2
12ANacionalA Diari d’Andorra Diumenge, 5 de maig del 2013 RREPORTATGE DE LA SETMANA ’any passat, van pas- sar un vídeo referent a l’assetjament escolar en una tutoria i, en acabar, tots els companys de clas- se li van demanar perdó” , recorda la Sandra, de 39 anys, mare de l’Anna (nom fals), de 12, víctima de bullying des dels 8 anys en dos centres del sistema francès. El cas de l’Anna és peculiar, pel caràcter i per la persona que va començar a fer-li: la seva professora, que ara està de baixa per una malaltia de la qual culpava la nena. “La mestra em pegava, m’ex- cloïa de les activitats, em portava a una altra sala, passava comple- tament de mi”, recorda l’Anna. I clar, si ho fa la mestra, els alum- nes també. Així que, per mimetis- me, es van apuntar a la festa, so- bretot cinc nenes. “Jo estava sola –explica–, es reunien un grup i entre tots em pegaven i m’insul- taven, i a sobre em culpaven a mi d’haver agredit un altre.” Després de quatre anys i un canvi de cen- tre, la situació ha millorat, però encara no s’ha resolt. “Elles tenen algun problema i en lloc de treu- re’l a casa ho fan a fora, contra mi –diu l’Anna–. No les odio, passo d’elles.” Ara va a un centre fora de l’escola, on l’ajuden a recuperar l’autoestima, i assegura que l’aju- da molt. La Sandra (la mare) explica que tot va començar amb els pro- blemes visuals de l’Anna, ja que només hi veu frontalment. Així, qualsevol soroll la distreu i s’ha de girar per comprovar d’on ve. També s’ha de tenir en compte el seu caràcter: no suporta estar so- la, reclama l’atenció dels altres, i quan fa una amiga és una mica pesada buscant constantment la seva companyia. “La mestra deia que era hiperactiva, que donava problemes i vam començar a por- tar-la a especialistes; era l’època que encara li fèiem cas. Fins que l’anava a banyar i me la trobava plena de blaus per tot el cos, lla- vors va ser quan m’ho va expli- car” , recorda la mare. “No m’he plantejat mai –afe- geix– ni canviar-la de sistema ni marxar d’Andorra, perquè això és com les dones maltractades, per què has de marxar tu si el proble- ma són els altres? No estic bus- cant culpables, només una solu- ció, però és difícil trobar-la; els pares ens trobem lligats de mans, la societat té un problema, ja que no pots anar a posar una denún- cia perquè són menors, i quan vas a parlar amb els professors et diuen que són coses de nens.” Txell Massoni, directora de l’escola andorrana d’Escaldes de maternal i primera ensenyança, assegura que “tenim estratègies per acabar amb el problema abans que comenci perquè això sempre ha passat” , i que és un fe- nomen que es dóna més a sego- na ensenyança. “És molt difícil de detectar, perquè passa sobre- tot fora del centre, a Internet, les xarxes socials, està amagat i es va fent gros; comença a fora i des- prés arriba a l’escola.” Laura Vallribera, presidenta de l’Associació de pares de l’Escola andorrana, explica que des que forma part de l’entitat només ha tingut constància d’un cas, que es va gestionar des de l’escola i amb les famílies. “La implicació dels agents va ajudar a solucio- nar-ho”, recorda. També van te- nir constància d’un cas a través de les xarxes socials, en el qual hi va intervenir la policia. “Segura- ment –afegeix–, en una escola de més de 4.000 alumnes hi ha ha- gut més casos, però no en tenim constància.” BONES NOTES, NO GRÀCIES L’aspecte físic del Germán (nom fals) i la seva manera de ser no responen al perfil que molts tin- drien d’una víctima de bullying. El seu pecat era treure bones no- tes, el que es coneix com a empo- llón, i també altres motius no aclarits. Ara té 13 anys, se n’està sortint –no sense ajuda externa–, però encara té ben present el que va passar fa dos anys en un centre de l’escola andorrana. “Era un nen normal, supermoti- vat, ple d’amics, alegre i, de cop i volta, vas veient com de mica en mica es va apagant, cada vegada més i més, i dius caram! Què està passant? Hi ha alguna cosa que no funciona. D’un nen que es menja el món, segur de si ma- teix, va agafant un camí de des- cens”, recorda la Maria (nom fals), la mare, de 42 anys. Tres dels seus millors amics, d’un dia a l’altre, van començar a deixar-lo de banda, i no contents amb això, es ficaven amb ell i l’insultaven. A partir d’aquí, va baixar en les notes i especial- ment en activitats com l’esquí, on els agressors s’hi aplicaven especialment. Al principi no ho va explicar, va pensar que seria per poc temps, però en veure que s’allargava al final ho va dir a casa. “Vam quedar que li donarí- em seguretat, perquè el proble- ma principal és la por que el pro- blema s’agreugi, que si parla RREPORTATGE DE LA SETMANA L’infern a classe Hi ha víctimes i botxins, tots dos amb les seves mancances. El ‘bullying’ existeix, s’ha de combatre d’arrel, però un cop passa s’ha d’actuar, sovint fora del centre. Els testimonis així ho indiquen. ALBERT BELIS Andorra la Vella L Germán 13 anys, víctima « Maria 42 anys, mare de la víctima “He tingut molta por, sobretot que em ridiculitzessin” “No és que vulgui perdonar, només poder conviure-hi” “De mica en mica es va anar apagant, estava en descens” “Ara encara estem a mig camí, li falta tenir resultats” Es diu programa TEI (tutoria entre iguals) i el pare de la criatura és el psicòleg Andrés González Belli- do, terapeuta de l’IES Front Marí- tim de Barcelona. El programa té més de deu anys i ara ja s’aplica a 40 centres de Catalunya i a un centenar més a la resta d’Espa- nya. Aconsegueix prevenir més del 90% dels casos, que es resolen entre els alumnes i ja no arriben ni al seu responsable. A l’alumne que arriba a l’insti- tut, amb 11 o 12 anys, se li ator- ga obligatòriament un tutor dos anys més gran que ell, de tercer curs (alguns de quart). A aquest voluntari se li explica quins recur- sos ha de fer servir davant de qualsevol situació de violència, verbal o física. El procediment és que el de primer li diu al seu tutor de tercer el problema que té, i lla- vors el tutor parla amb el botxí, dos anys més petit, i el normal és que li faci cas, perquè és més gran i coneix el funcionament de l’institut. Són tutories de caràcter emocional i es tracta que s’ocupin del currículum ocult. L’objectiu és canviar el clima del centre respec- te a la violència. El programa està institucionalitzat, dins l’estructura organitzativa, i es treballa sobre la classe, perquè cal el suport del grup. A l’IES Front Marítim cada any s’hi impliquen uns 250 alum- nes, entre tutors i tutoritzats. Un programa que aconsegueix prevenir més del 90% dels casos
