sitges mónREVISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

N Ú M . 2 - A B R I L 2 0 0 7

hi havia una vegada... quatre cooperantsde tale-talamo asenegal i guinea bissau

mares treballadores es beneficien del projecte creche solidària a porto alegre al brasil

l’ajuda es transporta en la caravana del cor

sitgesmon@sitges.cat

el cafè punta de llança del comerç just

consell municipal de cooperació solidaritat i pau

>Regidoria de Cooperació, Soli-daritat i Pau

>Regidoria d’Educació

>Regidoria de Polítiques d’Immigració

>Regidoria de Benestar Social

>Sitges Solidari

>SETEM

>Amics del Nepal

Amb representant a títol indi-vidual:>Intermón Oxfam>Tale-Tálamo>ACSUR-Las Segovias

Ciutadans a títol invidividual

NOVES INCORPORACIONSAL CONSELL>Creu Roja Sitges>ConoSUD

www.sitgessolidari.org

www.taletalamo.org

www. clowns.org

descobreix les ong’s

www.amicsnepal.org

www.nohayexcusas.org

www.fonscatala.org

Teniu a les vostres mans el segon número de la publicació Sitges Món, la revista que edita el Consell Municipal de Cooperació, Pau i Solidaritat amb l’objectiu de donar a conèixer, difondre i compartir amb els ciutadans i les

ciutadanes els diferents projectes de cooperació al desenvolupament amb els quals col·laborem des del nostre municipi.

La voluntat de l’equip que integra el butlletí és crear, mitjançant aquest, un arxiu solidari per poder fer un seguiment trimestral dels avenços que s’impulsen des del municipi i de l’incalculable treball que tantes i tantes organitzacions realitzen més enllà del nostre territori. La combinació de paraules i imatges pretén copsar realitats que no ens són tan llunyanes i amb les quals creiem que tenim el compromís de col·laborar per a un desenvolupament millor i més equitatiu per a tots i totes.

Des de l’inici del Consell fins al dia d’avui han estat moltes les propostes a què hem donat suport i cada cop són més les entitats i les persones que a títol individual es sumen a aquest òrgan mixt per donar suport a aquest projecte en què tothom hi té cabuda i en el qual literalment “quants més siguem millor”.

EDITORIAL

EditaAjuntament de Sitges

Consell de RedaccióGabi SerranoJoan-Pere GuzmánCarla JordàLita ImazEva MartínRegidoria de Comunicaciói Imatge

Fotografia PortadaGemma Parellada

Disseny i MaquetacióVideoPressMedia.com

ImpressióGràfiques Delfos

Dipòsit legalB-21387-2007

Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i PauEdifici MiramarC/. Davallada, 12 - SitgesTel. 93 894 99 90sitgesmon@sitges.cat

Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau

3

4

ajuts atorgats per la regidoria de cooperació, solidaritat i pau

Relació de projectes i actuacions duts a terme per la Regidoria de Cooperació abans de la creació del Con-sell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau el juliol de 2006.

1-Educant Jugant: ludoteques a Puira (Perú)2-Projecte ramader a la Finca Nuevo Horizonte (Guatemala)

2003

2004

1-Rehabilitació de l’escola Leonel Hernandez Martínes a Velasco, Gibara (Cuba)2-CAM 2002. Complementació del centre polivalent (Brasil)3-Centre Cultural de la Daira d’Arjub4-Construcció d’un local per a l’academia de formació professional d’Ajude (Guinea Equatorial)5-Centre d’acollida i formació per a Paysans sens frontiers a bingo (Burkina Faso)

PROJECTES DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ

PROJECTES DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ

ASSOCIACIÓ AmICS DEL NEPAL

Integració professional i casa d’acollida per a joves sense família al Nepal

FuNDACIÓ EDuCACIÓ SOLIDÀRIA – ESCOLA PIA DE CATALuNyA

Equipament d’una aula d’informàtica per a joves a la població de Guanabacoa (Cuba)

FuNDACIÓ uLLS DEL mÓN Ulls de Moçambic 2004

mETGES SOLIDÀRIS DE CATALuNyA Comboi Humanitari Dakkar/Bissau 2005

1-Centre d’Acollida i Formació per a Paysans Sans Frontières a Bingó (Burkina Faso).2-Construcció d’un Dispensari-Maternitat a Andongona (Madagascar).3-Hort Comunitari per a les Dones a Gambissara Lamoi (Gàmbia).4-Reparació del sostre de 50 habitatges a Santa Rosa del Peñón (Nicaragua).

2005 FuNDACIÓ uLLS DEL mÓN

Millora en l’atenció i cures oftalmològiques de la comunitat de El Alto-La Paz, Bolívia.

ACSuR-LAS SEGOvIAS

Llar d’infants solidària a les viles de Nossa Senhora Aparecida i Recanto do Chimarrao a Rio Grande do Sul. Brasil.

PROJECTES DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ

projectes històr

icS

5

PrOJEcTe 2005 consell de cooperació, solidaritat i pau

PRoJEcie del 2005MARES TREBALLADORES ES BENEFICIEN DEL PROJECTE D’ACSUR-LAS SEGOVIAS “CRECHE SOLIDÀRIA” A PORTO ALEGRE AL BRASILEl projecte Creche Solidària (Llar d’Infants Solidària) neix per aconseguir els recursos necessaris que ga-ranteixin la protecció de fills de mares treballadores de les viles populars de Nossa Senhora Aparecida i Reconto do Chimarrao (Porto Alegre, Estado de Rio Grande do Sul, Brasil), una zona ‘semi-favelada’ on resideixen 2.000 famílies amb una població to-tal d’unes 9.000 persones.

En aquestes zones populars s’han iniciat diverses iniciati-ves d’economia solidària inte-grades per dones, com la Coo-perativa tèxtil UNIVENS i una cooperativa de reciclatge de paper que desenvolupa el pro-jecte ‘Reciclando pela vida’. El projecte de desenvolupament global de les dones serveix per fer front a les noves necessitats socials per combatre l’exclusió en un país on les desigualtats entre rics i pobres, expressa-des en diferència de rendes, és

la més gran del món després de Sierra Leone. Però per contra, la integració laboral de les dones genera altres necessitats per a les noves treballadores. Cre-che Solidària aposta per crear una llar d’infants on

seran atesos 65 nens i nenes, fills de mares treballadores, el que indirectament beneficiarà prop de 350 persones, que re-presenten a unes 70 famílies.

