RECURSOS D’ECOLOGIA EMOCIONAL
PER A DOCENTS – Abril 2014 – N. 2
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
Treballant l’eix de l’autonomia...
LES RUTES PER CRÉIXER “Una ruta orienta però no obliga. Permet que escullis en quina direcció anar. L’Ecologia Emocional proposa unes rutes que són una bona guia per fer camí amb els nostres fills o alumnes.”
Jaume Soler & Mercè Conangla
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
RUTA 1: LA DIFERENCIACIÓ
El nostre camí no és el dels nostres fills i/o alumnes. Ells han de trobar el propi. La
nostra funció, com a pares i/o mestres, és exercir provisionalment de la seva cura, tutela
i educació però, en cap cas, viure la seva vida.
RUTA 2: DEL NO BROTA EL SÍ
Cal marcar de forma clara fins on es pot arribar. Com que no es tracta d’estar prohibint
contínuament, hem de reflexionar i escollir en quins aspectes invertim la nostra energia i
ser conseqüent en la seva aplicació.
RUTA 3: DEL ROL DE PARES/MESTRES I LA SEVA PERMANÈNCIA EN EL
TEMPS
Els adults són el model. Els infants necessiten punts de referència sòlids i marcs que
facilitin la seva estructura interior, unes pautes inicials que en el futur podran qüestionar,
modelar i canviar. L’autoritat dels pares i educadors és el fruit de la coherència personal.
Cada cop que un pare o mestre és incoherent perd autoritat.
Ser pare o educador és un rol a desenvolupar i, com a tal, no és quelcom escrit i
invariable. Aquest rol ha d’evolucionar a mesura que els nostres fills o alumnes creixen i
evolucionen.
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
RUTA 4: DE L’ACTIVITAT, ELS RITMES I EL REPÒS
La maduració d’un ésser humà demana una sembra inicial, temps, inversió d’esforç,
cura de les condicions de creixement, paciència i esperança. Els processos de
maduració no poden ser accelerats sense alterar la seva dinàmica.
Les coses no sempre arriben quan nosaltres ho desitgem. És indispensable
l’aprenentatge de la paciència i l’espera per aconseguir un bon equilibri emocional.
La sàvia combinació entre activitat i descans és essencial per al benestar físic i mental.
RUTA 5: DELS MITJANS I ELS FINS
Es tracta de trobar la mesura justa, aquell punt d’equilibri que ens permeti mantenir
conductes coherents, solidàries i ètiques.
Educar en l’austeritat és necessari per gestionar les energies emocionals de la manera
més sostenible, neta i ecològica. Per exemple en la comunicació - utilitzant la paraula
precisa i adequada en lloc de la que contamina, menysprea o violenta.
RUTA 6: LA LIMITACIÓ DELS INSTINTS PER EDUCAR L’AUTOCONTROL
No hem de donar-ho tot als nostres fills o alumnes, encara que sigui possible fer-ho.
Educar-los perquè sàpiguen aplaçar les satisfaccions i recompenses els pot ajudar a ser
persones més pacients i amb millor autocontrol.
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
RUTA 7: APRENDRE A PERDRE
L’aprenentatge de la pèrdua és una ruta necessària per a ells. És precís no amagar-los
la part difícil de la vida: els problemes, les desil•lusions, la malaltia, la guerra, la mort.
Tant de bo els nostres fills tinguin una dificultat diària! Així, es vacunaran contra la
frustració, aprendran a buscar solucions als conflictes, s’equivocaran i, en definitiva,
aprendran dels seus errors.
L’elecció més emocionalment ecològica consisteix en promoure canvis preventius enlloc
d’esperar a haver de fer canvis catastròfics.
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
PREGUNTES DESPERTADOR • Com ajudes als fills i/o alumnes a trobar el seu propi camí?
• En quins aspectes inverteixes la teva energia a l'hora de marcar de forma clara fins on es pot arribar?
Consideres que ets conseqüent?
• Creus que dónes punts de referència sòlids als teus alumnes i/o fills? Quins? Ets coherent entre el que
penses, dius i fas?
• El teu rol de pare o mestre és rígid o és capaç d’evolucionar a mesura que els fills i/o alumnes creixen? En
quins aspectes queda palès?
• Com tens en compte els diferents ritmes dels teus alumnes? Què pots aprendre dels diferents ritmes? Tens
presents els ritmes d’ensenyament que adoptes a l’aula i per què? Com apliques la paciència a l’aula?
• Practiques l'austeritat? Com? En quins aspectes creus que podries millorar?
• Quin temps i espai dediques a educar l’autocontrol?
• Portes a terme algun treball preventiu o passes a l'acció quan s'ha generat el conflicte? En cas afirmatiu,
quin?
• Creus que el dia a dia dels teus fills/alumnes els permet vacunar-se contra la frustració? Per què? Des del
teu paper pots millorar quelcom?
• Quina és la fórmula de la “vacuna contra la frustració”? Quins components té? En quins percentatges?
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
Durant el segon semestre a l'escola d'infermeria, el professor ens va posar un examen sorpresa. Jo era una estudiant conscient i vaig llegir ràpidament totes les preguntes, fins arribar a l'última:
-Quin és el nom de la senyora que fa la neteja de l'escola?
