TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.649
Dimecres20 DE FEBRER DE 20191,20 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
GIRONA Un taller del xuixo per acostarels nens a les tradicions gironines 4
SILS Denuncien un intent de segrest a unanena de 12 anys a prop d’una escola 14
COLLECCIÓ DE TASSESEscull una tassa o queda't la col·lecció per disfrutar dels millors tes i infusions
www.diaridegirona.cat
Cada robatori encomerços té un costmitjà de 1.300 eurosa la província8
Almenys 11 partits esdisputaran el governde Lloret al maig14
A més a DdG
El carrer Barcelona deGirona té amiant a l’asfalten un 28% de tot el vial
Un estudi encarregat per l’Ajuntament indica que la quantitat d’aquest mineral és«molt reduïda» i que s’ha trobat en diferents fondàries entre els 3 i els 13 centímetres
5
El 40% dels nousafiliats el 2018a la SeguretatSocial a Gironasón estrangers■L’afiliació a la Seguretat Social aGirona va créixer un durantl’any passat, mentre que el nom-bre de cotitzants estrangers fa dosanys consecutius que suma propd’un més. 24
ELS ANTICS FARAONS VISITEN LA TERRA DELS VIUS A GIRONA. CaixaForum Girona ha inauguratuna exposició amb 140 peces originals del British Museum, que té una de les col·leccions més rellevants de l’antic Egipte.Hi ha peces de més de 4.000 anys d’antiguitat. Destaquen retrats d’antics reis déu, estàtues d’alts funcionaris o militars,anells i altres peces d’orfebreria, a més de ganivets, vasos i un papir amb correccions en vermell. ANIOL RESCLOSA 38
Jordi Turullredueix laDUI a unadeclaraciópolítica
RAÜL ROMEVA CALCA
L’INTERROGATORI DE
JUNQUERAS I ES DEFINEIX
COM A «PRES POLÍTIC»
4
PÀGINES26 A 28
La mancad’encert fa queel Barça se’nvagi de Liósense marcar
L’ELIMINATÒRIA ES
DECIDIRÀ AL CAMP NOU
4
36
EsportsDdG32 a 37
Murphy vol liderarl’Uni a la remuntadaen el comiat de Girona
BÀSQUET FEMENÍ
Messi, en el duel d’anit. REUTERS
OLYMPIQUE DE LIÓ 0
FC BARCELONA 0
jamargant - 20/02/2019 08:54 - 83.54.111.55
Edició de GironaDIMECRES · 20 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14916 - AVUI / Any XLI. Núm. 13786 - EL PUNT
1,20€
1224
54-1
2013
32L
1696
62-1
1974
99QSOCIETAT P22
Denuncienun intent desegrest a Silsd’una nenade 12 anysTres homes la volienfer entrar en un vehicle
MEDI AMBIENT P29
Amiant en1,3 km delcarrerBarcelonade GironaL’Ajuntament diu quela quantitat és poca
L’ESPORTIU
Leo Messi iguala Andrés Iniesta, ambel seu 130è partit en la Champions
El Barça dominaperò no passa del’empat a Lió (0-0)
Futbol
EL PAÍS DE PAU CASALS ·Jordi Turull evidencia la feblesaargumental de la fiscalia i li etzibaque el poble català “és pacífic”
Desfent l’acusacióA L’OFENSIVA · Raül Romevadenuncia un judici polític i fauna extensa defensa del dret al’autodeterminació i el pacifisme
Rajoy, Santamaría,Mas o Colau, citatsper la setmana vinent
P6-17
“Una democràciaque limita els dretsés una democràciafràgil i dèbil”
Jordi Turull.Exconseller dela Presidència “No té sentit el relat
que vol presentar lasocietat catalanacom a violenta”
Raül Romeva.Exconseller
d’AfersExteriors
Tot el judici de l’1-O,a El Punt Avui TV
Avui a partir deles 10.00 h
Entrevista Sergi Perelló P16Vicesecretari general de la Intersindical-CSC
“La vaga téuna motivaciólaboral”Opinió
Joan Rueda
L’ALTRA CARADEL JUDICI“S’evidencia el poc
rigor de la fiscalia”Jaume Alonso-Cuevillas
Nota al lector L’assemblea de treballadors i treballadores d’El Punt Avui va decidir per una àmplia majoria adherir-se a lavaga general convocada per demà en solidaritat amb els presos polítics que són jutjats al Tribunal Suprem per l’1-O. L’objectiude la plantilla és que els diversos productes de dijous (diari en paper, web i televisió) reflecteixin la voluntat dels treballadors.
32 | Comarques Gironines | GIRONÈS / PLA DE L’ESTANY / GARROTXA EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019
167505-1205356Q
l’Agència de Desenvolupa-ment Econòmic de la Gar-rotxa (DinàmiG) del masles Mates d’Olot té en mar-xa el programa 60+, queen tres any ha atès 46 per-sones. Les llistes de l’atur aOlot registren un total de227 persones d’entre 60 i65 anys i la majoria, percarències de cotització,desconeixen les possibili-tats que tenen per arribara la jubilació o quina pot
ser la millor manera d’ac-cedir-hi.
La tècnica del Serveid’Ocupació, Mariona Ma-
ñà, ha explicat que, en elscasos atesos per DinàmiG,els tècnics realitzen un es-tudi personalitzat. En cas
que els usuaris tinguin ca-rències de cotització, esquantifiquen perquè lapersona sàpiga les opcionsque té i pugui resoldre laseva situació de la millormanera possible.
El regidor de PromocióEconòmica, Estanis Vay-reda, ha detallat que elprojecte +60 s’adreça alsmajors de 60 anys, empa-dronats a Olot, que estanen situació d’atur, i que,tot i que han treballat du-rant molts anys, no dispo-sen de la cotització sufi-cient per poder accedir a lajubilació. Els que vulguinaccedir al servei s’hand’inscriure a DinàmiG, alcarrer Tomàs de Lorenza-na i, juntament amb lasol·licitud, han d’aportarfotocòpia del DNI/NIE, vi-da laboral actualitzada,full d’inscripció a l’Oficinade Treball de la Garrotxacom a demandant d’ocu-pació i certificat d’empa-dronament a Olot. ■
a L’agència DinàmiGels assessora perquèpuguin arribara la jubilació
Programa per a olotins demés de 60 anys i a l’atur
Jordi CasasOLOT
El regidor de Promoció Econòmica d’Olot i la tècnica delservei d’Ocupació, durant la presentació del programa ■ J.C.
La llar d’infants municipalde Camós, Baldufes, tan-carà a la fi del curs. El nom-bre d’alumnes ha disminu-ït i això ha fet inviable elservei des del punt de vistaeconòmic, ha explicat elconsistori. Des de feiatemps, l’Ajuntament “feiaequilibris” per mantenirobert aquest equipament,va dir ahir l’alcalde, JosepJordi. L’any 2017 ja vanestar a punt de tancar-lo,però el consistori i l’em-presa concessionària van
pactar un reajustamentde les despeses que va ferpossible la continuïtat.Ara, però, s’han trobat quela natalitat ha baixat i hanperdut una desena delsprop de 40 matriculatsque hi havia hagut. D’altrabanda, l’Ajuntament estrobava que assumia unadespesa important peròrepercutia poc al munici-pi, perquè el nombred’alumnes locals no passa-va mai de cinc. Les famí-lies de Camós que ho desit-gin, el curs vinent podrandur la mainada a Porque-res –on també pateixenuna davallada d’inscrip-cions– amb una bonifica-ció del 50 %.
L’edifici de Baldufes escondicionarà probable-ment com a ludoteca. ■
L’Ajuntamentde Camós tancala llar d’infants
R. EstébanCAMÓS
a No pot assumir-neel cost i proposa quela mainada vagi aPorqueres
La façana principal de Baldufes ■ R. E.
La Diputació de Gironaacusa l’Estat d’utilitzar lajustícia per perseguir l’in-dependentisme coincidintamb l’inici del judici perl’1-O. La moció, redactadapel PDeCAT i ERC, i que esva aprovar en el ple d’ahiramb els vots a favor de laCUP i IdS i l’abstenció delPSC, denuncia que la “ju-dicialització de la políticadificulta i bloqueja la situa-ció política i social llunyd’oferir solucions”.
El text també demanaque els poders espanyolsrespectin les decisions de-mocràtiques del poble ca-talà i reclama la posada enllibertat dels dirigents in-dependentistes. La Dipu-tació ha expressat d’a-questa manera el seu su-port als dirigents indepen-dentistes que aquests diesestan sent jutjats, i subrat-lla que són persones demò-crates i pacifistes i que laviolència que es vol atri-buir al moviment indepen-dentista és una invenció.“L’única violència que hiva haver l’1-O va ser la delscossos policials espanyols,
que van pegar a la gent pa-cífica que només volia vo-tar”, recull la moció. Pertant, conclou el text, la fis-calia el que fa és “crimina-litzar els més de dos mi-lions de persones queaquell dia van defensar lademocràcia amb el seucos”.
Ajudes pels aiguatsD’altra banda, el ple tambéva aprovar per unanimitatles bases d’una línia d’ajutsde 600.000 euros per alsajuntaments afectats pelsaiguats durant el segon se-mestre del 2018. Segonsha detallat el vicepresi-dent primer, Fermí Santa-maria, s’ha ampliat el ter-mini fins al 15 d’abril coma període de facturació perpoder facilitar la tramita-ció. També ha concretatque els aiguats del novem-bre i el desembre van afec-tar 124 ajuntaments i vancausar uns danys valoratsen 5,2 milions d’euros. Lesbases estableixen unaquantitat mínima de1.000 euros i una màximade 100.000 euros per a ca-da ajuntament amb la ideasobretot d’ajudar als mu-nicipis petits i mitjans. ■
La Diputació, en contra de lajudicialització de la política
ACNGIRONA
a S’aprova una moció que acusa l’Estat d’utilitzar la justícia per perseguirl’independentisme a L’ens es retira del Consorci d’Arts Escèniques Salt-Girona
La Diputació de Girona es re-tira del Consorci d’Arts Escè-niques Salt-Girona, que ges-tiona El Canal. Es va crear el2012 amb els ajuntaments deSalt i Girona com a entitatsfundadores. El diputat deCultura, Albert Piñeira, ha ex-posat els motius de la sortidadient que ja s’ha donat el pri-mer impuls al centre d’artsescèniques i que ara toca re-
La votació de la moció sobre la judicialització de la política,en el ple de la Diputació ■ LOURDES CASADEMONT / ACN
tirar-se perquè les tasquesd’organització i funciona-ment són responsabilitatdels dos ajuntaments. Tot i ai-xò es continuaran promoventles arts escèniques i donantsuport a la viabilitat econò-mica del projecte: la corpora-ció ha incrementat un 25%l’aportació al consorci aquestany, que ha passat de160.000 a 200.000 euros.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Sortida de la gestió d’El Canal
Diari de GironaDIMECRES, 20 DE FEBRER DE 20196
COMARQUES [email protected] ELECTRÒNIC
LAURA FANALS GIRONA
■El ple de la Diputació de Gironava aprovar ahir desvincular-se delConsorci d’Arts Escèniques Salt-Girona, gestor d’El Canal, del qualformava part des de l’any alcostat dels ajuntaments de Gironai Salt. Segons va explicar el diputatde Cultura, Albert Piñeira, la de-cisió s’ha pres perquè considerenque el Canal ja està entrant en unafase d’arrencada definitiva, en unmoment en què ja està en marxaun procés selectiu per dotar-lo depersonal estable (un gerent, unadministratiu i un tècnic de sala)i va garantir que en un futur la Di-putació li continuarà donant su-port a través dels corresponentsajuts. La decisió es va prendreamb el suport de tots els grups ex-cepte la CUP, que es va abstenir. Elseu diputat, Lluc Salellas, va criti-car el «relat optimista i poc auto-crític» de Piñeira, tot lamentantque la Diputació no hagi fet capbalanç ni hagi assumit cap res-ponsabilitat perquè durant totsaquests anys el projecte del Canalno hagi tirat endavant. Piñeira vaadmetre que el procés ha estat«llarg i feixuc», i que no se cir-cumscriu només a aquest mandatsinó que ve de molt enrere. Peraixò, es va alegrar que finalmentel projecte tiri endavant, però vaadmetre que li hauria agradat queaixò hagués passat molt abans.
El Centre d’Arts Escèniques ElCanal va néixer l’any amb lavoluntat de convertir-se en uncentre de referència a nivell nacio-nal en producció i creació escèni-ca. Des de llavors, però, no ha aca-bat d’arrencar: durant el primerperíode, entre els anys i ,va estar gestionat per Bitó, l’em-presa de Salvador Sunyer; un pe-ríode durant el qual sí que hi vahaver una certa activitat: segonsla companyia, es van dur a terme produccions de les quals es vanfer . funcions.
La tardor de , el Centre va
comptar amb seu física pròpia: unflamant edifici situat a l’antiga fà-brica Coma Cros finançat, enbona part, amb fons europeus. A
partir de llavors, la Diputació i elsajuntaments de Girona i Salt vandecidir assumir la gestió pública,però des de llavors El Canal no ha
acabat d’agafar embranzida. Defet, el concurs que es va fer pertriar director no es va arribar a ce-lebrar perquè els membres del ju-
rat van considerar que el pressu-post que hi havia, d’uns .euros, era insuficient per oferiruna programació de qualitat. Mésendavant, en diferents ocasions elConsorci ha apuntat a la idea detornar a convocar un nou concursper externalitzar-ne la gestió, peròa hores d’ara encara no s’ha dut aterme.
Piñeira va explicar en el pled’ahir que, durant aquest mandat,els tres ens públics que formen elconsorci han compartit la neces-sitat d’impulsar El Canal. Per fer-ho, han fet un procés participatiuamb els agents del sector -ajunta-ments, tècnics, empreses d’indús-tries culturals...- per tal de fer unadiagnosi de la situació, així comestudis externs per veure quina ésla millor fórmula de gestió. Enaquests moments, hi ha en marxaun procés selectiu per poder dotarEl Canal de personal propi: un ge-rent, un tècnic de sala i personaladministratiu. A més, la Diputacióha reforçat enguany la seva apor-tació econòmica, que ha passatdels . als . euros.Amb tot això, Piñeira calcula queaquest any el Canal ja podrà co-mençar a funcionar a ple rendi-ment, i per tant ha arribat el mo-ment que la Diputació adopti unaltre rol: sortir del Consorci peròcontinuar donant suport econò-mic perquè sigui un equipamentde referència a tota la demarcació.
Salellas, però, va lamentar queno s’hagi fet «una anàlisia crítica»i que des de la Diputació no s’hagini explicat els números ni el queha funcionat malament en el con-sorci. Davant d’això, Piñeira va re-conèixer que la història del Con-sorci ha estat «una de freda i unade calenta», ja que el procés ha es-tat més lent i feixuc del que s’es-peraven, però va remarcar que lesdecisions s’han pres per consensde totes les administracions im-plicades. També va garantir elcompromís futur de la Diputació.
El ple de la Diputació aprova desvincular-se del Consorci que el gestiona amb l’única abstenció de la CUP, que lamenta lafalta de balanç i autocrítica de l’ens provincial El diputat de Cultura creu que aquest any serà el de l’embranzida definitiva
Piñeira admet que el procés d’El Canal ha estat més «llarg i feixuc» del que volien
El centre d’arts escèniques El Canal, situat a l’antiga Coma Cros de Salt. ANIOL RESCLOSA
El ple de la Diputació també vaaprovar ahir una moció on acusal’Estat d’«utilitzar la justícia» per«perseguir» l’independentismecoincidint amb l’inici del judiciper l’1-O. El text, presentat perPDeCAT i ERC, es va aprovar ambels vots favorables d’IpS i CUP il’absenció del PSC. La moció de-nuncia que «la judicialització dela política dificulta i bloqueja lasituació política i social, lluny
d’oferir solucions», i demana quees «respectin» les decisions de-mocràtiques del poble català.Amb aquesta moció, el ple de laDiputació va voler mostrar el seusuport als dirigents independen-tistes que estan essent jutjats pelTribunal Suprem pel referèndumde l’1-O. El text subratlla que elslíders empresonats són persones«democràtiques i pacifistes» ique «la violència que volen atri-
buir al moviment independentis-ta és una invenció». També s’as-senyala que «l’única violència»que hi va haver va ser la dels cos-sos policials espanyols «pegant ala gent pacífica». Per tant, consi-deren que la Fiscalia «criminalit-za» els «més de dos milions depersones que aquell dia van de-fensar la democràcia amb el seucos». La moció denuncia que la«judicialització de la política difi-culta i bloqueja la situació políti-ca i social, lluny d’oferir solu-cions», i es reclama als poders del’Estat que respectin el poble deCatalunya i els seus drets. Tambés’exigeix l’alliberament immediatdels presos.
