RENDER-VOUSEXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DEL 16 DE MARÇ AL 14 D’ABRIL DEL 2012

ESCOLA DEL MAR. BADALONA

2

Amb la participació de:

Fotografia: realitzada per els alumnes de l’asignatura Fotografia de reportatge i publicitària de 3r curs d’Estudis Superiors de Dis-seny Gràfic.Xènia Comas, Xavier Herrera, Laura Fresnedoso,Judit García, Heura Martos, Ardiel García, Natalia Mosquera.

Disseny i edició: Alumnes del 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Grafica Publicitària.

Disseny Expositiu: Alumnes del 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Grafica Publicitària.

Coordinadors del projecte: coordinat per els professors de l’assignatura de Projectes de Gràfica Publicitària. 2n curs.Miquel Aregay, Jordi Badal, Maria Núñez i Xavi González.

Professor: de Fotografia de reportatge i publicitària de 3r curs d’Estudis Superiors de Disseny Gràfic. Miquel Aregay

SUMARI04 Presentacions

06 Enric Canher.Director de l’Escola del Mar. Badalona

07 Silvestre Oliveres.Director de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gar- gallo. Badalona

08 Introducció

10 Com sorgeix l’exposició

El perquè del títol de l’exposició 13 Conceptes genèrics de l’exposició

16 Reportatges

18 Les ciutats atemporals de l’oci

22 L’autenticitat falaç i el “mix” d’estils arquitectònics.

28 Darrera l’sky line.

4

5

PRESENTACIONS

6

Haruntia voluptius elluptaturem illam faccusa picium ipsa prem aut es vendis quisciis et aut ium quae et que modis et rem ad ex est expla dem aut experepu-dam et ad magni berspiet officie ndunt, nimilictibus unt modiandi anis maxim volupta volorio con endan-dis idem.

Et que nectecabo. Tem eiusanti ad quatecepre volo-rendit omnim harum et velit perrum ullaut audaecepro inctati blautem elluptae nat volore nossit, secatiis aut faciusanis doluptaerum, volorat officab il escientibea vereres moluptat hari restrum quiatium facepera ape-rum hil et explam qui totas alitas sequiatiun.

Wmmolupta cuptate ceperum fugit quatass imus-tiusam doloreseque officiti doloria volestet adipsam endam ea qui doluptas nim et volorum es es aliqui nimpos aribus, id quiassundae id quatent aliqui quati-bus aut adio explit optatis moluptatum apienis reictota init, ea qui optatibus minvell accusam harunture nobit ut que core nit, torum re quas aborpor ibusant quunt fuga. Uptiber itiunti nientem. Nequodipis es et ad et que nonet, nus.

Te volorem voluptate sinum con et debis sed quibus maione et voluptu scient et res aut offic te corporrum, qui dus moditaquam escienimusae volessimet odig-nimus desequodia ipsapic ipitias modi officiunt facca-bore nonseratio eos qui dolor sitiatur, sam eic totae volore officim olorem rem re ma volluptae moluptum, sae comnis quid que repeditatium atur? Pelignis mo-lorat et, te vendi re enit mod undissequia estem do-lum qui odis et pe voluptatur? Feri ius ium que re nus aliquunt.

Facerrumque nos dolecepro bla velestis dolupta-me omnimus int aut eos rem quiam es doluptation cumquatur?

ENRIC CANHER.DIRECTOR DE L’ESCOLA DEL MAR. BADALONA

7

Poreces dolorerati ne sime et volorumquam reprovit atquaest fmossumque et rersperunt aut ressim face-peles accum lacerro riorem nost explabo. Ut et dolup-ta temolor poreicabo.

Tatest, alicit arumquunto odiaectur, corit volorum no-bit laccum vendunt od quibusae pra non culpa volorec temoloratem faccullacias ipist rem lit dolest doluptas solupietur, cument, autendi qui cone nat et perchilla-bo. Itasitatqui voluptatur?

Rundaes tisintibus millabo repelib usandunt.Tia volo-rib ustiore preprae. Lorionsequis excepudis et, quis rernatia sit earibus exped est, velitibus susdamet, qui aute omnihiliqui nullendam exped qui ne dolendelest,

errorrorrum essed et dendanti numque aliquas es et evendae. Uptibus, tem ipsundit estia quam que dun-daepudant eum doloreptatur simus re nihil inisque nonsero dolupta tibus.

