Revista 10

índexíndex

1. Crònica de Sant Jordi a l'institut (2013-2014)...............................................................................2

2. Sap.....................................................................................................................................4

3. Una sortida de cine............................................................................................................5

4. Teju Cole............................................................................................................................6

5. Projecte de la residència Vigatans.....................................................................................7

6. Còmic.................................................................................................................................9

7. L'alcohol i les drogues.......................................................................................................10

8. Les xarxes socials..............................................................................................................11

9. Crisi econòmica.................................................................................................................12

10. El fútbol.............................................................................................................................14

11. Passatemps.........................................................................................................................15

12. Relacions entre nois i noies...............................................................................................16

13. Una mica d'informació sobre les relacions sexuals...........................................................17

14. Crítica del llibre “És fàcil estimart-te (Easy) Tamara Webber..........................................18

15. La violència de gènere.......................................................................................................19

16. Passatemps.........................................................................................................................21

17. Una mica d'informació sobre l'alimentació.......................................................................22

18. Samosa de verdures...........................................................................................................24

19. Cupcakes &buttercream....................................................................................................25

ELS DIES DE L'INSTITUT, número 10

1

Coses nostresCoses nostres

Crònica de Sant Jordi a l’institut

Cada any, a Catalunya, se celebra la festa de Sant Jordi. És una festa que parla del amor: els nois

reben un llibre i les noies, una rosa; tot en senyal d’amor.

Aquí a l’institut no tothom rep una rosa o un llibre, però quan sortim a l’escenari de l’institut, a

cantar, fer alguna actuació o recollir el premi, ens donen una rosa i a vegades un punt de llibre: la

nostra festa és diferent.

L'any passat la festa va començar amb els tallers que ens van

assignar a cada classe o assajar, els que havien de cantar o

ballar davant de tot l’institut. Cada classe va fer un taller (de

roses, de fabricació de pergamins, d'escriptura en lletra

gòtica...) diferent durant 1h i 30 minuts.

Després del pati, per descansar una mica (tot i que sempre hi

ha gent que es queda al quart pis per assajar les cançons que

més tard han de presentar davant de tot l’institut), vam pujar tots a classe i vam continuar fent els

tallers fins que ens van avisar que havíem de pujar per començar la celebració a la sala d’actes.

Quan ja estàvem asseguts, van presentar la directora, dos presentadors (la Júlia i en Xavier de


2


batxillerat) i també ens van dir el que es faria durant la festa. La directora va fer, com cada any,

el discurs sobre la diada de Sant Jordi. Després del discurs, cada classe, més l’extraescolar de

música, van fer les seves actuacions.

Com no hi havia temps, els de 4tA i B no van poder fer la seva actuació, però els de 1r, 2n, 3r,

aula d’acollida i la Chaimae de 2n de batxillerat, sí que van poder fer la seva actuació. Després de

l’actuació de la Chaimae, que va cantar molt bé una cançó de Maria Carey, anomenada “Sin ti”, i

després va començar el moment que tots estàvem esperant: el repartiment de premis.

El jurat el formaven: de plàstica, la Manuela Bardon; de castellà, l’Alberto Prieto; de català, la

Laia Pérez; i d’anglès, la Lupe Garcia. De cada categoria, hi havia dos guanyadors, però a 2n de

batxillerat no n'hi va haver cap, perquè no s’havien presentat.

Quan van haver repartit els premis i les roses, el Pep, el cap d’estudis, ens va dir que

continuéssim asseguts perquè havia de dir qui es quedava castigat recollint les cadires, perquè

durant el curs havien arribat tard, s’havien comportat malament o no venien a l’institut.

Després de tot, vam baixar a per les nostres coses i ens en vam anar cap a casa.

Rhimou El Boujaji

Cristopher García


3


SAP

El SAP, com ja sabeu, consisteix a venir un dilluns a la tarda, a fer una hora i mitja de

reforç. Allà tenim accés al WI-FI de l'institut, per poder fer els deures, repassem per als

exàmens i, quan no tenim molts deures, en acabar ens posem a llegir.

