Date post: | 24-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | rebeca-perez |
View: | 257 times |
Download: | 0 times |
Informació col·legial Neix l’AIC, Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya
Formació Postgrau en Gestió Professional Immobiliària: els alumnes expliquen la seva experiència A fons El encaje del sector inmobiliario: mercado, promotores y financiación
Exercici de la professió La comunidad de propietarios no puede modificar los estatutos y limitar los usos del local sin el consentimiento del propietario de éste
LA DEDUCCIÓ EN L’I.R.P.F PER ADQUISICIÓ D’HABITATGE HABITUAL DE CATALUNYA
47
A fons
REVISTA D’ INFORMACIÓ TRIMESTRAL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA
Gener Abril 2011
comp Nº47.indd 1 09/02/11 10:22
Nova targeta Visa exclusiva
Gaudexi de tot un
món de nous
avantatges
La seva targeta Visa totalmentgratuïta amb una imatge dinàmica i
moderna, amb la qual podrà
disposar de molts avantatges:
Sense quotes anuals
Crèdit mensual de 1.000 eurosampliables
Assegurança d'accidents gratuïta fins a
300.000 euros
Magnífics regals només per usar-la en les
compres, amb el programa BS Punts
ara la seva targeta Visa(1)
gratuïta al 902 383 666.
i dugui's aquest
fantàstic jocde rellotgesde regal(2)
Sa
ba
de
llA
tlá
nti
co
és u
na
ma
rca
re
gis
tra
da
de
Ba
nc d
e S
ab
ad
ell,
S.
A.
(1) La concessió de la targeta Visa exclusiva del seu està condicionada a les comprovacions i a l'anàlisi de risc que el banc consideri a cada moment. La targeta Visa estarà sempre
vinculada a un compte SabadellAtlántico, Banco Herrero o Solbank. En el cas de no disposar prèviament d'un compte a alguna d'aquestes entitats, s'obrirà en el moment de la concessió de la
targeta.
(2) En el cas d'esgotar-se el regal, aquest se substituirà per un altre de similars característiques i d'igual o major valor. El regal es lliurarà només en els casos que la hagi estat
acceptada i en el termini màxim de deu dies una vegada el titular hagi recollit la targeta.
OFERTA PER A:
comp Nº47.indd 2 09/02/11 10:22
3 API
Sumari
04 EditorialJoan Ollé
06 Informació Col·legial
Com col·legiar-se
Avantatges per als col·legiats Serveis del COAPI
Convenis vigents
Activitats del Col·legi Visa professional per als API col·legiats
Jornada tècnica del Col·legi a Barcelona Meeting Point
Low Cost repeteix èxit de visitants
Sopar de Sta. Teresa 2010
Nomenament de la Junta de Govern
Neix AIC, Associació d'Agents immobiliaris
22 Formació
Oferta formativa
Postgrau en Gestió Professional Immobiliària: els alumnes expliquen la seva experiència
Paraules d’agraïment Agustí Capdevila
Nova etapa i nou responsable del Centre
Maria Roser Esquius
30 A fons
A voltes amb la deducció per habitatge en l’Impost sobre la Renda de les
Edita: Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària Pre-sident: Joan Ollé Vicepresident Primer: Gabriel Fuentes Vicepresident Segon: Agustí Capdevila. Secretari: Joan-Ramon València Tresorer: Ramon Riera Vocals: M. Roser Esquius, Joan Miquel Gallego, Ignasi Riera, Lluís Sierra, Pere González Nebreda Consell Editorial: Joan-Ramon València, M. Roser Esquius, Rebeca Pérez, Jesús Loro Coordinadora: Rebeca Pérez Redacció: Chus Díaz Col·laboradors: Carolina Abante, Carmen Andrés, Manel David, Chus Díaz, Montserrat Junyent, Javier Larrondo, Olga Sanz Disseny: www.tonicas-tro.com Maquetació: www.Girafadigital.com Impres-sió: CEVAGRAF. S.C.C.L. Dipòsit Legal: B-35.436-2009 ISSN 2013-4614 Redacció: Gran Via de les Corts Catalanes, 622 pral. Tel. 93 317 54 62 / Fax. 93 412 33 63 | E-mail: [email protected] Web: http://www.apibcn.com
Núm.46Gener-Abril
2011
Persones Físiques Valentí Pich
La deducción en el I.R.P.F por adquisición de la vivienda habitual Manel David
El encaje del sector Inmobiliario Mercado, promotores y financiación Joan M. Bermúdez
50 Exercici de la professió
La comunidad de propietarios no puede modificar los estatutos y limitar los usos del local sin elconsentimiento del propietario de éste Olga Sanz
Els menors d’edat en vendes, compres, herències, hipoteques... José A. Arranz
Carpeta del professional Antoni Rodríguez Sivera
Es prorroguen els terminis de la instrucció 10/2005 Jaume Perna
54 Breus
60 Novetats editorials
63 Informacions útils
comp Nº47.indd 3 09/02/11 10:22
5 API 4 API 4 API
Nou any, nous reptes
Editorial
JOAN OLLÉ, President del Col·legiPresident del Consell de Col·legis d’API de Catalunya
comp Nº47.indd 4 09/02/11 10:22
5 API 4 API
L’any nou ha encetat amb canvis de gran magnitud per
al conjunt de la societat catalana. El nou Govern acaba
tot just d’iniciar el seu camí i, pel que fa a l’àmbit de la
nostra activitat, s’han produït modificacions substancials en
l’organigrama del que fins el moment era el Departament de
Medi Ambient i Habitatge i que ara ha passat a anomenar-se
Departament de Territori i Sostenibilitat.
El nou conseller, Lluís Recoder i Miralles, serà de ben segur un
dels pilars del nou executiu i esperem que, des del lloc que ocupa,
continuï la línia engegada per l’anterior equip i que ens va dur a
l’assoliment d’una regulació de l’activitat de mediació immobiliària
pionera a la resta de l’Estat espanyol, a partir de la qual es va crear
el Registre d’Agents Immobiliaris, de caràcter obligatori.
Malauradament, en tota nova etapa sempre hi ha comiats i aquest
ha estat el cas de la Carme Trilla i Bellart, Secretària d’Habitatge,
a qui el Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària
de Catalunya ja va tenir l’oportunitat de retre homenatge durant
la celebració del sopar de Sta. Teresa el passat octubre (trobareu
informació sobre l’acte unes pàgines endavant) i a qui estem
profundament agraïts per la sensibilitat que sempre ha mostrat
per les inquietuds del nostre col·lectiu. Des d’aquí, novament
gràcies per haver-nos escoltat i haver entès la importància d’una
regulació de l’activitat que nosaltres exercim en benefici del propi
consumidor.
La nova Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana (abans Secretaria
d’Habitatge) estarà dirigida per Carles Sala i Roca, advocat i
responsable de Política Municipal d’UDC fins el moment, amb
el qual ja hem tingut l’oportunitat de reunir-nos, posar en
antecedents, exposar detalladament les nostres preocupacions i
oferir la nostra col·laboració en diversos àmbits:
- La importància de la pulcritud del seguiment de la regulació dels
agents immobiliaris i del Registre i del seu règim sancionador,
amb modificacions que hauríem de consensuar.
- L’eliminació de les borses locals i de joves substituint-les pel
nostre col·lectiu.
- La problemàtica de les cèdules d’habitabilitat.
- La problemàtica de la regulació dels apartaments turístics.
- La defensa dels peritatges judicials, fent-lo partícip de la bona
sintonia amb el Departament de Justícia en aquest tema.
- L’oferta de gestió dels habitatges de la Generalitat, tant lloguer
com venda.
- La necessitat de consensuar amb Habitatge i Consum allò
referent a les inspeccions.
- El nostre interès en participar en tots els organismes consultors
en temes immobiliaris.
En definitiva, hores d’ara ja hem traslladat al Secretari d’Habitatge
i Millora Urbana tots aquells temes que són del nostre interès així
com la nostra disposició a col·laborar en qualsevol àmbit en el
qual la nostra ajuda pugui ser d’utilitat.
En tot cas, el que està clar és que el nou Departament de Territori
i Sostenibilitat s’enfronta a reptes importants, no només perquè
la crisi econòmica envaeix totes les àrees de govern i imposa
criteris d’austeritat i seny, sinó perquè, ja més concretament en
l’àmbit de la mediació immobiliària, la nova regulació de l’activitat
i especialment la posada en marxa del Registre provoca un canvi
d’escenari substancial, canvi del que, d’altra banda, el Col·legi
no n’és aliè.
Precisament per aquest motiu, i amb la vocació de vetllar
pels drets dels consumidors alhora que acompanyar els
professionals de la mediació immobiliària i garantir la bona
pràctica de la professió, el Col·legi juntament amb els Col·legis
d’API de Girona i Lleida han participat en la constitució de
l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya. D’aquesta
manera, el col·legis d’API de Catalunya han apostat per acollir a
tots aquells agents immobiliaris que desenvolupen amb dignitat
i seriositat la professió de mediador immobiliari a Catalunya i
requereixen assessorament en els aspectes de més rellevància
per a l’exercici de l’activitat segons la normativa vigent actual.
Trobareu una ampliació d’aquest tema en les pàgines 19 a 21, en
un article escrit per la Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi,
Montserrat Junyent i Martín.
Així, en el nou any des del Col·legi seguirem treballant amb un
objectiu a l’horitzó: representar la professió davant les institucions
i la societat per tal d’assolir el seu reconeixement i dignificació.
comp Nº47.indd 5 09/02/11 10:22
6 API
Informació col·legial
Com col·legiar-se
REQUISITS DE COL·LEGIACIÓ
Per a la incorporació al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona es requereix acreditar aquestes condicions:
• Ser major d’edat i no estar legalment inhabilitat.
• Estar en possessió del títol de graduat, llicenciat, diplomat, enginyer, arquitecte, enginyer tècnic o arquitecte tècnic, o del títol oficial d’Agent de la Propietat Immobiliària expedit pel Ministeri competent*.
• No tenir antecedents penals que l’inhabilitin per a l’exercici professional.
L’ingrés efectiu al Col·legi s’ajustarà als següents requisits:
• Sol·licitud de l’interessat adreçada al President del Col·legi corresponent (a cumplimentar al Col·legi).
• Constitució de fiança en les condicions fixades pel Col·legi.
• Abonament de la quota de col·legiació, en les condicions fixades per cada Col·legi, i en el seu cas pel Consejo General d’acord amb allò previst en l’article 6.3 f) de la Llei 2/1974.
SITUACIONS COL·LEGIALS
La col·legiació podrà ser:
EN EXERCICI
La dels Agents de la Propietat Immobiliària que exerceixen la professió.
SENSE EXERCICI
La dels Agents de la Propietat Immobiliària que no exerceixen la professió.
HORARI DE COL·LEGIACIÓ
De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 17.30 h. Divendres de 9.00 a 14.00 h
Original o fotocòpia degudament compulsada del/s títol/s universitari/s que s’aportin.
Fotocòpia del DNI.
Una fotografia tamany carnet.
Compte bancari (nom i número de l’entitat, codi oficina i de control i número de compte) per a la domiciliació bancària
Indicació de l’adreça del despatx/os professional/ls i, en el seu cas, del nom comercial.
Aportació del logotip professional si el tingués (format digital).
Declaració de no trobar-se en cap de les circumstàncies previstes en l’article 33 dels Estatuts del Col·legi de Barcelona.
Certificat d’antecedents penals.
Declaració escrita respecte a la seva adscripció o no a un altre Col·legi d’API. En el cas de pertànyer o haver-ne pertangut, a més dels anteriors documents, haurà d’acompanyar certificació del Col·legi en qüestió.
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER COL·LEGIAR-SE
(*) El Col·legi considera altament recomanable que els nous col·legiats c u r s i n d i f e r e n t s m ò d u l s t e m à t i c s p e r c o m p l e m e n t a r l a s e v a f o r m a c i ó d e p r o c e d è n c i a , e s p e c i a l m e n t e n aquel ls casos en e ls quals la formació universitària d’origen no guarda relació amb l’activitat immobiliària.
La formació d’uns professionals amb coneixements e s p e c í f i c s i p r o p i s d e l ’ a c t i v i t a t q u e v o l e n desenvolupar ha de consti tuir-se en referent del mercat immobiliari, de tal manera que el consumidor pugui percebre la preparació i en conseqüència el millor servei que li poden prestar els membres del
comp Nº47.indd 6 09/02/11 10:22
7 API
Informació col·legial
ASSEGURANCES
E l C o l · l e g i t é c o n t r a c t a d a u n a a s s e g u r a n ç a d e R e s p o n s a b i l i t a t C i v i l P r o f e s s i o n a l a m b l ’asseguradora Arch-Dual a
través de la corredoria Marsh. Aquesta pòlissa, l ’estructura de la qual ja és adaptada a les exigències del Reglament que desenvolupa el contingut de la nova Llei de l’Habitatge, té com a objectiu garantir als assegurats les conseqüències e c o n ò m i q u e s d e r i v a d e s d e q u a l s e v o l r e c l a m a c i ó d e responsabilitat civil que es formuli contra ells pels perjudicis patrimonials primaris causats a tercers per un error o falta professional.
D ’ a l t r a b a n d a , e l C o l · l e g i t é c o n t r a c t a d a t a m b é u n a assegurança de Caució amb l’asseguradora Crédito y Caución a través de Marsh, que garanteix als assegurats les quantitats que, en el desenvolupament de la seva activitat mediadora, rebin els col·legiats en exercici i, si s’escau, les societats amb les que operen, f ins que dites quantitats siguin posades a disposició dels destinataris. L’estructura d’aquesta assegurança
està adaptada a les exigències del Decret 12/2010, de 2 de febrer, pel qual es regulen els requisits per exercir l ’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya.
ASSESSORAMENT JURÍDIC, F ISCAL I LABORAL
El Col·legi posa a la disposició del col·legiat un servei gratuït d’assessoria jurídica, laboral, fiscal i empresarial. El servei d’assessoria té una doble dimensió:
- Assessorament i suport diari als col·legiats en el desenvolupament de la seva activitat professional.
- Assessorament al client de l’agent de la propietat immobiliària quan té dubtes i interrogants sobre l’operació immobiliària intervin-guda per l’agent col·legiat. Això suposa un valor afegit que ofereix l’API als seus propis clients.
- Les consultes dels col·legiats són ateses per telèfon i correu electrònic, així com presencialment amb cita prèvia. Els clients de col·legiats només seran atesos presencialment amb cita prèvia.
Avantatges per als col·legiats
Teniu més informació sobre aquestes assegurances a la Zona de Col·legiats de la pàgina web del Col·legi
www.apibcn.com
Serveis del COAPI
comp Nº47.indd 7 09/02/11 10:22
8 API
Informació col·legial Avantatges per als col·legiats
SERVE I DE DOCUMENTS PRO-FESSIONALS
Disponibi l i tat de models d’ impresos, formularis, contractes i, en general, tot tipus de documents útils en l’exercici de la professió (contractes d’arres, notes d’encàrrec, etc.).
GESTORIA ON LINE
El Col·legi ofereix, a través de l’empresa Asexor, un servei de gestor ia v i r tual que permet efectuar on line tot tipus de tramitacions en registres i organismes públics.
VALORACIONS OFICIALS
Torn de valoracions El Col· legi té un torn de valoracions al qual poden accedir tots els col·legiats en exercici que ho sol·licitin i compleixin els requisits recollits en el reglament que ho regula. L’adscripció al torn de valoracions es realitza per rigorós ordre d’inscripció i la designació es duu a terme de forma correlativa.
Peritatges judicialsDues vegades a l’any el Col·legi remet als jutjats i tribunals de la província de Barcelona
un llistat actualitzat de tots els agents de la propietat immobiliària que tenen interès a realitzar peritatges judicials. VisatE l s c o l · l e g i a t s p o d e n p r e s e n t a r l e s seves valoracions en el Col· legi , amb el reconeixement de la seva signatura, perquè aquestes s iguin v isades amb l ’objecte d’acreditar davant dels seus clients la seva qualificació professional. E l v i sa t no va l ida e l con t ingut de la valoració.
PUNT D’ INFORMACIÓ CADASTRAL
El Col·legi posa a disposició del públic el Punt d’Informació Cadastral (PIC), que ofereix a tots els ciutadans, siguin agents de la propietat immobiliària col·legiats o particulars, la possibilitat d’accedir als següents serveis: consulta lliure i certificació electrònica de dades cadastrals no protegides i cartografia digital (gratuïta per a tots els ciutadans); consulta i certificació electrònica per als titulars cadastrals de les dades protegides (quan ho sol·liciti el propi titular cadastral o un representant degudament autoritzat); i certificació negativa de béns immobles o de
la circumstància de no figurar com a titular cadastral (quan ho sol·liciti el propi titular cadastral o un representant degudament autoritzat).
L’horari d’atenció del PIC és de dil luns a divendres de 10:00 a 12:00 h. La taxa per sol· l ici tar una cert i f icació és de 6€ (IVA inclòs) si és negativa, 18€ (IVA inclòs) per a API col · legiats en exerc ic i s i és positiva i 30€ ( IVA inclòs) per a la resta de ciutadans si és positiva.
DECLARACIONS DE TERCERS PER VIA TELEMÀTICA
Gràcies a un conveni entre el Col·legi i l’Agència Tributària, els col·legiats en exercici poden presentar per Internet declaracions, comunicacions i altres documents tributaris en representació de tercers. Per fer servir el servei, hauran d’obtenir prèviament un certificat d’usuari que els autoritzi a fer aquest tipus d’operacions, així com el consentiment escrit dels seus clients per presentar les seves declaracions via Internet.
Teniu a la vostra disposició al Col· legi informació ampliada sobre aquest acord
comp Nº47.indd 8 09/02/11 10:22
9 API
Informació col·legialAvantatges per als col·legiats
de col·laboració amb l’Agència Tributària i un model del document individualitzat d’adhesió al conveni.
SOFTWARE DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES
Els col·legiats tenen a la seva disposició, de manera gratuïta, un software per a la gestió i redacció de valoracions immobiliàries anomenat TASAPLUS. El Col·legi ha revisat i personalitzat les funcions d’aquest programa per ta l d ’adaptar- lo òpt imament a ls requeriments professionals dels col·legiats. TASAPLUS incorpora, a més, la possibilitat de visar telemàticament les valoracions immobiliàries realitzades, la qual cosa redunda en benefici d’una major agilitat en la gestió dels col·legiats amb el Col·legi.
PORTAL IMMOBILIARI
El Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ofereix gratuïtament als seus col·legiats la possibilitat de publicitar els seus productes en el portal immobiliari apionline.cat. Aquesta plataforma està dissenyada com un portal de qualitat (entre altres limitacions, són necessàries un mínim de tres fotografies per a poder incloure un immoble de segona mà i un mínim d’una fotografia per a obra nova).
Com a aspectes més destacables, apionline.cat permet indicar als usuaris quins habitatges disposen de contracte de venda en exclusiva. També permet introduir productes en oportunitat, tot comparant el preu actual de venda o de lloguer amb el preu anterior. D’altra
banda, el col·legiat podrà decidir la forma de venda de l'immoble que introdueixi, individual o compartida amb altres col·legiats.
Si estàs interessat a poder gaudir dels avantatges que ofereix el portal immobiliari del Col·legi, només has de visitar apionline.cat i informar-te de les condicions d'ús.
FORMACIÓ
E l Co l · l eg i d ’Agen ts de la P rop ie ta t Immobiliària de Barcelona, a través del Centre d'Estudis Immobiliaris de Catalunya, ofereix f o r m a c i ó e s p e c i a l i t z a d a e n e l sector immobi l iar i i a tén, a ix í , les necessitats de formació contínua dels professionals que formen la institució, a m b l a p r o g r a m a c i ó d e c i c l e s d e conferències, jornades tècniques, cursos d’especial i tzació o cursos d ’extensió universitària i de postgrau.
L’oferta formativa del Centre d'Estudis Immo-biliaris de Catalunya està dirigida a tots aquells professionals del sector de la medi-ació immobiliària, siguin col·legiats o no, inter-essats en la recerca d’eines que els permetin adaptar-se a les exigències del mercat i que busquin, per sobre de tot, l’excel·lència en l’exercici de la seva professió.
Podeu consultar tota l’àmplia oferta formativa del Col·legi a: www.apibcn.com/epi ACTIVITATS PROFESSIONALS I SECTORIALS
El Col·legi organitza actes per promoure l’intercanvi entre els agents de la propietat
immobiliària col·legiats de Barcelona, ja sigui en forma de conferències, jornades de debat, participació en fires del sector, sopar anual de col·legiats, etc.
AVANTATGES
E l Co l · l eg i d ’Agen ts de la P rop ie ta t I m m o b i l i à r i a d e B a r c e l o n a m a n t é acords de col· laboració amb diferents entitats i empreses de serveis. L’objectiu d’aquests convenis és poder oferir als col · legiats l ’accés a di ferents serveis que poden ser de la seva ut i l i ta t en condicions avantatjoses. Recordeu que perquè el descompte sigui efectuat és imprescindible que us identifiqueu com a membres del Col·legi mitjançant el carnet col·legial.
A la secció «Avantatges» de la revista t robareu un l l i s ta t d ’empreses que col·laboren amb el Col·legi.
INFORMACIÓ ACTUALITZADA DEL SECTOR IMMOBILIARI
Enviament de circulars informatives sobre les actualitats del sector, ja sigui en matèria de normativa o d’altres aspectes rellevants per al desenvolupament de la professió.
REVISTA
P u b l i c a c i ó d ’ u n a r e v i s t a t r i m e s t r a l d’informació del sector immobiliari amb continguts tècnics d’interès per al col·legiat així com de les novetats pel que fa al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.
comp Nº47.indd 9 09/02/11 10:22
10 API
Informació col·legial Avantatges per als col·legiats
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL L’entitat disposa d’una oferta exclusiva d’assistència sanitària als col·legiats i empleats d’API. L’oferta inclou, per 61 €/mes, els següents serveis: Hospital de Barcelona en exclusivitat, servei d’ur-gències domiciliàries, informació pòlissa i prima, qüestionari de salut.
AXESORL’empresa ofereix un ampli ventall de productes i serveis per disposar de la informació més completa sobre el món empresarial. Els col·legiats podran trami-tar documents online o accedir a total la informació econòmica, financera, mer-cantil, judicial i de risc de societats, negocis i autònoms nacionals, així com a informes de societats internacionals.
BANC SABADELLEl Banc Sabadell, conjuntament amb el Col·legi, posen a l’abast del col·legiat un circuit informatiu anomenat SERVEI FINANCER mitjançant el qual tots els
nostres membres poden demanar infor-mació i assessorament (simulacions, etc.) sobre productes i serveis financers específics per als col·legiats.
BANCO SANTANDERAquesta entitat financera ofereix un con-junt de productes i serveis bancaris ade-quats a les necessitats financeres dels col·legiats i posa al seu abast un Servei Financer Integral amb condicions avan-tatjoses pel col·lectiu (podeu consultar les característiques al Departament de Comunicació del Col·legi).
FOROCREDITAquesta assessoria financera especialit-zada en intermediació bancària compta amb una àmplia experiència en el sector i una relació continuada amb les entitats bancàries, la qual cosa li permet oferir una solució hipotecària idònia per a cada client, beneficiar-lo amb les millors condicions del mercat i agilitzar el procés de gestió de l’operació.
GIRAFA DIGITALL’estudi de disseny gràfic posa a dis-posició dels col·legiats dues ofertes per facilitar la implantació o millora de la imatge corporativa: un pack per a autònoms individuals i un pack per a microempreses, que inclouen el dis-seny de logotip i diferents aplicacions bàsiques (targetes de visita, etiquetes personalitzades, paper de carta, etc).
HABITATSOFTEls col·legiats amb contracte per al ser-vei de manteniment "Servicio integral 10 COAPI Barcelona" poden publicar els seus immobles a apionline.cat automà-ticament. Els col·legiats també poden obtenir gratuïtament la solució tecno-lògica Habitatsoft Gestión Inmobiliaria que, ampliada amb l'esmentat servei de manteniment per 30€€/mes, els per-metrà gaudir dels serveis d'Intranet, HS Pocket, suport tècnic telefònic i online i actualitzacions periòdiques.
HOTEL MOLÍ DEL MIGAntic molí del s. XV rehabilitat amb un disseny modern i avantguardista. La seva situació al cor de l’Empordà i les seves 7 hectàrees de jardins fan d’ell un espai únic per al relax i el descans, així com per realitzar tot tipus d’activitats, en
Trucar a l Col · legi (T. 933 435 184) o enviar un correu electrònic a la Sra. Vergès ([email protected]), i abans de 24 hores un directiu del Banc contactarà amb vostè, sense cap compromís per la seva part.
www.professionalBS.es
Per obten i r més in formació sobre e l contingut de cada pack i sobre els preus, contacteu amb Girafa Digital: Passatge Font 19 (08013 Barcelona). Telèfon: 93 265 00 19. E-mail: [email protected]
www.girafadigital.com
Si voleu ampliar detalls dels serveis que ofereix l’assessoria, contacteu amb Leoncio Muñoz. Telèfons: 93 276 85 70 / 635 52 24 99. E-mail: [email protected]
www.forocredit.com
Més informació contactant amb Tona Manuel o Yolanda Sánchez al telèfon 93 495 44 61 o als correus electrònics [email protected] i [email protected]
Podeu accedir a aquests serveis a través de l’opció de menú Gestoria online de la vostra Zona de Col·legiats, accedint al web col·legial
www.apibcn.com
Per tal d’ampliar la informació, podeu adreçar-vos a qualsevol oficina de Banco Santander o bé trucar al telèfon d’atenció al client (902 242 424) identificant-vos com a membres del Col·legi d’API de Barcelona.
www.gruposantander.es
Per a més informació, podeu contactar amb Rebeca Pérez.
E-mail: [email protected].
