Anàlisi de context del Pla de Ciutat 2015

Resum executiu

Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació (UAPA) Àrea de Governança i Ciutadania

Desembre de 2012

Unitat d’Assistència a la

Planificació i a l’Avaluació (UAPA)

Servei de Planificació i Avaluació de Polítiques Públiques

Àrea de Governança i Ciutadania

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Pl. de l’Ajuntament, 1 – Tel. 93 635 12 35 – Fax 93 630 18 56 – planific@santboi.cat - www.santboi.cat

PRIORITAT 1: RECUPERACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA, EL COMERÇ I L’OCUPACIÓ

P1 Anàlisi dels resultats:

1. La generació d’ocupació passa a grans trets per sectors poc estables i amb incògnites associades, destacant l’emergència d’activitats específiques (Caracterització del sector empresarial i la població ocupada).

El pes del sector serveis com a principal ocupador de la població santboiana és cada cop més gran (sobretot entre la població femenina: més del 80% hi treballa) per la pèrdua més acusada del nombre de treballadors a la indústria i especialment a la construcció (un 27% menys els darrers 3 anys).

Les activitats sanitàries, les relacionades amb l’ocupació (empreses de treball temporal) i el comerç al detall concentren més de la meitat de la contractació del 2012. Des del 2009, són les activitats administratives d’oficina, les activitats sanitàries, el comerç al detall i la fabricació de productes farmacèutics les qui han vist créixer en major mesura el nº de treballadors/es.

Els sectors més exportadors i sectors d’alt i mig - alt component tecnològic amb presència a la ciutat no sempre tenen correspondència amb la creació de llocs de treball: les activitats de fabricació de vehicles a motor (components per a la indústria), de productes farmacèutics o de productes informàtics i electrònics sí que ho complirien, no així la indústria química o de fabricació de maquinària.

Entre les empreses amb un component d’alta tecnologia, destaquen les activitats de productes farmacèutics i de productes informàtics i electrònics amb un creixement progressiu del nº de treballadors: un 27% més en conjunt des de finals del 2009 fins a principis del 2012.

2. El perfil predominant de població aturada trobarà més dificultats de ser absorbit tant pel comportament de les activitats econòmiques d’origen (comerç i construcció) com per les alternatives (com l’administració) (Perfil professional de la població aturada) .

El comerç al detall i les activitats especialitzades de construcció són les dues activitats amb

més aturats acumulats i més nous aturats registrats el darrer any: dependents/es, treballadors/es de magatzem, comercials i treballadors/es en la construcció són els principals subgrups de persones aturades recentment.

Destaquen l’administració pública i les activitats d’emmagatzematge i transport com a activitats econòmiques creixents en el nombre de persones aturades recentment, activitats amb un pes específic al municipi.

El principal perfil de persona a l’atur correspondria amb una persona amb estudis mínims obligatoris o amb formació professional bàsica que exercia en ocupacions no qualificades en la indústria, la construcció, el transport i l’emmagatzematge i serveis de neteja, i en ocupacions de baixa qualificació de la restauració, el comerç i la construcció.

3. La nova activitat econòmica oscil·la entre les iniciatives “familiars” de baix valor afegir, el creixement d’activitats amb potencial econòmic i la reconversió i supervivència d’activitats tradicionalment amb pes específic (Generació d’activitat econòmica).

Les activitats vinculades al comerç al detall concentren el 42% de noves llicències d’activitat atorgades des de l’agost del 2010, seguides per les de restauració (serveis de menjar i begudes) i altres serveis personals (perruqueries), amb un 25% de llicències entre les dues. El balanç final del nº d’empreses és més positiu en el comerç al detall, les activitats administratives d’oficina, els serveis de menjar i begudes i la venda de vehicles.

Respecte els polígons, cal destacar l’auge d’empreses d’activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a les empreses (ex. lloguer de maquinària i vehicles, informàtica, activitats jurídiques, serveis tècnics, publicitat, consultories, etc.), potencials demandants d’espais més petits que els disponibles.

La construcció oscil·la entre la destrucció de llocs de treball (ex. un 20% d’empreses tancades,

un 27% menys de treballadors/es o un 29% de les empreses donades de baixa als polígons pertanyents a la indústria de la fusta( serrat i raspallat de la fusta, fabricació de xapes i taules contraxapats, d’estructures de fusta i peces de fusteria, d’envasos i embalatges de fusta, d’altres productes de fusta i de productes de suro) i el desenvolupament de noves iniciatives (un 10% de les noves empreses dels polígons).

4. La mobilitat d’entrada i sortida del mercat laboral es concentra en bona mesura en les mateixes activitats econòmiques i grups professionals (Perfil de la demanda i l’oferta laborals i nivell de cobertura)

La temporalitat és predominant en les noves contractacions.

Les ofertes laborals d’empreses de la ciutat gestionades per serveis municipals encaixen amb els subgrups professionals amb un major increment de persones aturades recentment: comercials i representants, dependents del comerç i personal de neteja.

El 86% de les ofertes laborals gestionades per serveis municipals provenen de CORESSA i l’Ajuntament. Els serveis municipals gestionen aprox. un 10% del total d’ofertes que es generen al municipi: caldrà veure la posició d’aquests serveis un cop sigui efectiva el rol de les empreses de treball temporal com a agències de col·locació.