Agnatinctam repudaecus as ea voluptur atem quat li-quaestis dentem aceatium id qui num fugit rem vent et essume cus denim aut expla volupta quas im re-henda ectotam ut ex eum alita con experum rernat ea niendae pa pa debit et re ex eiciet esti apita dolup-taquam hic te apic tem audae. Et ut asime dolorrunt. Peris aut id ut expe etur?

Quia dolupie ntionecto opta porpossi conseca taecum et fugit fugit fugias dus quis etur solut omniendem que offic tore, cumhj gfhgeum aceatiae susaniet doluptis doluptaspe poremquamus modicia velestias rem.

Ebis magnatem idiorror audipsant et utatum quodita-tiis ut et eos incil escitatiae. Itatem vollaboritio mo vo-lorep udigend uciisit iumendest, eum quae officiissus, quiaese qui.

SILVESTRE OLIVERES.DIRECTOR DE L’ESCOLA D’ART I SUPERIOR DE DISSENY PAU GARGALLO. BADALONA

8

9

INTRODUCCIÓ

10

L’exposició mostra 3 reportatges fotogràfics realit-zats pels alumnes de 3r curs d’Estudis Superiors de Disseny Gràfic durant el curs 2010-11. Enguany, els alumnes del Cicle Superior de Gràfica Publicitària s’han encarregat de fer tot el disseny expositiu i gràfic per a l’Escola del Mar.

El concepte al voltant del qual giren els reportatges és el de la trasgiversació de la realitat a través dels simulacres.

Els simulacres de la realitat, s’ens mostren a través d’imatges. Aqustes simulacions son cada cop més

sofisticades i omnipresents a la nostra cultura con-temporània i ens arriben, sobretot, a través dels grans mitjans de comunicació. Aquetes simulacions aconse-gueixen “influenciar” la nostra percepció directa de la realitat i solen “mediatitzar”les nostres pròpies expe-riències i conductes.

La visita a una coneguda ciutat de vacances, va con-firmar les nostres sospites sobre la “trampa i el cartró” d’aquestes estratègies comunicatives que tendeixen a mostrar-ho tot com si es tractés d’un espectacle. Un espectacle que moltes vegades ... no hi és.

Render-vous. Aquest títol remet a dos conceptes: la paraula rendez-vous, que en idioma francès la tra-duim com a cita o trobada en un lloc concret; i amb la substitució del verb rendez pel substantiu render.

*Renderizat (*render en anglès) és un terme usat en argot informàtic per referir-se al procés de generar una imatge des d’un model. Aquest terme tècnic és utilitzat pels animadors o productors audiovisuals i en programes de disseny en 3D.

En termes de visualitzacions en una computadora, més específicament en 3D, la *renderización és un

procés de càlcul complex desenvolupat per un ordi-nador destinat a generar una imatge 2D a partir d’una escena 3D.

El sotstìtol de l’exposició acaba de reforçar el joc de paraules i situa el lloc on es va realitzar el reportatge: “Una cita amb la realitat a Oropesa del Mar”.

Però, amb quina realitat? Doncs amb la realitat “físi-ca”, ja que la nostra visió del complexe urbanístic que ens disposavem a visitar estava fortament influencia-da, o milor dit, mediatitzada per les imatges de cam-panyes publicitàries.

DE QUÈ TRACTA L’EXPOSICIÓ

EL PERQUÈ DEL TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ

AIXÍ VA SER COM VA NÈIXER LA IDEA DE DESPLAÇAR-NOS FINS A “LA REALITAT”, A OROPESA DEL MAR ,I

FER ELS REPORTATGES.

11

12

13

SimulacreEl concepte al voltant del qual giren els reportatges és el de la trasgiversació de la realitat a través dels simulacres. Simulacres que son ja tant “reals” com la realitat mateixa. El problema rau en quan aquesta fic-ció simulada s’instal.la en el subconscient i comença a substituir la percepció directa de la

realitat. Es podria equipar a a l’experiència de viure un somni, però despert. Un somni que només està dins del nostre cap i que altera la percepció i la signi-ficació dels events.

