents relacions de treball amb la seva tipologiai, si escau, indica el requisit que els falta:
• Relacions de treball: a) un electricista que realitza instal.la -cions i reparacions a domicili, amb l’acceptació prèvia del seupressupost; b) la relació d’un futbolista professional amb el seu club esportiu; c) un electricista que treballa en una empre-sa d’instal.lacions i reparacions elèctriques.
Indica si són vertaderes o falses les afirmacions següents. En cas que siguin falses, indica’n el motiu.
a) En una relació laboral, si un treballador no vol anar un dia a lafeina pot enviar una altra persona perquè li realitzi la feina.
b) Un advocat que té obert el seu propi bufet manté amb cadas-cun dels seus clients una relació laboral.
Indica les variables que delimiten l’àmbit professional.
Busca a Internet la normativa que regula la relació del perso-nal de servei domèstic i enumera quines són les causes d’extin-ció del contracte. Pots consultar la legislació en la pàgina web:http://noticias.juridicas.com. Per a fer-ho, has d’introduir el títoladequat de la norma que vulguis buscar.
Busca a Internet la normativa que regula la relació del personald’alta direcció i indica què s’hi regula sobre el període de prova.Pots consultar-ho en la legislació de: http://noticias.juridicas.com
Una persona que treballa en el servei d’una llar familiar té dret encas d’acomiadament a una indemnització menor que qualsevolaltre treballador.
L’ésser humà es caracteritza perquè viu en societat, les unes més com-plexes que les altres. Però en totes hi ha d’haver unes normes d’obligatcompliment que regulin les relacions i possibilitin la convivència. Preci-sament aquest és el contingut del Dret.
Al llarg d’aquest apartat, pretenem donar a conèixer el Dret i les sevesfonts.
En l’esquema següent presentem el contingut d’aquest apartat.
2 El Dret
Dret
És el conjunt de principis i normes jurídiques a què estan sotmeses les rela-cions humanes en tota societat, els individus de la qual poden ser obligats al seu compliment.
Sabies que...?• Normes jurídiques. Són
aquelles regles l’incompli-ment de les quals comportala imposició d’una sanció, oel compliment de les qualspot ser reclamat davant l’au-toritat o els tribunals de jus-tícia.
• Ordenament jurídic. Con-junt de normes jurídiques iprincipis que regeixen en undeterminat moment històricen una societat. Vegeu el do-cument 1 en la pàgina 382.
CLASSIFICACIÓ DEL DRET
BRANQUES DEL DRET
DE QUÈ S’OCUPA?
SUBDIVISIONS
Públic Dels interessos col.lectius
Dret Administratiu
Dret Financer
Dret Processal
Privat Dels interessos particulars
Dret Civil
Dret Mercantil
Dret Laboral (té naturalesa mixta,publicoprivada)
EL DRET
Públic
Privat
Classificació Fonts generals del Dret
Fonts materials Fonts formals Jerarquia
• Poder legislatiu• Poder executiu• Òrgans administratius
de rang inferior• Col.lectivitats de persones
1r Llei2n Costum3r Els principis
generals delDret (PGD)
Lleis en sentit estricte• La Llei Normes amb rang de llei
Reglaments
• El costum• Els principis generals del Dret
(PGD)
Complements de l’ordenament jurídic• La jurisprudència• La doctrina
LA LLEI: TIPUS DE NORMES JURÍDIQUES ESCRITESEn sentit ampli, s’entén per llei tota norma jurídica escrita. Tanmateix,existeixen diferents tipus de normes jurídiques escrites: les lleis en sen-tit estricte, les normes amb rang de llei i els reglaments.
QUI CREAEL DRET?
COM ES MANIFESTEN LES NORMES QUE CONSTITUEIXEN EL DRET?
EN QUIN ORDRE S’HAN D’APLICAR
LES DIVERSES NORMATIVES?
PODER LEGISLATIU
PODER EXECUTIU ÒRGANS ADMINISTRATIUS INFERIORS
Els poders o col.lectius amb facultat per a crear normes jurídiques.
Existeixen diferents formes mitjançant les quals es manifesten les normes jurídiques.
Són les... Són les...
són...
són...
que són...
dicta... dicten...
dicta...
Fonts materials del Dret
Fonts formals del Dret
1r La llei
Lleis en sentit estricte
Lleis en sentit ampli
Normes amb rang de lleiReglaments
(Normes que desenvolupen les lleis o regulen temes d’importància relativa)
2n El costum
3r Els principisgenerals del Dret
• Poder legislatiu: Corts Generals o Par-lament (Congrés dels Diputats i Senat) iles assemblees legislatives de les comu-nitats autònomes.
• Poder executiu: Govern, ministeris i òr-gans de govern de les comunitats autò-nomes.
• Òrgans administratius de rang infe-rior: diputacions, municipis, direccionsgenerals...
• Col.lectivitats de persones.
Reials Decrets Lleis
Reials Decrets Legislatius
La Constitució
Lleis Orgàniques
Lleis Ordinàries
• La llei. Entesa en sentit ampli, conjunt de normes ju-rídiques escrites. Es publica en els butlletins oficialsde l’Estat, en els de les comunitats autònomes o enels provincials, depenent de l’àmbit territorial al qualafecta la norma.
• El costum. Manera d’actuar d’una col.lectivitat enmatèries no regulades per normes escrites, el com-pliment de les quals és obligatori.
• Els principis generals del Dret. Regles que s’apli-quen quan no existeix llei o costum aplicable.
Reials Decrets
Ordres de les comissions delegades del Govern
Ordres ministerials
Resolucions
Bans
Ordenances
...
Delegació/autorització del poder legislatiu
Urgentnecessitat
per...són...
2.1. FONTS GENERALS DEL DRETPer determinar quin Dret és aplicable a un cas concret, has de conèixerla resposta d’aquestes tres qüestions:
La Constitució És la llei de lleis, la norma suprema. La resta de les normes han de respectar elscontinguts de la Constitució.
Lleis Orgàniques Lleis relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públi-ques, les que aproven els Estatuts d’Autonomia i el règim electoral general, i lesaltres previstes en la Constitució.
Per a la seva aprovació es requereix majoria absoluta (la meitat més u dels dipu-tats que integren la Cambra).
Lleis Ordinàries Regulen les matèries que no estan reservades per a les Lleis Orgàniques.
Requereixen per a la seva aprovació majoria simple (més vots a favor que en contra).
No
rmes
am
b r
ang
de
llei
Reials Decrets Legislatius
Normes amb rang de llei que emanen de l’Executiu per delegació del Parlament.
N’hi ha de dos tipus:
• Textos articulats (desenvolupen una Llei de Bases).
• Textos refosos (recopilació i integració de normes disperses sobre una matèria),prèvia autorització del Parlament en una llei.
Reials Decrets Lleis
Normes amb rang de llei dictades per l’Executiu en casos d’extraordinària i urgentnecessitat.
S’han de convalidar pel Parlament en el termini de 30 dies.
Reials Decrets Reglaments aprovats pel Consell de Ministres (el Govern en ple).
Reg
lam
ents
Ordres de les comissions delegades del Govern
Normes que s’aproven per mitjà de les comissions delegades del Govern (forma-des per diversos ministres) quan la matèria que s’ha de regular afecta diversosministeris.
Ordres Ministerials Reglaments aprovats per un ministre.
Resolucions Normes dictades, normalment, per les direccions generals.
Sabies que...?• Executiu. És el Govern i té
la facultat d’executar leslleis aprovades per les CortsGenerals, elaborar i aprovarreglaments i, en determinatscasos, normes amb rang oforça de llei.
• Parlament. A Espanya elformen les Corts Generals(Congrés dels Diputats i Se-nat) i és el poder de l’Estatque té la potestat legislativa(facultat per aprovar lleis).