POLÍTICAMoció que acusa l’Estat d’usar lajustícia contra l’independentisme
La Fundació Astrid-21 va celebrardilluns el primer acte per a la celebra-ció del seu 30è aniversari. L’esdeveni-ment va comptar amb la participaciódels membres del Patronat de l’enti-tat, els nois i noies usuaris, els seusfamiliars i l’equip de treballadoresd’Astrid. L’esdeveniment va comptaramb un parlament de Pilar Albareda,presidenta de l’entitat, que va repas-sar la trajectòria de l’entitat i els nousreptes que afronta.
Astrid-21 inicia lescelebracions del seu30è aniversari
ASTRID 21
SARRIÀ DE TER - Av. de França, 179 - T. 972 17 16 26 GIRONA - Pol. Ind. Mas Xirgu Pl. de Salt, 9 -T. 972 23 03 13 // BOTIGA MERCAT LLEÓ - T. 972 22 70 54 // C/ Migdia, 28 - T. 972 29 90 74 SALT -C/ Ramon Sambola - T. 972 24 26 02 PLATJA D’ARO - Av. S’Agaró, 89 - T. 972 82 98 25 BADALONA- C/ Canonge Beranera - T. 93 464 67 16 TORDERA - C/ Alcalde Vendrell, 2 - T. 93 764 03 97
FILET DE PORC6,80 €/kg
HAMBURGUESESCompri’n 12 i pagui’n 8
MITJANA DE XAI9,95 €/kg
MITJANA DE VEDELLAAMB OS 9,95 €/kg
Cash de carns
OFERTES
DIJOUSDIVENDRESDISSABTE
FÀCILAPARCAMENT
qualitat i preu
NO APUGEM PREUS
jamargant - 20/02/2019 08:54 - 83.54.111.55
La Fundación Toros de Lidia haanunciat que recorrerà per via ad-ministrativa la desestimació del'Ajuntament d'Olot a la petició defer servir la plaça de toros per ferun festival taurí en un dia assenya-lat del i amb la intenció de ferun cartell amb el noveller localAbel Robles.
La fundació considera que elsarguments expressats per l'Ajun-tament d'Olot en la resposta ne-gativa no tenen consistència jurí-dica. La desestimació de l'Ajunta-ment està fonamentada amb elsfets que el el ple va declararOlot com una ciutat contrària a lescorrides de toros i amiga dels ani-mals i que en el el ple va acor-dar deixar de fer correbous sobrela base d'una consulta popular.
En declaracions a Diari de Gi-rona, el portaveu de l’associació,Chapu Apaloaza, va considerarque la resposta està basada en cri-teris polítics. «En la mesura, en laqual intervé el gust del partit, elgust de l'alcalde i el gust de part dela població d'Olot», va definir.
Segons ell, les institucions nopoden actuar en contra d’una ma-nifestació que forma part de lacultura popular d’un territori.«Això és el que està constatat atota l’escala jurídica des del cons-titucional fins als tribunals», vadir.
Com a exemple, va comparar
els toros amb una representacióteatral que fos prohibida per serconsiderada immoral per part del’alcalde. «Seria censura», va defi-nir.
Sobre la base del concepte decensura, va demanar a l’alcaldeque reflexioni i que consideri que,segons el seu criteri, permetre unfestival taurí fa més diversa i mésplural la seva ciutat.
Va plantejar que la declaracióde la Unesco del inclou la ne-cessitat que els governs protegei-xin la diversitat cultural sempreque no vagin contra els drets hu-mans. Va precisar que sacrificaranimals està permès. Segons Apa-loaza, el debat està en el sacrificid’animals. Va comparar els torosamb els milions d’animalsque cada any són sacrificats a l’Es-tat per al consum humà.
X.V. OLOT
Els taurins presentenun recurs contra lanegativa al retorn deles corrides a Olot
L’Ajuntament de Riudaura hamodificat el pressupost per a l’a-dequació del centre cívic. Durantla celebració de la presentació delprojecte del centre cívic d’RCR Ar-quitectes, un dels assistents va ex-posar el dubte de si l’IVA aplicat alprojecte que es presentava eracorrecte.
Després de l’acte, l’Ajuntamentha esbrinat el dubte i ha compro-vat que s’hi havia aplicat un d’IVA com si es tractés d’un habi-tatge i que s’hi havia d’aplicar el ti-pus d’IVA general del .
Així doncs, el projecte pressu-postat de manera inicial en. euros passa a tenir un costtotal de ., euros.
El diumenge, dia de febrer,va tenir lloc la presentació del pro-jecte del centre cívic en un acteprevi a la consulta popular queestà programada entre els dies de febrer i de març.
Representants del grup d’ar-quitectes RCR (autors del centre),dels enginyers Clusells (respon-sables en part de la possible refor-ma) i del Consorci de Medi Am-bient i Salut Pública de la Garrotxa(SIGMA) van ser presents a l’acteper tal de respondre els dubtesdels veïns assistents.
En el decurs de l’acte, RafelAranda, d’RCR arquitectes, va res-pondre a Olot Televisió que en elseu moment van voler fer un pro-jecte molt ambiciós amb pocs re-
cursos. Va afegir que confiaven enuna voluntat política de fer apor-tacions per completar l’equipa-ment. No obstant això, segons vadeclarar, els interessos polítics novan seguir la idea de completarl’edifici.
