1
SALINITATS ELEVADES ALS SISTEMES DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS DE
CATALUNYA
Ferran Pallàs ([email protected], IDOM) Mercè Rius ([email protected], PAYMACOTAS SAU) Iñaqui García ([email protected], ATC SA) Pilar Icaran ([email protected], INVALL SA) Josep Ferrer ([email protected], SEARSA) Antoni Freixes ([email protected], Agència Catalana de l’Aigua)
2Agència Catalanade l’Aigua
ObjectiuConèixer l’origen i les característiques de la salinitat que s’observa de forma significativa o elevada en nombrosos sistemes de sanejament de Catalunya.
(ha estat durant molt de temps un tema pendent i ara és una informacióindispensable per a prendre determinades iniciatives).
3Agència Catalanade l’Aigua
És una paradoxa que existeixi un problema de qualitat com el de la salinitat, que és variable però persistent, en el sí de molts sistemes de sanejament, quan el sanejament té com a objectiu recuperar la qualitat de les aigües residuals.
El sanejament convencional, que té com a objectiu la depuració de les aigües residuals urbanes, pràcticament no actua sobre la salinitat de les aigües residuals.
4Agència Catalanade l’Aigua
Les exigències actuals de gestió dels recursos d’aigua imposen conèixer aquest problema (nova cultura de l’aigua i objectius de sostenibilitat):
• desenvolupament de la Directiva marc de l’aigua
• iniciatives de reutilització,…).
Cal conèixer el problema de forma rigorosa (origen i característiques quantitatives i qualitatives) i la seva situació espacial en el context de la infraestructura del sistema de sanejament i proposar solucions.
5Agència Catalanade l’Aigua
Els sistemes de sanejament (EDAR) que presenten salinitat significativa o elevada, acaben aportant-la al medi receptor amb les corresponents conseqüències negatives en la qualitat de les aigües superficials i/o subterrànies i els seus respectius ecosistemes o sobre la qualitat de les aigües marines litorals i els seus ecosistemes.
Les aigües residuals depurades, però amb salinitat elevada, condicionen els nous possibles usos (reutilització, abastament públic…).
6Agència Catalanade l’Aigua
A continuació donem a conèixer la metodologia i els primers resultats de l’estudi pilot que s’està realitzant en 18 sistemes de sanejament (en els que encara s’està treballant).
Els 18 sistemes de sanejament tenen valors mitjos de conductivitat per sobre de 3000 microS/cm (a 25 ºC) i formen part d’un grup de 34 sistemes de sanejament amb salinitat elevada.
Es tracta de sistemes de sanejament que tenen demandes de reutilització (i en els que ja existeix alguna concessió). Aquests sistemes de sanejament estan situats tant a la façana litoral com a l’interior del país.
7Agència Catalanade l’Aigua
Existeixen dos tipus cabdals de fonts de la salinitat:
• l’activitat industrial
• les aigües marines litorals (directa o indirectament)
Cal afegir la salinitat de les aigües de proveïment o abastament públic(superficials o subterrànies), doncs en algunes ocasions no es menyspreable.
El bombament d’aigües subterrànies, més o menys salinitzades per intrusió marina o salina en aqüífers costaners, per a l’abastament, reg o altres usos (que acaben incorporant-se a les aigües residuals) pot tenir una forta influència en la salinització de les aigües residuals.
8Agència Catalanade l’Aigua
Els sistemes que tenen la indústria com a font de salinitat són: La Garriga, Igualada, Montornès del Vallés, Sant Feliu del Llobregat, Taradell, Terrassa i Vilanova del Vallés.
Els que tenen la influència directa o indirecta d’aigües marines són: L’Ampolla, Blanes, Calafell, Cambrils, Empuriabrava, Gavà-Viladecans, Pals, Roses, Sant Pere de Ribes-Sitges, Torredembarra i Torroella de Montgrí.