EX
EM
PLE A causa de les derogacions tàcites i expresses de normes, existeix una nor-
mativa dispersa que regula una determinada matèria; què recomanaries?
Recomanaria que el Parlament autoritzés l’Executiu perquè elaborés unReial Decret Legislatiu, text refós, que recopili i integri la normativa dispersasobre aquesta matèria.
LA JERARQUIA DE LES NORMES JURÍDIQUES ESCRITESEntre les normes existeix una escala de valors o rangs.
El principi de jerarquia normativa comporta que les normes de ranginferior no poden contradir el que està regulat en les de rang superior i que les normes només poden ser derogades (anul.lades) per altres d’igual rang o superior.
Per saber-ne mésLes normes jurídiques es -crites entraran en vigor en la data indicada en la norma, o quan no és possible, als 20dies següents a la seva com-pleta publicació en el ButlletíOficial de l’Estat (BOE).
PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU
1r Constitució 3r Reials Decrets Lleis i Reials Decrets Legislatius
4t Reials Decrets
6è Ordres Ministerials
5è Ordres de comissions delegades del Govern
2n Lleis Orgàniques
3r Lleis Ordinàries
@Són molt útils les següents pà-gines web per a la recerca,consulta i interpretació de lanormativa laboral:
http://noticias.juridicas.com
www.ugt.es/DatoBasico/datobasico.html
EX
EM
PLE En una Ordre Ministerial existeix una regulació d’una matèria que és con-
traposada a la indicada en un Reial Decret en vigor. Vegem quina hem d’aplicar.
Si s’aplica el principi de jerarquia normativa, hem d’aplicar el que s’ha esta-blert en el Reial Decret que és de rang superior.
A més, les normes de rang inferior no poden contradir el que s’estableix enles de rang superior. Per tant, seria nul.la la part de l’Ordre Ministerial que és contrària al que s’estableix en el Reial Decret.
QÜ
ESTI
ON
S Analitza si la norma per la qual saludem en en-trar en algun lloc és una norma jurídica o no. I la norma per la qual circulem per la dreta?
Explica la diferència entre fonts materials iformals del Dret.
Argumenta si és possible que l’Executiu dictiuna norma amb rang o força de llei, per ini -ciativa pròpia, sense que intercedeixi prèviaautorització del Parlament.
Ordena segons la jerarquia les següents nor-mes jurídiques escrites i indica’n la font ma -terial: Ordre Ministerial, Llei Orgànica, ReialDecret Llei, Resolució, Reial Decret.
Busca en la pàgina web www.boe.es l’úl timbutlletí publicat, localitza-hi una ordre minis-terial i indica quan entra en vigor.
En la pàgina web del BOE, localitza en laBase de Dades IBERLEX la Llei Orgànica queregula el Tribunal Constitucional. Indica quinaés aquesta llei.
20@
19@
18
17
16
15 Es pot derogar una Llei Ordinària amb un ReialDecret Legislatiu? Argumenta la res posta.
Es pot derogar una Llei Orgànica amb un ReialDecret Llei? Argumenta la resposta.
Elabora un esquema amb els diferents tipusde normes escrites, d’acord amb la jerarquianormativa.
Indica el que suposa el principi de jerarquianormativa.
Localitza la llei que regula el Tribunal Consti-tucional i respon les preguntes següents:
a) Què és el Tribunal Constitucional?
b) Qui integra el Tribunal Constitucional?
c) Qui distribueix els assumptes entre les Sa-les del Tribunal Constitucional?
d) Amb quins càrrecs i funcions és incom -patible el càrrec de Magistrat del TribunalConstitucional?
Al Dret Laboral també se’l coneix com a Dret del Treball.
En aquest apartat aprendrem com s’aplica el Dret Laboral i el procedi-ment per a consultar la normativa laboral. Així mateix, a fi de relacionar-nos amb l’Administració laboral, identificarem els principals organismesque intervenen en les relacions entre empresaris i treballadors.
En l’esquema següent presentem el contingut d’aquest apartat.
Dret del Treball
És el conjunt de principis i normes jurídiques que regulen les relacions indivi-duals i col.lectives que es desenvolupen en l’àmbit professional i que tenenl’origen en el treball prestat de forma personal, voluntària, per compte d’altri,retribuït i en dependència de l’empresari.
3 El Dret Laboral
3.1. FONTS DEL DRET LABORALLes fonts del Dret Laboral poden ser internes, és a dir, que procedeixendel territori espanyol, o bé externes, procedents de fora del territori espanyol.
Per saber-ne més
CARACTERÍSTIQUES DE LES FONTS DELDRET LABORAL
• Existeixen fonts pròpies,com ara els convenis col -lectius, o amb peculiaritats,com ara el costum laboral.
• Les de menys rang am plieno milloren els drets dels tre-balladors que es considerencom a mínims en les nor-mes de rang superior.
• Caràcter retroactiu. S’a-pliquen a les relacions quees duen a terme des de l’a-parició de la norma i tambéa les que existien amb ante-rioritat a aquesta.
FONTS DEL DRET LABORAL
• Disposicions legals i reglamen -tàries de l’Estat
• Convenis col.lectius• Contracte de treball (és font de
la relació laboral)• Costum laboral
• Reglaments i Directives comu-nitàries
• Convenis de l’OIT• Tractats o convenis internacio-
nals bilaterals o multilaterals
Fonts internes Fonts externes
EL DRET LABORAL
• Fonts internes• Fonts externes
Fonts del DretLaboral
• Principi de norma mínima• Principi pro operario o in
dubio pro operario• Principi de norma més fa-
vorable• Principi de la condició més
beneficiosa• Principi d’irrenunciabilitat
de drets
Principis d’aplicació del Dret Laboral
Fases1. Identificació de l’ele ment de
consulta2. Localització de la font i de la
norma corresponent3. Lectura i anàlisi de la norma4. Interpretació i aplicació de la
norma respecte del supòsit
Com es consulta la normativa laboral?
• Ministeri de Treball i Immigració• Conselleries de Treball o Ocupa-
ció de les comunitats autònomes• Inspecció de Treball i Seguretat So-
cial• Institut Nacional de Seguretat i Hi-
giene en el Treball• Servei Públic Estatal d’Ocupació• Fons de Garantia Salarial
Administració Laboral
Sabies que...?Les lleis ordinàries s’identifi-quen simplement com a Lleis.
En la Constitució espanyola existeixen diversos articles que fan referència a drets laborals:14, 28, 35, 37, 40.2, 41 i 129.2.
Lleis en sentit estricte
Llei Orgànica de Llibertat Sindical. Regula el dret a la llibertat sindical recollit en la Constitució.
Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes.Estableix el marc legal per aconseguir la igualtat efectiva de dones i homes.
Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Regula les mesures i les activitats necessàries pera la prevenció de riscos derivats del treball.
Normes amb rang de llei
Reial Decret Legislatiu, text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors. És la normabàsica en matèria laboral i regula els drets i els deures laborals bàsics, com també els aspectes fonamentals de la relació laboral.
Reial Decret Legislatiu, text refós de la Llei de Procediment laboral. Regula el proce -diment que s’ha de seguir en els conflictes individuals i col.lectius.
Reial Decret Legislatiu, text refós de la Llei General de la Seguretat Social. Regula el dret a ser protegit pel sistema de la Seguretat Social en les situacions de necessitat.
Reial Decret Legislatiu, text refós de la Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social.Regula les infraccions i les sancions en matèria laboral.
Reglaments Molt nombrós, entre d’altres: Reial Decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional,Reial Decret sobre jornades especials de treball.
Convenis col.lectius
Acords entre representants dels treballadors i els empresaris, en els quals s’estableixen les condicions de treball dels treballadors inclosos en el seu àmbit d’aplicació.