La instal·lació serà gestionada com una cooperativa en la que s’integraran organitzacions re-presentatives de l’economia solidària de Brasil (UNISOL).

El 28 de febrer va finalitzar el període d’execució del pro-jecte amb un cost global de 115.660, dels quals 20.000 euros procedeixen d ’una aportació de l’Ajuntament de Sitges, 10.650 euros de l ’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i 3.600 euros de l’Ajuntament de Canyelles.

BENEFICIARISDirectes65 nens i nenesIndirectes70 famílies de mares treballadores

PERíODE D’ExECUCIóData d’inici: 1 d’octubre de 2005Data de finalització: 28 de febrer de 2007Inauguració: 20 d’abril de 2006 ( provisional)

Les cooperatives que formen part del pro-grama global de desenvolupament de les Viles, són:

Cooperativa tèxtil UNIVENS

C o o p e r a t i v a d e r e c i c l a t g e RECICLANDO PELA VIDA

6

Voluntaris i personal de l’ONG Tale-Talamo treballen, des de fa mesos, en la preparació d’un viatge que portarà quatre coope-rants a Senegal i Guinea Bissau. Després de preparar durament aquest desplaçament, amb la re-collida de material, el posterior empaquetament i la correspo-nent preparació logística, ara tot és a punt per començar la nova aventura.

Javier Remon, responsable de Lo-gística i coordinador de Projecte; Berta Ferrer, cap del departament d’Imatge i Difusió; Patrícia Gallar-do, cap del Departament Sanitari, i el voluntari en tasques de suport a l’obra, Julian Sánchez, formen el grup que va partir, el passat vuit de març, amb aju-da humanitària des de l’aeroport de Barcelona amb destí Senegal i Guinea Bissau.

PrOJEcTe 2006 consell de cooperació, solidaritat i pau

PRoJEcie del 2006HI HAVIA UNA VEGADA... QUATRE COOPERANTS DE TALE- TALAMO A SENEGAL I GUINEA BISSAU

Una cooperant de l’ONG treballant a la porta del dispensari, foto d’Adolfo Fernandez / Tale-Talamo

La proposta neix amb dos clars objectius. El primer és dur a l’Hospital del barri d’Ajuda de Bissau, capi-tal de Guinea Bissau, la càrrega d’ajuda humanitària de més de 250kg., formada per material sanitari ce-dit per l’empresa Renova i material escolar, que es destinarà a un centre proper. El segon objectiu de Tale- Talamo és continuar el viatge cap a Senegal, amb destí al País Bassari, on supervisaran la sego-na fase de l’obra del centre sanitari que l’ONG està construint al poblat d’Iwol. El projecte està finançat per TELVA, revista que va atorgar a Tale-Talamo el Premi a la Solidaritat 2006, i BOBOLI el dotarà de l’equipament necessari gràcies a la campanya Samarreta Solidària. Paral·lelament, es duran a terme reunions amb els representants polítics i sanitaris d’ambdós països, per valorar la tasca que l’ONG duu a terme.

En tot moment comptaran amb el suport i la col·laboració de la contrapart local de Tale-Talamo, amb el seu representant a l’Àfrica Occidental, Au-guste Daniel Diatta i Aley Ba.

7

PrOJEcTe 2006 consell de cooperació, solidaritat i pau PrOJEcTe 2006 consell de cooperació, solidaritat i pau

TALE-TALAMO és una ONG sense ànim de lucre, independent i aconfessional, amb un objectiu principal: l’assistència sanitària universal en els països del tercer món que ho necessitin, sent objectiu principal en

aquests moments Se-negal. En l’actualitat el projecte iniciat i continuat de manera permanent ja té dos anys i mig d’història. La massa social arriba a més de 170 socis i s’han iniciat convenis amb altres institucio-ns. Tale-Talamo, vol assegurar la distribu-ció de medicaments de primera necessitat en la zona dels nostres projectes, perquè els mateixos siguin dis-tribuïts d’una manera justa i controlada. Així mateix, té com valors la gratuïtat de l’atenció urgent al pacient, vo-cació d’atenció inin-terrompuda els 365 dies de l’any i el ferm compromís amb la po-blació local per a una assistència sanitària de qualitat tècnica i humana.

l’onG

Les paraules Tale- Talamo signifiquen

‘hi havia una vegada’

i amb elles comencen els contes

a la regió de País Bassari, al Senegal.

PRoJEcie del 2006

Fotografia de Gemma Parellada

una nova residència on atendre els nens al carrerassara a l’índia8

L’afirmació és tan real com que aquests ma-teixos nens són protagonistes d’altres situa-cions d’explotació, de greus problemes de salut, desnutrició, prostitució i delinqüència.

Sovint els nens es troben perduts, desorien-tats i la seva situació provoca en molts ca-sos el desarrelament de les seves famílies i poblacions d’origen. Aasara, a través dels diferents centres d’assistència primària, en les pròpies estacions i posteriorment en di-ferents poblacions de la zona, pretén donar acollida a tots aquells nens que voluntària-ment la requereixen, facilitant la seva pro-tecció, formació, i propiciant el retorn amb les seves famílies i poblacions en cas que ho desitgin.

Actualment Aasara disposa de sis centres re-partits en quatre poblacions, una nova resi-dència per a nenes a Neral i una altra mixta a Digha. També ofereix un servei ambulant de primeres necessitats i un servei telefònic gratuït les 24 hores del dia (Programa Chil-dline) per a casos d’assistència immediata i de recollida de nens del carrer. En el darrer any Aasara ha donat atenció, protecció, edu-cació i acolliment a més de 500 nens i nenes, consolidant d’altra banda l’objectiu paral·lel de formar personal local que atengui les ne-cessitats dels nens i els proporcioni una for-mació bàsica i una millor convivència i inte-rrelació a través de la teràpia del joc.

