+ All Categories
Home > Documents > Revista 12

Revista 12

Date post: 15-Mar-2016
Category:
Upload: joaquim-fores
View: 233 times
Download: 2 times
Share this document with a friend
Description:
Desembre del 2009
20
LLAMBRUSCA -ALZHEIMER PENEDÈS- Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències Número 12 Desembre del 2009
Transcript
Page 1: Revista 12

LLAMBRUSCA -ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències

Número 12 Desembre del 2009

Page 2: Revista 12

Quan l’artista s’implica socialment, els colors, les formes, les textures, la llum..., el que ha creat, impacta de manera commovedora.

Que sigui benvinguda el que a partir d’ara anomenarem “Creativitat Implicada”, la finalitat de la qual és la divulgació creativa que ens permet sortir d’una responsabilitat individual i endinsar-nos en la consciència col·lectiva.

Joan Porcà, autor de la portada

Aquesta revista ha estat possible gràcies a l’Àngels Ventura

JOAN PORCÀ I MESTRES

Neix a Vilafranca del Penedès el 2 de maig de 1927. Des de petit, la seva afició sempre ha estat el dibuix i la pintura. Va ser alumne a la Secció de Belles Arts del Casal La Principal amb els pintors Carles Munts, Pep Bertran, Joan Albornà, Joan Bages i Carles Quer, entre d’altres. Ha fet cursos de pintura i d’aquarel·la a l’Escola Arsenal de la Parellada, i de pintura i retrats a l’Escola Massana Permanent. Ha participat en diverses exposicions col·lectives al Col·legi Mencia, al Consell Comarcal Local, al Fòrum Berger Balaguer i a l’Escola Massana Permanent. Des de l’any 2003

exposa en la col·lectiva Fira de Dibuix i Pintura cada segon diumenge de mes a Vilafranca del Penedès. En la branca de la poesia, ha publicat dos llibres col·lectius, els anys 1995 i 1997, quan va formar part de la Junta de l’associació de poetes “La Ploma Daurada”, a Vilafranca del Penedès.Actualment continua escrivint, dibuixant i pintant, encara que amb menys intensitat a causa de la malaltia de la seva esposa.

Page 3: Revista 12

3

Generalitat de CatalunyaDepartament de Governaciói Administració PúbliquesSecretaria d’Acció ciutadana

Col·laboren:

SIGNIFICAT DE DIBUIX DE LA PORTADAEl color blanc de la part inferior representa la puresa en el moment del naixement i el curt període d’anys fins a l’adolescència.El color verd representa la vida, el desenvolupament i la formació de la persona com a tal i, al mateix temps, l’esperança de viure.El color que comença en un blau clar i va derivant progressivament en un enfosquiment representa la fase més llarga de la vida del malalt, amb el diagnòstic i el desenvolupament de la malaltia.La ploma blanca de la part central superior representa la fase en què el malalt entra en un estat molt fràgil, amb l’abandonament de la neteja corporal i la pèrdua progressiva de les facultats físiques i psíquiques, que comporta donar-li la sensació de viure una caiguda a una gran buidor.El color negre de la part superior, com ja és obvi de pensar, representa la fase final i l’occir de la persona quan la malaltia s’apodera totalment del cos i de la ment. El més cruel d’aquesta malaltia és que no afecta només les persones a les quals se’ls desenvolupa, sinó que repercuteix en la desestabilització de les famílies i de tothom que d’una manera directa o indirecta n’ha de tenir cura.La meva vivència personal enfront de la malaltia l’he resumida en un Haikú compost de tres versos i catorze síl·labes:

Ferit d’Alzheimermemòria volàtil

com ploma al buit

Page 4: Revista 12

4

PRESENTACIÓLa crisi ha estat la característica de l’any que s’acaba, una crisi a escala mundial que ha afectat a uns més que a d’altres. Com sempre que “van mal dades”, els que tenen “les de perdre” són els col·lectius més febles, i el nostre, el de les persones afectades per la demència, ho és. La crisi fa disminuir les subvencions i ajudes tant institucionals com particulars. La crisi provoca retards en la implantació de la Llei de dependència. La crisi retalla pressupostos socials destinats als més desfavorits. Però la crisi també pot servir d’excusa per tancar els ulls davant de la realitat...

La realitat és que, a part del gran cost emocional, laboral i social que comporta tenir cura d’una persona amb demència, l’Alzheimer és una malaltia “molt cara”. I, la major part de la càrrega econòmica també recau sobre la família. El treball que duu a terme el familiar ‘cuidador’, per la seva quotidianitat i gratuïtat, passa inadvertit i sovint s’oblida i es converteix en “invisible”. Per això, diversos estudis parlen ja dels “costos invisibles de la malaltia d’Alzheimer”.

S’estima que la dedicació que requereix un pacient amb Alzheimer, dependent del grau en què es trobi la malaltia, supera les 73 hores setmanals. Amb aquest grau de dedicació, molts ‘cuidadors’ han de deixar el seu lloc de treball o bé han de contractar d’altres persones que tinguin cura del malalt en el seu lloc. Aquest és el principal “cost invisible”, però n’hi ha d’altres com són les despeses per a adaptació d’habitatges i de vehicles, els aparells ortopèdics no subvencionats per la Seguretat Social (matalassos antiescares, grues per mobilitzar el malalt, etc.), o la disminució d’ingressos a conseqüència directa de la malaltia.

Un estudi molt interessant fet l’any 2003 per CEAFA (Confederación Española de Familiares de Enfermos de Alzheimer y otras Demencias) divideix els costos de la malaltia de la següent manera:

Costos directes (hospitalitzacions, visites mèdiques, exploracions i proves diagnòstiques, material sanitari, medicació, atenció domiciliària, ajuda domèstica subvencionada, residències geriàtriques, centre de dia,...).

Costos indirectes o “invisibles”, corresponents als serveis i a les activitats ‘cuidadores’ sense reemborsament monetari. Els costos directes són assumits, bàsicament, per les administracions

Page 5: Revista 12

i representen, a Espanya, segons l’estudi esmentat, entre el 18 i el 23% del total.

Els costos indirectes, els que són assumits quasi en la seva totalitat pel ‘cuidador’ principal o la família del malalt, representen entre el 82 i el 77% del total.

No podem oblidar tampoc que l’atenció directa al malalt comporta d’altres problemes que podríem denominar “costos intangibles” i que són, per exemple, conflictes en la dinàmica familiar, pèrdua de temps per a l’oci i les relacions socials, augment de malalties en el ‘cuidador’ principal (estrès, trastorn de la son, cansament i esgotament, depressió, etc.).

Però parlant de xifres concretes, aquest estudi, fet a cinc comunitats autònomes (Galícia, Catalunya, Madrid, Balears i Andalusia), constata que, l’any 2003, les despeses que la família d’un malalt d’Alzheimer assumia eren:

Fase inicial 29.274 €/any Fase intermèdia 36.635 €/any Fase avançada 29.760 €/any Com es veu, la malaltia d’Alzheimer, a part d’un desgast psicològic, personal i social molt important per a la persona que cuida el malalt, representa una càrrega econòmica molt elevada. Es tracta d’una “malaltia cara” i es fa necessari que les administracions, les institucions públiques i la societat en general se n’assabentin. Hem de procurar que aquests “costos invisibles” deixin de ser-ho. Per això, reivindiquem més recursos sociosanitaris específics, centres de dia i residències, més atenció domiciliària per a les fases finals de la malaltia, programes de formació de ‘cuidadors’, augment dels pressupostos per a la investigació, etc. I ho reivindiquem ara, en temps de crisi. Perquè l’atenció al malalt d’Alzheimer no és una cosa supèrflua de la qual podem prescindir.

Àngels CererolsPresidenta de Llambrusca

5

Page 6: Revista 12

6

Rosa Rigol

Fa poc la meva mare va estar ingres-sada durant un mes, per descans fa-miliar, al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny. Allà vaig conèixer la Rosa Ri-gol, una de les auxiliars del torn del matí. La Rosa és una gran professio-nal: coneix i sap fer molt bé la seva feina i, a més, li agrada (això es nota immediatament).