El projecte pretén , a través de la fotografia, mostrar l’escenari real que serveix de punt de partida per a totes les simulacions gràfiques que configuren el paisatge mediàtic de la ciutat de vacances que s’ha construït a Oropesa del Mar. Des d’aqui, a Badalona, abans de marxar, les nostres expectatives del que trobariem allà, estaven influenciades per a renders i gràfics acolorits i retocats. Un cop allà, l’ull del foto-graf i la càmera, van evidenciar una de les caracterís-tiques que més defineixen a l’home contemporani: la preferència de tot alò simulat i fictici per sobre d’allò real fins al punt de mostrar una mena de “ceguesa” condescendent. Un món simulat, paral.lel, no tindria cap inconvenient si darrera no hi hagués una clara intenció manipulativa aconseguida amb l’efectisme dels mitjans tecnològics i el guiatge dels mercats exe-cutors d’un capitalisme salvatge.

“Vivimos en un mundo gobernado por las ficciones de toda índole: la producción en masa, la publicidad, la política conducida como una rama de la publicidad, la traducción instantánea de la ciencia y la tecnología en imaginería popular, la confusión y la confrontación de identidades en el dominio de los bienes de consu-mo, la anulación anticipada de la pantalla de TV, de toda reacción personal a alguna experiencia. Vivimos dentro de una enorme novela. Cada vez es menos necesario que el escritor invente un contenido ficticio. La ficción ya está ahí. La tarea del escritor es inventar la realidad.”

Pròleg de J.G. Ballard. Crash (fragment)J.G. Ballard, Crash, Buenos Aires, Minotauro, 1979

HiperrealitatL’hiperrealitat és un concepte força tractat en la se-miòtica i la filosofia posmoderna. El terme s’usa per denominar la incapacitat de la consciència de distingir la realitat de la fantasia, especialment en les cultu-res postmodernes tecnològicament avançades. Hipe-rrealitat és un mitjà per descriure la forma en què la consciència defineix el que és veritablement “real” en un món on els mitjans de comunicació poden modelar i filtrar de manera radical la manera en què percebem un esdeveniment o experiència. Entre els experts més famosos en hiperrealitat s’inclouen Jean Baudri-llard, Daniel Boorstin i Umberto Ressò.

La majoria dels aspectes de la hiperrealitat poden pensar-se com experimentar la realitat a través de l’ajuda d’un altre”, mentre que aquest un altre és al-guna cosa aliè a mi mateix.

L’hiperrealisme és un símptoma de la cultura postmo-derna. No es pot dir de la hiperrealitat que “existeixi” o “no existeixi”. Simplement és una forma de descriure la informació a la qual la consciència es veu exposa-da.

Es pot pensar en la majoria dels aspectes de la *hi-perrealitat com a “realitat a través d’intermediaris”. En particular, Baudrillard suggereix que el món en el qual vivim ha estat reemplaçat per un món copiat, on bus-quem gens més que estímuls simulats.

Baudrillard pren de Borges (qui al seu torn va pren-dre de Lewis Carroll) l’exemple d’una societat que els seus cartógrafs creen un mapa tan detallat, que es mimetitza amb les mateixes coses que representa.

“Nuestra época, sin duda alguna, prefiere la imagen a la cosa, la copia al original, la representación a la rea-lidad, la apariencia al ser...Para ella, lo unico sagrado es la ilusión, mientras que lo profano es la verdad. Es más, lo sagrado se engrandece a sus ojos a medida que disminuye la verdad y aumenta la ilusión, tanto que el colmo de la ilusión es para ello el colmo de lo sagrado.”

Feuerbach.

CONCEPTES GENÈRICS A L’EXPOSICIÓ

14

15

EspectacularitatEl concepte d’espectacle aplicat a la vida i a la per-cepció que tenim de la realitat amb tots els judicis que això comporta va ser profetitzat per Guy Debord el 1967 amb el seu llibre “La societat de l’Espectacle”En 221 paràgrafs classificats en nou capítols, Debord traça el desenvolupament d’una societat moderna en la qual “Tot el que una vegada va ser viscut directa-ment s’ha convertit en una mera representació”.

Debord argumenta que la història de la vida social es pot entendre com “la declinació de ser a tenir, i de tenir en simplement semblar”. Aquesta condició en la qual la vida social autèntica s’ha substituit per la seva imatge representada. L’autor també descriu “el moment històric en el qual la mercaderia completa la seva colonització de la vida social”. L’espectacle és la imatge invertida de la societat en la qual les relacions entre mercaderies han suplantat relacions entre la gent, en els qui la identificació passiva amb l’espectacle suplanta activitat genuïna. “L’espectacle no és una col·lecció d’imatges”, Debord escriu, “en canvi, és una relació social entre la gent que és inter-vinguda per imatges”.

Aquesta substitució de la realitat física i social per imatges en nom de l’espectacularitat hedonista pla-neja sobre aquests projectes urbanístics demolidors.

Per això el text de Debord és visionari i ens fa desper-tar del somni de l’oci fàcil i gratuït dels parcs temàtics i les ciutats de vacances. Despès de fregar-nos els ulls, veiem el que queda, com després d’una festa desenfrenada i irracional, grans quantitats de resi-duos d’aquesta “espectacularitat”

“El espectáculo no es un conjunto de imágenes, sino una relación social entre personas mediatizada por imágenes.”

“El espectáculo, comprendido en su totalidad, es a la vez el resultado y el proyecto del modo de producción existente. No es un suplemento al mundo real, su de-coración añadida. Es el corazón del irrealismo de la sociedad real. Bajo todas sus formas particulares, información o propaganda, publicidad o consumo directo de diversiones, el espectáculo constituye el modelo presente de la vida socialmente dominante. Es la afirmación omnipresente de la elección ya he-cha en la producción y su consumo corolario. Forma y contenido del espectáculo son de modo idéntico la justificación total de las condiciones y de los fines del sistema existente. El espectáculo es también la pre-sencia permanente de esta justificación, como ocu-pación de la parte principal del tiempo vivido fuera de la producción moderna.”

Guy Debord.

REPORTATGES

18

EL CONCEPTE DE LA CIUTAT DE VACANCES. MARINA D’OR.

L’urbanisme de Marina d’or és a la zona antiga (molt reduïda) desor-ganitzat, amb edificis de poques plantes, màxim tres, semblant a cases adossades blanques, típi-ques de mar.

En canvi l’àrea de nova edificació està basada en una retícula orto-gonal amb grans avingudes, zo-nes verdes, aparcament, entre les grans illes de pisos. Blocs de pisos que arquitectònicament tots bus-quen aprofitar al màxim l’espai,

per així aconseguir el màxim nom-bre de vivendes. El centre de la ciutat és l’àrea al voltant del gran Balneari on hi ha l’àrea amb més serveis i locals d’oci. Això fa que el centre neuràlgic de la ciutat si-gui com un gran centre comercial, com ja explicarem més endavant.

La ciutat apareix històricament amb una funció bàsica, la de re-sidir-hi, un espai on viure. Amb els anys la creació de societats ha portat a que les ciutats tinguessin més funcions, com la industrial, militar, política i administrativa, cultural, turística i comercial.

Totes les ciutats poden tenir vàries funcions alhora, de fet com més important és una ciutat més fun-cions compleix. Marina d’or neix com a segona residència, és a dir no compleix ni la funció bàsica de la necessitat d’habitatge. La funció de Marina d’or és únicament turís-tica i comercial, és el no-lloc.

“Si un lloc pot definir-se com lloc d’identitat, relacional i històric, un espai que no pot definir-se com espai d’identitat ni com relacional ni com històric, definirà un no lloc.” Marc Auge

LES CIUTATS ATEMPORALS DE L’OCI.

19

20

21

ENTRE L’ABANDÓ I L’ATEMPORALITAT

Un espai atemporal recrea estils artístics diferents, no caracterís-tics d’aquesta època; sense his-tòria, sense cultura pròpia, ja que no té uns habitants fixes, ni una tradició. Això fa que tampoc exis-teixi un concepte de “societat” dins d’aquesta ciutat. Si no té una so-cietat la gent que realment hi viu, treballadors dels serveis, no for-men part de cap col·lectiu. I si no hi ha col·lectiu... existeix la ciutat?Actualment Marina d’or desprès de caure la bombolla immobiliària viu de l’estiu (3 mesos), la resta de

l’any els pisos són buits, per llogar, per vendre, els hotels tancats, els locals tancats, una ciutat en gran part abandonada, una ciutat fan-tasma.

Més que una ciutat és un projecte fracassat, on només hi viuen els treballadors que fan possible l’oci que atrau al públic. Aquest tipus de públic (target) té un nivell ad-quisitiu i cultural, propi de la classe mitjana – baixa.

Benidorm és un exemple de com una ciutat que actualment té una clara funció turística i comercial, com la de Marina d’or amb un pú-

blic molt semblant, no ha fracas-sat i no ha acabat essent quasi abandonada. Benidorm al llarg de la seva història, ha tingut altres funcions com a ciutat industrial o cultural, el que ha generat una societat prèvia a esdevenir una ciutat turística i comercial. Avui en dia, Benidorm és un gran centre turístic dins d’Europa i està ocupat durant tot l’any.

Xavi Herrera i Xènia Comas. Alum-nes de L’escola Superior d’Art i Disseny Pau Gargallo. Autors de les fotografies i del text.

22

L’AUTENTICITAT FALAÇ I EL “MIX” D’ESTILS ARQUITECTÒNICS.

RAONS FILOSÒFIQUES

“La reproducción técnica entraña de manera inelucta-ble una carencia que no es otra que “la autenticidad”, esto es, el “aquí y ahora” del original, una autenticidad en cuanto autoridad plena frente a la reproducción, incapaz de reproducir, precisamente, la autenticidad. Benjamin propone el término “aura” como síntesis de aquellas carencias: falta de autenticidad, carencia de testificación histórica: “Resumiendo todas estas ca-rencias en el concepto de aura, podremos decir: en la época de la reproducción técnica de la obra de arte lo que se atrofia es el aura de ésta”

Álvaro Cuadra R.

El kistch està basado en un exceso de las formas; la autenticidad falaz, en cambio, es mas bien comedida, y suele fijar-se en la austeridad entendida como síntoma de un “viejo estilo”. (...) “el estilo de la autenticidad falaz se situa un paso más alla de ese territorio de inconsciència i estética civil que un dia se llamó kitsch”.

La basura como degeneración del glamour y el declive de la clase media.Fernandez Porta, Eloy. “Homo Sampler.Tiempo y consumo en la Era Afterpop”

23

24

25

26

DARRERA L’SKY LINE

LA COSTA MEDITERÀNEA: UN ESPAI AMENAÇAT.

Les dades d’habitatges lliures vi-sats pels col·legis d’arquitectes a Espanya revelen que durant els últims cinc anys s’han iniciat o construït 2.630.000 habitatges, 812.000 en 2005 (batent el seu sisè rècord consecutiu). es calcula que hi ha 124.000 milions d’euros en crèdits enterrats en activitats immobiliàries. La consultora DBK estima que en 2006 començaran a edificar-se 700.000 habitatges.

L’ocupació desaforada de la cos-ta no s’ha detingut per la limitació

evident que suposa l’esgotament de sòl disponible, sinó que s’ha estès 50 quilòmetres d’amplada gràcies a les milers de promocions inmobiliaries i als centenars de quilòmetres de noves carreteres per connectar-les amb l’anhelada platja. aquells municipis que con-serven litorals “sense desenvolu-par” , com agraden de cridar els ajuntaments, opten per posar-se al dia en el període de temps més curt possible.

El sector de la construcció i pro-moció urbanística arrossega als ajuntaments a pensar només en el curt termini, en els beneficis im-

mediats que gens té a veure amb l’interès general. No obstant això, l’experiència hauria d’ haver-nos ensenyat ja que els desenvolupa-ments urbanístics han de contem-plar la visió a llarg termini, d’una altra forma és impossible qualse-vol equilibri econòmic, social i am-biental.

La tipologia de la corrupció té en molts casos un patró comú: al-caldes i regidors que confonen la gestió dels recursos públics amb interessos privats en municipis li-torals on el turisme és una excu-sa per a l’enriquiment il·lícit d’uns pocs “privilegiats”.

Constitución española. Artículo 47.Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos pro-moverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentespara hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.

27

Aprofitant la celebració del Día Mundial del Medi ambient, les cinc oganitzacions ecologistes d’àmbit estatal (WWF/Adena, SEU/Birdli-fe, Greenpeace, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra) denun-ciaven les nefastes conseqüències ambientals i socials de l’urbanisme sense control a Espanya i solicita-ven a tots els presidents de comu-nitats autònomes i al Govern una actitud més activa i eficaç en la persecució de la delinqüència i les irregularitats urbanístiques.

La situació actual de l’urbanisme ( text del juliol del 2006) evidencia una enorme falta de respecte pel medi natural. On va quedar la idea del desenvolupament sostenible que conciliés el desenvolupament urbà amb la protecció del medi,, el patrimoni cultural i la qualitat de vida? La realitat quotidiana de l’urbanisme ens allunya cada dia més de les directrius europees que aposten per noves formes de go-vernaments democràtics i la gestió prudent del territori i els recursos naturals.

