+ All Categories
Home > Education > República romana

República romana

Date post: 10-Aug-2015
Category:
Upload: jose-luis-magdaleno-manzano
View: 697 times
Download: 4 times
Share this document with a friend
11
Història de Roma Història de Roma República (509 aC – 27 República (509 aC – 27 aC) aC)
Transcript
Page 1: República romana

Història de RomaHistòria de Roma

República (509 aC – 27 aC) República (509 aC – 27 aC)

Page 2: República romana

Organització políticaOrganització política

Senat: 2 Cònsuls i 300 patricis. Els cònsuls eren elegits pel Senat i

només estaven un any. Al principi tenien el mateix poder que el rei en la monarquia, pero després era refrenat pel Senat.

Dos partits polítics: optimates i populares.

Page 3: República romana

Societat Societat

La nova aristocràcia formada pels patricis La nova aristocràcia formada pels patricis (Membres de la família dels fundadors de (Membres de la família dels fundadors de Roma) i ciutadans adinerats.Roma) i ciutadans adinerats.

Plebeus: Habitants de Roma provinents de Plebeus: Habitants de Roma provinents de les poblacions conquerides o immigrants.les poblacions conquerides o immigrants.

Esclaus: Marginats que es podien Esclaus: Marginats que es podien comprar i vendre a un amo i procedian comprar i vendre a un amo i procedian dels territoris conquerits per la república.dels territoris conquerits per la república.

Page 4: República romana

Història socialHistòria social

3 ETAPES:3 ETAPES:1)s.V aC: Poder exercit pels patricis i la 1)s.V aC: Poder exercit pels patricis i la plebe era marginada del govern i plebe era marginada del govern i mancaven de drets. Fins que a finals de mancaven de drets. Fins que a finals de segle, es va crear els tribuns de la plebs, segle, es va crear els tribuns de la plebs, on hi es va crear més drets als plebeus on hi es va crear més drets als plebeus (Només a Roma).(Només a Roma).2)s.III-II aC: Van donar drets als habitants dels territoris conquerits per Roma.3)s.I aC: Època de crisis i guerres civils.

Page 5: República romana

Expansió I: Península Expansió I: Península ItàlicaItàlica

(509aC - 272aC)(509aC - 272aC)1)1) Van prendre el Laci als etruscosVan prendre el Laci als etruscos

2)2) Van conquistar tota la Itàlia centralVan conquistar tota la Itàlia central

3)3) Tres guerres amb els samnites que Tres guerres amb els samnites que va acabar amb la victòria dels va acabar amb la victòria dels romans.romans.

4)4) Roma derrota a Pirros en Tarènt i Roma derrota a Pirros en Tarènt i la República es fa amb la Magna la República es fa amb la Magna Grècia.Grècia.

Page 6: República romana

Expansió II: Conquesta del Expansió II: Conquesta del Mediterrani (272aC – 27aC)Mediterrani (272aC – 27aC)

Guerres Púniques: Batalla Guerres Púniques: Batalla amb Cartago, l’altre ciutat amb Cartago, l’altre ciutat forta del moment. Es forta del moment. Es divideix en:divideix en:

- 1a GP (264aC – 241aC): - 1a GP (264aC – 241aC): Roma conquista les illes de Roma conquista les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya.Sicília, Còrsega i Sardenya. - 2 - 2a GPa GP (218aC – 201aC): (218aC – 201aC): Anníbal arriba fins a les Anníbal arriba fins a les portes de Roma, pero Roma portes de Roma, pero Roma conquista Hispània i ataca el conquista Hispània i ataca el nord d’Àfrica.nord d’Àfrica. - 3a GP (149aC – 146aC): - 3a GP (149aC – 146aC): Després de un llarg període Després de un llarg període de pau, Roma decideix de pau, Roma decideix destruir definitivament destruir definitivament Cartago.Cartago.

Amb la destrucció de Amb la destrucció de Numància, la península Numància, la península Ibèrica va ser Ibèrica va ser definitivament definitivament romanitzada.romanitzada.

També van conquerir També van conquerir Numídia, Numídia,

Grècia, províncies de Grècia, províncies de l’Àsia, Il·líria, Armènia, l’Àsia, Il·líria, Armènia, Xipre, Gàl·lia, Germània, Xipre, Gàl·lia, Germània, Britània i, finalment, Britània i, finalment, Egipte. Egipte.

Page 7: República romana

Època de conflictes i 1r Època de conflictes i 1r triumvirattriumvirat

Època de guerres desordre públic i Època de guerres desordre públic i guerres civls, cal destacar la conjuració guerres civls, cal destacar la conjuració de Catlina, contra la República, on va ser de Catlina, contra la República, on va ser descoberta per Ciceró.descoberta per Ciceró.

Pompeu, Cras i Juli Cèsar formà el Pompeu, Cras i Juli Cèsar formà el triumvirat (60 aC)triumvirat (60 aC)

Cras va morir i Pompeu es va anomenar Cras va morir i Pompeu es va anomenar cònsol únic, trencat el triamvirat. Cèsar cònsol únic, trencat el triamvirat. Cèsar va ocupar Roma i va esclatar una guerra va ocupar Roma i va esclatar una guerra civil, amb la victòria de Cèsar, senyor únic civil, amb la victòria de Cèsar, senyor únic de Roma.de Roma.

Page 8: República romana

Juli Cèsar i 2n triumviratJuli Cèsar i 2n triumvirat Cèsar va agrandir Roma construint Cèsar va agrandir Roma construint

grans edificis i donant més drets als grans edificis i donant més drets als ciutadans. L’intenció d’aquest era ciutadans. L’intenció d’aquest era anomenar-se rei, pero el Senat van anomenar-se rei, pero el Senat van decidir que això era un perill, i Brutus, decidir que això era un perill, i Brutus, fill adoptiu de Cèsar, el va matar al 44 fill adoptiu de Cèsar, el va matar al 44 aC.aC.

Marc Antoni, Lèpid i Octavi van formar Marc Antoni, Lèpid i Octavi van formar el segon triumvirat, pero al poc temps el segon triumvirat, pero al poc temps van excloure a Lèpid i Marc Antoni i van excloure a Lèpid i Marc Antoni i Octavi es van repartir els poders.Octavi es van repartir els poders.

Page 9: República romana

Fi de la repúblicaFi de la república

Marc Antoni es va casar amb Marc Antoni es va casar amb Cleopatra, i com ell no va lluitar per Cleopatra, i com ell no va lluitar per annexar Roma amb Egipte, el Senat annexar Roma amb Egipte, el Senat va declarar la guerra a Egipte, amb va declarar la guerra a Egipte, amb la victòria de Octavi.la victòria de Octavi.

Octavi va tornar a Roma i al 27 aC Octavi va tornar a Roma i al 27 aC va retornar els seus poder va retornar els seus poder extraordinaris i el Senat li va atorgar extraordinaris i el Senat li va atorgar el títol d’August.el títol d’August.

Page 10: República romana

Gràcies per la Gràcies per la seva atencióseva atenció

Non scholae sed vitae Non scholae sed vitae discimus (Séneca) discimus (Séneca)

Page 11: República romana

José Luis José Luis Magdaleno Magdaleno ManzanoManzano

1HS21HS2


Recommended