Segurament aquesta pregunta era alguna mena de broma, vaig pensar. Jo l'havia vist sovint, aquella dona. Era alta, amb els cabells foscos, d'uns cinquanta anys... però, com podia saber-ne el nom?
Vaig lliurar l'examen tot deixant l'última pregunta en blanc. Abans d'acabar la classe, algú va demanar al professor si l'última pregunta comptaria per a la nota.
-És clar -va dir el professor-. En la vostra carrera professional coneixereu molta gent. Heu d'aprendre que totes les persones són importants. Totes mereixen la vostra cura i la vostra atenció, encara que només els somrigueu i els digueu «hola», o «gràcies»!
Mai més no he oblidat aquella lliçó. També vaig aprendre que el nom de la senyora que feia la neteja de l'escola era Helena.
Tu Mateix! - Relats d’Ecologia Emocional de Soler&Conangla – Editorial Amat
LA PREGUNTA MÉS IMPORTANT
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
RELAT D’ECOLOGIA EMOCIONAL:
UNA TARGETA D’AGRAÏMENT
TREBALLAR L’AGRAÏMENT I LA CREATIVITAT DES DEL SILENCI I EL RETROBAMENT AMB UN MATEIX. OBJECTIU
MATERIAL:
• Revistes • Cartolines • Retoladors • Recull de
frases • Cola • Estisores • Papers
diversos • ...
DESCRIPCIÓ I PASSOS:
A partir de tot el material es tracta de posar una música ambient i dir-los que han de fer una targeta d’agraïment a la vida que després es sortejarà amb la resta de participants.
Es deixa llibertat total per utilitzar els materials i per crear el que els hi sembli millor.
TEMES A TREBALLAR:
La creativitat
La gratitud
El silenci interior
El pensament positiu
La confiança
Atenció plena
Vincles
Vitamines emocionals
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
DINÀMICA PER APLICAR A L’AULA:
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
TANCAMENT: Un cop finalitzada l’activitat es sortegen les targetes creades entre els diferents participants i es fa un feedbak final.
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
VOCABULARI EMOCIONALMENT ECOLÒGIC
Capital emocional
És la suma de recursos emocionals reals i potencials que integra un individu o un grup al
llarg de la vida. És fruit dels aprenentatges adaptatius extrets a partir d'experiències
quotidianes o crítiques, de la feina feta per activar i millorar les competències
emocionals, de la qualitat de les relacions i les xarxes de suport, de la seva generositat,
austeritat i capacitat de despreniment.
Pluja àcida
Emissions emocionals tòxiques que emetem o rebem en el nostre medi relacional. Són
conseqüència de la contaminació acumulada i no gestionada de residus i deixalles
emocionals amb uns nivells de toxicitat elevats. En un moment determinat, tornen en
forma de pluja àcida –paraules o accions– , violenta i agressiva, que danya qui la rep.
RECURSOS EDUCATIUS: http://www.ecologiaemocional.org/ca/llibres
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
BIBLIOGRAFIA específica d’ECOLOGIA EMOCIONAL
Conangla M, Soler J. Donar temps a la vida. Pleniluni, 2001
Conangla Marín, M. Mercè. Cómo convivir y superar las crisis emocionales. Amat, 2002
Conangla M, Soler J. La Ecología emocional. Amat, 2003 / RBA bolsillo
Conangla M, Soler J. Aplícate el cuento. Amat, 2004 / Booket
Conangla M, Soler J. Juntos pero no atados. Amat, 2005/ RBA bolsillo
Conangla M, Soler J. Ámame para que me pueda ir. Amat, 2006/ RBA bolsillo
Conangla M, Soler J. Juntos pero no revueltos. Amat, 2006/ RBA bolsillo
Conangla M, Soler J. Sin ánimo de ofender. Integral, 2007
Conangla M, Soler J. La vida viene a cuento. Integral, 2008
Conangla M, Soler J. Corazón que siente, ojos que ven. Zenith, 2010
Conangla M, Soler J. Ecología emocional para el nuevo milenio. Zenith, 2011
Conangla M, Soler L, Soler J. Emociones: las razones que la razón ignora. Obelisco, 2013
Conangla M, Soler L, Soler J. Emocions: les raons que la raó ignora. Pòrtic, 2013
Conangla M, Soler J. Exploradores emocionales. Parramón, 2013 (També en català)
Conangla M, Soler J. ¡Cómo està el clima! Parramón, 2013 (També en català)
Conangla M, Soler J. Energias y relaciones para crecer. Parramón, 2013 (També en català)
Conangla M, Soler J. Sin ánimo de ofender, Obelisco, 2013
Conangla M, Soler J. Ámame para que me pueda ir, Amat, 2013
Conangla M, Soler J. Ecología Emocional, Amat, 2013
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
INST
ITU
T EC
OLO
GIA
EM
OC
ION
AL
_ D
l: B
82
14
-20
12
So
ler
& C
on
angl
a. w
ww
.eco
logi
aem
oci
on
al.o
rg
UNA FRASE PER PENSAR: