Date post: | 10-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | enginyers-de-telecomunicacio |
View: | 246 times |
Download: | 9 times |
La concertació público-privada en TIC, clau per superar la crisi _ 4
Sistemes de Telecomunicació de la L9 _ 12
juny 2011
54
Juan Carlos Riveiro, president-conseller delegat de Gigle Networks i director de Product Marketing de Broadcom: “Innovació, equip i treball són la clau de l’èxit” _ 14
Pàg.
3
466677778
10
14
18222528
32
36
38
4042
43
Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Alí Bei, 59 - 08013 BarcelonaT. 93 551 3322F. 93 551 [email protected]
Degà del CETC:Miquel Ramírez
President de l’ACET:Carles Martín
Direcció Editorial:Guillermo Canal
Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñ[email protected]
Coordinació:Jordi [email protected]
Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com
Fotografia i imatges:Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr
Col·laboracions:Anxo ArmadaJordi BoschMeritxell BoschAlbert CabréAlfred CausiJordi DuchJosé Manuel HuidobroJordi PaletJordi PascualJoan Mª RibesStephan Roche
Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.
Dipòsit legal:B-17.897-99
L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
Any 17 Número 54 6/2011
Sumari
EditorialEn la bona direcció
DestacatsLa concertació público-privada en TIC, clau per superar la crisi
Entrega en mà del Premi d’Honor a Javier Nadal
IPv6, el futur d’Internet
Debat i curs sobre el nou Reglament d’ICT
93 551 33 22
Primera edició digital tecno-científica, gratuïta i en català
Nova sessió del projecte europeu ECCE
Màsters d’excel·lència ‘Erasmus Mundus’
Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP)
EntrevistaJuan Carlos Riveiro, president-conseller delegat
de Gigle Networks i director de Product Marketing de
Broadcom: “Innovació, equip i treball són la clau de l’èxit”
TecnologiaSistemes de telecomunicació de la L9
Mirador:
La nova frontera de la domòtica
Per què la ràdio no evoluciona?
El grafè dispara la cursa nanotecnològica
La nova ICT
Empresa i societatInnovació i negoci amb IPv6
Ofertes comercials i serveisSalut a bon preu per als ’telecos’
‘Inter nos’Com és l’endemà d’un càrrec públic?
CalidoscopiLa millor festa universitària
Publicacions
TribunaLlei, àmbit i Col·legi
2
sumari
es dues institucions que
apleguen els enginyers de
telecomunicació de Cata-
lunya: Col·legi i Associa-
ció Catalana d’Enginyers
de Telecomunicació (CETC/ACET),
continuen el seu procés de consoli-
dació com a referents de la professió
davant de les administracions, enti-
tats públiques i privades, empreses i
societat en general.
Els incidents protagonitzats a principis
d’any pel Col·legi de la resta del territo-
ri espanyol, que no vol acceptar la nova
situació creada amb la constitució del
CETC, i s’hi enfronta amb una clara
oposició, defineixen el llarg i complicat
camí a recórrer per consolidar el Col-
legi d’Enginyers de Telecomunicació
de Catalunya. Una situació que no ens
pot fer perdre de vista la realitat d’uns
enginyers de telecomunicació de Ca-
talunya que continuen fent camí cap a
l’esmentada consolidació institucional,
amb l’objectiu d’esdevenir un model
professional admirat i respectat, en el
marc administratiu, empresarial i soci-
al que ens acull.
En aquest sentit, la darrera passa en la
direcció adequada l’ha protagonitzat,
com no podia ser d’una altra manera,
la mateixa Generalitat de Catalunya,
que a més de reconèixer al Col·legi
d’Enginyers de Telecomunicació de
Catalunya com a únic Col·legi profes-
sional amb competència funcional i
territorial a Catalunya, ha decidit fer-
ho saber per escrit a la Secretaria de
Estado de Telecomunicaciones y Soci-
edad de la Información, amb data del
passat dia 31 de març.
Per part de l’entorn universitari, aquest
reconeixement també ha estat unàni-
me, d’acord amb les expressions de
suport rebudes per part de rectors i
directors d’escoles, en les diferents
entrevistes mantingudes amb tots ells
darrerament.
I el mateix resultat de suport a la nova
institució catalana, s’ha aconseguit
per part de representants del sector
empresarial en general, a través dels
múltiples contactes mantinguts amb
organitzacions i entitats privades.
Cal dir també, d’altra banda, que mal-
grat les interferències i dificultats ex-
ternes continuades, hem continuat
treballant en benefici del col·lectiu i la
professió amb noves idees i planteja-
ments. Sense anar més lluny, el desen-
volupament dels nous serveis de Con-
trol Col·legial no s’atura. De moment, ja
disposem dels serveis de visat i de cer-
tificació d’actuacions professionals i en
breu n’oferirem de nous. També s’està
fent un esforç en l’àrea d’asseguran-
ces, primer amb les de responsabilitat
civil professional i últimament amb les
de salut. En aquest darrer àmbit s’ha
tancat acords força competitius amb
ADESLAS, SANITAS i FIATC. També
ens enorgulleix l’èxit de participació en
la jornada organitzada amb motiu del
Dia Mundial de les Telecomunicacions,
Internet i la Societat de la Informació,
centrada en ‘Les TIC a la Catalunya del
2020’ i celebrada al Parlament de Ca-
talunya el passat 18 de maig.
Finalment, no poden concloure sense
celebrar la publicació al BOE de l’Ordre
ITC 1644/2011, de 10 de juny, que de-
senvolupa el reglament d’ICT aprovat
pel Reial Decret 346/2011 de l’11 de
març. Es tracta d’una excel·lent noticia
que sense cap dubte beneficia a la So-
cietat del Coneixement en general i al
professionals en particular.
En la bona direcció
3
editorial
La concertació público-privadaen TIC, clau per superar la crisiDia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació
Per cinquè any consecutiu, la seu del Parlament de Catalunya va ser l’escenari escollit pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), per celebrar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació. El nucli central de l’acte convocat el passat 18 de maig va ser la taula rodona de debat sobre ‘Les TIC a la Catalunya del 2020’.
Encapçalat per la presidenta de la Cam-
bra legislativa catalana, Núria de Gis-
pert, que va comparèixer acompanyada
pels degans dels dos Col·legis organit-
zadors, CETC i COETTC, l’acte comme-
moratiu del Dia Mundial de les Teleco-
municacions, Internet i la Societat de la
Informació va congregar un centenar i
mig d’assistents en la sala-auditori de
la seu parlamentària. S’hi va adreçar en
primer lloc, i amb una breu intervenció
de benvinguda, el degà del CETC, Mi-
quel Ramírez, que va incidir en la ne-
cessitat de prioritzar el desplegament
d’infraestructures de telecomunicaci-
ons de més ample de banda, d’acord
amb el que preveu l’Agenda Digital per
a Europa, un paquet de mesures de la
UE per millorar l’accés a Internet, la
formació i la investigació en TIC. Per
arribar a aquest objectiu va emplaçar
als agents del sector a assolir un gran
acord de concertació público-privada,
que van anar refrendant tots i cadascun
dels ponents de la sessió posterior de
debat. Més enllà d’aquesta considera-
ció, Ramírez també va expressar en veu
alta l’aspiració d’aconseguir fer més fei-
na, durant més temps i de manera més
intel·ligent, amb l’ajut de les TIC.
Fet aquest preàmbul, va prendre la
paraula la segona autoritat del Govern
català, Núria de Gispert, que en la seva
RPonents de la taula rodona de debat sobre ‘Les TIC a la Catalunya del 2020’.
RLa presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va encapçalar l’acte commemoratiu.
4
destacats
al·locució inaugural va destacar l’aten-
ció especial, per part del Govern, que
requereix el sector TIC, la transversalitat
del qual, unida als beneficis que ofereix
en productivitat i competitivitat, fan que
sigui essencial per combatre la crisi ac-
tual i evitar la fractura social. Per acon-
seguir-ho va emplaçar les empreses a
“concertar acords amb el sector públic,
però sense esperar a rebre-ho tot de
l’Administració, i encara menys en l’ac-
tual situació econòmico-financera”. Fi-
nalment, va subscriure la proclama del
degà del CETC, de “treballar més tots,
més temps i amb més intel·ligència”,
perquè Catalunya “necessita tornar a
ser motor econòmic a Europa”.
Culminava així la primera part de la ce-
lebració, prèvia al torn d’intervencions
dels sis ponents convidats a participar
en la taula rodona: Albert Buixadé, di-
rector general de Vodafone Catalunya;
Josep Ramon Ferrer, director de l’àrea
de Serveis i Infraestructures Territorials
de Telecomunicacions del CTTI (Centre
de Telecomunicacions i Tecnologies de
la Informació de la Generalitat); Miguel
Ángel Lagunas, director del CTTC (Cen-
tre Tecnològic de Telecomunicacions de
Catalunya); Mònica Sala, directora gene-
ral d’Orange Catalunya; Josep Ventosa,
director d’Estratègia i Desenvolupament
de Negoci d’Abertis Telecom; i Bruno
Vilarasau, director de Desenvolupament
de Negoci i Societat de la Informació de
Telefónica Catalunya.
L’encarregat de moderar el debat, Mi-
quel Ramírez, va començar donant la
paraula a Albert Buixadé, que va cons-
tatar l’índex de penetració creixent dels
‘smartphones’, als qual va atribuir el
gran potencial futur de l’Internet mòbil.
Per fer-lo realitat va demanar les infra-
estructures adequades, que cal garan-
tir mitjançant la concertació público-
privada. Una aposta compartida també
de ple per Josep Ramon Ferrer, que va
animar als operadors privats a assumir
el protagonisme necessari per afrontar i
Ja en el tram final de l’acte, el director
general de Telecomunicacions i Socie-
tat de la Informació de la Generalitat,
Carles Flamerich, va fer un breu dis-
curs de cloenda centrat en ‘l’estratè-
gia catalana de suport al sector TIC’,
concebuda “com a palanca de canvi,
increment de competitivitat i facilita-
dora de la internacionalització”, i que
s’articularà en tres eixos principals: les
e-infraestructures, les TIC al servei de
l’empresa i la ciutadania, i la gover-
nança TIC.
En el primer apartat va diferenciar les
infraestructures bàsiques (resumides
en TDT, telefonia mòbil i accés a Inter-
net de banda ampla, que va qualificar
de “veritables vertebradores del terri-
tori”), de les xarxes de nova generació
(“essencialment la fibra òptica”), a les
que qualificar de “necessàries per a
situar Catalunya a l’avantguarda”. Per
relligar el potencial del conjunt d’e-in-
fraestructures va referenciar ‘la mobi-
litat’, el desplegament de la qual s’ha
de fer garantint “el mínim impacte en
l’urbanisme i el medi ambient”.
Estratègia de suport al sector
Ja en el segon eix, que ha “d’ajudar la
societat i el teixit empresarial a apro-
fitar el potencial de les TIC”, Flame-
rich va desvetllar l’anomenada estra-
tègia ‘iDigital’, resumida en les 5 i’s
de: ‘innovació’, ‘internacionalització’,
‘inversió’, ‘infraestructures’ i ‘inclusió’
(veure article ‘Les cinc claus per al fu-
tur de Catalunya comencen per i’, de
‘Telecos’ 51).
En l’àmbit específicamente empresari-
al, l’estratègia ‘iDigital Empresa’ s’ori-
enta a impulsar el sector industrial TIC
català en 4 eixos: la millora de la com-
petitivitat empresarial, la potenciació
del sector tecnològic català, la gene-
ració d’ocupació mitjançant les TIC i
l’impuls de projectes tractors per part
de l’Administració.
En l’àrea estrictament ciutadana, l’es-
tratègia ‘iDigital Ciutadania’ centra
les seves actuacions en dues grans
línies mestres: la integració digital de
la ciutadania (formació i capacitació,
ocupació i TIC, i promoció i impuls) i
la potenciació d’accions de proximitat i
referència, basada en drets d’autor, lli-
cències i programari lliure, i contingut i
gestió del coneixement.
Finalment, en el tercer eix d’actuació,
el de ‘governança TIC’, lligat a les ac-
tuacions en infraestructures, empre-
ses i ciutadania, va dir que “una de
les primeres línies d’actuació serà la
d’aplicar a l’Administració les recep-
tes d’impuls dels altres agents”. Amb
aquest objectiu s’analitzaran “les acti-
vitats TIC dels diferents departaments
cercant els punts on l’agregació de de-
manda o les solucions tecnològiques
conjuntes poden generar eficiències i
estalvis”.
5
superar amb èxit el ‘gran repte de trans-
formar les infraestructures del país”.
A continuació, Miguel Angel Lagunas,
es va doldre de l’escàs profit tecnològic
que es treu de l’espectre radioelèctric,
derivat tant del fet que ja no en queda
de lliure, com de la manca d’obligació de
treure un rendiment més elevat del que
ja està comprat, que a més en gran part
es manté infrautilitzat. Una situació que
va qualificar “d’inhibidora del progrés”, i
va apel·lar a la necessitat de reconduir-la
per part de l’ens regulador del sector.
Si fins aquest moment els ponents
s’havien excusat de centrar les seves
intervencions en l’enunciat de la tau-
la rodona (‘Les TIC a la Catalunya del
2020’), al·legant la dificultat d’avançar
una previsió de futur per un sector tan
dinàmic, en el cas de Mònica Sala, la
següent convidada per ordre d’inter-
venció, ho va intentar suggerint les tres
tecnologies incipients que creu que
tindran una major repercussió futura:
“el Cloud Computing, el Machine-to-
Machine i el Near Field Comunication
(NFC)”, a la darrera de les quals va
atribuir “la tercera revolució mòbil.” La
perspectiva de futur aportada per Jo-
sep Ventosa, és que “la globalització
anirà lligada al desenvolupament de les
infraestructures TIC i si volem que Ca-
talunya sigui capdavantera en aquesta
interconnexió, haurem de generar els
nusos necessaris per crear aquesta
xarxa.” Finalment, Bruno Vilarasau, va
posar de manifest que “si volem incidir
en l’evolució de Catalunya, hem d’in-
vertir en aquestes tecnologies. Hem de
prendre un rol actiu i fomentar la de-
manda. Però potser el més important
és transmetre confiança en les TIC.”
S’arribava així al torn obert de paraules,
rubricat amb la intervenció de cloenda
del director general de telecomunica-
cions i societat de la informació de la
Generalitat, Carles Flamerich. @
Entrega en mà del Premi
d’Honor a Javier Nadal
Debat i curs sobre el nou Reglament d’ICT
IPv6, el futur d’Internet
El degà del CETC, Miquel Ramírez i el
president de l’ACET, Carles Martín, han
lliurat de manera presencial el Premi
d’Honor a Javier Nadal, vicepresident
executiu de la Fundació Telefónica,
que no va poder assistir a la vetllada
dels Premis Salvà i Campillo, corres-
ponent a la 16a Nit de les Telecomu-
nicacions, per raons d’agenda. L’acte
d’entrega en mà s’ha fet a la seu de
la Fundació Telefónica a Barcelona. @
El passat 12 d’abril vam coorganitzar
amb Feceminte el debat ‘La nova ICT
i el seu reglament. Accions contra
l’intrusisme’, en què van participar
més de 70 persones d’ambdues ins-
titucions. L’endemà mateix es va fer
també el curs ‘Adaptació a la nova
normativa per ICT’, impartit pel com-
pany Joan Mª Ribes, que va reunir 22
assistents. @
La seu del Col·legi d’Agents
Comercials de Barcelona va
acollir la jornada ‘IPv6, el fu-
tur d’Internet’ que es va fer
el passat 8 d’abril organizada
pel CETC/ACET. La van encap-
çalar els ponents Jordi Palet,
CEO de Consulintel, i Xavier
Peiró, director executiu de la
Fundació i2Cat, i va aplegar
una trentena d’assistents. @
6
destacats
Primera edició digital tecno-científica, gratuïta i en català
Col·lecció Ubertas de la Fundació Torrens-Ibern
Màsters d’excel·lència
‘Erasmus Mundus’
Nova sessió del projecte europeu ECCE
93 551 33 22Nou número de telèfon
del CETC i l’ACET
Des del passat 21 d’abril el nou número
de telèfon de contacte del Col·legi i l’As-
sociació Catalana d’Enginyers de Tele-
comunicació és: 93 551 33 22.
El canvi de numeració respon a la
necessitat d’evitar les continuades in-
terrupcions del servei, unes incidències
generades arran de la intervenció del
COIT, justificada en treballs rutinaris
d’actualització de les línies telefóniques.
Per resoldre aquesta situació anò-
mala hem habilitat també un nou nú-
mero de fax: 93 551 33 24.
No cal dir que convé que en pren-
gueu nota perquè el telèfon antic, el 93
229 20 03 ja NO és vàlid per contactar
amb nosaltres. @
El passat 3 de maig el CETC, junta-
ment amb la Fundació Torrens-Ibern i
l’Escola d’Enginyeria de Telecomuni-
cació i Aeroespacial de Castelldefels
(EETAC), van presentar la primera
edició digital tecno-científica, gra-
tuïta i en català. Es tracta de la Col-
lecció Ubertas, que s’estrena amb el
llibre ‘Comunicacions Informàtiques
i de Dades’, de William Stallings, que
arriba a la seva 8a edició. L’acte de
presentació a la seu de l’EETAC el va
encapçalar Salvador Giner, president
de l’Institut d’Estudis Catalans, i va
comptar amb la presència del degà
del CETC, Miquel Ramírez, el presi-
dent de la Fundació Torrens-Ibern,
Ramon Garriga, i el director de l’EE-
TAC, Jordi Berenguer.
La col·lecció Ubertas s’ha creat
per oferir llibres tècnics i científics
de primer nivell traduïts al català en
format digital als estudiants i profes-
sionals. La publicació a través de la
Xarxa i el limitat cost dels drets del
català redueix la inversió de manera
molt significativa i afavoreix el seu
lliurament de franc.
