Eva MartínezXènia Ortega
Elisabet Portavella
8 de novembre del 2012
La docència com acciómediadora
Professor: mediador entre el currículum i els seusdestinataris.
Incidència des del fet: pre-interactiu, interactiu i postinteractiu.
Docent clau per la qualitat de l’ensenyament
De què parlarem?
1) Funció del docent des dels diferents paradigmesd’estudi
2) Requisits del discent que el docent ha de tenir en compte
3) Importància del context en l’acció mediadora
4) Formació i innovació del professional docent
1) Conceptualització del paper del professor dins del procés E-A
Paradigma presagi-producte
Paradigma procés-producte
Paradigma mediador
Paradigma ecològic
· Paradigma presagi-producte
• Anàlisi de les característiques personals per exercir la funció docent.(Trets de personalitats, actituds personals i/o professionals)
*crítica: no consideració del context
•Orientació personalista
· Paradigma procés-producte
• An{lisi del comportament del professor a l’aula(identificar model de comportament i mètodes d’ensenyament).
*crítica: no té en compte influència del discent, mecanismes interns de E-A ni el context.
• Orientació tècnica
· Paradigma mediador
• Anàlisi dels processos interns del docent i discent.(creences, valors, expectatives, valors/ Planificació, execucuió, avaluació )
*crítica: despreocupació social i contextual del procés E-A.
· Paradigma ecològic
• Assumeix tots els supòsits dels paradigmes anteriors + context
• Tasques d’ensenyament-> claus organitzadores de l’aprenentatge
• Estructura-> context
• Doncent : gestor de la pràctica d’aula.
•Orientació pràctica
MOTIVACIÓ del discent => fonamental en d’adquisició
d’aprenentatges i en el seu rendiment.
En ella influeixen:
- Factors personals: les emocions, l’autoconcepte i l’autoestima
- Factors socials: les relacions socials
La MOTIVACIÓ està constituïda per:
- Necessitat (inici o causa de començament de l’activitat)
- Incentiu (Objectiu)
- Direcció (Procediments)
TIPUS de MOTIVACIÓ
- M. Intrínseca: Valor propi que desperta l’activitat, fomentant
l’aprenentatge per ella mateixa.
curiositat-competència-reciprocitat
- M. Extrínseca: Valor aliè a l’activitat, però l’aprenentatge és la via per
assolir altres objectius
2) Requisits del discent per a l’E-A
ACTITUD del discent => Participa en el comportament i hàbits facilitant la realització i assumpció d’aquests.
FUNCIONS de les actituds:-F. Instrumental - F. D’expressió de valors-F. De defensa del jo - F. De coneixements
COMPONENTS essencials:- Cognoscitiu (representacions de l’objecte d’actitud)- Afectiu- Conductual (combinació de los cognoscitiu i lo afectiu)=> desenvolupa l’acció
FACTORS INFLUENTS en la actitud del discent:- Psico-socials- Afectius-cognitius- Experiències
MADURACIÓ => Física, cognitiva, emocional i social.
Cada adquisició i integració d’aprenentatges necessita haver arribat a unacerta maduració de cada un dels aspectes mencionats
TRANSFERÈNCIA (aplicar els coneixements adquirits a altressituacions)
- T. Positiva- T. Negativa- T. Nul·la
Hi ha aspectes que poden propiciar una transferència o altra
ex. Motivació, tipus d’activitat, tipus de contingut, tipus de coneixements, context…
INTEGRACIÓ de la informació, és important per part dels discents:-Percepció - Memòria-Atenció - Emoció
CREATIVITAT important com a font de motivació intrínseca
L’activitat desenvolupada és important en el procés d’aprenentatge
3 ) Importància del context en
l’acció mediadora
La forma d’ensenyar té molt a veure amb el context de la intervenció del professor. El context de la interacció social professor-alumnes es pot analitzar des de tres nivells: sociocultural, institucional e instructiu.
Context sociocultural es refereix a la socialització de l’alumne, el professor ha de transmetre una sèrie de valors, coneixements i formes d’actuar que es consideren importants per a la conservació de la cultura.
Context institucional el professor es un membre de la comunitat educativa i desenvolupa un projecte
Context instructiu el professor té dos funcions genuïnes com son la d’instructor i la d’organitzador.
4) La interpretació de factors claus en el
desenvolupament professional del docent: la
formació i la innovació
Las necessitats formatives canvien segons els contextos i lesdiferents etapes de la seva carrera professional. La formacióha d’integrar la personalitat i la carrera professionaljuntament amb les competències específiques.
Segons Torre (1994), formar per a innovar significacapacitar per introduïr el canvi i millora el procésd’ensenyança aprenentatge. Preparar per innovar esdisposar dels coneixements, habilitats i actituds de miloraprofessional permanent. La formació va destinada a innovaro capacitar per al aprenentatge professional.
Quin paper té el professor en la innovació
Quin paper té el professor en la innovació segons les diferents perspectives teòriques:
La perspectiva tecnològica, línea positivista.
La perspectiva cultural, línea hermenèutico-fenomenològica.
La perspectiva sòcio-política.
Marcelo (1994) ens destaca set principis:
Procés continu encara que està format per diferents fases dintre d’uns principis, ètics, dialéctics i pedagògicsindependents dels nivells de formació
Integració en processos de canvi, innovació i desenvolupamentcurricular com a estratègia per facilitar la millora educativa
Connexió dels procesos de formació del professorat en el desenvolupament organitzatiu de l’escola
Ha de donar-se una articulació-integració entre contingutspròpiament acadèmics i disciplinars i la formació pedagògicadels professors
Integració teoría-pràctica
Isomorfisme entre formació rebuda per el professor i el tipusd’educació que posteriorment es demana que desenvolupi
Individualització com element d’integració del programa de formació, en atenció a les seves necessitats, expectativespersonals i professionals
Torn de preguntes
Moltes gràcies per la vostra atenció!