El degoteig de nens que s’apropa a les instal·lacions d’Aasara Bombai és cada cop més abundant i l’organització es veu obliga-da a derivar cap a altres institucions els nens que no pot acollir. El proper objectiu és, doncs, l’adquisició d’una parcel·la i prepa-rar-la per a l’edificació d’una nova residència com la de Neral, però amb un edifici annex dedicat a impartir formació professional per assegurar el futur dels nens i les nenes quan abandonin Assara.

El 1993 es crea l’Associació per a l’ajut dels nens del carrer de l’índia (Aasara) amb la voluntat d’atendre els infants que per diferents circums-tàncies habiten a les estacions de Bombai i a les seves rodalies. Assara compta amb una seu a Bombai i una segona a Barcelona, amb la particu-laritat que aquesta última no genera despeses d’estructura, és a dir, cada aportació que es recull s’inverteix al 100% en els diferents projectes que es realitzen a l’índia.

Més informació:AASARA BARCELONA Tel. 93 219 12 03aasaraong@terra.es

l’ong

A BOMBAI MéS DE 130.000 INFANTS VIUEN ABANDONATS AL CARRER

Guinea Bissau té una extensió aproximada a la de Barcelona, amb una població de 1.345.479 habitants, i està situat a l’oest d’Àfrica a la desembocadura del riu Gèbe. El país es recupera lentament de la guerra civil (1998- 1999) i actualment és el 14è país més en-deutat del món, amb una renda per càpita anual in-ferior a 800$. Segons la ONU, Guinea- Bissau es troba entre els deu països amb Índex de Desenvolupament Humà (IDH) més baix del planeta. Aquests factors su-mats a la carència d’infraestructures i l’elevada taxa del 75% d’analfabetisme adult alenteix qualsevol possibilitat de millora.

El 53% de la població infantil està escolaritzada, la que no ho està suposa gairebé 635.000 nens que en alguns casos han de caminar entre 10 i 15 km per arribar al corresponent centre educatiu, això provoca que la majoria dels infants abandoni els estudis. Com els nens, hi ha moltes persones que viuen masa lluny dels hospitals, alguns d’ells malalts o disminuïts físics a causa de la devastadora acció de les mines antiper-sona i d’altres conseqüències de la guerra civil. Els serveis sanitaris i educatius són insuficients i, malgrat que diverses ONG treballen en aquests àmbits, hi ha un altre mancança pendent de solució: el transport.

L’ONG Guinébus neix amb la intenció de crear una in-fraestructura de transport autosuficient reutilitzant el parc mòbil rebutjat a altres països i oferint transport gratuït per a nens i malalts. La xarxa ja funciona i, a

banda d’aquesta funció, la societat guineana compta amb un servei d’autobús públic que assegura amb els ingressos el manteniment de la infraestructura i que porta diàriament 750 nens a escola, amb un únic autobús cedit per l’Ajuntament de Barcelona.

El projecte es consolida i s’engrandeix dia a dia i en les properes setmanes arriba la darrera de les pro-postes. Guinébus demana bicicletes per enviar-les a Guinea- Bissau i complementar el servei de transport. Sitges s’ha adherit a aquesta iniciativa amb la qual col·laboren altres institucions catalanes amb el com-promís de recollir el major nombre de bicicletes per a nens a partir dels cinc anys. Tant se val quin sigui l’estat del vehicle perquè serà posteriorment reparat per un equip de guineans formats específicament per a aquesta tasca.

9

després del l’autobus, la bicicleta

bicis per a guinea bissauAQUESTA INICIATIVA Té COM A OBJECTIU RECOLLIR BICICLETES QUE JA NO FEM SERVIR PER EN-VIAR-LES A GUINEA BISSAU PERQUè ELS INFANTS ES DESPLACIN MéS FÀCILMENT CAP A L’ESCOLA.

HORARIS I LLOCS DE RECOLLIDA

CREU ROJA: DE DILLUNS A DIJOUS DE 10 A 13 HORES I DE 16 A 19 H. I DIVENDRES DE 10 A 13 H.CÁRITAS: DE DILLUNS A DIVENDRES DE 18 A 20 HORESEDIFICI MIRAMAR: DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS D’11 A 14 H.I DE 17 A 20.30 H.

TAMBé HI HAURÀ RECOLLIDA A LES ESCOLES qUE S’ADHEREIxIN A LA CAMPANyA.

DIA 21 D’ABRIL A LES 12H A LA FRAGATA. ESPECTACLE D’ANIMACIÓ INFANTIL PER A MéS INFORMACIÓ PODEU ADREçAR-VOS A LA REGIDORIA DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU, TELèFON 93 894 83 17

ORGANITzAT PER: L’AJUNTAMENT DE SITGES COL·LABORAN: CREU ROJA I CáRITAS

DEL 10 AL 21 D’ABRIL

Dibuix: Francesc Rovira

FI DE FESTA

l’ajuda es transporta en la caravana del cor

10 caravane du coeur

Moussa Ag Assarid és un jove tuareg que estima el seu poble i per aquest motiu es dedica en cos i ànima a la recerca d’ajuda i solucions per al poble nòmada per antonomàsia. Als 13 anys una periodista del Paris-Dakar li va regalar el l l ibre ‘El petit príncep’ i va quedar impressionat pels dibuixos en què apareix un tuareg. En aquell moment encara no sabia llegir, però el l l ibre va

despertar en ell un gran interès, i el va motivar per anar a escola. En dos anys va aprendre a lle-gir, als 19 anys va fundar una petita escola i als 23 va finalitzar el batxillerat. El 1999 va acon-seguir materialitzar un somni: viure a París. Ara, amb 32 anys ha iniciat i promou La Caravana del Cor. Ha visitat Sitges convidat per un sitgetà i ha conversat amb Sitges Món per apropar-nos la seva realitat, el desert.