Teniu l’accés directe per descarre-
gar el llibre a www.telecos.cat @
El mes de maig passat l’ACET va parti-
cipar en un ‘workshop’ sobre els ano-
menats màsters d’excel·lència ‘Eras-
mus Mundus’ que es va fer a ¿¿??. Es
van presentar els projectes europeus
de construcció d’un llenguatge comú
de resultats d’aprenentatge entre el
món docent universitari europeu i els
models d’ensenyament universitari an-
glosaxó CDIO, en concordança amb el
món professional. Per a més informa-
ció: http://www.eqfcdio.org @
La capital hongaresa, Budapest, va
acollir una nova reunió del projec-
te europeu ECCE, en què va parti-
cipar l’ACET. Aquesta iniciativa vol
establir un llenguatge comú per a
les capacitats, coneixements i ha-
bilitats adquirides en els estudis
universitaris superiors i la concor-
dança amb el món professional, a
més de la creació d’un observatori
europeu sobre aquestes capaci-
tats. En la darrera sessió sessió
vam compartir els resultats d’en-
questes que s’han anat fent i que
assenyalen alguns aspectes crítics
a tenir en compte des dels àmbits
professional i docent, com ara la
gestió, les habilitats en comunica-
ció i en processos d’innovació, a
més dels coneixements tecnolò-
gics i especialitzats. El pròxim 8
de setembre es farà la conferèn-
cia final a Brussel·les, oberta a la
participació de tothom. Qui vulgui
assistir-hi cal que es posi en con-
tacte amb [email protected].
Per a més informació: http://www.
ecceobs.eu @
QPàgina web de la Fundació Torrens-Ibern.
7
Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP)Eix central dels Serveis de Control Col·legial
D’acord amb l’esperit i la lletra de la Llei Òmnibus (RD1000/2010), que estableix que “lo dispuesto en este real decreto no obsta para que puedan existir otros trabajos profesionales que se sometan a visado colegial cuando así lo solicite voluntariamente el cliente…”, el CETC ha començat a oferir el Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP), eix central del Serveis de Control Col·legial.
Entenent els Serveis de Control Col-
legial com un paquet de prestacions
adreçat a l’enginyer/a que signa i es
responsabilitza de la pròpia actuació
professional, les seves característiques
estan enfocades directament a aques-
ta mateixa persona. Un beneficiari que
ja des d’ara gaudeix d’un nou servei
que hem posat en marxa. S’anomena
Servei de Certificació d’Actuació Pro-
fessional (CAP), complementa el co-
negut Servei de Visat i és l’eix central
del Serveis de Control Col·legial.
De manera més concreta, el Servei
de Certificació d’Actuació Professi-
onal (CAP) s’ofereix com a garantia
de les actuacions professionals dels
enginyers de telecomunicació, en els
casos en què el client de l’enginyer
no sol·liciti el visat. Cal remarcar, en
aquest sentit, que el visat només s’ha
de sol·licitar en el cas que el vostre cli-
ent n’hagi fet la petició. Si no és així,
podeu demanar un CAP.
A través d’aquest CAP, es cobreix la
responsabilitat civil professional de
l’enginyer autor de l’actuació professi-
onal. Les cobertures especificades són,
en el cas general, de 600.000€ per
reclamació però es pot ampliar fins a
2.400.000€ , d’acord amb les necessi-
tatrs de cadascú i amb una franquícia
de 600€.
Col·legi apareix com avalador o garant
d’aquesta actuació professional.
Per gaudir d’aquest servei, s’ha de
cursar una sol·licitud per cada actua-
ció professional a través de la platafor-
ma dels Serveis de Control Col·legial
(a la web www.telecos.cat hi ha l’enllaç
directe).
Alguns exemples d’actuacions profes-
sionals que s’han certificat són pro-
jectes d’Infraestructures Comunes de
Telecomunicació (ICT) o d’estacions
de radiodifusió sonora, així com peri-
tatges judicials o informes de diverses
temàtiques relacionades amb la nos-
tra enginyeria.
Properament, engegarem un nou
servei, dins el Control Col·legial, de
Verificació de Projectes Tècnics que
inclourà una revisió exhaustiva de
compliment de la normativa i dispo-
sicions legals exigibles als projectes
tècnics.
Es comprova la identitat, competènci-
es, qualificació i habilitació del profes-
sional autor del treball. A més a més,
es comprova la correcció i integritat
formal de la documentació entregada,
d’acord amb la normativa i disposi-
cions legals que cal aplicar. Aques-
tes comprovacions faciliten la feina a
l’Administració Pública, que reconeix
aquest servei com a garantia dels tre-
balls d’actuacions professionals que
han de tramitar.
El Col·legi avala i garanteixPer a la societat i els clients dels en-
ginyers de telecomunicació aquestes
comprovacions esdevenen condicions
de garantia i qualitat de les actuacions
professionals encarregades. A més, el
Servei de
Ce
rt
ifiCaCió d’aCtuaC
ió P
ro
fe
SSional
‘El CAP s’ofereix com a garantia de les actuacions professionals dels enginyers de telecomunicació, en els casos en què el client de l’enginyer no sol·liciti el visat’
8
destacats
Siéntete respaldado por expertos enservicios gestionados TIC con Data Center propio y con más de 14 años de experiencia.
Disfruta de un servicio y una plataforma tecnológica innovadores y flexibles, adaptables a tus necesidades. Paga sólo por el uso que realices.
Asegura el negocio de tu empresa sin necesidad de hacer inversiones en infraestructuras y recursos.Nosotros te los garantizamos 24x7.
www.nexica.com Alojamientos y gestión de servicios web críticos.Gestión de correo corporativo.
Gestión y monitorización 24x7x365.Plataformas de stress.
Centro Virtual de Contingencia.
tranquilidad 24x7 garantizada
Llámanos al 902 20 22 23Visita nuestro Data Center
Cloud
u trayectoria profesio-
nal, galardonada con la
distinción ‘Ingeniero del
Año’ en la última edición
de los Premios Salvà i Campillo, se ha
desarrollado en conjunción con la exi-
tosa evolución de la empresa Gigle
Networks, que fundó en colaboración
con otros tres socios. ¿Qué le impul-
só a hacer realidad su sueño empre-
sarial?
Jed, Mike y Hakan son amigos des-
de hace muchos años. Jed y Mike de-
jaron ST Microelectronics para empe-
zar una nueva empresa desde cero y
Hakan y yo habíamos dejado DS2 des-
pués de 7 años. Era el momento de ha-
cer un cambio. Yo incluso pensaba en
cursar un MBA, pero la verdad es que
nos apetecía trabajar juntos, y después
de contemplar y valorar distintas op-
ciones vimos la oportunidad en ‘home
networking’. Partíamos de la convicción
de que los dispositivos van a estar co-
nectados en casa a través de una red
IP y no creíamos ni creemos ahora que
una única tecnología pueda ser la solu-
ción para todos ellos ni para el conjunto
de aplicaciones. Por ello, decidimos in-
vertir nuestro esfuerzo en desarrollar el
primer dispositivo ‘single chip’ (es de-
cir, ‘no external analog front end’ y ‘no
external memory’, sino todo en un so-
lo ‘die’ de puro CMOS), que permitie-
ra combinar los distintos cables den-
tro de la casa: teléfono, cable coaxial
o eléctrico, de forma inteligente e in-
visible para el usuario final. Todo ello
además, sin que requiera ningún tipo
de configuración por parte del usuario
y reaprovechando las infraestructuras
ya desplegadas de forma eficiente pa-
Juan Carlos Riveiro, distinguido como ‘Ingeniero del Año’ en la última edición de los Premios Salvà i Campillo, aúna vocación empresarial e investigadora, con un resultado magistral. Su empresa Gigle Networks, adquirida por la multinacional Broadcom, ha revolucionado el segmento de ‘home networking’ con un ‘single chip’ que poco a poco ha ido abriendo paso a la red inteligente dentro del hogar. Su últi-ma evolución es el ‘smart switching’ híbrido PLC+WiFi.
S
“Innovación, equipo y trabajoson la clave del éxito”
10
entrevIsta
Juan Carlos riveiro,presidente-consejero delegado de Gigle networks y director de Product Marketing de Broadcom.
“Queremos alcanzar la primera posición en ‘home networking’”
“Ya está disponible nuestro primer híbrido PLC+WiFi”
ra minimizar los costes de despliegue
de las redes domésticas. Este switch in-
teligente que creamos en Gigle fue el
primer paso de un largo camino de la
industria electrónica que lleva a crear
la red inteligente dentro de casa. Así
pues, fuimos los primeros en combinar
coaxial, ‘powerline’ y cable telefónico.
Después trabajamos con Broadcom pa-
ra integrar WiFi en esta red inteligente,
creando lo que llamamos la primera red
‘hybrid’ que combinaba de forma inteli-
gente ‘wireless and wired’. Siempre tu-
vimos nuestra competencia por detrás:
Atheros nos siguió los pasos creando
productos ‘hybrid’ (wireless-wired) que
competían con los nuestros y en ese
momento Broadcom nos compró.
¿Qué directrices implantaron para im-
pulsar y consolidar el ascenso de Gigle
Networks?
Trabajar, trabajar y seguir trabajando.
Muchas horas de dedicación, viajes y
esfuerzo. Teníamos y tenemos un ob-
jetivo muy ambicioso y eso no se con-
sigue sin trabajar duro. Exige mucha
innovación: fuimos los primeros (de he-
cho nadie más lo ha conseguido hasta
ahora) en tener un ‘single chip solution’
para coaxial, ‘phoneline’ y ‘powerline’.
Fuimos también los primeros en tener
un switch inteligente que combinara los
distintos niveles físicos de la red dentro
de la casa para maximizar performan-
ce y QoS/E (calidad de servicio/expe-
riencia) de la red. Hemos desarrollado
muchas patentes, hemos sido capaces
de constituir un grupo de 80 perso-
nas entre Barcelona, Edimburgo (UK)
y Redwood City (California, USA) don-
de prima el talento y el esfuerzo, con 3
grandes inversores: Accel, Pond y SEP,
que han invertido 31 millones de dóla-
res. Hemos contado con la ayuda del
Ministerio de Industria, la Generalitat y
el Ayuntamiento de Barcelona, en Es-
paña, y con apoyo similar en Reino Uni-
do, con ayudas económicas y de capi-
tal humano muy importante. Con todo
ello y algo más, sobre todo trabajo du-
ro, hemos creado Gigle Networks.
¿Qué dificultades iniciales tuvieron
que superar para salir adelante y lle-
gar a prosperar?
Cuando empiezas un proyecto que re-
quiere 5 años de dedicación para tener
el producto en el mercado, más de 40
millones de dólares de inversión, más
de 80 personas trabajando en Espa-
ña, Reino Unido y USA, el reto es de
tal magnitud que parece inalcanzable,
sobre todo teniendo en cuenta que éra-
mos solo 4 personas cuando empeza-
mos. Conseguir la inversión, contratar
al equipo, asegurarse que el chip fun-
cionara a la primera (sólo el ‘tape-out’
¿Qué papel juega la tecnología
PLC (Power Line Communica-
tions) en la nueva solución ‘smart
switching’?
La tecnología PLC no constituye el
núcleo del producto que quería-
mos hacer sino una parte de él.
Nuestra solución de ‘home net-
working’ incluía el switch inteligen-
te de todas las opciones de conec-
tividad del hogar, entre ellas PLC.
El cableado eléctrico está dispo-
nible en todas las habitaciones de
una vivienda, pero por si solo no
garantiza una solución óptima en
todas las circunstancias. Por ello,
nos centramos en el desarrollo de
soluciones híbridas, integrando el
cableado coaxial y telefónico en un
primer momento y posteriormen-
te añadiendo las tecnologías ina-
lámbricas, como por ejemplo WiFi.
Ahora nuestro primer producto hí-
brido PLC+WiFi ya está disponible
y se está formalizando el están-
dar IEEE1905 para el ‘smart swit-
ching’, que combina ‘wired and
wireless technologies’ dentro de
la casa.
11
Juan Carlos Riveiro Insua es in-geniero de telecomunicación por la Universidad Politécnica de Ca-taluña (UPC). Empezó siendo in-vestigador de la UPC y Ladel. Al-canzó la codirección de I+D de DS2, en las áreas de tecnología de 45 Mbps (DSS4200 y DSS5100) y 200 Mbps (DSS9000) de transmi-sión sobre PLC. Compagina sus actividades de dirección del de-partamento de Integración de Tecnologías Digital y Analógica de Gigle Networks con las tareas de gestión como gerente de la em-presa, por lo que su dedicación a la I+D es parcial. Cofundador de Gigle Networks, actualmente es su presidente y consejero delega-do. Ejerce también, de forma si-multánea, el cargo de director de Product Marketing de Broadcom.
Curriculum Vitae
“El CETC hace una labor muy importante”
¿Cuál es su valoración del nuevo
Col·legi d’Enginyers de Telecomu-
nicació de Catalunya (CETC)?
Excelente. Creo que hace una la-
bor muy importante, especialmente
ahora que toda la regulación sobre
les telecomunicaciones está cam-
biando tanto y tan rapidamente.
Los ingenieros necesitan un Col·legi
que les asesore sobre el sector en
el que han de trabajar en condicio-
nes tan cambiantes en cuanto a re-
gulación.
cuesta un millón de dólares), y si tie-
nes fallos debes añadir el retraso que
eso supondrá en producirlo, por lo que
estarás otro año como mínimo en nú-
meros súper rojos porque no tienes in-
gresos…. Por lo que los controles de
calidad de investigación, prototipado,
desarrollo y test del producto son muy
exigentes. Un error supone tener que
El de alcanzar la primera posición en
‘home networking’.
¿Cuál ha sido la clave de su éxito em-
presarial?
Son fundamentales la innovación, un
buen equipo de personas y mucho,
mucho trabajo. Con respecto al equipo
de gente, hemos tenido mucha suerte
con las 80 personas que han trabaja-
do en Gigle. Mucho más, teniendo en
cuenta que muchos eran de países dis-
tintos. Aunque la diversidad cultural
siempre supone una ayuda, a nivel de
‘management’ es un gran reto.
¿Qué cualidades debe tener y demos-
trar un buen directivo?
Sobre eso cada cual tiene su opinión.
Como todas son válidas, no seré yo
quien haga doctrina aquí. Lo que pue-
do decir es que la dirección/liderazgo
o responsabilidad de incorporar a un
grupo de personas no es nada fácil: ca-
da equipo de personas, mercado, com-
petencia, empresas... son diferentes y
a veces las cosas que funcionan en un
sitio no funcionan en otro, pero hay una
cosa que siempre funciona a la hora de
realizar de nuevo el ‘tape-out’. Por lo
tanto, la presión es enorme, pero una
vez que tienes el producto y empiezas
a conseguir clientes, ingresos, y lo más
importante, trabajas en las siguientes
generaciones de producto que van a
mejorar la primera generación y te da-
rán los ingresos necesarios para tener
beneficios, entonces empiezas a ver la
luz al final del túnel. Pero los primeros
5 años, dedicados únicamente a desa-
rrollar la primera generación de pro-
ductos, son muy duros. Luego, si has
hecho bien tu trabajo es más fácil y
te conviertes en una empresa normal,
con sus ingresos y sus gastos.
¿Cuál ha sido el momento más dulce
como empresario?
Cuando he visto a la gente comprar
nuestro producto, usarlo y dando las
gracias por lo genial que es.
¿Cuál fue el primer gran éxito de Gigle
Networks?
Que el chip funcionara bien, que no tu-
viéramos que repetir el ‘tape-out’. Eso
creo que fue muy importante, tanto fi-
nancieramente (si hubiéramos tenido
que solucionar algún error, nos habría
supuesto mucho tiempo y dinero) co-
mo, sobre todo, para la moral de todo
el equipo, después del gran esfuerzo y
dedicación realizados con ese chip. Y
es que necesitábamos un resultado po-
sitivo que confirmara que había mere-
cido la pena.
¿De qué productos y servicios de Gigle
Networks está más satisfecho?
De todos, pero muy especialmente de
nuestro ‘single chip’ y de su capacidad
de trabajar de forma inteligente e invi-
sible para el usuario sobre diferentes
medios fisicos dentro de la casa. Son
sin duda nuestra pequeña/gran contri-
bución al ‘home networking’.
¿Qué enfoque le da a Gigle Networks y
con qué objetivo, en calidad de presi-
dente-consejero delegado?
12
entrevIsta
Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’
Professió i col·legiació
Xavier Navarro
‘Sales engineer’ de Gigle Networks
Col·legiat núm. 1.570
Quina és la teva dedicació professio-
nal?
Professionalement, sóc enginyer de te-
lecomunicacions per la UPF i enginyer
tècnic en telemàtica, i treballo d’enginyer
de preventa i postventa (‘sales engine-
er’) a Gigle Networks. També col·laboro
a temps parcial amb el departament de
Tecnologia de la UPF com a docent.
Quines són les teves aspiracions pro-
fessionals?
Vull assolir uns coneixements a fons i de
prou solidesa en el camp de les actuals i
futures tecnologies de ‘networking’, com
també del mercat que les envolta, per
poder crear la meva pròpia empresa en
un futur.
Quina és la teva visió col·legial?
Diria que li falta perspectiva intercol-
legial, en el sentit d’afavorir les trobades
amb professionals enginyers o llicenciats
d’altres carreres, a través d’algun tipus
d’esdeveniment. Més que res, per l’opor-
tunitat que ofereix l’acostament a altres
col·lectius professionals, quan es té un
projecte d’empresa, en la mesura que ai-
xò requereix la presa de contacte directe
amb diferents perfils.