5. El volum i qualitat de la inserció sociolaboral estan molt condicionades pel nivell d’estudis assolit, tenint a més el repte que l’adequació de l’oferta formativa més vinculada al món del treball amb les demandes de les empreses és baixa (Formació i mercat laboral).

A Sant Boi trobem 3 de les 20 titulacions de formació professional amb més sortides laborals a Catalunya el 2011.

El 14% de les ofertes laborals d’empreses de la ciutat gestionades per serveis municipals el 2011 tenien relació directa amb els perfils professionals de l’oferta de formació ocupacional.

La família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, que concentra el 20% de l’alumnat de formació professional de Sant Boi, tenia una inserció del 50% a Barcelona.

El nivell d’inserció laboral i la qualitat d’aquesta inserció, i les perspectives de formació i per tant de promoció laboral futures, són proporcionals al nivell d’estudis assolit.

Els requisits d’accés i per tant la tipologia de formació ocupacional oferta fins ara no s’adiu al volum de persones aturades amb baix nivell formatiu.

6. El sòl disponible, el preu del sòl industrial i els recursos tant patrimonials com els relacionats amb la gestió del domini públic són actius que poden ser dinamitzats sota una perspectiva estratègica en la reactivació econòmica del municipi. (Territori i patrimoni com a generadors de riquesa)

Al municipi hi ha sòl disponible, però limitat i amb característiques molt diferents.

Tot i ser la gestió de la via pública, en primer lloc, un àmbit important en la dinamització de l'activitat econòmica de tercer i, en segon lloc, un àmbit important en la generació d'ingressos municipals en comparació a d'altres elements del patrimoni municipal, una majoria de conceptes associats a la cessió d’espai públic o regulació de l’activitat a la via pública veuran reduïts els ingressos que generen durant el 2012.

7. Connexió suficient en termes de mobilitat i insuficient en termes de connectivitat (Desenvolupament d’infraestructures de xarxa, telefonia, de transport i de comunicació)

La cobertura de mòbil als polígons industrials és de com a mínim el 80% i la cobertura de banda ampla, de com a mínim un 90%, tot i que no s’ens informa sobre la qualitat/velocitat de la connexió.

El vehicle particular segueix sent el mitjà més utilitzat per als desplaçaments fora del municipi per raons de feina o estudi (66% de la població que s’hi desplaça).

Les necessitats de connexió en transport públic amb d’altres municipis estan en bona mesura cobertes.

8. Més incentius presents que potencials per a l’atracció d’activitat econòmica (Altres factors de localització)

L’obertura d’una empresa resulta força més econòmica a Sant Boi que als municipis de l’entorn. La seguretat ciutadana no seria un factor de localització atesa l’escassa incidència del nombre de

delictes, però sí en major mesura ho seria l’estat de deteriorament d’algunes àrees dels polígons.

9. Un comerç amb peus de fang en termes d’estabilitat i ocupació, amb noves oportunitats (Teixit comercial i mercats municipals).

L’activitat comercial és molt fluctuant, és l’activitat que concentra més persones aturades, mentre que a la vegada ha estat la tercera activitat més generadora d’ocupació.

De les 235 noves activitats d’alta en el període observat el 42,5% són de comerç al detall, excepte vehicles a motor, pràcticament el 15% de serveis de menjar i begudes i més d’un 9% a altres serveis personals (perruqueria i tractament de bellesa).

Un element que pot modificar l’actual mapa comercial i per tant tenir més opcions d’oferta comercial, és l’autorització de la Generalitat d’estendre la venda al detall a la zona industrial, fins ara restringida, incidint parcialment en la C-245 entre les rotondes de la Parellada i Plaça del Llobregat.

Està prevista una important actuació de millora del Mercat de La Muntanyeta, sempre que s’arribi a un acord amb els paradistes, amb la idea de rendibilitzar els espais disponibles i diversificar els usos, incorporant serveis de tipus administratiu ja sigui d’àmbit local o supramunicipal i que implicarà una potent millora en la visualització de l'equipament.

L’entrada d’un nou centre comercial, concretament un Mercadona pot tenir un impacte negatiu sobre establiments amb format de supermercat (Caprabo), i pot afectar al Mercat de Torrelavila (DIA), no així al Lidl que té un segment propi. Es preveu que no afecti en negatiu al petit comerç.