Contracte de treball És una font de la relació laboral que afecta la relació concreta entre un empresari i un tre -ballador. No és font del Dret perquè no té generalitat.
Costum laboral Són usos i costums locals i professionals.
EX
EM
PLE En l’art. 1.3 del Reial Decret Le-
gislatiu 1/1995, text refós de laLlei de l’Estatut dels Treballadors,s’estableix que s’exclou de l’àmbitregulat per aquesta llei: «La relacióde servei dels funcionaris públics».
— Seria possible que en convenicol.lectiu s’estableixi aquestarelació com a laboral?
No, perquè el Reial Decret Legisla-tiu és de jerarquia superior al con-veni col.lectiu. Per tant, aquest nopot contradir el que s’ha estipulaten la norma de rang superior.
FONTS INTERNESLes fonts internes són les que s’originen dins del territori nacional perpoders i grups professionals del país. A continuació, es mostren lesfonts formals internes.
Reglaments comunitaris Llei comunitària directament aplicable en tots els Estats membres.
Directives comunitàries Aquestes normes comporten una obligació respecte del resultat que s’ha d’assolir,però requereixen una norma interna d’adaptació per a la seva entrada entrada envigor en els Estats membres. Tanmateix, excepcionalment, quan el seu contingutés clar i incondicionat, s’ha d’aplicar directament.
Convenis de la OIT Convenis que formen part de l’ordenament jurídic dels països membres quan sónratificats per aquests.
Tractats o convenis internacionals (bilaterals o multilaterals)
En matèria laboral, es tracta d’acords entre dos o més Estats la finalitat fon amentaldels quals és la protecció laboral dels treballadors emigrants.
EX
EM
PLE L’Estatut dels Treballadors indica que el període de vacances anuals retri-
buïdes serà el pactat en conveni col.lectiu o contracte individual. En capcas la durada serà inferior a 30 dies.
— Vegem què passa si el conveni estableix 35 dies i el contracte estableix28 dies.
Les normes de menor rang amplien o milloren els drets dels treballadorsque es preveuen com a mínims en les normes de rang superior.
Per tant, el treballador, al qual li és aplicable aquest conveni tindrà dret a 35 dies de vacances. La clàusula del contracte que estableix una condicióinferior al que està establert en el conveni col.lectiu serà nul.la.
JERARQUIA DE LES NORMES LABORALS
1r Les normes comunitàries di-rectament aplicables
2n Constitució espanyola (CE)
3r Convenis OIT i tractats oconvenis internacionals (bi-laterals o multilaterals)
4t Lleis Orgàniques
5è Lleis Ordinàries i normesamb rang de llei
6è Reglaments
7è Convenis col.lectius
8è Contractes de treball
9è Costum laboral
FONTS EXTERNESS’han creat associacions internacionals per a definir unes condicionslaborals comunes a tots els treballadors del món.
Això contribueix a la internacionalització del Dret Laboral, la qual cosa interessa tant els Estats com els treballadors i empresaris.
La raó és en el fet que, amb una economia globalitzada, els països queprodueixen més barat explotant els seus treballadors tindran avantat-ges sobre els que apliquen una legislació laboral.
Amb l’objectiu d’harmonitzar les condicions de treball, neix l’OIT (Orga-nització Internacional del Treball).
Espanya pertany a l’OIT, i també a la Unió Europea, en la qual s’intentenharmonitzar les legislacions socials dels Estats membres, com tambéles polítiques d’ocupació.
En les normes laborals de jerarquiasuperior s’estableixen mínims de dretnecessari que les normes de rang inferior hauran de respectar o mi -llorar.
L’ET, en el seu article 37.3.a, estableix que els treba-lladors tenen dret a un permís remunerat de quinzedies naturals en cas de matrimoni. Per tant, en el con-veni col.lectiu i en el contracte de treball es podran es-tablir més dies de permís, però no menys.
Principi pro operarioo in dubio pro operario
Hi ha nombrosos casos en els qualsla norma no és clara i admet, pertant, diferents interpretacions. Enaquests casos s’ha d’aplicar la méspositiva per al treballador.
En l’art. 56.1.a de l’ET, s’estableix, en cas d’acomia-dament disciplinari improcedent, que el treballadortindrà dret a una indemnització de 45 dies de salariper any de servei. Un treballador que tingui estipulaten el seu contracte un salari diari i a més 3 pagues extraordinàries, en cas d’acomiadament, no cobraràla indemnització segons el salari diari que marca elseu contracte, sinó segons aquest salari més la partproporcional que correspon a les pagues extraordi -nàries.
Principi de norma més favorable
Si a una relació laboral se li podenaplicar diverses normes, es prendràla que, en conjunt, sigui més favora-ble al treballador, tenint en compteels conceptes quantificables (sala-ri, jornades...) de tot un any. S’hande respectar els mínims de dret ne-cessari.
Un treballador desenvolupa una activitat a la qual se lipoden aplicar dos convenis diferents. Els conceptesquantificables del primer conveni, a l’any, ascendei-xen a 20 000 euros, i els del segon, a 18 000 euros.Per tant, se li ha d’aplicar el primer conveni.
Principi de la condició més beneficiosa
Davant l’aparició d’una norma labo-ral que fixi condicions pitjors que lescontingudes en els contractes, esmantindran les millors condicionsestablertes anteriorment.
Un contracte de treball recull el dret a cobrar en con-cepte d’antiguitat el 5 % del salari. El nou convenicol.lectiu no té en compte abonament pel concepte«antiguitat». Li serà aplicable el conveni col.lectiu,però se li mantindrà la millor condició retributiva, és adir, se li abonarà el 5 % del salari en concepte d’an -tiguitat.
Principi d’irrenunciabilitat de drets
Els treballadors no poden renunciarals drets que les normes els reco-neixen.
Si un treballador signa en el seu contracte que en casd’acomiadament no recorrerà a la justícia, aquestaclàusula serà nul.la.
EX
EM
PLE Segons el conveni col.lectiu aplicable a una treballadora de la categoria
oficial de primera, li correspon un sou mensual de 1 200,00 euros.
Tanmateix, la Maria ha renunciat en el seu contracte al sou establert en elconveni col.lectiu aplicable i accepta un sou de 900,00 euros mensuals.
— Vegem si aquesta renúncia és possible.
No, no és possible. Això comportaria renunciar a un dret de la treballadora.Per tant, en aplicació del principi d’irrenunciabilitat de drets, a aquesta tre-balladora hauran de pagar-li 1 200,00 euros mensuals.
� Vegeu SUPÒSIT 3.
3.2. PRINCIPIS D’APLICACIÓ DEL DRET LABORALAmb la finalitat de protegir els treballadors i treballadores, existeixenuns principis especials d’aplicació i interpretació del Dret Laboral.
PROCEDIMENT DE CONSULTA I APLICACIÓ DE LA NORMATIVA LABORAL
FASES DEL PROCEDIMENT
DESCRIPCIÓ EXEMPLE
1. Identificació de l’element de consulta
Un cop analitzat el supòsit, s’ha d’iden-tificar l’aspecte sobre el qual necessi-tem trobar la normativa reguladora.
Permís laboral per naixement de fill.
2. Localització de la font i de la norma corresponent
Podem fer ús dels manuals jurídics queexisteixin en la biblioteca, CD-ROM jurí-dics i pàgines web d’índole jurídica.
Els manuals jurídics disposen de diver-sos índexs que resulten de molta utilitat:
• Índex sistemàtic. Indica les dife-rents normatives que recull el manual.
• Índex cronològic. S’exposen lesnormatives per dates de publicació.
• Índex analític. Es mostren els ele-ments de consulta o aspectes regu-lats.
En l’ús de pàgines web és molt útil l’op-ció «Cercar».
Si fem servir un manual jurídic, podem localit-zar l’element de consulta «Permisos» en l’ín-dex analític que ens remet a l’article 37.3.b del’Estatut dels Treballadors.