ENTREVISTA A ROSA RIGOLAuxiliar de geriatria

Per Àngels Cererols

Quant temps fa que treballes com a auxiliar de geriatria i per què vas triar fer aquesta feina?Tota una vida! Ja fa 30 anys que treballo cuidant persones grans. De fet, jo volia estudiar infermeria però, per circumstàncies de la vida, no va poder ser. Així que, amb 18 anys, vaig començar a treballar d’auxiliar a l’Hospital Comarcal i poc temps després vaig anar a la Clínica del Carme perquè em van oferir un contracte fix. I m’he quedat allà. Vaig escollir aquesta feina perquè m’agradava i, després de tants anys, em continua agradant.

Molta gent diu que per fer la teva feina fa falta tenir vocació...Sí, jo també ho crec. Aquesta és una feina que no es pot fer només “per obligació”. El tracte amb l’ancià requereix un somriure, una paraula dolça, interessar-nos per les seves coses, explicar-li què li farem o què estem fent, etc. El malalt nota si fas la teva feina “amb ‘carinyo’” o no.

Què és el que t’agrada més de cuidar gent gran?El que més m’agrada és parlar amb ells. Veure com fan petites millores, com es confien i s’alegren de veure’m. Fins i tot aquelles persones que estan en una fase avançada de la malaltia i que no poden parlar, em comuniquen d’alguna manera la seva satisfacció.

Page 7: Revista 12

ENTREVISTA A CRUZ SÁNCHEZ

7

A mi em sembla que la meva carícia, la meva veu, els agrada i que, potser només amb una mirada, m’ho fan saber.

I el que menys t’agrada?El pitjor de tot és que aquesta feina no està gens reconeguda, ni professionalment ni socialment. Per exemple, fa molts anys, al començament de treballar a la Clínica del Carme, els familiars dels malalts tenien més relació amb nosaltres, les auxiliars. Crec que ens valoraven més i agraïen la nostra feina. Avui en dia la societat ha canviat. En general, els familiars vénen molt menys a veure els seus malalts, tenen pressa i en ocasions transmeten el seu nerviosisme a la persona gran. A més, la nostra és una feina molt mal pagada. I, físicament, és molt dura. Jo mateixa no em veig amb 60 anys fent la meva feina. De fet, hi ha poques ‘cuidadores’ que siguin grans, però tampoc no ens ofereixen cap sortida. Et quedes estancada...

Tu que la veus de tan a prop, què opines de la vellesa?Realment em fa molta por arribar a ser gran i patir una greu dependència. Amb les meves companyes ho parlem sovint: no voldríem de cap manera arribar a la vellesa si no ho fem amb una mínima qualitat de vida. Evidentment que, per la nostra feina, estem influïdes pel fet de veure “només” persones grans amb malalties o discapacitats. El que considero pitjor de tot és arribar a vell i estar sol.

Deus haver conegut molts tipus de persones grans...Sí, durant aquests anys he conegut persones que a pesar d’haver viscut una vida plena de dificultats, amb experiències doloroses de pèrdues i separacions, arriben al final dels seus dies amb serenitat, pensant que ha valgut la pena viure. Són persones que tenen un sentiment de plenitud i satisfacció i que han sabut envellir amb benestar. També he presenciat, però, l’altra cara de la vellesa, la desesperació muda, l’horror i el patiment d’un envelliment amb decadència física i soledat.Hi ha persones que em sorprenen perquè sense tenir cap greu incapacitat física ni psíquica s’abandonen des de tots els punts de vista i refusen qualsevol tipus d’ajuda.Per contra, he vist persones que s’han recuperat espectacularment d’un procés que tothom considerava irreversible.

Page 8: Revista 12

8

Em pots explicar alguna experiència agradable?Tinc molt bons records de persones que he cuidat, però el que ara em ve al cap és el que em va dir una iaia i que per a mi va ser molt gratificant: “Val la pena estar malalt per conèixer persones com tu”.

Quins consells donaries a algú que volgués dedicar-se a cuidar gent gran?El principal és tenir empatia amb la persona gran, saber establir un marc d’interès i de confiança mútua. És important el contacte físic adequat, donar suport, oferir companyia. Fer saber que estaràs al seu costat quan ho necessiti. Motivar, activar quan faci falta. Donar les explicacions necessàries. Demanar la seva col·laboració. Respectar. No es pot perdre mai el respecte a la persona gran.Hi ha un escrit que m’agrada molt i que voldria que publiquéssiu. Es tracta d’una carta que escriu un pare al seu fill. Crec que pot servir de reflexió.

Moltes gràcies, Rosa. Gràcies per dedicar-nos el teu temps i per voler continuar tenint cura de totes les persones grans que ho necessiten.

Amado hijo:

El día que esté viejo y ya no sea el mismo: ten paciencia y compréndeme.Cuando derrame comida sobre mi camisa y olvide cómo atarme los zapatos, ten paciencia: recuerda las horas que pasé enseñándote a hacer las mismas cosas.Si cuando conversas conmigo, repito y repito la misma historia, no me interrumpas y escúchame. Cuando eras pequeño, para que te durmieras, tuve que contarte miles de veces el mismo cuento hasta que cerrabas los ojitos.No me reproches porque no quiera bañarme; no me regañes por ello. Recuerda los momentos que te perseguí y los mil pretextos que inventaba para hacerte más agradable tu aseo.Cuando me veas inútil e ignorante frente a todas las nuevas tecnologías que ya no podré entender, te suplico que no me lastimes

Page 9: Revista 12

9

con tu sonrisa burlona. Acuérdate que fui yo quien te enseñó tantas cosas. La educación para enfrentar la vida tan bien como lo haces es el producto de mi esfuerzo y perseverancia por ti.Cuando en algún momento, mientras conversamos, me llegue a olvidar del tema que estamos hablando, dame todo el tiempo que sea necesario hasta que yo recuerde y, si no puedo hacerlo, no te impacientes; tal vez no era importante lo que hablaba y lo único que quería era estar contigo y que me escucharas en ese momento.Y, cuando mis piernas fallen por estar cansadas para andar, dame tu mano para apoyarme, como lo hice yo cuando comenzaste a caminar con tus pasos inseguros.Por último, cuando algún día me oigas decir que ya no quiero vivir y sólo quiero morir, no te enfades. Algún día entenderás que esto no tiene nada que ver con mi cariño o con cuánto te amé. Trata de comprender que ya no vivo, sino que sobrevivo… y eso no es vivir.No te sientas triste, enojado o impotente por verme así. Dame tu corazón, compréndeme y apóyame, como lo hice yo cuando tu, hijo mío, comenzaste a vivir.Atentamente,Tu viejo.

Page 10: Revista 12

1010

ÒPTICAANÀLISIS CLÍNIQUES

i AIGÜES

Sant Pere, 2 - Tel. 93 890 12 3908720 Vilafranca del Penedès

c/ Melió, 2508720 Vilafranca del Penedès

Tel. 93 817 21 59Fax 93 817 22 94

e-mail: [email protected]

Ctra. de Moja, km 0,90008720 Vilafranca del Penedès

Tel. 93 890 60 [email protected]

· Lacats i envernissats· Pintura d’automòbils· Pintura industrial· Pintura decorativa· Envernissats per a l’exterior

amb productes ecològics

FARMÀCIAPERE MITJANS i BAQUÉS

Carretera Diputació, s/nTelèfon 93 897 81 55

VILOBÍ DEL PENEDÈS

MATERIAL EDUCATIUI COMPLEMENTARI

LLIBRERIA ESPECIALITZADALLIBRES DE TEXT

Ctra. Igualada, 21Tel. 93 818 09 36 - Fax 93 892 51 77

08720 Vilafranca del Penedè[email protected]

Page 11: Revista 12

1011

clín

ica p

odolò

gi-

ca

lídia llopartcol. núm. 786

Av. Catalunya, 14, baixos08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Tel. 93 819 92 37E-mail: [email protected]

Tel. reserves 93 891 98 [email protected]

OBERT:CAPS DE SETMANA

ANUNCIA’T

Telèfons93 817 18 3793 818 19 22

Passatge Camp dels Rolls, s/nTel. 93 890 29 05

08720 Vilafranca del Penedès

La Parellada, 25Tel. 93 892 01 73 - Fax 93 818 23 06

08720 Vilafranca del Penedès

Page 12: Revista 12

12

Aquesta tarda aniré a buscar l’àvia. No sé on em portarà avui, però tinc curiositat. Des-prés us ho explico....Ja he tornat. Avui he estat a Extremadura, en un poble anome-nat Arroyomolinos de Montánchez. La Isabel i jo hem sortit a pas-sejar i m’ha conduït a veure la seva família. Hem visitat els seus avis, la seva mare, el seu marit, els seus germans... i la veritat és que estava molt contenta. De tant en tant li anava recordant qui era jo i em dedica-va un somriure, però jo crec que en realitat se sentia acompanyada per la seva filla gran. Deu ser que ens assem-blem. Potser el motiu és que, mentalment, es troba en alguna època llunyana en la qual la meva mare era petita i m’identifica amb ella. És curiós, ja que sempre que anem a caminar i la meva mare no hi és em pregunta: “¿Dónde está mi madre? Bueno, ¿dónde está la que está conmigo?”. Crec que nota alguna absència, però no sap identificar exactament de qui. Això m’anima. Penso que encara té alguna espurna que li fa recordar coses. Si més no, recorda sensacions i les manifesta de la manera que pot.De vegades es fixa en detalls com la roba o el pentinat i es dedica a adequar-ho tot al seu gust. Si una camisa està arrugada, ella la col·loca a la perfecció, i, si el cabell no és del seu grat, et comença a pentinar per a què estiguis perfecta per a l’ocasió. M’encanta quan diu “hay que poner las cosas bien puestas”, ja que em fa pensar que encara és conscient d’aquestes petites coses. Per a mi, això és el més important.

VIATGE PELS RECORDSPer Mireya Aguilar

Page 13: Revista 12

1213

TALLER DE PAPIROFLÈXIADes de fa un parell de mesos, cada dijous dediquem una estona a la papiroflèxia. Aquesta activitat la dirigeix la Sabina, una voluntària que ens ensenya i ens fa gaudir de l’art de doblegar el paper i fer-ne sortir mil formes màgiques. Qui no ha fet de petit un vaixell o un avió de paper? La Sabina ens recorda els moviments necessaris per obtenir aquestes figures i moltes més. Aquest taller s’ha convertit en poc temps en un dels preferits dels usuaris de Llambrusca i no és res d’estrany. La papiroflèxia és una activitat creativa a l’abast de qualsevol, que ens estimula a treballar manualment, ens ajuda a concentrar i al mateix temps ens relaxa i ens proporciona benestar. Gràcies, Sabina, per fer-nos gaudir d’aquesta tècnica que tu domines perfectament!

TALLER DE PAPIROFLÈXIA

Page 14: Revista 12

14

CASTANYADAEl passat 28 d’octubre vam celebrar, a la seu de Llambrusca, una Castanyada molt especial. Aquell dia, les “Tardes d’animació estimulativa” van estar obertes als familiars i voluntaris que van voler compartir amb nosaltres aquesta vetllada.Primerament, es va passar una estona d’allò més divertida jugant a un bingo molt original, ja que els cartrons eren fets per les persones que assisteixen a les “Tardes”. A continuació, va ser el torn del ball, amb la companyia de l’Ada Adell, que va ser l’encarregada de tocar el piano. Durant una llarga estona, tothom qui ho va voler va poder ballar. No hi van faltar unes “castanyeres” molt divertides que oferien coca i cava a tothom qui en volgués, i va ser llavors quan es va cantar la cançó popular catalana de la castanyera:

“Quan ve el temps de menjar castanyes, la castanyera, la castanyera, ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc-cloc i en ballar sempre gira així”.