P1 Indicadors destacats: 1. Població ocupada a Sant Boi per grans sectors econòmics, per sexe

2009-IV 2012-I

Tecnologia Treballadors Treballadors Variació

Variació relativa

Alta

Productes farmacèutics 235 318 83 35,3%

Productes informàtics i electrònics 140 158 18 12,9%

Total alta 375 476 101 26,9%

Mitjana - Alta

Indústries químiques 276 192 -84 -30,4%

Maquinària i equips ncaa 355 216 -139 -39,2%

Materials i equips elèctrics 171 190 19 11,1%

Reparació i instal·lació de maquinària 174 170 -4 -2,3%

Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 4 5 1 25,0%

Total mitjana - alta 980 773 -207 -21,1%

Total indústria de tecnologia alta i mitjana - alta 1355 1249 -106 -7,8%

53,9%

25,8%

15,7%

81,3%

13,1%

0,6%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Serveis

Indústria

Construcció Dones Homes

Activitat econòmica (codi CNAE 2009)

Nº de

contractacions

(gener-abril 2012)

Percentatge sobre el

total de

contractacions del

període

Activitats sanitàries 1809 30,1

Activitats relacionades amb l'ocupació 863 14,3

Comerç minorista, excepte vehicles a 385 6,4

Serveis a edificis i activitats de jardineria 302 5

Activitats de construcció especialitzada 291 4,8

Serveis de menjar i beguda 278 4,6

Administració pública i defensa; seguretat

social obligatòria251 4,2

2. Contractacions a Sant Boi per activitat econòmica, gener - abril 2012

3. Treballadors/es per activitat econòmica de

tecnologia alta i mitjana a Sant Boi, 2009-12

Comerç detall, exc. vehicles motor 811

Activitats especialitzades construcció 710

Construcció d'immobles 546

Activitats relacionades amb l'ocupació 545

Serveis a edificis i de jardineria 477

Serveis de menjar i begudes 399

Comerç engròs, exc. vehicles motor 372

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 290

Transport terrestre i per canonades 206

4. Nº de persones aturades per activitats econòmiques amb més atur, maig 2012

5. Nº de llicències atorgades de noves activitats econòmiques (agost 2010-juliol 2012)

Evolució als polígons industrials (2010-Maig 2012)

Ofertes laborals gestionades per CORESSA (des del 2010): 3535 ofertes gestionades (5006 llocs de treball): 3039 de

CORESSA i Ajuntament de Sant Boi, i 496 (747 llocs de treball) d'empreses externes

Número total de contractacions registrades a Sant Boi

Destruits Generats

Llocs de treball 1885 922

0

500

1000

1500

2000

2521,896

2029,485

705,47

18850,104

19333,515

6799,53

0 5000 10000 15000 20000 25000

2010

2011

2012 (maig)

Indefinits Temporals

Tipus de contractació

Enquesta joves

2010 Indefinit Per obra o servei Temporal Sense contracte

ESO no aprovada 30,8 24,1 28,3 12,7

ESO aprovada 41,6 18,4 32,1 4,2

Cicles formatius 48,6 16,4 29,5 2,2

Batxillerat o

superior 47,3 15,2 30,4 1,6

Participants 2010 Participants 2011

amb FP, Batxillerat o Universitat 44,1 51,7

amb ESO o estudis menors 55,9 48,3

Aturats 2010 Aturats 2011

amb FP, Batxillerat o Universitat 19,9 20,2

amb ESO o estudis menors 80,1 79,8

44,151,7

55,9 48,3

0

50

100

Participants 2010 Participants 2011

amb FP, Batxillerat o Universitat amb ESO o estudis menors

19,9 20,2

80,1 79,8

Aturats 2010 Aturats 2011

amb FP, Batxillerat o Universitat amb ESO o estudis menors

6. Nº de llocs de treball generats / destruïts als polígons industrials (2010-maig 2012) i nº de contractacions per tipologia

(2010-maig 2012)

7. Nº d’ofertes laborals d’empreses no municipals gestionades per CORESSA en relació als cursos de

formació ocupacional, 2011

Enquesta joves

2010 Dona Home Dona Home

ESO no aprovada 21,5 39,5 14 8,2

Batxillerat o

superior 52,5 50 1,3 6,3

Taxes d'atur

Enquesta joves

2010 Dona Home

ESO no

aprovada 54 50

ESO aprovada 32,4 32,1

Cicles

formatius 16,8 20

Batxillerat o

superior 8 14,3

Immediatament Més de 12 mesos

Temps que va trigar en trobar la primera feina un cop cursats els

estudis

8. Característiques de la incorporació al mercat laboral dels i les joves de Sant Boi, per nivell formatiu i sexe

(2010)

9. Tipus de contractació dels i les joves de Sant Boi per nivell formatiu, 2010

10. Percentatge de participants a l’oferta de formació ocupacional i de persones aturades en

funció del nivell formatiu, 2010-11

11. Quota tributària (fix + variable) de les llicències d’activitats en funció de la superfície ocupada de les ordenances vigents el 2012 a Sant Boi, El Prat, Viladecans, Gavà i Cornellà

PRIORITAT 2: COHESIÓ SOCIAL

P2 Anàlisi dels resultats:

1. “Una necessitat creixent en el futur” Població amb necessitat de suport per la seva autonomia i la situació de dependència.

Existeix una cobertura actual de les necessitats amb un elevat grau de satisfacció i una

percepció que les ajudes milloren la qualitat de vida dels usuaris. Les projeccions de futur dibuixen un escenari amb més persones amb dificultats.

2. “Cada vegada hi ha més demandes, més bàsiques i amb la necessitat i obligació creixent d’afrontar-les, (més demanda, més bàsica, més resposta)”Resposta a les necessitats socioeconòmiques

Capacitat municipal limitada, en les demandes d’habitatge, (1.358 sol·licitants i 69 contractes efectuats).