Espanya, vuitena potència econò-mica del món, se situa en el lloc 23, de 159 països, en l’Index de Percepció de la Corrupció de 2005, elaborat per l’organització Trans-parència Internacional. La corrup-ció urbanística i les il·legalitats relacionades amb el finançament local mitjançant la venda de sòl públic són les principals valedores d’aquesta situació de la qual no se salven les nostres costes.

TURISME

La indústria turística va suposar en 2004 l’11,4% de la riquesa econò-mica produïda al nostre país. El segment de sol i platja segueix sent la millor aposta de la indústria turística a Espanya, portant-se el 50% de la promoció turística del Ministeri de Indústria, Turisme i Comerç.

La xifres del passat mes d’agost del 2006 van servir per maqui-llar la temporada turística, però no oculten que aquesta indústria, especialment el sector hoteler, ex-perimenta una caiguda per tercer

any consecutiu durant els mesos d’estiu. Les culpes aquesta vega-da van ser dirigides a la pujada del preu del petroli i a la inestabilitat de la política internacional, sense vo-ler assumir que ja no són d’or “els ous de la gallina” del turisme. La ceguesa del Ministeri d’Indústria , Turisme i Comerç en aquest sentit és significativa i posa de manifest que no s’està disposat a assumir que, encara que Espanya segueix sent segona destinació turística mundial, el camí de destrucció du-rant dècades del mitjà natural on s’assenta per aconseguir tan des-tacat posat aquesta enfonsant a la pròpia indústria.

Els turistes, així com el conjunt d’infraestructures turístiques con-sumeixen, a la regió mediterrània, 850 litres per persona i dia durant la época estival, una xifra quatre vegades superior per habitant a Espanya.

La indústria turística ho té clar, sense aigua , no hi ha turisme, i malda per aconseguir-la com sigui. Però la realitat és que sense una gestió adequada de la despesa d’aigua, el consum cada vegada serà superior.

L’aprovació de nous complexos residencials en el litoral, associats la majoria a camps de golf, ha d’anar vinculada a la disponibilitat d’aigua, que ha de ser garantida prèviament per les Confedera-cions Hidrogràfiques. de moment, encara que les confederacions emeten els seus informes sobre aquest tema gràcies a la modifica-ció introduïda pel Ministeri de Medi ambient en la Llei del Pla Hidrolò-gic Nacional,aquests no són vincu-lants i la majoria de les vegades, són ignorats pels governs regio-nals.

ACTUACIONS EN EL LITORAL

Al llarg de l’últim any s’ha pogut apreciar un canvi en la gestió rea-litzada pel Ministeri de Medi am-bient sobre la ribera del mar, el denominat domini públic marítim-terrestre. Aquest canvi d’actitud ha anat acompanyat de l’anunci de vària mesures encaminades a recuperar les característiques de

la costa. No obstant això, certes actuacions empreses pel Ministeri de Medi ambient posen de mani-fest que existeixen poderoses for-ces polítiques i econòmiques que l’empenyen a continuar amb la tradicional desnaturalització de la costa.

CONTAMINACIÓ

La contaminació de les costes es-panyoles constitueix un greu pro-blema. A l’abril 2006 es coneixia la decisió de la Comissió Europea d’obrir un expedient a Espanya per la clausura de 675 zones de bany. En tretze anys, Espanya ha tancat el 68,22 % de les seves aigües interiors de bany (365 de les 535 existents inicialment) i el 14,51% de les zones costaneres ( 310 de les 2.136 comptabilitzades). La clausura obeeix a un intent de, en primer lloc, ocultar les dades de contaminació de les aigües i, en segon lloc, de no procedir al seu sanejament

Greenpeace. “Informe sobre la situación del litoral español ”(julio

2006)

ORIGEN DE LA BOMBOLLA ECONÒMICA

La base de la bombolla especula-tiva hauria estat un desenvolupa-ment excessiu del crèdit, afavorit pels baixos tipus d’interès que es van establir en les principals eco-nomies del món. L’origen d’aquesta situació, segons certs analistes, ha estat, d’una banda, en l’esclat de la burbuja.com a la fi dels anys 90, que hauria provocat una massiva fugida de diners buscant rendibili-tats segures, i per un altre, la siste-màtica baixada dels tipus d’interès després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, orientat a evitar una crisi econòmica internacional.