Page 15: Revista 12

1215

CURSOS D’INFORMÀTICA

INFORMACIÓ A INTERNET

Us volem recomanar una sèrie d’enllaços a internet que aporten informació interessant. Alguns d’ells ofereixen publicacions gratuïtes que es poden descarregar en format PDF, i a la majoria hi trobareu consells pràctics sobre diferents aspectes de la malaltia. Connectar-s’hi de tant en tant és una bona manera d’estar al dia en aquest món tan complex de les demències. Tots ells estan en català o castellà.

AFALAlzheimer Caja MadridCEAFA (Confederación Española de Familiares de Alzheimer y otras demencias)Circunvalación del HipocampoDemencias.comFamília AlzheimerFundació ACEFundación Alzheimer EspañaFundación Española de Enfermedades NeurológicasFundación Antidemencia Al-AndalusFundación Reina Sofia (Proyecto Alzheimer)Portal Alzheimer OnlinePortal MayoresSociedad Española de NeurologíaTodo sobre el Alzheimer (document elmundosalud.com)Todoalzheimer.com

Ah! I no oblideu connectar-vos també al nostre web: www.llambrusca.org

Us informem que a partir del proper mes de gener, al local de l’associació, es duran a terme cursos d’informàtica per a gent gran. Seran cada divendres a la tarda i repartits en dos torns: de dos quarts de quatre fins a dos quarts de cinc i de dos quarts de cinc fins a dos quarts de sis.En aquests cursos es pretén que les persones grans coneguin l’ordinador i aprenguin a navegar per internet i a fer correus electrònics. Els cursos són gratuïts i l’únic requisit que es demana és que la persona interessada sigui sòcia de Llambrusca. Tindran una durada de 3 mesos i el nombre màxim d’alumnes per curs serà de quatre persones.

Page 16: Revista 12

16

ASSEMBLEA GENERAL DE LLAMBRUSCAEl dimecres 2 de desembre es va celebrar l’assemblea anual de l’associació.Després de llegir i d’aprovar l’acta de l’any anterior, es va fer un resum de les activitats dutes a terme durant aquest any 2009. Com a coses positives vam destacar l’augment del nombre de socis: dels 34 de finals del 2008 fins als 56 actuals; el fet de poder gaudir d’activitats d’estimulació cada tarda de dilluns a divendres i amb un horari més ampli (de 2/4 de 4 fins a 2/4 de 8); la realització del projecte finançat per Caixa Catalunya “Estimulació del malalt a l’entorn familiar”; l’alta participació en els actes del 21 de setembre (dia mundial contra la malaltia); el bon funcionament dels GAM (Grup d’Ajuda Mútua), i la feina duta a terme per les persones voluntàries, que cada vegada són més.En el següent apartat, el dels projectes per l’any 2010, cal destacar la intenció de potenciar el GAM i fer que funcioni de manera permanent; buscar subvencions dels diferents ajuntaments de la comarca per poder continuar amb l’estimulació del malalt a l’entorn familiar (especialment per a la gent que viu fora de Vilafranca i que li és més difícil venir als tallers); crear activitats paral·leles d’estimulació o lúdiques per als familiars dels malalts que acudeixen a les “Tardes”; posar en funcionament un taller per ensenyar l’ús bàsic dels ordinadors, navegar per internet i la utilització de correu electrònic; fomentar l’augment d’activitats lúdiques com excursions i sortides culturals tant per a malalts com per a familiars, i continuar amb activitats per donar-nos a conèixer i poder créixer. Per últim, es va presentar l’estat de comptes i la renovació de la junta.

T’animes a cantar?A Llambrusca tenim ganes de crear una coral i per això hem demanat ajuda a un bon amic, l’Àlex, que de seguida ens ha dit que sí. L’Àlex dirigeix altres corals però li fa il·lusió dedicar-nos una mica del seu temps per ensenyar-nos boniques cançons i moltes coses relacionades amb el fet de cantar. Segur que ens ho passarem d’allò més bé.Encara no sabem exactament l’horari dels assajos però, de moment, el primer dia que ens trobarem serà el dimarts 13 de gener. La coral està oberta a tots els socis i amics de l’associació, tant familiars com voluntaris o col·laboradors. Llambrusca començarà l’any 2010 cantant! T’animes tu també a cantar amb nosaltres?