Dificultats en l’adjudicació dels pisos d’habitatge protegit, pel preu final i l’accés al crèdit. Tramitació al 2011 de 1.295 ajuts econòmics amb 3.295 persones beneficiaries. Una estimació apunta que hi ha 909 unitats familiars sense ingressos. El volum de despesa majoritari, per tipologia d'ajuts, és en manutenció, que no ha parat de

créixer des del 2008. Les modificacions en la Renda Mínima d'Inserció han deixat moltes famílies en situació de

màxima vulnerabilitat.

3. 3. “L'impacte de la crisi econòmica ha estat especialment significatiu sobre la població immigrada tant en termes de mobilitat i expectatives laborals associades com en termes d'agreujament de les condicions de vida" Factors/relacions de convivència

La tendència al creixement de la població immigrada s'ha capgirat: estancament pel que fa les altes al padró d’estrangers provinents de l’estranger i decreixement en les altes de padró d’estrangers provinents d’altres municipis.

Les condicions de vida de la població immigrada han empitjorat: major tendència de creixement de l'atur, major propensió/risc a viure sota el llindar de la pobresa i situació actual de privació material força més elevada que la resta de la població.

4. “Els fonaments trontollen: La majoria acrediten i s’ha reduït el fracàs, però, amb això no tenim assegurat un millor escenari de futur, s’ha de garantir la continuïtat dels estudis en totes les fases educatives perquè la inserció laboral sigui més viable” Nivells formatius i fracàs escolar

Exercici 2010/2011, mitjana d’estudiants que acrediten 4t d’ESO d’un 80,19% respecte als que s’han avaluat i d’un 74,72% dels que es van matricular.

S’ha reduït el fracàs escolar fins al 25,3% actual. Els estudiants amb major formació (Cicles formatius, Batxillerat), tenen més probabilitats

d’estar en actiu, menys taxa d’atur i troben feina amb més facilitat.

5. “La situació és encara pitjor si formes part d’un col·lectiu amb dificultats, que ja pateix una inèrcia negativa en els últims anys i una tendència no gaire positiva davant un escenari de retallades” Inserció laboral de col·lectius amb dificultats

Les ofertes i derivacions, per a persones amb discapacitat, del Servei d’inserció sociolaboral s’han incrementat, però no s’han traduït en insercions efectives.

Els majors de 45 anys, sembla que es veuen beneficiats per alguns itineraris i programes específics d’inserció.

6. “Punt de no retorn” Població aturada i prestacions

Tendència a la cronificació cap a aturats de més llarga durada i a una pèrdua de prestacions

d’atur en el futur. El perfil d’aquesta població correspon a l’atur més estructural, identificable amb els sectors econòmics fluctuants (Comerç al detall, activitats especialitzades de la construcció i les relacionades amb l’ocupació; Amb més de 45 anys; Dones; Sense formació o amb formació bàsica).

7. “Obert 24 hores: S’ha millorat però encara hi ha recorregut, no s’ha de baixar la guàrdia” Qualitat de l’espai públic (manteniment, accessibilitat)

Un nou pla de mobilitat urbana, en procés d’elaboració, ha de millorar la situació actual. Els principals actors implicats, coincideixen que s’ha avançat molt en les condicions

d’accessibilitat del nostre municipi. Encara hi ha punts d’inaccessibilitat en algunes cruïlles, sobre tot al barri centre. Els principals reptes, són la no existència dels rebaixos per a la gent que va en cadira de

rodes i de les guies pels invidents.

8. “Mantenir el pols i el compromís és fonamental per no perdre tot el que s’ha avançat durant els darrers anys, per no deixar d’actuar en àmbits que s’han vist beneficiats i d’incidir laboralment en positiu en sectors amb especials dificultats” Responsabilitat social corporativa i clausulat social

14 empreses van signar el pacte per a la inclusió de Sant Boi, 4 encara s’han

compromès més, amb convenis de patrocini amb l’Ajuntament. 6 empreses al 2010 i 13 al 2011 de les que van formalitzar un conveni de mecenatge, van

manifestar en algun moment el seu compromís de foment dels valors associats amb la responsabilitat corporativa.

Moderació el el nombre d’accions de responsabilitat social corporativa i clausulat social en els contractes d’obres, serveis i subministraments amb l’Ajuntament.

9. “Tot i créixer els actes d’incivisme, la percepció ciutadana no els viu com a inseguretat” Seguretat ciutadana, civisme i convivència

Elevada percepció del nostre municipi com a ciutat segura, en dos anys (2010-2012), s’ha avançat en l’índex de percepció de seguretat, passant d’un 81,41% a un 87,5%.

Increment en els delictes i descens en el número de faltes comeses (2010-2011). Al circuit T’escoltem, la convivència i el civisme destaca i es consolida com el segon tema que

genera major número d’incidències. Les denuncies per motius de civisme s’han incrementat en un 17,85%.