Convenis vigents
EL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA MANTÉ
ACORDS DE COL·LABORACIÓ AMB DIFERENTS ENTITATS AMB L’OBJECTIU D’OFERIR
ALS COL·LEGIATS SERVEIS D’INTERÈS EN CONDICIONS AVANTATJOSES
comp Nº47.indd 10 09/02/11 10:22
11 API
Informació col·legialAvantatges per als col·legiats
família, amb amics, en parella… Consta de 22 habitacions, Wellness/Spa, sales de reunions i restaurant.
IURIS TRAVELIuris Travel, agència de viatges, i el Col·legi mantenen un acord de col-laboració des de fa ja varis anys gràcies al qual tots els col·legiats que estiguin interessats poden beneficiar-se d’im-portants descomptes en serveis de viat-ges professionals i d’oci així com gaudir d’interessants ofertes per a ponts i vacances.
MÚTUA GENERAL DE CATALUNYAOfereix als col·legiats una completa gamma d’assegurances destinades a cobrir els riscos personals. Pel que fa a les assegurances de salut, a més de gaudir de quotes especials, es benefi-cien d’una ampliació de cobertura i de dret a un reembossament de fins el 80% de les despeses en cas de lliure elecció de pediatre o ginecòleg fora de quadre facultatiu.
MUTUA DE PROPIETARIOS L’entitat ofereix la pòlissa d’impaga-ment de lloguers Mutua Alquiler en unes condicions molt avantatjoses pel col·lectiu. Aquesta assegurança agru-pa en una sola pòlissa tres cobertures bàsiques: a) Impagament de lloguers: 12
rendes mensuals de lloguer; b) Defen-sa jurídica: 3.000 i c) Actes vandàlics: 3.000.
OTP SERVEIS D’ENGINYERIA L’empresa facilitarà informació gratuïta, per telèfon o correu electrònic, sobre legalitzacions, instal·lacions i normativa aplicada a edificis, locals, pàrquings, naus industrials, etc. Retribuirà els col-legiats pels encàrrecs professionals derivats de la col·laboració.
PARADORES DE TURISMO DE ESPAÑAAquesta empresa ha arribat a un acord de col·laboració amb el Col·legi, segons el qual els col·legiats i els familiars que els acompanyin gaudiran d’un des-compte del 10% sobre les tarifes oficials i un descompte del 5% a la millor tarifa de Paradores anomenada “Tarifa Única” i publicada al web www.paradores.es, sempre que sigui disponible.
REGALEl Col·legi i Regal mantenen un acord de col·laboració mitjançant el qual la sego-na ofereix un 10% de descompte addi-cional al contractar l’assegurança del cotxe o de la llar. A més, si el col·legiat
ja és client de REGAL AUTO, gaudirà d’un 20% de descompte promocional en la contractació de REGAL LLAR.
RAFAELHOTELESEl Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària manté un acord de col-laboració amb Rafaelhoteles gràcies al qual els col·legiats poden beneficiar-se d’importants descomptes en la reserva d’habitacions a qualsevol dels establi-ments que té aquesta cadena hotelera a les ciutats de Madrid i Barcelona.
STEL GROCEls col·legiats reben un 10% de des-compte en els serveis oferts pels dos establiments d’aquesta cadena, Hotel Colón Thalasso Termal**** (Caldes d’Es-trac) i Curhotel Hipócrates**** (Sant Feliu de Guíxols). Els descomptes fan referèn-cia tant a les estades als hotels com als forfaits tractament + hotel.
Podeu consultar tots els avantatges que podeu obtenir els membres del col·legi al contractar l’assegurança A-S Total trucant a Assumpció Carol al telèfon 93 414 36 00 o bé per fax al número 93 201 22 22.
www.mgc.es/ca/as/salut/astotal/index_html
Oferta especial per a col·legiats. Inclou habitació, esmorzar i accés lliure al Spa.Per a informació i reserves: 972 75 53 96 - 669 86 87 05
www.molidelmig.com
Més informació sobre l ’assegurança Mutua Alquiler trucant a Eduard Huguet Palouz ié , responsable d ’Adminis t rac ió comercial i Grans comptes, al telèfon 932 154 116, per fax al número 932 720 336 o mitançant correu electrònic a [email protected]
www.mutuadepropietarios.es
Per a més informació, contacteu amb Jaume Perna i Héctor Fernández a través del telèfon 93 274 49 49 (horari preferent: de 17:00 a 19:00) o de l’adreça de correu electrònic [email protected]
www.otp.cat
Per a més informació sobre les condicions especí f iques de les dues assegurances Regal Auto i Regal Llar, truqueu al telèfon d’informació 902 303 030 els feiners de 8 a 22 h o envieu un e-mail a [email protected]
www.regal.es/api.htm (indica codi: 2074)
Per a efectuar reserves en algun dels seus establiments, truqueu al telèfon 902 100 015, envieu un fax al 914 688 106, o un e-mail [email protected] indicant que seu membres del Col·legi.
www.rafaelhoteles.com
HOTEL COLÓN THALASSO TERMAL **** Reserves al 937 910 400 o bé a [email protected]
CURHOTEL HIPÓCRATES ****Podeu efectuar reserves trucant al 937 910 400 o bé per fax al número 972 323 804.www.hipocratescurhotel.com
Per obtenir més informació sobre l’oferta de viatges i els descomptes dels qual podeu gaudir, poseu-vos en contacte amb Emili Pérez trucant al telèfon 932 073 198 o bé per fax al número 934 585 484.
www.iuristravel.com
Per a més informació i reserves, contacteu amb Central de Reservas de Paradores. Telèfon: 902 547 979. Fax: 902 525 432. E-mail:
E-mail: [email protected]
comp Nº47.indd 11 09/02/11 10:22
12 API
Informació col·legial Activitats del Col·legi
SabadellAtlántico i el Col·legi han signat un conveni de col·laboració per oferir als col·legiats la nova targeta Visa professional. Per tal d’aconseguir que tots els col·legiats s’hi sentin identificats, aquesta targeta presenta una imatge dinàmica i moderna que incorpora motius personalitzats en referència als API.
La targeta ofereix, de manera totalment gratuïta i sense cap tipus de quota anual, totes les prestacions d’una targeta de crèdit Visa:
• Un crèdit mensual de 1.000 euros, ampliable• Una assegurança d’accidents gratuïta de fins a 300.000 euros• A més a més, només pel fet de fer-la servir en les vostres compres, aconseguireu
magnífics regals
VISA PROFESSIONAL PER ALS API COL·LEGIATS
Si voleu més informació
sobre el procés a seguir
per sol·licitar la targeta Visa
professional, contacteu
amb el Col·legi.
Joan Ollé, president del Col·legi, i Xavier Ventura, director de Zona de SabadellAtlántico, durant l’acte de signatura del conveni.
Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, S.A. Ref. 2/287
Dpto. Suscripción: C/ Magallanes, 25, 3º 28015 Madrid • Fax: 91 578 45 70 • Tel. 902 438 834 • e-mail: [email protected]
Revista mensual Inmueble (10 números año) que integra además su Suplemento Magazine mensual junto a la Revista Digital con actualidad diaria, www.revis-tainmueble.es, por sólo 200 € + 4% IVA, gastos de distribución incluidos.
Razón Social ______________________________________________________ NIF _____________________________________________________
Apellidos _________________________________________________________ Nombre _________________________________________________
Calle / Plaza __________________________ Número________ C.P._____________ Población ______________________________________________
Provincia __________________ Teléfono ____________ Fax _______________ e-mail __________________________________________________
Domiciliación bancaria
Nº de cuentaa de Firma
Boletín válido para suscripciones a realizar hasta el 31/12/2010En cumplimiento con lo dispuesto en la Ley 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, le informamos de que los datos facilitados formarán parte de los ficheros titularidad de Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, S.A., inscritos en elRegistro General de Protección de Datos, cuyos fines son la gestión de nuestra relación comercial y administrativa, así como el envío, a través de cualquier medio, de información acerca de los productos de la compañía que creamos puedan ser de su interés. Así mismo,y para el exclusivo cumplimiento de las mismas finalidades, informamos que con los datos facilitados, nos presta su autorización para su comunicación a la empresa del mismo grupo conocida como Instituto Superior de Derecho y Economía. Usted puede ejercitar los dere-chos de acceso, rectificación, cancelación y oposición respecto a sus datos personales dirigiendo una comunicación por escrito a Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, S.A., C/ Magallanes, 25-3º planta, 28015 Madrid, o a la siguiente dirección de correo electrónico:[email protected].
� No deseo recibir comunicaciones a través del e-mail.
¿Y DESPUÉS DE LA BURBUJA?
BOLETÍN DE SUSCRIPCIÓN ANUAL
Inmueble y tú, en compañía de millones de documentos
al alcance de tu mano con un sólo CLICK!
www.revistainmueble.es
Inmueble y tú, en compañía de millones de documentos
al alcance de tu mano con un sólo CLICK!
www.revistainmueble.es
SE ABRE UN HORIZONTE DE OPORTUNIDADES NUEVAS PARA PROFESIONALES DEL SECTOR INMOBILIARIO
INMUEBLE REVISTAS EXTERNAS:Publicidad 14/06/2010 11:47 Página 1
comp Nº47.indd 12 09/02/11 10:22
13 API
Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, S.A. Ref. 2/287
Dpto. Suscripción: C/ Magallanes, 25, 3º 28015 Madrid • Fax: 91 578 45 70 • Tel. 902 438 834 • e-mail: [email protected]
Revista mensual Inmueble (10 números año) que integra además su Suplemento Magazine mensual junto a la Revista Digital con actualidad diaria, www.revis-tainmueble.es, por sólo 200 € + 4% IVA, gastos de distribución incluidos.
Razón Social ______________________________________________________ NIF _____________________________________________________
Apellidos _________________________________________________________ Nombre _________________________________________________
Calle / Plaza __________________________ Número________ C.P._____________ Población ______________________________________________
Provincia __________________ Teléfono ____________ Fax _______________ e-mail __________________________________________________
Domiciliación bancaria
Nº de cuentaa de Firma
Boletín válido para suscripciones a realizar hasta el 31/12/2010En cumplimiento con lo dispuesto en la Ley 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, le informamos de que los datos facilitados formarán parte de los ficheros titularidad de Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, S.A., inscritos en elRegistro General de Protección de Datos, cuyos fines son la gestión de nuestra relación comercial y administrativa, así como el envío, a través de cualquier medio, de información acerca de los productos de la compañía que creamos puedan ser de su interés. Así mismo,y para el exclusivo cumplimiento de las mismas finalidades, informamos que con los datos facilitados, nos presta su autorización para su comunicación a la empresa del mismo grupo conocida como Instituto Superior de Derecho y Economía. Usted puede ejercitar los dere-chos de acceso, rectificación, cancelación y oposición respecto a sus datos personales dirigiendo una comunicación por escrito a Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, S.A., C/ Magallanes, 25-3º planta, 28015 Madrid, o a la siguiente dirección de correo electrónico:[email protected].
� No deseo recibir comunicaciones a través del e-mail.
¿Y DESPUÉS DE LA BURBUJA?
BOLETÍN DE SUSCRIPCIÓN ANUAL
Inmueble y tú, en compañía de millones de documentos
al alcance de tu mano con un sólo CLICK!
www.revistainmueble.es
Inmueble y tú, en compañía de millones de documentos
al alcance de tu mano con un sólo CLICK!
www.revistainmueble.es
SE ABRE UN HORIZONTE DE OPORTUNIDADES NUEVAS PARA PROFESIONALES DEL SECTOR INMOBILIARIO
INMUEBLE REVISTAS EXTERNAS:Publicidad 14/06/2010 11:47 Página 1
comp Nº47.indd 13 09/02/11 10:22
14 API
Informació col·legial Activitats del Col·legi
JORNADA TÈCNICA DEL COL·LEGI
A BARCELONA MEETING POINT
El Col·legi d’API de Barcelona va participar en una nova edició del saló immobiliari Barcelona Meeting Point, que el 2010 es va celebrar entre el 20 i el 24 d’octubre. Els nombrosos visitants que es van apropar a l’estand del Col·legi van poder conèixer els serveis de l’entitat, descobrir l’oferta formativa del Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC) i accedir a la borsa d’immobles del portal apionline.cat.
Estand del Col·legi a Barcelona Meeting Point.
comp Nº47.indd 14 09/02/11 10:22
15 API
Informació col·legialActivitats del Col·legi
Aprofitant el marc de Barcelona Meeting Point, el Col·legi va organitzar, el passat 22 d’octubre, una jornada tècnica durant la qual es van tractar alguns dels temes més
destacats de l’actualitat immobiliària, entre ells la nova situació del sector generada com a conseqüència del canvi normatiu. Aquesta jornada tècnica es va dividir en dues parts: la primera tenia com a eix temàtic la recent posada en marxa del Registre obligatori d’Agents Immobiliaris de Catalunya; la segona analitzava diferents eines per a superar l’actual conjuntura econòmica.
Present i futur del Registre
Joan Ollé, president del Col·legi, va presentar la primera part de la jornada tècnica, durant la qual es va plantejar com té previst actuar l’Administració Pública contra els agents immobiliaris que encara no han realitzat l’obligatòria inscripció en el Registre. El president va destacar que el nou marc normatiu ha permès recuperar la situació de normalitat al sector, fent que l’activitat de la mediació immobiliària torni a tenir les seves regles de joc i que, per tant, els operadors “recuperin la seva dignitat”. Ara, segons Ollé, cal “treballar i guanyar-se els consumidors”.
Tot seguit, Montserrat Junyent, cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi, va recordar als assistents els aspectes més rellevants del nou Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, tot explicant els seus objectius, el seu funcionament i els requisits per inscriure-s’hi. En aquest sentit, va advertir que exercir com a agent immobiliari sense estar inscrit al Registre o sense disposar de l’assegurança obligatòria suposa una infracció de caràcter greu, subjecta a sancions que poden anar dels 3.000 als 90.000 euros. D’altra banda, Junyent va introduir l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), que s’ha creat pensant en tots aquells professionals que no tenen possibilitat d’accedir al Registre a través del Col·legi per no tenir titulació universitària però que compleixen els requisits necessaris per a inscriure’s. També va parlar del curs de formació per a agents immobiliaris que imparteix el CEIC, que va ser el primer en obtenir el reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a formació adient per a poder accedir al Registre.
JORNADA TÈCNICA DEL COL·LEGI
A BARCELONA MEETING POINT
Els visitants van poder accedir a la
borsa d’immobles d’apionline.cat.
Joan Ollé, president del Col·legi, saluda
l’ex-ministra de Vivienda, Beatriz Corredor.
comp Nº47.indd 15 09/02/11 10:23
16 API
Informació col·legial Activitats del Col·legi
Finalment, Xavier Roig, cap de l’Àrea d’Atenció Ciutadana d’Adigsa, va explicar la situació actual del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya des del punt de vista de l’Administració. El Registre compta fins el moment amb gairebé 4.000 sol·licituds d’inscripció, de les quals ja s’ha assignat número d’inscrit a unes 2.000. Tant els membres dels diferents col·legis d’agents immobiliaris com els associats de l’AIC han realitzat ja la inscripció. De cara al futur, Roig va assenyalar la necessitat que agents immobiliaris i Administració col·laborin per “mantenir la protecció de l’usuari”: els agents, complint els requisits que marca la llei per a exercir l’activitat i fent saber als consumidors la seva condició de professionals homologats; l ’Administració, vetllant perquè tots els agents respectin els requisits i sancionant a qui no ho faci.
Aquesta primera part de la jornada tècnica es va tancar amb el torn de precs i preguntes, durant el qual els col·legiats van demanar l’Administració que no oblidi la protecció dels agents immobiliaris i que controli efectivament els professionals no homologats; i van ressaltar la necessitat de fer publicitat del Registre i dels nous requisits entre els consumidors.
Eines de treball
Durant la segona part de la jornada es van plantejar algunes de les eines amb les quals treballa el Col·legi per ajudar els col·legiats a afrontar amb garanties el futur pròxim. La primera d’aquestes eines és el Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC), els projectes del qual van ser presentats pel seu director i vocal del Col·legi, Agustí
Capdevila. Després de repassar breument l’evolució del CEIC d’escola a centre d’estudis, Capdevila va fer menció de la seva oferta formativa més destacada, des del Postgrau en Gestió Professional Immobiliària al Curs de Valoracions per a Agents Immobiliaris, i va animar els col·legiats a fer arribar al CEIC els seus suggeriments sobre les matèries que els agradaria que el centre impartís. A més, va parlar de la creació d’un manual immobiliari, de propera publicació, que compta amb la participació de diferents professors del CEIC i que inclourà aspectes teòrics, normatius i pràctics de totes les matèries relacionades amb l’activitat immobiliària.
Joan-Ramon València, secretari del Col·legi, va presentar la segona eina a analitzar: el portal immobiliari apionline.cat. Va explicar que, després dels últims canvis introduïts, el portal es troba ja en una fase força operativa i compta amb una base de dades de més de 15.000 immobles, tant de compra com de lloguer, situats a diferents zones de Catalunya. València va destacar la feina de la Comissió d’apionline.cat en la millora del portal i va anunciar que, de cara al futur, l’objectiu és presentar-lo en societat.
Per la seva banda, Mon Fernández, responsable d’apionline.cat, va fer un repàs al funcionament del portal immobiliari, tot destacant la possibilitat de compartir immobles entre col·legiats i la introducció de les pàgines personals, que permeten agrupar els productes de cada API, amb les dades personalitzades, en una única pàgina visible per als usuaris. Finalment, Fernández va anunciar els projectes de futur per al portal, que passen per posicionar-lo en buscadors, publicitar-lo en premsa escrita o fer ús de les xarxes socials.
Montserrat Junyent, Joan Ollé i Xavier Roig van parlar del present i el futur del Registre.
Mon Fernández, Joan-Ramon València i Agustí Capdevila van presentar les eines de treball del Col·legi.
comp Nº47.indd 16 09/02/11 10:23
17 API
Informació col·legialActivitats del Col·legi
El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària va celebrar, el passat 15 d’octubre, el seu tradicional Sopar de Sta. Teresa, un dels esdeveniments més carismàtics en l’activitat col·legial, que aquest cop coincidia justament amb el dia de la festivitat. En aquesta ocasió, més de 250 assistents van participar en aquest cita, celebrada a l’Hotel Fira Palace de Barcelona.
SOPAR DE STA. TERESA 2010
Nombroses personalitats del món polític, acadèmic i de la societat civil van acompanyar els membres de la Junta de govern del Col·legi en aquesta celebració. Entre d’altres, van assistir a l’acte Carme Trilla, secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya; Pere Macias, president de la Comisión de Vivienda del Congreso de los Diputados; Dolors Clavell, presidenta de la Comissió d’Habitatge del Parlament de Catalunya; i els parlamentaris Núria de Gispert, en representació de Convergència i Unió, Roberto E. Labandera, en representació del Partit dels Socialistes de Catalunya, Matías Alonso, en representació de Ciutadans pel Canvi, i Rut Carandell i Roger Granados, en representació de Reagrupament Independentista.
En el marc de l’acte, es van lliurar els diplomes als nous col·legiats i també als recentment inscrits a l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, així com es va retre homenatge als companys API que celebraven els 25 i 50 anys de col·legiació.
Durant els discursos, un cop transcorregut el sopar, el president del nostre Col·legi va fer especial èmfasi en els últims canvis normatius que s’han produït en territori català i que de ben segur modificaran substancialment el panorama del sector immobiliari en benefici d’una major transparència i protecció del consumidor. En aquest sentit i, en nom del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de
Marta Badies, Montserrat Junyent, Agustí Capdevila i Carolina Abante, durant l’homenatge al director del CEIC.
comp Nº47.indd 17 09/02/11 10:23
18 API
Informació col·legial Activitats del Col·legi
Catalunya, el president va fer lliurament a Carme Trilla i Dolors Clavell de la medalla d’honor del Consell, tot destacant la seva decisiva contribució en la regulació de l’activitat dels agents immobiliaris a Catalunya.
El moment més emotiu de la jornada, però, va ser l’homenatge realitzat a Agustí Capdevila, vicepresident del Col·legi i director del Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC) que, davant la seva imminent jubilació, va rebre el reconeixement, tant de la institució com dels professors que han passat per l’escola durant 15 anys, a la tasca realitzada en l’àmbit formatiu al capdavant de l’EPI i el CEIC, contribuint a la professionalització dels agents de la propietat immobiliària.
Carme Trilla i Dolors Clavell van rebre la medalla d’honor del Consell.
NOMENAMENT DE LA JUNTA DE GOVERN
El passat dia 15 d’octubre va finalitzar el termini per a la presentació de candidatures per cobrir els càrrecs de president i dotze vocals, segons convocatòria de data 13 de setembre de 2010.
La Junta Electoral, reunida amb data 18 d’octubre de 2010 i examinada l’única candidatura presentada, va procedir a la seva proclamació per reunir la mateixa els requisits establerts en els Estatuts del Col·legi.
Així mateix va quedar fixat segons les normes electorals la candidatura proclamada en el taulell d’anuncis, sense que s’hagi presentat cap recurs a la proclamació.
La Junta Electoral, reunida amb data 26 d’octubre de 2010, conforme el calendari, va donar per finalitzat el període electoral davant la no necessitat de la formalitat de l’acte de la votació, de forma que ha nomenat per aclamació la nova Junta de Govern, que està constituïda pels següents membres:
President:
Sr. Joan Ollé Bertrán
Vocals:
• Gabriel Fuentes Núñez. Vicepresident 1r. Responsable de relacions intercol·legials i responsable de la Comissió Jurídica.
• Maria Roser Esquius Ausio. Vicepresident 2a. Responsable del CEIC.
• Eduardo Itoiz Cruells. Vicepresident 3r. Responsable de relacions empresarials (entitats financeres, cambres, patronals, etc).
• Joan-Ramon València Garriga. Secretari. Atenció i Servei als Col·legiats i Associats, responsable del funcionament del Col·legi i l’AIC.
• Ramon Riera Torroba. Tresorer (pressupostos, inversions, tresorer en funcions d’AIC).
• Joan Miquel Gallego Ferruz. Vocal responsable de Peritacions.
• Pere González Nebreda. Vocal responsable d’Urbanisme, edificació, rehabilitació i medi ambient.
• Juan José Aguilera García. Vocal responsable de portals Internet, MLS.
• Maria Vila Genis. Vocal responsable de Delegacions Comarcals.
• Marta Lligoña Cayetano. Vocal responsable de Normalització de documents.
• Javier Tió Cros. Vocal responsable de Comunicació, màrqueting i publicitat.
• Jordi-Manuel Garcia i Faure. Vocal responsable de Legislació.
comp Nº47.indd 18 09/02/11 10:23
19 API
Informació col·legialAvantatges per als col·legiats
NEIX
El mes de juliol de l’any passat es va constituir l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya amb la finalitat de representar i defensar els interessos de totes aquelles persones que s’hi vulguin incorporar i que es dediquen de manera habitual i retribuïda a la prestació de serveis immobiliaris, i en especial a l’activitat d’agent immobiliari dins l’àmbit territorial de Catalunya.
Al mateix temps, es va pensar en posar una eina a disposició de totes aquelles persones que, malgrat tenir una amplia experiència i una formació adient, no podien, tal com era el seu desig, accedir als
Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya per no disposar d’una titulació o diplomatura universitària. D’igual utilitat podia esdevenir en el futur per a aquelles altres que estiguessin pensant en dedicar-se a l’activitat i volguessin integrar-se en un col·lectiu que, pels seus serveis, els donés resposta en el dia a dia a les necessitats pròpies de l’exercici de la seva tasca professional.
La iniciativa fundacional va partir dels Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Girona i Lleida i d’un grup de persones, tots ells conscients de la necessitat de donar suport a un sector en crisi i a un col·lectiu que, en qualsevol de les anteriors situacions, pot requerir un recolzament, i al que les noves exigències de la Llei del dret a l’habitatge, i especialment l’entrada en vigor del Decret de creació del Registre d’Agents Immobiliaris, han produït desconcert e incertesa.
Membres i socis protectors
L’associació, per al desenvolupament de les seves activitats, pot accedir als serveis dels Col·legis i signar convenis de col·laboració, de manera que tots els seus membres podran gaudir dels serveis que el col·legi presta als seus col·legiats. Els seus membres poden ser de quatre tipus: institucionals, persones físiques o jurídiques de caràcter privat, protectors i honorífics. Els institucionals seran els Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària que hi vulguin participar, actualment Barcelona, Lleida i Girona.
Montserrat Junyent Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi
comp Nº47.indd 19 09/02/11 10:23
20 API
Informació col·legial
L’associació, per al
desenvolupament de les
seves activitats, pot accedir
als serveis dels Col·legis
i signar convenis de
col·laboració, de manera
que tots els seus membres
podran gaudir dels serveis
que el Col·legi presta
als seus col·legiats.
Avantatges per als col·legiats
Pel que fa a les persones físiques o jurídiques, ho podran ser les que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les finalitats associatives i guardin relació directa o indirecta amb la prestació de serveis en el sector immobiliari. En aquest cas, se’ls demana també estar inscrites al Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya regulat al Decret 12/2010, de 2 de febrer, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’associació podrà gestionar individualment el seu accés, sempre que reuneixin, acceptin i complimentin els requisits previstos en el Decret de referència. En aquest cas, no assoliran la condició d’associat o associada de ple dret fins que no quedi formalitzada la seva inscripció a l’esmenta’t registre. En el cas de que no fos possible l’alta en el registre, la sol·licitud d’incorporació a la associació quedarà sense efecte. Els interessats en donar-se d’alta hauran, a més, de reunir els requisits fixats en els principis fundacionals, hauran d’obligar-se al seu compliment i respecte. La condició d’associat o associada és a tots els efectes intransmissible.