I ja en el terreny col·lectiu, crec també
que ens queda un llarg camí per anar cre-
ant un teixit d’empreses tecnològiques en
l’àrea de ‘networking’, semblant al que te-
nen des de fa temps països com els EUA
i el Regne Unit. D’altra banda, diria que el
districte tecnològic 22@ s’està consoli-
dant com a nexe d’unió Universitat-Em-
presa i creant sinèrgies molt positives per
assolir un grau de maduresa important.
Finalment, considero que Gigle Networks
es un exemple clar d’èxit que cal seguir, i
que demostra que tenim enginyers prou
qualificats per encarar i superar qualsevol
repte tecnològic.
cuantificar los resultados: la autoridad/
liderazgo del grupo, que puede derivar-
se de quien que te la otorga en forma-
to cargo, o porque, más allá del cargo,
tu equipo, entorno, clientes, competen-
cia... te reconoce ese estatus, lo que
quiere decir que cree en ti como garan-
te de que el proyecto vaya bien. Creo
sinceramente, que el segundo supues-
to es más importante que el primero.
Al fin y al cabo, tu equipo lo que quiere
es ver a una persona capaz de llevar la
empresa por la senda del éxito, con ga-
rantías de que competirá y ganará en
el mercado, no sólo hoy sino también
mañana y pasado. Nadie quiere estar y
trabajar donde no hay futuro.
¿Qué le diría a un empresario de su
sector para animarlo a superar los pro-
blemas derivados de la actual crisis fi-
nanciera?
Que tenga confianza, trabaje duro y sin
descanso. Es como tirarse a una pis-
cina: si dejas de nadar te hundes y te
ahogas. No puedes parar.
¿Cuáles són las líneas actuales de in-
vestigación y desarrollo de Gigle Net-
works?
Esa información es confidencial y no
puedo compartirla con nadie ajeno a la
empresa.
¿Qué consejos daría a los jóvenes in-
genieros de telecomunicación que
quieran establecerse por su cuenta y
estrenarse como empresarios?
Teniendo en cuenta el buen nivel de
la Universidad de aquí y sabiendo por
tanto lo bien preparados y capacitados
que están (al igual que en USA, Reino
Unido, India o la China), les aconseja-
ría que no tengan miedo de tirarse a la
piscina. Es decir, que tengan confianza,
trabajen duro y sin descanso.
¿Cuál es la situación actual de Gigle
Networks, a raíz del acuerdo de inte-
gración en la multinacional Broadcom
Corporation, y qué valoración hace de
esta nueva etapa?
Estoy muy contento de pertenecer a
Broadcom, por la simple razón que po-
ne a mi alcance oportunidades de las
que no disfrutaba para poder alcanzar
mis objetivos.
¿En qué dirección se mueve Broadcom?
En la del ‘connecting everything’.
¿Qué opinión le merece el nivel de for-
mación de las nuevas promociones de
Ingeniería de Telecomunicación?
Excelente. Es de las mejores a nivel
mundial.
13
a L9 aplega un munt
de característiques
innovadores, però la
major part d’articles
de premsa acostuma
a destacar les noves tipologies de túnel
(a dos nivells, amb llosa intermèdia), les
estacions de tipus pou de gran profundi-
tat, o el viaducte de la Zona Franca, que
recorda el metro de Chicago. I pel que
fa als aspectes tècnics, és molt corrent
de resumir-los en l’automatització de la
línia i poca cosa més. Més enllà de tot
plegat, convé preguntar-se també sobre
el paper que hi juguen les telecomuni-
cacions i quins han estat els reptes i di-
ficultats que ha calgut afrontar i superar
per fer realitat la L9. A més d’intentar
respondre a aquests interrogants, tam-
bé s’exposen els sistemes implicats i es
detallen els aspectes més importants
del projecte. Tot això, partint del disseny
orientat a complir amb les funcionalitats
requerides (d’acord amb els paràmetres
de disponibilitat i seguretat necessaris),
i arribant fins a l’esforç d’integració que
ha calgut fer per al bon funcionament
de tot el conjunt.
Aspectes generalsLa L9 és una línia automàtica forma-
da per 52 estacions, dos centres de
control, dues cotxeres i 47,8 Km de
túnel, amb 20 correspondències. A
nivell d’explotació es tracta de dues lí-
nies comercials: L9 i L10. La primera
dóna servei a la part superior del tra-
çat i la L10 a l’inferior, tot compartint
tronc central. Per tant, en les estacions
comunes, cal informar de la destinació
de cada tren. Es preveu que hi viatgin
99 milions de passatgers/any, quan ja
estigui plenament operativa.
Els sistemes de telecomunicació
En un entorn com el ferroviari, amb
un alt grau d’automatització, les tele-
comunicacions esdevenen cabdals per
assegurar que l’explotació es fa d’acord
amb les òptimes condicions de segu-
retat i disponibilitat. És imprescindible
garantir que la informació de serveis
crítics (com ara els telecomandaments
encarregats de la gestió de l’energia o
del mateix tren), acompleix la seva fun-
ció de manera efectiva mitjançant uns
sistemes de telecomunicacions ben
dimensionats i redundats. En aquest
sentit, són especialment rellevants els
sistemes de comunicacions referits al
cablatge i a les dues xarxes de trans-
port desplegades, l’una amb tecnologia
IP i l’altra amb tecnologia SDH.
També tenen una gran importància tots
aquells sistemes orientats a establir
l’adequada explotació de la línia des
del punt de vista de l’atenció al passat-
ger, per tal de poder-lo informar puntu-
alment i garantir la seva seguretat. El
mitjans utilitzats amb aquesta finalitat
són, per exemple, la interfonia, la me-
gafonia, la videovigilància o les panta-
lles d’informació.
L
Sistemes de telecomunicació de la L9
Més enllà dels trets innovadors d’enginyeria civil o purament ferroviària de la L9 del metro de Barcelona, convé preguntar-se pel paper que hi juguen les telecomunicacions. A més de respondre a aquest interrogant, s’exposen els sistemes implicats i es para atenció als aspectes més importants del projecte.
RTraçat i estacions de la L9.
L3
L1
14
tecnoLogiA
SRTopologies de túnel amb ubicació de cablatge.
Amb aquestes premisses de disponi-
bilitat i seguretat, els sistemes de co-
municacions s’han dissenyat amb una
elevada redundància, començant per
disposar de duplicitat de nuclis en els
centres de control. El principal (PCC)
està ubicat al carrer Josep Estivill, de la
Sagrera, i el secundari o d’emergència
(PCE) es troba a les Cotxeres de Can
Zam. A més, la majoria de sistemes
disposen d’arquitectures distribuïdes
que minimitzen l’impacte d’una possi-
ble pèrdua de part del sistema.
Sistema de xarxa de nivell físicAquest sistema inclou tot el cablatge de
comunicacions desplegat en la L9. Es
poden diferenciar dos àmbits de cober-
tura: el local i el troncal. L’objectiu del
primer és connectar tots els elements
d’una ubicació particular de la línia, com
ara estacions o cotxeres. El segon cor-
respon al túnel, per on passen les este-
ses troncals que interconnecten estaci-
ons i cotxeres amb els dos centres de
control de què disposa la línia.
Dos anells de 128 fibres òptiques són la
base d’aquest sistema, que tenen una
disposició a portell, és a dir, cadascun
uneix la meitat de les estacions. Els
dos anells es troben units per un se-
gon cablatge de 32 fibres òptiques, tot
garantint que en el cas de trencament
d’un d’ells, l’altre continua oferint con-
nectivitat a totes les estacions amb els
centres de control. Per tant, un anell és
el camí secundari de l’altre.
Xarxes de transportLa L9 disposa de dues xarxes de trans-
port, amb tecnologies diferents però
desplegades de forma paral·lela. La pri-
mera, anomenada Xarxa de Transmis-
sió de Veu (XTV), es basa en tecnologia
SDH i disposa d’un backbone STM-16
amb una capacitat de 2,5 Gb/s. Els no-
des d’accés es connecten al backbone
amb STM-4 de 625 Mb/s. El nivell 2 té
connectivitat IP. La XTV dóna servei a
sistemes com la xarxes de ràdio TE-
TRA i RESCAT, sistemes de megafonia,
telefonia i interfonia. Disposa de nuclis
redundats i una sèrie de nodes se-
cundaris que vertebren una topologia
adaptada a la línia. Les estacions for-
men els anomenats semi-anells agru-
pats entre dos nodes de trànsit, asse-
gurant així dos o més camins possibles
als dos centres de control.
La segona és l’anomenada Xarxa de
Transmissió de Dades (XTD). És pu-
rament IP i té una topologia idèntica
a l’SDH, tot disposant d’un backbone
10Gb/s i nodes d’accés a 1Gb/s. Dóna
servei als sistemes de videovigilància,
informació al passatger, sistema de
cronometria i telecomandaments de la
totalitat de serveis de la línia, com el sis-
tema d’energia, instal·lacions fixes (ven-
tilació, pous d’extracció d’aigua, etc) i
transport vertical (ascensors i escales
mecàniques), entre els més importants.
Tots ells exemplifiquen els serveis més
crítics, que compten amb la particulari-
tat de disposar també de connexió amb
la XTV en mode backup. Val a dir també
que es tracta d’una xarxa de nivell 3, que
aïlla els serveis de manera independent
a través de VLANs i està configurada
amb polítiques de QoS per garantir la
tramesa de dades crítiques fins al cen-
tre de control en cas de saturació.
Xarxa de ràdio digitalLa xarxa de ràdio digital TETRA està
orientada a oferir dos serveis primor-
dials: d’una banda, permet dotar al
personal d’explotació d’una radiotelefo-
nia amb terminals mòbils, i de l’altra,
habilita un canal de comunicació amb
el tren per donar serveis de megafo-
nia, interfonia, pantalles d’informació i,
sobretot, la transmissió de comandes
crítiques. Cada comboi disposa de dos
radiotransmissors, tot prioritzant les
dades del telecomandament.
Aquest sistema disposa de redun-
dància de nucli en els dos centres de
control i cobreix la pràctica totalitat de
l’àmbit de la línia. A més, té connexió
amb la xarxa RESCAT de mossos d’es-
quadra i bombers, fet que permet l’ús
dels seus terminals de forma transpa-
rent quan accedeixen a la L9.
15
Altres sistemes de veuLa resta de sistemes de veu comple-
menten les necessitats d’explotació
i d’atenció al públic. Per a la primera,
s’ha desplegat un sistema de telefonia
amb nuclis IP distribuïts, i disposa de
terminals en totes les ubicacions tèc-
niques. La segona, es composa dels
sistemes de megafonia i d’interfonia.
Ambdós, també amb nuclis IP.
La megafonia permet informar als pas-
satgers dels següents trens en arribar
a l’estació, tot fent ús de la informació
que li proporciona l’ATS (Automatic
Train System) que controla els com-
bois. Pot donar missatges pre-gravats
o es poden realitzar locucions en di-
recte. És una extensió del sistema que
actualment utilitza ràdio metro de TMB
en la resta de línies convencionals.
La interfonia permet que el públic pu-
gui fer trucades al centre de control i té
la capacitat de telesupervisar tots els
intèrfons, funcionalitat que no és habi-
tual en aquesta mena de sistemes, tra-
dicionalment analògics o simplement
extensions de la telefonia.
El cas de la videovigilància és d’es-
pecial interès ja que es tracta d’una
solució distribuïda amb càmeres IP i
videogravadors en xarxa. En condici-
ons normals, una estació grava amb
les càmeres pròpies, però en cas de
pèrdua del node local, les gravacions
es reparteixen en servidors situats en
altres estacions de forma balancejada.
Un cop restablert el maquinari local,
es retorna a la situació inicial.
Finalment, cal destacar el sistema de
cronometria, que permet el sincronis-
me tant de la xarxa SDH com de qual-
sevol equip de L9 a través del protocol
NTP. Es tracta d’una solució amb an-
tenes GPS que proporcionen una gran
precisió.
Gestió i mantenimentTots aquests sistemes descrits anteri-
orment generen un volum d’informa-
ció molt elevat, tant des de la vessant
purament d’operació, per exemple
imatges de CCTV o comunicacions
del personal, com les que es generen
automàticament en cas de detectar
alguna irregularitat. El problema és
que, a part del volum elevat, cada
sistema ho fa de forma independent i
cal una eina que reculli, gestioni i re-
porti aquells esdeveniments realment
importants. D’això se n’encarrega el
sistema Gestor de Gestors. Es tracta
d’una eina que recull tots els TRAPS
SNMP i els ordena per criticitat, amb
la qual cosa permet que els equips
de manteniment puguin actuar sobre
les incidències d’una manera ràpida
i efectiva.
RAndana de Bon Pastor amb una unitat 9000 aturada
RTopologia de la xarxes de transport.
Sistemes sobre la xarxa de dadesLa XTD transporta les dades d’una mul-
titud de sistemes: des de serveis crítics
com els telecomandaments d’energia,
transport vertical o instal·lacions fixes
d’estació, fins a als relacionats amb
serveis locals com ara la validació i ven-
da, el control d’accessos o el sistema
d’informació al passatger (INF).
INF utilitza pantalles TFT per donar
informació de la destinació i temps
d’arribada dels combois. Es tracta
d’un sistema totalment IP ja que les
pantalles disposen d’un petit ordina-
dor proveït de software ‘ad hoc’ per a
la L9. Utilitza informació de l’ATS de
la mateixa manera que ho fa la me-
gafonia.
ArquitecturaXarxa
Transmissióde Veu(SDH)
ArquitecturaXarxa
Transmissióde Dades
(IP)
16
tecnoLogiA
Sistemes de veu
XRD-TETRA Wireless
El repte de la integracióUn cop descrits els sistemes, cal va-
lorar les tasques d’integració que han
estat necessàries per posar en marxa
un projecte d’aquesta magnitud. En el
moment d’afrontar una empresa com
aquesta es fa una anàlisi de funciona-
litats i s’escullen quines solucions de
mercat encaixen amb el disseny de ca-
dascun dels sistemes. A continuació es
realitza el projecte de detall i s’estudia
quines interaccions hi haurà entre els
sistemes i de quina manera es faran.
El gran repte ha estat desenvolupar
la seva integració, sobretot tenint en
compte que es tracta d’un entorn que
involucra diverses empreses encarre-
gades d’una part del global. Són les
anomenades interfícies entre sistemes.
L’esquema (Figura 1) reflecteix una
gran part de les integracions necessàri-
es dins d’una estructura vertical de sis-
temes que donen servei a d’altres. Però
n’hi ha moltes altres que són transver-
sals i permeten aprofitar les capacitats
tecnològiques disponibles. Un exemple
és la integració dels sistemes de veu.
Aquesta interfície permet el traspàs de
trucades entre qualsevol dels sistemes,
tot utilitzant el protocol SIP, gràcies a la
que apareix en pantalla de l’operador
encarregat d’atendre la incidència, ja si-
gui d’atenció a l’usuari o bé d’operació.
La integració ha permès allunyar-se
dels tradicionals esquemes en què
cada sistema funciona de manera re-
lativament independent i, per tant,
l’operació requereix d’un gran nombre
d’elements a controlar. Ben al contra-
ri, la flexibilitat d’aquestes tecnologies
ha permès que els llocs d’operació
disposin de terminals informàtics amb
la capacitat de rebre trucades, veure
imatges o operar sistemes. En resum,
de treballar amb una sola eina de for-
ma unificada.
Aquests exemples d’integració són un
petita mostra dels desenvolupaments
realitzats sobre el sistemes de comu-
nicacions. Són la base sobre la que
s’implanta la resta, i la flexibilitat que
donen fa possible una correcta gestió i
explotació de la línia. Tots aquests as-
pectes permeten fer-nos una idea de
l’important paper que juguen aquests
sistemes en una línia automàtica de
nova generació com la L9/L10.
Albert CabréCol·legiat/Associat 1.202Cap d’Enginyeria de Comunicacions de UTE Energia L9
RPou de l’estació de Fondo amb ascensors de gran capacitat.
RFigura 1. Esquema de l’arquitectura lògica dels sistemes de comunicacions i serveis dependents.
tipologia IP dels nuclis i la flexibilitat de
programació dels equips. Per tant, se-
ria possible que una trucada d’un intèr-
fon es pugui redirigir al terminal TETRA
del cap d’estació en cas que el centre
de control, que ha rebut la trucada,
ho consideri necessari. Finalment, és
l’explotador (TMB en aquest cas), qui
decideix la configuració exacta en fun-
ció del model d’operació que necessiti
aplicar. L’important és que els sistemes
de base permetin aquesta flexibilitat.
Un altre exemple és el sistema de vide-
ovigilància, que n’integra d’altres de tan
diferents com el contraincendis i la in-
terfonia. Si el primer detecta una alarma
de fum o bé el segon cursa una trucada
des d’un intèrfon, en qualsevol dels ca-
sos s’autoselecciona la càmera adient
Inte
rfon
ia
Tele
foni
a
Meg
afon
ia
Rad
ioco
m p
erso
nal
RE
SC
AT
XNF-Xarxa Nivell Físic
XTV-IPXTV-SDH
Sistemes embarcats Sistemes de dades critics
Sistemes de dades
Inf.
clie
nt
Inte
rfon
ia
Meg
afon
ia
TM
M*
NC
-TM
M**
CC
TV
Tele
com
anda
men
ts
ener
gia,
tra
nspo
rt v
erti
cal
i ins
tala
cion
s fix
es
Info
rmac
ió a
l pas
satg
er
Vid
eovi
gilà
ncia
Con
trol
d'a
cces
sos
Val
idac
ió i
vend
a
Cro
nom
etri
a***
*Telecomandament del material mòbil / **TMM No crític / ***També dóna sincronisme a SDH
17
esde hace algunos años
se viene hablando y de-
dicando muchos esfuer-
zos a la introducción de
la domótica en los hogares, entendida
como servicio tecnológico destinado a
mejorar la seguridad, el confort, el en-
tretenimiento, la eficiencia energética y
la accesibilidad de las familias que los
habitan. A pesar de ello, su penetración
es aún menor de lo que cabría esperar
en base a la relación coste/beneficio
que aporta, ya que, si bien se instala
tímidamente en algunas de las nuevas
construcciones, en las ya realizadas
apenas tiene presencia.