AL DESERT NO ExISTEIxEN ELS DINERS PERÒ Sí LA BARATA, EL CANVIAl desert les fronteres s’esborren, tot és espai, l lum i color, els diners no existeixen. Els tuareg ni tenen ni fan servir diners, la gran majoria no ha vist mai un bitllet de banc. En comptes de bancs hi ha solidaritat i s’ intercanvien animals, roba i d’altres utensilis.

PRIMER PROJECTE: L’ESCOLA DE LA SORRA Ubicada a Tabuye, una ciutat de nòmades, l’escola és gratuïta per tothom qui ho necessita. La idea sorgeix fa quatre anys amb la participació activa del meu germà. Plegats vam buscar el finançament i l’ajuda per mun-tar-la entre tots. Ara tenim un internat amb els equipa-ments necessaris per acollir uns 100 infants que assis-teixen a classe durant dos mesos i després tornen amb les seves famílies de vacances durant 15 dies.

MOUSSA AG ASSARID VISITA SITGES PER PARLAR SOBRE LA CARAVANA I PER RECAVAR SUPORT PER ALS PROJECTES EDUCATIUS I SANITARIS EN LES COMUNITATS TUAREG.

L’objectiu de l’escola és preservar la cultura Tuareg, que està amenaçada d’extingir-se. Al centre els en-senyen a llegir, escriure en diferents idiomes i els transmeten la cultura i les tradicions que els són prò-pies. Moussa també té la voluntat de promoure pa-trocinis perquè alguns nens puguin ampliar els seus estudis en diferents països estrangers i per buscar famílies que els puguin acollir.

LA CARAVANA DEL CORAquesta és la primera Caravana del Cor però no serà pas la darrera, perquè hi veig moltes possibilitats i una gran acceptació. Es tracta d’una caravana de vehicles que transporta medicines i material escolar, aquesta primera la formen 12 persones, el més jove ésen Bas-tian que amb només vuit anys actua com a interven-tor i redacta el quadern de viatge. Alguns dels vehicles 4x4 acabaran el seu trajecte a Malí i es destinaran al transport de malalts a l’hospital i de nens a l’escola.

LA CARAVANA ARRIBA A SITGESLa invitació del Miquel Matas per fer nit a Sitges va ser tota una sorpresa, en principi vaig pensar que era una broma i que l’Hotel Subur no existia, perquè Subur en tuareg significa paciència... i d’això en vaig ben servit! Després vaig comprovar que era cert i vam gaudir de la seva hospitalitat.

PARíS-TIMBUCTÚ SENSE PRESES Vull organitzar una caravana París-Timbuctú però no amb les presses del París- Dakar, sinó tot el contrari. For-mar una caravana a la qual es pugui incorporar tothom qui ho vulgui, amb temps per conèixer el territori, les seves gents, els seus problemes i gaudir de la natura i dels ha-bitants nòmades compartint la vida i el temps amb ells.

PROPER OBJECTIU: UNA CIUTAT UNIVERSITÀRIA AL DESERTAra, deu anys després de la meva primera iniciativa i veient els progressos que hem fet, crec que haig de continuar i fixar nous objectius.

El primer que vull impulsar és la creació d’una agencia de viatges al desert, després obrir un Centre Cultural per preservar la cultura Tuareg i organitzar un festi-val. També m’agradaria realitzar operacions quirúrgi-ques al desert, crear un centre d’idiomes i un altre de formació informàtica, i a més escoles de formació professional... En definitiva, amb el temps crear una ciutat universitària al desert. El que és important és marcar uns objectius i pas a pas anar avançant, com amb les nostres caravanes.

NECESSITATS DE FORMACIó REALS Tot coneixement és ben rebut! En viure al desert no hi ha possibilitat de comunicar-se amb la resta del món ni amb els diferents grups de nòmades, l’únic mitjà se-ria la connexió via satèl•lit i el cost és molt elevat, així que s’ha de trobar una solució més econòmica.

Moussa Ag Assarid ha confessat que ha quedat im-pressionat per la bona rebuda i l’hospitalitat de Sit-ges i que gràcies al suport donat, a través del Consell de Cooperació, Solidaritat i Pau abonant bona part del combustible, els vehicles podran arribar a Mali. El tuareg ha proposat que li permetin muntar un cam-pament tuareg a la platja de La Fragata. De moment ens convida a aproximar-nos a través del seu web en francès o espanyol: www.caravaneducoeur.com/

11

Asha Miró va presentar a Barcelona el llibre de Moussa Ag Assarid “En el desierto no hay atascos” publicat per l’Editorial Sirpus www.sirpus.com. Fotografies de Joaquim Costa.

moussa ag assarid a sitges

caravane du coeur

12

Els productors de cafè fan front a una important cri-si del sector. El preu del producte ha caigut un 70% des de 1997 i el 2002 es van enregistrar els índex més baixos dels darrers 30 anys. Prop de 25 milions de fa-mílies viuen d’aquest producte als països del Sud i, encara que la tendència dels preus ha estat a l’alça en els darrers anys, milers de camperols s’han vist obligats a sacrificar i prescindir de drets bàsics, com l’educació dels seus fills o la sanitat per la crisi econòmica.

El cafè és, després del petroli, la matèria primera més negociable del món i una font de riquesa sobretot per a les empreses multinacionals del Nord, que es re-parteixen pràcticament la totalitat dels beneficis que genera aquest negoci. Els perjudicats d’aixo són els països del Sud amb clima tropical, on es cultiva l’arbre del cafè. Les grans multinacionals paguen preus, que en molts casos, es troben per sota del cost de pro-ducció. Gran part dels petits productors de cafè no estan organitzats i viuen en zones aïllades, no dispo-sen d’infraesstructura per vendre directament el que produeixen als mercats locals i desconeixen els me-canismes per fixar el preu del cafè. Aquesta situació els obliga a dependre completament d’intermediaris locals que apliquen polítiques comercials més agressi-

el cafè punta de llança del comerç just

El consum mundial de cafè és de més de 100 milions de sacs anuals, el 77% es consumeix en països importadors del Nord i només el 23% restant en els països productors del Sud.

www.buencafe.org

www.setem.cat

www.comercambjusticia.org

www.intermonoxfam.org

www.sellocomerciojusto.org

web’s

cafè-coffee-

ves, seguint l’ordre de les grans empreses multinacio-nals. El desequilibri en el preu del cafè es fa encara més palès arran dels desacords en el si de l’Organització Internacional del Cafè (OIC) que, el 1989, acabà amb el sistema de quotes anuals que regulava el mercat del cafè i permetia certa estabilitat en els preus mundials. Amb el trencament d’aquest mecanisme de control s’inicià una etapa en què augmentà notablement la producció mundial de cafè però amb baix control, cosa que va propiciar una espectacular davallada del preu.