Al SAP hi ha un ambient molt tranquil, s’estudia tranquil·lament i et pots concentrar sense

cap problema. Tenim professors que ens ajuden en els dubtes que tenim, com per

exemple: a l’Ana Benito, la Mercè Garcia i la Roser Martí.

Els de 4t organitzen un concurs amb la Laia que consta d’una lectura oral. Cada dilluns

a l’hora del SAP, la Roser Martí ens agafa per preparar-nos, fem exercicis de relaxació,

per tranquil·litzar-nos i moltes més coses. Mentre ens preparem per al concurs, ens

divertim molt i riem els uns dels altres, ja que les persones que estem dins del concurs,

ens coneixem molt bé. Ens ajudem mútuament i això fa que tot sigui molt més fàcil que

de costum.


4

Coses nostres Coses nostres

Una Sortida de Cine

El passat dia vint-i-set de novembre, els alumnes de 4t, van fer una

activitat en anglès, consistent a anar a veure una pel·lícula a la

Filmoteca, que està a La Rambla del Raval. Amb ells van anar-hi

alguns professors: l'Alberto Prieto, la Laia Pérez i la Mercè Cantó.

Per arribar-hi, van anar a peu, i pel camí van veure molts carrers i

edificis increïbles, com les Rambles, la Catedral o el Mercat de

Santa Caterina.

Per a tots els que es preguntin què és la

Filmoteca, és un establiment on es veuen pel·lícules i curtmetratges amb

una finalitat educativa. Per això van anar a veure la pel·lícula de Maria

Antonieta, per ensenyar-nos que ella també era jove i que es podia

equivocar.

Claudio QuiñonesMarjorie Poniente


5

COSES NOSTRESCOSES NOSTRES

Teju Cole We were visited by the photographer and writer Teju Cole.

He talked to the students of 4th ESO about a photo shoot he'd done in Raval some days before,

explaining the technique and style, encouraging them to be creative and take

pictures.

He also told us about how to take a picture in different styles.

He told us how to take good pictures He told us about his book


6


Projecte de la residència Vigatans

L'experiència que he tingut a la residència Vigatans m’ha agradat molt, perquè per una vegada a la

vida m’he sentit útil i bé amb mi mateixa al veure que puc fer coses pel meu compte sense tenir

ningú darrera meu, ja sigui pare, mare, amic, professor o qualsevol altra persona. Aquesta

experiència m’ha fet créixer com a persona en tots els àmbits.

Hem estat fent tres tallers, d’informàtica, de musicoteràpia i de memòria. Tots els tallers han estat

la mar de bé i sincerament m’ho he passat com una nena petita fent tot el que ells feien amb la

meva ajuda o també sense ella. I és que m’ha agradat molt ajudar els residents en els tallers, però

no només perquè estava bé amb mi mateixa, sinó perquè m’he quedat bocabadada al veure'ls super

alegres encara que saben que no poden fer certes coses, però el que més em va fer quedar en xoc

va ser que no ens coneixien de res i des del minut u que ens van veure, ja volien parlar amb

nosaltres, fer bromes, i explicar coses seves, i tot això sense que ens coneguessin de res!

A part d’ajudar als tallers també he ajudat a l’hora de menjar (tallant el menjar, donar-los el menjar

si ells no podien moure les mans per culpa de la seva malaltia o accident, posant-los el davantal,

etc) i a l’hora de lleure a la sala d’ordinadors. En aquesta hora ens ho passàvem super bé perquè

cada cop que paraven de menjar, feien bromes o ens deien coses per fer-nos riure, i la veritat era el

millor moment del dia.

Després de menjar, alguns residents havien d'anar a dormir, al metge o amb algun familiar, però

alguns d’ells, volien estar a l’ordinador fent deures, treballs, escoltant música. Jo, per exemple, he

ajudat a molts residents a fer coses a l’ordinador. Però el primer dia que vam anar a Vigatans, en el

moment de lleure, una resident em va demanar com se separaven paraules en síl·labes i vaig veure

que li costava molt, i ho separava, però no com tocava, i li vaig ensenyar un truc perquè li fos més

fàcil fer-ho; el truc era dir la paraula fent palmes i amb les palmes ja tindria la paraula separada. A

ella li va agradar molt aquest truc i ara ja ho sap fer sense ajuda de ningú.