El conveni col.lectiu aplicable a aquest cas ésel de Grans magatzems i regula el permís en elseu art. 38.D. Podem aconseguir el convenien http://convenios.juridicas.com o bé enwww.gencat.cat/treball.
El contracte de treball no indica res sobre això.
3. Lectura i anàlisi de la norma
S’ha de fer la lectura i l’anàlisi de l’arti-culat que recull la norma que s’ha d’a-plicar al supòsit.
Art. 37.3.b: «El treballador, previ avís i justifica-ció, es podrà absentar del treball amb dret aremuneració per [...] dos dies pel naixementde fill».
Art. 38.d del conveni col.lectiu: «... tindrà dreta tres dies en els casos de naixement de fill...».
4. Interpretació i aplicació de la norma amb relació al supòsit
Resolució del supòsit mitjançant la in-terpretació i l’aplicació de la norma ade-quada.
Com que el conveni millora el que s’estableixcom a norma mínima, en cas de naixement defill el treballador tindrà dret a tres dies de per-mís remunerat. Haurà d’avisar i presentar lajustificació del naixement.
EX
EM
PLE
c
En una fusteria volen contractar un menor de 14 anys.Vegem si això és possible.
Seguim el procediment de consulta i aplicació de lanormativa laboral.
1. Identificació de l’element de consulta: capacitat decontractar menors d’edat.
2. Localització de la font i de la norma corresponent:art. 7.b i 6.4 del R. Decret Legislatiu 1/1995, de24 de març. Es pot localitzar en http://noticias. juridicas.com o bé a www.gencat.cat/treball
3. Lectura i anàlisi de la norma: art. 7.b: «Podran contractar: [...] els menors de 18 i més grans de 16 anys, que visquin de forma independent, ambconsentiment dels seus pares o tutors, o amb auto-rització de la persona o institució que els tingui alseu càrrec». Art. 6.4: «La intervenció de menors de16 anys en espectacles públics només els auto -ritzarà en casos excepcionals l’autoritat laboral».
4. Interpretació i aplicació de la norma amb relació alsupòsit: com que no es tracta d’un espectacle pú-blic, no és possible la contractació d’un treballadormenor de 16 anys.
3.3. COM HEM DE CONSULTAR LA NORMATIVA LABORAL
Per a resoldre un supòsit jurídic, cal seguir un procediment de consul-ta i aplicació de la normativa laboral adequada al cas.
Per saber-ne mésEn matèria de Seguretat So-cial, el Ministeri de Treball i Im-migració compta amb la Tre-soreria General de la SeguretatSocial i les Entitats Gestoresde la SS que estudiarem ambprofunditat en la unitat 6.
Les Direccions provincials delMinisteri de Treball i Immigra-ció es troben actualment inte-grades en les Subdelegacionsdel Govern.
Aquestes són les pàgines webdels organismes tractats enaquest apartat:
www.sepe.es
www.mtin.es/fogasa/
www.mtin.es/ITSS/web/ca/
www.insht.es
www.redtrabaja.es
EX
EM
PLE Una empresa no ha adoptat les pertinents mesures de seguretat en el tre-
ball. Vegem si controlar-ho és competència dels funcionaris de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball i, si s’escau, proposar unasanció.
No, és competència de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).
ORGANISMES ESPECIALITZATS DEL MINISTERI DE TREBALL I IMMIGRACIÓ
Inspecció de Treballi Seguretat Social (ITSS)
Compleix funcions d’informació, assessorament, vigilància delcompliment de l’ordenament social i proposta de sanció a l’auto-ritat corresponent.
Exemple. Un Inspector de Treball i Seguretat Social visita unaempresa i comprova que hi ha treballadors sense contracte isense estar donats d’alta en la Seguretat Social, per la qualcosa aixeca una acta d’infracció.
Institut Nacional de Seguretat i Higiene enel Treball(INSHT)
És l’òrgan cientificotècnic especialitzat de l’Administració Gene-ral de l’Estat que té com a missió l’anàlisi i l’estudi de les condi-cions de seguretat i salut en el treball, així com la promoció i elsuport a la millora d’aquestes condicions. Per a fer-ho, ha d’es-tablir la cooperació necessària amb els òrgans de les comuni-tats autònomes amb competència en aquesta matèria.
Exemple. L’INSHT realitza i publica un estudi sobre càrregamental de treball: pautes facilitadores de l’activitat cognitiva.
Servei Públic d’OcupacióEstatal (SPEE o INEM)
Òrgan especialitzat encarregat de la gestió de l’ocupació, re-gistre de contractes de treball, gestió de les prestacions per des -ocupació, gestió de subvencions d’ocupació a les empreses...
Exemple. Una empresa tramita una oferta de treball a través de l’oficina de l’SPEE. Un treballador el contracte del qual s’haextingit tramita la sol.licitud de prestació per desocupació a l’ofi-cina de l’SPEE.
Fons de Garantia Salarial (FOGASA)
Òrgan especialitzat encarregat d’abonar als treballadors els sa-laris i indemnitzacions pendents de pagament per declaraciód’insolvència o procediment concursal de l’empresa.
Exemple. Un treballador al qual l’empresa, que ha obtingut ladeclaració d’insolvència, li deu 5 mesos de salari sol.licita alFOGASA que li aboni la part que legalment li correspongui.
3.4. ADMINISTRACIÓ LABORALL’Administració laboral desenvolupa la política laboral mitjançant dife-rents organismes:
• El Ministeri de Treball i Immigració és el que gestiona les polítiquesestatals en matèria de relacions laborals, ocupació i gestió de la Se-guretat Social. Per a fer-ho compta amb organismes especialitzats.
• Les Conselleries d’Ocupació o Treball de les comunitats autòno-mes gestionen les competències que els han estat transferides.
En l’esquema següent es mostren els organismes especialitzats quedepenen del Ministeri de Treball i Immigració.
PLE La Inspecció de Treball i Seguretat Social comprova que una empresa
abona un salari menor a les dones, tot i que ocupin el mateix lloc que els homes. Argumenta si l’empresari ha comès una infracció i indica, sis’escau, l’import de la multa que podrà proposar a l’autoritat laboral laITSS.
Seguim el procediment de consulta i aplicació de la normativa laboral:
1. Identificació de l’element de consulta: discriminació, infracció i sanció enl’ordre social.
2. Localització de la font i de la norma corresponent: arts. 8.12 i 40.1.c delR. Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost. La podem localitzar enhttp://noticias.juridicas.com.
3. Lectura i anàlisi de la norma: art. 8.12: «Són infraccions molt greus [...]Les decisions unilaterals de l’empresa que impliquin discriminacionsdesfavorables [...] per circumstàncies de sexe...». Art. 40.1.c: «Quantia de les sancions: [...] Les molt greus, en el seu grau mínim, de 6 251 a25 000 €; en el seu grau mitjà, de 25 001 a 100 005 €; i en el seu graumàxim, de 100 006 a 187 515 €».
4. Interpretació i aplicació de la norma amb relació al supòsit: pagar menysa les dones per la mateixa feina és una discriminació que comporta una infracció molt greu, de la qual es derivarà una multa amb una quan-tia entre 6 251 i 187 515 €.
QÜ
ESTI
ON
S Indica quina és la normativa bàsica en matè-ria laboral.
En www.boe.es/aeboe/consultas/enlaces/constitucion.php consulta la Constitució es-panyola i busca el contingut dels articles dela Constitució esmentats en la taula de fontsinternes del Dret Laboral.
Argumenta si són o no directament aplicablesels convenis de l’OIT.
Analitza si un treballador pot o no renunciar al descans setmanal.
Descriu en què consisteix el principi de nor-ma més favorable i posa’n un exemple.