Seran socis protectors aquelles persones, tant físiques com jurídiques, que es trobin interessades a participar o contribuir amb el seu suport econòmic a les finalitats de l’associació, i especialment pel que fa a la millora de la qualitat en la formació i l’aplicació de noves tecnologies, sempre que en la seva activitat professional no es dediquin de manera habitual i retribuïda a prestació de serveis immobiliaris. També podran ser associats o associades protectors/es els ens o les entitats de dret públic vinculades a l’administració de la Generalitat de Catalunya que, en les seves funcions i àmbit d’actuació, guardin relació directa amb les diferents activitats que es desenvolupen dins el sector immobiliari i estiguin interessats en donar suport als fins associatius. La Junta de Govern de l’associació podrà nomenar associats i associades d’honor a persones que s’hagin endegat de forma rellevant amb l’associació o envers l’activitat de prestació de serveis immobiliaris en general i en especial envers l’activitat de mediació immobiliària.
comp Nº47.indd 20 09/02/11 10:23
21 API
Informació col·legial
L’associació comença a treballar per permetre a tots
aquells que no poden accedir al Col·legi assolir el mateix
nivell formatiu en la prestació dels seus serveis i oferir als
usuaris dels seus serveis la mateixa professionalitat que un
col·legiat.col·legiats.
L’agent col·legiat i l’agent associat han de poder donar el mateix nivell
en la prestació dels seus serveis, i tant el Col·legi com l’associació els
recolzaran perquè això sigui una realitat.
Avantatges per als col·legiats
Formació i transparència
L’associació es presenta amb un pla d’actuació ambiciós i, sens dubte, amb la voluntat de convertir-se en un referent dins del sector, i d’ençà el seu mateix inici, ha procurat tenir una àmplia base en la seva composició associativa per donar cabuda al més gran nombre possible de persones i perquè tothom pugui sentir-s’hi representat i integrat. La formació permanent dels seus membres i la realització d’estudis de mercat, treballs d’investigació tècnics i/o jurídics i el fet de divulgar-ne els seus resultats s’erigeixen com dos dels seus pilars mes importants. És un convenciment que el prestigi i el reconeixement només es podran assolir amb esforç i treball i també amb grans dosis d’il·lusió. Les eines ja hi són i, malgrat el moment de crisi que estem travessant, la conjuntura és favorable per tirar endavant nous projectes i nous reptes.
Ens agradaria engrescar tothom a participar-hi. L’associació està cridada a convertir-se en l’extensió i complement dels col·legis, i els col·legis, en la seva condició de socis institucionals, han de donar-li suport perquè pugui desenvolupar les seves activitats. La percepció que la societat té de la nostra activitat encara es troba lluny del que tots plegats desitjaríem; les males praxis i la manca de regulació durant molts anys va anar deteriorant-ne la imatge, conseqüència de l’actuació poc professional de molts dels seus operadors, que va diluir la feina rigorosa i professional de molts altres.
El Col·legi sempre ha tractat de treballar en aquesta direcció: formació i transparència; en definitiva, tracte professional i seriós. L’associació comença també a treballar en la mateixa línea per permetre a tots aquells que no poden accedir al Col·legi assolir el mateix nivell formatiu en la prestació dels seus serveis i oferir als usuaris dels seus serveis la mateixa professionalitat que un col·legiat. En definitiva, l’agent col·legiat i l’agent associat han de poder donar el mateix nivell en la prestació dels seus serveis, i tant el Col·legi com l’associació els recolzaran perquè això sigui una realitat.
comp Nº47.indd 21 09/02/11 10:23
22 API
Formació
Postgrau en Gestió Professional Immobiliària (13a. edició) Format semipresencial
Objectiu del curs:Dotar els part icipants d'una formació sòl ida en la intermediació immobiliària. Facilitar els coneixements i els mitjans necessaris per afrontar els problemes que es poden plantejar en el dia a dia de la realitat professional d'un Agent de la Propietat Immobiliària.
Destinataris: Qualsevol professional interessat en la gestió de la intermediació immobiliària. El Diploma de Postgrau (títol universitari) només l'obtindran aquells participants en possessió prèvia d'un títol de diplomat o llicenciat.
Format semipresencial: Combina la comoditat de l’ensenyament a distància amb la seguretat d’una notable presencialitat. Les classes presencials garanteixen l'aprenentatge de tipus clàssic, reforçat amb la solució de problemes pràctics gràcies a les explicacions del professor i la interacció amb els companys. L’ensenyament a distància serà degudament tutoritzat pels professors a través de la intranet del Col·legi, amb el seguiment individualitzat dels exercicis i de les qüestions teòriques que cada alumne necessiti aclarir.
Programa:
1. Dret Privat1.1. Principis generals del dret1.2. Contractes i obligacions1.3. Drets reals i Registre de la Propietat1.4. Arrendaments Urbans i Propietat Horitzontal1.5. Dret mercantil i penal
2.Dret públic2.1. Dret urbanístic2.2. Actuació dels ens públics en l'urbanisme
3.Comptabilitat i imposició fiscal3.1. Principis generals de comptabilitat3.3. Principis generals de la imposició fiscal3.4. Aplicació específica a les operacions immobiliàries
4.Valoracions immobiliàries4.1. Els diferents procediments de valoracions4.2. Fonts i recerca de dades4.3. Tallers de valoració
5.Coneixements de l'edificació5.1. Breus coneixements de topografia i interpretació
de plànols5.2. Sistemes de construcció i materials5.3. Patologies dels edificis5.4. La cèdula d'habitabilitat
6.Exercici professional6.1. Regulació de l'activitat professional6.2. Contractes i documentació en la mediació6.3. La funció pericial
7.Introducció a la negociació7.1. Bases i actituds7.2. Pràctiques i tallers
8.Màrqueting8.1. Principis generals8.2. Aplicació al sector immobiliari
Calendari de classes presencials (divendres de 17:00 a 21:00 i dissabtes de 9:00 a 14:00):
Import del curs: 2.400 euros que caldrà abonar en el moment de la matriculació.
Oferta Formativa Gener - abril 2011
2011: Gener: 21, 22 Febrer: 25, 26 Març: 11, 12 Abril: 1, 2 Maig: 6, 7 i 27,28 Juny: 17, 18 Setembre: 16, 17 Octubre: 21, 22 Novembre. 11, 12 Desembre: 16, 17
2012:Gener: 20, 21Febrer: 17, 18Març: 9, 10Abril: 20, 21
comp Nº47.indd 22 09/02/11 10:23
Formació
Curs de Màrqueting i Comercialització
Programa:
1. L’atenció telefònica i el pla de comunicació. L’organització del temps.
2. Tècniques de venda.3. Conèixer el consumidor.4. Com gestionar el mercat de segona mà; actualitzar les
fórmules de promoció.5. Networking; com promocionar la xarxa de contactes
per incrementar les vendes.6. Com negociar: Model integratiu de Harvard.7. Tractament d’objeccions, queixes i reclamacions.8. Tècniques de tancament d’operacions.9. Fórmules de finançament en situació de crisi.10. Les TIC aplicades a la gestió comercial immobiliària.
Pràctica en una aula informàtica.
Professorat:
Carme Isanta Isanta Llicenciada en Psicologia, especialitat Organitzacions. Màster en Relacions laborals per la UPC. Professora de la URLL i de diversos cursos de tercer cicle, màsters i postgraus universitaris. Consultora i administradora de diverses empreses. Coordinadora del Postgrau en Gestió Professional Immobiliària de la Universitat Ramon Llull.:
Calendari: 13, 20 i 27 de gener, 9, 16 i 23 de febrer. Hores lectives presencials: 12h. Hores lectives online: 9h. Horari: de tarda (a consultar). Preu: 252 euros.
Curs sobre Dret Urbanístic
Programa:
1. Nocions bàsiques:a. Esquema competencial en matèria urbanística (Estat,
Generalitat, municipi).b. Règim urbanístic de la propietat del sòl.c. Plantejament urbanístic del territori.
2. Aprovació municipal de nous planejaments:a. Principals aspectes a tenir en compte durant el seu
procés de tramitació.b. Principals aspectes un cop ja aprovat el pla.c. Els plans parcials: terminis i conseqüències.
3. Les llicències urbanístiques:a. Qüestions generals respecte al procediment.b. Les ordres d’execució.c. L’estat ruïnós de les edificacions.
4. La protecció de la legalitat urbanística:a. Inspeccions urbanístiques, procediment, mesures
provisionals, execució i caducitat.b. Actes dictats per l'administració i incidència en el
Registre de la Propietat.c. Aspectes en la tramitació de la restauració en la
legalitat pertorbada.d. L’exercici de la potestat sancionadora.
5. Els béns de domini públic i les legislacions especials (carreteres, monts, aigües, mines).
Professorat:
Jordi Manau TerrésLl icenciat en Dret. Supervisor de l ’ajuntament de Esparreguera i ex supervisor de l’ ajuntament de Rubí.
Calendari: 9, 16 i 23 de febrer; 9, 23 i 30 de març. Hores lectives presencials: 12h. Hores lectives online: 17 h. Horari: de tarda (a consultar). Preu: 316 euros.
23 API
Oferta Formativa Gener - abril 2011
comp Nº47.indd 23 09/02/11 10:23
24 API
Formació
Oferta Formativa Gener - abril 2011
Curs de Valoracions Immobiliàries
Programa:
1. Conceptes generalsa. Conceptes i definicionsb. Normativa aplicablec. Principis i criteris de valoració
2. El mètode de valoració per comparació. Exercicis pràctics
3. El mètode de cost. Exercicis pràctics
4. Redacció i presentació dels informes de valoracions
Professorat:Sílvia Font LlorensíArquitecte. Màster en Direcció d’empreses constructores i immobiliàries (MDI). Delegada a Catalunya d’ARQUITASA (Societat de Taxacions dels Col·legis de Arquitectes d’Espanya).
Calendari: 9, 23 i 30 de març; 7 d’abril. Hores lectives presencials: 8 h. Hores lectives online: 7 h. Horari: de tarda (a consultar). Preu: 176 euros.
Valoracions per a agents immobiliaris(Apte per accedir al Torn als API col·legiats)
Objectiu del curs:Abastarà aspectes jurídics, normatius i científ ics, totalment actualitzats, per permetre als assistents exercir professionalment en l’àmbit del peritatge immobiliari i realitzar valoracions en relació als casos més freqüents que es presenten a la pràctica professional.
Programa:
• Conceptesidefinicions.• Marclegal:normativaaplicable.• Finalitatiobjectedelesvaloracions.• Principisdelavaloració.• Criterisdevaloració.• Elprocésdevaloració.• Mètodesdevaloració.• Valoraciódelsòl,mètodesresiduals.• Valordelsubsòl(urbanitzat).• Mètoderesidualestàticdevaloraciódelsòl.• Elsarrendamentsurbans.• Mètoded'actualitzaciódelesrendes.• Valoraciódelsdretsarrendaticis,càlcul
d'indemnitzacions, usdefruit i drets d'ús i habitació.• Valoraciód'immoblesvinculatsaexplotacions
econòmiques.• L’informedevaloració.• Valoracionsfiscals.• Valoracionsjudicials.• Actuaciódelprofessionalcomaexpert
independent. • Valoraciódedretsreals.• Plantejamentd'uncaspràcticarealitzarpels
alumnes.• Resolucióicorrecciódelcaspràctic.• Totalcursdevaloracionsimmobiliàries.
Direcció: Pere González NebredaAgent de la propietat immobiliària, arquitecte, diplomat universitari en Arquitectura Legal i Forense.
Calendari: 15, 22 i 29 de març, 5 i 12 d’abril, 3, 10 i 17 de maig Hores lectives: 32h. Preu: Col·legiats, empleats i col·laboradors: 350 euros/ Altres: 450 euros.
INFORMACIÓ I ADMISSIONS
Persona de contacte: Carolina Abante. 93 317 54 62 (9:00 a 14:00) [email protected]
Si voleu mantenir-vos informats sobre l’oferta formativa impartida pel CEIC, escriviu un mail a [email protected] indicant el vostre interès.
Cursos previstos per al proper trimestre
Curs de Legislació sobre Arrendaments UrbansCalendari: 7, 14 i 28 d’abril.
Curs sobre Dret Tributari Immobiliari
Calendari: Calendari: 28 d’abril i 12 de maig.
comp Nº47.indd 24 09/02/11 10:23
26 API
Formació
UNA RESPOSTA DE QUALITAT SÍLVIA GRAU I FONTANALS
Fa més de 25 anys que treballo en l’àmbit de l’administració i gestió immobiliària, de caràcter públic. En tots aquests anys hi ha hagut una evolució en el marc normatiu, en el sistema econòmic –local i global- i, fins i tot, en la comunicació amb els clients. Avui dia, amb les noves tecnologies (internet, fòrums participatius, blogs, etc.), els ciutadans estan més informats i, per tant, exigeixen més als professionals. Sóc de les que creu en la formació continuada per a donar una resposta de qualitat, i amb més immediatesa, a les persones.
Em vaig inscriure al Postgrau en Gestió Professional Immobiliària perquè hi havia algunes assignatures que creia necessàries per al desenvolupament d’una nova àrea de gestió que m’havien encarregat. Aquest postgrau em permetia aprendre nous coneixements i alhora aplicar-los en la nova tasca encomanada. A banda, podria fer un repàs de la normativa vigent, que sempre és recomanable. I, perquè no, aprofitar un temps de crisi per a invertir en formació és invertir en futur.
Els aspectes que més m’han interessat han estat les valoracions immobiliàries i les assignatures de dret (registral, civil, laboral). Quin cost té un immoble, o si es pot traspassar un local i per quin preu, són preguntes diàries i de les quals cal tenir les eines per a poder respondre-les. Però també altres assignatures útils per a complementar la gestió, com pot ser la comptabilitat financera, molt necessària per a valorar econòmicament com està l’empresa o una àrea de gestió; o la de coneixements de l’edificació que et mostra la composició i l’estructura d’un edifici, també necessari per a entendre les patologies o per a valorar millor un immoble. Les expectatives es van complir ja que, a banda d’adquirir nous coneixements, el CEIC em va facil i tar poder fer les pràctiques del postgrau en l’àmbit que més m’interessava, les valoracions immobiliàries, tot completant la teoria amb la pràctica.
Valoro positivament aquest postgrau perquè la finalitat que buscava ha estat aconseguida, perquè al ser semipresencial ha estat possible que pogués compaginar treball, família i estudi. Les noves tecnologies ajuden, i estudiar online és aprofitar més el temps. Aquest curs ha estat profitós, tot i que té aspectes que podrien ser millorables, com incrementar les hores de pràctica per a aplicar millor els coneixements apressos.
Postgrau en Gestió Professional Immobiliària: els alumnes expliquen la seva experiència
comp Nº47.indd 26 09/02/11 10:23
27 API
Formació
UNA VISIÓ MÉS INTEGRAL ENRIC PUGÈS PI
Què és el millor en temps difícils? Fer un pas endavant o esperar que vinguin temps millors? Potser les dues coses: esperar, però també s’ha de fer. Com diu el refrany castellà: “a Dios rogando y con el mazo dando”.
Sóc l’Enric Pugès, arquitecte tècnic, i he estat vinculat els últims anys a empreses promotores de la construcció. Des de fa uns dos anys, exerceixo com professional ll iberal i és per això que vaig decidir-me a cursar el postgrau de gestió immobiliària que ofereix el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona. He cregut que la crisi actual ens porta a millorar les nostres capacitats i jo, que tinc una formació tècnica, havia de sumar uns coneixements relacionats amb el món immobiliari que no tenia. L’objectiu és poder oferir un servei més professional a la societat.
Crec que vaig encertar perquè el curs m’ha ofert un ventall de visions sobre el producte immobiliari que tenia molt restringit a aspectes merament tècnics. Les classes han estat impartides per professors que estan molt relacionats amb el món immobiliari. Ara tinc una visió més integral i puc ser millor professional.
Els aspectes que més m’han interessat són els relatius a les valoracions immobiliàries, exercici professional i tècniques de negociació. Hi ha una part important de curs dedicat a dret i fiscalitat que, segurament per la meva formació, han estat feixugues tot i que no menys necessàries.En el meu dia a dia, treballant amb agents de la propietat, administradors, gestors i organismes públics, sempre sorgeixen aspectes que, amb la formació rebuda, fan més fàcil entendre i solucionar les qüestions.
En resum, el postgrau és una bona eina per a ajudar a que aquest sector, on hi ha hagut tant intrusisme, torni als nivells de professionalitat que mereix.
El Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC) i la Universitat Ramon Llull col·laboren en l’organització d’una nova edició del Postgrau en Gestió Professional Immobiliària, la cinquena semipresencial després de vuit edicions presencials. Hem demanat a dos professionals d’àmbits diferents que ens parlin de la seva experiència com a alumnes del postgrau, dels coneixements que han après i de com els apliquen en el seu dia a dia.
comp Nº47.indd 27 09/02/11 10:23
28 API
Formació
L’activitat de mediador immobiliari es pot exercir de moltes maneres, però bàsicament totes es poden resumir en dues formes d’entendre aquest ofici. En primer lloc, hi ha qui pensa que es tracta d’una forma
més de comerç. Són els que tenen mentalitat de “botiguer”: disposen d’un producte per vendre i miren de treure-se’l de sobre com sigui; tot s’hi val si a la fi aconsegueixen “encolomar” el pis. D’altra banda, hi ha qui viu la nostra activitat com l’exercici d’una professió digna. Aquests no tenen “botigues” sinó “despatxos professionals”, no tracten amb compradors sinó amb clients als quals cal assessorar, ajudar, acompanyar i finalment fidelitzar.
Durant 40 anys he intentat exercir la meva professió segons els paràmetres d’aquesta segona manera d’entendre l’activitat de mediador immobiliari. I si bé és veritat que, per la fidelitat a aquests principis, he deixat de “guanyar econòmicament” algunes vegades, he estat recompensat amb posterioritat amb la fidelització d’una clientela i, sobretot, amb la consciència tranquil·la d’haver actuat intentant fer, modestament, un món més humà i humanitzat.
Sempre he proclamat arreu aquesta manera d’actuar. I gràcies al nostre president i la Junta de Govern del Col·legi, durant 12 anys he tingut el privilegi de cuidar-me d’oferir als meus companys API una formació, inicial primer i complementària després, en les diferents matèries i camps que incideixen en la nostra feina; en una primera etapa des de l’Escola de Pràctica Immobiliària (que va fundar i em va traspassar el company Pere González Nebreda, a qui vull reconèixer aquí el seu mèrit i esforç) i en l’etapa actual des del Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya.
Durant aquests 12 anys no he fet altra cosa que procurar, amb les meves limitacions, portar a terme la tasca que m’havíeu encarregat. Si aquella Escola de Pràctica Immobiliària ha esdevingut el que és avui el Centre de Estudis Immobiliaris de Catalunya no ha estat només pel meu esforç sinó pel treball de moltes persones.
Gràcies a tots aquells que heu contribuït a aquesta realitat. Gràcies al president i a la Junta de Govern per haver-me confiat aquesta tasca i pel seu recolzament en tot. Als que en un moment o altre vareu formar part de la Comissió de Formació, dedicant-hi hores i esforç. Als professors, que no solament ens han donat els seus coneixements sinó que han sentit l’escola com a quelcom seu, com ho demostra el fet d’haver elaborat el manual immobiliari de forma completament gratuïta i altruista. A les universitats, per haver confiat en la seriositat i competència del nostre ensenyament. Als alumnes, que han cregut en la formació que podien rebre del centre. A la meva família, i especialment a la meva dona, que sempre m’ha recolzat i que, en els moments de desànim, ha sabut tornar a revifar-me la il·lusió. A Montserrat Junyent, assessora jurídica del Col·legi, que ha col·laborat sempre amb lleialtat i entusiasme. I a Carolina Abante, l’”alma mater” de l’escola, sense la qual no hagués estat possible dur a terme tots els nostres projectes i realitats.
Ara, l’edat (que vulgui o no reconèixer-ho no perdona a ningú), els desigs de gaudir de la meva família, el temps passat assumint aquesta responsabilitat i el treball que cal fer en el futur m’aconsellen deixar aquesta tasca a persones noves, amb idees i iniciatives innovadores. No es tracta de covardia o d’abandonament: crec que és una virtut ser realista amb un mateix i saber retirar-se a temps.
Abans, però, m’agradaria demanar als representants de l’Administració i de la política que donin encara més suport al nostre centre; als professors i a les universitats, que hi continuïn confiant i treballant; i als alumnes, que siguin conscients que el CEIC els dóna la possibilitat de fer la inversió més gran de la seva vida a uns preus accessibles. La crisi actual fa que es comenci a albirar una societat nova, amb noves estructures a tots els nivells, que patirà canvis en el sistema econòmic, el polític i el financer. També caldrà fer un canvi
Agustí Capdevila, que durant anys ha estat director de l’antiga Escola de Pràctica Immobiliària (EPI) i de l’actual Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC), deixa el seu càrrec per jubilació. En aquestes pàgines reproduïm el seu escrit de comiat, on vol expressar el seu agraïment a tots aquells que l’han acompanyat en la seva tasca.
Paraules d’agraïment
comp Nº47.indd 28 09/02/11 10:23
29 API
Formació
en el camp immobiliari; això vol dir que haurem de descobrir com comercialitzar els productes i com finançar-los. Tot això requereix que entre tots reflexionem, busquem nous camins i ens preparem a fons per afrontar aquesta nova situació.
Marxo amb la tranquil·litat de saber que continuen un president i una Junta de Govern que aposten pel CEIC amb tots els recursos dels quals disposen, i que qui agafa el relleu, Roser Esquius, és una persona seriosa i competent, amb un gran contingut interior. Ja ha treballat en la Comissió de Formació del Col·legi i sé que treballarà de valent perquè aquesta institució esdevingui a curt termini, més encara, el referent dels estudis especialitzats en el món immobiliari de la nostra nació catalana.
Companys i amics, no us dic “adéu-siau” sinó “a reveure”.
Agustí Capdevila.
Nova etapa i nou responsable del Centre d'Estudis Immobiliaris del Col·legi
El Centre d'Estudis Immobiliaris de Catalunya comença una nova etapa carregada d'il·lusions i de projectes, però una mica amb el neguit d'estar a l'altura dels qui m'han precedit: en Pere González Nebreda, que en fou un dels iniciadors, i qui els darrers anys n'ha estat el cos i l'ànima, i l'Agustí Capdevila, amb qui vaig tenir l'oportunitat de col·laborar aquests darrers cursos, cosa que em va permetre conèixer de primera mà les qualitats que l'adornen i em permeten agrair-li públicament i personalment la tasca duta a terme de cara a dignificar primer l'Escola de Pràctica immobiliària i després la tasca de creació del Centre d'Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC). Però sobretot vull destacar-ne la cura, la sensibilitat i la intel·ligència a l'hora de desenvolupar programes, a l'hora de relacionar-se institucionalment, a l'hora d'envoltar-se del professorat més idoni, i un llarg etc. Anar al darrera seu és tot un repte. I desitjo que podrem continuar comptant amb ell per als grans temes. El Centre d'Estudis Immobiliaris de Catalunya ha de ser un dels puntals a l'abast dels agents immobiliaris, col·legiats o no, per aconseguir un nivell de professionalitat òptim capaç d’apropar-los a l'excel·lència de la professió. Per això continuarem amb els cursos de formació reglada que s'han anat duent a terme fins ara, alguns en col·laboració amb les universitats, i amb les sessions o jornades d'aprenentatge més concretes per donar sortida al coneixement específic o complementari.
A més, el CEIC s'ha proposat obrir-se com a fòrum d'opinió i de debat sobre temes que preocupen o interessen tothom, i per això inaugurarem un cicle de conferències-debat: Els dijous al Centre d'Estudis, on cada primer dijous de mes, durant sis mesos l'any, ens trobarem a l'entorn d'un savi o d'un especialista capaç d'interessar-nos per debatre el que ens preocupa i buscar-hi plegats algunes solucions o simplement obrir un camí crític, una veu que es faci sentir també institucionalment. Aquesta és, a grans trets, la nova etapa que s'obre i en la qual estic a la vostra disposició. Maria Roser Esquius AusióDirectora del CEICVicepresident del Col·legi
comp Nº47.indd 29 09/02/11 10:23
30 API
A fons
Amb la informació de la qual disposem avui en relació al recorregut
possible de la “toquetejada” deducció per habitatge en l’Impost sobre
la Renda de les Persones Físiques, intentarem a continuació resumir,
des d’una perspectiva tècnica, quin és l’estat actual de la qüestió.
A voltes amb la deducció per habitatge en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
A partir de l’1 de gener de 2011 canvia la desgravació per habitatge habitual en la declaració de la renda. Únicament podran accedir a deduccions per habitatge aquelles rendes que siguin inferiors a 17.707 euros bruts anuals. Per a rendes superiors a aquest valor, la deducció desapareixerà linealment.
Es suprimeix la possibilitat de deduir per adquisició d’habitatges per a bases liquidables superiors a 24.107,20 euros, limitant-se la deducció quan les bases es
trobin entre 17.707,20 euros i l’esmentada quantitat, establint-se un regim transitori per a adquisicions d’habitatge o inici de construcció anteriors a 2011, satisfent quantitats amb anterioritat a l’esmentada data, i per a les obres de rehabilitació o ampliació de l’habitatge habitual, sempre que s’hagueren satisfet quantitats amb anterioritat a l’1 de gener de 2011 i les esmentades obres estiguin acabades abans de l’1 de gener de 2015.
Per als que tinguin hipoteca contractada i per a tots aquells que hagin adquirit un habitatge abans de l’1 de gener de 2011, seguiran amb el pla de desgravació actual.
A partir de l’any 2011, la base màxima d’aquesta deducció quan la base imposable sigui igual o inferior a 17.707,20 euros anuals serà de 9.040 euros i quan estigui compresa entre 17.707,20 euros i 24.107,20 euros anuals la quantia vindrà determinada per una equació que consisteixi en restar a 9.040 euros el resultat de multiplicar per 1,4125
A partir de l’1 de gener de 2011 canvia la desgravació per
habitatge habitual en la declaració de la renda. Únicament
podran accedir a deduccions per habitatge aquelles
rendes que siguin inferiors a 17.707 euros bruts anuals.
Per a rendes superiors a aquest valor, la deducció
desapareixerà linealment.
Valentí Pich Rosell
President del Consejo General de Colegios de Economistas de España
comp Nº47.indd 30 09/02/11 10:23
31 API
A fons
la diferència entre la base imposable i 17.707,20 euros anuals.