En general aquest projecte ha estat molt bo i el recomanaria a tothom, però sobretot als meus

companys perquè veiessin que a la vida no tot és perfecte i que han de donar gràcies a déu que

tenen peus per caminar, mans per escriure, etc. I que pensin en el moment que els passa alguna

cosa física que ells pensen que és greu, que haurien de veure a aquestes persones i dir que ells

estan pitjor que nosaltres físicament, però que ho intenten tot fins al final.

També penso que si els meus companys veuen persones amb discapacitat física, no se n'haurien de


7


riure, perquè no se sap com es poden aixecar demà, el que els pot passar quan surtin de casa:

poden acabar amb el mateix problema que ells i segur que no els agradaria que se'n riguessin.

El que vull que intenti fer la gent també, és no fer-se els cecs i els sords quan veuen una persona

amb discapacitat, sinó que l’ajudin i siguin solidaris amb ells.

Vull acabar dient que espero tornar a viure aquesta experiència en un futur pròxim perquè ha sigut

inoblidable. Me'n porto d’aquesta experiència una bona amistat amb el meu company Josué,

perquè ara ens coneixem més que abans i el que pensàvem l'un de l'altre ha canviat completament.

També me'n porto un preciós dibuix fet per una resident que no pot moure les mans i amb la meva

ajuda i l’ajuda d’un unicorn ha pogut fer un preciós dibuix d’una posta de sol, i finalment me'n

porto una bona amistat amb tots els residents i amb el personal de la residència, i ja dic que

tornaré, estigui en el institut o no, però tornaré a fer de voluntària a la residència Vigatans.

Vigatans us estimo molt!!!

Rhimou el Boujaji

Christopher García


8

CòmicCòmic


9

SalutSalut

L’alcohol i les Drogues

Avui dia algunes persones joves es dediquen a prendre alcohol i drogues per diversió, ja que elsaporta un estat de alegria. Hi ha molts tipus d’alcohol com la cervesa, el whisky, el rom, el vi imolts més...

El alcohol és una substància depressiva del sistema nerviós. Afecta els sistemes digestiu,circulatori, respiratori, nerviós, i la nutrició, la pell i els músculs.

Les drogues causen danys irreparables en el sistema nerviós i alteren la persona que les pren.Provoquen sobretot la destrucció de les neurones i quan una d’elles és destruïda no es potsubstituir amb una altra.


10

ActualitatActualitat

Les xarxes Socials

Avui dia tant els nens, com els joves i les persones grans, s’han enganxat molt a la tecnologia i a

les xarxes socials.

Les xarxes socials, com el Facebook, el Twitter, Instagram, WhatsApp, etc. Ens fan perdre molt de

temps a la nostra vida, ens estanquem en un món paral·lel, ens marginem. Si ens comuniquem ja

no ho fem per telèfon, ni per cartes com abans… Simplement obrim el xat i comencem a parlar i

moltes vegades utilitzem monosíl·labs i tot això ens porta a escriure vulgarment, amb faltes de

ortografia, i això ens perjudica a l’institut, a l'escola i a la feina.

Però, a més de problemes, tenim molts avantatges: ens podem comunicar amb gent d’altres països,

podem buscar informació al moment sense anar a la biblioteca ni gastar diners i per trobar feina

(algunes xarxes tenen aquesta opció).


11


Crisi econòmicaL'any 2013 vam fer una enquesta a diverses persones per demanar-los l'opinió sobre la crisi econòmica. Aquestes són les seves respostes:

Per què creus que hi ha crisi? 1-Perquè hi ha hagut molta avarícia. 2-Perquè les riqueses estan més distribuïdes. 3-Perquè hi ha molts polítics, banquers... que roben diners. 4-Mala gestió política i privada (banquers). 5-En el sistema capitalista és inevitable. 6-Perquè hem estirat el braç més que la màniga. 7-Perquè els polítics i els banquers s'han gastat molts diners 8-Per mals càlculs en l'economia per part dels polítics.

