ROMANÇ DE CEC

HISTÒRIA D’ESPANYA

1r Batxillerat Ciències de la Salut

Romanç de Cec Historia d'Espanya

El text “Romanç de cec” es tracta d’una font secundària doncs és un text escrit per un autor posterior al temps en què van ocórrer els fets descrits.

Es tracta d’un text amb valor historiogràfic doncs és una mena de discurs que està escrit per una persona posterior als fets i té la finalitat de divulgar i, en aquest cas, criticar els fets, allò que va ocórrer en un passat. En aquest cas podem considerar també que tracta d’un text literari ja que és un “romanç de cec”, un tipus de poema de la poesia tradicional popular, que es caracteritza per ser un llarg poema en versos de caràcter popular per a ser cantat o recitat amb acompanyament musical en les places dels pobles que informar o contar fets històrics.

L’autor del text és individual perquè l’escriptor en aquest fet és una sola persona, Vicent Torrent, el cantant del grup de música en valencià Al Tall.

Com hem dit abans, l’objectiu de l’autor al redactar aquest text és donar a conèixer els fets històrics que ocorregueren en la seua terra en un passat i en certa part criticar els fets doncs no està d’acord amb allò que va ocórrer.

El text no va dirigit a una persona o grup de persones concretes, per tant, el destinatari és públic, pot llegir-lo o escoltar-lo tothom.

La idea principal del text és narrar un episodi de la història del nostre país, en concret, la Guerra de Successió que enfrontà Felip V i l’Arxiduc Carles d’Àustria per tal de veure qui es quedava amb la corona d’Espanya.

Algunes idees secundàries poden ser:

-Baptista Basset, general de l’exèrcit de Carles d’Àustria provoca (en certa manera), amb la seua arribada i els seus actes, les revoltes en contra de Felip V.

-Es produeixen aliances entre altres estats als exèrcits de Felip de Borbó i Carles d’Àustria.

-Als pobles tornava a haver l’esperança de llevar el poder als nobles, i els maulets i a aliats dominaren pobles i ciutats traient al carrer les senyeres contra el botifler.

-L’Arxiduc Carles va prometre obeir i respectar les lleis.

-25 Abril 1707 l’exèrcit de Borbó va vèncer al d’Àustria a les terres d’Almansa, promulgant el Decret de Nova Planta que va suprimir els Furs i les lleis pròpies de la Corona d’Aragó i Catalunya , imposant els Furs de Castella.

Aquest font la podem situar dintre del període històric anomenat Antic Règim, quan la dinastia dels Borbons va entrar a Espanya a principis del segle XVIII (1701), quan l' 1 de Novembre de 1700 falta el rei Carles II, sense hereu directe i va anomenar coma successor Felip V. Això va provocar hostilitat tant a l'exterior com a l'interior del país. El text el situem més concretament en el moment de lluita entre les dues forces oposades: les partidàries de l'arxiduc Carles d'Àustria i les del monarca borbó Felip V.

Concretat més encara diem que el text es sitúa durant la Guerra de Successió espanyola, específicament aquella quye va tenir lloc a la nostra comarca, la Batalla d'Almansa on lluitaren maulets contra botiflers i on es va decidir el successor a la corona espanyola, Felip de Borbó.

1r Batxillerat Ciències de la Salut

Romanç de Cec Historia d'Espanya

La GUERRA DE SUCCESSIÓ espanyola fou un conflicte armat entre els partidaris de Felip d’Anjou i els de Carles d’Àustria que va tenir lloc a espanya a principis del segle XVIII per decidir qui seria el successor de la corona espanyola. Va durar al voltant de 13 anys i el nou rei que es va proclamar fou Felip V.

La BATALLA D’ALMANSA fou batalla principal de la Guerra de Successió. Fou un conflicte armat entre els partidaris de Felip d’Anjou i els de Carles d’Àustria que va tenir lloc a espanya, concretament a Almansa, en terres de la corona d’Aragó, el segle XVIII, on Felip V es proclama nou rei d’Espanya, i on lluitaren maulets (austriacistes₁) contra botiflers (felipistes₂).

Gravat del setge militar de Barcelona per les tropes francocastellanes de Felip V. El gravat -obra d'un català del Rosselló, que treballava a la cort francesa de Lluís XIV- presenta la disposició de les tropes franco-castellanes atacants, comandades pel francès

duc de Berwick.