Poden obligar els treballadors a afiliar-se a undeterminat sindicat?
— Raona-ho consultant la Llei Orgànica de Llibertat Sindical en www20.gencat.cat/docs/Adjucat/Documents/ARXIUS/lo11_1985lls.pdf.
Indica quina és la funció de l’Administració la-boral.
Enumera disposicions legals importants delDret Laboral diferents de l’Estatut dels Treba-lladors.
Enumera els principis d’aplicació del Dret La-boral.
34�
33�
31@
32
30
29
28
27
26 En la Llei Orgànica 3/2007 s’insta a la promo-ció de la igualtat en la negociació col.lectiva.Busca l’article concret d’aquesta llei.
— Localitza el conveni col.lectiu del teu sec-tor i busca-hi mesures que comportin lapromoció de la igualtat.
Esbrina en què consisteix la Llibertat Sindical.
Busca en la legislació vigent (matèria de polí -tica social, condicions de treball), en http://eur-lex.europa.eu/es/index.htm, la Directi-va 2003/88/CE del Parlament Europeu rela -tiva a determinats aspectes de l’ordenaciódel temps de treball.
— Identifica quin és el període consideratnocturn segons aquesta norma.
Tot i que la Xina és membre de l’OIT, no té ra-tificats els mateixos convenis que l’Estat es-panyol. Concretament, la Xina no ha ratificatels convenis C1, C3, C6, C30, C87, C95,C102, C131, C132 i C154. Com afecta aquestfet a l’Estat espanyol? Raona la teva resposta.Pots buscar informació en la pàgina web se-güent: www.ilo.org/ilolex/spanish/index.htm
Una empresa de mecanitzat mai no contractadones. Analitza la seva conducta des del puntde vista moral i legal.
Sabies que...?Els drets i els deures laboralsestan recollits fonamentalmenten la Constitució espanyola i en l’Estatut dels Treballadors.
Drets
Drets i deures del treballador
Drets i deures de l’empresari
Beneficis en les noves organitzacions
• Drets bàsics.
• Drets de la relació laboral
Deures
Deures• Treballar amb diligència ibona fe.
• Complir les mesures de se-guretat i higiene.
• Complir les ordres de l’em-presari.
• No realitzar competènciadeslleial a l’empresa.
• Ajudar a millorar la pro-ductivitat.
• Complir el que s’ha acor-dat en el contracte.
Potestats
• Poder de direcció:
— Poder ordinari.
— Poder extraordinari iusvariandi (dret a variar).
• Poder disciplinari.
• Respectar els drets delstreballadors.
• Complir la normativa la-boral en tots els seus as-pectes: contractació, Se-guretat Social, altres.
DRETS I DEURES LABORALS
Amb l’estudi d’aquest apartat reconeixerem i valorarem els drets i deures dels treballadors, els deures i potestats dels empresaris, comtambé els beneficis que reporten als treballadors les noves organitza-cions.
En l’esquema següent presentem el contingut d’aquest apartat.
4 Drets i deures laborals
UT1
. Q
uines
llei
s reg
eixe
n le
s rel
acio
ns la
bora
ls?
28
INCO
RPO
RACI
Ó A
L TRE
BALL
• Horari flexible.• Salari mixt: fix i variable.• Beneficis socials: ajuda de
El treballador té llibertat a l’hora de decidir el treball o professió a què esdedicarà. No podrà ser obligat contra la seva voluntat.
Lliure sindicació El treballador és lliure per afiliar-se al sindicat que desitgi o no afiliar-se acap sindicat.
Negociació col.lectiva Els treballadors poden establir les condicions de treball mitjançant la ne -gociació entre els seus representants i l’empresari o els seus representants.
Adopció de mesures de con-flicte col.lectiu
Dret a adoptar mesures col.lectives per defensar els seus interessosen el marc de les relacions laborals. La mesura extrema fóra precisament la vaga.
Vaga Mesura de pressió dels treballadors, adoptada col.lectivament, que consisteix a deixar de treballar a fi que l’empresari accepti les seves con -dicions.
Reunió Dret a reunir-se en assemblea complint amb els requisits establerts.
Participació en l’empresa Dret a participar en l’empresa a través dels seus òrgans de representació.
Ocupació efectiva L’empresari ha d’assignar al treballador un lloc de treball, unes funcions,unes tasques i posar a la seva disposició els mitjans adequats per a dur-les a terme.
Dre
ts d
e la
rel
ació
labo
ral
Promoció i formació professio-nal en el treball
Comporta el dret a ascendir en l’empresa, d’acord amb el que està establerten el conveni d’aplicació, com també el dret a permisos per assistir a exà-mens i prioritat en l’elecció de torn quan es cursen estudis per a l’obtencióde títols professionals i acadèmics.
Tracte igual i no discriminatori Dret a no ser discriminats directament o indirectament per a l’ocupació,o un cop empleats, per raons de sexe, estat civil, edat dins dels límits mar-cats per la llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua, dins de l’Estat espanyol.
Integritat física i adequada polí-tica de seguretat i higiene
L’empresari ha de vetllar per la salut i la integritat dels treballadors. Per a fer-ho, ha d’adoptar les mesures oportunes de seguretat i higiene, i posar ala seva disposició els mitjans de protecció.
Respecte de la seva intimitat iconsideració a la seva dignitat
L’empresari ha de guardar el respecte per la dignitat del treballador sense quepugui ser objecte de tractes vexatoris o humiliants.
Descans i percepció puntual dela remuneració pactada o legal-ment establerta
El treballador té dret a un descans anual, setmanal, entre jornades i dinsde la pròpia jornada. De la mateixa manera té dret a cobrar el seu salari en les dates establertes o pactades (ho veurem en la UT 2).
Exercici individual de les ac-cions derivades del contractede treball
En cas d’incompliments per part de l’empresari, pot reclamar davant la jurisdicció laboral.
Tots els altres que es derivin delcontracte de treball
Podrà exercitar els drets que, sense ser reconeguts per les lleis ni els con-venis, es trobin recollits en el seu contracte de treball.
� Vegeu SUPÒSIT 4.
4.1. DRETS I DEURES DEL TREBALLADOREn les taules següents s’indiquen els diferents drets i deures dels treba-lladors.
Complir amb les obligacions concre-tes del seu lloc de treball, d’acordamb les regles de la bona fe i la di-ligència.
Actuar de bona fe comporta no divulgar els secrets relatius a l’empresa,desenvolupar la feina amb honestedat i fidelitat, no percebre gratificacionsdels clients...
Amb diligència implica dur a terme la feina amb la cura i la rapidesa sufi-cient per a obtenir el rendiment adequat.
Complir les mesures de seguretat i hi-giene.
Han de fer ús dels mitjans de protecció que els proporcioni l’empresa i respectar les mesures de seguretat i higiene adoptades per aquesta.
Complir les ordres i instruccions del’empresari en l’exercici regular de lesseves facultats directives.
Han de complir les ordres que els doni l’empresari o la persona en quiaquest delegui en relació amb la feina. En general, han de complir les ordres i reclamar després si no hi estan d’acord. Poden desobeir-les quansiguin manifestament il.legals o comportin un dany, risc o perjudici greu i irremeiable.
No realitzar competència deslleial enl’empresa.
No desenvolupar activitats que interfereixin amb les de l’empresa quan resultin contràries a les exigències de la bona fe o quan es pacti la plena dedicació.
Contribuir a la millora de la producti -vitat.
Contribuir perquè la quantitat i la qualitat del que s’ha produït siguin ma-jors i millors. En els convenis col.lectius s’estableixen les condicions deproductivitat.
Complir el que està acordat en el con-tracte de treball.
Per exemple, el pacte de no competència un cop extingit el contracte, o el pacte de permanència en l’empresa quan hagi rebut una especialit -zació professional.