Pues bien, esta situación podría cam-
biar radicalmente, o al menos eso es lo
que se pretende, con la reciente publi-
cación del Real Decreto 346/2011, de
11 de marzo, por el que se aprueba el
Reglamento regulador de las ICT (In-
fraestructuras Comunes de Telecomu-
nicaciones) para el acceso a los servi-
cios de telecomunicación en el interior
de las edificaciones, que incorpora
varias novedades con respecto al Real
Decreto 411/2003, de 4 de abril, que
queda derogado.
Con la publicación de este reglamen-
to se favorecerá la introducción en los
edificios de nueva construcción de las
redes de acceso ultrarrápido, capaces
de proporcionar velocidades de más
de 100 Mbps. El nuevo reglamento
incluye como infraestructura adicio-
nal en los edificios la fibra óptica y
el cable coaxial, para facilitar que los
usuarios puedan contratar los servicios
de telefonía, banda ancha y televisión,
La nueva frontera de La domótica
D La reciente publicación del Real Decreto 346/2011, de 11 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones, favorecerá la introducción de las funcionalidades domóticas e inmóticas del hogar digital. Lo hará, incentivando la implantación en los edificios de nueva construcción de las redes de acceso ultrarrápido, capaces de proporcionar velocidades de más de 100 Mbps.
y favorece la introducción de las fun-
cionalidades del hogar digital en las
viviendas. Es de esperar que las me-
joras en las funcionalidades de las ICT
reactivarán la actividad económica y el
empleo al impulsar las inversiones de
los operadores en nuevas redes y servi-
cios y ofrecer más oportunidades a las
empresas fabricantes e instaladoras de
equipamiento para las ICT.
El nuevo reglamento introduce (en su
Anexo V) los elementos necesarios
para que las ICT puedan ser diseña-
das de forma tal que resulte sencilla su
evolución y adaptación al concepto de
hogar digital (una denominación que
parecía propiedad exclusiva de Telefó-
nica y que, afortunadamente, se inde-
pendiza para tener carácter propio en
este reglamento) y a la obtención de
los beneficios que éste proporciona a
sus usuarios, aunque la adaptación a
los estándares de hogar digital, hoy por
hoy, es voluntaria por parte del promo-
tor, pero abre un campo de aplicación
realmente interesante.
En este sentido, el reglamento incluye
la forma de clasificar las viviendas, de
acuerdo a las funcionalidades y dis-
positivos de hogar digital que puedan
incorporar. De esta forma, se ofrece un
marco de referencia basado en paráme-
tros totalmente objetivos que permitirá
a los promotores y a las administracio-
nes públicas evaluar las edificaciones,
mientras que los compradores finales
de viviendas contarán con una infor-
mación contrastable en esta materia.
Con ello, se dota a los ayuntamientos
y comunidades autónomas de elemen-
18
mirador
tos de referencia que les permitan dis-
cernir, de forma sencilla e inequívoca,
si las distintas promociones que se
acometen en su ámbito geográfico de
competencia se ajustan al concepto
de hogar digital. Para ello se establece
una referencia de los equipamientos
que debe incluir una vivienda para que
pueda ser considerada como tal.
El hogar digitalConforme se va a realizar el despliegue
de Infraestructuras de Acceso Ultrarrá-
pido (IAU), se ha hecho necesaria la
modificación de la legislación vigente
en materia de ICT. Su propósito es, en-
tre otros y como se ha comentado, fa-
cilitar la incorporación de las funciona-
lidades del hogar digital a las viviendas,
apoyándose en las soluciones aplicadas
para cumplir el objetivo de las IAU.
Al facilitar la introducción del hogar
digital en la vivienda se contribuye a
los objetivos del Código Técnico de la
Edificación (CTE), del Reglamento de
Instalaciones Térmicas de los Edificios
(RITE), y de la Certificación Energéti-
ca de Edificios de fomentar el ahorro
y la eficiencia energética, puesto que
el hogar digital aporta soluciones con-
cretas que permiten un uso eficiente
de la energía.
Una de las definiciones del hogar di-
gital, ya que existen otras, es: el lugar
donde, mediante la convergencia de in-
fraestructuras, equipamientos y servi-
cios, son atendidas las necesidades de
sus habitantes en materia de confort,
seguridad, ahorro energético e integra-
ción medioambiental, comunicación y
acceso a contenidos multimedia, tele-
trabajo, formación y ocio.
Por tanto, en este sentido, el hogar digi-
tal requiere de un conjunto de infraes-
tructuras y equipamientos que faciliten
el acceso los servicios existentes, así
como a otros muchos otros que se
prevén llegarán en el futuro próximo.
Básicamente, estas infraestructuras y
equipamientos consisten en: una línea
de acceso de banda ancha (imprescin-
dible para servicios como vídeo bajo
demanda o televigilancia), redes do-
mésticas para la interconexión de los
dispositivos de la vivienda y una pa-
sarela residencial que es el elemento
que integra las redes domésticas y las
interconecta con el exterior a través del
acceso de banda ancha.
Para la interconexión de ordenadores,
periféricos y dispositivos de electrónica
de consumo que permiten la conexión
a Internet se utiliza la red de datos inte-
rior de la vivienda (LAN). Los sensores
y actuadores necesarios para la auto-
matización de las distintas funciones
de la vivienda se interconectan entre sí
mediante las redes de automatización
y control y la interconexión entre los
dispositivos de las distintas redes se
logra gracias a la pasarela residencial
que actúa como elemento integrador.
El hogar digital ofrecerá, pues, a sus
habitantes servicios obtenidos gracias
a las TIC en las áreas de: comunicacio-
nes, eficiencia energética, seguridad,
control del entorno, acceso interacti-
vo a contenidos multimedia (relativos
a teleformación, teletrabajo, etc.) y
ocio y entretenimiento. Varias de es-
tas funcionalidades están asociadas a
las técnicas propias de la edificación,
pero pueden conseguirse también o
potenciarse con tecnologías asociadas
al hogar digital (gracias a sus sistemas
de automatización, gestión técnica de
la energía y seguridad, etc.).
Sobre la base de los servicios im-
plantados se definen tres niveles del
hogar que, dependiendo de su nivel,
19
iPv6, eL aLiado estratégico tro de los factores que
puede tener una gran
importancia en el de-
sarrollo de la domótica
es la próxima entrada en escena del
protocolo IPv6 ante el agotamiento de
las direcciones de Internet que, hasta
ahora, utilizaban IPv4. Con IPv6 el nú-
mero de direcciones posibles es prác-
ticamente ilimitado, lo que posibilitará
que cualquier dispositivo del hogar,
fijo y/o móvil, pueda tener su propia
dirección IP y, así, tener la posibilidad
de poder estar conectado a través de
la red. Con IPv4 ello no sería posible a
medio plazo dada la proliferación de
más y más dispositivos que requieren
disponer de su propia dirección.
Por todo ello, cabe recordar que el
pasado mes de febrero, la Autoridad
para la Asignación de Números de
Internet (IANA) adoptó la decisión
de asignar los últimos cinco bloques
de direcciones de Internet IPv4 a los
cinco Registros Regionales de Internet
(RIR) que se encuentran en los cinco
continentes, encargados a su vez de
distribuir dichos números a provee-
dores de Red y otras compañías que
necesitan direcciones IP finales, hasta
que se agoten por completo (lo que
podría llegar a suceder a mediados
de 2012, o quizás antes, con lo que, a
partir de este momento, la futura ex-
pansión de Internet dependerá de la
implementación de IPv6).
O
2001 :0DB8 :AC10 :FE01 :0000 :0000 :0000 :0000
2 0 0 1 : 0 D B 8 : A C 1 0 : F E 0 1 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0
1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 : 0 0 0 0 1 1 0 1 1 0 1 1 1 0 0 0 : 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 : 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 :
0000000000000000:0000000000000000:0000000000000000:0000000000000000
El stock de direcciones IPv4 se ha ido
agotando desde hace tiempo (hasta
la práctica desaparición por completo
ahora mismo), debido al rápido creci-
miento del número de usuarios de los
servicios digitales y dispositivos, tanto
fijos como móviles, con acceso a la red,
cuyo número de direcciones asigna-
das no ha parado de crecer. Según los
datos de www.internetworldstats.com,
el número de usuarios de Internet ya
ronda los 2.000 millones y va en au-
mento, sobre todo por el crecimien-
to en países como China e India, así
como por la creciente conexión de
dispositivos a Internet de banda ancha
y la incorporación de la conectividad
M2M (Machine to Machine) en todo
tipo de máquinas en general (para
funciones de telemetría, teleasisten-
cia, telecontrol, etc.) y de electrodo-
mésticos en particular, un segmento
de mercado que pronto superará al de
personas, en número de conexiones.
El agotamiento futuro de las direc-
ciones de IP se empezó a vislumbrar
hace ya unos 15 años y es por ello que
en el IETF (Internet Engineering Task
Force), organización responsable del
desarrollo de los protocolos de Inter-
net, se comenzó a desarrollar la nueva
versión, conocida como IPv6 (la ver-
sión 5 nunca existió, de ahí el paso di-
recto de IPv4 a IPv6). Las previsiones
iniciales se quedaron cortas; no cabía
entonces imaginar que 4.200 millones
de direcciones IP se iban a agotar en
menos de tres décadas. Internet ni si-
quiera existía y nada hacía pensar en
el crecimiento exponencial que experi-
mentaría, hasta pasados unos años de
su lanzamiento.
La solución definitiva al problema pasa
por la implantación del nuevo protocolo
IPv6, que permite un rango de direccio-
nes que es prácticamente inagotable,
pero el tránsito hacia la nueva situación
no será un proceso inmediato, como
sucedió, por ejemplo, con la transición
al año 2000 –es imposible cambiar
millones de direcciones y dispositivos
de golpe–, sino que se efectuará de
manera paulatina y, según los exper-
tos, tomará entre tres y cinco años, y
aunque se asegura que los usuarios
no sufrirán ningún inconveniente, exis-
te cierta preocupación ya que pueden
ocurrir fallos o situaciones imprevistas
que den lugar a incidencias y tengan
que ser resueltas mediante parches,
al igual que si un sistema operativo se
tratase, pero la transición es inevitable,
ya que sin IPv6 la Red no puede cre-
cer y, por tanto, admitir la conexión de
nuevos usuarios, ya sean personas o
máquinas.
Si nos fijamos en los principales ser-
vicios de Internet, como pueden ser
Google, Facebook, Youtube, Wikipedia,
etc. podemos ver que la mayoría está
empezando a implantar IPv6 o ya lo
10000000000001:0000110110111000:1010110000010000:1111111000000001:
20
mirador
ha de tener un mínimo de servicios
implantados, los cuales se recogen en
unas tablas, siendo los criterios para
determinar cómo se alcanza cada uno
de los tres niveles de hogar digital los
siguientes:
• Para alcanzar cada uno de los tres
niveles, el hogar debe disponer de un
número mínimo de servicios y cubrir
todas las áreas o grupos de servicios.
• Los servicios tienen diferentes fun-
cionalidades que han sido pondera-
das. La suma de las funcionalidades
y ponderaciones de un servicio pro-
porciona un baremo para la puntua-
ción otorgada a dicho servicio.
• El hogar digital básico y todos los de-
más debe poseer todos los servicios
y las funcionalidades descritas en la
Tabla de Servicios y estar entre los
valores señalados. Así por ejemplo
continuando con el hogar digital bá-
sico, la puntuación que debe obtener
valorando los diferentes servicios,
debe estar entre los 80 y 100 puntos.
En estas puntuaciones se debe res-
petar los intervalos que cada área de
servicios debe tener (Figura 1).
• El hogar digital básico también puede
alcanzarse con una puntuación de 80
puntos siempre que los mismos apa-
rezcan con los mínimos señalados: 15
de seguridad, 15 de control del entor-
no, 15 de eficiencia energética, 10 de
ocio y entretenimiento, 20 de comu-
nicaciones y 5 de acceso interactivo a
contenidos multimedia.
• De la misma manera se pueden eva-
luar los hogares digitales medio y
alto.
José Manuel HuidobroIngeniero de telecomunicación
tienen implantado, aunque hay mu-
chos otros que no como es el caso de
Ebay, Paypal, WordPress, etc.; según
Gigle.net, actualmente menos del 10%
de los servicios de Internet que utili-
zamos habitualmente y que utilizan el
protocolo IPv4 han migrado al nuevo
protocolo.
La primera prueba masiva del fun-
cionamiento de Internet (el World
IPv6 Day, patrocinado por la Internet
Society) con el protocolo IPv6 se rea-
lizó el 8 de junio, cuando varias com-
pañías como Google, Facebook, Bing
o Yahoo, ofrecieron sus servicios du-
rante 24 horas sólo a través de IPv6,
como función de promoción y para
detectar posibles problemas.
Así, pues, una vez que las direcciones
IPv4 se hayan agotado, IPv6 se conver-
tirá en la prioridad para las compañías
dependientes de la red y esta prueba
es un paso importante para demostrar
que IPv6 es una tecnología viable y fac-
tible. Mientras, las últimas direcciones
IPv4 irán distribuyéndose hasta que
se agote toda la reserva disponible, y
cabe suponer que la transición no será
sencilla, pues conlleva varios desafíos
tecnológicos y retos de complejidad
considerable y, aunque no es de espe-
rar, en ningún caso, que ocurra un co-
lapso de Internet, aquellos operadores
y empresas que aún no lo hayan hecho
deberían empezar ya a afrontar este
cambio y no pensárselo más, ya que es
algo ineludible.
Ta b l a P u n t ua c i ó n N i v e l e s H o g a r D i g i ta l
Servicios Básico Medio Alto
Seguridad 15 15 35 40 45 50
Control del Entorno 15 25 30 35 40 40
Eficiencia Energética 15 25 30 40 45 50
Ocio y Entretenimiento 10 10 10 10 15 25
Comunicaciones 20 20 20 20 25 25
Acceso Interactivo a Contenidos Multimedia 5 5 5 5 10 10
Puntuación Total 80 100 130 150 180 200
RFigura 1.
2 0 0 1 : 0 D B 8 : A C 1 0 : F E 0 1 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0
10000000000001:0000110110111000:1010110000010000:1111111000000001:
21
ivim en l’era de les te-
lecomunicacions, la so-
cietat de la informació
i les noves tecnologies.
Sembla ben bé que tot, absolutament
tot, hagi de digitalitzar-se i convertir-se
en una ‘app’ per descarregar-se en una
‘tablet’. Però... i la ràdio, un mitjà al
que una de cada tres persones dedica
un promig diari de 1 hora i 40 minuts i
el 6,5% afirma que és la seva activitat
principal de la jornada? Doncs resulta
que continuem escoltant la ràdio en FM
i fins i tot en AM, és a dir, vivim al se-
gle XXI amb la ràdio del segle XX. Però
per què la ràdio no evoluciona? No serà
perquè els enginyers no hagin proposat
millores al servei! Pel que fa a una de
les darreres, el DAB, cal preguntar-se
potser si és prou bo? No ho sé, però el
cert és que l’estàndard DAB és un sis-
tema que ofereix una millora en la qua-
litat de l’àudio i és cosí germà del que
utilitza la TDT. Deixo a criteri del lector
si és o no un bon estàndard, perquè no
ens posaríem pas d’acord.
Però no és el DAB l’únic sistema de
digitalització de la FM. Al món hi ha
altres sistemes de digitalització de la
freqüència modulada, per exemple,
a Nord-Amèrica s’utilitza el sistema
Per què La ràdio no evoLuciona?
VIBOC. I a Europa l’estàndard DRM,
inicialment destinat a les emissions
en ona mitja, que ja té la seva versió
aplicable a la banda I per a la FM. Fins
i tot hi ha sistemes digitals en altres
bandes de l’espectre, per exemple
el SiriusXM per al satèl·lit als Estats
Units, amb la col·laboració de la in-
dústria automobilistica. I malgrat la
diversitat d’alternatives, cap d’elles ha
tingut l’èxit o la implantació espera-
da. No sembla, per tant, que sigui un
problema causat per la solució tècnica
escollida.
Per altra banda, recentment llegia l’ar-
ticle de Laia Reventós a El País del 27
d’abril passat en el que ens parlaven de
la ràdio cognitiva. Es tracta d’una nova
tecnologia que permet als sistemes
sense fils modificar de forma dinàmica
els seus paràmetres de comunicació i
utilitzar els canals de comunicació òp-
tims en cada moment en funció de la
xarxa, dels usuaris...
De nou, els enginyers ha estat capaços
de pensar, dissenyar i implementar
una tecnologia que permet millorar,
en aquest cas, la gestió de l’espectre
radioelèctric garantint-ne un ús més
eficient.
Des de principis dels anys 90 que sento a parlar de la digitalització de la ràdio. El DAB (Digital Audio Broadcasting). Una tecnologia que, encara que no ho sembli, existeix i està en funcionament al nostre país, però que ha evolucionat de tal manera que, sense haver arribat als consumidors, ha quedat ja obsoleta. Per alguna cosa va ser una de les candidates als premis “Fiasco Awards” en la seva primera edició, l’any 2009.
22
mirador
I malgrat que a les principals capitals
del país hi ha més emissores de ràdio
de les previstes i que en conseqüència
estan menys separades espectralment
del que seria aconsellable, aquesta tec-
nologia, de moment, no sembla que
doni senyals d’aplicar-se en la recep-
ció de la radiodifusió sonora. Sobretot
perquè la ràdio és un mitjà de comuni-
cació que no és punt-a-punt sinó punt-
multipunt.