Com creus que t'ha afectat la crisi? 1-Vivint pitjor. 2-Retallades de sou i empitjorament de condicions de treball. 3-Retallades de sou. 4-Retallades de sou. 5-Retallades de sou i pèrdua de drets. 6-Retallades de sou. 7-No l'ha afectat, però té por pel futur. 8-Que no té la llibertat d'inventar coses diferents (arriscar).

Quines mesures prendries per frenar la crisi? 1-Penjar els banquers d'un arbre. 2-Imitar la influència de sector financer. 3-Tancar els banquers i polítics a la presó. 4-Reformar el sistema (més responsabilitat de la organització socials). 5-Major regulació de l'estat. 6-Acomiadar alts càrrecs de la política pertreure'ls els diners. 7-Informar-se millor en què es gasta els diners. 8-Redistribuir segons les necessitats de la gent.


12


Creus que les mesures que està prenent el govern són adequades per frenar la crisi? 1- No 2- No 3-Algunes 4- No 5-Si 6-Parcialment si 7- No 8-absolutament no

Creus que hi haurà crisi en un futur proper? 1- Si 2- No 3- Si 4- No 5- Si 6- Si 7- No 8- Si

6-Creus que els polítics actuals ajuden a solucionar la crisi? 1- No 2- No 3- Si 4- No 5- No 6- No 7- Si 8- No


13

Societat Societat

EL FÚTBOL

Los orígenes del fútbol fueron en las islas Británicas, en el siglo XIX. Solamente era una pelota

que se impulsaba con los pies, que se llamaba “fútbol de carnaval” y que fue prohibido durante

500 años por el rey, porque decía que era muy violento.

En el siglo XIX unos universitarios decidieron rechazar el rugby y crear un nuevo deporte que no

se tocase con las manos. Desde entonces consiguieron crear el fútbol o balón pie y en inglés

“soccer” (se pronuncia 'sóquer').

El primer partido oficial en la historia del fútbol fue en las Islas Británicas en las que debutaban la

selección escocesa contra la inglesa, quedaron empate a 0. El fútbol rápidamente se fue

expandiendo por el mundo.

Algunos grandes jugadores que marcaron historia en el fútbol:

Zinedine Yazid Zidane

Edson Pelé

Diego Armando Maradona


14

PassatempsPassatemps


15

Relacions sexualsRelacions sexuals

RELACIONS ENTRE NOIS I NOIES

Ara, cada cop més, els nois i noies tenen parella cada cop més joves. Estan junts durant un temps i

de cop, per raons diverses, deixen de sortir com a parella.

També comencen a practicar el sexe entre ells a una edat

molt jove.

Abans, als adolescents també els agradava algú, però era

molt diferent a avui en dia.

Si a un noi li agradava una noia sempre li portava regals,

roses i coses d’aquestes. També intercanviaven cartes. En

canvi ara, no donen res, són bastant sonsos en general i en

lloc de les cartes, només es comuniquen pel WhatsApp o pel

Facebook o altres xarxes socials o aplicacions del mòbil. Comencen a practicar el sexe des de molt

joves i per tant és com si la seva mentalitat avancés més ràpid del normal, perquè es com si ells/es

pensessin que ja són grans i ho poden fer sempre que vulguin. I no es que no puguin, sinó que no

és el més apropiat perdre la teva virginitat sent menor d’edat. Fins i tot pot ser que després de

fer-ho per primera vegada et penedeixis del que ha passat.

En canvi, abans, els nois fins i tot per poder ballar amb la noia que els agradava havien de demanar

permís al pare de la noia o a qui estigués amb ella. Sempre feien coses de parella, però no feien

aquestes coses, i mai tan joves.

Abans costava més tenir parella, no com ara, que a la mínima ja surten i en poc temps tallen.

Amb la de tecnologia i tantes coses que es poden regalar, i no s’aprofita gens, sinó que només

pensen i es fixen en si els nois o noies són guapes o no i en sexe.

Això no pot ser!!!