Però aquesta situació millora lentament i els més de 500.000 petits cafeïcultors de 22 països del Sud comencen a organitzar-se i a fer sentir la seva veu, cada cop amb més força des de la dècada dels 80.Per impulsar canvis i equitat en el comerç internacional existeixen alternatives consolidades com el Comerç Just, que ofereixen un cafè natural, d’una alta qualitat, i que respecta el medi ambient perquè la gran majoria prové d’organitzacions camperoles que cultiven sense agroquímics. L’ONG SETEM va crear el programa El Bon Cafè per promoure el consum de cafè de Comerç just en institucions, universitats i empreses, ja que la compra d’aquest cafè comporta pagar uns preus que asseguren una mínima qualitat de vida per als productors i per-meten finançar projectes socials en la zona productora. L’any 2006 SETEM va acreditar un total de 145 noves màquines de cafè de Comerç Just a Catalunya, la qual cosa es tradueix en gairebé tres milions de tasses de cafè, i ha aconseguit la col·laboració de 10 institucio-ns públiques, l’Ajuntament de Sitges n’és una d’elles. A Catalunya el consum de cafè de Comerç Just ha augmentat notablement al llarg de l’any passat, en el què s’han doblat el nombre de màquines automàti-ques de cafè acreditades que actualment és de 584.

13cafè-coffee- notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon

notícies del mónAmb la f inalitat d’establir noves vies de col · laboració, Gabi Serrano, regi-dor de Cooperació, Solidaritat i Pau de l ’Ajuntament de Sitges, va visitar la ciutat marroquina d’Essaouira on es va reunir amb Fatima zahra Ciibat, presi-denta de la Comis-sió de Benestar Social, Sanitat i Fa-

mília i regidora de l’Ajuntament d’Essaouira.

La ciutat africana i Sitges comparteixen objectius de desenvolupament sostenible i de qualitat, amb el turisme i els serveis de qualitat com a principals motors econòmics i amb una ferma defensa de la conservació i la promoció del patrimoni cultural i ar-quitectònic. Essaouira està situada a la costa Atlàn-tica del Marroc, a 160 Km de Marrakech, envoltada

d’un entorn natural amb turons, boscos, du-nes i platges amb quilòmetres d’extensió que han estat un important punt estratègic per nombroses cultures al llarg de la història. Empremtes fenícies, portugueses, saudites o aluites formen una atracti-va ciutat, reconeguda com a Patrimoni de la Huma-nitat per la UNESCO. Un important destí turístic que és també el primer municipi dirigit per una dona al Marroc, l’alcaldessa Asma Châbi, una mostra del desig de reforma i modernitat dels ciutadans que es plasma en altres projectes impulsats per perso-nalitats, grups cívics i associacions com el projecte Agenda 21 Local d’Essaouira, per desenvolupar les capacitats locals del municipi.

Està previst que una delegació d’Essaouira visiti Sitges a finals d’abril o començament de maig per presentar el primer projecte de cooperació cul-tural entre les dues poblacions, que consistirà en una Mostra de Joves Artistes conjunta, amb artistes d’ambdues localitats. Tres joves de Sitges podran viatjar a Essaouira per assistir a la inauguració de la Mostra a la ciutat marroquina, després que un jurat seleccioni les millors obres de la mostra.

PRIMERS CONTACTES ENTRE SITGES I LA CIUTAT D’ESSAOUIRA AL MARROC

Fatima zahra Ciibat

Una Ruta Solidària és un viatge itinerant a un país del Sud, concebut en el marc del moviment inter-nacional de Turisme Responsable i organitzat al vol-tant de tres eixos fonamentals: convivència -alguns dies del viatge- amb famílies o comunitats rurals del país d’acollida; visita d’organitzacions o entitats lo-cals que treballen pel desenvolupament, els drets humans o la justícia social; i visita dels principals llocs d’interès natural, turístic i cultural del país.

Les rutes acostumen a tenir una durada d’entre 15 dies i tres setmanes i es fan en grups del voltant de 12 persones. Les destinacions pel proper estiu (mesos de juliol i agost) inclouen Índia, Nepal, Marroc, Senegal, Burkina Faso-Mali, Veneçuela, Brasil, Perú i Chiapas (Mèxic). Les inscripcions s’obren el 24 de març.

Més informació: 93 441 53 35 - www.setem.cat

LES RUTES SOLIDÀRIES DE SETEM, UNA FORMA DIFERENT DE VIATJAR

Foto: Tarannà - Viatges Solidaris

14

La solidaritat també és a casa i en aquesta ocasió el beneficiat és el col·lectiu de gent gran. El Casal Mu-nicipal d’Avis oferirà cursos gratuïts d’informàtica i Internet per millorar l’alfabetització digital i l’ús de les noves tecnologies entre els més grans.

L’Associació de Cibervoluntaris de Catalunya, Ci-bercat, és l’encarregada dels dos cursos, un de pri-mer nivell per aquells que no tenen coneixements d’informàtica i un altre de segon nivell per als que ja tenen algun tipus de coneixement.

El passat vuit de març es va signar el conveni de col·laboració entre Cibercat i l’Ajuntament de Sitges.

Els cursos comencen el dilluns 19 de març i s’impartiran sessions tots els dilluns, di-mecres i divendres. Encara que les classes es realitzaran al Casal Municipal d’Avis, no cal que els interessats siguin socis del Casal només han de ser jubilats i empadronats a Sitges.