En aquest període es va produir una fugida de capitals d’inversió tant institucionals com a familiars en direcció als béns immobles. Els atemptats de l’11 de setem-bre de 2001 van suposar un clima d’inestabilitat internacional que va obligar als principals Bancs Cen-trals a baixar els tipus d’interès a nivells inusualment baixos, a fi de

28

reactivar el consum i la producció a través del crèdit.

La combinació de tots dos factors va donar lloc a l’aparició d’una gran bombolla immobiliària fona-mentada en una enorme liquiditat.

FI DE LA BOMBOLLA

En 2004 la Reserva Federal dels Estats Units va començar a pujar els tipus d’interès per controlar la inflació. Des d’aquest any fins al 2006 el tipus d’interès va passar del 1% al 5,25%. El creixement del preu de l’habitatge, que havia estat espectacular entre els anys 2001 i 2005, es va convertir en descens sostingut. A l’agost de 2005 el preu de l’habitatge i la taxa de vendes van caure en bona part dels Estats Units de manera abrupta. Les exe-cucions hipotecàries degudes a

l’impagament del deute van créixer de forma espectacular, i nombro-ses entitats van començar a tenir problemes de liquiditat per retornar els diners als inversors o rebre fi-nançament dels prestadors.

El total d’execucions hipote-càries de l’any 2006 va ascendir a 1.200.000, el que va portar a la fa-llida a mig centenar d’entitats hipo-tecàries en el termini d’un any. Pel 2006, la crisi immobiliària ja s’havia traslladat a la Borsa: l’índex borsari de la construcció nord-americana (O.S. Home Construction Index) va caure un 40%. Finalment, la FED va decidir, a partir d’agost de 2007, pujar de nou els tipus, sen-se per això evitar l’ensulsiada del mercat immobiliari.

Per la seva banda, a la zona euro, el Banc Central Europeu va pujar

els tipus d’interès de manera con-tinuada, amb el mateix efecte, si bé després del començament de la crisi crediticia no va reaccionar baixant els tipus, sinó que els va pujar de manera més gradual.

LA BOMBOLLA IMMOBILIARIA A ESPANYA

L’expressió bombolla immobi-liària a Espanya fa referència a l’existència d’una bombolla espe-culativa al mercat de béns immo-bles a Espanya fins a finals de 2007 i principis de 2008, aproxi-madament.

El principal símptoma de la ma-teixa va ser l’increment anormal dels preus molt per sobre de l’IPC, increments que s’expliquen prin-cipalment recorrent a factors ex-terns, com la falta de sòl edifica-

29

ble, els beneficis fiscals concedits a l’adquisició d’habitatges, la immi-gració, l’especulació i la requalifi-cació de sòls, així com l’excés de crèdit.

Existeixen diverses teories sobre la data d’inici de la bombolla im-mobiliària. La primera d’elles sosté que la bombolla va tenir el seu inici en 1985.

Una altra teoria que sosté el Banc d’Espanya,afirma que la bombo-lla immobiliària es va iniciar a la fi de 1997, i explica que l’origen de l’escalada de preus es troba, en part, en l’anterior boom immobi-liari que va acabar en 1991 amb “una excessiva correcció”. Com a conseqüència, el Banc d’Espanya parla de “l’existència d’una certa infravaloració d’aquest actiu en la segona meitat de la dècada dels

noranta”. En tots dos casos, el pe-ríode s’ha perllongat fins a agost de 2007, manifestant-se principal-ment en una elevació sostinguda dels preus superior al 10% anual i arribant en alguns anys fins a prop del 30% anual segons posa de manifest els informes elaborats pel portal immobiliari espanyol Idealis-ta.com.La bombolla immobiliària a Espanya explica el comportament recent del mercat immobiliari a Es-panya, oferint una previsió de la seva evolució futura.