15 anys amb usos limitats El centre cívic va tenir un costaproximat de milions de pes-setes i va ser inaugurat el itancat quatre anys després. L’A-juntament el va tancar per consi-derar-lo incòmode i mancat deseguretat. El , amb un ajut dela Generalitat van reformar la partinferior de l’edifici, que des de lla-vors va ser usada. El van fer-hi més millores i van poder am-pliar-ne les utilitats.
Els problemes estan en la partsuperior i més visible. El de fe-brer del , RCR arquitectes vaenviar una carta a l’Ajuntament.La carta exposa la voluntat amb laqual van treballar i el fet que vanrepartir el projecte en fases. Uncop van tenir el projecte acabat,els arquitectes van fer arribar unmanual per a l’ús i el manteni-ment del centre cívic. Segons lacarta, l’Ajuntament llavors exis-tent no va seguir les instruccionspel fet que el centre cívic es va con-vertir, segons ells, en un instru-ment de debat polític.
Tot i això, el gabinet d’arquitec-tes va mantenir el contacte ambl’Ajuntament per trobar solucionstècniques als problemes de l’edi-fici i buscar conjunts finança-ments per resoldre’ls.
Finalment, el van arribara un acord amb l’Ajuntament perfer un projecte que resolgués elsproblemes de l’edifici. RCR va as-sumir fer-se càrrec del delcost de l’adequació, la resta l’as-sumeix l’Ajuntament, la Diputacióde Girona i la Generalitat.
Els veïns podran decidir per in-ternet o de manera presencial al’Ajuntament.
XAVIER VALERI RIUDAURA
Els veïns votaran per internet i de manerapresencial entre el 25 de febrer i el 3 de març sivolen tirar endavant el projecte de reforma
Comparen els festivals taurins amb el sacrificid’animals per al consum humà Plantegenque els toros són considerats un bé cultural
Un error en el càlculde l’IVA encareix lamillora del centrecívic de Riudaura
Un moment de la presentació delprojecte, el diumenge passat.FOTO: AJUNTAMENT DE RIUDAURA
Considerenque la negativade tornar a fertoros a Olot ésuna qüestióde censura
Comarques LA GARROTXA
Diari de GironaDIMECRES, 20 DE FEBRER DE 201910
ANUNCI
RATIFICACIÓ DE L’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ NÚM. 2 DEL POUM DE PALAUDE SANTA EULÀLIA
Aprovada inicialment, pel Ple de la Corporació en sessió ordinària celebrada el dia 29 denovembre de 2018, la Modificació Puntual núm. 2 del Pla d’Ordenació Urbanística Muni-cipal de Palau de Santa Eulàlia, de conformitat amb els articles 85 i 86 bis del Text Refósde la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i amb l’article23 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes.
Aprovada, pel Ple de l’ajuntament de data 29 de gener de 2019, la ratificació de l’aprova-ció inicial amb la incorporació de l’informe rebut sobre el planejament urbanístic emès pelDepartament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; i els convenis ur-banístics núm. 1 i 2 referits al Polígon d’actuació urbanística (PAU 2) delimitats al POUM,i signats amb el Srs. Gerard Esteva Viladecans i Josep Sabartés Camps respectivament.
Se sotmet a informació pública pel termini de quaranta-cinc dies. Durant aquest terminipodrà ser examinada per qualsevol interessat/da a les dependències municipals situadesal carrer Garrigàs núm. 4 de Palau de Santa Eulàlia, perquè es formulin les al·legacionsque s’estimin pertinents durant l’horari d’oficina (dimecres de 10h a 14h i dijous de 18ha 20h). Així mateix, estarà a la disposició dels interessats a la seu electrònica d’aquestAjuntament palaudesantaeulalia.cat
Palau de Santa Eulàlia, 18 de febrer de 2019.
L’Alcalde,Xavier Camps i Comas
AJUNTAMENT DE PALAU DE SANTA EULÀLIA
ANUNCI D’INFORMACIÓ PÚBLICA
Segons Decret d’Alcaldia de 17 d’octubre de 2017 es va incoar expedient per a la prórroga de la cessió d’úsdel següent bé municipal patrimonial (Local situat al c/ Joan Reglà / Plaça Lluís Companys, número 12,Edifici Cent Llars, de 126 m2) a favor de la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social (SER.GI) NIFG17148693, per destinar-lo a les seves activitats amb finalitat social, educatives i de sensibilització, encoordinació amb els serveis socials de l’Ajuntament de Girona, com a conseqüència de la proposta entra-da el 17 de juliol de 2017 (RE2017048383) i l’informe de 26 de febrer de 2018 de l’Àrea d’Igualtat, DretsSocials, Treball, Joventut i Seguretat de l’Ajuntament de Girona i Memòria de l’Alcadia i Regidories de 7 defebrer de 2019:
«Local de 126,81 m2 de superficie, en planta baixa, que limita: Nord, amb el carrer Joan Regla; Sud, ambPlaça de Lluís Companys; est, part amb caixa d’escala de l’edifici "Cent Llars" i part amb local municipal;i Oest, amb local comercial de la mateixa planta.
Local que forma part de la finca Registral 15825 sec 1a Volum 2179 llibre 259 Foli 155 del Registre de laPropietat núm. 2 de Girona. Fitxa Inventari 11093.
Pertany a l’Ajuntament de Girona a títol de cessió urbanística, segons acord adoptat en sessió plenariacelebrada el dia 14 de juny de 1984.»
D’acord amb l’article 75.3 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de17 d’octubre s’ha de sotmetre a informació pública la proposta de prórroga de contractació directa sen-se concurs de la cessió en precari de l’ús del béns patrimonials Local situat al c/ Joan Reglà / Plaça LluísCompanys, número 12, Edifici cent Llars, de 126 m2
El termini d’informació pública serà de vint dies hàbils, a comptar des de la publicació d’aquest anunci.Durant l’esmentat termini, l’expedient podrà ser examinat a les oficines municipals, tots els dies feiners,entre les 9 hores i les 14 hores. També, dintre de l’esmentat termini, es podran formular totes les al·lega-cions que s’estimin pertinents, mitjançant escrit presentat al Registre general de l’Ajuntament de Gironao per qualsevol dels altres mitjans permesos per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment Adminis-tratiu Comú de les Administracions Públiques.