10. “Hi ha recorregut i bona base per ser instrument d’inclusió social, ja que existeix un potencial evident de practicants esportius i un augment del consum cultural” L’esport i la cultura com a elements d’inclusió social

Al 2011, un 65,8% de la població practicava alguna activitat física o esportiva, sobre tot els

més joves i els més grans. Des del 2009 el nombre d’abonats als equipaments ha anat minvant, sobre tot a l’any 2012. Disposem d'equipaments culturals àmpliament coneguts, i d'altres que caldria potenciar-ne el

seu coneixement. El consum de cinema, teatre i concerts s'ha incrementat, mentre que es manté el nivell

d’assistència a museus i exposicions.

P2 Indicadors destacats:

2009 2010 2011 2008 2009 2010 2011 2012

Homes estrangers procedents estranger237 218 212 Informes d'arrelament74 105 70 79 38

Dones estrangeres procedents estranger242 261 262 Informes de reagrupament84 42 43 39 44

237 218 212

242 261 262

0

100

200

300

400

500

600

2009 2010 2011

Dones estrangeres procedents estranger

Homes estrangers procedents estranger

74

105

70 79

38

84

42 43 39 44

0

20

40

60

80

100

120

2008 2009 2010 2011 2012

Informes d'arrelament Informes de reagrupament

1. Nº de persones amb PIA i cobertura de serveis

d’atenció domiciliària i de teleassistència

Satisfacció Millora de Vida

Serveis d'Atenció Personal 90% 90%

Servei de Neteja 89% 82%

Teleassistència 70,80% -

90% 89%

70,80%90% 82%

Serveis d'Atenció Personal Servei de Neteja Teleassistència

Satisfacció

Millora de Vida

2. Nivell de satisfacció i percepció de millora de la qualitat de vida dels usuaris de SAD i teleassistència (2011)

3. Habitatges de protecció oficial d’iniciativa pública i privada, 2012

1026

1371

1295

2009

2010

2011

Ajuts econòmics Serveis Socials

4. Ajuts econòmics atorgats, 2009-11

7. Contingents de població immigrada provinent de l’estranger per sexe (2009-11) i evolució de la demanda d’informes d’arrelament i reagrupament 1er trimestre anys (2008-12)

Habitatges Total Venuts Llogats

Pendents

d'adjudicar

Protecció oficial: Camí del Llor

(CLAUS) 57 21 5 31

Protecció oficial: Camí del Llor (Llar

Unió Cat, UGT) 61 61 0 0Protegits i dotacionals (sobre

planejament) 1.401

2,77% 2,20% 3,74% 3,03%

7,52% 7,90%

11,80%

18,71%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

Catalunya Sant Boi Catalunya Sant Boi

2009 1er trim. 2012

Evolució i comparativa del nº d'habitatges sense ingressos i amb tots els actius desocupats, Catalunya i Sant Boi 2009-2012

Habitatges sense perceptors d'ingressos

Habitatges amb tots els actius desocupats

5. Evolució i comparativa del nº d’habitatges sense ingressos i amb tots els actius desocupats, Catalunya i Sant Boi 2009-12

9. Evolució de l’índex de fracàs escolar (2009-12) i percentatge d’alumnes que es reincorporen al sistema educatiu (cursos 2009-10 i 2010-11)

2009 2010 2011 2012

Dep.Ens.Generalitat 26 26,8 26,8 25,3

SLTET 26 28,5 27 25,3

2009/2010 2010/2011

Repetidors 58,50 66,46

26

26,826,8

25,3

26

28,5

27

25,3

23

24

25

26

27

28

29

2009 2010 2011 2012

Dep.Ens.Generalitat SLTET

58,50

66,46

54,00

56,00

58,00

60,00

62,00

64,00

66,00

68,00

2009/2010 2010/2011

Contra el patrimoni 1749 2013 Contra el patrimoni 1772 1763

Relatius al trànsit 143 166 Contra les persones 275 251

Contra les persones 46 52 Contra l'ordre públic 16 14

Contra l'ordre públic 27 34 Contra els interessos generals 9 10

Contra la salut pública 5 9 Resta de faltes 109 150

Resta delictes 318 366

Seguretat ciutadana 3462

2010 2011 Policia assistència 1054

Denuncies civisme 521 614 Ordre públic 656

Trànsit 572

Policia administrativa 560

Emergències 156

Menors 46

Medi ambient 14

Àmbits d'actuació (tipologia

d'incidents)