Sí que té una aplicació directa en la
gestió de la telefonia mòbil o de les
xarxes de dades d’una oficina, per
exemple.
En qualsevol cas, però, ens apareix un
nou camp important d’anàlisi i estudi,
i estem obligats a intentar buscar-hi
aplicacions en tots els sectors, sobretot
tenint en compte que les polítiques en
telecomunicacions que ens venen des
d’Europa potencien el ‘dividend digital’.
Les necessitats d’espectre radioelèctric
cada cop són més grans i, com sabem,
és un recurs escàs i limitat, de manera
que cal optimitzar-ne el seu ús.
Els fòrums europeus treballen per tro-
bar l’estàndard que defineixi la ràdio
del futur. Però enlloc de respostes el
que ens trobem son preguntes. Algu-
nes d’elles compartides amb la televi-
sió: la ràdio s’ha de digitalitzar o s’ha
de convertir en IP?
Actualment, gairebé totes les emisso-
res de ràdio emeten per Internet. Fins
i tot hi ha serveis podcast, ràdio a la
carta, Spotify o similars que et perme-
ten consumir els continguts de la ràdio
per internet.
I, malgrat això, la ràdio es manté en un
estat raonablement saludable, si ho po-
sem dins el context de la situació eco-
nòmica actual i la resta d’elements que
hi afecten i, sobretot, si ho comparem
amb altres mitjans de comunicació.
I tornem a ser on érem: què passa
amb la ràdio? S’escapa de tota lògica.
Mentre tots els mitjans de comunicació
es digitalitzen i entren de ple en el se-
gle XXI i busquen i experimenten tota
mena de sinèrgies amb les TIC, la ràdio
es manté en analògic. Semblava anec-
dòtic que la AM hagués sobreviscut a
l’aparició de la FM i ara ens troben amb
una realitat encara més inexplicable.
El cert és que el Govern espanyol es va
comprometre a que, abans de l’1 de no-
vembre d’enguany la ràdio passaria a
ser digital. Sense més especificacions.
Sense parlar de tecnologies. Sense
Meritxell BoschCol·legiada/Associada 1.038
parlar d’apagades o no apagades. Tan
sols el compromís de la digitalització.
Una digitalització que, com ja he co-
mentat, és tècnicament viable però
que malgrat tot no és acceptada pel
sector ni pels usuaris.
Sovint els enginyers ens pensem que
perquè hem inventat una cosa que fun-
ciona i que és millor en qualitat i en
prestacions, el mercat ho ha d’accep-
tar amb els ulls clucs i ha de migrar
a la nova versió desseguida. Però el
cert és que amb la ràdio això no passa.
Probablement perquè la gent ja té ara
el que espera de la ràdio: una qualitat
acceptable i uns continguts prou diver-
sificats.
La tecnologia ha d’estar al servei de les
necessitats de l’usuari i no l’usuari al
servei de l’evolució de la tecnologia.
23
eL futur de La ràdiol futur de la ràdio a Ca-
talunya ve traçat per tres
aspectes fonamentals:
la capacitat del mitjà
d’adaptar-se al gustos canviants d’una
societat moderna com la catalana que
evoluciona constantment, l’habilitat
per convergir amb les noves tecnolo-
gies -Internet i les xarxes socials- i la
dificultat de la ràdio privada de sobre-
viure a una legislació pensada per po-
tenciar la radiodifusió pública de forma
desproporcionada.
Catalunya és una de les regions d’Eu-
ropa líder en el consum audiovisual i el
nostre mitjà no és l’excepció. La ràdio
catalana ha esdevingut, històricament,
un referent a Espanya i Europa perquè
Catalunya ha fet i fa molta ràdio per a
molta gent. La concentració empresa-
rial a casa nostra és molt més elevada
que a la resta de l’Estat, però així i tot el
sector ha aconseguit estabilitzar unes
audiències ben delimitades, fruit de
l’alt nivell d’especialització de l’oferta.
L’actual conjuntura econòmica ha
suposat una seriosa contracció del
mercat publicitari que ha neutralitzat,
temporalment, la tendència de creixe-
ment d’inversions i de creació de llocs
de treball. Malgrat tot, el sector està
mantenint l’eix fonamental de la seva
oferta, adaptant-se a les circumstànci-
es, racionalitzant la despesa i cercant
les coordenades de sortida de l’actual
situació. La ràdio vol ser útil, vol con-
tribuir activament a la recuperació dels
paràmetres de normalitat econòmica i
social que els catalans mereixen.
Ràdio a la XarxaEl mitjà radiofònic ha convergit, plena-
ment, amb les noves tecnologies. Mal-
E
grat l’espaterrant fracàs governamental
de la seva digitalització, que dorm el
somni dels justos entre l’articulat del
BOE i el DOG, en els darrers deu anys
ha desenvolupat la seva presència i di-
fusió mitjançant la Xarxa. La ràdio ja
no resta condicionada per la ubiqüitat
de l’oïdor. Al marge de l’oferta lineal a
través de l’espectre, la ràdio, mitjan-
çant Internet, té ara un abast universal.
El desenvolupament del ‘podcast’ ha
capgirat i periclitat els condicionants
espai-temps que limitaven la seva di-
fusió. Ara, la participació de l’oïdor ha
canviat l’orientació geomètrica per es-
devenir nítidament horitzontal. Malgrat
l’experiència inicial fallida, la radiodifu-
sió resta pendent de la seva digitalitza-
ció, és el seu repte de futur que només
es podrà fer efectiu en clau d’èxit si les
administracions responsables donen
un gir de cent vuitanta graus en la seva
praxis reguladora i comencen, de bell
nou, escoltant allò que el sector té a dir.
A Catalunya, la ràdio esdevé, històri-
cament i des dels seus inicis al 1924,
iniciativa de la societat civil. Actual-
ment, la situació no respon a aquests
paràmetres, ans al contrari, la ràdio
privada avui està en franca minoria
sota tots els paràmetres susceptibles
d’anàlisi. El 75% de les freqüències
disponibles són gestionades per les
diverses capes de ràdio pública que
es sobreposen a Catalunya. Els cata-
lans som uns dels ciutadans del món
que més ràdio pública sufraguem
amb els nostres impostos, un model
que, a més, competeix en el mercat
publicitari amb la privada. L’oferta
amb doble finançament, publicitari i
públic, va des de la ràdio municipal
d’àmbit local, a la multiplicitat de ca-
nals de ràdio nacional i estatal públi-
ques, i consorcis que solapen l’oferta
existent. Un exemple: el pressupost
d’enguany de les emissores de ràdio
de la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió supera el conjunt de la fac-
turació publicitària de tota la ràdio
privada de Catalunya. A tot això, cal
afegir-hi les despeses derivades del
manteniment d’una diversitat d’òr-
gans de direcció i gestió amb remu-
neracions allunyades de la lògica co-
herent del mercat.
Malgrat tot, la ràdio pública i privada
transita segura i capaç cap el futur. Ben
travada socialment, escoltant els vens
de canvi que s’albiren a l’horitzó i segu-
ra del seu prestigi. El grau de civilitza-
ció d’una societat es mesura també per
la qualitat de la seva ràdio.
Associació Catalana de Ràdio (ACR)
(Creada l'any 1992, integra totes
les cadenes i emissores comercials
privades que operen a Catalunya)
24
mirador
eL grafè disPara La cursananotecnoLògica
Quan el 1991 el japonès Sumio Iijima va descobrir els nanotubs de carboni, unes lámines molt fines de grafit enrollades en forma de tub, va esclatar la febre de la nanotecnologia, que 20 anys després s’ha transformat en pandèmia arran de l’aïllament i síntesi del grafè, un nanomaterial d’un àtom de gruix derivat del grafit, que a més de disparar la cursa nanocientífica, anticipa un futur revolucionari per a les indústries de l’electrònica i les TIC.
El nanomaterial anticipa les TIC del futur
n només sis anys d’expe-
rimentació en diferents
fronts sobre les propie-
tats del grafè, aïllat l’any
2004 pels investigadors A. Geim i K.
Novoselov, l’un i l’altre es feien merei-
xedors del Nobel de Física del 2010. La
rapidesa d’aquest reconeixement do-
nava a entendre que es tractava d’una
descoberta molt excepcional. Ho era,
certament, i en un doble sentit. D’una
banda, per la importància capital dels
atributs del nou material d’estructu-
ra plana d’una sola làmina d’àtoms
de carboni configurats en una xarxa
cristal·lina en forma de rusc d’abelles.
I en segon lloc, per la frenètica activitat
científica i la gran expectació tecnolò-
gica desvetllades en l’àmbit dels na-
notubs de carboni, atès que l’irrupció
del grafè canvia la seva percepció, en
la mesura que es poden obtenir partint
de l’enrotllament de làmines d’aquest
nanomaterial de manera cilíndrica,
amb un diàmetre que pot arribar a ser
d’un sol nanòmetre.
Però més enllà de les engrescadores
expectatives generades pel grafè en
l’àmbit dels nanotubs de carboni, els
seu mèrits més elementals rauen en el
seguit de funcionalitats mecàniques i
electròniques que el caracteritzen. Sen-
se anar més lluny, l’estudi de les propi-
etats mecàniques del grafè assenyalen
que es tracta del material més resis-
tent a la fractura (d’un nivell equivalent
a unes 200 vegades el de l’acer), sense
deixar de ser extremadament lleuger,
flexible i elàstic (es pot deformar fins
a un 18% de manera reversible). Una
estructura i propietats mecàniques que
el capaciten tant per a la producció de
barreres aïllants de gas d'altes presta-
E
RRepresentació virtual d’una monocapa funcional de grafè tractada químicament amb ozó, amb l’objectiu de controlar les propietats del transport electrònic.
25
cions com per al reforçament de mate-
rials compostos dels sectors aeroespa-
cial, aeronàutic i d’automoció. A més, i
pel que fa a la flexibilitat mecànica, és
tan elevada que permet el disseny de
dispositius de detecció ultrasensible de
massa subatòmica, com ara sensors
bioquímics de la màxima eficàcia.
En l’àmbit electrònic, el grafè posa
de manifest unes propietats especta-
culars, com ara una altíssima mobili-
tat dels electrons, que es desplacen
a gran velocitat i sense col·lisions al
llarg de llargues distàncies (l’anome-
nada conducció balística), fins i tot a
temperatura ambient. Per això, la seva
capacitat de transportar corrent elèc-
tric és superior a la dels materials se-
miconductors, raó per la qual esdevé
el candidat idoni per a futures aplica-
cions en el camp de l’electrònica i les
TIC. A més de ser molt bon conduc-
tor, també presenta un altíssim grau
de transparència òptica, de més del
95%, que el converteix en un material
excepcional com a electrode transpa-
rent en diferents aplicacions (com ara
el recobriment de pantalles tàctils, ús
en cèl·lules solars, etc.). També ofe-
reix aplicacions en l’àmbit de l’ener-
gia, on es podria utilitzar com a base
per fabricar ‘supercondensadors’ que
es carreguen en mil·lisegons, i per bé
que és estable a temperatura ambi-
ent, com que al mateix temps és molt
sensible al dipòsit en superfície d’ele-
ments químics, se’l considera un ma-
terial ideal com a sensor, fins i tot per
esser emprat en aplicacions de desco-
dificació d’ADN.
Per tot plegat, i en definitiva, es pot dir
que el grafè és un dels materials més
versàtils que existeixen.
Esculls i amenacesEl principal obstacle a què s’enfronta
l’ús del grafè en l’àmbit TIC, tant en
pantalles com en processadors, és la
dificultat de fabricar-lo a escala indus-
aPosta muLtimiLionària de La ue
nvestigar el potencial
del grafè en l’àmbit de
les TIC s’ha convertit en
una de les prioritats per
a la Comissió Europea (CE). Juntament
amb altres cinc propostes competeix
per ser un dels dos projectes europeus
de gran abast als quals la Unió Europea
destinarà 1.000 milions d’euros en deu
anys. Ho farà a través del programa
‘Flagship’ del pla de Tecnologia Emer-
gent Futura (FET) de la UE, on s’em-
marca el projecte Graphene-CA (Acció
de Coordinació Graphene 2011; www.
graphene-flagship.eu), una iniciativa
pilot posada en marxa el passat dia 1
de maig. El seu objectiu és gestar una
proposta de recerca que s’anomenarà
‘Graphene-driven revolutions in ICT
and beyond’ (Revolucions generades
pel grafè en les TIC i més enllà), s’iden-
tificarà com a ‘Graphene’ i es presen-
tarà el 2012 a la CE per competir i ser
seleccionada com una de les dues ini-
ciatives del programa ‘Flagship’ que es
promouran el 2013.
Al capdavant de Graphene-CA hi ha un
consorci de nou socis coordinat per la
Universitat Tecnològica de Chalmers,
a Suècia, que inclou la Universitat de
Manchester, la de Lancaster i Cam-
bridge, al Regne Unit, l’Institut Català
de Nanotecnologia, a Espanya, el Con-
sell d’Investigació Nacional Italià, la
Fundació de Ciència Europea, l’AMO
GmbH, a Alemanya, i la corporació
Nokia. Compta amb un consell con-
sultiu format per quatre Premis Nobel
de Física: André Geim i Konstantin No-
voselov (Universitat de Manchester),
Albert Fert (THALES/CNRS) i Klaus
von Klitzing (Institut Max Planck),
acompanyats per Francisco Guinea
(CSIC, Espanya), Luigi Colombo (Texas
Instruments, USA) i Byung Hee Hong
(Universitat SKKU, Corea), aquests dos
darrers científics, pioners en la produc-
ció en massa i desenvolupament de
productes basats en grafè.
L’objectiu de la futura iniciativa ‘Graphe-
ne’ del programa ‘Flagship’ és la conso-
lidació d’una gran comunitat europea
de recerca, focalitzada i interdisciplinar
(actualment ja incorpora a uns 140
grups de recerca, que representen 80
col·laboradors acadèmics i industrials
del 21 països europeus), que actuï com
a incubadora de les noves branques de
desenvolupament de les aplicacions
TIC. L’objectiu és assegurar que les in-
dústries europees juguin un paper molt
important en aquest canvi radical de
tecnologia al llarg dels propers 10 anys,
atès que només la transferència efecti-
va de coneixement i tecnologia al sector
privat farà possible el desenvolupament
del producte i la seva producció.
I
PPrimer circuit integrat de grafè d'IBM.
26
mirador
icn té La cLau de La nanodimensió a recerca en nanotecno-
logia a Catalunya comp-
ta amb una institució
d’avantguarda en la in-
vestigació de les infinites possibilitats de
la nanodimensió. Es tracta de l’Institut
Catala de Nanotecnologia (ICN), creat
el 2003 com a fundació privada sense
ànim de lucre. El 2005 va iniciar l’ac-
tivitat investigadora en nanociències i
nanotecnologia dins la xarxa de Centres
de Recerca de la Generalitat de Catalu-
nya i el 2006 va passar a formar part del
Centre d’Investigació en Nanociències i
Nanotecnologia CIN2 (ICN-CSIC), junta-
ment amb el Consell Superior d’Inves-
tigacions Científiques. Actualment, el
50% de les més de 100 persones que hi
treballen són d’origen estranger.
Els seus grups de recerca abasten una
gran diversitat d’àmbits, des de la teo-
ria de transport de variables d’estat, la
manipulació i espectroscòpia atòmica,
l’estudi de les propietats físiques de les
nanoestructures (nanoelectrònica, es-
pintrònica, nanofotònica, nanofonònica i
nanomagnetisme), fins a la síntesi i fun-
cionalització de nanopartícules, l’encap-
sulat d’agents químics i el desenvolupa-
ment de nanosensors i nanobiosensors.
Amb l’objectiu de portar la nanotecno-
logia a la indústria i a la societat, també
desenvolupa mètodes de producció i
anàlisi de productes nano, creant opor-
tunitats de comercialització i oferint for-
mació a investigadors i tècnics.
Pel que fa a l’activitat investigadora en
grafè, l’ICN està involucrat en la creació
d’una xarxa estatal, el Programa Gra-
feno Español, i també en l’acció pilot
europea ‘Graphene-CA’. El seu posicio-
nament s’empara en alguns dels cientí-
fics més importants del món en aquest
àmbit, com ara el grup de A. Bachtold,
centrat en la recerca de les oscil·lacions
mecàniques dels nanotubs de carbo-
ni suspesos, funcionant en règim de
transistor amb un electró, i demostrant
el fort acoblament electromecànic del
sistema.
Recentment també ha fabricat oscil-
ladors de grafè del més alt factor de
qualitat assolit fins ara, fet que obre
perspectives d’aplicacions derivades
de la detecció de massa a nivell atòmic
o de la mida de forces ultrasensibles.
A més, l’ICN ha començat a investigar
propietats de grafè nanoestructurat o
fabricació de cristalls fonònics, el poten-
cial del grafè en espintrònica, així com
la funcionalizatció química, amb pers-
pectives d’aplicació en camps com ara
la biotecnologia i la medicina.
L
trial i a baix cost. Tot i això, com que
les pantalles tàctils actuals dels telè-
fons intel·ligents i les tabletes es fan
a base d’òxid d’indi i estany, material
escàs, car i contaminant, cal preveure
que el grafè té moltes possibilitats de
posicionar-se en el mercat. Un exem-
ple clar de les seves potencialitats és
el prototip de pantalla transparent i fle-
xible creat l’any passat per Samsung a
partir d’una làmina de grafè de 63 cm
de llarg. És només una pista, però molt
significativa de les engrescadores pers-
pectives que ofereix el grafè, raó per la
qual s’està intentant per tots els mit-
Jordi PascualDirector de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN)
Stephan RocheInvestigador de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN) i del CN2 (Centre d’Investigació en Nanociències i Nanotecnologia)Professor ICREAMembre del Graphene CA
jans d’aconseguir optimitzar el procés
d’obtenció de làmines mitjançant des-
envolupament de síntesi epitaxial o per
catàlisi química. En aquest sentit, els
investigadors estan estudiant procedi-
ments com ara la transferència de fulls
de grafè des del grafit (exfoliació) o la
grafitització tèrmica de la superfície del
carbur de silici.