“Aula Gaia” és un projecte de Creu Roja i l’Ajuntament de Sitges on l’objectiu principal és el reforç escolar. és un servei gratuït i va dirigit a tots aquells nens i nenes de Primària amb di-ficultats en els aprenentatges. Els alumnes que assisteixen a l’Aula Gaia fan activitats de repàs relacionades amb el temari que estiguin donant a l’escola. Les matèries que donen són principal-ment la llengua catalana i les matemàtiques de-gut a la seva complexitat i perquè són assigna-tures bàsiques per un bon desenvolupament en cursos posteriors.

L’activitat té diferents parts durant l’hora i mitja que dura la classe:

1. Els alumnes fan els deures que porten enda-rrerits de classe, si és que en tenen.

2. Realitzen fitxes de llengua catalana i Mate-màtiques (segons el dia). Aquests exercicis estan extrets de llibres i quaderns propis de l’aula.

3. Espai de lectura. Pot ser lectura conjunta o in-dividual.

4. Joc educatiu. S’intenta realitzar una ac-tivitat més lúdica en la que es desenvolupi l’aprenentatge i la imaginació.

notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon notícies del món

AULA GAIA SITGES: “Eduquem avui, les persones del demà”

SOLIDARITAT AMB ELS MéS GRANS PER L’ALFABETITZACIó DIGITAL

DIES QUE ES REALITZA L’ACTIVITAT

Dilluns i dimecres. Cursos de 1r, 2n i 3r de Primària.Dimarts i dijous. Cursos de 4t, 5è i 6è de Primària.HORARI: de 17:15 a 18:45 en tots dos grups. LLOC: Creu Roja de SitgesPlaça de Hospital núm. 5 - 08870 - SitgesTelèfon: 93 894 02 26 / 650 111 657 Demaneu per Yara

PERFIL DE VOLUNTARI/ÀRIAPersona a qui li agradi treballar amb nens i nenes d’edats compreses entre els 5 i els 12 anys. Que tingui un nivell bàsic d’estudis i que, preferentment parli català. Però sobre-tot que vulgui oferir una mica del seu temps per ajudar els altres.

AULA GAIA

15

notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon

Des dels seus orígens a Porto Alegre l’any 2001, el Fòrum Social Mundial s’ha estès com una contra-força global i s’ha convertit, per utilitzar una paraula de Kisw-ahili, un Jukwaa global, és a dir, una plataforma inter-nacional. El VII Fòrum Social Mundial celebrat a Nairobi Àfrica ha pres la paraula. I hem pogut escoltar: “Àfrica no és pobre, és molt rica, la seva gent és feliç i sap di-vertir-se. és Europa que ens enganya transmeten unes imatges falses de la seva superior felicitat i benestar. Només demanem a Europa que no ens robi el que es nostre”. 50.000 altermundialistes reunits durant quatre

dies de gener a Nairobi han portat a terme més de tres-cents seminaris diaris, a més de mani-festacions, concerts i parlaments.

D’entre tantes activitats Justícia i Pau n’ha orga-nitzat dues: una trobada de les diferents Justícies i Paus d’arreu del món i el seminari “Deute, Desarmament i Desen-volupament a l’Àfrica. Responsabilitats euro-pees”. El futur del Fòrum segueix sent un dels grans motius de debat del mateix. De moment, s’ha decidit que el 2008 no hi haurà una única Trobada Internacional, sinó que, en les mateixes dates, coincidint amb el Fòrum de Davos, en to-tes les localitats, estats i continents del món hi haurà accions sota el pa-raigua del FSM. Per a més informació :www.justiciaipau.org

VII EDICIóN DEL FÒRUM SOCIAL MUNDIAL ATREU AL MóN A ÁFRICA

notícies del mónL’historiador anglès, Paul Preston, inaugurà una ex-posició d’imatges captades pel reconegut fotògraf hongarès Robert Capa al Garraf i al Penedès quan els franquistes estaven a punt d’ocupar Tarragona. L’exposició “Capa aquí. Tragèdia republicana al final de la Guerra’”ha visitat Sitges per mostrar a través de l’objectiu de la càmera de Capa el drama viscut per la població civil durant la repressió franquista. Es tracta de més de 50 fotografies, 30 de les quals es van captar al Penedès el 15 de gener de 1939, que es complementen amb un recull d’objectes re-lacionats amb l’enfrontament civil, com uniformes o vehicles militars.

PAUL PRESTON PARLA DE LA GUERRA CIVIL A L’ ExPOSICIó “CAPA AQUí”

Fotografies: Justicia i Pau

Paul Preston, a més d’inaugurar la mostra fotogràfi-ca davant de més de 200 persones, va pronunciar la conferència “Els reporters estrangers durant la Gue-rra Civil espanyola’” amb la que s’inaugurava el cicle de conferències “Accions per la pau i la memòria democràtica”. També han participat Andreu Maya-yo, amb “Memòria de la Republica i Josep M. Solé i Sabaté “ La guerra civil: història i memòria”. Preston, especialitzat en història contemporània d’Espanya, va explicar la tasca feta durant la Guerra Civil i les ex-periències dels més de 1.000 periodistes estrangers que es van desplaçar fins Espanya per informar so-bre la tragèdia i com aquests superaven problemes com la censura, la fam o la pròpia integritat física.

Reproducció autoritzada per l’International Center of Photography de New york. USA

3r Cicle d’Escriptors per la pau

Escriptors per la pauEl cicle d’escriptors per la pau, té com a objectiu tractar la cultura de la pau mitjançant la presentació de llibres, que ens permetran apropar-nos a l’àmbit de la construcció de la pau des de diferents òptiques.

Confereència 24 d’abril IAN GIBSON“Cuatro poetas en guerra”, Antonio Machado, Juan Ra-món Jiménez, Federico Gar-cía Lorca, Miguel Hernández. Col·lecció Espanya Escrita, Editorial Planeta. 334 pag.

