www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
_0
03
86
_1
90
7a
_v1
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Any de la riuada 1907
Conca Llobregat
Riu Cardener
Municipi Callús
Lloc Nord del municipi
Nom – Topònim Molí del Guix
Situació de la marca Façana de l’edifici
Nivell assolit 3,50 m sobre terra façana, 6,50 m sobre la coronació presa
Tipus de marca Placa metàl·lica rectangular de fosa
Coordenades UTM (ETRS89) X: 397.431, Y: 4.628.575
Altitud del carrer 255 m, terra davant façana (terrassa fluvial)
Observacions Hi ha dues rodes del molí a ambdós costats del passadís
Font: ACA (10/04/12)
RIUADA DEL RIU CARDENER A CALLÚS
12 d’octubre de 1907
Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
_0
03
86
_1
90
7a
_v1
DESCRIPCIÓ
Inundaciones Históricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo II Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones. Madrid 1983. Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener (Lérida – Barcelona). Manuel Novoa González. CAPO. MOP. 1981.
Aquesta avinguda és recordada com a una de les més importants de Catalunya dels darrers segles i molt especialment a la conca del riu Cardener, Segre i Ter. Es va considerar com la més important des del 16 de novembre de 1617 (lo any del diluvi). Les precipitacions d’octubre de 1907 van provocar quatre riuades consecutives al Llobregat i la seva conca. Les pluges van caure entre el 12 i 23 d’octubre, produint crescudes en els riu del vessant prepirinenc. Una de les majors crescudes va ser la del Cardener. A la seva conca es va localitzar una tempesta extraordinària que va fer que l’alçada de l’aigua, a les 18.00 h, al seu pas per Manresa fos de 7 m més que el nivell normal, fent que les estacions de ferrocarril del Nord i de Manresa a Berga s’inundessin, a més d’arrossegar el pont d’aquesta línia. També va inundar l’antiga carretera de Manresa a Bassella, recorregut antic (C-1410-z) de l’actual carretera de Manresa a Solsona (C-55) i se’n va endur terraplens, esculleres, murs de defensa i tot allò que trobava al seu pas. El riu va ocupar els terrenys on estaven les fàbriques amb les consegüents pèrdues de tot tipus. Pel que fa als terrenys d’horta i finques properes al riu, totes van ser arrasades, des de Súria a Sant Vicenç de Castellet. Concretament a Súria, algunes cases van caure a terra enrunades i també fàbriques, així com diverses infraestructures. Així mateix hi va haver crescudes extraordinàries de gran part dels rius de Catalunya i molt especialment dels rius Segre, Freser i Ter. En alguns dels seus trams van resultar catastròfics. Un exemple va ser la riera d’Amer (riu Brugent), afluent del Ter, que amb un cabal normalment inferior a 0,5 m3/s, va augmentar de tal manera que va ocasionar danys de molta importància a les obres del ferrocarril de Girona a Olot, malgrat estar el traçat aixecat a considerable alçada sobre el llit. També va destruir gran nombre de molins i fàbriques, i en la seva vertiginosa marxa cap al Ter va arrossegar terrenys, finques, camps i tot allò que va trobar al seu pas. A la conca baixa del Llobregat les aigües van entrar a les poblacions de Cornellà, el Prat i d’altres poblacions, envaint una gran extensió de terrenys de cultiu. També es van produir grans destrosses a les línies de ferrocarril de Madrid, Saragossa i Alacant. Els cabals màxims difereixen segons les fonts consultades. Al Informe hidrológico del Anteproyecto para el encauzamiento del río Llobregat, realitzat per Torán i Cia. S.L, a Martorell per al Llobregat tenim Qmax Martorell: 2.875 m3/s, mentre que en Geografía de Cataluña s’indiquen com a valors màxims per al Llobregat Qmax Castellbell: 2.700 m3/s i Qmax Martorell: 3.800 m3/s. D’altra banda, en la publicació Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener, s’estimen com a cabals màxims per al Cardener Qmax Cardona: 590 m3/s i Qmax Manresa: 1.020 m3/s. I per al Llobregat Qmax Martorell: 1.450 m3/s.
aca
_m
at_
08
26
5_
19
40
a_
v1
.do
cx
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
_0
03
86
_1
90
7a
_v1
MAPA D’UBICACIÓ
Mapa de situació del punt on es troba la placa commemorativa de la riuada, exactament adossada
a l’edifici de l’antic molí del Guix on hi ha una central hidroelèctrica.
Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
riu Cardener
presa
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
_0
03
86
_1
90
7a
_v1
FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ
Riu Cardener Molí del Guix
Callús Baixant el camí des de la carretera C-55 i des de Cal Nenus s’accedeix al molí del Guix, on actualment hi ha una central hidroelèctrica. La presa que alimenta el canal i el riu Cardener estan just a tocar de l’edifici per la banda posterior. El nivell que va assolir l’aigua el dia de la riuada va ser de 3,50 m sobre el terra i de 6,50 m sobre la coronació de la presa (part posterior de l’edifici). Font: ACA (10/04/2012)
Riu Cardener Molí del Guix
Callús Detall de la placa commemorativa de l’avinguda i inundació en el molí del Guix. S’hi pot llegir: “NIVELL DE LA RIUADA DEL 12 OCTUBRE DE 1907”. Es tracta d’un tipus de placa (rectangular metàl·lica i de fosa) que es troba al llarg del riu Cardener. El 12 d’octubre de 1907 l’aigua va arribar fins al nivell que indica la placa i que hem vist a la foto anterior. Aquesta riuada és una de les més grans de les que hi ha constància i memòria històrica. Font: ACA (10/04/2012)
3,50 m
nivell de la riuada
6,50 m sobre la
coronació de la presa
presa a la part
posterior de l’edifici
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
_0
03
86
_1
90
7a
_v1
Riu Cardener Molí del Guix
Callús Vista de la presa de derivació del canal que alimenta l’actual central hidroelèctrica situada a les instal·lacions del molí del Guix. La derivació és pel marge esquerre i a penes té recorregut. Es tracta d’un tipus de central anomenada de peu de presa, ja que el recorregut és molt curt. Font: ACA (10/04/2012)
Riu Cardener Molí del Guix
Callús Vista del Molí del Guix des d’aigua amunt i des de la carretera C-55 que està sobre la cota 268. Si considerem que el terra sobre la placa està a cota 255, la diferència són 13 m, per la qual cosa la riuada no va arribar a envair aquest tram de carretera. La placa, que es pot veure a distància, està col·locada on hi ha el cercle. Font: ACA (10/04/2012)
nivell de la riuada
nivell de la riuada: 6,50 m sobre
la coronació de la presa
www.gencat.cat/aca
MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS
aca
_m
at_
_0
03
86
_1
907
a_
v1
08
26
5_
19
40
a_
v1.d
ocx
x
Riu Cardener (molí del Guix). Callús.
ESCALA GRÀFICA
0 5 10 m.
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya
Departament de Territori
i Sostenibilitat
Agència Catalana
de l'Aigua
EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:
ABRIL 2012
DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:
_____DE______
PLÀNOL Nº:
FULL:
1
1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons
RIU CARDENER (MOLÍ DEL GUIX). CALLÚS.
ME MD
Placa de la riuada12 d'octubre de 1907
15,00 13,00 7,00 50,00
3,5
0
Coronació presa
Canal
Nivell de riuada
3,0
0
Font: ACA