521614

0

200

400

600

800

2010 2011

Denuncies civisme

(1) En terminologia policial: incidents

10. Inserció laboral de persones amb discapacitat i/o malaltia mental, 2010-12 (Sant Boi)

11. Caracterització de la inserció laboral dels i les joves de 16 a 29 anys, per nivell formatiu (2010) Treballadors en

actiu 33,7 37,9 63,1 51,6

Taxa d'Atur 51,7 32,3 18 10,1

Població que troba

feins en finalitzar

estudis 31,9 35,2 51,2 51,8

Feina no qualificada 79,2 53,3 28,5 30,2

Contracte indefinit 52,5 56,2 63,4 59,5

Sense contracte 10,9 1,9 0,8 0

No ESO ESO CF BiU

Treballadors en

actiu 33,7 37,9 63,1 51,6

Taxa d'Atur 51,7 32,3 18 10,1

Població que troba

feins en finalitzar

estudis 31,9 35,2 51,2 51,8

Feina no qualificada 79,2 53,3 28,5 30,2

Contracte indefinit 52,5 56,2 63,4 59,5

Sense contracte 10,9 1,9 0,8 0Taxa d'immigrants 21,3 6,9 6,2 8,9

juny de 2012

Sant Boi de Llobregat 58,58%

Catalunya 57,24%

%Aturats perceptors de

prestacions o subsidisPeriode

13. Percentatge de població aturada registrada que percep prestació o subsidi d’atur a Sant Boi i a Catalunya, juny 2012

14. Cruïlles i punts d’inaccessibilitat per districte (nucli urbà i altres zones)

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

Fins a 3 mesos

Més de 24

mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 9 mesos

De 9 a 12

mesos

Població aturada segons durada de la situació a l'atur, Sant Boi (maig 2012)

Percentatge respecte el total de població aturada (maig 2012)

12. Població aturada segons durada de la situació a l’atur, Sant Boi (maig 2012)

2010 2011 2012 9

Clausulat social 20 3 1 5

Resp.Social Corporativa 11 6 2 4

Cap clausula o condició 17 10 5 6

3

4

3

2

TIC

Esport - Planejament urb.

Compres i subministraments

Manteniment espai públic

Seguretat vial

Entorn natural/medi ambient

Mobilitat

Xarxes socials comunit

20

31

11

6

2

17

10

5

2010 2011 2012

Clausulat social Resp.Social Corporativa Cap clausula o condició

15. Nº de contractes d’obres, serveis i subministraments i nº de serveis municipals que incorporen/ contracten amb clausulat social i responsabilitat social corporativa (2010-12)

16. Nº de delictes, faltes i àmbits d’actuació (1) per tipologia (2010-11)

Nucli urbà 344

Cruilles inaccessiblesPuns d'inaccessibilitatAltres zones 207

Marianao 8 20

Vinyets 18 58

C. Blancs 10 21

Casablanca 5 9

Barri Centre 64 190

Ciutat Cooperativa 19 46344

207

Nucli urbà

Altres zones

818

10 5

64

1920

58

219

190

46

Marianao Vinyets C. Blancs Casablanca Barri Centre Ciutat Cooperativa

Cruilles inaccessibles

Enquesta Servei Local de Seguretat 2010 2009 2010

Creu vostè que Sant

Boi és una ciutat

Transport públic 20,7 17,3

Molt insegura 1,51% Atur 12,5 15

Insegura 17,09% Aparcament 20,8 14,3

Segura 75,63% Seguretat Ciutadana 8,8 12,3

Molt segura 5,78% Immigració 6 10,8

Comunicació amb altres municipis 12 10,3

Oferta d'oci i cultura 13,8 8,5

Circulació 6,7 6

Impostos 4,5 5,8

Manteniment de carrers 7 5,5

Incivisme 3,8 4,7

1,51%

17,09%

75,63%

5,78%

Molt insegura

Insegura

Segura

Molt segura

Creu vostè que Sant Boi és una ciutat segura o insegura?

20,7

12,5

20,8

8,8

6

12

13,8

6,7

4,5

7

3,8

17,3

15

14,3

12,3

10,8

10,3

8,5

6

5,8

5,5

4,7

Transport públic

Atur

Aparcament

Seguretat Ciutadana

Immigració

Comunicació amb altres municipis

Oferta d'oci i cultura

Circulació

Impostos

Manteniment de carrers

Incivisme

2010 2009

ANY 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

2012

Juny

La Parellada 909 1250 1307 1282 1293 1273 1230 1171 1203 1150

Can Massallera 1274 1146 929 777 472 493 428 609 686 694

L'Olivera 1327 1264 1089 631 479 533 538 715 747 678

Baldiri Aleu 2066 3001 3114 2850 3264 3184 3066 2889

Pau Gasol 3895 4391 4038 3967 3720 3661 3480

TOTALS 3510 3660 5391 9586 9749 9187 9427 9399 9363 8891

Perfil de la població practicant

De 16 a 29 anys 73,9

De 30 a 44 anys 65,3

De 45 64 anys 57,5

Majors de 64 anys72,173,9

65,3

57,5

72,1

De 16 a …

De 30 a …

De 45 64 …

Majors …

Perfil de la població practicant

Tornar a l’índex

17. Percepció ciutadana sobre la seguretat global de la ciutat (2010) i principals problemes de la ciutat en opinió de la ciutadania (2009-10)

18. Evolució del nº d’abonats als equipaments esportius municipals (2003 – juny 2012) i % de persones que fan esport o practiquen alguna activitat física (2011)

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Museu Can

Barraquer

Termes Romanes

Biblioteca Rubió i

Balaguer

Biblioteca Maria

Aurèlia Capmany

Centre d'Arts Can Castells

Teatre a Can

Massallera

Nivell de coneixement dels equipaments culturals, 2011

El coneix No el coneix

19. Nivell de coneixement dels equipaments culturals, 2011

PRIORITAT 3: QUALITAT DEMOCRÀTICA

P3 Anàlisi dels resultats:

1. “Aprovat en teòrica, suspès en la pràctica” Avaluació de les polítiques públiques.