L’Alcaldessa, Marta Madrenas Mir.
ANUNCI de l’Ajuntament de Camós, sobreaprovació inicial de modificació puntualde les NNSS de planejament
El Ple de la corporació municipal va aprovar perunanimitat la proposta d’acord d’aprovació inicialde la Modificació Puntual número 15 de les NNSSde planejament de Camós.
Es sotmet l’esmentada proposta de ModificacióPuntual de les NNSS de planejament, a exposiciópública per termini d’ UN MES, mitjançant anuncisal Butlletí Oficial de la província de Girona i un delsdiaris de premsa periòdica de més divulgació enl’àmbit municipal, per tal que qualsevol que hodesitgi pugui examinar-la i adduir, durant el termi-ni esmentat, totes les al·legacions o observacionsque consideri oportunes.
Camós, 13 de febrer de 2019.L’Alcalde, Josep Jordi Torrentà.
AJUNTAMENT DE CAMÓS
jamargant - 20/02/2019 08:54 - 83.54.111.55
«El déu solar Re va col·locar elrei a la terra dels vius per a l’eter-nitat i a tota hora; per tal de jutjarels homes, per complaure elsdéus, per establir la maat(veritat),per destruir el mal». Una de les re-presentacions del déu Re, talladaentre el i el aC, al qualfa referència aquest text del tem-ple de Luxor, forma part de l’expo-sició Faraó. Rei d’Egipte, que desd’avui i fins al d’agost es pot vi-sitar al CaixaForum Girona, amb peces, totes originals, excepteuna, cedides pel British Museumde Londres.
Els faraons, encarregats de pro-tegir Egipte dels enemics i de ga-rantir l’ordre de l’univers, visitenaquesta vegada la Girona dels viusa través de «peces estrella del Bri-tish», com ara les tres figures quepresideixen l’inici del recorregut.Es tracta d’un cap elaborat en gresdel faraó Mentuhotep II (- aC), que ha conservat elsvius colors originals gràcies al cli-
ma d’Egipte; un cap tallat en limo-lita verda del faraó Tutmosis III(- aC), i una estàtua in-acabada tallada en basalt d’un fa-raó de la dinastia Ptolemaica(- aC).
Els comissaris de la mostra,Marie Vandenbeusch i Neal Spen-cer, que són conservadors del Bri-tish Museum, van explicar ahirdurant una visita guiada queaquestes són «tres peces estrella»,«tres retrats» que volen reproduirrostres concrets i que contrastenamb altres representacions «mésestilitzades» presents a l’exposicióque intenten simbolitzar la figuradel faraó d’una manera genèrica.
Els reis-déus o faraons van go-vernar des del aC, aproxima-dament, fins a la conquesta roma-na, l’any aC.
L’exposició, fruit de la col·labo-ració institucional entre el Britishi La Caixa, intenta mostrar qui erael rei d’Egipte i la seva manera delegitimar el regne i el poder bus-cant lligams amb els déus i creantun relat segons el qual tenien as-cendència divina.
Hi destaquen treballs d’orfe-breria, vasos, rajoles amb inscrip-cions, ganivets, eines i també es-tàtues monumentals i treballatsrelleus de temples que acosten elvisitant a la vida real i de poder del’antic Egipte.
Hi ha un papir d’uns . anysamb correccions en tinta vermellasobre un primer escrit en negre, iuna figureta que representa un es-criba grassonet, perquè aquestsalts càrrecs tenien menjar enabundància.
El rei no es casava amb una úni-ca dona. És conegut el mite queRamsès II va tenir fills i filles,evidentment no d’una sola dona.
Una representació d’un alt fun-cionari amb una princesa en bra-ços parla de la intimitat i de les re-lacions familiars a la casa reial.
Anna Colomer, coordinadorad’activitats del CaixaForum Giro-na, va recordar en la presentacióde la mostra que hi ha un ric pro-grama d’activitats paral·leles per adiferents públics.
DANIEL BONAVENTURA GIRONA
El CaixaForum exhibeix prop de 150 objectesoriginals de l’antic Egipte, amb «retrats» defaraons que van governar des del 3000 aC
Un cap elaborat en gres de Mentuhotep II queha conservat els vius colors gràcies al clima és unretrat concret d’un individu de fa 4.000 anys
El déu solar Re visita laterra dels vius a Girona dela mà del British Museum
A dalt, els comissaris, davant elrei Re, amb Anna Colomer.Retrat en gres del faraóMentuhotep II (2055-2004 aC). A sota, estàtua del comandantmilitar Inebni. ANIOL RESCLOSA
S’exposen treballsd’orfebreria,vasos, rajolesamb inscripcions,ganivets i altreseines, i tambéestàtuesmonumentals
Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
Diari de GironaDIMECRES, 20 DE FEBRER DE 201938
[email protected] ELECTRÒNIC
jamargant - 20/02/2019 08:54 - 83.54.111.55
EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 201946 | Cultura i Espectacles |
Prehistoriadors de la UdGhan excavat una tombamonumental als territo-ris del Sàhara Occidental,a la zona de Sluguilla La-wash. La tomba està for-mada per un túmul de 16
metres de diàmetre i duesfileres de lloses paral·lelesalineades al llarg de 52metres.