EX
EM
PLE En una empresa, el comitè
d’empresa pretén reunir elstreballadors en assemblea i dur a terme una votació amà alçada per tal d’adoptaracords que afecten el con-junt dels treballadors.
— Seria vàlida la votació?
1. Coneixement de drets ideures de treballadors i empresaris. Estem da-vant del dret de reunió(dret a reunir-se en as-semblea complint ambels requisits establerts).
2. Interpretació dels drets i deures de treballadors i empresaris. Per a l’exercici del dret de reunió que es desenvolupa en assemblea, s’han derespectar els requisits establerts en la normativa vigent.
3. Recerca i interpretació de la normativa corresponent. Art. 80 del ReialDecret Legislatiu 1/1995, de 24 de març (ET): «Quan se sotmeti al’assemblea per part dels convocants l’adopció d’acords que afectin el conjunt dels treballadors, es requerirà per a la validesa d’aquests elvot favorable personal, lliure, directe i secret...».
Poder de direcció ordinari. Correspon a l’empresari, o persona en qui aquest delegui, decidir sobre l’organitza-ció de l’empresa, i dictar les ordres i les instruccions sobre com, on i quan s’han de desenvolupar les tasques, com també establir les mesures oportunes per a controlar-ne la realització. Aquest poder de direcció es concreta en:
• Facultat per decidir l’estructura organitzativa de l’empresa.
• Facultat per dictar ordres i instruccions per al compliment de la prestació de treball.
• Facultat per controlar el compliment de la prestació de treball.
Exemple. En una empresa l’empresari decideix crear els Departaments de Producció, Vendes i Administració, i nomena les persones que ocuparan les diverses prefectures, als quals els concedeix poder de decisió en la seva àrea. El cap del Departament de Producció estableix el control mitjançant la presa de temps de l’execució detasques.
Poder de direcció extraordinari o ius variandi (dret a variar). És una manifestació especial del poder de direccióque comporta la possibilitat que l’empresari variï unilateralment les característiques de la prestació.
Exemple. Assignar a un treballador funcions d’una categoria professional diferent d’aquella per a la qual se’l va contractar.
Poder disciplinari. És la facultat de l’empresari per sancionar els incompliments del treballador. En els conveniscol.lectius s’acostuma a fixar la qualificació de les faltes en lleus, greus i molt greus, com també les sancions, que poden anar des de la simple amonestació fins a l’acomiadament.
Límits al poder disciplinari:
• No es poden imposar sancions que comportin multa d’haver (reducció del sou). Sí que es permet la suspensió defeina i sou.
• No es poden imposar sancions que comportin reducció dels períodes de descans.
Exemple. En l’art. 52 del Conveni col.lectiu de la Banca s’indica quines es consideren faltes greus, i en l’art. 54.b.1,que les faltes greus es podran sancionar amb la suspensió de feina i sou de fins a vint dies.
DEURES I LA SEVA DESCRIPCIÓ
Respectar els drets dels treballadors. Correspon a l’empresari respectar els drets dels treballadors.
Exemple. Els ha de proporcionar una ocupació efectiva; no els ha d’exigir l’afiliació o no a un sindicat, els ha de pro-porcionar una igualtat de tracte i els ha de facilitar els mitjans de protecció i les mesures de seguretat necessàries...
Complir la normativa laboral en tots els seus aspectes. Correspon a l’empresari complir la normativa en matè-ria de contractació, Seguretat Social, seguretat, dur els llibres obligatoris...
Exemple. L’empresari no pot adoptar decisions que comportin la desigualtat de tracte entre treballadors, ja queaquests tenen dret al tracte igual i no discriminatori.
EX
EM
PLE
c
Davant d’un incompliment d’un treballador, un empre-sari pretén sancionar-lo traient-li vacances.
— És legal la mesura adoptada?
Analitzem la situació:
1. Coneixement de drets i deures de treballadors iempresaris. Estem davant del poder disciplinari del’empresari.
2. Interpretació dels drets i els deures de treballadorsi empresaris. El poder disciplinari té límits. No es
poden imposar sancions que comportin una reduc-ció dels períodes de descans.
3. Recerca i interpretació de la normativa corres -ponent. Art. 58.3 del Reial Decret Legislatiu1/1995, de 24 de març (ET): «No es podran im -posar sancions que consisteixin en la reducció dela durada de les vacances o cap altra minora-ció dels drets al descans del treballador o multa d’haver».
Per tant, no és legal la mesura adoptada.
4.2. POTESTATS I DEURES DE L’EMPRESARIEn la taula següent es detallen les potestats i els deures dels empresaris.
4.3. BENEFICIS PER ALS TREBALLADORS EN LES NOVES ORGANITZACIONS
Les noves organitzacions productives estan afavorint el concepte d’em-presa flexible amb nous sistemes retributius.
Aquesta flexibilitat es pot observar en un horari d’entrada i sortida flexible,que adopta el treballador per tal de conciliar la seva vida laboral i familiar.
També en els beneficis socials: ajuda a guarderia, plans de pensió com-partits, compra en condicions avantatjoses, assegurances gratuïtes, tiquet per a restaurant.
El nou sistema retributiu suposa una part fixa del salari basat en lescompetències i els coneixements, i una altra part variable, relacionadaamb el rendiment assolit pel treballador.
Per saber-ne mésA fi de permetre la concilia-ció de la vida laboral i familiardels treballadors, s’han adop-tat mesures legislatives. Con-cretament, la Llei 39/1999, de5 de novembre, per a pro-moure la conciliació de la vidafamiliar i laboral de les perso-nes treballadores. També, laLlei Orgànica 3/2007, de 22de març, per a la igualtat efec-tiva d’homes i dones.
� Vegeu SUPÒSIT 5.
EX
EM
PLE Una empresa permet l’entrada entre les 8.30 i les 9.00 hores, i la sortida
entre les 14.30 i les 15.00 hores. El sistema informàtic controla el saldo po-sitiu a favor del treballador, per la qual cosa aquest decideix cada dia laseva hora d’entrada i de sortida en funció dels seus interessos.
QÜ
ESTI
ON
S Analitza si és legal que una empresa decideixino contractar persones que estiguin casades.
Ha de complir el treballador qualsevol ordreque li doni l’empresari? Raona la teva res -posta.
Descriu en què consisteix actuar de bona fe i actuar amb diligència.
Analitza si el treballador està obligat a utilitzarels mitjans de protecció i observar les mesu-res de seguretat.
Podria una empresa sancionar un treballadoramb una reducció de sou? Raona la teva res-posta.
Explica en què consisteix el poder de direccióordinari i el ius variandi.
Estan aportant nous beneficis per als treba-lladors les noves organitzacions productives?Raona la teva resposta.
46
45
44
43
42
41
40 Enumera els drets i les obligacions dels tre-balladors.
Elabora un esquema amb les potestats del’empresari, les seves facultats i els seus límits.
Localitza en http://noticias.juridicas.com laLlei 39/1999, de 5 de novembre, i respon lespreguntes següents: a) quines normes hamodificat la Llei 39/1999 i per què; b) aquestanorma afecta els funcionaris?
Localitza en http://noticias.juridicas.com laLlei Orgànica 3/2007, de 22 de març, i res-pon les preguntes següents:
a) Quin és l’objecte d’aquesta llei?
b) Argumenta, d’acord amb el que estableixaquesta llei, si la no-contractació per partd’una empresa de dones embarassadesconstitueix una discriminació per raó desexe i, per tant, és sancionable com a fal-ta molt greu.
Entre les següents relacions de treballdistingeix les que reuneixen els requi-sits de la prestació de treball de la rela-ció laboral. Determina si són relacionslaborals, no laborals o excloses o rela-cions laborals especials:
a) Paleta d’una empresa constructora.
b) Persona al servei de la llar familiar.
c) Feines a títol d’amistat.
d) Funcionaris públics.