El futur dels dispositius de grafè de-
pendrà també del desenvolupament
d’un material similar, el silicè. Inves-
tigadors de l’Institut Japonès de Ci-
ència i Tecnologia Avançada (JAIST)
han aconseguit darrerament obtenir
làmines de silici d’un àtom de gruix de
recobriment d’un suport ceràmic. Ara
caldrà veure si les propietats de con-
ducció elèctrica, duresa, transparència
i flexibilitat milloren les prestacions del
grafè i, sobre tot, si serà més fàcil obte-
nir-lo a escala industrial.
27
es principals novetats
del nou decret, que con·
templa 5 annexes (RTV,
Telefonia i banda ampla,
Infraestructures, Inspecció tècnica i
Llar digital) són les següents.
1. Incorpora la fibra òptica.
2. Distribució interior de l’habitatge
amb cablejat estructurat per a tele·
fonia i banda ampla.
3. Consulta als operadors amb la fina·
litat d’adaptar el projecte ICT al des·
plegament dels operadors a la zona.
4. Annex de manteniment (edificis de
més de 30 anys).
5. Annex recomanat de ‘Llar digital’
(Direcció obra).
6. Manual d’usuari.
Consulta operadors (Article 8)La consulta té dos objectius:
1. Adequar la ICT a l’escenari de des·
plegament de xarxes a la zona.
2. Ubicació de l’arqueta.
El resultat de la consulta no afecta
al disseny ni al dimensionat dels ele·
ments de la infraestructura. Únicament
s’aplicarà a la instal·lació o no de les
xarxes interiors.
Per ‘Ordre ministerial’ es regularà el
procediment per normalitzar l’intercan·
vi d’informació entre el projectista i els
operadors.
1. En el moment d’inici de les obres,
coincidint amb l’acta de replanteig.
2. Procediment electrònic de la consulta.
3. Resposta operador 30 dies.
4. El resultat es reflectirà en l’acta de
replanteig.
5. Modificació del projecte si procedeix
(o annex).
El passat 1 d’abril es va publicar al BOE, el ‘Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior de les edificacions’, que substitueix el 401/2003. Per bé que els projectes iniciats a partir d’ara poden fer-se en base al nou decret, no s’està obligat a prendre’l en consideració fins a partir de l’1 d’octubre del 2011. A més, els projectes ja realitzats podran adaptar-se total o parcialment, d’acord amb el promotor, incorporant la fibra òptica i adaptant l’interior de l’habitatge amb les preses previstes (veure Annex III).
LA nOVA ICTReial Decret 346/2011 d’11 de març
LProjecte tècnic (Article 9)Parla en primer lloc del ‘Projecte tècnic
original’ on es descriuen i es projecten
els elements que composen la instal·
lació, la seva ubicació i dimensions, i
les xarxes que formen part de la ICT,
d’acord amb la presècia dels operadors
a la zona.
I posteriorment, del ‘Projecte tècnic
executiu’ que tindrà en compte el resul·
tat de la consulta als operadors.
En el cas de no haver·hi resposta per
part dels operadors, el projecte incor·
porarà la instal·lació de fibra òptica i el
coaxial de banda ampla únicament a les
poblacions on hi hagi desplegament.
Verificació del Projecte tècnic (Article 9)Es presumirà que el projecte tècnic
compleix el reglament i altres norma·
tives d’aplicació, quan hagi estat verifi·
cat per una entitat verificadora.
Les entitats verificadores hauran de
ser acreditades per l’EnAC (Entitat
nacional d’Acreditació). Hauran de ser
independents, disposar del personal
necessari, seguir un procediment de
verificació i tenir una assegurança de
responsabilitat civil.
Està previst que els Col·legits profes·
sionals d’Enginyers de Telecomunica·
ció puguin acreditar·se com a entitats
verificadores.
Execució del Projecte tècnic (Article 10)En l’inici de les obres, s’ha de fer l’acta de
replanteig, amb declaració expressa de
la validesa del projecte original, o si s’ha
d’actualitzar. A més, ha d’incloure una
referència als resultats de la consulta als
operadors, i abans de 15 dies s’ha d’en·
28
mirador
tregar electrònicament a l’Administració.
Al final de les obres s’ha de fer el
butlletí de la instal·lació i la certificació
(quan correspongui). El director d’obra
(quan correspongui) o l’empresa instal·
ladora entregaran el ‘Manual d’usuari’
per cada propietari, amb les funcionali·
tats que ofereix la ICT.
Conservació ICT i Inspecció tècnica d’edificis (Article 13)Per facilitar la ITE (Inspecció Tècnica
Edificació) en matèria d’instal·lacions
de telecomunicacions, s’inclou un pro·
tocol de proves orientatiu en l’Annex IV.
Llar digital (Article 14)Amb la finalitat d’impulsar la implan·
tació del concepte de ‘Llar digital’, en
l’Annex V s’inclou una classificació dels
habitatges en funció dels equipaments
i tecnologies de què estan dotats.
Aquesta classificació s’aplicarà a
aquells edificis en què el habitatges, per
decisió del promotor, incorporin les fun·
cionalitats de la ‘Llar digital’.
En tots els projectes que incorporin
les funcionalitats de la ‘Llar digital’, serà
obligatòria la direcció d’obra amb inde·
pendència del nombre d’habitatges.
Descripció dels annexes
A) Annex I (RTV)
Al igual que en el decret 401 es preveu
la captació i distribució RTV terrestre i
la distribució de RTV satèl·lit. És a dir,
que la instal·lació s’ha de fer en FI (Fre·
qüència Intermitja), però no es obliga·
tòria la instal·lació dels elements de
captació i amplificació de satèl·lit.
Es preveu així mateix la instal·lació
de dos cables fins a cada PAU, i es pre·
veu, a diferència de l’anterior decret,
una presa en cada estança.
On sí que hi ha canvis és en les carac·
terístiques de l’element de capçalera, on:
1. A la sortida de la capçalera, la diferèn·
cia de nivell entre canals de la mateixa
naturalesa no serà superior a 3 dB.
2. Queda limitat l’ús de qualsevol tipus
de central amplificadora de banda
ampla a les edificacions en què el
nombre de preses sigui inferior a 30.
Es permetrà si es >30 i si els equips
garanteixen que, entre canals de la
mateixa banda, la diferència de ni·
vell, en la sortida de la capçalera, és
inferior a 3 dB. En el cas que sigui
necessària l’equalització, la toleràn·
cia de 3dB s’aplicarà sobre la matei·
xa (només per a serveis de TV).
B) Annex II (STDP i Banda ampla)
D’acord amb la nova normativa es farà
la instal·lació de la xarxa d’aquells ope·
radors de telefonia i de banda ampla
que disposin o tinguin planificat des·
plegar·la fins al nostre edifici (consulta
operadors).
1. La xarxa de distribució i dispersió
és única per a cada tecnologia d’ac·
cés, amb independència del nom·
bre d’operadors que la utilitzin per
prestar servei a l’edifici. Tecnologies
d’accés:
a) Parells trenats (UTP) o parells.
b) Fibra òptica.
c) Cable coaxial.
2. La xarxa interior d’usuari està for·
mada per cables de parells trenats,
cables coaxials (quan existeixin) i
altres elements que transcorren per
l’interior de cada domicili d’usuari,
suportant els serveis de telefonia
disponible al públic i de telecomuni·
cacions de banda ampla.
La previsió de demanda i posterior di·
mensionat de cadascuna de les xarxes
dins l’edifici es farà de forma particu·
lar per a cadascuna de les tecnologies
d’accés basades en:
a) Xarxes de cables de parells trenats.
b) Xarxes de cables de parells.
c) Xarxes de cables coaxials.
d) Xarxes de cables de fibra òptica.
Si hi ha els operadors de servei per
cada tecnologia es fa la previsió de la
demanda (Figura 1), i si no, es deixen
les canalitzacions necessàries, d’acord
amb Annex III.
En el cas concret de la fibra òptica, els re·
quisits tècnics de les Xarxes de distribu·
ció (Figura 2) i dispersió (Figura 3) són:
1. Atenuació recomanada <1,55 dB.
Màxima <2 dB.
2. Fibra monomode del tipus G·657
(insensible a curvatures).
3. Cable escomesa individual de 2 fibres
òptiques (verda i vermella).
4. Connectors SC/APC.
5. Cable multifibra per a distribució
vertical fins a 48 fibres.
C) Annex III (Infraestructures mínimes)
1. Arqueta d‘entrada.
N� Habitatges tba+stDP ReseRva tOtaL
< 20 400 400 600
21 a 100 600 600 800
> 100 800 700 820
2. Canalització externa: tubs 63 mm de
diàmetre.
N� Habitatges tba+stDP ReseRva tOtaL
Fins 4 2 1 3
5 a 20 2 2 4
21 a 40 3 2 5
> 40 4 2 6
3. Canalització enllaç inferior: tubs 40
ó 63 mm de diàmetre amb un 50%
d’ocupació màxima.
N� Habitatges tba+stDP ReseRva tOtaL
Fins 4 2 1 3
5 a 20 2 2 4
21 a 40 3 2 5
> 40 4 2 6
4. Canalització enllaç superior: 2 tubs
de 40 mm de diàmetre.
5. Recintes instal·lacions de telecomu·
nicació.
N� Habitatges al am F
Fins 20 2000 1000 500
21 a 30 2000 1500 500
31 a 45 2000 2000 500
> 45 2300 2000 2000
29
En el cas de RITU:
N� Habitatges al am F
Fins 10 2000 1000 500
11 a 20 2000 1500 500
> 20 2300 2000 2000
6. Canalització principal: tubs 50 mm
de diàmetre amb un 50% d’ocupa·
ció màxima.
N�Habitat-
gesRtv
UtP o CableParells
Coaxial Fibra Reserva tOtaL
Fins 10 1 1 1 1 1 5
11 a 20 1 450 2 1 1 6
21 a 30 1 500 1 1 2 7
> 30 1
1 cada 20 PAU (UTP)
2 (cable parells)
1 11 cada 15 PAU
7. Registres secundaris.
N� Habitatges PaU/Planta al am P
Fins 20 3 450 450 150
Fins 5 plantes 4 450 450 150
21 a 30 > 3 500 700 150
> 30 550 1000 150
8. Canalització secundària.
UtP/C. Parells/Fibra tba Coaxial Rtv tOtaL
1 1 1 3
teCNOLOgia esCOMesa HabitatgesLOCaLs eN eDiFiCis D'Habitatges LOCaLs eN eDiFiCis COMeRCiaLs O D'OFiCiNes estaNCes
COMUNes*DistRibUÏt eN PLaNta NO DistRibUÏt DistRibUÏt eN PLaNta NO DistRibUÏt
Parells trenatsCable no apantallat 4 parells
trenats de Clase E (Cat.6) o superior
x 1 x 1 1 x 33 m2 x 2 1 x 33 m2 2
Parells 1 parell de coure x 2 x 3 1 x 33 m2 x 3 3 x 100 m2 2
Coaxials 1 cable coaxial x 1 x 1 1 x 100 m2 x 1 1 x 100 m2 2
Fibra òptica 2 fibres òptiques x 1 x 1 1 x 33 m2 x 2 2 x 100 m2 2
RFigura 1 - Previsió de la demanda.
teCNOLOgia CONFigURaCiÓ CabLe FaCtOR De CORReCCiÓ*
Parells trenats Directa en estrella Cables no apantallat 4 parells trenats de Clase E (Cat. 6) o Superior 1,2
ParellsSegregació als punts de distribució Mànega o mànegues multiparells normalitzades
1,2Directa en estrella. Xarxa fins a 30 parells Cables d'escomesa de 1 o 2 parells
CoaxialsEn estrella. Fins a N=20 PAU N cables coaxials
1En arbe-branca. A partir de 21 PAU 1 cable coaxial
Fibra òpticaExtracció de fibres als punts de distribució Cable o cables multifibra normalitzats
1,2Directa en estrella. Xarxa fins a 15 PAU Cables d'escomesa de 2 fibres
RFigura 2 - Dimensionat de la xarxa de distribució.
9. Registre d’acabament de xarxa.
al/am am/al P
Anvà 500 600 80
Altre element 300 400 300
Altres característiques i alternatives:
a) 2 preses de corrent
b) 2 registres iguals (500 x 300 x 80) +
(500 x 300 x 80)
c) Registres diferenciats (500 x 600 x
80) per SDTP+TBA + (200 x 300 x
60) per RTV
10. Canalització interior i nombre de
preses: tubs de 20 mm de diàmetre
i configuració en estrella. El nombre
de preses és:
eN CaDasCUNa De Les DUes estaNCes PRiNCiPaLs
Nombre Tipus Cable Servei
2 RJ45 UTP Telefonia i banda ampla
1 Coaxial Serveis de TBA
1 Coaxial Serveis de RTV
eN La Resta D'estaNCes, exCePte LavabOs i tRasteRs
Nombre Tipus Cable Serveis
1 RJ45 UTP Telefonia i banda ampla
1 Coaxial Serveis de RTV
D) Annex IV (Inspecció tècnica
d’edificis)
Es vol facilitar la ITE (Inspecció Tècnica
Edificació) en matèria d’instal·lacions
de telecomunicacions. Està previst en
edificis de més de 30 anys (cada 10
anys). S’inclouen 3 seccions:
1. Secció 1. Document que ha de com·
plimentar l’entitat acreditada i que
podrà requerir a la propietat el proto·
col de proves previst en la secció 2.
2. Secció 2. Protocol de proves que ha
de fer l’empresa instal·ladora de te·
lecomunicacions per encàrrec de la
propietat.
3. Secció 3. Models de documentació si
s’ha d’actualitzar o renovar la instal·
lació, a requeriment de la propietat o
com a resultat de la ITE. Hi ha dos
models en funció de si es fa per part
de l’empresa instal·ladora de teleco·
municacions, o per part d’un Engi·
nyer/tècnic Telecomunicació.
E) Annex V (Llar digital)
La ‘Llar digital’ és el lloc on, mitjançant
la convergència d’infraestructures, equi·
paments i serveis, són ateses les neces·
30
mirador
Joan Mª RibesCol·legiat/Associat 704
sitats dels seus habitants en matèria
de confort, seguretat, estalvi energètic,
comunicació i accés a continguts multi·
mèdia, teletreball, formació i oci.
Infraestructures i equipaments neces·
saris:
1. Línia de banda ampla.
2. Xarxes domèstiques d’interconnexió.
a) Xarxa d’àrea local.
b) Xarxa de gestió, control i seguretat.
3. Passarel·la residencial que integra
les xarxes domèstiques i les connec·
ta amb l’exterior.
Grups de serveis de la ‘Llar digital’:
1. Comunicacions (telefonia, banda am·
pla, xarxa d’àrea local...)
2. Eficiència energètica (gestió dispo·
sitius elèctrics, il·luminació, con·
sums... )
3. Seguretat (alarmes tècniques, d’in·
trusió, control accessos...)
4. Control de l’entorn (climatització, au·
tomatització persianes, escenes...)
5. Accés interactiu continguts multi·
mèdia (teleassistència, vídeoconfe·
rencia...)
6. Oci i entreteniment (ràdio, TDT,
VOD, IPTV, jocs, música...)
La gestió i control s’han de poder efec·
tuar des de fora de l’habitatge.
Equipaments de la ‘Llar digital’:
1. Xarxa d’àrea local ampliada. Ha d’in·
cloure la passarel·la residencial.
2. Xarxa de gestió, control i segure·
tat. Es posarà una caixa on s’acaba
la xarxa al costat de la presa on es
connectarà la passarel·la.
3. S’ha de contemplar la canalització i
el cablejat del vídeoporter a través
del PAU.
4. Dotar de les infraestructures neces·
sàries per l’eficiència energètica.
5. La xarxa de gestió, control i segu·
retat ha d’estar connectada per un
conducte amb el PAU i el quadre
elèctric.
nivells de la ‘Llar digital’:
1. Tres nivells: alt, mitjà i bàsic.
2. Per a cadascun dels nivells s’ha de
disposar d’un nombre mínim de ser·
veis i cobrir totes les àrees o grups
de serveis.
3. Els serveis tenen diferents funciona·
litats que es ponderen. D’aquí s’obté
un barem que puntua el servei.
teCNOLOgia CONFigURaCiÓ PUNt De DistRibUCiÓ CabLe
Parells trenats Directa en estrellaDirecte. S'emmagatzemen els bucles dels parells de cable de RESERVA amb
longitud suficient per a arribar fins al PAU m�s allunyat de la plantaCable no apantallat 4 parells trenats
de Clase E (Cat. 6) o superior
Parells
Segregació als punts de distribució Regletes de connexió
Cables d'escomesa de 1 ó 2 parells
Directa en estrella. Xarxa fins a 30 parells Directe
Coaxials
En estrella. Fins a N=20 PAU Directe
1 cable coaxial
En arbe-branca. A partir de 21 PAU Derivador amb el n� m�s redu�t possible de sortides
Fibra òptica
Extracció de fibres als punts de distribucióCaixes de degregació (empalmes de les FO de Distribució i escomesa).
Emmagatzement de bucle de FO per a poder reconfigurar les connexions entre les FO (tallar i empalmar o connectar)
Cables d'escomesa de 2 fibres
Directa en estrella. Xarxa fins a 15 PAUDirecte. Caixes de segregació amb els bucles de les fibres òptiques de RESERVA
amb longitud suficient per a arribar al PAU m�s allunyat de la planta
RFigura 3 - Dimensionat de la xarxa de dispersió.