A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II a Espanya. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia Espanyola. El rei havia designat Felip d'Anjou com a successor. Aquest era un Borbó, nét de Lluís XIV de França, i la seua coronació suposava el fi de la dinastia dels Habsburg a Espanya. Però entre la burgesia i la baixa noblesa

1r Batxillerat Ciències de la Salut

Romanç de Cec Historia d'Espanya

de Catalunya així com a gran part d’Europa, predominaven les simpaties per un altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria, perquè l’ascens al tron de Felip V donava pas també, a la temuda unió d’Espanya i França.

Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i Holanda, el candidat austríac, que era sustentat pels Habsburg de Viena, va ser proclamat rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil. Aquests pactes i aliances queden expressats al text en la segona estrofa (desde “Els reis i governants...” fins a “tals son el seus noms”)

El 1705 Baptista Basset, (Joan Baptista Basset i Ramos), fou un general de l’exèrcit de Carles d’Àustria que va desembarcar a Altea i va anar distribuint armament pels pobles i ciutats, doncs una gran guerra estava a punt de començar. Mentre tant, l’Arxiduc Carles va prometre, no solament suspendre tributs,

també va jurar que obeiria i defendria les lleis. Baptista

Basset

Així, als pobles, tornà a haver esperança, doncs existia la possibilitat de llevar el poder als nobles i, els maulets (austriacistes), tornaren a treure les antigues senyeres de la Corona d’Aragó contra dels botiflers (felipistes). Els maulets eren membres de la baixa noblesa i el baix clero, de la burgesia i artesans i camperols partidaris a la causa de Carles d’Àustria, doncs veien en ell l’esperança de major llibertat. En canvi, els botiflers eren membres de la noblesa i l’alta burgesia, partidaris del monarca Borbó i per tant, d’un estat centralista i absolutista. A la cançó expressa l'alegria i l'esperança del poble al final de la tercera estrofa (desde “El poble va renàixer..... fins d’obedir i defendre les lleis”).

El 25 d’abril de 1707, tingué lloc la Batalla d’Almansa, combat on es decidiria qui seria el futur governant. Però la superioritat militar dels felipistes acabà amb totes les esperances del poble i dels maulets, doncs el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, va conduir les potències europees a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya. Fet que es veu reflexat a la cançó a la quarta estrofa (desde “el 25 d’abril.... fins va vèncer d’un colp i sense defenses”).

1r Batxillerat Ciències de la Salut

Romanç de Cec Historia d'Espanya

La derrota en la Guerra de Successió va significar l'ocupació de la Corona d’Aragó per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana, doncs el nou rei promulgà el Decret de Nova Planta. Aquest suprimia les lleis i costums pròpies (Furs), així com va prohibir també l’ús del català. Ho podem trobar en el text a partir del final de la quarta estrofa i dal llarg de la cinquena també.

El decret de Nova Planta va suposar l'abolició dels furs a Aragó i València. També es parla de "decrets de Nova Planta" per referir-se al conjunt de disposicions dictades per Felip V entre 1707-1716, per les quals abolia l'antiga organització constitucional dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i establia l'organització política pròpia de Castella.

Els factors bàsics continguts en el decret del 1716 es van desenvolupar en disposicions posteriors, com la Real Cédula de 1718, que és coneguda com la "Nova Planta Municipal". El decret de Nova Planta no parlava del nou sistema fiscal, tot i que aquell mateix any es va començar a cobrar el cadastre.

La derrota d’Almansa, a més de les conseqüències polítiques que hem comentat, també tingué importants conseqüències negatives al nostre país en el camp de la cultura i la llengua, doncs suposava la desaparició del català en els àmbits d’ús de l’administració, com a llengua de la corona, també quedà fora de l’àmbit de la justícia i de l’educació (prohibició de parlar valencià en les escoles), així com de l’àmbit religiós (es prohibeix també l’homilia en la nostra llengua). Sols es manté l’ús de la nostra llegua en l’àmbit familiar com a llengua del poble. El canvi lingüístic, és a dir, la irrupció del castellà com a llengua dominat també suposà la pèrdua de costums i tradicions catalanes amb la submissió al model cultural de Castella. Està expossat en la canço en el cinqué parràgraf en la linia 8 (desde “promulgà el Decret de Nova Planta..... fins i ens va prohibir que parlàrem la llengua d’ací.

La derrota d’Almansa, a més de les conseqüències polítiques que hem comentat, també tingué importants conseqüències negatives al nostre país en el camp de la cultura i la llengua, doncs suposava la desaparició del català en els àmbits d’ús de l’administració, com a llengua de la corona, també quedà fora de l’àmbit de la justícia i de l’educació (prohibició de parlar valencià en les escoles), així com de l’àmbit religiós (es prohibeix també l’homilia en la nostra llengua). Sols es manté l’ús de la nostra llegua en l’àmbit familiar com a llengua del poble. El canvi lingüístic, és a dir, la irrupció del castellà com a llengua dominat també suposà la pèrdua de costums i tradicions catalanes amb la submissió al model cultural de Castella.