Tot i que som referents en el camp de l’avaluació, no existeix una cultura d’avaluació en els diferents plans d’acció aprovats, ni en els diferents serveis prestats a la ciutadania.

La majoria d’experiències responen més a l’existència d’una voluntat, d’un servei que endegui aquests processos, o d’una subvenció.

Entre la passada i l’actual legislatura, 23 plans no han estat avaluats i 15 sí que han dut a terme algun procés o altre d’avaluació.

Hi ha hagut fins ara i a grans trets, dues tendències en la metodologia d’avaluació emprada, la realització d’informes tècnics de caràcter intern al final de l’execució dels plans i l’ús d’un enfocament pluralista amb diversitat de tècniques i públics destinataris.

2. Impacte de la normativa externa en la gestió municipal

Atès l’ampli mapa normatiu que incideix a nivell municipal cal un Estudi específic d’àmbit jurídic.

No obstant, entre d’altres, la modificació de la Llei 7/1985 Reguladora de Bases de Règim Local que pot reformular la representació dels càrrecs públics i la contractació de personal, el RDL 20/2012 que incorpora mesures restrictives de la capacitat local i la Llei d’Estabilitat Pressupostaria incidint a nivell de les finances municipals, són una clara mostra de l’impacte.

3. “La coresponsabilitat es potencia via convenis, la majoria d’ells vinculats amb el Pla de

Ciutat 2015, s’han convertit en un instrument a desenvolupar. Pel que fa a la cogestió encara té recorregut” Teixit associatiu i coresponsabilitat

Cultura; Infància, adolescència i família; Esports són els 3 àmbits que concentren més projectes en els convenis signats amb entitats durant el 2012.

Esports; Infància, adolescència i família; Universitats són els àmbits on es destinen més recursos.

22 projectes dels 59 que integren els 33 convenis contemplen parcial o totalment objectius no vinculats amb el Pla de Ciutat 2015.

Experiències de cogestió en estat embrionari (àmbit de les Festes de barri, en algun districte del municipi i en la programació d’alguns dels equipaments)

La dualitat d’acció, via convenis i subvencions de lliure concurrència, pot tenir una doble interpretació, generant dinàmiques positives, compromís, fidelitat, o repercutir en una manca de transparència i claredat en el procés.

La despesa via convenis triplica a la tipologia de subvencions. 4. “Aprovat en atenció ciutadana, progressa adequadament en capacitat resolutiva de

l’Ajuntament” Atenció ciutadana i capacitat resolutiva de l’Ajuntament

11 canals d’entrada observats (CLAUS, OMIC, OMAP, El Punt, OME, OAC, ORGT, Circuit “T’escoltem”, Síndic Municipal, CORESSA, Serveis Socials).

S’ha avançat de forma moderada en el número de tràmits que es poden fer de forma electrònica.

Elevada correspondència entre les principals demandes ciutadanes copsades en aquest espais o canals d’entrada i les línies estratègiques establertes en el Pla de Ciutat 2015, en relació a: Una major activitat econòmica per generar ocupació; Millorar l’oferta i gestió educativa/formativa; Millorar la qualitat i seguretat de/en la ciutat; Atendre situacions de vulnerabilitat i dependència.

5. “Més informació no genera més credibilitat” Comunicació municipal

S’està treballant per definir i aprovar un Pla de Comunicació que permeti establir el full de ruta en matèria comunicativa, una vegada acabat el procés de racionalització actual.

Un 62,3% de persones té prou informació, el 36% considerà no estar prou informat.

El 86,4% utilitza el Viure Sant Boi com a canal receptor d’informació i comunicació.

Aparent pèrdua de credibilitat dels mitjans de comunicació, hem passat d’un 42% (2009) a un 50% (2010) que opinen en contra de “l’Ajuntament en mereix molta credibilitat”.

6. “Compromís: Espais de relació que sembla que no han provocat xarxa a nivell empresa, si

de comerços.” Relacions entre els agents econòmics i socials i l’Administració

La majoria d’espais observats mostren relacions periòdiques, ja que en gran mesura ens hem fonamentat en espais que tenen aquest caràcter.

El número de repeticions (assistència) a les diferents edicions dels dos formats de fòrum és relativament baix.

Reducció del número de relacions i aportacions derivades dels patrocinis amb el sector empresarial, disminuint per tant el compromís dels últims anys, condicionades pel context econòmic vigent en el que prima la pròpia subsistència.

El sector de treball més beneficiat via patrocinis és la Fira de la Puríssima.

7. “Un camí amb llums i ombres” Transparència de l’acció municipal

Aparent reducció de la credibilitat dels mitjans de comunicació comparativa anys (2009-2010) amb una caiguda de 8 punts pel que fa a l’opinió manifestada per part de la ciutadania.

Els indicadors ITA 2012 aprofundeixen en mesurar el previst al projecte de Llei Estatal.

Propera entrada en vigor Llei de Transparència a l’administració pública de caràcter estatal.

Aprovació definitiva del codi ètic (octubre 2012) després d’un llarg període en situació d’aprovació inicial.