El 17 de juliol de 1936, un grup de militars traïdors es va alçar en armes a Àfrica con-tra el govern legítim de la República espanyola, sorgit democràticament de les eleccions del 16 de febrer d’aquell any i format per partits de l’esquerra burgesa, sense cap membre del PSOE ni, per descomptat, del

PC. quatre de les veus més importants de la poesia espanyola del segle xx --Antonio Machado (defensor de la legalitat), Juan Ramón Jiménez (solidari amb la causa republicana), Federico García Lorca (identificat amb el Front Popular), Miguel Hernández (combatent amb les armes i les lletres)-- van pagar amb la mort, l’exili, la mort per afusellament sense judici previ o la mort a la presó el seu exemplar compromís, cadas-cun a la seva manera, amb el somni d’una Espanya lliure, progressista i culta. Ian Gibson, amb la perícia narrativa i el rigor que el caracteritzen, reconstrueix en aquest llibre les vicissituds de la lluita i mort dels nostres poetes, quatre poetes que van donar tot per Espanya i que l’Espanya de “charanga y pandereta” es va encarregar de destrossar.

TOTES LES CONFERèNCIES TINDRAN LLOC A L’AUDITORI MIRAMAR A LES 19:30 HORES DE LA TARDA

16

Conferència 25 d’abrilMOUSSA AG ASSARID“En el desierto no hay atas-cos”. Un tuareg en la ciudad. Edicions Sirpus. Col·lecció Travesias. 184 pag.

Moussa Ag Assarid duu el fet de viatjar a la sang. Nascut al nord

de Mali cap a 1975, fill de pares nòmades i primogènit

d’una família de 13 fills, el jove tuareg marxa a França al 1999 i canvia el camell pel TGV i el metre. Sempre en moviment a la recerca de gent, Moussa descriu la seva fascinació i perplexitat davant el món occidental en el qual vivim i que ell va descobrint, mostrant-nos tot allò que no veiem malgrat tenir-ho a prop. El text, impregnat de la seva cultura tuareg i el seu art de viure nòmada, esdevé, per als occidentals, una bona ocasió per somriure, pensant en nosaltres mateixos i en les nostres opcions vitals.

Conferència 2 de maigMANUEL DELGADO“Sociedades movedizas” Pa-sos hacia una antropología de las calles. Editorial Anagrama. Col·lecció Arguments. 268 pag.

El que trobem en els carrers és una vida que només pot obser-var-se en l’instant que emer-

geix, ja que està destinada a dissoldre’s immedia-tament. En els exteriors urbans no hi ha objectes sinó relacions diagramàtiques entre ells. és una

acció interminable els protagonistes de la qual són aquests transeünts que reinterpreten la forma ur-bana a partir dels estils amb què s’apropien d’ella. El carrer és així una forma radical d’espai social, que no és un lloc, sinó un tenir lloc dels cossos i les mirades que l’ocupen. Comarca redissenyada una vegada i un altra per les migracions que la re-corren, que teixeixen una amalgama immensa de colonitzacions transitòries, moltes d’elles imprevi-sibles o insolents: el que és urbà, entès com tot el que en la ciutat no pot detenir-se ni quallar; el que és viscós, filtrant-se entre els intersticis del que és sòlid i desmentint-ho.

* * *

* * *

17

notícies de cooperació, solidaritat i pau del monnotícies del

món

Una exposició recull els di-buixos que nens i nenes de Sitges han presentat al con-curs que anualment organi-tzen les Jornades Solidàries, i que enguany ha escollit la dona com a motor de futur

com a tema central. La mostra es podrà visitar a par-tir del dilluns 2 d’abril, a la primera planta de l’Edifici Miramar, i restarà oberta fins el diumenge 15 d’abril. El mateix dia de la cloenda, es lliuraran els premis als autors i autores de les obres guanyadores en un acte que es celebrarà a l’Auditori del mateix Edifici Mira-mar, a les 12:00 hores.

Les VI Jornades Solidàries tancaran el cicle de prima-vera, el proper 28 d’abril a l’Auditori de l’edifici Mira-mar, amb la projecció de la pel·lícula “Agua” de Deepa Mhenta i comptarà amb el testimoni de l’escriptora Asha Miró

CICLE DE PRIMAVERA DE LES VI JORNADES SOLIDÀRIES: ExPOSICIó I CENEFÒRUM

L’Associació de Cooperació Internacional Nord- Sud CONOSUD arriba a la comarca del Garraf per donar a conèixer el projecte que realitza a Brasil en l’àmbit de l’economia solidària i alternativa, com les cooperatives de producció on les dones porten la iniciativa i afavoreixen el desenvolupament de la comunitat on resideixen. En la xerrada de presen-tació, Garraf- Bahia: un pont de diàleg, cooperants de CONOSUD van donar a conèixer els objectius, la missió i la visió del que per a l’organització és la co-operació internacional, el passat febrer en un acte celebrat a Vilanova i la Geltrú.

CONOSUD ARRIBA AL GARRAF

Pastis de cacauet - حاوي كوكو MARROCIngredients: 1Kg. de cacauets4 ous enters2 rovells d’ou 500 gr. de sucre glacé2 cullerades de melmelada 2 sobres de llevatSucre glacé i clara d’ouPreparació:1. Netejar i picar finament els cacauets. 2. Batre el ous sencers, els rovells, el llevat i el sucre glacé en un recipient. Afegir els cacuets. Treballar una bona estona fins que la pasta quedi lligada i la massa sigui fina. 3. Deixar reposar al frigorífic 1 hora.4. Per fer el pastisset agafarem una mica de massa i farem boletes, aplanar, sucar a la clara d’ou i al sucré glacé, col·locar a la safa-ta del forn.5. Coue-ho al forn a 180 grados 5-10 minuts

Recepta d’Hajar El Asri

receptes del món

18

notícies de cooperació, solidaritat i pau del món

Els més pe-tits podran aprende el valor de la s o l i d a r i t a t gràcies a Les Tres Besso-nes i el regne de Tempsen-rera. Les em-

blemàtiques germanes són les protagonistes de noves històries que tracten aspectes com la pau, l’educació moral, cívica i mediambental, el respec-te per a la igualtat, el consum i la justícia.