16

Relacions SexualsRelacions Sexuals

Una mica d'informació sobre les relacions sexuals

Les relacions sexuals, a part de donar-nos plaer, són una gran font de salut iafavoreixen el nostre cos i la nostra ment. El sexe és un dels exerciciscardiovasculars que podem trobar que beneficia el nostre cos i minimitza el risc detenir un infart.El sexe és un alliberador d'endorfines que ens fa sentir més feliços: si portem unavida sexualment insatisfeta tenim el risc de tenir una depressió, problemesd'autoestima i inseguretat, especialment amb l'absència de sexe dins de la parella.Les parelles que, per algun motiu, no tenen relacions sexuals, solen tenir tambéproblemes de comunicació. Això vol dir que les relacions sexuals ens ajuden a tenirmés bona comunicació amb la parella i tenir menys problemes.

Michelle MendozaLamyae El Baji


17

LiteraturaLiteratura

Crítica del llibre

És fàcil estimarte (Easy),

de Tammara Webber

El llibre t'enganxa des de la primera pàgina. De fet, és un llibre fàcil de llegir. A mi m'ha agradat

perquè podria ser perfectament la vida d'algú, és a dir, no és res fictici, li pot passar a qualsevol.

Tot comença quan la Jacqueline torna una nit de festa. És universitària. Ha tingut la mala sort de

trobarse amb el noi que li fa la vida impossible, en Buck. En Buck no la deixa en pau i té

intencions sexuals, però una nit apareix un noi que la defensa, en Lucas. Després que es coneguin,

uns dies més tard, la Jacqueline necessita aprovar Economia i el seu professor li recomana un

professor particular, en Landon. Estableixen contacte per Internet perquè els és impossible quedar

per estudiar. Aquest noi, no només estudia en el mateix centre, sinó que és la persona que la va

salvar aquella nit tornant de la festa, però la Jacqueline no s'adona que en Lucas i en Landon són la

mateixa persona.

Quan finalment se n'adona, es decep per l'engany, però ja se n'ha enamorat. El nom complert del

noi és Lucas Landon Maxfield, i no ha tingut un passat massa bo: la seva mare va morir en

circumstàncies bastant greus (la van violar), mentre en Lucas hi era, però l'agressor el va lligar al

llit. D'allà venen les seves cicatrius i tatuatges que tenia. Al final acaben alegrement junts.


18


La violència de gènere

La violència de gènere es produeix quan un home maltracta una

dona. Quan li pega, la insulta verbalment o la maltracta

psicològicament...

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES

DONES!

L'ONU, al 1995, va definir la violència contra la dona com: "tot

acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic,

incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida

pública com en la privada". És a dir, é s la necessitat que tenen alguns homes de controlar les dones

en el sistema social anomenat patriarcat.

1.- La violència contra les dones també pot denominar-se violència de gènere, tenint en compte el

caràcter social dels trets atribuïts als homes i a les dones.

2.- Es pot dir que la violència contra les dones é s un fet estructural de les societats patriarcals ja

que s'esdevé per la desigualtat entre homes i dones, i la necessitat de mantenir la situació

d'inferioritat de la dona respecte l'home.

3.- L'essència patriarcal é s la representació de la masculinitat a travé s del domini de la dona. La

idea de jerarquia sexual i la superioritat masculina sobre

la dona fan que les dones siguin considerades é ssers

inferiors que poden ser utilitzades, menyspreades i

maltractades.

4.- La violència contra les dones també té un caràcter

instrumental. El poder dels homes i la subordinació de

les dones requereix d'un mecanisme de sotmetiment, de

control a travé s de la violència, que encara manté mé s el

lligam que la sustenta.

5.- La violència contra les dones no é s un fenomen aïllat

ni circumstancial, sinó que constitueix un aspecte estructural de l'organització del sistema social, ja

que es dóna en totes les classes socials i en les diverses etapes de la vida.


19


6.- La violència no é s un comportament natural sinó que é s una actitud apresa mitjançant la

socialització. La socialització, amb paraules i imatges, crea les identitats de les persones i en

resposta del que rebin aprendran que el camí de la violència no é s el millor.

7.- La violència contra les dones ha estat

sempre un tret estructural molt difícil de

percebre. La seva denúncia ha estat el primer

pas important per donar-lo a conèixer i é s a

partir d'aquest fet que s'ha considerat un

autèntic problema social i el seu rebuig social

ha estat la forma mé s eficaç de combatre-la.