En el cas de contribuents discapacitats, la base màxima de la deducció per les obres i instal·lacions d’adequació que han d’efectuar-se a l’habitatge habitual del contribuent, per raó de discapacitat del propi contribuent o del seu cònjuge o un parent, seguirà sent de 12.020 euros i s’aplicarà quan la base imposable sigui igual o inferior a 17.707,20 euros anuals. En els casos que estigui compresa entre 17.707,20 euros i 24.107,20 euros anuals, la quantia vindrà determinada per una equació que consisteixi en restar a 12.080 euros el resultat de multiplicar per 1,8875 la diferència entre la base imposable i 17.707,20 euros anuals.
Per a finalitzar hem de destacar que les Comunitats Autònomes tenen la capacitat normativa per a regular determinats aspectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, com el tram autonòmic de la deducció per adquisició d’habitatge.
En aquest sentit, l’any 2010 Catalunya va reduir la part autonòmica de la deducció general, malgrat la va incrementar respecte a la resta de territori comú en
determinats supòsits, entre els que es troben les famílies d’un fill almenys. Altres comunitats, com les Illes Balears, han regulat un tipus més elevat que a la resta de territoris per a obres d’adequació d’habitatge per a discapacitats. En ambdós casos, els percentatges han quedat obsolets per la modificació de la capacitat normativa que abans venia referida a una deducció que en la part autonòmica era, per defecte, del 4,95 per cent i ara és del 7,5 per cent.
I sembla ser que la Comunitat de Madrid no eliminarà la deducció fiscal per compra d’habitatge l’any 2011, és a dir, la part de la deducció per la compra d’habitatge pertany al tram autonòmic, no serà eliminada en aquesta comunitat; aquesta part és del 50 per cent de la deducció per la compra de l’habitatge que tenim actualment. Això significarà que del 15 per cent actual de deducció per les quantitats pagades pel nostre habitatge en un any, fins a un màxim de 9.015 euros, els madrilenys amb rendes superiors als 24.107,20, podran seguir deduint-se el 7,5 per cent de les mateixes
Tot aquest tema de la deducció per habitatge en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la conveniència o no del seu manteniment, té l’origen en un informe de la OCDE de fa uns deu anys, quan el “boom” immobiliari estava en un punt àlgid i semblava que les ajudes a la compra eren incompatibles amb el foment de l’arrendament. Ha plogut molt des de llavors i el debat ha estat superat pels esdeveniments. Esperem que els legisladors de totes les nostres Administracions siguin capaços d’adaptar-se a les necessitats de la nova realitat.
Les Comunitats Autònomes tenen la capacitat normativa
per a regular determinats aspectes de l’Impost sobre la
Renda de les Persones Físiques, com el tram autonòmic
de la deducció per adquisició d’habitatge.
comp Nº47.indd 31 09/02/11 10:23
32 API
A fons
El 12 de mayo de 2009, el presidente del Gobierno anunció que, a partir del año 2011, sólo tendrían derecho a deducción en el I.R.P.F por adquisición de la vivienda habitual de forma íntegra (sobre una base de 9.015 euros) aquellos contribuyentes cuyas rentas fuesen inferiores a 17.000 euros. Mucho ha llovido desde entonces, pero el ejecutivo actual no ha dado marcha atrás en dicha decisión.
La primera referencia normativa que nos encontramos sobre dicha práctica eliminación de la deducción está en el Proyecto de Ley de Economía Sostenible, que fue aprobado por el Consejo de Ministros el 19 de marzo de 2010, y que en la actualidad todavía se encuentra en trámite parlamentario, estando prevista su aprobación a principios de 2011. Ante la irretroactividad de las Leyes de carácter fiscal, ha sido necesario incluir dicha modificación en el proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2011
Para estudiar dicha cambio normativo, analizaremos la situación vigente a 31 de diciembre de 2010, la modificación prevista y el régimen transitorio de ésta.
2011 arriba amb canvis fiscals que
afecten especialment aquelles
persones que volen adquirir un
habitatge com a residència habitual,
ja que s’han modificat les condicions
de deducció de l’Impost sobre la
Renda de les Persones Físiques en
aquest tipus d’operacions. L’Assessoria
Fiscal del Col·legi analitza les noves
condicions en aquest article, tot
comparant-la amb la situació anterior.
La deducción en el I.R.P.F por adquisición de la vivienda habitualManel David i Gómez Assessor Fiscal Provença Grup D’Assessor, S.L
comp Nº47.indd 32 09/02/11 10:23
33 API
A fons
FOTO
SITUACIÓN VIGENTE A 31/12/2010
La deducción por inversión en vivienda habitual es aplicable principalmente a los siguientes supuestos.
a) Adquisición o rehabilitación de la vivienda habitual
b) Construcción o ampliación de ésta
c) Cantidades depositadas en cuentas vivienda
Se entiende por vivienda habitual la que constituya la residencia del contribuyente durante un plazo continuado de, al menos, tres años. No obstante, existen ciertas excepciones de carácter objetivo que no nos hacen perder el carácter de vivienda habitual aunque no se haya cumplido dicho plazo de tiempo, como puede ser el fallecimiento del contribuyente o su cónyuge, separación matrimonial, celebración de matrimonio, traslado laboral u otras circunstancias análogas. No es necesario el transcurso de los tres años para empezar a practicar la deducción.
El contribuyente ha de habitar la vivienda de manera efectiva y con carácter permanente, en un plazo no superior a doce meses, contados desde la fecha de adquisición o de terminación de las obras. No obstante, se entenderá que no pierde el carácter de habitual si ocurre alguna de las circunstancias comentadas en el punto anterior o resulte inadecuada por razón de la discapacidad padecida por el contribuyente, cónyuge o parientes de hasta tercer grado que convivan con él, o se disfrute de vivienda habitual por razón de cargo o empleo y la vivienda adquirida no sea objeto de utilización. En este supuesto, el plazo de doce meses comenzará a contar a partir de la fecha de cese en el correspondiente cargo o empleo.
Se asimilan a la vivienda habitual, a efectos de practicar la deducción, los anexos o elementos que no constituyan propiamente vivienda, como jardines, parques, piscinas e instalaciones deportivas, siempre que se adquieran conjuntamente a ésta. También se asimilan a la vivienda habitual las plazas de garaje adquiridas conjuntamente
Para el ejercicio 2011, los contribuyentes
que fueran propietarios de su vivienda
habitual con anterioridad al 1/1/2011 o
hubiesen realizado pagos al promotor
inmobiliario para la adquisición de ésta
(cabe recordar el límite de 4 años desde
el primer pago realizado hasta la entrega
de la posesión) no se verán afectados
por dicha modificación legislativa.
La deducción en el I.R.P.F por adquisición de la vivienda habitual
comp Nº47.indd 33 09/02/11 10:23
34 API
A fons
con ésta, con un máximo de dos, que se encuentren en el mismo edificio o complejo inmobiliario y no se estén cedidas a terceros.
a) Adquisición o rehabilitación de la vivienda habitual
Es el supuesto de deducción más practicado. A efectos de la deducción, la adquisición de la vivienda habitual se entiende en el sentido jurídico del derecho de propiedad o pleno dominio de la misma, aunque éste sea compartido. La adquisición podrá realizarse por cualquier negocio jurídico (compraventa, permuta, herencia; etc).
Cuando en la adquisición se haya utilizado financiación ajena (préstamos con o sin garantía hipotecaria), las cantidades financiadas se entenderán invertidas en la medida que se vayan amortizando los préstamos obtenidos, formando parte de la base de la deducción tanto la amortización del capital como los intereses y demás gastos derivados de dicha financiación; por ejemplo, las primas de los contratos de seguro de vida e incendios (siempre que estén incluidos en las condiciones del préstamo obtenido).
b) Construcción o ampliación de la vivienda habitual
En este supuesto, a efectos de la deducción, se considera inversión en vivienda habitual cuando el contribuyente satisfaga directamente los gastos derivados de la ejecución de las obras o entregue cantidades a cuenta al promotor de las mismas.
En un principio, la norma cita que las obras han de finalizar en un plazo no superior a cuatro años desde el inicio de la inversión. No obstante, existen ciertas circunstancias no imputables al contribuyente que permiten alargar dicho período, sin que por ello se pierda el derecho a la deducción practicada, como son la situación de Concurso de Acreedores del promotor o situaciones excepcionales que supongan la paralización de las obras.
Con respecto a la ampliación de la vivienda habitual, se considera que se cumple dicha circunstancia cuando se realiza el aumento de la superficie útil habitable, producida mediante cerramiento de parte descubierta o por cualquier otro medio, de forma permanente y durante todas las épocas del año. También se entiende la adquisición de una vivienda contigua (mismo nivel, o un nivel superior o inferior), para unirla a la vivienda habitual y aumentar así la superficie habitable.
c) Cantidades depositadas en cuentas vivienda
Se trata de un instrumento de fomento del ahorro del contribuyente para destinarlo a la adquisición de su primera vivienda habitual. Son unas cuentas depositadas en entidades de crédito (cajas, bancos) separadas de cualquier otro tipo de imposición, sin que necesariamente el producto contratado en la entidad financiera se denomine “Cuenta Vivienda”. En la declaración del I.R.P.F. se han de hacer constar el código de cuenta cliente (C.C.C.), el titular de dicha cuenta y la fecha de apertura.
El plazo para destinar el saldo de la cuenta vivienda a la adquisición de la vivienda habitual es de cuatro años desde la apertura de ésta. Si no se realiza, se procederá a devolver a la Hacienda Pública las cantidades deducidas en años anteriores, con los correspondientes intereses de demora.
comp Nº47.indd 34 09/02/11 10:23
35 API
A fons
Base y porcentaje de deducción
La base de deducción máxima por contribuyente en los supuestos a), b) y c) comentados anteriormente es de 9.015 euros. El porcentaje de deducción varía en función de la Comunidad Autónoma donde resida el contribuyente. En Catalunya, con carácter general, es del 13,50%, pudiendo alcanzar el 16,50% si se cumplen determinadas circunstancias, como haber estado en situación de desempleo durante más de 182 días, tener un grado de discapacidad superior al 65%, formar parte de una unidad familiar que incluya un hijo, o que el contribuyente tenga menos de 32 años y una base imponible total, deducido el mínimo personal y familiar, inferior a 30.000 euros.
SITUACIÓN PREVISTA A PARTIR DEL 1/1/2011
La modificación legislativa prevista limita la base de deducción en función de la base imponible del sujeto pasivo.
a) Si la base imponible es igual o inferior a 17.707,20 euros, la base máxima de deducción será de 9.040 euros.
b) Cuando la base imponible esté comprendida entre 17.707,20 euros y 24.107,20 euros, la base máxima de deducción será 9.040 euros menos el resultado de multiplicar por 1,4125 la diferencia entre la base imponible y 17.707,20 euros anuales.
c) Si la base imponible es superior a 24.107,20 euros, no se podrá practicar deducción.
A título de ejemplo, detallamos la deducción que tendría un contribuyente residente en Catalunya, sin hijos ni ascendientes a su cargo, con contrato indefinido, que sólo obtiene rentas del trabajo y dedica 650 euros mensuales al pago del préstamo hipotecario destinado a la adquisición de su vivienda habitual, aplicando la normativa vigente a 31/12/2010 y la prevista a partir del 1/1/2011
Salario Bruto Anual
Nómina Mensual 12 pagas (netas)
Base Imponible Pago préstamo vivienda habitual
Base deducción normativa anterior
Base deducción normativa nueva
Deducción normativa anterior
Deducción normativa nueva
15.000,00 € 1.050,13 € 11.388,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 1.053,00 € 1.053,00 €
18.000,00 € 1.224,00 € 14.196,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 1.053,00 € 1.053,00 €
21.000,00 € 1.393,00 € 17.004,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 1.053,00 € 1.053,00 €
24.000,00 € 1.572,00 € 19.812,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 6.066,97 € 1.053,00 € 819,04 €
26.000,00 € 1.681,33 € 21.684,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 3.422,77 € 1.053,00 € 462,07 €
28.000,00 € 1.787,33 € 23.556,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 778,57 € 1.053,00 € 105,11 €
30.000,00 € 1.915,00 € 25.428,00 € 7.800,00 € 7.800,00 € 0,00 € 1.053,00 € 0,00 €
40.000,00 € 2.462,00 € 34.891,96 € 7.800,00 € 7.800,00 € 0,00 € 1.053,00 € 0,00 €
Nota: Para el cálculo del salario neto, se ha supuesto una cuota de seguridad social a cargo del trabajador del 6,4% y las retenciones del IRPF vigentes durante el ejercicio 2010.
comp Nº47.indd 35 09/02/11 10:23
36 API
A fons
Los contribuyentes que realicen
aportaciones a cuentas vivienda
a partir del 1/1/2011 cuya base
imponible sea superior a 24.107,20
euros no podrán practicar la
deducción sobre dichas cantidades.
Si han efectuado imposiciones
con anterioridad a esa fecha,
mantendrán su derecho a la
deducción pero estarán obligados
a destinar el saldo de ésta a la
adquisición de su primera vivienda
habitual en el plazo de cuatro años
desde su apertura.
En base a los cálculos de la tabla anterior, podemos observar que la deducción empieza a disminuir con salarios brutos anuales a partir de 21.000 euros y prácticamente desaparece llegado a los 28.000 euros.
RÉGIMEN TRANSITORIO PREVISTO A PARTIR DEL 1/1/2011
Los contribuyentes que hubieran adquirido la vivienda habitual con anterioridad a 1 de enero del 2011 o satisfecho cantidades con anterioridad a dicha fecha para la construcción de la misma, tendrá como base máxima de deducción respecto a dicha vivienda la establecida en el artículo 61.1.1º (9.015 euros) de esta ley en su redacción en vigor a 31 de diciembre de 2010, aún cuando su base imponible sea igual o superior a 24.107,20 euros anuales.
Por tanto, para el ejercicio 2011 (y esperemos que para los siguientes también), los contribuyentes que fueran propietarios de su vivienda habitual con anterioridad al 1/1/2011 o hubiesen realizado pagos al promotor inmobiliario para la adquisición de ésta (cabe recordar el límite de 4 años desde el primer pago realizado hasta la entrega de la posesión) no se verán afectados por dicha modificación legislativa.
Con respecto a las cuentas vivienda, aquellos contribuyentes que realicen aportaciones a ésta a partir del 1/1/2011 y su base imponible sea superior a 24.107,20 euros, no podrán practicar la deducción sobre dichas cantidades. No obstante, si han efectuado imposiciones con anterioridad a dicha fecha, éstas mantendrán su derecho a la deducción pero estarán obligados a destinar el saldo de ésta a la adquisición de su primera vivienda habitual en el plazo de cuatro años desde su apertura.
comp Nº47.indd 36 09/02/11 10:23
37 API
A fons
Hablar del mercado inmobiliario desde una visión amplia comporta hacer un ejercicio de análisis de la evolución del sector, pero desde un amplio prisma, tanto en los agentes intervinientes como en el tiempo. En cuanto al primero, debemos focalizarlo en la producción de pisos, en los promotores, que son los generadores del bien que posteriormente comporta la cartera inmobiliaria de ofertas para cubrir la demanda existente. Con relación al segundo factor, el tiempo, nos obliga a situar como punto de partida el momento en el que se desencadenó la crisis financiera, que ha comportado la caída y actual situación de atonía y poca actividad que se está viviendo.
Joan M. Bermúdez i Prieto Abogado. Master en Dirección de Empresas Constructoras e Inmobiliarias Director General de Bermúdez Consulting & Management s.l. - BERCOMA
EL ENCAJE DEL SECTOR INMOBILIARIO
Mercado, promotores y financiación
El sector inmobiliario se encuentra con un cambio de escenario al que
todavía agentes y promotores no se han adaptado, algunos por falta de
tiempo o de capacidad económica y otros porque todavía esperan que
vuelva la situación anterior, escenario que realmente no se va a volver
a producir. El nuevo entorno en el que se debe actuar es de restricción
crediticia (que se mantendrá durante al menos dos años).
comp Nº47.indd 37 09/02/11 10:23
38 API
A fons
Generar un ahorro suficiente para la compra de un piso comporta
básicamente tres factores: tiempo, ingresos y confianza.
Es cierto que los promotores (incluso los que no lo eran, dadas las características y facilidades de crédito, se sumaron a ello) desarrollaron una actividad frenética en cuanto al inicio de nuevos proyectos inmobiliarios, en ocasiones (y aquí es donde se debe hacer énfasis en la responsabilidad del sector) en entornos o en volúmenes que el mercado realmente no tan solo no demandaba, sino que resultaba casi imposible poder llegar a atender tanta oferta, como finalmente se ha demostrado; y aunque ésa no fue la única causa de la crisis que posteriormente ha surgido, en todo caso formó parte de las consecuencias que la generaron.
El origen de la actual posición del sector promotor debe situarse en el sector financiero, ya que estas entidades no tan solo permitieron unos altos niveles de apalancamiento (niveles de endeudamiento con relación a la inversión a realizar), sino que además provocaron, incentivaron e incluso desarrollaron ellas mismas grandes volúmenes de obra sin atender a más razones que la posibilidad de cobrar unos intereses y, sobre todo, dar movilidad a una “rueda” que habían generado de venta de productos financieros relacionados con las hipotecas constituidas que comportaban altos márgenes de rentabilidad. Fue en el momento en el que los mercados internacionales (adquirentes natos de este tipo de productos) no aceptaron comprar más cédulas o participaciones hipotecarias que el sector financiero español entró en crisis.
Esta crisis ha sido la que realmente ha comportado la parálisis y pérdida de actividad del sector inmobiliario, con las consiguientes consecuencias de cierre de empresas y pérdidas de puestos de trabajo que se han producido. Tan solo basta recordar la ingente cantidad de ventas de pisos que no se han podido cerrar por la negativa de los bancos y cajas a conceder hipotecas. Por lo tanto, no era (al menos en su totalidad) la caída de ventas por falta de compradores, lo era por falta de financiación.
Con ello, no debemos minimizar los errores cometidos por el sector inmobiliario, con desarrollos de proyectos nuevos poco estudiados, tan solo con la esperanza (aunque en aquellos momentos todos tenían el convencimiento) de que “seguro que se venderá”; aunque sí se debe diferenciar la pérdida de actividad consecuencia de errores en la ubicación, características del producto o altos precios de venta (muchas veces debido al alto coste de compra del solar) de la pérdida generalizada debido a la crisis financiera, que todavía hoy no se ha resuelto, como lo demuestra el nuevo acuerdo del Banco de Pagos Internacionales (BPI) en el marco de Basilea III, que incrementa el 7% el ratio de capital de los bancos para mejorar las coberturas y, de esta forma, evitar nuevas crisis financieras.
comp Nº47.indd 38 09/02/11 10:23
39 API
A fons
Es cierto que existe un ingente número de viviendas en venta, pero parte de estas viviendas
están fuera de mercado (por entorno y características generalmente), y aquí es donde debería
intervenir el criterio de riesgo de bancos y cajas: diferenciar el grano de la paja, financiando
esos proyectos que servirían para cubrir la demanda latente.
En este entorno, actualmente el sector inmobiliario se encuentra con un cambio de escenario al que todavía agentes y promotores no se han adaptado, algunos por falta de tiempo o de capacidad económica y otros porque todavía esperan que vuelva la situación anterior, escenario que realmente no se va a volver a producir. El nuevo entorno en el que se debe actuar es de restricción crediticia (que se mantendrá durante al menos dos años), lo que comporta consecuencias. La primera, menor disponibilidad para formalizar hipotecas, y ello nos lleva a que los adquirentes de pisos deberán aportar más recursos económicos en la compra de su piso y, en otras ocasiones, no les será concedida atendiendo a la precariedad de los ingresos o el volumen de los mismos (según criterio de las entidades financieras).
Generar un ahorro suficiente para la compra de un piso comporta básicamente tres factores. El primero, tiempo; el segundo, ingresos; y el tercero, confianza. El tiempo es preciso para poder ahorrar, en un entorno en el que, confiando en altos niveles de financiación (hasta el 100%), no se había tenido en cuenta esta necesidad. Los ingresos requieren tener la unidad familiar con capacidad económica, es decir, salarios de sus miembros para ello. Finalmente, la confianza de que se podrá atender a los pagos, que la compra va a ser una buena decisión, que los precios no van a seguir bajando y, sobre todo, que el futuro se vea con tranquilidad.
Mientras, el mercado de la oferta se va deteriorando, ya que se produce una cierta paradoja, y es que nos encontraremos en un periodo de tiempo relativamente corto (finales del año 2011) en el que en ciertos mercados existirá una falta de viviendas, sobre todo en las grandes ciudades y entornos en los que la actividad industrial y empresarial se concentra, ya que la parálisis en la producción de nuevos proyectos comportará que no exista oferta nueva. No deben confundirnos las estadísticas. Es cierto que existe un ingente número de viviendas en venta (a nivel nacional), pero parte de estas viviendas están fuera de mercado (por entorno y características generalmente), y aquí es donde debería intervenir el criterio de riesgo de bancos y cajas: diferenciar el grano de la paja y permitir (financiando estos proyectos que servirían para cubrir la demanda latente) y no globalizar las decisiones y, sobre todo, ampararse en el alto volumen de pisos (muchos de las características expuestas) que están intentando vender (en ocasiones) ellos mismos.
Actualmente, el promotor, aunque ve estas oportunidades, por cautela, por falta de recursos y por desconfianza, prefiere no arriesgar más y, con ello, se va cumpliendo la máxima empresarial de que para mantenerse hay que avanzar cada día. En este caso, el retroceso es patente y tan solo el reconocimiento de la necesidad del sector, tanto para el desarrollo de la economía (genera un alto volumen de actividad complementaria) como de la propia necesidad social, puede resituar, en las proporciones que actualmente se precisan (muy inferiores al año 2007), el sector inmobiliario.
comp Nº47.indd 39 09/02/11 10:23
40 API
Exercici de la professió
Recientemente se ha publicado la Resolución de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de Catalunya, de 21 de abril de 2010. En ella se resuelve acerca de la siguiente situación en sede de régimen de propiedad horizontal:
Una comunidad de propietarios tenía unos estatutos inscritos en el Registro de la Propie-dad en los que no había ninguna limitación a los usos de los elementos privativos, y adopta el acuerdo de cambiar los usos de los elementos privativos en los siguientes términos:
"Uso y destino de las partes privativas. Las diferentes fincas constituidas en la presente escritura así como las que puedan resultar por división vertical u horizontal, se podrán destinar a los siguientes usos comerciales: oficinas, despachos, consultas profesionales y de cualquier otra actividad de lícito comercio y trasteros, a excepción de bares, restaurantes y cualesquiera otro tipo de comercio dedicado a la hostelería, siendo dichas limitaciones de conformidad con el artículo 553-11,2-e) del libro Civil de Catalunya".
El acuerdo es adoptado por todos los copropietarios con excepción del propietario del local afectado, que vota en contra y se opone, alegando que este acuerdo disminuye sus facultades de goce y disfrute.
El Registrador de la Propiedad deniega la inscripción de la modificación de estatutos en el Registro, resolución que es recurrida por la comunidad de propietarios.
La comunidad recurre alegando que la fundamentación del Registrador omite que el artí-culo 553-11-2.e) del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya declara válidas las cláusulas estatutarias que limitan las actividades que se pueden desarrollar en los elementos priva-tivos, que se ha obtenido la mayoría necesaria de 4/5 partes en número de propietarios y de coeficientes, y que el propietario que se opuso no ha impugnado. Invoca la doctrina de la resolución de 23 de diciembre de 2008 que concede validez sólo a los acuerdos que alcanzan las 4/5 partes del conjunto de la comunidad.
OLGA SANZ HERREROAdvocada
Assessora jurídica del Col·legi
RESOLUCIÓN DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE DRET I D'ENTITATS JURÍDIQUES DE CATALUNYA DE 21 DE ABRIL DE 2010
La comunidad de propietarios no puede modificar los estatutos
y limitar los usos del local sin el consentimiento del propietario de éste
comp Nº47.indd 40 09/02/11 10:23
41 API
Exercici de la professió
ARTÍCULOS CONFRONTADOS
ARTICLE 553-11. ESTATUTS
1. Els estatuts regulen els aspectes referents al règim jurídic real de la comunitat i poden contenir regles sobre les qüestions següents, entre d'altres:
a) La destinació, l'ús i l'aprofitament dels béns privatius i dels béns comuns.b) Les limitacions d'ús i altres càrregues dels elements privatius.c) L'exercici dels drets i el compliment de les obligacions.d) L'aplicació de despeses i ingressos i la distribució de càrregues i beneficis.e) Els òrgans de govern complementaris dels que estableix aquest codi i llurs compe-
tències.f) La forma de gestió i administració.
2. Són vàlides les clàusules estatutàries següents, entre d'altres:
a) Les que permeten les operacions d'agrupació, agregació, segregació i divisió d'ele-ments privatius i les de desvinculació d'annexos amb creació de noves entitats sense consentiment de la junta de propietaris. En aquest cas, les quotes de participació de les finques resultants es fixen per la suma o la distribució de les quotes dels elements privatius afectats.
b) Les que exoneren determinats elements privatius de l'obligació de satisfer les des-peses de conservació i manteniment del portal, l'escala, els ascensors, els jardins, les zones d'esbarjo i altres espais semblants.
c) Les que estableixen la utilització exclusiva i, si escau, el tancament d'una part del solar, o de les cobertes o de qualsevol altre element comú o part determinada d'aquest en favor d'algun element privatiu.
d) Les que permeten l'ús o el gaudi de part de la façana per mitjà de la col·locació de cartells de publicitat en els locals situats als baixos.
e) Les que limiten les activitats que es poden acomplir en els elements privatius.
3. Les normes dels estatuts són oposables a terceres persones des que s'inscriuen en el Registre de la Propietat.
ARTICLE 553-25. ACORDS.