9Agència Catalanade l’Aigua
d'EbreTerra Alta
Baix Ebre
Montsià
Ribera
Segrià
Alt Empordà
d'Urgell
Garraf
Alt Camp
CampBaix
Priorat
Garrigues
Barberà
Urgell
de
PenedèsBaix
Tarragonès
Conca
Alt Penedès
Anoia
Barcelonès
OccidentalVallès
LlobregatBaix
Maresme
Cerdanya
Berguedà
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Noguera
Pla
RibagorçàAlta
Solsonès
Segarra
Alt Urgell
Val d'Aran
Bages
Osona
Ripollès
Selva
OrientalVallès
GarrotxaPla de
l'Estany
GironèsEmpordà
Baix
Situació de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals amb problemes de salinitat (i sol·licitud de reutilització).
10Agència Catalanade l’Aigua
Emmarcar l’estudi de la salinitat en els sistemes de sanejament, en un estudi de la salinitat de tot el cicle real de l’aigua, que contemplés tots els sistemes hidrològics (particularment la conca del Llobregat), i totes les situacions i activitats (la indústria,…)
11Agència Catalanade l’Aigua
Esquema metodològic per a l’estudi de la salinitat (origen industrial i origen marí: llevantades, presència d’aqüífers litorals –intrusió salina– ):
a) Dades de situació (georeferenciació i SIG)
b) Característiques dels abocaments situats aigua amunt de les EDAR
c) Font o fonts que originen la salinitat elevada
d) Dades de salinitat (conductivitat) de la infraestructura de col·lectors de sistemes de sanejament i de l’EDAR (evolució de la conductivitat i evolució d’altres paràmetres)
e) Dades d’aigües de proveïment (salinitat: mineralització, conductivitat)
f) Solucions
12Agència Catalanade l’Aigua
Solucions
• pretractaments en els abocaments industrials
• canvis en el procés industrial
• aplicació de tecnologia: osmosi inversa, electrodiàlisi…
• solucions estructurals: col·lectors de salmorres
• disseny de les infraestructures de transport (col·lectors) –interceptors de la infraestructura de col·lectors ubicats a la mateixa línia de costa (vulnerabilitat elevada)–
• aïllament rigorós de les estacions de bombament…
13Agència Catalanade l’Aigua
La metodologia té com a objectius cabdals:
• Grau de salinitat
• Delimitar amb precisió els focus i estructures afectades
• Cercar solucions pertinents als problemes analitzats
14Agència Catalanade l’Aigua
La salinitat en els sistemes de sanejament: anàlisi del problema
• Valors mitjos, mínims i màxims a les EDAR
• Evolució de la conductivitat a les EDAR
• Dades de la conductivitat mesurades en els diferents elements de la infraestructura
15Agència Catalanade l’Aigua
EDAR Torroella de Montgrí
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50G
ener
Febr
er
Mar
ç
Abr
il
Mai
g
Juny
Julio
l
Ago
st
Set
embr
e
Oct
ubre
Nov
embr
e
Des
embr
e
Gen
er
Febr
er
Mar
ç
Abr
il
Mai
g
2002 2003
mS/
cm
Entrada Sortida mitjana mòbil (Sortida) mitjana mòbil (Entrada)
Evolució de la conductivitat a l’afluent (entrada) i l’efluent (sortida) de l’EDAR Torroella de Montgrí.
16Agència Catalanade l’Aigua
EDAR Blanes
0,000,501,001,502,002,503,003,504,004,505,00
Gen
er
Febr
er
Mar
ç
Abril
Mai
g
Juny
Julio
l
Agos
t
Sete
mbr
e
Oct
ubre
Nove
mbr
e
Dese
mbr
e
Gen
er
Febr
er
Mar
ç
Abril
Mai
g
Juny
2002 2003
mS/
cm
Entrada Sortida mitjana mòbil (Sortida) mitjana mòbil (Entrada)
Evolució de la conductivitat de l’afluent (entrada) i efluent (sortida) a l’EDAR Blanes.