SUPÒSIT 1 LA RELACIÓ LABORAL
Ordena les normes següents segons laseva jerarquia normativa. Indica si éspossible derogar una Llei Ordinària ambun Reial Decret.
a) Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
b) Reial Decret.
c) Reial Decret Legislatiu, text refós dela Llei de l’Estatut dels Treballadors.
d) Llei Orgànica de Llibertat Sindical.
SUPÒSIT 2 JERARQUIA NORMATIVA
A un treballador li resulten aplicablesdos convenis col.lectius diferents. En elconveni 1 té dret a un sou mensual de850,00 € i quatre pagues extraordinà-ries a l’any de 850,00 €. En el conveni 2té dret a un sou mensual de 900,00 € idues pagues extraordinàries a l’any de900,00 €.
— Quin conveni li hem d’aplicar?
SUPÒSIT 3 PRINCIPIS D’APLICACIÓ DEL DRET LABORAL
Un empresari al qual li comença a caure malament un treballador (oficial de primera administratiu), li assigna aaquest treballador un despatx on no disposa d’ordinador ni màquina d’escriure, i tampoc no li assigna cap tasca.
— Pot fer això l’empresari?
SUPÒSIT 4 DRET D’OCUPACIÓ EFECTIVA
SOLUCIÓ
En aplicació del principi de norma més favorable, li hem d’aplicar elque resulta més favorable en la seva quantia anual.
Conveni 1: 850,00 � 16 � 13 600 €
Conveni 2: 900,00 � 14 � 12 600 €
Per tant, se li aplicarà el que s’estableix en el conveni número 1.
SOLUCIÓ
Segons la jerarquia normativa, s’establiria aquest ordre:
1r Llei Orgànica de Llibertat Sindical.
2n Llei de Prevenció de Riscos Laborals i Reial Decret Legislatiu, textrefós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors.
3r Reial Decret.
No és possible derogar la Llei Ordinària amb un Reial Decret, ja que ésd’inferior rang i, segons el principi de jerarquia normativa, les normesnomés poden ser derogades per altres del mateix rang o superior.
SOLUCIÓ
Les relacions a), b) i d) reuneixen els requisits (personal, voluntària,per compte d’altri, retribuïda i dependent). La c) no els reuneix, pel fetde ser una relació no retribuïda.
La a) constitueix una relació laboral normal. La b) és una relació labo-ral especial, a causa de les característiques especials del lloc en elqual es desenvolupa la funció: la llar familiar. La c) i la d) són relacionsno laborals o excloses. La c) està exclosa perquè no té retribució i lad), pel desenvolupament de la funció pública.
A la relació a) se li aplica el Dret Laboral. A la relació b) se li aplica lanorma laboral específica i supletòriament el Dret Laboral. Les rela-cions c) i d) es regeixen per normes no laborals.
Una empresa està utilitzant uns mitjans de protecció ineficaços en treballs perillosos, però més barats que els ade-quats. Rep la visita de l’inspector de Treball i Seguretat Social.
— Argumenta les decisions que pot adoptar l’inspector.
SOLUCIÓ
Seguim el procediment de consulta i aplicació de nor-mes.
1. Identificació de l’element de consulta. Proteccióeficaç en matèria de seguretat. Sancions.
2. Localització de la font i de la norma corresponent.Art. 14.1 i 43.1 de la Llei 31/1995, de 8 de novem-bre, art. 12.16.f i 40.2.b del Reial Decret Legisla-tiu 5/2000, de 4 d’agost.
3. Lectura i anàlisi de la norma. Art. 14.1: «Els treba -lladors tenen dret a una protecció eficaç en matèriade seguretat i salut en el treball. Aquest dret com-porta l’existència d’un correlatiu deure de l’empre-sari de protecció dels treballadors davant dels ris-cos laborals». Art. 43.1: «Quan l’Inspector de Treball i SS comprovi l’existència d’una infracció en la nor-mativa de prevenció de riscos laborals, requerirà al’empresari per a la compensació de les deficiènciesobservades, tret que per la gravetat dels riscos pro-
cedís acordar la paralització prevista en l’art. 44.Tot això sense perjudici de la proposta de sanciócorresponent en el seu cas». Art. 12.16.f: «Són in-fraccions greus les que comportin incomplimentsde la normativa de prevenció de riscos laborals,sempre que aquest incompliment creï un risc greuper a la integritat física [...] dels treballadors, espe-cialment en matèria de [...] mesures de protecciócol.lectiva o individual». Art. 40.2.b: «Les infraccionsen matèria de prevenció de riscos laborals se san-cionaran: b) les greus, amb multa, en el seu grau mínim, de 2 046 a 8 195 €, en el seu grau mitjà de8 196 a 20 490 €, i en el seu grau màxim, de 20 491a 40 985 €».
4. Interpretació i aplicació de la norma amb relació alsupòsit. L’inspector pot acordar la paralització deles tasques fins que els treballadors disposin dels mitjans de protecció adequats, i proposar una san-ció entre 2 046 i 40 985 €.
SOLUCIÓ
A simple vista ens adonem que l’empresari està con-culcant un dret del treballador (el dret a l’ocupacióefectiva). Ara ho argumentarem seguint el procedimentde consuta i aplicació de normes.
1. Identificació de l’element de consulta. Dret d’ocu-pació efectiva.
2. Localització de la font i de la norma corresponent.Art. 4.2.a del R. Decret Legislatiu 1/1995, de 24de març.
3. Lectura i anàlisi de la norma. Art. 4.2.a: «En la rela-ció de treball, els treballadors tenen dret [...] a l’ocu-pació efectiva.»
4. Interpretació i aplicació de la norma amb relació alsupòsit. El treballador té dret a l’ocupació efectivaque suposa que ha de tenir assignades unes tas-ques i disposar dels mitjans adequats per a dur-lesa terme.
Quina és la mesura més in-novadora per a afavorir laconciliació de la vida per-sonal, familiar i laboral, es-tablerta en la Llei Orgàni-ca 3/2007?
— Valora la importànciadel reconeixement d’a-questa mesura.
SUPÒSIT 5 CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL I FAMILIAR
SOLUCIÓ
Tal com s’indica en l’EXPOSICIÓ DE MOTIUS de la Llei Orgànica 3/2007, la me-sura més innovadora per a afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i la-boral és el permís de paternitat de 13 dies de durada, ampliable en cas de partmúltiple en dos dies més per cada fill o filla a partir del segon.
És molt important l’establiment d’aquesta mesura, ja que contribueix a un repar-timent més equilibrat de les responsabi litats familiars.
Un advocat, des del seu despatx, porta els assumptes ju-rídics d’una gran empresa. Per aquest motiu, els facturaunes quantitats mensuals.
— Analitza, segons els requisits de la prestació de treballde la relació laboral, davant de quin tipus de relació detreball ens trobem.
Entre les següents relacions de treball distingeix les quereuneixen els requisits de la prestació de treball de la re-lació laboral i digues el tipus de relació que és.
a) Auxiliar administratiu d’una gestoria.
b) El fill, que conviu amb els pares, i fa encàrrecs per al’empresa familiar, sense retribució.
c) Tennista professional.
Descriu, ajudant-te d’un esquema, el grau de parentiu entre una persona i la seva sogra.
Busca en l’opció «Notícies» del cercador Google (www.google.es) relacions de conflicte en un determinat àmbitprofessional.
— Determina quins són els grups professionals que in-tervenen i en quina dimensió es desenvolupen les relacions.
Digues si és possible derogar amb un Reial Decret Llei elque està establert en un Reial Decret Legislatiu.
Busca en la base de dades del Diari Oficial de la Genera -litat de Catalunya una Llei Ordinària (apareix simplementcom a Llei), un Reial Decret Llei i un Decret.