1. Només es poden adoptar acords sobre els assumptes inclosos en l'ordre del dia. No obstant això, la junta de propietaris pot acordar, encara que no constin en l'ordre del dia, la destitució del president o presidenta, l'administrador o administradora o el secretari o secretària i emprendre accions contra ells, i també el nomenament de persones per a exercir aquests càrrecs.
2. Cal el vot favorable de les quatre cinquenes parts dels propietaris, que han de representar les quatre cinquenes parts de les quotes de participació, per a adoptar acords de modificació del títol de constitució i dels estatuts, llevat que el títol estableixi una altra cosa.
comp Nº47.indd 41 09/02/11 10:23
42 API
Exercici de la professió
3. És suficient el vot favorable de les quatre cinquenes parts dels propietaris, que han de representar les quatre cinquenes parts de les quotes de participació, per a adoptar acords relatius a innovacions físiques en l'edifici si n'afecten l'estructura o la configuració exterior i a la construcció de piscines i instal·lacions recreatives.
4. Els acords que disminueixin les facultats d'ús i gaudi de qualsevol pro-pietari o propietària requereixen que aquest els consenti expressament.
5. És suficient el vot favorable de la majoria dels propietaris, que han de representar la majoria de les quotes de participació, en primera convocatòria, o la majoria de les quotes dels presents i representats, en segona convocatòria, per a adoptar els acords que fan referència a:
a) L'execució d'obres o l'establiment de serveis que tenen la finalitat de suprimir barreres arquitectòniques o la instal·lació d'ascensors.
b) Les innovacions exigibles per a la viabilitat o la seguretat de l'immoble, segons la seva naturalesa i les seves característiques.
c) L'execució de les obres necessàries per a instal·lar infraestructures comunes, per a connectar serveis de telecomunicacions de banda ampla o per a individualitzar el mesurament dels consums d'aigua, gas o electricitat.
d) Les normes del Reglament de Règim Interior.e) Els acords als quals no fan referència els apartats 2 i 3.
6. Els propietaris amb discapacitat física o les persones amb qui conviuen, si els acords a què fan referència les lletres a i b de l'apartat 5 no assoleixen la majoria necessària, poden demanar a l'autoritat judicial que obligui la comunitat a supri-mir les barreres arquitectòniques o a fer les innovacions exigibles per a assolir la transitabilitat de l'immoble.
comp Nº47.indd 42 09/02/11 10:23
43 API
Exercici de la professió
La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de Catalunya ratifica la no inscripción de esta modificación estatutaria basándose en los siguientes razonamientos:
I. La propiedad horizontal se configura en el Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya como un régimen de comunidad especial que confiere a los propietarios el derecho de propiedad en exclusiva sobre los elementos privativos y en comunidad con los otros copropietarios en los elementos comunes.
El establecimiento del régimen de la propiedad horizontal sobre un edificio vincula a los futuros adquirentes por tiempo indefinido y exige, por eso, la constancia en escritura pública y la inscripción en el Registro para que produzca efectos respecto de terceros.
El Llibre Cinquè del Codi Civil da a los propietarios un margen para que configuren la comunidad, pero para proteger a los propietarios actuales y futuros establece unos míni-mos que el título de constitución tiene que respetar.
II. La propiedad de los elementos privativos de un edificio sometido al régimen de la propi-edad horizontal comporta una serie de limitaciones al derecho de propiedad.
Además de las limitaciones legales, los artículos 553-11.1, b) 553-40.1 y 553-47.1 del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, entre otros, permiten establecer limitaciones adicionales a las normas de comunidad o a los estatutos.
Es frecuente que estas limitaciones se establezcan en el título de constitución, pero no es extraño que se establezcan en un título posterior, de conformidad con el artículo 553-10, por medio de los estatutos o normas de comunidad a que hace referencia el artículo 553-11.
La propiedad horizontal se configura en el Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya como un régimen de comunidad especial que confiere a los propietarios el derecho de propiedad en exclusiva sobre los elementos privativos y en comunidad con los otros copropietarios en los elementos comunes.
comp Nº47.indd 43 09/02/11 10:23
44 API
Exercici de la professió
Una vez establecidas, estas limitaciones afectan y obligan a todos los propietarios del inmueble y, una vez inscritas en el registro de la propiedad, producen efectos respecto de terceras personas adquirentes de buena fe de los elementos privativos.
III. La resolución analiza la regulación específica de la adopción de acuerdos que contiene el artículo 553-25 del Llibre Cinquè del Codi Civil, párrafos 2 y 4.
Según el párrafo 2º, requieren la mayoría de las cuatro quintas partes de los propietari-os que tienen que representar las cuatro quintas partes de las cuotas de participación, los acuerdos que modifiquen el título de constitución o los estatutos, a menos que el título establezca otra cosa, que puede exigir, por ejemplo, la unanimidad o reducir este porcentaje.
Según el párrafo 4º, los acuerdos que disminuyan las facultades de uso y disfrute de cualquier propietario requieren que éste los consienta expresamente.
Esta reserva es lógica y se ajusta perfectamente al principio de salvaguarda del derecho de la propiedad del copropietario afectado y disidente. De otra manera sería fácil en cualquier comunidad excluir a un propietario, incluso sin ninguna indemnización, del
La propiedad de los elementos privativos de un edificio sometido al régimen de la propiedad horizontal comporta una serie de limitaciones al derecho de propiedad. Una vez establecidas, estas limitaciones afectan y obligan a todos los propietarios del inmueble y, una vez inscritas en el registro de la propiedad, producen efectos respecto de terceras personas adquirentes de buena fe de los elementos privativos.
comp Nº47.indd 44 09/02/11 10:23
45 API
Exercici de la professió
uso y disfrute privativo de determinados elementos comunes que tenía reconocido en el título (como los terrados del edificio usados como solarium, los jardines, patios o terrazas privativos de las plantas bajas) o disminuir la utilidad, y en consecuencia el valor, de determinados elementos.
IV. Mención aparte merece el estudio de si, además, se requiere el consentimiento del titular de la hipoteca que grava el local. La Direcció General sostiene que no: ni el titular del derecho de hipoteca ni el de ningún otro derecho tiene que ser convocado a la Junta, ni tiene que dar ningún consentimiento al acuerdo, que es válido si lo adopta válidamente la Junta.
El titular del derecho de hipoteca no queda desprotegido: si el acuerdo comporta divi-sión o segregación del elemento hipotecado, de conformidad con el artículo 123 de la Ley Hipotecaria los derechos del acreedor no disminuyen porque la hipoteca continúa sobre la totalidad de los bienes. Y para los casos de disminución del uso privativo de elementos comunes o de limitación de usos, el artículo 117 de la Ley Hipotecaria prevé expresamente este hecho y, si el acreedor considera que el inmueble hipotecado ha perdido valor con la limitación de usos acordada con el consentimiento del deudor, le faculta para pedir judicialmente la administración judicial.
Ello sin perjuicio del hecho de que esta pérdida de valor, debidamente justificada, es causa de vencimiento anticipado en la mayoría de contratos de préstamo con garantía hipotecaria que se otorgan actualmente, de manera que para la gran mayoría de enti-dades financieras tiene la consideración de condición general de la contratación.
comp Nº47.indd 45 09/02/11 10:23
46 API
Exercici de la professió
LA REPRESENTACIÓ DELS FILLS PER PART DELS PARES
Els pares amb la potestat tenen la representació legal dels fills no emancipats, com a con-seqüència de la limitada capacitat d’actuar que tenen els menors d’edat.
En principi, aquesta representació comprèn tots els àmbits d’actuació del menor o del major sotmès a potestat prorrogada, encara que s’exceptuen determinats actes en les disposicions següents:
- Els actes relatius als drets de la personalitat.
- Els que el fill pugui fer per ell mateix, d’acord amb les lleis i amb la seva capacitat natural.
Així, per exemple, el fill no necessita un representant legal per a consentir la seva pròpia adopció, si té més de 12 anys.
Els pares tampoc no podran exercir la representació quan hi hagi un conflicte d’interessos amb els fills; en aquest cas, s’haurà de nomenar un defensor judicial.
En alguns supòsits, els pares necessiten el consentiment del fill. Això passa quan l’acte que volen fer comporta prestacions personals a càrrec del propi fill. El consentiment l’haurà de prestar sempre que tingui més de 12 anys, encara que també quan, a pesar de tenir-ne menys, tingui prou coneixement.
JOSÉ A. ARRANZAdvocat i professor de Dret Civil
Els menors d’edat en vendes,
compres, herències, hipoteques...
comp Nº47.indd 46 09/02/11 10:23
47 API
Exercici de la professió
L’ADMINISTRACIÓ DELS BÉNS DELS FILLS
Els pares són els administradors dels béns dels fills.
Tenen les obligacions generals de tot administrador, i han d’actuar segons la naturalesa i les característiques dels béns que administren.
Quan en l’administració es produeixi un conflicte d’interessos entre els pares i el fill, el jutge haurà de nomenar un defensor judicial que representi els interessos del fill. El jutge també pot prendre les mesures necessàries per a evitar el perjudici dels interessos del fill i, fins i tot, nomenar un administrador.
De tota manera, alguns béns queden al marge del poder d’administració dels pares:
- els que el fill hauria adquirit a títol gratuït, quan el donant hagués establert una admi-nistració especial;
- el mateix passa amb els béns adquirits per causa de mort, quan el causant també hagués previst un sistema independent d’administració;
- aquells béns que el fill hagi obtingut amb la seu treball a partir dels 16 anys.
Els fruits i les rendes dels béns del fill li pertanyen, passen a formar part del seu patri-moni, encara que està obligat a contribuir en les despeses familiars, de forma equitativa, mentre convisqui amb els pares. Els pares poden destinar aquests rendiments a aquesta finalitat i a les necessitats pròpies del menor o del sotmès a la potestat.
Els pares no han de fer inventari (obligació habitual en molts casos d’administració), enca-ra que són responsables dels danys o perjudicis que ocasionin als béns que administren sempre que es produeixi per dol o culpa pròpia.
comp Nº47.indd 47 09/02/11 10:23
48 API
Exercici de la professió
Tampoc no tenen dret a ser remunerats, ateses les característiques de funció que s’atri-bueixen a la potestat, encara que tinguin dret a un rescabalament si l’Administració els ocasiona danys o perjudicis o els genera un determinat tipus de despesa que d’una altra manera no pot ser recuperada.
ACTES DE DISPOSICIÓ SOBRE ELS BÉNS DELS FILLS
En principi, de les disposicions que contenen els articles 151 del Codi de Família (legislació catalana) i 166 del Código Civil (legislació estatal), tots dos interpretats contràriament, es pot deduir que els pares tenen un poder de disposició respecte als béns del menor.
De tota manera, per a evitar perjudicis irreparables, la llei estableix unes regles bastant precises, amb la finalitat de controlar la correcció de l’acte de disposició, de manera que es requereix autorització judicial per a fer algun dels actes següents:
a) Alienar i gravar immobles, establiments mercantils, empreses, els drets de propietat intel·lectual o industrial, béns mobles de valor extraordinari, objectes d’art i accions o participacions socials, llevat que les venguin al preu de cotització si cotitzen a borsa (article 151.1 del Codi de Família).
La mateixa regla estableix l’article 166.1 del Código Civil, però exigeix que, a més a més de l’autorització judicial, hi intervingui el ministeri fiscal i que es justifiqui la necessitat d’alienació en la “utilitat o necessitat”.
b) Renunciar a drets dels quals siguin titulars els fills, com ara els drets de crèdit.
c) Rebutjar herències, llegats i donacions i acceptar llegats o donacions de caràcter onerós.
d) Avalar, fiançar i constituir garanties de qualsevol tipus a favor d’obligacions alienes, i constituir societats que no limitin la responsabilitat del soci i transigir-hi.
L’autorització judicial ha de ser prèvia, s’ha de concedir sempre en interès del fill i per raons d’utilitat.
L’article 151.3 del Codi de Família permet una autorització per a fer una pluralitat d’ac-
No tot és el que sembla
Pensi quequan més ho necessiti potser ja no podràcanviar d’asseguradora.
Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - Tel. 93 414 36 00
Granollers | Igualada | Mataró | Sabadell | Sant Cugat del Vallès | Vic |
Terrassa | Girona | Lleida | Tarragona | Palma de Mallorca
www.mgc.es
e-mail general: [email protected] - atenció al mutualista: [email protected]
I en assegurances d’assistència sanitària, sovint tampoc...Davant de qualsevol ofertacal informar-se bé.
Abans de prendre cap decisió, parli amb un assessorde Mútua General de Catalunya.
Creu que la línea horitzontal superior és més llarga que la inferior? www.mgc.es/nototeselquesembla
comp Nº47.indd 48 09/02/11 10:23
Exercici de la professió
tes de la mateixa naturalesa, encara que siguin futurs, quan això sigui convenient per a l’interès dels fills.
Si no hi ha autorització, els actes celebrats es poden anul·lar, d’acord amb el que disposa l’article 154 del Codi de Família, i el fill pot exercir l’acció a partir dels quatre anys següents d’haver arribat a la majoria d’edat. Al Codi civil no hi ha una regla semblant, encara que tant la doctrina com la jurisprudència consideren que els actes són impugnables per l’afectat, perquè el titular de la potestat ha actuat sense poder.
A més, no és necessària l’autorització judicial, segons l’article 153 del Codi de Família, en relació amb els béns i drets adquirits per donació o a títol successori, si el donant o el causant l’han exclòs expressament.
En aquest cas, l’autorització judicial pot ser substituïda pel consentiment de l’acte mani-festat en escriptura pública:
a) del fill o filla, si té almenys setze anys;
b) dels dos parents més pròxims del fill o filla en la forma establerta a l’article 138.2 d’aquesta mateixa llei.
No tot és el que sembla
Pensi quequan més ho necessiti potser ja no podràcanviar d’asseguradora.
Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - Tel. 93 414 36 00
Granollers | Igualada | Mataró | Sabadell | Sant Cugat del Vallès | Vic |
Terrassa | Girona | Lleida | Tarragona | Palma de Mallorca
www.mgc.es
e-mail general: [email protected] - atenció al mutualista: [email protected]
I en assegurances d’assistència sanitària, sovint tampoc...Davant de qualsevol ofertacal informar-se bé.
Abans de prendre cap decisió, parli amb un assessorde Mútua General de Catalunya.
Creu que la línea horitzontal superior és més llarga que la inferior? www.mgc.es/nototeselquesembla
comp Nº47.indd 49 09/02/11 10:23
50 API
Exercici de la professió
REQUISITS MÍNIMS PER UTILITZAR LA CARPETA
Per fer ús de la Carpeta del professional només cal:
- Pertànyer a un Col·legi Oficial o Associació.- Estar adherit al conveni signat entre aquest/a Col·legi o Associació i l’IMHB.- Disposar de certificació digital (totes les certificacions que utilitzen els despatxos són
admeses).- Tenir concedida la representació per part del client a favor del professional per accedir
a les dades i per fer determinats tràmits.
DADES QUE ES PODEN VEURE DELS CLIENTS
Un dels aspectes més destacables de la Carpeta del professional, i que suposa una nove-tat respecte al que existia fins ara, és que, prèvia autorització del client, es tindrà accés a les dades principals que té l’IMHB dels contribuents. Concretament, les dades que es podran veure a través de la pantalla seran les següents: dades identificatives dels clients, pagaments fets en els darrers dotze mesos, deutes pendents de pagament, immobles i vehicles amb adreça a la ciutat de Barcelona, activitats econòmiques, plus vàlues pagades, guals a nom del client, multes/sancions i domiciliacions bancàries vigents. Les dades estan diàriament actualitzades i es poden visualitzar en qualsevol moment, excepte en el cas d’un gran volum de dades (per exemple, una empresa client del despatx que tingui 8.000 vehicles; en aquest cas es genera un fitxer i 24 hores després ja es pot descarregar).
Des del mes de juliol, l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (IMHB)
té en funcionament la Carpeta del professional, una eina que permet
obtenir dades dels clients i fer tràmits de forma telemàtica. Es tracta d’una
nova aplicació portal d’ús voluntari i gratuït pensada
i dissenyada per al món dels despatxos.
Carpeta del professional
ANTONI RODRÍGUEZ SIVERAGerent de l’ IMHB
comp Nº47.indd 50 09/02/11 10:23
51 API
Exercici de la professió
TRÀMITS QUE ES PODEN FER A TRAVÉS DE LA CARPETA DEL PROFESSIONAL
A la vista de les dades dels clients, es podran realitzar directament els principals tràmits (obtenció de documents de pagament, domiciliacions, pagaments, presentació telemàtica de recursos contra tributs i multes, sol·licituds de devolució d’ingressos, certificats de pagament, canvis d’adreça fiscal, autoliquidacions i estimacions de plus vàlua, etc.). Pel que fa a la resta de tràmits (fraccionaments, rectificació de petits errors, autoliquidaci-ons de l’impost de vehicles o de residus, cites amb l’IMHB i certificats negatius de deute), transitòriament es faran a través de la pàgina web de l’IMHB (www.bcn.cat/hisenda) si bé l’objectiu a curt termini és incorporar aquests tràmits també a la Carpeta del professional.
NOU SISTEMA PER ACREDITAR LA REPRESENTACIÓ DELS CLIENTS
Les autoritzacions s’exigeixen en virtut del que disposa l’article 95 de la Llei General Tributària. L’abast d’aquestes autoritzacions les decidirà el client: accés a dades, dades més tràmits, només tràmits, només multes o tributs, tributs i multes, un tràmit concret... Totes aquestes autoritzacions es poden revocar en qualsevol moment, tant pel professi-onal com pel client.
L’acreditació de la representació es farà, en tot cas, sense desplaçament físic ni del client ni del professional:
- Si el client té certificat digital, tot el tràmit d’autorització es farà de forma telemàtica. El professional demana, a través de la Carpeta del professional, representar a un client. A continuació, el client rep un correu electrònic amb aquesta petició i, si està d’acord, respon per correu electrònic.
- Si el client no té certificat digital, el professional demana també, a través de la Carpeta del professional, representar a un client. A continuació, el client rebrà per correu postal l’au-torització omplerta. Si està d’acord, la signarà i la ficarà dins del sobre que, amb franqueig pagat, li ha enviat l’IMHB. Posteriorment la dipositarà a qualsevol bústia de Correus.
Un dels aspectes més destacables de la Carpeta del professional és que, prèvia autorització del client, es tindrà accés a les dades principals que té l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona dels contribuents.
comp Nº47.indd 51 09/02/11 10:23
52 API
Exercici de la professió
- Si es tracta d’una representació puntual per un sol tràmit, s’enviarà escanejada l’auto-rització del client quan el tràmit ho requereixi.
A partir d’ara, per tant, totes les autoritzacions, quan siguin necessàries, es canalitzaran d’aquesta forma. Així doncs, les autoritzacions que fins ara es custodiaven als despatxos deixen de tenir efecte.
Per altra banda, en el disseny de la Carpeta del professional s’ha tingut en compte la realitat dels despatxos (un únic professional, diversos professionals associats, societats limitades, SCP, etc.). Per aquest motiu, la Carpeta també contempla les delegacions que, a la seva vegada, haurà de fer el professional o l’entitat titular del despatx als seus col-laboradors o empleats, amb l’abast que es decideixi en cada cas.
CONCLUSIÓ: MILLORES QUE APORTA LA CARPETA DEL PROFESSIONAL
- Accés a les dades dels clients.- Pagament utilitzant el càrrec en compte.- Estalvi en la introducció de dades: tràmits directes des de les pantalles que faciliten
dades.- Obtenció immediata de documents per pagar tributs, multes i preus públics, tant si es
troben en període voluntari com en període executiu.- Obtenció immediata de certificats de pagament.- Presentació telemàtica de recursos i al·legacions contra tributs, multes i preus públics.- Sol·licitud de devolució d’ingressos telemàtica.- Possibilitat d’annexar documentació de forma telemàtica en relació a determinats trà-
mits.- Tramitació per lots de les domiciliacions (en un únic tràmit es poden fer totes les domi-
ciliacions que es vulguin d’un client).- Seguiment telemàtic dels tràmits.- La Carpeta permet disposar també d’un portal de gestió de clients.
SUPORTS ALS DESPATXOS EN LA REALITZACIÓ DE GESTIONS ELECTRÒNIQUES
L’IMHB ha editat una “Nova guia de gestions electròniques per a professionals” que es troba penjada a la nostra pàgina web (www.bcn.cat/hisenda) amb la finalitat d’explicar com funcionen cadascun dels tràmits i una Guia de la Carpeta del professional, que es troba a l’apartat “ajuda” de la Carpeta, que explica de forma senzilla el seu funcionament. A més, manté els canals de suport per gestions electròniques, telefònic (934 023 734) i e-mail ([email protected]).
En el disseny de la Carpeta del professional s’ha tingut en compte la realitat dels despatxos (un únic professional, diversos professionals associats, societats limitades, SCP, etc.). Per aquest motiu, la Carpeta també contempla les delegacions que, a la seva vegada, haurà de fer el professional o l’entitat titular del despatx als seus col·laboradors o empleats, amb l’abast que es decideixi en cada cas.
comp Nº47.indd 52 09/02/11 10:23
53 API
Exercici de la professió
El passat 18 de setembre es va acabar el termini per poder legalitzar les instal·lacions elèctriques de baixa tensió, sotmeses al règim d’inspecció, és a dir: edificis d’habitatges de més de 100 Kw de potència contractada, aparcaments de més de 25 places, etc.
Amb la instrucció 5/2010 es permet poder legalitzar aquestes instal·lacions fins al 31 de desembre de 2012, sempre que la inspecció periòdica s’hagi fet abans del 19 de març de 2011.
El procediment més adequat que proposàvem des d’OTP Enginyeria per legalitzar aquestes instal·lacions, publicat a la revista API 45, p. 45, continua sent vigent, tot i que per dur a terme el punt 1, demanar inspecció periòdica, ens queden 2 mesos, i per concloure amb el punt 5, lliurar la documentació, el termini s’allarga fins a final de 2012.
OTP Enginyeria facilita aquesta tasca atès que s’ocupa de tot el procés. La nostra reco-manació és que la legalització no es deixi per a l’últim moment per evitar així ensurts innecessaris. Recordem que la tranquil·litat no té preu.
La instrucció 3/2010 de la Direcció General d’Energia i Mines prorroga
els terminis establerts per la instrucció 10/2005, que permet la inscripció
(legalització) d’instal·lacions ja existents.
Es prorroguen els terminis de la instrucció 10/2005
JAUME PERNA BERTRÁN Enginyer Tècnic Industrial
OTP Enginyeria
La inspecció periòdica cal fer-la abans del 19 de març de 2011 i la inscripció (legalització) abans del 31 de desembre de 2012.
comp Nº47.indd 53 09/02/11 10:23
54 API
Breus
Nova Normativa
Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació
de l’Impost sobre Successions i
Donacions.
La Ley 26/2009, de 23
de desembre, de mesu-
res fiscals, financeres
i administratives, va
modificar l’anterior
Impost de Successions
i Donacions, aprovant nous imports per
a les reduccions personals, establint una
nova reducció per a la gent de la tercera
edat i una reducció addicional aplicable a
l’excés de base imposable. Igualment va
aprovar una tarifa més simple, amb menys
trams, i va mantenir els coeficients multi-
plicadors més baixos per a cada grup de
parentiu.
La pròpia llei determinava l’aprovació mit-
jançant un projecte de llei que agrupés i
regulés de manera completa l’Impost de
Successions i Donacions, havent culminat
el procés mitjançant l’aprovació de la Llei
19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’Im-
post sobre Successions i Donacions.
Les novetats més significatives són les que
es detallen a continuació:
A. Reduccions aplicables a la base
imposable: quantia de les reducci-
ons per parentiu
1. Grup I (adquisicions per descendents
i adoptats menors de 21 anys):
275.000 €, més 33.000 € per cada any de
menys de vint-i-un que tingui el causa-
havent, fins al límit de 539.000 €.
2. Grup II (adquisicions per descendents
i adoptats de 21 anys o més, cònjuges,
ascendents i adoptants, situacions con-
vivencials i d’ajuda mútua):
• cònjugeoparellaestable:500.000€.
• fill/aoadoptat:275.000€.
• restadescendents:150.000€.
• ascendents:100.000€.
3. Grup III (adquisicions per col·laterals
de segon i tercer grau, ascendents i des-
cendents per afinitat, és a dir, el cas de
germans, oncles, nebots i cònjuges dels
ascendents i descendents):
50.000 €.
4. Grup IV (adquisicions per col·laterals
de quart grau o més i estranys):
No hi ha cap tipus de reducció.
El text íntegre està disponible a l’apartat “Normativa vigent” de la Zona de col·legiats de la pàgina web del Col·legi, www.apibcn.com.
comp Nº47.indd 54 09/02/11 10:23
55 API
Breus
Nova Normativa
Tanmateix, en el supòsit que s’apliquin
les reduccions i/o exempcions que es
detallen a continuació, les reduccions
per parentiu es redueixen a la meitat:
- explotacions agràries
- empresa individual
- participacions en entitats
- finques forestals
- patrimoni natural
- altres reduccions i exempcions (tret
d’habitatge familiar)
De manera transitòria, per als fets
imposables reportats de l’1 de gener
del 2010 fins al 30 de juny del 2011,
els imports de reducció aplicables seran
els que s’indiquen a continuació:
a) Fets imposables reportats de
l’1/1/2010 fins al 30/6/2010: 25% de
les reduccions anteriors.
b) Fets imposables reportats de
l’1/7/2010 fins al 30/6/2011: 62,5% de
les reduccions anteriors.
Creació d’una nova reducció per a “per-
sones grans”:
Es crea una reducció de 275.000 € apli-
cable en el cas d’adquisicions “mortis
causa” per persones de 75 o més anys.
Aquesta nova reducció és aplicable
qualsevol que sigui el parentiu amb el
causant, és compatible amb la reducció
de parentiu, però incompatible amb la
reducció per discapacitat (245.000 € si
el grau de discapacitat és igual o supe-
rior al 33% i 570.000 € si és igual o supe-
rior al 65%.)