17Agència Catalanade l’Aigua
EDAR Cambrils
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
15-10-01 15-1-02 15-4-02 15-7-02 15-10-0215-1-03 15-4-03
µS/c
m
0
1000
2000
3000
4000
5000
mg Cl -/l
Efl Conductivitat Efl Cl
Evolució de la conductivitat i els clorurs a l’efluent de l’EDAR Cambrils.
18Agència Catalanade l’Aigua
historic conductivitat
0.00
2.000.00
4.000.00
6.000.00
8.000.00
10.000.00
12.000.00
14.000.00
16.000.00
02/0
1/19
98
02/0
3/19
98
02/0
5/19
98
02/0
7/19
98
02/0
9/19
98
02/1
1/19
98
02/0
1/19
99
02/0
3/19
99
02/0
5/19
99
02/0
7/19
99
02/0
9/19
99
02/1
1/19
99
02/0
1/20
00
02/0
3/20
00
02/0
5/20
00
02/0
7/20
00
02/0
9/20
00
02/1
1/20
00
02/0
1/20
01
02/0
3/20
01
02/0
5/20
01
02/0
7/20
01
02/0
9/20
01
02/1
1/20
01
02/0
1/20
02
02/0
3/20
02
02/0
5/20
02
02/0
7/20
02
02/0
9/20
02
02/1
1/20
02
02/0
1/20
03
02/0
3/20
03
02/0
5/20
03
02/0
7/20
03
data
cond
uctiv
itat
EDAR EMPURIABRAVA
19Agència Catalanade l’Aigua
EMPRESAMitjana de
conductivitat en les inspeccions
Valor màxim de conductivitat en les
inspeccionsmicroS/cm
A 13.332 52.900
B 24.343 79.100
C 29.750 75.500
D 11.624 34.500
E 12.875 20.100
F 12.483 41.697
G 18.080 42.700
H 18.707 70.100
I 12.737 23.600
J 18788 49.000
K 14.908 33.700
L 15.567 100.000
Dades de les conductivitats dels abocaments amb valors més elevats de les indústries d’Igualada.
20Agència Catalanade l’Aigua
EDAR Igualada
9.583
10.47310.594
12.091
9.651
10.802
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
GENER'02 FEBRER'02 MARÇ'02 ABRIL'02 MAIG'02 JUNY'02
µS/c
m
Evolució de la conductivitat a l’afluent de l’EDAR Igualada l’any 2002.
21Agència Catalanade l’Aigua
EMPRESA
Mitjana de conductivitat en les inspeccions
Valor màxim de conductivitat en les inspeccions
µS/cm
A 16.929 44.200
B 29.020 54.400
C 13.471 59.680
D 10.380 34.580
E 25.000 47.300
F 10.586 13.800
Dades de conductivitat de les indústries que aboquen amb valors més elevats a l’EDAR Terrassa.
22Agència Catalanade l’Aigua
Conclusions (I)Sistemes de sanejament amb salinitat d’origen marí
La salinitat té un origen en fenòmens i situacions diverses:
• llevantades
• intrusió marina
• Bombament d’esgotament en excavacions sota el nivell saturat
• Retorns en emissaris
Característica quasi general és l’estacionalitat (elevat consum a l’estiu i baix a la tardor i hivern). Mesures de conductivitat d’un període anual.
23Agència Catalanade l’Aigua
Conclusions (II)Sistemes de sanejament amb salinitat d’origen industrial
• Reduir la salinitat dels abocaments (inferior a 3000 microS/cm)
• Millores i canvis en el procés industrial
• Procediment de descontaminació progressiva
• Tractaments terciaris a les indústries o a les EDAR
• Solucions estructurals (col·lectors de salmorres)
24Agència Catalanade l’Aigua
Agraïments• Assistències Tècniques (IDOM, ATC, INVALL, PAYMACOTAS)
• Explotadors (SEARSA) i Administracions actuants
• Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic
• Àrea Tècnica
• Àrea de Planificació
• Àrea d’Inspecció i Control (Departaments d’Explotació, d’Inspecció i d’Anàlisi i Assessorament)
25
Gràcies gener 2005