La creadora de les bessones, Roser Capdevila, jun-tament amb Ricardo Alcántara, presenta un conte imaginatiu i entranyable en el que l’Anna, la Teresa i l’Helena viatgen a Tempsenrera, quan la igualtat entre homes i dones no existia.

L’assessoria de l’equip d’educació d’Intermón Oxfam ha treballat en la definició del contingut del conte que ha estat coeditat per l’Editorial Icaria i Cromosoma, dins la col•lecció Una mirada al món. Les Tres Bessones i el regne de Tempsenrera incor-pora una sèrie de sezills exercicis per a que els nens i nenes puguin identificar les desigualtats que els envolten en la seva vida diària.

LES TRES BESSONES TAMBé SóN SOLIDÀRIES

iii jornades interculturals de Sitges - Encontre entre culturesDe l’11 d’abril al 18 d’abril de 2007

DIJOUS 12 D’ABRIL Auditori Edifici Miramar. Davallada, 12.19.00 h Conferència: Fotografia etnogràfica. Una eina indispensable del treball de camp. Divendres 13 d’abrilAuditori Edifici Miramar. Davallada, 12.10.00 –11.30 h Taula d’experiències: L’ acollida dels nous ciutadans en el municipi. 12.30 – 13.30 h Conferencia Inaugural de les Jornades. La acollida com a inversió de Futur IES Joan Ramón Benaprès, Camí de la Fita, s/n.14.30 – 16.00 h Dinar multicultural organitzat per l’Escola d’Hoteleria de Sitges. Tiquet: 22 eurosPasseig de la Ribera. Envelat.19.00 Inauguració oficial de les IIIes. Jornades Interculturals Encontre entre cultures i mostra de Jocs del món i exposicions fotogràfiques.19.30 h Actuació dels grups Markatú de Sitges i Candombe de Vilanova.20.30 h Actuació del Grup de Música Green Garden Rock Internacional.

DISSABTE 14 D’ABRILPasseig de la Ribera. Al costat i davant de l’envelat. 10.00 h. Inauguració de la Fira informativa d’Entitats a càrrec de l’Ajuntament de Sitges.10.30 - 20.00 h. Fira informativa de les entitats sense ànim de lucre.12.00 h. Taller de percussióTrobada de diferents grups de Candombe18.00 – 23.00 h Concert multicultural -Balls dels països: Perú, Equador i Bolívia, a càrrec de Alma Perua-na. Música àrab amb el grup d’en Hamid el Tanjaoui. Taller de tango amb el grup Tango Sur. Rumba Gitana amb el grup Tres que son seis.

DIUMENGE 15 D’ABRILPlatja de la Fragata10.00 – 14.00 h Torneig intercultural de futbol. Inscripcions i coordinació Regidoria d’Esports.18.00-21.00h Festa Country ambel grup Country Caravan

19

agenda agenda

V JORNADES SOBRE COLÒMBIA: CONDICIONS PER A UN PROCéS DE PAUOrganitza: Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a ColòmbiaLloc: Ajuntament de Barcelona i Casa del Mar

Barcelonawww.taulacolombia.org

3-5 de maig

UN DIA PER A L’ESPERANÇA

Organitza: INTERMON-OxFAMDurant tot el diaAdreça: Plaça de La Vila - Vilanova i la Geltrú

dissabte 21 d’abril

LA RUTA PACÍFICA DE MUJERES DE COLòMBIA,

REALITzARÀ EL TALLER “ANDO PACIFISTE” Preu: gratuït, cal inscripció préviaInscripció: taulacooperacio@ccgarraf.cato bé al telèfon: 938 100 400.Adreça: Espai Cultural Escorxador de Sant Pere de Ribes.

20 D’ABRIL

TALLER : LES DESIGUALTATS NO DONEN IGUAL

Preu: gratuït, cal inscripció prévia

Inscripció: taulacooperacio@ccgarraf.cat

o bé al telèfon: 938 100 400.

Adreça: Espai Cultural Escorxador de Sant Pere

de Ribes. Durada : 90 Hores

Horari: Dimecres 17 - 19h i Dissabtes 10 - 14h

Organitzen: Taula Comarcal de Cooperació i Soli-

daritat del Garraf i Consell Comarcal del Garraf

25 d’abril - 25 de juliol

VI CURS SOBRE CONFLICTES ARMATS I

DRET INTERNACIONAL HUMANITARI

Organitza: Creu Roja i Campus Universitari de

la Mediterrània

Adreça: Centre Internacional de Premsa Ram-

bla Catalunya, 10, 1r. Barcelona

Horari: 18h a 21h

Preu: 45 euros

del 7 al 21 de maig

FESTA DEL COMERÇ JUST ILA BANCA èTICAOrganitza: SETEM I L’AJUNTAMENT DE SITGESAdreça: SITGESHorari: DE 18 A 21 HORES

16 de juny

CICLE PRIMAVERA-VI JORNADES SOLIDÀRIES

“LA DONA, MOTOR DE FUTUR”

· Exposició Vè Concurs Infantil de Dibuix “A la re-

cerca de la Igualtat” - Edifici Miramar 1a planta

· Cinefòrum projecció pel·licula Agua a les 19:30H.

Auditori de l’Edifici Miramar - Sitges

ENTRADA LLIURE

2-15 d’abril i 28 d’abril

VIIè CURS SOBRE LA UE PRINCIPALS REPTES DE LA UNIó EUROPEA

ORGANITZA:REGIDORIA D’INTEGRACIó EUROPEA DE L’AJUNTAMENT DE SITGESADREÇA: EDIFICI MIRAMAR, C/ DAVALLADA, 12. 08870 – SITGESMATRICULACIONS GRATUïTES I LIMI-TADES PER ORDRE D’INSCRIPCIó A L’AFORAMENT (30 PLACES)

12-17-19-26-D’ABRIL 3 DE mAIG

agenda 2007

consell de cooperació, solidaritat i pau

Escriu-nos a sitgesmon@sitges.cat esperem la teva opinió i col·laboració