B. Reducció addicional sobre l’excés
de base imposable
A las herències causades a partir de l’1
de juliol del 2011 s’estableix una nova
reducció addicional aplicable als Grups
I i II, vinculada al parentiu i aplicable
sobre el romanent de base imposable
que quedi després d’aplicar qualsse-
vulla altres reduccions subjectives o
objectives a les quals el contribuent
tingui dret.
Aquest excés de base imposable es
podrà reduir un 50% o un 25% (supòsits
d’aplicació d’altres reduccions que no
siguin la d’habitatge habitual) amb els
límits següents:
• descendentsiadoptatsmenors21
anys: 125.000 €.
• cònjuge:150.000€.
• fills:125.000€.
• altresdescendents:50.000€.
• ascendents:25.000€.
De manera transitòria, per als fets impo-
sables reportats de l’1/1/2010 fins al
30/6/2011 els límits anteriors són els
que s’indiquen a continuació:
a) Per a fets imposables reportats de
l’1/1/2010 al 30/6/2010: 25% de les
quantitats anteriors.
b) Per a fets imposables reportats entre
l’1/7/2010 i el 30/6/2011: 62,5% dels
imports anteriors.
C. Reducció per adquisició de l’habitat-
ge habitual
L’àmbit d’aplicació de la reducció (95%)
s’amplia.
Per als fets imposables reportats a par-
tir de l’1/1/2010, es considera habitat-
ge habitual el traster i fins a dues places
d’aparcament sempre que es trobin al
mateix edifici o complex urbanístic i
encara que no hagin estat adquirides
en unitat d’acte.
Si en el moment de la mort el causant
tenia la residència efectiva en un altre
domicili del qual no era titular, també
té la consideració d’habitatge habitual
aquell que tenia aquesta consideració
fins a qualsevol dia dels deu anys ante-
riors a la seva mort i aquesta limitació
de deu anys no opera si el causant havia
tinguts el seu últim domicili en un cen-
tre residencial o sanitari.
S’equipara el concepte de parentiu per
a l’aplicació d’aquesta reducció a situ-
acions convivencials d’ajuda mútua i a
altres descendents consanguinis o assi-
milats.
D. Simplificació de la tarifa escala de
gravamen
Es redueixen els trams de l’escala de gra-
vamen de 16 a 5, el tipus mínim baixa
del 7,42% al 7% i el marginal màxim del
32,98% al 32% per a successions.
Per a donacions, es mantenen els tres
trams (5%, 7% i 9%).
E. Coeficients multiplicadors per
patrimoni preexistent i grup de
parentiu:
A partir de l’1/1/2010 s’han suprimit
els coeficients multiplicadors per patri-
moni preexistent i només queden els de
grups de parentiu.
Per a les successions i donacions repor-
tades a partir d’aquesta data s’apliquen
els coeficients multiplicadors següents
amb independència del patrimoni pree-
xistent:
• GrupsIiII:1
• GrupIII:1,5882
• GrupIV:2
Cal destacar que les opcions escollides
per a l’aplicació de reduccions són indi-
viduals i no vinculen als diferents cau-
sahavents.
comp Nº47.indd 55 09/02/11 10:23
56 API
Breus
Ley 32/2010, per la qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament
d’activitat dels treballadors autònoms
Aquesta llei va ser publicada el 6 d’agost del 2010 i entra en vigor als
tres mesos de la seva publicació. A continuació detallem la informació
més rellevant relativa a aquesta nova prestació d’atur.
Definició
La protecció per cessament d’activitat de treballadors autònoms és la prestació contributi-
va que dóna cobertura als autònoms que, podent i volent exercir una activitat econòmica
o professional a títol lucratiu, haguessin cessat en aquesta activitat per alguna de les
raons regulades a la present llei.
Subjectes inclosos
Tindran dret a aquesta prestació els autònoms enquadrats en algun dels Règims Especi-
als d’Autònoms, Agrari o del Mar, inclosos els Treballadors Autònoms Econòmicament
Dependents.
El cessament podrà ser definitiu o temporal.
Requisits per accedir a la prestació
1. Afiliat i en situació d’alta.
2. Complir amb el període mínim de cotització per cessament d’activitat (12 mesos).
3. Trobar-se en situació legal de cessament d’activitat.
4. No tenir dret a la pensió de jubilació ordinària.
5. Trobar-se al corrent en el pagament de les quotes d’autònoms.
Per tenir dret a la prestació d’atur, els autònoms han de tenir coberta la protecció dis-
pensada a les contingències derivades d’accidents de feina i malalties professionals.
Tanmateix, en cas que no fos així, la llei atorga un termini especial de tres mesos a partir
de l’entrada en vigor de la mateixa per sol·licitar, amb efectes del mes següent a la sol-
licitud, la cobertura de les contingències professionals.
Situació legal d’atur
• TreballadorsAutònoms:
- Motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius que s’hauran de justificar
documentalment.
- Per força major.
- Pèrdua de la llicència administrativa.
- Violència de gènere.
- Per divorci o separació matrimonial.
• TreballadorAutònomEconòmicamentDependent:
- Finalització del període comprès en el contracte de treball.
- Incompliment contractual greu del client.
- Rescissió de la relació contractual adoptada per causa injustificada pel client.
- Mort, incapacitat o jubilació del client, sempre que impedeixi la continuïtat de
l’activitat.
El text íntegre està disponible a l’apartat “Normativa vigent” de la Zona de col·legiats de la pàgina web del Col·legi, www.apibcn.com.
comp Nº47.indd 56 09/02/11 10:23
57 API
Breus
Si abans d’un any el treballador autònom torna a contractar amb el mateix client haurà
de reintegrar la prestació percebuda.
Duració de la prestació
Quantia de la prestació
Durant tot el període de protecció serà el 70% de la base reguladora, essent la base regu-
ladora el promig de les bases de cotització dels dotze mesos immediatament anteriors
a la situació de cessament.
Igual que al Règim General, s’aplicaran quanties mínimes i màximes.
Sol·licitud i naixement
El termini per sol·licitar la prestació econòmica serà fins a l’últim dia del mes següent al
qual es va produir el cessament d’activitat.
La percepció de la prestació econòmica s’iniciarà a partir del primer dia del segon mes a
partir del cessament de l’activitat.
Tipus de cotització corresponent a la protecció per cessament de l’activitat
Serà del 2,2% aplicable a la base de cotització d’autònoms.
Incompatibilitats
La percepció de la prestació és incompatible amb el treball per compte d’altri, amb les
pensions o prestacions econòmiques de la Seguretat Social, tret d’excepcions, així com
amb les mesures de foment del cessament d’activitat regulades per normativa sectorial
per a diferents col·lectius.
Òrgan competent de la prestació
L’òrgan competent i davant el qual s’haurà de sol·licitar la prestació és la Mútua d’Accident
de Treball i Malalties Professionals amb la qual es tinguin cobertes les contingències
professionals.
Període de cotització Període de protecció prestació
De 12 a 16 mesos 2 mesos
De 18 a 23 mesos 3 mesos
De 24 a 29 mesos 4 mesos
De 30 a 35 mesos 5 mesos
De 36 a 42 mesos 6 mesos
De 43 a 47 mesos 8 mesos
De 48 mesos endavant 12 mesos
Decret 164/2010, de 9 de novembre, de
regulació dels habitatges d’ús turístic.
Aquest decret, que va
ser publicat al DOGC
el 15 de novembre de
2010, té per objecte
l’habitatge d’ús turís-
tic, que defineix com
aquell l'ús del qual els propietaris, amb
l'autorització de l'administració compe-
tent, cedeixen a tercers en condicions
d'immediata disponibilitat per a una esta-
da de temporada, en règim de lloguer o
sota qualsevol altra forma que impliqui
contraprestació econòmica.
Als efectes d'aquest decret es considera
"estada de temporada" tota ocupació de
l'habitatge per un període de temps conti-
nu igual o inferior a tres mesos. Estan sot-
mesos a l'àmbit d'aplicació d'aquest decret
tots els habitatges que se cedeixin a tercers
de forma reiterada com a habitatge d’ús
turístic, dins el període d'un any.
No obstant, a les seves Disposicions Tran-
sitòries, la norma estableix que les activi-
tats sotmeses a aquest decret que estiguin
en funcionament a l'empara d'habilitacions
municipals atorgades amb anterioritat a la
seva entrada en vigor han d'obtenir l'ha-
bilitació municipal en el termini màxim
de quatre anys des de l'entrada en vigor
d'aquest decret. Transcorregut aquest ter-
mini, han de cessar les activitats que no
hagin obtingut la corresponent habilitació
municipal adequada a aquest decret.
Per la seva part, els ajuntaments han de
regular l'activitat d'habitatge d'ús turís-
tic en el termini màxim d'un any des de
l'entrada en vigor d'aquest decret, sens
perjudici de les restriccions o limitacions
que a aquest efecte puguin determinar en
exercici de les seves facultats d'ordenació
urbanística.
El text íntegre està disponible a l’apartat “Normativa vigent” de la Zona de col·legiats de la pàgina web del Col·legi, www.apibcn.com.
comp Nº47.indd 57 09/02/11 10:23
58 API
Breus
Llei 22/2010, del Codi de Consum de
Catalunya.
Aquest Codi, publicat al
DOGC el 23 de juliol de
2010 i en vigor des d’un
mes després de la seva
publicació, ve a recollir
la política i legislació
que en aquesta matèria havia seguit els
darrers anys la Generalitat de Catalunya
i afegeix noves especificacions, establint
un fort règim de control i sancionador en
defensa del consumidor i usuari.
Us ressenyem, a mode d’exemple, els arti-
cles que afecten la nostra professió molt
directament:
Article 123-9
Habitatge
Les persones consumidores tenen dret a
conèixer les característiques higienicosa-
nitàries i constructives de llur habitatge, i
també la qualitat i els sistemes de posada
en obra dels materials i les instal·lacions,
incloses les d'estalvi energètic, gas, aigua,
fluid elèctric, comunicacions electròni-
ques, sanejament, ascensor i, especial-
ment, les d'aïllament tèrmic i acústic i les
de prevenció i extinció d'incendis, d'acord
amb el que estableix la normativa específi-
ca en matèria d'habitatge referida al llibre
de l'edifici i a altres aspectes rellevants.
Article 231-2
Informació a les persones consumidores
1. L'intermediari o intermediària ha d'in-
formar, abans de prestar qualsevol servei
a una persona consumidora, dels aspectes
següents:
a) La seva identitat i la seva adreça.
b) Les dades de la inscripció en el registre
corresponent on, si escau, estigui inscrit.
c) L'abast de les seves competències.
d) La indicació de si treballa en exclusiva
per a un empresari o empresària o com
a intermediari o intermediària indepen-
dent.
e) El preu real i determinat de la seva acti-
vitat d'intermediació. Aquesta obligació
no és aplicable a les activitats de media-
ció d'assegurances.
f) Les informacions previstes per a la con-
tractació a distància, si s'ofereix la inter-
mediació per mitjans electrònics.
g) La informació de les garanties i els sis-
temes extrajudicials de solució de con-
flictes en matèria de consum.
2. La informació a què fa referència l'apar-
tat 1 s'ha d'indicar en els documents que
l'intermediari o intermediària lliuri a la
persona consumidora.
3. Els intermediaris han d'oferir informació
veraç i suficient en la promoció i oferta
dels béns i serveis que comercialitzin i, en
general, en llur activitat d'assessorament,
si s'escau.
4. La persona consumidora ha de poder
conservar la informació en suport
documental. S'entén que aquest dret
se satisfà si es lliura un exemplar de
la informació en paper o en un altre
suport que en permeti l'emmagatzemat-
ge electrònic i la reproducció posterior.
Correspon a l'intermediari o intermedi-
ària acreditar el compliment d'aquestes
obligacions.
Article 231-3
Assessorament
1. Si l'activitat comercial dels intermedia-
ris inclou l'assessorament de les persones
consumidores, els intermediaris els han
de donar la informació necessària sobre la
naturalesa, les característiques, les condi-
cions i la utilitat o finalitat del bé o servei,
perquè les persones consumidores puguin
avaluar si el contracte proposat s'ajusta a
llurs necessitats.
2. Els intermediaris han de donar a les
persones consumidores la informació a
què fa referència l'apartat 1 de manera
clara, entenedora i fàcilment interpre-
table.
Article 231-4
Obligacions
1. Els intermediaris han de dur a terme
les transaccions comercials amb diligèn-
cia professional i responsabilitat i sub-
jectant-se a la legalitat i als codis ètics
del sector on acompleixen l'activitat pro-
fessional. En cap cas no poden fer refe-
rències o utilitzar noms que indueixin o
puguin induir les persones consumido-
res a errors sobre la veritable naturalesa
de l'empresa, l'establiment o el servei
que s'hi presta.
2. Si la persona consumidora lliura cap
quantitat a compte de l'import del bé o
servei abans de formalitzar el contracte,
l'intermediari o intermediària té la consi-
deració de dipositari fins a la perfecció del
contracte i no la pot aplicar a compte de la
seva remuneració professional.
Article 241-1
Informació en l'oferta per a la venda
d'immobles
1. En l'oferta per a la venda d'immobles, s'ha
de facilitar informació suficient sobre llurs
condicions essencials abans que el compra-
dor o compradora avanci qualsevol quanti-
tat a compte, d'acord amb el que estableix la
normativa en matèria d'habitatge.
2. En l'oferta per a la venda d'immobles,
s'ha d'informar de la titularitat jurídica,
les càrregues i els gravàmens, les condi-
cions d'ús, els serveis que existeixin, les
despeses previsibles de manteniment, les
condicions econòmiques i de finançament
de l'oferta i, si és possible, les despeses
previsibles de manteniment i els imports
dels tributs que gravin la propietat. També
s'ha de donar la resta de la informació exi-
gible d'acord amb la legislació.
3. En l'oferta per a la venda d'immobles,
El text íntegre està disponible a l’apartat “Normativa vigent” de la Zona de col·legiats de la pàgina web del Col·legi, www.apibcn.com.
comp Nº47.indd 58 09/02/11 10:23
59 API
Breus
El text íntegre està disponible a l’apartat “Normativa vigent” de la Zona de col·legiats de la pàgina web del Col·legi, www.apibcn.com.
El text íntegre està disponible a l’apartat “Normativa vigent” de la Zona de col·legiats de la pàgina web del Col·legi, www.apibcn.com.
s'ha de donar informació sobre els tipus
de garantia, els terminis, les quanties i els
mitjans per a reclamar-ne l'execució esta-
blerts per la normativa aplicable.
Article 241-2
Informació en l'oferta per a l'arrenda-
ment d'immobles
1. En l'oferta d'immobles en règim de llo-
guer, s'han d'especificar les caracterís-
tiques, els serveis i les instal·lacions de
què disposin, les condicions d'ús, la renda
contractual i les altres informacions que
requereix la normativa en matèria d'habi-
tatge.
2. L'arrendador o arrendadora de l'immo-
ble ha de tenir la cèdula d'habitabilitat, la
qualificació definitiva en el cas d'habitat-
ges amb protecció oficial o les acreditaci-
ons equivalents. L'arrendatari o arrenda-
tària té dret que li sigui lliurada una còpia
d'aquesta documentació en el moment de
formalitzar el contracte.
Real Decreto-Ley 10/2010, de 16 de
juny, de mesures urgents per a la refor-
ma del mercat de treball.
El Govern de l’Estat
espanyol ha aprovat
un seguit de mesures
en l’àmbit laboral des-
tinades a "contribuir a
la reducció de l’atur i
incrementar la productivitat de l’econo-
mia espanyola". Aquestes mesures estan
recollides al Real Decreto-Ley 10/2010, de
16 de juny, de mesures urgents per a la
reforma del mercat de treball, que va ser
publicat al BOE del 18 de juny del 2010 i
va entrar en vigor l’endemà de publicar-se.
Ley 15/2010, de 5 de juliol, de modifica-
ció de la Ley 3/2004, de 29 de desembre,
per la qual s’estableixen mesures de llui-
ta contra la morositat a les operacions
comercials, que va entrar en vigor l’en-
demà de la seva publicació.
Publicada al BOE el 6 de
juliol del 2010, aquesta
llei proposa una refor-
ma que té per objecte
corregir desequilibris
i aprofitar les condi-
cions de les empreses amb la finalitat
d’afavorir la competitivitat i aconseguir
un creixement equilibrat de l’economia
espanyola, que permeti crear ocupació de
forma estable.
Des del punt de vista dels terminis de
pagament del sector públic, es redueix a
un màxim de 30 dies el termini de paga-
ment, que s’aplicarà a partir de l’1 de gener
del 2013, seguint un període transitori per
a la seva entrada en vigor.
Es proposa un procediment més àgil
per fer efectius els deutes dels poders
públics, i s’estableixen mecanismes de
transparència en matèria d’acompliment
de les obligacions de pagament, a través
d’informes periòdics a tots els nivells de
l’Administració i de l’establiment d’un
nou registre de factures a les Adminis-
tracions locals.
Quant als terminis de pagament entre
empreses, s’estableix un termini màxim de
60 dies per part d’empreses per als paga-
ments a proveïdors. Aquest termini de
pagament no es podrà ampliar per acord
entre les parts, amb la finalitat d’evitar
possibles pràctiques abusives d’empreses
grans sobre petits proveïdors, que donin
lloc a augments injustificats del termini
de pagament. A aquest efecte s’estableix
un calendari transitori que culminarà l’1
de gener del 2013.
Per una altra banda, es reforça el dret a
percebre indemnització, s’amplia la possi-
bilitat que les associacions denunciïn pràc-
tiques abusives en nom dels seus associats
i es promou l’adopció de codis de bones
pràctiques en matèria de pagaments.
Els terminis de pagament establerts en
aquesta llei s’adeqüen amb allò preceptuat
a la Directiva Europea.
comp Nº47.indd 59 09/02/11 10:23
60 API
Novetats Editorials
Esta obra tiene por objeto analizar el régimen tributario al que quedan sujetas en el ámbito de la imposi-ción indirecta (Impuesto sobre el Valor Añadido, Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales Onerosas e Impuesto sobre Actos Jurídicos Documentados) el conjunto de las distintas operaciones que integran en la actualidad el tráfico inmobiliario, incluidas aquellas que se originan dentro del proceso urbanístico.
Se trata de una materia de indudable interés práctico, máxime si se tiene en cuenta que, al haber incidido espe-cialmente sobre el sector inmobiliario la actual crisis económica, han sido introducidas numerosas e importantes novedades tributarias destinadas a aliviar y a relanzar el citado sector, clave en la marcha de nuestra economía.
Así, por ejemplo, y entre otras, se analizan cuestiones tales como la exención en el IVA de las operaciones inmo-biliarias y su renuncia, el régimen tributario de aquellas operaciones de transmisión de valores que encubren una transmisión de inmuebles, de las entregas de inmuebles incluidos en la transmisión de la totalidad de un patrimonio empresarial, de las permutas de solar por edificación futura, de las operaciones de expropiación, de las transmisiones de bienes efectuadas en virtud de subasta judicial, de las operaciones de cesión de créditos o derechos de adquisición de inmuebles en construcción, de las ejecuciones de obra realizadas como consecuencia del proceso urbanizador, de las operaciones de urbanización llevadas a cabo a través de los sistemas de compensación, cooperación y expropia-ción, de aquellas operaciones urbanísticas cuyo destinatario es una Administración Pública, del leasing inmobiliario, de la cesión del uso de inmuebles (derecho de aprovechamiento por turno), etc..
AUTOR: CALVO VÉRGEZ, J.
PÁGS.: 847
PRECIO (S/ IVA) : 85,52 euros
EDITORIAL: ARANZADI
La tributación de las operaciones inmobiliarias en la imposición indirecta(Incluye CD con jurisprudencia)
SELECCIÓN DE NOVEDADES BIBLIOGRÁFICASNoviembre 2010
comp Nº47.indd 60 09/02/11 10:23
61 API
Novetats Editorials
Información facilitada por:
Librería Jurídica Editorial Bosch, S.L. C/ Comte d’Urgell, 51-bis. 08011-Barcelona.
Tel. 93 452 10 56. Fax: 93 323 67 36 [email protected] Toda la bibliografía en: www.lajurídica.es
AUTOR: CALVO VÉRGEZ, J.
PÁGS.: 847
PRECIO (S/ IVA) : 85,52 euros
EDITORIAL: ARANZADI
La tributación de las operaciones inmobiliarias en la imposición indirecta(Incluye CD con jurisprudencia)
El éxito de las anteriores edi-ciones, los cambios legales introducidos, el cúmulo de sentencias dictadas en dife-rentes ámbitos normativos y el uso práctico de esta figu-ra, han propiciado la nece-
sidad de una nueva edición que venga a recoger las nuevas orientaciones y directrices practicadas.
Son muchas cuestiones las que se presentan en el contrato de cambio de solar por edificación futura, se hace un análisis de nuestra jurisprudencia y se ofrecen diversas soluciones para el buen fin del contrato, abarcando pro-blemas reales varios que van desde las partes intervinientes, condiciones pactadas, garantías estipuladas, cum-plimiento del contrato, cambio de pla-nes urbanísticos,
Ve la luz la segunda edi-ción del Derecho Urbanís-tico de Cataluña provoca-da, pr inc ipalmente, por los cambios legislativos y jurisprudenciales produci-dos en este último año.
Por un lado y a nivel autonómico, ha sido dictado el nuevo Texto Refun-dido de la Ley de Urbanismo de Cataluña 2010 (TRLUC), Decreto Legislativo 1/2010, de 3 de agosto , la Ley 26/2010, de 3 de agosto de régimen jurídico y de procedimien-to de las administraciones públicas de Cataluña, la Ley 20/2009, de 4 de diciembre, de prevención y con-trol ambiental de act iv idades en Cataluña y el Decreto 147/2009, de 22 de septiembre, de regulación de los procedimientos administrativos aplicables para la implantación de parques eólicos e instalaciones foto-voltaicas.
A nivel estatal, ha sido dictado el Real Decreto-Ley 6/2010, de 9 de abril, denominado de medidas para el impulso de la recuperación eco-nómica y el empleo que, en reali-dad, modificando la Ley de Suelo de 2008, retrasa la entrada en vigor de la misma para el suelo urbano deli-mitado y altera las reglas de capi-talización de rentas en suelo rural, dada la diferencia que existía con los cálculos de la ley y el precio real del mercado.
AUTOR: SERRANO CHAMORRO, Mª E.
PÁGS.: 840
PRECIO (S/ IVA) : 91,35 euros
EDITORIAL: ARANZADI
Cambio de solar por edificación futura. (Incluye CD con formularios
y jurisprudencia)
AUTOR: TRAYTER JIMÉNEZ, J.M.
PÁGS.: 346
PRECIO (S/ IVA) : 33,65 euros
EDITORIAL: ATELIER
Derecho urbanístico de Cataluña
comp Nº47.indd 61 09/02/11 10:23
62 API
Novetats Editorials
Este Memento trata de ofre-cer un análisis diferente del que hasta ahora se ha reali-zado sobre toda la normati-va en materia de propiedad horizontal, tanto por la gran
profundidad en su estudio como por su enfoque práctico, abordando cuestio-nes hasta ahora apenas tratadas por otras obras pero que resultan de gran interés para el administrador de fincas y el asesor inmobiliario. Gracias a la Sistemática Memento se encuentran en pocos segundos respuestas conci-sas y clarificadoras.
Destaca el tratamiento interdisciplinar de la materia que realiza el Memento, con la inclusión de cuestiones fiscales, laborales, contables y relativas a la protección de discapacitados y teleco-municaciones.
Algunas comunidades, como Catalu-ña, cuentan con una extensa regula-ción de la Propiedad Horizontal. Por ello en el Memento también se anali-zan con detalle las especialidades pro-pias de cada comunidad autónoma.
Este l ibro const i tuye un completo y detallado estu-dio pract ico del c lás ico contrato de compraventa contemplado desde uno de sus principales objetos, la
compra y venta de inmuebles objeto que dota al contrato de una serie de especialidades que en sí mismas ya justifican este estudio particularizado.
Mención especial tiene el estudio de la compraventa en construcción o sobre plano; modalidad específica de com-praventa de cosa futura, claramente diferenciada de otras figuras afines, como podría ser la promesa de com-praventa o el precontrato, y que cons-tituye en realidad un contrato complejo sometido a algunas normas propias del contrato de ejecución de obra com-binado con las de la compraventa.
El estudio se realiza prestando especial interés al análisis de la más reciente jurisprudencia y resoluciones dictadas tanto por el Tribunal Supremo como por Audiencias Provinciales, lo que proporciona a la obra un enfoque sumamente práctico y útil para el pro-fesional.
Algunas comunidades, como Catalu-ña, cuentan con una extensa regula-ción de la Propiedad Horizontal. Por ello en el Memento también se anali-zan con detalle las especialidades pro-pias de cada comunidad autónoma.
AUTOR: ED. FRANCIS LEFEBVRE
PÁGS.: 710
PRECIO (S/ IVA) : 82,00 euros
EDITORIAL: FRANCIS LEFEBVRE
Memento práctico propiedad horizontal 2011-2012.
AUTOR: EL DERECHO EDITORES
PÁGS.: 518
PRECIO (S/ IVA) : 51,30 euros
EDITORIAL: EL DERECHO
Compraventa inmobiliaria
comp Nº47.indd 62 09/02/11 10:23
Informacions útils
63 API
Aacabats (acab.) • acabados
adaptat, adaptada (adapt.)
• adaptado, adaptada
aigüera / pica • fregadero
aïllant (aïll.) • aislante
aïllat, aïllada (aïll.) •
aislado, aislada
aire condicionat (a. cond.)
• aire acondicionado
aixeta de monocomandament
/ aixeta de palanca •
grifo monomando
aixeta de palanca / aixeta
de monocomandament
• grifo monomando
aixetes • grifería
alt, alta • alto, alta
alumini (alum.) • aluminio
ampli, àmplia • amplio, amplia
annex, annexa • anexo, anexa
antena col·lectiva • antena colectiva
antena parabòlica • antena parabólica
antosta / sostremort • altillo
aparador (apar.) • escaparate
apartament (apmt.) • apartamento
aplic / llum de paret • aplique
/ lámpara de pared
armari d’obra (arm. obra) /
armari de paret (arm. par.)
