www.vicensvives.comwww.vicensvives.com

ESPAI 3Biologia i geologia

Primer curs

ESPAI 3ESPAI 3

Índex

Els aparells circulatori, respiratori i excretor03

La nutrició i l’alimentació. L’aparell digestiu02

L’organització del cos humà01 Salut i malaltia07

Els recursos naturals i el seu aprofitament08

L’impacte humà en els ecosistemes09

Percepció i coordinació04

Percepció i moviment05

Reproducció humana i sexualitat06

10

Els agents geològics externs11

L’activitat geològica externa de la Terra

ESPAI 3ESPAI 3

Salut i malaltia

4. Les defenses de l’organisme (I): el sistema limfàtic

3. Les malalties no infeccioses

2. Les malalties infeccioses

1. Què és la salut?

07

5. Les defenses de l’organisme (II): el sistema immune

6. Els trasplantaments

ESPAI 3ESPAI 3

Introducció

• La salut és una de les condicions més importants per al benestar de les persones.

• La nostra salut depèn de molts factors. Existeix un conjunt d’hàbits relacionats amb l’alimentació, l’activitat física, la higiene personal i la prevenció de malalties que afecten indirectament el nostre estat de salut i de benestar.

07

ESPAI 3ESPAI 3

1. Què és la salut?

1.1. El concepte de salut i malaltia

1.2. Com prevenir les malalties

07

ESPAI 3ESPAI 3

1.1. El concepte de salut i malaltia

• En el passat, el terme salut s’associava amb l’absència de malaltia.

• Actualment, el concepte de salut afegeix, a l’absència de malaltia, el benestar físic, mental, emocional, social, espiritual, sexual i mediambiental.

• A més de prevenir la malaltia, és important promoure la salut.

07

ESPAI 3ESPAI 3

1.2. Com prevenir les malalties

• L’estudi de les malalties que afecten una població pot ajudar a prevenir-les i a tractar-les amb eficàcia.

• Aquests treballs estan basats en l’etiologia, o origen de la malaltia, en els models o patrons de distribució de la malaltia i en els mecanismes de transmissió.

• Factors de risc. Per prevenir malalties és útil identificar els factors de risc de contreure una malaltia: alimentació rica en greixos i sucres, consum de tabac, alcohol o drogues, falta d’higiene personal, vida estressada, etc.

07

ESPAI 3ESPAI 3

2. Les malalties infeccioses

2.1. Les malalties infeccioses són produïdes per microorganismes

2.2. La transmissió de les infeccions

2.3. Els antibiòtics

07

ESPAI 3ESPAI 3

2.1. Les malalties infeccioses són produïdes per microorganismes

• Les malalties produïdes per microorganismes i que es transmeten d’uns individus a uns altres, s’anomenen malalties infeccioses. Són causades per:

• Bacteris i fongs. Alguns bacteris causen malalties i actuen de diverses formes: infecten els teixits, produeixen toxines, etc. La majoria dels fongs són beneficiosos però alguns causen malalties a la pell.

• Virus. Són partícules que viuen dins de les cèl·lules, que infecten i destrueixen.

• Paràsits. Moltes malalties són causades per organismes paràsits. En l’ésser humà, acostumen a ser organismes unicel·lulars com els protozous.

07

ESPAI 3ESPAI 3

2.2. La transmissió de les infeccions

• Les vies de transmissió de les infeccions són:

• Per contacte directe amb la pell d’una persona malalta, o a través d’objectes contaminats.

• A través de l’aire, quan la persona infectada parla, tus o esternuda a prop.

• A través d’aigua o d’aliments contaminats.

07

ESPAI 3ESPAI 3

2.3. Els antibiòtics

• Els antibiòtics són medicaments que destrueixen els bacteris causants de les infeccions sense danyar les cèl·lules del propi organisme.

• Amb l’ús generalitzat d’antibiòtics, van apareixent bacteris resistents a ells. Per evitar-ho, el tractament ha d’assegurar la destrucció de tots els bacteris.

07

ESPAI 3ESPAI 3

3. Les malalties no infeccioses

3.1. Les malalties no infeccioses

3.2. El càncer

3.3. La salut a la tercera edat

07

ESPAI 3ESPAI 3

3.1. Les malalties no infeccioses

• Les malalties no infeccioses es deuen a l’alteració d’alguns dels teixits i òrgans del cos.

• Aquestes alteracions poden provocar el funcionament anormal del teixit o de l’òrgan i l’aparició de la malaltia.

• A la nostra societat existeixen dos grans grups de malalties que provoquen la mort prematura: el càncer i les malalties cardiovasculars.

07

ESPAI 3ESPAI 3

3.2. El càncer

• El terme càncer inclou nombroses malalties que tenen en comú la proliferació anormal de cèl·lules que originen un tumor cel·lular, o neoplàsia.

• Si el tumor que es forma queda localitzat en un teixit concret i no arriba als vasos sanguinis, és un tumor benigne. Si produeix cèl·lules que arriben a la sang, serà un tumor maligne.

• Els carcinògens són factors que transformen una cèl·lula normal en cancerosa. Els més importants són: substàncies químiques, radiacions, partícules i agents mutàgens, substàncies alimentàries, etc.

07

ESPAI 3ESPAI 3

3.3. La salut a la tercera edat

• L’envelliment provoca canvis en tots els sistemes i aparells del nostre cos.

• L’aparell locomotor de les persones grans pateix alteracions importants. Els ossos perden consistència i flexibilitat, i per això es poden trencar més fàcilment.

• La degeneració de les articulacions, o artrosis, dificulta el moviment de les diferents parts del cos.

• La capacitat de percepció dels sentits descendeix de manera notable.

• La disminució del nombre de neurones provoca que els reflexos siguin més lents i els moviments, menys àgils.