Els materials recupe-rats durant l’excavació nohan permès d’obtenir unadata radiocarbònica per lamala conservació de lesrestes òssies. Amb tot,una datació de carboni 14efectuada sobre materialsceràmics recuperats enaltres llocs i que es podenassociar a la mateixa tipo-
logia de tomba indiquenque podrien situar-se en-tre el 3.400 i el 3.000 aC.
Gran túmul de pedresL’excavació ha posat aldescobert un sol individuadult disposat amb les ca-mes flexionades en una es-tructura de lloses de gransdimensions que finalmentva ser recoberta amb ungran túmul de pedres i ter-ra. Malgrat aquesta monu-mentalitat, la persona va
ser enterrada amb un ai-xovar pobre de cadenescirculars elaborades ambclosca d’ou d’estruç i quepodrien haver estat enfila-des com un collaret o bra-çalet. Les restes del difuntnomés s’han pogut recu-perar parcialment a causadel mal estat de conserva-ció, un fet molt habitual ales regions saharianes acausa de l’aridesa ambien-tal i de l’acidesa del con-text sedimentari. ■
Joan TrillasGIRONA
S’ha investigat unatomba monumentaldel 3.400 abans deCrist
La UdG excava al Sàhara Occidental
Dos prehistoriadors de la UdG treballen en el túmul de latomba de Sluguilla Lawash ■ UDG
El Caixafòrum Girona in-augura avui Faraó. Reid’Egipte, una exposiciótemporal que, després depassar per Barcelona i Ma-drid, aspira a superar o al-menys a revalidar el rè-cord de visitants de la Fon-tana d’Or des que el 2011se’n va fer càrrec el banccatalà amb seu fiscal a Va-lència, justament amb unaltre muntatge sobre lacultura del Nil, Mòmiesegípcies, que el 2014 vanveure més de 75.000 per-sones, segons va recordarla responsable de Caixafò-rum, Ana Colomer. A Giro-na, les propostes sobre lescivilitzacions passades te-nen l’èxit assegurat, i mésen una ocasió com la pre-sent, en què el públic tin-drà a tocar algunes de lespeces més extraordinà-ries que custodia el BritishMuseum, un dels més im-portants del món en l’artde l’antic Egipte i amb elqual La Caixa té signat unconveni de col·laboració.
Els dos comissaris, Ma-rie Vandenbeusch i NealSpencer, han organitzat elrecorregut en nou àmbitsque satisfan l’imaginarique ens hàgim format so-bre l’època dels faraons:els vincles amb el diví, lesestructures i els símbolsde poder, la monumentali-tat de temples, tombes ipalaus (l’adjectiu faraònic
no surt pas del no-res), lesguerres, la mort, la vidaeterna... Però, en canvi,aporten una visió innova-dora per presentar unEgipte més terrenal, fal·li-ble i, sobretot, mestís, go-vernat per libis, perses,grecs, romans i, sobretot,per més dones que no enspensem, encara que algu-nes, com Hatxepsut, aca-bessin sent tan odiadesque se n’esborrés qualse-
vol traça als monuments.A les ribes del Nil, tan re-motes, ja s’entenia el móncom una esfera complexai, a vegades, tirant a vil. Undels reis estrangers mésconspicus va ser, de fet, unvell conegut nostre: Ale-xandre el Gran, que veniade Macedònia. Però no vaser l’únic, i més d’un va ar-ribar a entronitzar-se per-què els egipcis, represen-tats com guerrers temi-
bles i audaços, van perdremés batalles de les que vo-lien admetre, com va re-marcar Vandenbeusch.L’art gegantí que ha arri-bat fins als nostres dies re-presenta la ideologia delpoder, però en els objectesd’ús quotidià, els que hanperviscut de manera im-previsible, com un papir,un encenser, un tros delpaviment pintat d’una ca-sa, o una senzilla paleta
d’escriba, hi ha tot un relatparal·lel, no pas menysfascinant, que permetapartar el pesant cortinat-ge del mite i entreveure lesinterioritats d’una socie-tat que també sucumbia ales seves minúcies i con-tradiccions. No arriba al’exquisidesa de la inobli-dable Nofret la bella quetambé La Caixa va presen-tar a Barcelona el 1986,però aquest Faraó, obert a
Girona fins al 25 d’agost,té peces memorables: unatauleta d’escriptura cune-ïforme, el papir d’Abusir,les rajoles del palau de Ra-messes III, el relleu deltemple de Ptolemeu I, l’es-finx d’Amenemhat IV o elcap del faraó Tutmosis III,i desenes d’estatuetes,ceptres, vasos, esteles ianells que obren el miraclede retornar-nos un Egiptevivent. ■
Eva VàzquezGIRONA
Egipte vivent i mestísEl British Museum porta al Caixafòrum Girona 140 peces estel·lars del seu fons enuna exposició que corregeix alguns mites sobre la civilització dels faraons
Estatueta de bronze de la deessa Isis alletant Orus i, al costat, els tres faraons que reben el visitant a l’entrada: Mentuhotep II, de gres pintat; Tutmosis III,esculpit en duríssima limonita verda, i un rei ptolemaic de basalt. A sota, el preciós fragment del temple d’Hathor en pedra calcària ■ JOAN SABATER
Agricultura Gestió pastoral transfronterera
EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 201924 |
Comarques Gironines
De les pastures de l’Alberaals laboratoris per poderarribar a la taula del con-sumidor amb més conei-xement i garantia de qua-litat. En el marc del pro-grama europeu Albera-pastur (vegeu el requa-dre), la vaca de l’Albera ésavui objecte d’estudis al’IRTA i la UAB de Barcelo-na, i en col·laboració ambla UPVD de Perpinyà il’equivalent francès del’IRTA, l’INRA de Montpe-ller. Des de les instal·la-cions de l’IRTA a Monells,s’estudia l’anàlisi químicad’aquesta carn per deter-minar quins elementsaporta: proteïnes, ferro,greix… A partir d’aquestescaracterístiques es po-dran plantejar perfils deconsumidors; per exem-ple, si la carn ofereix uncontingut important deferro, pot ser interessantper als col·lectius que te-nen aquesta carència.