• armario empotrado
armari de paret (arm. par.)
/ armari d’obra (arm. obra)
• armario empotrado
arrendament / lloguer (llog.)
• arrendamiento / alquiler
arrendatari, arrendatària /
llogater, llogatera/ inquilí,
inquilina • arrendatario,
arrendataria/ inquilino, inquilina
arres / paga i senyal
• arras / señal
ascensor (asc.) • ascensor
assolellat, assolellada
(assol.) • soleado, soleada
àtic (àt.) • ático
avinguda (av.) • avenida
Bbaixada (bda.) • bajada
baixos (bxs.) / planta (pl.) /
planta baixa (pl. bxa.) • bajos
/ planta / planta baja
balcó • balcón
balustrada • balaustrada
banc de cuina / marbre / taulell
de cuina • encimera de cocina
/ mármol / tablero de cocina
bany / cambra de bany (cbra.
bany) • baño / cuarto de baño
bany auxiliar (bany aux.)
/ lavabo (lav.) • aseo /
cuarto de aseo / lavabo
banyera (bany.) • bañera
banyera d’hidromassatge (bany.
hidrom.) / jacuzzi (jac.) • bañera
de hidromasaje / jacuzzi
barri (b.) • barrio
barriada (b.) • barriada
bidet • bidé
blindat, blindada (blind.)
• blindado, blindada
bloc (bl.) • bloque
bloc de pisos / casa de veïns •
bloque de pisos / casa de vecinos
botiga (bot.) / tenda • tienda
brise-soleil / persiana para-sol
• brise-soleil / persiana partesol
bungalou (bung.) • bungaló
bústia • buzón
butà / gas butà (gas b.) •
butano / gas butano
Ccalefacció (calef.) • calefacción
calefacció central (calef.
centr.) • calefacción central
calefacció per sòl radiant •
calefacción por suelo radiante
calefactor • calefactor
cambra (cbra.) / habitació
(hab.) • cuarto / habitación
cambra de bany (cbra. bany) /
bany • cuarto de baño / baño
campana extractora /
extractor • extractor
cantonada (cant.) • esquina
cantoner, cantonera (cant.)
• esquinero, esquinera
carrer (c., c/) • calle
carreró (cró.) • callejón
carretera (ctra.) • carretera
casa adossada (casa
adoss.) • casa adosada
Nota: Cadascuna de les dues
cases de forma idèntica o semblant
unides per la paret dorsal.
casa aïllada (casa aïll.) • casa
aislada / casa independiente
casa aparellada (casa
aparell.) / casa bessona (casa
bess.) • casa pareada
Nota: Cadascuna de les dues
cases de forma idèntica o semblant
unides per una paret mitgera.
casa bessona (casa bess.)
/ casa aparellada (casa
aparell.) • casa pareada
casa de pagès (casa pag.) / masia
(mas.) • casa de campo / masía
casa de veïns / bloc de pisos •
casa de vecinos / bloque de pisos
casa en filera (casa en fil.) •
casa adosada / casa alineada
Nota: Cadascuna de les cases
de forma idèntica o semblant
unides per les parets laterals,
que tenen sovint un pati o jardí.
casa pairal • casa solariega
casa unifamiliar (casa unifam.)
/ habitatge unifamiliar
(htge. unif.) • casa unifamiliar
/ vivienda unifamiliar
cassetonat / teginat /
enteixinat • artesonado
cèdula d’habitabilitat •
cédula de habitabilidad
cel ras / sostre fals • cielo
raso / techo falso
celler (cell.) • bodega
celobert (celob.) • patio de luces
cèntim (ct.) • céntimo
centre (centr.) • centro
cèntric, cèntrica (cèntr.)
• céntrico, céntrica
ceràmica (ceràm.) • cerámica
claraboia / lluerna •
claraboya / tragaluz
climatitzat, climatitzada (climat.)
• climatizado, climatizada
comercial (cial.) • comercial
complet, completa (compl.)
• completo, completa
compravenda • compraventa
comptador • contador
comunitari, comunitària (com.)
• comunitario, comunitaria
condicionador d’aire (cond.
aire) • acondicionador de aire
conservació (cons.) • conservación
conservat, conservada (cons.)
• conservado, conservada
construcció (constr.) • construcción
constructor, constructora (constr.)
• constructor, constructora
contracte • contrato
contraplacat / contraxapat
• contrachapado
contraxapat / contraplacat
• contrachapado
corredís, corredissa •
corredero, corredera
cottage • cottage
cuina • cocina
cuina americana • kitchenette
Dd’alt nivell (alt niv.) • de alto
standing / de categoría
despatx (desp.) • despacho
despesa • gasto
dibetú (dib.) / embero
LÈXIC DE L’OFERTA IMMOBILIÀRIA
català - castellà
comp Nº47.indd 63 09/02/11 10:23
Informacions útils
64 API
(emb.) • embero
disseny (diss.) • diseño
distribució (distr.) • distribución
distribuïdor (distr.) • distribuidor
dormitori (dorm.) / habitació
(hab.) • dormitorio / habitación
dúplex (dúpl.) • dúplex
dutxa • ducha
Eeconòmic, econòmica (econ.)
• económico, económica
edifici (edif.) • edificio
edifici readaptat (edif. read.) / loft • loft
embero (emb.) / dibetú
(dib.) • embero
empaperat, empaperada •
empapelado, empapelada
encastat, encastada •
empotrado, empotrada
enderrocar (enderr.) • derribar
endoll • enchufe
enjardinat, enjardinada (enj.)
• ajardinado, ajardinada
enrajolat, enrajolada (enr.)
• alicatado, alicatada
enteixinat / cassetonat /
teginat • artesonado
entrada (entr.) / vestíbul (vestíb.)
• entrada / hall / vestíbulo
entrada de vehicles (entr.
veh.) • entrada de vehículos
entresòl (entl.) • entresuelo
entresolat (entlat.) • altillo /
entrepiso / entreplanta
Nota: Pis elevat a l’interior d’un
altre que s’acostuma a utilitzar com
a dormitori, despatx o magatzem.
envà • tabique
envernissat, envernissada
• barnizado, barnizada
escala (esc.) • escalera
escalfador (escalf.) • calentador
escalfador elèctric (escalf.
elèctr.) • calentador eléctrico
/ termo eléctrico
escriptura • escritura
espaiós, espaiosa (esp.)
• despejado, despejada /
espacioso, espaciosa
estat (est.) • estado
estenedor • tendedero
estucat, estucada •
estucado, estucada
estudi (est.) • estudio
euro (€) • euro
euros al mes • euros
al mes (€/mes)
exterior (ext.) • exterior
extractor / campana
extractora • extractor
Ffacilitats (fac.) • facilidades
façana (faç.) • fachada
faig • haya
finançament • financiación
finca (fca.) • finca
finestra (fin.) • ventana
finestra basculant •
ventana basculante
finestra corredissa •
ventana corredera
finestra de gelosia •
ventana de celosía
finestra oscil·lobatent •
ventana oscilobatiente
finestral • ventanal
fogons / placa de focs /
placa de cocció • encimera
força (electricitat) (fça.) •
fuerza (electricidad)
forn • horno
fusta • madera
Ggaleria (gal.) • galería
garatge (gar.) • garaje
gas butà (gas b.) / butà •
gas butano / butano
gas ciutat (gas c.) • gas ciudad
gas natural (gas n.) • gas natural
golfes (golf.) • buhardilla / desván
gres • gres
gual • vado
Hhabitació (hab.) / dormitori
(dorm.) • habitación / dormitorio
habitació (hab.) / cambra
(cbra.) • habitación / cuarto
habitació doble (hab. doble)
• habitación doble
habitació individual (hab.
ind.) • habitación individual
habitatge (htge.) • vivienda
habitatge unifamiliar (htge.
unif.) / casa unifamiliar
(casa unifam.) • vivienda
unifamiliar / casa unifamiliar
Iinclòs, inclosa • incluido, incluida
independent (indep.)
• independiente
indústria (ind.) • industria
inquilí, inquilina / llogater,
llogatera / arrendatari,
arrendatària • inquilino, inquilina
/ arrendatario, arrendataria
instal·lació • instalación
intèrfon / porter automàtic •
interfono / portero automático
interior • interior
Jjacuzzi (jac.) / banyera
d’hidromassatge • bañera
de hidromasaje / jacuzzi
(bany. hidrom.)
jardí (jdí.) • jardín
Llacat, lacada (lac.) •
lacado, lacada
lavabo (lav.) / bany auxiliar
(bany aux.) • lavabo /
aseo / cuarto de aseo
líving (lív.) / sala / sala d’estar
(sala) • living / sala / salón
llar de foc (llar) • chimenea
llogar • alquilar
llogat, llogada • alquilado, alquilada
llogater, llogatera / inquilí,
inquilina / arrendatari,
arrendatària • inquilino, inquilina
/ arrendatario, arrendataria
lloguer (llog.) / arrendament
• alquiler / arrendamiento
lluerna / claraboia •
tragaluz / claraboya
llum (la llum) • luz
llum (el llum) • lámpara
llum de paret / aplic •
lámpara de pared / aplique
llum encastat / ull de
bou • ojo de buey
lluminós, lluminosa (llum.)
• luminoso, luminosa
local comercial (loc. cial.)
• local comercial
loft / edifici readaptat (edif. read.) • loft
Mmagatzem (mag.) • almacén
marbre (mbre.) • mármol
marbre / banc de cuina / taulell
de cuina • mármol / encimera
de cocina / tablero de cocina
masia (mas.) / casa de pagès (casa
pag.) • masía / casa de campo
massís, massissa (mass.)
• macizo, maciza
menjador (menj.) • comedor
metàl·lic, metàl·lica (metàl·l.)
• metálico, metálica
metre (m) • metro
metre quadrat (m2) •
metro cuadrado
milió (M) • millón
moblat, moblada (mobl.) •
amueblado, amueblada
motllura • moldura
muntacàrregues (muntacàrr.)
• montacargas
Nnau industrial (nau ind.)
• nave industrial
negoci (neg.) • negocio
negociable (neg.) • negociable
nou, nova • nuevo, nueva
Oobra • obra
obra vista (obra vta.) • obra vista
ocasió (oc.) • ocasión
office (off.) • antecocina / office / ofis
oficina (of.) • oficina
orientació (orient.) • orientación
orientat, orientada (orient.)
• orientado, orientada
oscil·lobatent • oscilobatiente
Ppaga i senyal / arres • señal / arras
pagament (pag.) • pago
pany • cerradura
pany antirobatori / pany de
seguretat • cerradura antirrobo
/ cerradura de seguridad
pany de seguretat / pany
antirobatori • cerradura de
seguridad / cerradura antirrobo
parallamps • pararrayos
parc • parque
parcel·la • parcela
paret • pared
paret mestra • pared maestra
paret mitgera • pared medianera
parquet (parq.) • parqué
parquet flotant • parqué flotante
pàrquing (pàrq.) • parking
passadís (pass.) • pasillo
passatge (ptge.) • pasaje
passeig (pg.) • paseo
pati • patio
paviment (pav.) • pavimento
paviment abrillantat •
comp Nº47.indd 64 09/02/11 10:23
65 API
Informacions útils
pavimento abrillantado
paviment polit • pavimento pulido
pèrgola • pérgola
persiana de corda •
persiana de cuerda
persiana de lamel·les orientables
• persiana de lamas orientables
persiana enrotllable •
persiana enrollable
persiana para-sol / brise-soleil
• brise-soleil / persiana partesol
persiana veneciana •
persiana veneciana
pesseta (PTA / pta.), pessetes
(PTA / ptes.) • peseta, pesetas
pessetes al mes (PTA/mes /
ptes./mes) • pesetas al mes
pi • pino
pica / aigüera • fregadero
pis • piso
pis / planta pis • piso / planta piso
piscina (pisc.) • piscina
pla / plànol plano
plaça (pl.) • plaza
placa calefactora •
placa calefactora
placa de cocció / placa de
focs / fogons • encimera
placa de focs / placa de
cocció / fogons • encimera
placeta (plta.) • plazoleta
/ plazuela
plànol / pla • plano
planta (pl.) / baixos (bxs.)
/ planta baixa (pl. bxa.) •
planta / bajos / planta baja
planta baixa (pl. bxa.) /
baixos (bxs.) / planta (pl.) •
planta baja / bajos / planta
planta pis / pis • planta piso / piso
plat de dutxa • plato de ducha
polígon (pol.) • polígono
porta (pta.) • puerta
porta abatible • puerta abatible
porta basculant •
puerta basculante
porta corredissa •
puerta corredera
porta de llibret / porta plegable •
puerta de librillo / puerta plegable
porta de plafons / porta
emplafonada • puerta
de cuarterones
porta de posts / reixat puerta
de tablas / cancela / verja
porta emplafonada / porta de
plafons • puerta de cuarterones
porta enrotllable •
puerta enrollable
porta plegable / porta de llibret •
puerta plegable / puerta de librillo
porter automàtic / intèrfon •
portero automático / interfono
porteria (port.) • portería
porxo • porche
prestatge • estante
preu • precio
primer (1r), primera (1a)
• primero, primera
principal (pral.) • principal
propietari, propietària •
propietario, propietaria
pujada (pda.) • subida
Qqualitat (qual.) • calidad
quota • cuota
Rrajola • baldosa
rajola de València • azulejo
rambla (rbla.) • rambla
rebedor (reb.) • recibidor
rebost (reb.) • despensa
rebotiga (rebot.) • trastienda
rebut • recibo
referència (ref.) • referencia
reforma (ref.) • reforma
reformat, reformada (ref.)
• reformado, reformada
reixat / porta de posts • cancela
/ puerta de tablas / verja
reixeta de ventilació •
rejilla de ventilación
renda • renta
reparació (rep.) • arreglo
replà • descansillo / rellano
riera (ra.) • riera
ronda (rda.) • ronda
roure • roble
rústic, rústica (rúst.) •
rústico, rústica
Ssafareig (saf.) • lavadero
sala / líving (lív.) / sala d’estar
(sala) • sala / living / salón
sala d’estar (sala) / líving (lív.)
/ sala • salón / living / sala
sala menjador (sala menj.)
• salón comedor
sapel·li (sap.) • sapelli
segon (2n), segona (2a)
• segundo, segunda
seminou, seminova (semin.)
• seminuevo, seminueva
semisoterrani (semisot.)
• semisótano
serveis (serv.) • servicios
situació (sit.) • situación
sobreàtic (s/àt) • sobreático
sòcol • zócalo
solàrium (solàr.) • solárium
sostre (stre.) • techo
sostre fals / cel ras •
techo falso / cielo raso
sostremort / antosta • altillo
sota teulada (sota teul.)
• abuhardillado
soterrani (sot.) • sótano
subministrament (subm.)
• suministro
suite • suite
superfície (sup.) • superficie
superfície construïda (sup.
constr.) • superficie construida
superfície útil (sup. útil)
• superficie útil
Ttaller • taller
tancaments metàl·lics (tanc.
metàl·l.) • carpintería metálica
taulell de cuina / banc de cuina/
marbre • tablero de cocina /
encimera de cocina / mármol
taxació • tasación
teginat / cassetonat /
enteixinat • artesonado
telèfon (tel.) • teléfono
tenda / botiga (bot.) • tienda
tercer (3r), tercera (3a)
• tercero, tercera
termòstat • termostato
terra • suelo
terrassa (tssa.) • terraza
terrat • azotea
terratzo (tetzo.) • terrazo
terreny • terreno
torre / xalet • torre / chalé
tranquil, tranquil·la (tranq.)
• tranquilo, tranquila
trapa • trampilla
traspàs (trasp.) • traspaso
traspassar • traspasar
traster (trast.) • trastero
travessera (trav.) / travessia
(trv.) • travesía
travessia (trv.) / travessera
(trav.) • travesía
tríplex (trípl.) • tríplex
Uubicació • ubicación
ull de bou / llum encastat
• ojo de buey
últim, última • último, última
únic, única • único, única
urbanització (urb.) • urbanización
Vvàter (WC) • inodoro / váter
veí, veïna, veïns, veïnes •
vecino, vecina, vecinos, vecinas
vela • toldo / vela
venda (vda.) • venta
vendre • vender
ventilació • ventilación
venut, venuda • vendido, vendida
vestíbul (vestíb.) / entrada (entr.)
• vestíbulo / entrada / hall
vestidor (vest.) • vestidor
videointèrfon / videoporter
• videoportero
videoporter / videointèrfon
• videoportero
comp Nº47.indd 65 09/02/11 10:23
66 API
Informacions útils
66 API
Coeficients multiplicadors
dels Valors Cadastrals
dels Immobles Urbans de la
demarcació de Barcelona 2009
COD I MUN IC I P I coeficient Any revisió
08001 Abrera 3,15 1997
08002 Aguilar de Segarra 1,25 2008
08014 Aiguafreda 1,25 2008
08003 Alella 2,75 2002
08004 Alpens 1,60 2010
08005 Ametlla del Vallès, l' 1,25 2008
08006 Arenys de Mar 2,80 2002
08007 Arenys de Munt 2,90 2000
08008 Argençola 3,50
08009 Argentona 1,35 2009
08010 Artés 1,45 2005
08011 Avià 3,75
08012 Avinyó 1,60 2005
08013 Avinyonet del Penedès 1,25 2008
08015 Badalona 4,25 1998
08904 Badia del Vallès 1,60 2010
08016 Bagà 1,35 2009
08017 Balenyà 3,95
08018 Balsareny 1,60 2005
08252 Barberà del Vallès 3,55
08019 Barcelona 2,90 2002
08020 Begues 1,60 2010
08021 Bellprat 3,50
08022 Berga 2,75 2001
08023 Bigues i Riells 1,60 2005
08024 Borredà 1,35 2007
08025 Bruc, el 3,25 2000
08026 Brull, el 3,90
08027 Cabanyes, les 3,90
08028 Cabrera d'Anoia 3,00 2000
08029 Cabrera de Mar 3,60 2001
0803 Cabrils 1,25 2008
08031 Calaf 3,55
08034 Calders 1,60 2005
08033 Caldes de Montbui 1,30 2007
08032 Caldes d'Estrac 3,45 1994
08035 Calella 1,60 2010
08037 Calldetenes 3,10 1999
08038 Callús 1,85 2004
08036 Calonge de Segarra 3,30
08039 Campins 1,60 2005
08040 Canet de Mar 3,75 1999
08041 Canovelles 1,85 2004
08042 Cànoves i Samalús 1,90 2004
08043 Canyelles 1,60 2005
08044 Capellades 3,65
08045 Capolat 3,30
08046 Cardedeu 1,35 2009
08047 Cardona 1,25 2008
08048 Carme 1,35 2007
08049 Casserres 3,60
08057 Castell de l'Areny 1,35 2009
08052 Castellar de N'Hug 1,35 2007
08050 Castellar del Riu 3,30
08051 Castellar del Vallès 2,70 2002
08053 Castellbell i el Vilar 1,60 2005
08054 Castellbisbal 1,75 2005
08055 Castellcir 2,65 2002
08056 Castelldefels 1,45 2006
08058 Castellet i la Gornal 2,90 1997
08060 Castellfollit de Riubregós 3,30
08059 Castellfollit del Boix 1,35 2007
08061 Castellgalí 1,75 2005
08062 Castellnou de Bages 1,60 2005
08063 Castellolí 3,60
08064 Castellterçol 1,60 2010
08065 Castellví de la Marca 2,90 1997
08066 Castellví de Rosanes 4,15
08067 Centelles 4,10
08268 Cercs 3,60
COD I MUN IC I P I coeficient Any revisió
08266 Cerdanyola del Vallès 1,45 2006
08068 Cervelló 5,05
08069 Collbató 1,60 2005
08070 Collsuspina 3,60
08071 Copons 2,55 2002
08072 Corbera de Llobregat 3,25 1999
08073 Cornellà de Llobregat 1,45 2006
08074 Cubelles 3,75 1998
08075 Dosrius 2,80 1996
08076 Esparreguera 2,65 2002
08077 Esplugues de Llobregat 3,35 1997
08078 Espunyola, l' 3,30
08079 Estany, l' 1,60 2010
08134 Figaró-Montmany 3,15 2000
08080 Fígols 3,30
08082 Fogars de la Selva 3,70
08081 Fogars de Montclús 3,90
08083 Folgueroles 1,25 2008
08084 Fonollosa 1,25 2008
08085 Font-rubí 1,25 2008
08086 Franqueses del Vallès, les 3,75 1999
08090 Gaià 3,60
08087 Gallifa 1,35 2009
08088 Garriga, la 1,90 2004
08089 Gavà 3,30 2001
08091 Gelida 3,30 1996
08092 Gironella 3,95
08093 Gisclareny 3,30
08094 Granada, la 3,40
08095 Granera 3,30
08096 Granollers 4,00 1998
08097 Gualba 2,65 2002
08099 Guardiola de Berguedà 3,60
08100 Gurb 3,65
08101 Hospitalet de Llobregat, l' 3,40 2000
08162 Hostalets de Pierola, els 4,30
08102 Igualada 1,60 2010
08103 Jorba 3,55
08104 Llacuna, la 3,60
08105 Llagosta, la 3,45 1994
08107 Lliçà d'Amunt 1,35 2009
08108 Lliçà de Vall 2,85 2002
08106 Llinars del Vallès 1,60 2005
08109 Lluçà 3,60
08110 Malgrat de Mar 3,05 2001
08111 Malla 1,60 2005
08112 Manlleu 1,85 2004
08113 Manresa 1,25 2008
08242 Marganell 1,60 2005
08114 Martorell 4,85
08115 Martorelles 3,75 1999
08116 Masies de Roda, les 3,60
08117 Masies de Voltregà, les 3,60
08118 Masnou, el 2,90 2002
08119 Masquefa 2,30 2002
08120 Matadepera 1,60 2005
08121 Mataró 1,45 2006
08122 Mediona 2,50 1996
08138 Moià 1,25 2008
08123 Molins de Rei 1,45 2006
08124 Mollet del Vallès 3,55 1996
08128 Monistrol de Calders 1,60 2005
08127 Monistrol de Montserrat 1,60 2005
08125 Montcada i Reixac 1,45 2006
08130 Montclar 3,50
08131 Montesquiu 3,60
08126 Montgat 1,45 2006
08132 Montmajor 3,30
08133 Montmaneu 3,50
08135 Montmeló 3,50 1995
Observacions:
• Observacions:
• En les successions, els coeficients s’han de multiplicar
per 0,80.
• En els immobles arrendats que comporten pròrroga
forçosa del contracte s’ha d’aplicar el coeficient reductor
corresponent, indicat a l’apartat b.3 d’aquesta
Instrucció.