RGràfic 1 - Registre d’acabament de xarxa.
31
nternet se enfrenta
al reto de desencor-
setar su crecimiento,
sujeto hasta ahora a
los límites que le im-
pone IPv4, que desde hace tiempo se
intentan soslayar mediante el recurso
a la popular tecnología NAT (sigla an-
glosajona de ‘Traducción de Dirección
de Red’), resumida en el procedimien-
to de acceso a Internet de múltiples
ordenadores o redes privadas, usando
una sola dirección pública. El retra-
so que padece por ello el proceso de
transición inevitable hacia el nuevo
protocolo IPv6 supone no sólo un gra-
ve contratiempo en el despliegue de
mayor ancho de banda, sino también
un lastre en la puesta en servicio de
nuevas aplicaciones que demandan
una mayor velocidad y capacidad de
acceso, lo que equivale a una consi-
derable pérdida de oportunidades en
innovación y negocio.
Ante este escenario, el despliegue de
IPv6 se perfila como el habilitador de
la innovación que se requiere en la
Red, dado que permite recuperar su
paradigma inicial de comunicación
segura extremo-a-extremo. Asimismo,
IPv6 disminuye drásticamente el coste
del desarrollo de aplicaciones, aunque
su despliegue generará una creciente
demanda de ingenieros cualificados.
A todo ello se añaden unas enormes
expectativas de desarrollo de nuevas
aplicaciones y servicios, que suponen
en conjunto el mayor estímulo e incen-
tivo. Algunas de las más destacadas se
resumen a continuación.
La lenta pero imparable transición de la versión 4 del protocolo IP hacia la nueva IPv6 abre una nueva era de Internet, caracterizada por un número casi ilimitado de direcciones web disponibles, y sustentada en el sinfín ventajas que aportará a la comunidad internauta. Se resumen aquí algunas de las múltiples opciones de negocio que ofrece IPv6, empezando por la rebaja del coste de desarrollo de aplicaciones.
Innovación y negocio con IPv6
ISensores y actuadoresLos sensores y actuadores son disposi-
tivos que se han incorporado reciente-
mente al mundo IP, pues anteriormente
utilizaban protocolos propietarios. IETF
ha desarrollado el protocolo 6LOWPAN,
que tan sólo utiliza IPv6 (por el aho-
rro energético que supone). Permite
que diminutos sensores y actuadores
sin conexión a red eléctrica utilicen
comunicaciones inalámbricas, con un
consumo tan reducido que las baterías
pueden duran varios años, o incluso
recargarse automáticamente con la
luz ambiente mediante pequeñas mi-
crocélulas solares, movimiento, etc. El
uso exclusivo en este caso de sólo-IPv6
se debe también a las características
de autoconfiguración, el número de di-
recciones y la posibilidad de seguridad
extremo-a-extremo.
No es exagerado pensar que en un fu-
turo próximo cualquier objeto de nues-
tro alrededor pueda llegar a disponer
de sensor, y sea por cuestiones de
seguridad, de control energético o de
otro tipo que ni cabe imaginar aún. Es
lo que se ya se conoce como ‘Internet
de las Cosas’ (IoT).
Gestión de ‘utilities’ (SmartGrids)Uno de los graves problemas a los que
nos enfrentamos, además del ahorro
energético, es el adecuado aprovecha-
miento de todas las fuentes de ener-
gía, y especialmente las renovables.
Utilizando tecnologías relacionadas
con IPv6, como 6LOWPAN, así como
conceptos de redes de sensores, tam-
bién es posible impactar en el ahorro
energético. Fuentes renovables como la
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
00
01
: 00
00
11
01
10
1
11000:10101100000
10
00
0:1
11
11
11
00
0
00 0 0 0 1 :
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 20
01
:
0D
B8
:
AC
10
:FE01 :0000
:0
00
0
:0
00
0
:0
0
00
32
EMPRESA I SOCIETAT
solar y eólica, aportan energía a la red
eléctrica de un modo no constante, lo
que implica la eventualidad de alcanzar
picos de saturación de red, que en al-
gunos casos pueden llegar a dañarla.
Para mitigarlos, se hace indispensable
un control granular y automatizado de
las fuentes de energía localizados en
miles de puntos de la red. Además, se
hace preciso también monitorizar con-
tinuamente los consumos en cada pun-
to de la red. Esto también es aplicable
en gran medida a otros tipos de redes
no sólo de energía eléctrica, sino de
aprovisionamiento de gas, agua, etc.
Domótica/InmóticaLa domótica y tecnologías afines o aso-
ciadas están disponibles desde hace
años pero no han logrado una acepta-
ble implantación comercial. Una de las
razones de su escasa penetración es
sin duda que no ha fortalecido su vín-
culo con Internet, sino que ha utilizado
otros medios de conexión, como mó-
dems, enlaces de radio telefonía celu-
lar, etc. El caso de las centrales de alar-
mas es un buen ejemplo. La ausencia
de integración de estas tecnologías con
Internet ha sido precisamente la falta
de conectividad extremo-a-extremo, es
decir la existencia de NAT en Internet,
cosa que resolvemos con IPv6.
Intelligent Transport SystemsDesde hace varios años, los fabrican-
tes de automóviles han apostado por
unificar los centenares de protocolos
de comunicación entre los diferentes
dispositivos del interior de los vehícu-
los. En uno de los proyectos de alcance
europeo en el que participó Renault se
decidió utilizar IPv6 para homogeneizar
la protocolarización tanto en el interior
del habitáculo como para la comunica-
ción con el exterior, e incluso vehículo
con vehículo. Esta inicitiva demostró
su utilidad tanto para los servicios de
información y entretenimiento como
para incrementar la seguridad vial y
por tanto salvar vidas, gestión automá-
tica de accidentes, supervisión del trá-
fico y del estado de las carreteras, etc.
Monitorización remota y videovigilanciaLos sistemas de monitorización remota
y videovigilancia de edificios, viviendas,
vías férreas, carreteras, etc., son cada
vez más necesarios. Para hacernos una
idea cabal de su utilidad, basta pensar,
por ejemplo, en el número de sensores
alojados en una vía de tren de alta velo-
cidad, o en el de dispositivos del mismo
tipo sensor y actuador incorporados a
cualquiera de los telescopios utilizados
por científicos de todo el mundo.
Comunicaciones Máquina-a-Máquina (M2M)Internet conecta cada vez más má-
quinas que personas. Desde hace
algunos años, existen numerosos dis-
positivos en le mercado que permiten
que aquellos antiguos puertos serie,
por ejemplo en centralitas telefónicas,
obtengan conectividad IP de forma
transparente. Esta tendencia se está
convirtiendo en una realidad para los
fabricantes de todos estos dispositi-
vos y cada vez es más habitual que
quienes se conectan a esas centralitas
telefónicas para su gestión no sean
personas, sino otras máquinas para
realizar una tarea que puede estar
completamente automatizada.
Redes móviles 4G (LTE)La nueva generación de telefonía celu-
lar LTE (‘Long Term Evolution’, popu-
larizada como 4G) se basa exclusiva-
mente en IPv6. Tiene mucho que ver
en este caso el gran inconveniente que
supone la NAT para las redes móviles,
a las que daña del modo siguiente.
Puesto que el uso de NAT obliga al en-
1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
00
01
: 00
00
11
01
10
1
11000:10101100000
10
00
0:1
11
11
11
00
0
0 0 0 0 0 1 :
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:
00 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
1 0 0 0 0 0 0 0 0
00
00
1: 0
00
01
10
11
0
111000:1010110000
01
00
00
:11
11
11
10
0
0 0 0 0 0 0 1 :
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 20
01
:
0D
B8
:
AC
10
:FE01 :0000
:0
00
0
:0
00
0
:0
0
00
33
Alertas de catástrofesCatástrofes como terremotos y tsuna-
mis podrían atenuar sus destructivas
consecuencias mediante el acceso de
los perjudicados a información anti-
cipada sobre su irrupción y eclosión.
Ahora mismo, en la región de Asia Pa-
cífico ya se está llevando a cabo pla-
nes de este tipo por parte de institu-
ciones públicas y utlizando IPv6. Con
su ayuda, se proporciona información
preventiva a los ciudadanos, a través
de redes de banda ancha, incluso con
simples luces y sirenas de aviso que
se pueden conectar a la red del hogar
o de la oficina.
Defensa y orden públicoEs cada vez más habitual que las fuer-
zas de defensa y orden público utilicen
como arma, sistemas de comunica-
ción, de posicionamiento, y un sinfín
de otros dispositivos a modo de PAN
(Personal Area Network), que a su vez
se conecta mediante un único sistema
de acceso a la red del grupo o incluso
mediante Internet, con redes privadas
virtuales, y de nuevo se hace indispen-
sable el uso de IPv6.
Servicios de información y publicidad dinámicosCada vez es más numeroso el parque
de paneles informativos, de señaliza-
ción vial en las ciudades y carreteras,
cuya eficacia podría incrementarse no-
tablemente direccionándolos con IPv6.
Juegos y otras actividades on-lineYa existen algunos fabricantes de con-
solas de juegos que están trabajando
en servicios on-line basados en IPv6,
dados los evidentes beneficios.
Jordi PaletCEO/CTO, Consulintel
vio sostenido (cada 30 segundos), de
paquetes de información denomina-
dos ‘keepalive’, que indican a los NAT
la utilización de recursos (puertos) en
dicha conexión, ello supone un mayor
consumo tanto energético como de an-
cho de banda disponible en los enlaces
de radio. Unos resultados nocivos que
además de perjudicar a los operadores
fastidia también a los fabricantes de
terminales celulares, puesto que com-
piten por ofrecer dispositivos de menor
tamaño y mayor capacidad de carga de
la batería.
‘Cloud computing’, GRIDs y virtualizaciónEn todas estas áreas se trata de com-
partir recursos de diferentes redes y
clientes (servidores). Con IPv6, no
sólo disponemos de direcciones más
que suficientes, sino que además no
existe NAT, a pesar de lo cual se con-
siguen comunicaciones extremo-a-
extremo seguras. En Francia e Italia
ya existen proveedores que utilizan
IPv6 para ‘alquilar’ a los usuarios los
tiempos muertos de sus ordenadores
domésticos y de oficina a modo de
GRIDs. De esta forma los terminales
financian los costes de sus propias co-
nexiones, lo que a su vez genera una
mayor demanda de banda ancha y ne-
gocio para todos los implicados.
Electrodomésticos inteligentesCasi todos los electrodomésticos in-
corporan software y están sujetos a
errores, por lo que disponen también
de sensores que indican el tipo de
fallo o avería. En el supuesto de que
tales dispositivos estuvieran conecta-
dos a Internet, sería muy fácil actua-
lizar o incluso reparar algún fallo del
programa mediante la intervención a
distancia de los propios fabricantes o
incluso de los ISPs, o terceras compa-
ñías, que podrían ofrecer servicios de
mantenimiento preventivo, reposición
automática de repuestos, etc.
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
: 2 0 0 1 :
0D
B8
:
AC
10
:F
E01 :000
0 :
00
00
:
00
00
:0
0 0 0
1 0 0 0 0 0 0 0 0
00
00
1: 0
00
01
10
11
01
11000:101011000001
00
00
:11
11
11
10
00
0 0 0 0 0 1 :
1 0 0 0 0 0 0 0 0
00
00
1: 0
00
01
10
11
01
11000:101011000001
00
00
:11
11
11
10
00
0 0 0 0 0 1 :
1 0 0 0 0 0 0 0 0
00
00
1: 0
00
01
10
11
01
11000:101011000001
00
00
:11
11
11
10
00
0 0 0 0 0 1 :
1 0 0 0 0 0 0 0 0
00
00
1: 0
00
01
10
11
01
11000:101011000001
00
00
:11
11
11
10
00
0 0 0 0 0 1 :
34
EMPRESA I SOCIETAT
es mútues d’asseguran-
ces Sanitas, Adeslas i
FIATC posen a disposició
dels col·legiats/associats
i també dels seus familiars directes,
cobertures molt àmplies a preus prefe-
rents per als diferents serveis de salut.
Les tarifes exclusives per a tots nosal-
tres són les següents:
Salut a bon preu per als ’telecos’
Sanitas, Adeslas i FIATC ens ofereixen una triple opció de pòlissa de salut en condicions molt avantatjoses. Són fruit dels acords signats darrerament pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) amb totes i cadascuna d’aquestes tres mútues d’assegurances, a través de RSM Seguros.
Triple opció d’assegurança mèdica de Sanitas, Adeslass i FIATC
L
Cal dir també que en cas de tenir una
pòlissa anterior amb aquestes tres
companyies, us podeu acollir a les nos-
tres condicions preferents.
Podeu consultar les condicions i co-
bertures en la vostra àrea privada de
www.telecos.cat, entrant en l’apartat
de serveis/ofertes comercials.
Per qualsevol consulta al respecte,
només cal que ens envieu un email a
l’adreça: [email protected] Y
Sanitas
0-2 anys: 35,06 €/mes
3-19 anys: 31,57 €/mes
20-29 anys: 34,50 €/mes
30-44 anys: 39,50 €/mes
45-59 anys: 46,50 €/mes
60-64 anys: 68,00 €/mes
Inclou l’accés a totes les especia-
litats mèdiques i quirúrgiques i a
proves diagnòstiques i mètodes
terapèutics.
Per a l’assegurança dental, no
inclosa en la tarifa anterior, el preu
suplementari és de 2 €/mes.
Adeslas
0-44 anys: 36,50 €/mes
45 a 64 anys: 50,50 €/mes
Més de 64 anys: 68,00 €/mes
A més de les cobertures tant en me-
dicina primària, especialitats i mit-
jans de diagnòstic, com urgències i
hospitalització, s’ofereixen diferents
serveis complementaris, com ara la
psicoteràpia, l’homeopatia, els plans
de prevenció i el ClubAdeslas.
Inclou cobertura Plus Dental i
manté el límit d’edat de contractació
fins als 64 anys.
FIATC
0-2 anys: 35,97 €/mes
3-19 anys: 30,45 €/mes
20-29 anys: 45,86 €/mes
30-44 anys: 52,13 €/mes
45-59 anys: 61,97 €/mes
60-65 anys: 75,86 €/mes
Per a l’assegurança dental, no in-
closa en la tarifa anterior, el preu
suplementari és de 3 €/mes.
Pel que fa al límit d’edat de con-
tractació, és de 76 anys i no té límit
de permanència.
Els serveis exclusius que ofereix
són de dos tipus:
1) Club Salut: acupuntura, homeo-
patia, balneoteràpia, logopèdia…
Tots ells amb unes condicions
de preu especials.
2) Vida sana on-line: permet ac-
cedir a diferents serveis on-line
atesos per especialistes, com
ara consells, prevenció i infor-
mació.
36
ofertes CoMerCIALs I serVeIs
Més informació: www.telecos.cat
37
Per què els enginyers som una espècie tan estranya en les administracions públiques? Com a enginyer, crec que el sector s’hauria d’involucrar molt més en la gestió pública i deixar de jugar el paper de proveïdor o d’espectador per passar a governar el timó. Juguem a preguntar-nos com seria una societat dirigida per enginyers?
Com és l’endemàd’un càrrec públic?
e la mateixa manera
que quan es nome-
nen els càrrecs pú-
blics després d’una
alternança política,
no es fa perquè aquests siguin les per-
sones més ben preparades per ocu-
par-los (per molt que algú gosi a parlar
del govern dels millors), quan hi ha
un nou canvi de govern i aquests són
cessats, tampoc es fa necessàriament
perquè la feina que han estat desenvo-
lupant hagi estat dolenta del tot.
D
Aquesta és probablement la idea que
més em va venir al cap la setmana del
meu cessament, si bé també és cert
que amb les eleccions tenia ja la sen-
sació d’etapa feta i acabada.
Quan comences ets molt conscient
del motiu pel qual ocupes la cadira
(confiança política i en el millor dels
casos un cert perfil de professional
competent en la matèria) però també
és veritat que a mida que va passant
el temps, poc a poc comences a creu-
re que no hi ha ningú més ben prepa-
rat per ocupar aquest lloc, i aquest és,
precisament, el moment en el que cal
buscar nous reptes.
no és que tingués mai la sensació
d’haver nascut per ocupar la secretaria
de Telecomunicacions i societat de la
Informació o abans la direcció gerèn-
cia del Centre de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informació, però
com en tot, la gestió dels tempos és
molt important i cal identificar a temps
els finals d’etapa. He fet el que volia
fer, com ho volia fer i per descomptat
que han quedat coses pendents, però
no n’hi ha sempre alguna per acabar?
Precisament la gràcia és deixar-ne, al
menys una per fer, que qui vingui al
darrera tingui l’oportunitat d’aportar el
seu valor.
I no és tan important haver estat un
bon càrrec públic, sinó arribar a ser un
bon ex-càrrec públic, que al cap i a la
fi, és el que acabaré sent més temps al
llarg de tota la meva vida, espero.
Jo sempre he militat en l’independen-
tisme, polític i no polític, parlamentari
i extraparlamentari, però mai he tingut
la vocació ni se m’ha passat pel cap de-
dicar-me a la política professionalment.
de fet considero que tots en som de
polítics, fins i tot aquells que en par-
len malament, però el fet és que l’ofe-
riment que se’m va fer en el seu mo-
ment quan treballava a General electric
d’incorporar-me al govern catalanista i
d’esquerres em va donar l’oportunitat
de tornar a establir-me a casa d’una
manera permanent, sense tant anar
amunt i avall, em va permetre apren-
dre, i a més, servir al meu país i a la
seva gent, tornant a la societat una part
del que la societat havia invertit en mi.
no sé si vaig acceptar el repte per in-
consciència o per desconeixement. em
va ajudar no saber res del sector de les
TIC a Catalunya, ni del sector públic.