L'any 2012 van morir 42 dones per violència de genere. 7 d’elles havien denunciat el maltracte.

Socrates Medina

Lamyae El Baji


20

PassatempsPassatemps


21

Salut

UNA MICA D’INFORMACIÓ SOBRE LA ALIMENTACIÓ.

Els éssers humans, com la resta dels éssers vius, necessiten, a més de l’aigua, que és vital, una

alimentació variada i equilibrada .

Per això, a l'institut Pau Claris trobem molt importat l’alimentació dels alumnes de l’institut.

L'adolescència és l’etapa de la teva vida en què ocorren diversos canvis físics, psíquics i socials

que et transformen de nen a adult. Les teves necessitats d’energia estan estretament relacionades

amb el teu sexe, edat i de forma molt important, amb el teu nivell d’activitat física.

Aliments reguladors:

És molt important prendre fruites i verdures tots els dies. Una amanida diària de

34 peces és una bona recomanació. A més, els adolescents han d'acostumarse

a prendre aquest tipus d'aliments (fruites i verdures) en tots els àpats, fins i tot

el berenar o a mig matí.

Per què necessitem menjar verdures i fruites?

Perquè contenen minerals, vitamines i altres antioxidants necessaris per protegir

la teva salud i prevenir les malalties cardiovasculars. També contenen fibra, que

afavoreix la digestió i baixa el colesterol i el sucre en la sang.

Begudes:

S’ha de prendre la suficient quantitat d’aigua, a mesura que el teu cos en demani, però és

aconsellable prendre 8 gots d’aigua al dia. S’ha de limitar el consum de begudes amb sucre i

refrescos. A partir dels 16 i fins als 18, es pot prendre molt de tant en tant alguna beguda tipus

sidra o vi durant els àpats més importants del dia que són l'esmorzar, el dinar i el sopar.

Per que aixó?

Depenen de l'espessor de la nostra sang cadascú de nosaltres hem de prendre la quantitat

necessària d’aigua al dia que ens faci sentir millor. Sabràs que estàs prenent prou aigua si la pell

dels llavis no se t'asseca ni es trenca.


22

http://es.wikipedia.org/wiki/Seres_vivos

SalutAliments energètics

Les racions han de ser superiors a les dels adults, però s'han de vigilar les quantitats dels plats de

patata, arròs, pasta i pa, i la mida dels entrepans. S'ha de procurar que els menjars siguin nutritius i

variats, però no excessivament grans.

Anaïs Hernández

Amilcar Reyes


23

CuinaCuina

Samosa de verdures

La samosa és una cresta triangular de forma, típica de la cuina del sud d'Àsia (Índia, Pakistan i

Tibet).

Ingredients (per a 8 samoses)

4 làmines de pasta bric1 albergínia1 ceba1 carbassó1 pebrot vermell1 pebrot verd1 o 2 cullerades de curri1/2 iogurt natural Unes gotes de Tabasco (opcional)Llavors de sèsamolisal

Preparació:

Tallar totes les verdures en trossos mitjans. Estendre en una paella de forn, escamparhi sal, afegir

un rajolí d'oli d'oliva i rostirles a 180º fins que es torrin. Tombarles i repetir amb l'altre costat.

En una paella gran, hi escalfem el iogurt. Li afegim el curri i ho barregem fins que es dissolgui. Hi

afegim les verdures i ho cuinem tot junt uns 5 minuts a foc mitjà perquè agafin els sabors. Provar i

afegir tabasco, si es vol.

Muntem les samoses seguint les indicacions del paquet perquè quedin amb forma triangular.

Posar sobre una planxa de forn coberta amb paper d'enfornar o una planxa de silicona. Escalfar el

forn a 180º, mullar lleugerament les samoses, escamparhi llavors de sèsam i enfornar uns 78

minuts, o fins que estiguin lleugerament torrades i cruixents. Servir immediatament.


24

Març 2014 num.10

ELS DIES DE ELS DIES DE ELS DIES DE ELS DIES DE L’INsTiL’INsTiL’INsTiL’INsTiTUTTUTTUTTUT

Date post:	14-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	francesc-maldonado
View:	218 times
Download:	4 times

Revista 10

Documents