Page 17: Revista 12

1217

TOC D’ALERTAL’envellir no és sinònim de malaltia. Tampoc no ho és de carència de la capacitat productiva o creativa ni d’un cansament que ens obligui al sedentarisme. Ans al contrari, hauríem de viure l’envelliment com a expressió de repòs i de llibertat. No hem d’oblidar, però, que no tots envellim de la mateixa manera. Malauradament hi ha persones que pateixen malalties que no es poden evitar i no hauríem de viure-hi d’esquena. Quan eren joves, somniaven amb el que podrien fer en arribar a la jubilació, però no ho han pogut dur a terme.Hi ha quelcom que ens crida l’atenció: l’oci de les persones grans acostuma a reconduir-se de cara a viatjar, a àpats programats i a gaudir dels casals. Aquestes propostes són bones, però no suficients i donen l’esquena a la realitat de la societat actual, pel que fa a la pluralitat de la vellesa. Les persones malaltes no hi tenen cabuda. El voluntariat no gaudeix d’un percentatge altruista de la gent gran. Les institucions no desenvolupen programes continus relacionats amb les accions socials amb una formació prèvia i específica. Es veuen les residències menys necessàries que qualsevol espai lúdic per atendre la bellesa. Resumint, “això no ens passarà a nosaltres”.Sembla que els interessos de la gent gran s’inclinen cap a determinades activitats lúdiques, sense tenir en compte que aquestes no les pot seguir tothom. Hi ha qui no pot compartir els ‘seus’ espais i es veuen obligats a pagar la creació d’uns fets a mida, sense l’aplicació dels preus populars a què també tenen dret. Ningú no nota aquest buit. Si així fos, els uns i els altres es barrejarien sense problemes, no es qüestionaria la construcció de residències especialitzades i no es condemnaria, la gent gran que està malalta, a la soledat.

VOLS FER-TE VOLUNTARIDE LLAMBRUSCA?

POSA'T EN CONTACTE AMB NOSALTRES PERTELÈFON O VENINT AL LOCAL DE L'ASSOCIACIÓ QUALSEVOL

DIMECRES NO FESTIU DE 4 A 7 DE LA TARDA

Plaça Penedès, núm. 3, 2a plantaTel. 93 892 19 46

Vilafranca del Penedès [email protected]

www.llambrusca.org

Page 18: Revista 12

18

PREPARANT EL NADALA “Les Tardes de Llambrusca” estem treballant per poder celebrar les festes de Nadal i tenir-ho tot a punt. Del 21 al 24 de desembre les activitats seran típicament nadalenques: cantarem, menjarem neules i torrons, farem cagar el tió... També ens visitaran algunes corals que ens obsequiaran amb les seves actuacions i gaudirem de la presència de voluntaris i d’amics. La setmana següent, del 28 al 31 de desembre, farem vacances. Les activitats de “Les Tardes” es reiniciaran el dilluns 4 de gener.

Page 19: Revista 12

1219

I LA SOLIDARITAT DE TOTS PLEGATS FARÀ MÉS FORTA L’ASSOCIACIÓ

COL·LABOREUCOMPRANTAQUESTCONTE!

EL TROBAREUA LA SEU DE LLAMBRUSCA

Plaça Penedès 3, 2a plantaVilafranca del Penedès

O DEMANANT-LO A [email protected]

Donatiu: 5 euros

LA UNIÓ FA LA MÀGIA...

Page 20: Revista 12

LLAMBRUSCA -ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències

Plaça Penedès, núm. 3, 2a plantaTel. 93 892 19 46

Vilafranca del Penedès [email protected]

www.llambrusca.org

L’EQUIP DE LLAMBRUSCAus desitja

BON NADAL!

Trini Palau Pilar Valero Pilar Sabaté

Adela GuerraPaqui Cuadras

Joana MarínMarta Surroca

Àngels Cererols Montse Parera Àngels Pena


Recommended