Això em va permetre qüestionar-ho tot
i pensar les coses d’una manera una
mica diferent.
He fet el millor que sé fer, que és tre-
ballar, i ho he fet amb il·lusió. m’he di-
vertit, molt, i he après també molt. He
tingut el privilegi durant 7 anys de
tenir cada dia de les 8 del matí
a les 8 de la nit les perso-
nes que més en saben de
tot, explicant-me el que
estaven fent i el perquè
ho estaven fent.
38
‘Inter nos’
Governar és fàcil. Cal saber escoltar
tothom, cal saber el model de país que
vols construir, cal el suport i confian-
ça dels teus caps, i cal tenir un equip
potent, honest, treballador i motivat. Jo
he tingut la sort de tenir tot això, de di-
vertir-me i d’aprendre... i a més a més,
m’han pagat i tot per fer-ho!!!
es parla moltes vegades del sou dels
càrrecs públics. Jo crec que els càrrec
públics estan molt ben pagats. és cert
que al sector privat feines semblants
estan molt més ben remunerades,
però també és molt cert que la majoria
de la gent té sous molt més baixos.
Com en tots els col·lectius he trobat
gent de tota manera i de tota mida.
Bons, mediocres i dolents. Gent que
mesura el seu poder més per la capa-
citat de bloqueig que no pas per la ca-
pacitat de facilitació. Gent que escolta
i aprèn amb tu, i gent que no escolta i
de la que no val la pena aprendre’n res.
He trobat moltes persones que han fet
de la crítica a la classe política un es-
port de lleure. Val a dir que la política
és l’instrument de les classes treballa-
dores per governar; les classes pode-
roses ja tenen els diners i la influència
per a fer-ho. Per tant, és molt impor-
tant ser conscients que si la política
no funciona perjudica molt més a l’es-
querra que no pas a la dreta. Per altra
banda seria bo que molts dels que la
critiquen, fessin una passa
endavant, fent seva la frase
de Joan Fuster: “la política,
la fas o te la fan”.
Com a enginyer, crec que el
sector s’hauria d’involucrar
molt més en la gestió pública, i
deixar de jugar el paper de prove-
ïdor o d’espectador per passar a go-
vernar el timó.
l’altre dia feia un cafè amb un amic i
company del sector i em deia que els
polítics d’esquerres eren funcionaris, i
els polítics de dretes eren empresaris,
de manera que en acabar la seva tasca
al servei públic tenien, tots, les seves
vies diferents de retorn assegurades.
els enginyers, de dretes i d’esquerres,
ho tenim una mica més complicat. no-
més aquest pot ser el motiu que faci
que siguem una espècie tan estranya
en les administracions públiques. Ju-
guem a preguntar-nos com seria una
societat dirigida per enginyers?
si no ets funcionari, mentre ets al sec-
tor públic no acumules antiguitat, els
cessaments són acomiadaments a
precari (sense indemnització), ara tot
just tens dret a l’atur com qualsevol
treballador, les incompatibilitats et li-
miten sense que siguin compensades
econòmicament... el panorama no és
massa positiu, especialment si a part
de la legalitat un dóna importància a
l’ètica, l’estètica i la moral.
el sistema no està pensat
per actors que des del
sector privat saltin al
sector públic una
temporada i des-
prés retornin al
sector privat. so-
vint és molt més
fàcil la recol-
locació al sec-
tor públic en un
Jordi BoschCol·legiat/Associat 1.308Exsecretari de Telecomunicacions i Societat de la Infomació de la Generalitat
racó, apartat, en algun organisme peri-
fèric, que no pas buscar un nou repte
al sector privat.
de tota manera des del primer dia que
treballo en nous projectes i en noves
idees i he tornat a recuperar la gestió
del meu propi temps. l’actitud és im-
portant, i el suport dels amics i com-
panys també ho és, i molt. mentre es-
pero un nou projecte professional, he
trobat la manera de fer i desfer, anar i
venir, divertir-me i construir nous pro-
jectes. Tot això, fent de freelance i grà-
cies als qui us esteu deixant il·lusionar.
sigui com sigui és un mal negoci. de
fet jo mai us recomanaria que prengu-
éssiu el camí que vaig gosar encarri-
lar ara fa 7 anys. Però amb la mateixa
seguretat i contundència amb que us
dic això, també us haig de dir, que si
pogués tornar enrere i tornar a rebre
la trucada que vaig rebre mentre era a
Bangalore ara fa ja 7 anys, sense dub-
tar-ho, tornaria a dir que sí.
39
La mejor fiestauniversitaria
el pasado 8 de abril los estudiantes de la etsetB celebraron por todo lo alto la 34 edición de la telecogresca, un añejo y magno jolgorio musical que ya es un clásico de la tradición festiva de la comunidad universitaria catalana.
Telecogresca’2011 convoca 10.000 asistentes
El cartel de la Telecogres-
ca’2011 combinaba ar-
tistas de primera línea
como los delinqüentes,
mishima o conocidos dJs del ambien-
te barcelonés (Albert neve y Javi mula)
con grupos emergentes como Bongo
Botrako o Pol 3.14, que se dieron cita en
el sot del migdia (montjuïc) ante 10.000
jóvenes ávidos de ‘gresca’. la noche
comenzó con Pere Farrero, un dj de la
casa que acabó siendo aclamado por el
público, y mal Trago, ganadores de la
tercera edición del concurso engresca’t,
premiado con la actuación en la Teleco-
gresca y también con la grabación de
un disco por cortesía de la discográfica
Casafont Records. el festival continuó
con Javi mula en la parte electrónica,
que sustituyó a Wally lopez, ausente
por motivos de salud, y que cumplió
ampliamente con las expectativas. en
ese instante sonaban en el otro esce-
nario unos mishima en plena forma
(justo un mes antes habían estado en
el Palau de la música haciendo un ‘sold
out’), que consiguieron dejar sin aliento
a la multitud congregada a la fiesta, que
en su parte electrónica fue un ‘nonstop’
que dio paso al dj Albert neve ante un
público ansioso de verlo en acción. A
eso de la medianoche ya estaban ac-
tuando unos pletóricos delinqüentes,
que se presentaron en formato acústi-
co compartido con Tomasito, que con
su rumba llevó la fiesta a su momento
álgido. era la actuación más esperada y
el público enloqueció.
Ya en la recta final apareció Buffet li-
bre, que cerró la sesión en el escenario
de los dJs, mientras en el principal se
sucedían los Pol 3.14, que dieron un
respiro a un público frenético momen-
tos antes de aparecer los encargados
del fin de fiesta, unos Bongo Botrako
muy prometedores. Y que no defrauda-
ron a nadie, puesto que supieron agitar
de nuevo a la multitud con su rumba
de Tarragona y elevaron así a la máxi-
ma expresión ese entusiasmo que nos
dejó a todos tan buen sabor de boca.
el resumen del resultado global, tradu-
cido en 10.000 personas disfrutando de
una noche increíble y en un ambiente
inmejorable, resulta tan sumamente
alentador para los organizadores de la
Asociación Cultural Telecogresca, que
compensa con creces el duro trabajo
que supone lidiar con tantos y tan va-
riados inconvenientes como plantea el
reto de llevar cabo cada una de las edi-
ciones. Y es que tenemos que cumplir
todas y cada una de las normativas que
van surgiendo a nuestro paso y que ha-
cen de una fiesta organizada por unos
simples estudiantes, un enorme laberin-
to aún más complejo que un gran festi-
val. Por todo ello, nos vemos en la obli-
gación de expresar nuestro desamparo
frente a tantos entes públicos como in-
tervienen en la tramitación de permisos
y anunciar que a partir de ahora nuestro
objetivo primordial será la consecución
de una catalogación por parte de la Ge-
neralitat para proteger los rasgos que
creemos fundamentales de esta fiesta,
en cuanto a formato y localización.
Anxo ArmadaPresidente A.C. Telecogresca
40
calIdoscopI
Nova targeta Visa exclusiva
Gaudexi de tot un món de nousavantatges
La seva targeta Visa totalmentgratuïta amb una imatge dinàmica imoderna, amb la qual podràdisposar de molts avantatges:
• Sense quotes anuals
• Crèdit mensual de 1.000 eurosampliables
• Assegurança d'accidents gratuïta fins a120.000 euros
• Magnífics regals només per usar-la enseves compres
Sol·liciti ara la seva targeta Visa(1)
gratuïta al 902 383 666.
i aquestfantàstic rellotgede regal(2)
Saba
dellA
tlánt
ico
i Sab
adel
lSol
bank
són
mar
ques
regi
stra
des
de B
anc
de S
abad
ell,
S. A
.
(1) La concessió de la targeta Visa exclusiva del seu col·lectiu està condicionada a les comprovacions i a l'anàlisi de risc que el banc consideri a cada moment. La targeta Visa estarà semprevinculada a un compte SabadellAtlántico, Banco Herrero o Solbank. En el cas de no disposar prèviament d'un compte a alguna d'aquestes entitats, s'obrirà en el moment de la concessió de latargeta.
(2) En el cas d'esgotar-se el regal, aquest se substituirà per un altre de similars característiques i d'igual o major valor. El regal es lliurarà només en els casos que la sol·licitud hagi estatacceptada i en el termini màxim de deu dies una vegada el titular hagi recollit la targeta.
OFERTA PER A:
emporti's
Comunicacions informàtiques i de dadesAutor: William Stallings Editorial: Fundació Torrens-Ibern
manual organitzat en sis parts, la primera de les quals fa una introducció global, que inclou una descripció genèrica de les comunica-cions de dades i les connexions en xarxa, concertament del model d’interconnexió de sistemes oberts (l’anomenat osI, de l’an-glès open system interconnection), a més del conjunt de protocols TCP/IP i d’altres. la segona es dedica a le comunicacions de dades i centra l’atenció en el seu intercanvi entre dos dispositius connectats directament. en aquest àmbit restringit, s’analitzen els as-pectes clau de transmissió, interfície, control d’enllaços i multiplexatge. A continuació s’analitzen les xarxes d’àrea estesa i s’exami-nen les tecnologies tradicionals de l’intercan-vi de paquets i la commutació de circuits, així com també les xarxes més recents ATm i xarxes WAn sense fil. en la quarta, s’ex-ploren les xarxes d’àrea local (tecnologies i arquitectures que s’han desenvolupat per a les connexions de xarxa a través de malles de curta distància), es repassen els mitjans de transmissió, les topologies, els protocols de control d’accés a mitjans, que són els in-gredients clau d’un disseny de lAn, i també els sistemes lAn estandarditzats específics. els dos darrrers s’ocupen, l’un, dels protocols de connexió de xarxa: principis arquitectònics i mecanismes necessaris per intercanviar dades entre ordinadors, estacions de treball, servidors i altres dispositius de tractament de dades (relacionats basicament amb el conjunt de protocols TCP/IP), i l’altre, de les aplicacions d’Internet. disponible en format electrònic en aquest enllaç: http://www.tor-rens-ibern.cat/?page_id=401&did=4
Radiocomunicaciones. Viajando a través de las ondasAutor: José Manuel HuidobroEditorial: Creaciones Copyright
sense cap altra pretensió que la de di-vulgar de manera molt amena i planera la ciència de les radiocomunicacions, es repassa en cinc capítols l’evolució his-tòrica de las ones de ràdio a través de la seva aplicació als diferents avenços tecnològics en l’àmbit de les telecomuni-cacions. el primer, de caire introductori, fa la descripció panoràmico-històrica des de les primeres passes de la comunicació fins a l’actual univers Web. A continua-ció, explica la radiodifusió i la televisió. el quart centra l’atenció exclusiva en la tele-fonia mòbil, un de los serveis tecnològics essencials del moment actual, i en l’últim es capbussa en les múltiples opcions tec-nològiques disponibles en mobilitat. en el capítol introductori, l’autor cita la famosa frase d’Isaac newton (“si he aconseguit de veure-hi més lluny és perquè em vai recolçar en les espatlles de gegants“), per concloure que els gegants del sector de les telecomunicacions on es van recol-çar els científics, a partir de principis del segle passat, van ser les transmissions ra-dioelètriques (que va portar al desenvolu-pament de la ràdio, la televisió, les micro-ones, les comunicacions mòbils, els satèl-lits, etc.) i elèctriques (que al seu torn van donar lloc al telèfon, el cable submarí, la telegrafia i, genèricament, a les xarxes de telecomunicacions), ambdues potencia-des amb la introducció i aplicació de la informàtica (processadors, software i ordi-nadors), per augmentar les seves possibi-litats i poder oferir nous serveis.
CMT Bloghttp://blogcmt.com/
el blog de la Comisión del mercado de las Telecomunicaciones (CmT), òrgan regulador del nostre sector, centra l’atenció en aspectes regulato-ris i de telecomunicacions en general amb l’objectiu “d’explicar qui s’amaga darrere d’acrònims impronunciables i de tecnicismes amenaçadors”. Ho diuen els seus autors, del departa-ment de comunicació de la CmT, i afegeixen que volien “obrir un nou canal de comunicació amb aquelles persones interessades en el sector i amb el conjunt dels usuaris, amb la finalitat de divulgar i donar a conèixer de manera directa les accions de la Comissió”. el blog ofereix també, per descomptat, l’opció d’afegir comenta-ris. disposa, a més, d’una bústia es-pecial per resoldre qualsevol consulta i suggeriment relacionats amb el blog, el sector de les ‘telecos’ i la regulació en general. en aquest cas, cal contac-tar a través de l’email: [email protected]
Pel que fa a la pròpia web de la CmT, disposa d’un apartado ano-menat ‘Información al Ciudadano’ on s’expliquen els drets ciutadans i cóm es presenta una reclamació, entre moltes altres coses. una àrea temàtica, aquesta dels drets dels usuaris, que el blog també contem-pla. Concretament, els tracta en les àrees de contingut encapçalades amb aquests títols: ‘Regulación y usuarios’, ‘la regulación de la banda ancha: los precios’ i ‘Cómo constituirse como operador’.
42
calIdoscopI puBlIcacIons
’Institut d’estudis Ca-
talans defineix ‘àmbit’
com a ‘conjunt de tot
allò en què una institu-
ció o una persona són
competents’.
Fa més de 10 anys que 532 enginyers
de telecomunicació catalans van de-
manar per escrit la constitució de la
demarcació del Col·legi d’enginyers de
Telecomunició a Catalunya i la posteri-
or creació del Col·legi d’enginyers de
Telecomunicació de Catalunya. no cal
dir que el període de latència ha es-
tat més llarg del compte, sobretot per
a una professió acostumada a tractar
amb els mil·lisegons, però ja se sap…
‘las cosas de palacio van despacio’ (la
dita catalana és menys coneguda però
igual d’explícita: ‘amb les coses de pa-
lau val més asseure’s’).
el decret 140/2010, d’11 d’octubre va
culminar l’aspiració de la majoria dels
nostres professionals, de tenir un Col-
legi d’àmbit català, un Col·legi propi
que ens portés a ser amos de les nos-
tres decisions, i amb una Assemblea a
dins de casa, en comptes de tan llunya-
na (a 680 Km. concretament).
en l’excel·lent llibre ‘The size of nations’
(mIT Press, 2003), els seus autors, Al-
berto Alesina i enrico spolaore, pro-
fessors de les universitats de Harvard i
Tufts, respectivament, exposen que la
insatisfacció generada per un servei és
directament proporcional a la distància
des d’on s’ofereix. una premissa a par-
tir de la qual arriben a la conclusió que
les forces centrífugues provocades per
aquesta insatisfacció contribueixen a es-
tablir la mida que correspon a una na-
ció. doncs això és el que cal extrapolar al
nostre cas, que és només el d’un àmbit.
Al capdavall, la solució política més ha-
bitual d’aquesta mena de dissencions
sempre ha sigut la descentralització de
les decisions, de la producció de ser-
veis, de manera que hi hagi prou pro-
ximitat física per equilibrar les forces
centrífugues generades per la distància.
la vocació i raó de ser del CeTC no és
cap altra que la d’acostar la producció
de serveis i d’activitats als enginyers ca-
talans, sense que això impliqui deixar de
banda els necessaris lligams de solidari-
tat i professionals amb els enginyers de
la resta de l’estat, substanciats a través
del Consell de Col·legis, tal com passa
en altres professions (enginyers indus-
trials, arquitectes, metges, advocats…).
el decret de creació del CeTC esta-
bleix, de la mateixa manera que ho fa
la llei de Col·legis Professionals, que el
Col·legi té competències exclusives en
el seu àmbit d’actuació. Aquesta reali-
tat, derivada directament de les lleis en
vigor, ha estat recalcada (pel que fa al
propi àmbit d’actuació, delimitat enfront
de la resta de l’estat) per la Generalitat
de Catalunya, tant en l’esmentat decret
com en les successives consultes pos-
teriors d’esclariment de tot plegat. s’ha
deixat molt clar en tots els casos que no
hi pot haver cap altra interpretació, però
una norma només estableix què s’ha de
fer o no s’ha de fer, però no impedeix
l’acció (això correspon al lliure albir de
cadascú), només porta als seus execu-
tors a l’assumpció de les responsabili-
tats derivades dels seus actes.
Ara, per tant, el repte que encarem és
aconseguir desenvolupar el nostre Col-
legi. l’àmbit físic i la norma jurídica
ens donen suport, però només amb el
treball en conjunt i per separat de ca-
dascun de nosaltres, i amb la respon-
sabilitat i voluntat de fer-lo prosperar,
aconseguirem que el Col·legi d’engi-
nyers de Telecomunicació esdevingui
la casa comuna de tots plegats. @
Miquel Ramírez Degà del CETC
Llei, àmbit i Col·legi
43
trIBuna