8. “La planificació, ajuda o no a la presa de decisions?. Es pot arribar a guanyar en la

integració del pressupost anyal i la planificació estratègica, de moment s’ha focalitzat a curt termini amb el pressupost i els Plans d’actuació anuals.” Planificació i optimització dels recursos

L’actual mapa de plans ve clarament establert per la planificació de caràcter estatal i autonòmica. En qüestions més estructurals, accions o mesures per fer front a la crisi, a la immediatesa d’actuació, s’actua més per la via normativa.

A nivell municipal la planificació ha reduït el seu pes, no existint un criteri clar per definir quina política ha d’anar acompanyada d’una planificació o no.

El pressupost municipal com a instrument de planificació local, de distribució i optimització de recursos en un context tant globalitzat com l’actual.

Els Casals de Barri són els únics equipaments socioculturals que han generat algun ingrés des del 2010 en concepte de cessió d’espai, tot i que suposen escassament un 1% del cost de manteniment i que la saturació en l’ús dels seus espais és habitual.

El context socioeconòmic està condicionant a la baixa els ingressos per cessió d’altres espais públics,bé per a la realització de cerimònies d’unions civils o bé per a l’explotació de l’activitat d’un equipament (poliesportiu i mercats) o d’un servei dins d’aquest (bar), tant des del vessant de la demanda directa (ex. cerimònies) com indirecta (nombre d'usuaris dels equipaments i dels serveis dins d'aquests).

P3 Indicadors destacats:

2009 2010

Molt d'acord 8,8 10

Bastant d'acord 33,3 27,5

Ni d'acord ni en desacord 10,8 10,3

Bastant en desacord 29,7 31

Mol en desacord 12,3 18,8

Ns - Nc 5 2,3

8,8

33,3

10,8

29,7

12,3

5

10

27,5

10,3

31

18,8

2,3

0

5

10

15

20

25

30

35

Molt d'acord Bastant d'acord Ni d'acord ni en desacord

Bastant en desacord Mol en desacord Ns - Nc

2009

2010

data Import patrocin

is

Patrocinis Import aportacio data

2010 255543 36 31 205733 econòmica 2010

2011 202924 29 5 49810 especie 2010

24 131404 econòmica 2011

5 71520 especie 2011

2010 econòmica 205.733

2010 especie 49.810

2011 econòmica 131.404

2011 especie 71.520

255543

202924

PATROCINIS2010 2011 205.733

49.810

131.404

71.520

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

econòmica… especie… econòmica…

PATROCINIS (per tipus d'aportació)

ITA

2008 57,9 Ajuntament Puntuació

2009 66,3 Sant Cugat del Valles 76

2010 83,8 Rubí 73

Mollet 73

Sant Boi de Llobregat 68

Girona 66

Vilanova i la Geltrú 66

Viladecans 63

Castelldefels 63

Bones Pràctiques de Comunicació Pública Local

57,966,3

83,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

2008 2009 2010

ITA (Indicadors trasnparència)

Tornar a l’índex

1. Nivell de credibilitat de l’Ajuntament entre la ciutadania santboiana, 2009-10 (a partir de l’afirmació “L’Ajuntament em mereix molta credibilitat”)

2. Volum de patrocinis d’empreses privades a activitats municipals (en €, 2010-11), per tipus d’aportació

3. Valor de l’indicador de transparència ITA (2008-10) i puntuació de les pràctiques de comunicació local de la UAB

Plans amb continuïtat sense data de finalització

Plans en procés de revisió i redisseny

Plans sense continuïtat

Plans amb continuïtat amb data de finalització

Plans pendents d'aprovació

10

10

9

6

3

2012

Plans amb continuïtat sense data de finalització

Plans en procés de revisió i redisseny

Plans sense continuïtat

Plans amb continuïtat amb data de finalització

Plans pendents d'aprovació

10

10

9

6

3

2012

4. Nº de plans locals i estat

vigent, en referència 2012

Nº de projectes

Plans no avaluats 23 Plans i programes avaluats

Plans avaluats 15 Programes transversals i plans parcials: 13planificació local i avaluació PMI Casablanca: 1

Pla de Mobilitat: 1Plans no avaluats; 23;

61%

Programs Transv: 13PMI Cas: 1Pla Mob: 1

Plans avaluats; 15; 39%

5. Nº de plans avaluats, amb el 2012

com a referència temporal

6. Recursos destinats als projectes contemplat als convenis amb entitats, per temàtiques i nº de projectes (2012)

414307

280824

181000

103045

83783

69217

48303

30720

26928

23066

22685

17528

14000

5575

3500

0

ESPORTS INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I FAMILIA

UNIVERSITATS CULTURA

JOVENTUT IGUALTAT D'OPORTUNITATS

GENT GRAN XARXES SOCIALS I COMUNITÀRIES

SERVEIS DE CIUTAT SALUT COMUNITÀRIA I DROGODEPENDÈNCIES

SEGURETAT CIUTADANA IGUALTAT DE GÈNERE

COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU SERVEIS SOCIALS

PERSONES AMB DISCAPACITAT PROGRAMES ESTRATÈGICS

8 1

1 1

11

5

6

3

1

1

2

2

3

1

2

1

1