Ordena les normes següents segons la seva jerarquianormativa: Ordre Ministerial, Constitució, Reial Decret,Llei Orgànica, costum, Reial Decret Llei.
En una llei s’estableixen multes per fumar en espais pú-blics, i en una Ordre Ministerial s’estableixen quanties inferiors per a aquestes multes.
— Raona quina d’elles s’ha d’aplicar.
Busca un Reial Decret Legislatiu i determina quin va ser el procediment per a autoritzar l’Executiu.
L’ET estableix, en cas d’acomiadament disciplinari, unaindemnització de 45 dies de salari per any treballat.
Si el treballador cobra un salari diari de 30,00 € i dues pa-gues extraordinàries a l’any, cadascuna de 30 dies delsalari diari, quina és la indemnització per un any treballat?
— Argumenta el principi aplicat.
Dos treballadors han d’elegir torns i tots dos volen el tornde matí, l’un argumenta que és el que té més antiguitat i, l’altre, que estudia en un Cicle Formatiu que noméss’imparteix a les tardes. Qui tindrà prioritat?
11@
3. EL DRET LABORAL
2. EL DRET
9@★
6@
4�★@
8�
7�
3�
2�
10
5
1
1. LA RELACIÓ LABORAL L’art. 37.3.a de l’ET estableix el dret a 15 dies de permísen cas de matrimoni. El conveni col.lectiu aplicable esta-bleix 20 dies de permís.
— Quin s’aplicarà? Per què?
Un treballador renuncia al descans setmanal, per la qualcosa accepta treballar cada dia.
— Determina si aquesta renúncia és possible aplicant elprincipi adequat.
Seguint el procediment de consulta i aplicació, indica elsdies de permís retribuït per hospitalització d’un germà,sense haver de desplaçar-se per aquest motiu.
En una empresa existeixen dos torns de treball (matí i tarda). Un treballador que cursa l’ESA (Educació Se-cundària d’Adults) a les tardes, presenta un certificat isol.licita el torn de matí. L’empresa li respon que han elegit el torn de matí altres treballadors amb més anti -guitat.
— Analitza i valora aquesta situació tenint en compte elsdrets laborals.
Una empresa ofereix un horari flexible i beneficis socials.Indica quins poden ser aquests beneficis i en què potconsistir l’horari flexible, i valora’ls.
Un empresari pretén sancionar una treballadora reduint el seu descans setmanal. És possible aquesta sanció?
Un empresari ha establert que els treballadors han deportar una targeta magnètica que els permeti controlar si estan o no en l’empresa. És això facultat de l’empre -sari?
Busca notícies en les quals un empresari hagi exercit elseu poder disciplinari.
12�
4. DRETS I DEURES LABORALS
18★
19@★
14@★
17�
13�
15
16
INCO
RPO
RACI
Ó A
L TRE
BALL
35
UT1
. Q
uines
llei
s reg
eixe
n le
s rel
acio
ns la
bora
ls?
SUPÒSIT DE SÍNTESI
En una empresa, han ascendit la Lluïsa a cap deComptabilitat. En Manel (comptable de l’empresa)considera que ell té més mèrits, per la qual cosa es nega a acceptar les ordres de la Lluïsa. Responaquestes qüestions:
a) Manté en Manel amb l’empresa una relació labo-ral exclosa o laboral especial?
b) Ha d’acceptar les ordres de la Lluïsa en relacióamb la seva feina?
c) Poden acomiadar en Manel si no compleix lesordres de la Lluïsa?
d) A través de quin organisme podria aquesta em-presa canalitzar les seves ofertes d’ocupació?
e) Si aquesta empresa no ha adoptat les mesuresde seguretat adequades, quin organisme podriaproposar una sanció?
Requisits de la relació laboral: la prestació de treball ha de ser: personal, voluntària, per compte d’altri, retribuïda i dependent.
Relació no laboral o exclosa � s’aplica � Altres normes
Relació laboral especial � s’aplica � Norma laboral especial i supletòriamente el Dret Laboral general
DimensióÀmbit professional Elements
Relacions
PúblicClassificació Amb naturalesa mixta: el Dret LaboralPrivat
Poder legislatiu
Fonts materials Poder executiuÒrgans administratius de rang inferiorCol.lectivitats de persones
Lleis en sentit estricteFonts generals La Llei Normes amb rang de lleidel Dret Fonts formals Reglaments
El costumEls principis generals del Dret (PGD)
Jerarquia � 1r Llei � 2n Costum � 3r PGD
Disposicions legals i reglamentàriesFonts Convenis col.lectiusinternes Contracte de treball
Costum laboralFonts del Dret Laboral Reglaments comunitaris
Fonts Directives comunitàriesexternes Convenis de la OIT
Tractats o convenis internacionals (bilaterals o multilaterals)
Principi de norma mínimaPrincipi pro operario o in dubio pro operario
Principis d’aplicació del Dret Laboral Principi de norma més favorablePrincipi de la condició més beneficiosaPrincipi d’irrenunciabilitat de drets
1r Identificació de l’element de consultaProcediment de consulta 2n Localització de la font i de la norma corresponentde la normativa laboral 3r Lectura i anàlisi de la norma
4t Interpretació i aplicació de la norma amb relació al supòsit
Organismes especialitzats:Administració Laboral Inspecció de Treball i Seguretat SocialMinisteri de Treball i Immigració Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el TreballConselleries d’Ocupació o Treball Servei Públic d’Ocupació Estatalde les comunitats autònomes Fons de Garantia Salarial
Complir la normativa laboral
BàsicsDrets Respectar Deures
De la relació laboralTreballadors
Poder de direcció
Empresari
Deures Exigir, controlar i sancionar PotestatsPoder disciplinari
Beneficis per als treballadorsHorari flexible
en les noves organitzacions Beneficis socials: ajuda a guarderia, plans de pensió compartits, compra en condicions avantatjoses, assegurances gratuïtes, tiquets per a restaurant
* Al final del llibre trobaràs les solucions de l’autoavaluació. Comprova si has respost correctament. Si no ha estat així, no et preocupis, revisa la unitati torna-ho a intentar.
1
UN
ITAT
INCO
RPO
RACI
Ó A
L TRE
BALL
37
UT1
. Q
uines
llei
s reg
eixe
n le
s rel
acio
ns la
bora
ls?
Els requisits de la prestació de treball de la relaciólaboral són:
a) Personal, voluntària, per compte propi, retri-buïda i dependent.
b) Personal, voluntària, per compte d’altri, retribuï-da i pendent.
c) Personal, voluntària, per compte d’altri, retri-buïda i dependent.
Digues si les relacions següents són laborals es-pecials o excloses. Justifica la teva resposta.
a) La relació de servei dels funcionaris públics.
b) El servei de la llar familiar.
c) Els estibadors portuaris.
d) Les feines efectuades a títol d’amistat.
Són subdivisions del Dret Públic:
a) Dret Processal, Dret Civil.
b) Dret Mercantil, Dret Financer.
c) Dret Administratiu, Dret Financer.
Digues si són vertaderes o falses les afirmacionssegüents. Justifica la teva resposta.
a) El Parlament i les col.lectivitats de personessón fonts formals del Dret.
b) El Reial Decret és una font material del Dret.
c) La Llei Orgànica, el Reial Decret Legislatiu i elcostum són fonts formals del Dret.
Ordena segons la seva jerarquia les normes jurídi-ques següents:
![NOVETATS EN LES LLEIS 39 i 40 [Sólo lectura] · PDF filenovetats en les lleis 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comÚ de les administracions pÚbliques i 40/2015,](https://static.documentos.tech/doc/80x56/5a8a86c47f8b9a78648be712/novetats-en-les-lleis-39-i-40-slo-lectura-en-les-lleis-392015-d1-doctubre.jpg)