07

ESPAI 3ESPAI 3

4. Les defenses de l’organisme (I): el sistema limfàtic

4.1. El sistema limfàtic

4.2. Els òrgans limfàtics

• Els òrgans limfoides (il·lustració)

4.3. Els vasos limfàtics

4.4. Els ganglis limfàtics

07

ESPAI 3ESPAI 3

4.1. El sistema limfàtic

• El sistema limfàtic està format pels òrgans limfàtics, els vasos i ganglis limfàtics i per diferents tipus de cèl·lules de la sèrie de glòbuls blancs.

• Les seves funcions més importants són:

• Recollir el líquid acumulat al voltant de les cèl·lules, o líquid intersticial, i abocar-lo a la sang.

• Transportar els greixos i les vitamines solubles en lípids des de les vellositats intestinals fins al sistema circulatori.

• Contribuir a la defensa de l’organisme contra moltes malalties.

07

ESPAI 3ESPAI 3

4.2. Els òrgans limfàtics

• Els òrgans limfàtics més importants són: la medul·la òssia vermella dels ossos, el tim i la melsa. Altres òrgans amb teixit limfoide són les amígdales i l’apèndix.

• La medul·la òssia vermella conté cèl·lules capaces de dividir-se indefinidament, las cèl·lules mare, i de diferenciar-se per donar lloc a diversos tipus de cèl·lules sanguínies, com els limfòcits i els macròfags, responsables de la defensa de l’organisme.

07

ESPAI 3ESPAI 3

Els òrgans limfoides07

ESPAI 3ESPAI 3

4.3. Els vasos limfàtics

• Els vasos limfàtics formen una xarxa de vasos distribuïda per tot l’organisme, similar a la del sistema venós.

• Els de menys calibre, o capil·lars limfàtics, s’estenen per tots els teixits. Els més importants són:

• El conducte toràcic que recull la limfa de les extremitats inferiors, de l’abdomen, del braç esquerre i la part esquerra del cap i del coll.

• El conducte limfàtic dret que recull la limfa del costat dret del cap i el coll, del braç dret i del tòrax.

07

ESPAI 3ESPAI 3

4.4. Els ganglis limfàtics

• Els ganglis es localitzen al llarg dels vasos limfàtics. A l’interior, es filtra la limfa i s’eliminen els organismes patògens i els antígens. Tenen uns espais, anomenats sinusoides, al voltant dels quals hi ha els macròfags.

• Els ganglis limfàtics també participen en la lluita contra nombroses infeccions i contra el càncer, perquè contenen una gran quantitat de limfòcits.

• Es troben a la part superficial del cos, a les aixelles, el coll i les engonals .

07

ESPAI 3ESPAI 3

5. Les defenses de l’organisme (II): el sistema immune

5.1. El sistema immune

5.2. Immunitat. Tipus

5.3. Vacunes i immunització

5.4. Malalties del sistema immune

07

ESPAI 3ESPAI 3

5.1. El sistema immune

• El sistema immune és el responsable que el nostre organisme es defensi davant de la invasió de gèrmens, òrgans, cèl·lules i molècules estranyes, també anomenades antígens.

07

ESPAI 3ESPAI 3

5.2. Immunitat. Tipus

• S’anomena immunitat d’un organisme la capacitat per defensar-se davant de substàncies estranyes, organismes patògens i cèl·lules canceroses.

• Les possibilitats de defensa s’agrupen en dos tipus:

• Immunitat inespecífica. Consisteix en el rebuig no selectiu d’organismes patògens.

• Immunitat específica. Es basa en la capacitat dels organismes per actuar de forma específica davant de cada substància o agent patogen, capaç d’escapolir-se de les defenses inespecífiques i penetrar al seu interior.

07

ESPAI 3ESPAI 3

5.3. Vacunes i immunització

• La immunitat es deu al fet que l’organisme produeix limfòcits de memòria específics contra els antígens, una vegada ha tingut un primer contacte amb ells. Aquesta és la base de les vacunes.

• Les vacunes consisteixen a introduir en un organisme, virus morts o inactivats davant dels quals l’organisme produeix limfòcits de memòria. La immunitat pot ser:

• Immunitat activa. Quan l’organisme produeix anticossos contra un antígen, una vegada que ja hi ha estat en contacte.

• Immunitat passiva. Quan es produeixen infeccions en què no es pot esperar que l’organisme fabriqui anticossos.

07

ESPAI 3ESPAI 3

5.4. Malalties del sistema immune

• Al·lèrgies. Consisteixen en la hipersensibilitat d’un organisme enfront de substàncies del medi. La resposta davant d’aquests antígens, també anomenats al·lergògens, és una sèrie de símptomes molestos, como llagrimeig, tos, mal de cap, etc.

• Malalties autoimmunes. Estan produïdes per un error del sistema immune de l’organisme que reconeix com a estranyes les seves pròpies cèl·lules. En conseqüència, el sistema immune produeix anticossos contra elles.

• SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida. Està provocada pel virus VIH que infecta les cèl·lules del sistema immune impedint que realitzin les seves funcions.

07

ESPAI 3ESPAI 3

6. Els trasplantaments

6.1. Quins òrgans es trasplanten actualment?

07

ESPAI 3ESPAI 3

6.1. Quins òrgans es trasplanten actualment?

• El trasplantament de ronyó és el que ofereix uns resultats més satisfactoris. Els malalts segueixen un tractament de diàlisi que substitueix la funció del ronyó natural.

• El trasplantament de fetge en els últims anys ha millorat gràcies als avenços en microcirurgia i en el tractament del rebuig.

• El trasplantament de cor és molt delicat, però a l’actualitat hi ha molts equips de metges i investigadors que treballen en el desenvolupament d’un cor artificial.

07