• En les places d’aparcament s’ha d’aplicar el que indica
l’apartat b.2.7.
comp Nº47.indd 66 09/02/11 10:23
67 API
Informacions útils
COD I MUN IC I P I coeficient Any revisió
08136 Montornès del Vallès 1,60 2010
08137 Montseny 3,90
08129 Muntanyola 3,60
08139 Mura 1,60 2005
08140 Navarcles 1,60 2005
08141 Navàs 1,25 2008
08142 Nou de Berguedà, la 1,35 2007
08143 Òdena 1,25 2008
08145 Olèrdola 3,90
08146 Olesa de Bonesvalls 1,25 2008
08147 Olesa de Montserrat 3,10 1996
08148 Olivella 3,10 2000
08149 Olost 3,30
08144 Olvan 3,60
08150 Orís 3,60
08151 Oristà 3,30
08152 Orpí 1,35 2007
08153 Òrrius 1,60 2005
08154 Pacs del Penedès 3,90
08155 Palafolls 4,15
08156 Palau-solità i Plegamans 1,60 2005
08157 Pallejà 1,35 2006
08905 Palma de Cervelló, la 1,90 2004
08158 Papiol, el 1,25 2006
08159 Parets del Vallès 1,90 2004
08160 Perafita 3,30
08161 Piera 1,55 2005
08163 Pineda de Mar 1,60 2005
08164 Pla del Penedès, el 2,90 1996
08165 Pobla de Claramunt, la 1,60 2010
08166 Pobla de Lillet, la 3,60
08167 Polinyà 1,60 2005
08182 Pont de Vilomara i Rocafort, el 1,60 2005
08168 Pontons 1,85 2004
08169 Prat de Llobregat, el 3,55 1997
08171 Prats de Lluçanès 3,60
08170 Prats de Rei, els 3,30
08230 Premià de Dalt 1,60 2010
08172 Premià de Mar 3,75 1994
08174 Puigdàlber 1,35 2009
08175 Puig-reig 1,60 2010
08176 Pujalt 1,35 2009
08177 Quar, la 3,50
08178 Rajadell 1,25 2008
08179 Rellinars 2,90 1996
08180 Ripollet 3,00 2001
08181 Roca del Vallès, la 3,30 1995
08183 Roda de Ter 1,35 2009
08184 Rubí 3,00 2001
08185 Rubió 3,30
08901 Rupit i Pruit 3,60
08187 Sabadell 2,75 2002
08188 Sagàs 3,50
08190 Saldes 3,55
08191 Sallent 1,70 2005
08194 Sant Adrià de Besòs 3,75 1997
08195 Sant Agustí de Lluçanès 3,30
08196 Sant Andreu de la Barca 3,35 1996
08197 Sant Andreu de Llavaneres 4,90
08198 Sant Antoni de Vilamajor 4,30
08199 Sant Bartomeu del Grau 3,30
08200 Sant Boi de Llobregat 1,45 2006
08201 Sant Boi de Lluçanès 3,30
08203 Sant Cebrià de Vallalta 1,70 2005
08202 Sant Celoni 3,00 1997
08204 Sant Climent de Llobregat 1,60 2006
08205 Sant Cugat del Vallès 1,45 2006
08206 Sant Cugat Sesgarrigues 1,25 2008
08207 Sant Esteve de Palautordera 4,20
08208 Sant Esteve Sesrovires 2,85 1997
COD I MUN IC I P I coeficient Any revisió
08210 Sant Feliu de Codines 1,25 2007
08211 Sant Feliu de Llobregat 1,45 2006
08212 Sant Feliu Sasserra 3,30
08209 Sant Fost de Campsentelles 1,60 2005
08213 Sant Fruitós de Bages 1,45 2005
08215 Sant Hipòlit de Voltregà 3,45
08193 Sant Iscle de Vallalta 1,85 2004
08216 Sant Jaume de Frontanyà 1,35 2009
08218 Sant Joan de Vilatorrada 1,60 2005
08217 Sant Joan Despí 1,40 2006
08903 Sant Julià de Cerdanyola 3,60
08220 Sant Julià de Vilatorta 3,00 2000
08221 Sant Just Desvern 3,50 1996
08222 Sant Llorenç d'Hortons 3,05 1997
08223 Sant Llorenç Savall 1,60 2005
08225 Sant Martí d'Albars 3,60
08224 Sant Martí de Centelles 3,75
08226 Sant Martí de Tous 1,60 2005
08227 Sant Martí Sarroca 1,60 2005
08228 Sant Martí Sesgueioles 3,30
08229 Sant Mateu de Bages 3,30
08231 Sant Pere de Ribes 3,60 2000
08232 Sant Pere de Riudebitlles 3,90
08233 Sant Pere de Torelló 1,35 2009
08234 Sant Pere de Vilamajor 3,95
08189 Sant Pere Sallavinera 3,30
08235 Sant Pol de Mar 3,20 2001
08236 Sant Quintí de Mediona 3,40
08237 Sant Quirze de Besora 3,60
08238 Sant Quirze del Vallès 1,60 2005
08239 Sant Quirze Safaja 2,65 2002
08240 Sant Sadurní d'Anoia 3,05 1996
08241 Sant Sadurní d'Osormort 3,30
08098 Sant Salvador de Guardiola 1,60 2005
08262 Sant Vicenç de Castellet 1,35 2009
08264 Sant Vicenç de Montalt 1,60 2010
08265 Sant Vicenç de Torelló 3,60
08263 Sant Vicenç dels Horts 1,25 2006
08243 Santa Cecília de Voltregà 1,60 2005
08244 Santa Coloma de Cervelló 1,45 2006
08245 Santa Coloma de Gramenet 3,55 1996
08246 Santa Eugènia de Berga 4,15
08247 Santa Eulàlia de Riuprimer 1,60 2010
08248 Santa Eulàlia de Ronçana 3,10 1996
08249 Santa Fe del Penedès 3,90
08250 Santa Margarida de Montbui 1,85 2004
08251 Santa Margarida i els Monjos 2,90 1997
08253 Santa Maria de Besora 3,60
08254 Santa Maria de Corcó 3,55
08256 Santa Maria de Martorelles 2,90 1995
08255 Santa Maria de Merlès 3,50
08257 Santa Maria de Miralles 3,60
08259 Santa Maria de Palautordera 1,60 2005
08258 Santa Maria d'Oló 1,35 2007
08260 Santa Perpètua de Mogoda 1,25 2008
08261 Santa Susanna 3,25 1998
08192 Santpedor 1,60 2010
08267 Sentmenat 3,10 1995
08269 Seva 3,95
08270 Sitges 3,75 1994
08271 Sobremunt 3,30
08272 Sora 3,30
08273 Subirats 3,90
08274 Súria 1,60 2004
08276 Tagamanent 1,35 2009
08277 Talamanca 1,60 2005
08278 Taradel 3,95
08275 Tavèrnoles 3,30
08280 Tavertet 3,60
08281 Teià 3,55 1994
COD I MUN IC I P I coeficient Any revisió
08279 Terrassa 3,55 1997
08282 Tiana 1,35 2006
08283 Tona 4,20
08284 Tordera 3,00 2000
08285 Torelló 1,35 2007
08286 Torre de Claramunt, la 3,40
08287 Torrelavit 3,90
08288 Torrelles de Foix 3,90
08289 Torrelles de Llobregat 3,45 1995
08290 Ullastrell 2,90 1995
08291 Vacarisses 3,00 2001
08292 Vallbona d'Anoia 3,60
08293 Vallcebre 3,55
08294 Vallgorguina 3,95
08295 Vallirana 1,85 2004
08296 Vallromanes 2,50 2002
08297 Veciana 3,30
08298 Vic 1,60 2005
08299 Vilada 1,35 2007
08301 Viladecans 1,45 2006
08300 Viladecavalls 1,60 2005
08305 Vilafranca del Penedès 3,25 2000
08306 Vilalba Sasserra 3,90
08303 Vilanova de Sau 3,30
08302 Vilanova del Camí 1,25 2008
08902 Vilanova del Vallès 1,35 2009
08307 Vilanova i la Geltrú 1,45 2006
08214 Vilassar de Dalt 3,55 1994
08219 Vilassar de Mar 3,75 1994
08304 Vilobí del Penedès 3,35 1999
08308 Viver i Serrateix 3,30
comp Nº47.indd 67 09/02/11 10:23
Informacions útils
68 API
Mòduls dels
Terrenys Rústics
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matoll
08001 ABRERA 35000 22000 15500 7000 10000 6000 14000 1500
08002 AGUILAR DE SEGARRA 16000 5000 1000 325
08014 AIGUAFREDA 28000 11000 7000 7000 2500
08003 ALELLA 52000 16000 7000 27000 2500
08004 ALPENS 18000 11000 9000 2000 325
08005 AMETLLA DEL VALLÈS, L' 35000 13000 10000 7000 1500
08006 ARENYS DE MAR 46000 11000
08007 ARENYS DE MUNT 35000 11000 7000 2500
08008 ARGENÇOLA 16000 7000 3500 1000 325
08009 ARGENTONA 40000 19000 13000 7000 18000 2500
08010 ARTÉS 18000 9000 7000 4500 10500 2000 325
08011 AVIÀ 18000 9000 5000 2500 325
08012 AVINYÓ 18000 5000 10500 2000 325
08013 AVINYONET DEL PENEDÈS 18000 11000 10000 6500 14000 2500
08015 BADALONA 52000
08904 BADIA DEL VALLÈS 7500
08016 BAGÀ 18000 9000 5000 2500 325
08017 BALENYÀ 18000 11000 2000 325
08018 BALSARENY 18000 9000 7000 10500 2000 325
08252 BARBERÀ DEL VALLÈS 28000 7500
08019 BARCELONA 52000
08020 BEGUES 28000 7000 10000 6000 14000 6000 2500 550
08021 BELLPRAT 16000 7000 10500 4500 1000 325
08022 BERGA 22000 9000 5000 2500
08023 BIGUES I RIELLS 22000 15500 13000 7000 1500 550
08024 BORREDÀ 16000 5000 2500 325
08025 BRUC, EL 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08026 BRULL, EL 18000 9000 2500
08027 CABANYES, LES 18000 6500 22500 1000
08029 CABRERA DE MAR 52000 16000 7000 2500
08028 CABRERA D'IGUALADA 18000 7000 6000 14000 6000 1000 325
08030 CABRILS 46000 16000 7000 27000 2500
08031 CALAF 18000 7000 1000 325
08034 CALDERS 18000 9000 7000 10500 2000 325
08033 CALDES DE MONTBUI 22000 15500 13000 12000 7000 1500 550
08032 CALDES D'ESTRAC 52000 16000
08035 CALELLA 40000 13000 7000 3000
08037 CALLDETENES 18000 15500 13000 2000 325
08038 CALLÚS 18000 9000 5000 10500 2000 325
08036 CALONGE DE SEGARRA 16000 7000 3500 1000 325
08039 CAMPINS 22000 9000 7000 7000 2500
08040 CANET DE MAR 40000 13000 3000
08041 CANOVELLES 35000 16000 7000
08042 CÀNOVES I SAMALÚS 22000 15500 13000 7000 2500
08043 CANYELLES 18000 9000 6000 10500 5000 1000
08044 CAPELLADES 18000 7000 14000 4500 1000 325
08045 CAPOLAT 16000 5000 2500 325
08046 CARDEDEU 35000 19000 16000 13000 7000 12000
08047 CARDONA 18000 9000 5000 4500 7500 2000 325
08048 CARME 18000 11000 7000 10500 4500 1000 325
08049 CASSERRES 18000 5000 2500 325
08057 CASTELL DE L'ARENY 16000 5000 2500 325
08052 CASTELLAR DE N'HUG 16000 5000 2500 325
08050 CASTELLAR DEL RIU 16000 5000 2500 325
08051 CASTELLAR DEL VALLÈS 18000 11000 12000 7500 1500
08053 CASTELLBELL I EL VILAR 18000 9000 5000 2000 325
08054 CASTELLBISBAL 22000 18000 9000 8000 7500 1500 550
08055 CASTELLCIR 22000 7000 7000 1500 550
08056 CASTELLDEFELS 46000 11000 6000 3000
08058 CASTELLET I LA GORNAL 18000 9000 7000 10000 4500 10500 6000 1000
08060 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 16000 5000 1000 325
08059 CASTELLFOLLIT DEL BOIX 16000 5000 4500 7500 2000 325
08061 CASTELLGALÍ 18000 5000 7500 2000 325
08062 CASTELLNOU DE BAGES 16000 5000 7500 2000 325
08063 CASTELLOLÍ 18000 7000 10500 4500 1000 325
08064 CASTELLTERÇOL 22000 7000 7000 1500 550
08065 CASTELLVÍ DE LA MARCA 18000 11000 6500 14000 1000
08066 CASTELLVÍ DE ROSANES 28000 7000 10000 6000 14000 1500 550
08067 CENTELLES 18000 11000 2000 325
08268 CERCS 18000 9000 5000 2500 325
Observacions:
• En les successions, els coeficients
s’han de multiplicar per 0,80.
• Valors en Euros/Ha.
comp Nº47.indd 68 09/02/11 10:23
69 API
Informacions útils
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08266 CERDANYOLA DEL VALLÈS 28000 16000 7500 3000
08068 CERVELLÓ 35000 11000 10000 6000 14000 1500
08069 COLLBATÓ 28000 7000 10000 6000 10500 6000 1500 550
08070 COLLSUSPINA 18000 9000 2000 325
08071 COPONS 16000 7000 7500 4500 1000 325
08072 CORBERA DE LLOBREGAT 28000 26000 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550
08073 CORNELLÀ DE LLOBREGAT 52000 11000 6000
08074 CUBELLES 28000 11000 6000 2500
08075 DOSRIUS 35000 13000 11000 7000 2500 800
08076 ESPARREGUERA 35000 22000 7000 10000 6000 1500 550
08077 ESPLUGUES DE LLOBREGAT 52000
08078 ESPUNYOLA, L' 16000 5000 2500 325
08079 ESTANY, L' 16000 5000 2000 325
08134 FIGARÓ-MONTMANY 28000 11000 7000 7000 2500
08080 FÍGOLS 16000 5000 2500 325
08081 FOGARS DE MONTCLÚS 22000 7000 7000 12000 2500
08083 FOLGUEROLES 18000 15500 13000 2000
08084 FONOLLOSA 18000 5000 4500 2000 325
08085 FONT-RUBÍ 18000 11000 10000 6500 14000 1000
08086 FRANQUESES DEL VALLÈS, LES 35000 15500 13000 7000
08090 GAIÀ 16000 5000 2000 325
08087 GALLIFA 16000 7000 8000 7500 1500 325
08088 GARRIGA, LA 35000 18000 15500 13000 7000 2500
08089 GAVÀ 46000 32000 11000 6000 2500
08091 GELIDA 28000 15000 11000 6500 14000 1000
08092 GIRONELLA 18000 9000 5000 6000 2500 325
08093 GISCLARENY 16000 5000 2500 325
08094 GRANADA, LA 18000 10000 6500 22500
08095 GRANERA 18000 7000 7000 1500
08096 GRANOLLERS 35000 19000 16000 7000
08097 GUALBA 22000 18000 11000 7000 7000 2500
08099 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ 18000 5000 2500 325
08100 GURB 18000 15500 13000 2000 325
08101 HOSPITALET DE LLOBREGAT, L' 52000
08162 HOSTALETS DE PIEROLA, ELS 16000 9000 6000 14000 5800 1000 325
08102 IGUALADA 28000 9000 14000
08103 JORBA 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08104 LLACUNA, LA 18000 9000 6000 14000 6000 1000 325
08105 LLAGOSTA, LA 35000 16000 7000
08107 LLIÇÀ D'AMUNT 35000 15500 13000 7000 1500
08108 LLIÇÀ DE VALL 35000 15500 13000 7000 1500
08106 LLINARS DEL VALLÈS 35000 15500 13000 7000 2500
08109 LLUÇÀ 18000 9000 2000 325
08110 MALGRAT DE MAR 40000 13000 27000 12000 2500
08111 MALLA 18000 13000 2000 325
08112 MANLLEU 35000 13000
08113 MANRESA 28000 13000 11000 4500 10500 9500 2000
08242 MARGANELL 18000 5000 1500 325
08114 MARTORELL 35000 26000 11000 10000 6000 14000 3000
08115 MARTORELLES 35000 18000 15500 13000 13000 7000 14000 2500
08116 MASIES DE RODA, LES 18000 13000
08117 MASIES DE VOLTREGÀ, LES 18000 13000
08118 MASNOU, EL 52000 16000
08119 MASQUEFA 18000 9000 6000 14000 5800 1000 325
08120 MATADEPERA 28000 11000 12000 7500 1500
08121 MATARÓ 52000 13000 7000 2500
08122 MEDIONA 18000 7000 10000 6500 14000 1000
08138 MOIÀ 18000 9000 7000 2000 325
08123 MOLINS DE REI 40000 32000 11000 10000 6000 2000
08124 MOLLET DEL VALLÈS 35000 22000 19000 16000 13000 7000
08128 MONISTROL DE CALDERS 18000 9000 5000 9500 1500 325
08127 MONISTROL DE MONTSERRAT 18000 9000 5000 4500 1500 325
08125 MONTCADA I REIXAC 28000 13000 12000 7500 2500
08130 MONTCLAR 16000 5000 2500 325
08131 MONTESQUIU 18000 11000 9000 2500
08126 MONTGAT 46000 27000
08132 MONTMAJOR 18000 5000 2500 325
08133 MONTMANEU 16000 5000 3500 1000 325
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08135 MONTMELÓ 35000 16000 7000 2500
08136 MONTORNÈS DEL VALLÈS 35000 16000 7000 14000 2500
08137 MONTSENY 18000 9000 7000 7000 2500
08129 MUNTANYOLA 18000 9000 2000 325
08139 MURA 18000 9000 5000 4500 1500 325
08140 NAVARCLES 18000 7000 10500 1500 325
08141 NAVÀS 18000 9000 5000 4500 10500 2000 325
08142 NOU DE BERGUEDÀ, LA 18000 9000 5000 2500 325
08143 ÒDENA 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08145 OLÈRDOLA 18000 11000 6500 14000 1000 325
08146 OLESA DE BONESVALLS 18000 7000 10000 4500 10500 6000 1000 325
08147 OLESA DE MONTSERRAT 28000 22000 7000 6000 6000 2500 550
08148 OLIVELLA 18000 9000 6000 10500 5000 2500
08149 OLOST 18000 9000 2000 325
08144 OLVAN 18000 5000 2500 325
08150 ORÍS 18000 11000 9000 2000 325
08151 ORISTÀ 18000 9000 2000 325
08152 ORPÍ 16000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08153 ÒRRIUS 22000 13000 11000 7000 14000 2500 800
08154 PACS DEL PENEDÈS 18000 6500 22500
08155 PALAFOLLS 40000 19000 11000 7000 12000 2500
08156 PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS 28000 15500 13000 7500 1500
08157 PALLEJÀ 40000 32000 11000 6000
08905 PALMA DE CERVELLÓ, LA
08158 PAPIOL, EL 28000 11000 6000 3000
08159 PARETS DEL VALLÈS 35000 13000 7000
08160 PERAFITA 18000 9000 2000 325
08161 PIERA 18000 9000 8500 6000 14000 5800 1000 325
08163 PINEDA DE MAR 40000 11000 7000 3000
08164 PLA DEL PENEDÈS 18000 6500 22500
08165 POBLA DE CLARAMUNT, LA 18000 11000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08166 POBLA DE LILLET, LA 18000 5000 2500 325
08167 POLINYÀ 18000 11000 7500
08182 PONT DE VILOMARA I ROCAFORT, EL 18000 5000 1500 325
08168 PONTONS 16000 7000 10000 6500 10500 1000 325
08169 PRAT DE LLOBREGAT, EL 52000 11000 6000
08171 PRATS DE LLUÇANÈS 18000 11000 9000 2000 325
08170 PRATS DE REI, ELS 18000 7000 4500 1000 325
08230 PREMIÀ DE DALT 46000 16000 7000 18000 2500
08172 PREMIÀ DE MAR 52000 16000 18000
08174 PUIGDÀLBER 18000 11000 6500 14000
08175 PUIG-REIG 18000 9000 7000 6000 2500 325
08176 PUJALT 16000 5000 3500 1000 325
08177 QUAR, LA 16000 5000 2500 325
08178 RAJADELL 18000 9000 5000 7500 2000 325
08179 RELLINARS 18000 7000 7500 1500 325
08180 RIPOLLET 28000 7500
08181 ROCA DEL VALLÈS, LA 35000 15500 9000 7000 14000 2500
08183 RODA DE TER 18000 13000
08184 RUBÍ 18000 9000 7500 1500
08185 RUBIÓ 18000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08901 RUPIT I PRUIT 18000 9000 2000 325
08187 SABADELL 28000 13000 7500
08188 SAGÀS 16000 5000 2500 325
08190 SALDES 18000 5000 2500 325
08191 SALLENT 18000 7000 10500 1500 325
08194 SANT ADRIÀ DE BESÒS
08195 SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 18000 9000 2000 325
08196 SANT ANDREU DE LA BARCA 35000 26000 11000 6000
08197 SANT ANDREU DE LLAVANERES 46000 13000 7000 27000
08198 SANT ANTONI DE VILAMAJOR 22000 11000 9000 7000 1500 550
08199 SANT BARTOMEU DEL GRAU 18000 11000 9000 2000 325
08200 SANT BOI DE LLOBREGAT 52000 32000 11000 10000 6000 2500
08201 SANT BOI DE LLUÇANÈS 18000 9000 2000 325
08203 SANT CEBRIÀ DE VALLALTA 35000 13000 11000 7000 2500
08202 SANT CELONI 35000 11000 9000 7000 12000 2500
08204 SANT CLIMENT DE LLOBREGAT 35000 26000 7000 10000 6000 2000 550
08205 SANT CUGAT DEL VALLÈS 35000 16000 7500 3000
08206 SANT CUGAT SESGARRIGUES 18000 6500 22500
08207 SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA 22000 11000 9000 8500 7000 2500
comp Nº47.indd 69 09/02/11 10:23
Informacions útils
70 API
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08208 SANT ESTEVE SESROVIRES 28000 22000 15500 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550
08210 SANT FELIU DE CODINES 28000 11000 9000 8500 7000 1500 550
08211 SANT FELIU DE LLOBREGAT 46000 32000 11000 3000
08212 SANT FELIU SASSERRA 18000 9000 5000 2000 325
08209 SANT FOST DE CAMPSENTELLES 35000 15500 9000 7000 14000 2500
08213 SANT FRUITÓS DE BAGES 18000 9000 7000 10500 1500 325
08215 SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 18000 13000
08193 SANT ISCLE DE VALLALTA 35000 13000 11000 7000 2500
08216 SANT JAUME DE FRONTANYÀ 16000 5000 2500 325
08218 SANT JOAN DE VILATORRADA 18000 9000 5000 4500 1500 325
08217 SANT JOAN DESPÍ 52000 32000
08903 SANT JULIÀ DE CERDANYOLA 18000 5000 2500 325
08220 SANT JULIÀ DE VILATORTA 18000 13000 2000
08221 SANT JUST DESVERN 52000 11000
08222 SANT LLORENÇ D'HORTONS 22000 11000 10000 6500 14000
08223 SANT LLORENÇ SAVALL 16000 9000 7000 7500 1500 325
08225 SANT MARTÍ D'ALBARS 18000 11000 9000 2000 325
08224 SANT MARTÍ DE CENTELLES 18000 9000 2000 325
08226 SANT MARTÍ DE TOUS 18000 7000 7500 4500 1000 325
08227 SANT MARTÍ SARROCA 22000 15000 13000 11000 6500 14000 1000
08228 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 16000 7000 1000 325
08229 SANT MATEU DE BAGES 16000 5000 4500 2000 325
08231 SANT PERE DE RIBES 22000 11000 6000 18000 2500
08232 SANT PERE DE RIUDEBITLLES 22000 15000 11000 10000 6500 14000
08233 SANT PERE DE TORELLÓ 18000 15500 13000 2000 325
08234 SANT PERE DE VILAMAJOR 22000 11000 9000 7000 2500
08189 SANT PERE SALLAVINERA 16000 7000 1000 325
08235 SANT POL DE MAR 40000 13000
08236 SANT QUINTÍ DE MEDIONA 18000 15000 11000 7000 10000 6500 10500 1000 325
08237 SANT QUIRZE DE BESORA 18000 11000 9000 2500
08238 SANT QUIRZE DEL VALLÈS 28000 13000 7500
08239 SANT QUIRZE SAFAJA 35000 9000 7000 7000 1500 550
08240 SANT SADURNÍ D'ANOIA 22000 6500 27000
08241 SANT SADURNÍ D'OSORMORT 18000 9000 2000 325
08098 SANT SALVADOR DE GUARDIOLA 18000 5000 7500 1500 325
08262 SANT VICENÇ DE CASTELLET 18000 9000 5000 4500 1500 325
08264 SANT VICENÇ DE MONTALT 46000 13000 7000
08265 SANT VICENÇ DE TORELLÓ 18000 15500 13000
08263 SANT VICENÇ DELS HORTS 40000 32000 11000 6000 2000
08243 SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ 18000 13500 11000
08244 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ 40000 32000 11000 6000 2000
08245 SANTA COLOMA DE GRAMENET 52000
08246 SANTA EUGÈNIA DE BERGA 18000 15500 13000 2000 325
08247 SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 18000 11000 9000 2000 325
08248 SANTA EULÀLIA DE RONÇANA 22000 11000 9000 8500 7000 1500
08249 SANTA FE DEL PENEDÈS 18000 11000 6500 14000
08250 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 18000 11000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08251 SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 22000 11000 6500 14000 1000
08253 SANTA MARIA DE BESORA 18000 11000 9000 2500
08254 SANTA MARIA DE CORCÓ 18000 9000 2000 325
08256 SANTA MARIA DE MARTORELLES 35000 9000 10000 7000 14000 2500
08255 SANTA MARIA DE MERLÈS 18000 5000 2500 325
08257 SANTA MARIA DE MIRALLES 18000 7000 8500 10500 6000 1000 325
08259 SANTA MARIA DE PALAUTORDERA 22000 11000 9000 7000 1500 550
08258 SANTA MARIA D'OLÓ 18000 5000 7500 2000 325
08260 SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 28000 15500 13000 7500 1500
08261 SANTA SUSANNA 40000 11000 7000 2000
08192 SANTPEDOR 18000 13000 7000 10500 1500 325
08267 SENTMENAT 18000 9000 8000 7500 1500
08269 SEVA 22000 11000 9000 2500
08270 SITGES 35000 13000 6000 18000 2500
08271 SOBREMUNT 18000 9000 2000 325
08272 SORA 18000 11000 9000 2500
08273 SUBIRATS 22000 13000 11000 10000 6500 22500
08274 SÚRIA 18000 9000 5000 2000 325
08276 TAGAMANENT 22000 9000 7000 7000 1500 550
08277 TALAMANCA 16000 5000 1500 325
08278 TARADELL 22000 15500 13000 2000 325
08275 TAVÈRNOLES 13000 2000
08280 TAVERTET 18000 9000 2000 325
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08281 TEIÀ 46000 13000 7000 27000 2500
08279 TERRASSA 28000 9000 7500 1500
08282 TIANA 46000 13000 7000 27000 2500
08283 TONA 22000 13000 2000 325
08284 TORDERA 35000 22000 19000 11000 7000 12000 2500
08285 TORELLÓ 22000 13000 2000 325
08286 TORRE DE CLARAMUNT, LA 18000 7000 7500 4500 1000 325
08287 TORRELAVIT 22000 15000 13000 11000 10000 6500 14000
08288 TORRELLES DE FOIX 16000 15000 7000 10000 6500 14000
08289 TORRELLES DE LLOBREGAT 28000 22000 7000 10000 6000 6000 2000 550
08290 ULLASTRELL 18000 9000 7500 1500 550
08291 VACARISSES 18000 7000 8000 7500 1500
08292 VALLBONA D'ANOIA 18000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08293 VALLCEBRE 16000 5000 2500 325
08294 VALLGORGUINA 22000 11000 9000 7000 2500
08295 VALLIRANA 35000 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550
08296 VALLROMANES 35000 11000 9000 7000 14000 9500 2500
08297 VECIANA 16000 5000 3500 1000 325
08298 VIC 35000 19000 16000
08299 VILADA 18000 5000 2500 325
08301 VILADECANS 46000 32000 11000 6000 6000 3000
08300 VILADECAVALLS 18000 9000 8000 7500 1500 325
08305 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 28000 6500 27000
08306 VILALBA SASSERRA 22000 11000 9000 7000 2500
08303 VILANOVA DE SAU 18000 11000 9000 2000
08302 VILANOVA DEL CAMÍ 18000 7000 7500 4500 1000 325
08902 VILANOVA DEL VALLÈS 22000 15500 9000 7000 14000 2500
08307 VILANOVA I LA GELTRÚ 28000 13000 6000 18000 2500
08214 VILASSAR DE DALT 46000 13000 7000 27000 2500
08219 VILASSAR DE MAR 52000 16000
08304 VILOBÍ DEL PENEDÈS 18000 11000 6500 14000
08308 VIVER I SERRATEIX 18000 9000 5000 2500 325
comp Nº47.indd 70 09/02/11 10:23