El resultat de l’explosió de la bom-bolla és una brusca caiguda de la demanda i, presumiblement, dels preus en el curt termini, que segons la ASPCE sembla que, des de se-tembre de 2007, ja s’està produint i que podria estar provocada per la incapacitat del mercat per ab-sorbir l’enorme oferta d’habitatge

construït i buida disponible. Aquest canvi de cicle immobiliari espanyol hauria tingut lloc per factors interns i externs: d’una banda, la falta de liquiditat del sistema financer, cau-sada per la crisi de les hipoteques subprime a Estats Units a l’agost de 2007, i per un altre, per la de-terioració interna de l’economia espanyola, la falta de finançament i l’esgotament del model de creixe-ment (basat en la construcció), en reduir-se les tornades de la inver-sió (provocant la sortida del mercat dels especuladors) i contenir-se el crèdit.

Altres teories consideren que l’especulació no hauria tingut una influència tan important en l’evolució dels preus, i que aquesta s’hi hauria a causa d’altres factors tals com la demografia o l’evolució dels tipus d’interès i la seva reper-

30

cussió en la capacitat econòmica de les famílies. Segons aquestes teories, aquests factors haurien incrementat de forma notable la demanda de béns immobles, in-crementant en conseqüència els preus del mercat que ja haurien depassat el punt d’equilibri.

EL FACTOR DE L’ESPECULACIÓ

Sense que existeixi un reconeixe-ment exprés per part de les auto-ritats econòmiques, diversos ana-listes han establert que entre els motius principals de la bombolla immobiliària cal explicar l’entrada massiva de petits inversors que, a la calor de beneficis sostinguts su-periors als dos dígits anuals, hau-rien entrat al mercat de la compra-venda, sigui com a simple inversió (des de comprar sobre plànol fins

a adquirir una obra ja acabada, per després vendre més car) o com a manera d’accedir a un habitatge de millor qualitat (mitjançant hi-poteques pont). Els baixos tipus d’interès (inèdits a Espanya fins a l’entrada en l’euro) i la baixa ren-dibilitat d’altres inversions, així com la facilitat en l’obtenció del crèdit, haurien actuat com a espe-ró d’aquesta situació, provocant sobreoferta i esgotament de la de-manda en plena fase expansiva de les empreses constructores, que no van poder detenir la producció a temps, a causa del règim de llarg termini amb què treballa el sector.

Xènia Comas i Xavier Herrera. “Marina d’or. D.E.P. 1983 - 2007”

31

Bibliografia

Cuadra R, Alvaro .”La obra de arte en la épo-ca de su hiperreproductibilidad digital” Cirujeda, Santiago . “La ciudad y los espa-cios públicos: diseño útil o apropiación ciu-dadana”.El País, 2 de noviembre 2008 Son-tang., Susan .“Sobre la fotografia”.Susan Sontang. Ed. Edhasa. Barcelona, 1981

Debord,Guy .”La soiedad del espectáculo”. Ed Pre-textos. Valencia. 1999.

VVAA. “Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa” Ed. Universidad Sa-lamanca. Salamanca. 1996. “Lucy R. Lippard. Mirando alrededor: donde estamos y donde podriamos estar.”“Nicolas Bourriaud. Estética relacional”.

Fernandez Porta, Eloy. “Homo Sampler. Tiempo y consumo en la era Afterpop” Ed Anagrama. Barcelona. 2008

Sorkin, Michael “Variaciones sobre un par-que temàtico. La nueva ciudad americana y el fin del espacio público” Ed Gustavo Gili. Barcelona 2004.

Greenpeace. “Destrucción a toda costa. In-forme sobre la situación del litoral español” Julio 2006.

Ballard. J.G.. “Crash” (fragment del Pròleg). Ed. Minotauro, Buenos Aires, 1979

Solanas. T, Calatayud. D, Claret.C. “34 Kg de CO2” Ed Liniacero. Barcelona 2009.

“Los espacios públicos son, o al menos eran, la razón de ser de las ciudades. El “pro-común” urbano tradicional ha ido languideciendo por su propia obso-lescencia al no adaptarse a los nuevas necesidades y usos de las ciudades, al tiempo que nuevas ofertas desde el ámbito privado cubren ese vacío y resultan más atractivas para los ciudadanos. El centro comercial sustituye a la plaza. Se suele demonizar al centro comercial, olvidando que viene a ocupar el “espacio de relación” que ya no ofrecen los espacios públicos tradicionales. Pero, ¿po-demos abandonar totalmente los espacios públicos y sustituirlos por espacios privados y comerciales? Siendo estos últimos útiles, en estos momentos no pa-recen cubrir la diversidad de usos y las necesidades de libertad de interacción que necesita la sociedad red.”

Santiago Ciujeda