Arxiduc Carles D’Àustria Felip V

1r Batxillerat Ciències de la Salut

Romanç de Cec Historia d'Espanya

El refrany “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” significa que la derrota d’Almansa no sols tingué greus conseqüències polítiques amb el canvi de dinastia, sinó també importats efectes en la vida de totes les persones ja que influí en un canvi en el model de societat amb l’abolició de les lleis i dels furs catalans, la prohibició de la nostra llengua i les nostres costums i, per tant, la substitució pel model social i cultural dels vencedors: l’estat absolutista dels Borbons i la llengua i els Furs de Castella.

Per últim farme una comparació entre l'Antic Règim i el Libersalisme, doncs poc temps després al nostre país tindrà lloc una transició molt important.

L’Antic Règim era un sistema polític basat en la societat estamental, desigual i injusta, doncs el rei tenia el màxim poder (poder diví), el seguien l’alta noblesa i l’alt clero (prenien moltes d eles decisions importants, amb consentiment del rei), després hi havia la gent del poble, els plebeus, que no tenien veu ni vot en cap qüestió política o social. El poble vivia de l’agricultura i la ramaderia, de vegades de l’artesania, no tenien drets polítics ni igualtat jurídica.

En el nou Règim Liberal, després de la Revolució Agrícola, millorà el tipus de comerç, així com la indústria que augmentà moltíssim, açò va provocar una millora molt considerable en el nivell de vida de la població, que ara gaudien d’igualtat jurídica i a més, podien augmentar de “nivell social” doncs antigament els càrrecs importants s’heretaven, solament si eres família de noble podràs ser noble, si eres família de pobres només podrà ser pobre. Cal afegir que els ciutadans i ciutadanes estaven amparats per una constitució, que defenia els seus drets i deures, en ella s’establia la divisió de poders, la sobirania popular i com hem dit abans, oferia a tothom màxima llibertat per realitzar qualsevol tipus d’activitat econòmica. A més, establia igualtat jurídica i drets polítics, cosa que en el règim anterior solament la gaudien alguns nobles privilegiats i el rei. Açò ocorria perquè l’Antic Règim es basava en un govern amb sobirania reial i no popular com el nou, on el rei deixà de gaudir de tots els seus privilegis i la població començà a tenir paraula en temes i aspectes polítics.

Per acabar, després d’haver llegit el romanç de cec hem arribat a la conclusió de que gràcies a ell podem comprendre un poc millor la història del nostre país, ja que la relata d’una forma molt amena i molt propera. En ella ens explica com arribaren al tron d’Espanya els borbons i com aquestos van implantar el decret de nova planta suprimint així algunes de les lleis existents.

Hem de dir que ens ha agradat molt la cançó, ens ha sigut molt útil doncs conta la història fidelment. Sentint-la ens fem una idea d’allò que va ocòrrer al nostre país. Pensem que és una manera més divertida d’aprendre història, ja que aquesta no sols està als llibres, també la podem trobar a la música, al cine, al teatre...

També hem pogut comprovar com malauradament alguns fets històrics del passat ens han afectat negativament com a poble. Poble que va perdre les seues lleis, la seua independència i fins i tot la seua llengua.

Pensem que ha sigut molt positiu recordar la història del nostre país.

VOCABULARI

1r Batxillerat Ciències de la Salut

Romanç de Cec Historia d'Espanya

1- Austriacistes: partidaris a la casa d’Àustria durant la Guerra de Successió a la corona hispànica.

2- Felipistes: partidaris de Felip de borbó durant la Guerra de Successió a la corona hispànica.

3- Felipe V: (1683-1746) fou el primer rei d’Epanya que va pertànyer a la dinastia dels Borbons. El seu regnat s’exten des de 1700 fins a 1724, any en què abdica en el seu fill Lluís. Felip havia arribat al tron espanyol després del gran conflicte que va enfrontar a França i Espanya contra Anglaterra, Àustria i Holanda, la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), i des d’aleshores s’atreviria amb tot tipus d’empreses militars i diplomàtiques, per molt boges que semblaren. Tot i això el balanç del seu regnat, tot i els greus fracassos, fou bastant positiu.

BIBLIOGRAFIA

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064390

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103448394.htm

http://66.7.221.70/~portelli/histo_sXVIII_decret.htm

http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com

Llibre de text

1r Batxillerat Ciències de la Salut