L’IRTA també se centraa determinar les condi-cions òptimes de madura-ció d’aquesta carn, és a dir,definir en quin momentdesprés del sacrifici lacarn tindrà les millors ca-racterístiques sensorialsper ser consumida. Cadatipus de carn té un períodede maduració òptim, peròel que queda clar és que enel cas de la vedella, la reglano és precisament commenys dies millor entre elsacrifici i el consum, alcontrari. “Hi ha un treballnecessari de reeducació
del consumidor que enca-ra s’ha de fer, tot i que cadavegada està més infor-mat”, diu Núria Panella-Riera, que coordinaaquest treball a l’IRTA. Elperíode de la maduracióde la carn és a càrrec delsprofessionals (carnisserso sales de desfer) i s’ha defer en unes cambres espe-cífiques amb control deparàmetres com ara latemperatura i la humitat.
Per determinar la ma-duració òptima, l’IRTArep la carn quinze diesdesprés del sacrifici i ana-litza les característiquesde les peces després de di-ferents períodes de madu-
ració (quatre, set i vuit set-manes). “Les primeres fa-ses d’estudi ens indiquenque a partir de la quartasetmana la carn és extre-madament tendra i quemés enllà d’aquest terminis’hi incorporen aromesque poden aportar mésvalor gastronòmic”, ex-plica Panella-Riera. L’anà-lisi es completarà a partirdel mes de maig amb estu-dis sensorials a càrrec dedegustadors entrenatsque valoraran la textura,l’olor i el sabor de la carn.Un cop s’hagin obtingutaquests resultats, tambées preveu l’organització deseminaris per a professio-nals de cada costat de la
frontera per confrontar icompartir les diferentsmaneres d’especejar la ca-nal que s’utilitzen a bandai banda.
Estudis de genèticaDes del Departament deCiència Animal i dels Ali-ments de la UAB, JesúsPiedrafita Arilla coordinaels estudis morfològics igenètics de la vaca de l’Al-bera al vessant nord de lamuntanya. Les caracterís-tiques morfològiques imorfomètriques delsexemplars del Vallespirserviran per al reconeixe-ment de la raça a l’Estatfrancès. Els estudis hau-ran de determinar les rela-
cions entre les vaques d’uncostat i l’altre i confirmarque es tracta d’una matei-xa raça. Amb les mostresde sang recollides a les ex-plotacions ramaderes delVallespir es generarà unabase de dades de més de50.000 SNP (polimorfis-mes d’un sol nucleòtid) del’ADN, que es compararanamb les dades del sud perdeterminar el grau de pa-rentesc entre els animals,qui són els pares i maresde cada exemplar. “En unfutur, aquests treballs po-den permetre una gestiógenètica conjunta dels ra-mats dels dos costats de lafrontera”, afirma l’investi-gador. ■
Esteve CarreraGIRONA
PROJECTE S’investiga l’especificitatde la raça i de la carn que proporcionaCONTEXT Els estudis s’emmarquenen el programa europeu Alberapasturper valorar aquesta vaca protegida
La vaca de l’Albera, objected’estudis a l’IRTA i a la UAB
El projecte Alberapastures va iniciar el març de l’anypassat i es tancarà a finaldel 2020. Disposa d’unpressupost transfrontererd’1.376.386 euros cofinançatal 65% pel Fons Europeu deDesenvolupament Regional(Feder) a través del ProgramaInterreg V-A Espanya-França-Andorra (Poctefa 2014-2020). L’objectiu central és lavaloració dels recursos bo-vins i silvopastorals del mas-sís transfronterer PirineusMediterrània. Més concreta-ment es tracta, d’una banda,de construir una gestió con-
certada i sostenible de lespastures, i de participar en laprotecció del massís –de ca-ra als incendis– amb un enfo-cament silvopastoral; d’altrabanda, es vol millorar i valorarla raça autòctona “Albera”.Tretze socis de banda i bandade la frontera hi participen(ens administratius, universi-tats, grups de recerca, agru-pacions de ramaders). L’enscap de fila i coordinador delprojecte és Pays Pyrénées-Méditerranée, una manco-munitat que reagrupa 58 mu-nicipis nord-catalans al ves-sant nord de l’Albera.
Una vaca de l’Albera a la carena de lamuntanya; a la imatge de la dreta, les pecesde carn analitzades a l’IRTA ■ RAPHAËLE
CHARMETANT / CRAO. IRTA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
A mig camí del programa europeu
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Es determinarà elparentesc entrecada costat de lafrontera
EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019 | Comarques Gironines | 25
Ramaderia i gestiódel territori
L’APUNT del patrimoni que desapareix (a més d’uns escamotsde vaques ensalvatgides que creen nous problemes).Llavors ens adonem que la rendibilitat d’aquella vacano es pot calcular només pels quilos de carn que por-ta, que sense ella no hi ha ni medi ambient, ni turismeni economia. I tots a cuida-la i a recuperar-la. És elpreu que cal pagar per aprendre dels errors.Esteve Carrera
En algun moment algú –o tots nosaltres col·lectiva-ment– va decretar que races autòctones de bestiarcom la vaca de l’Albera sobraven; probablement per-què no eren prou productives, prou rendibles econò-micament. I tot seguit comencen els problemes: des-poblament del territori, desaparició de pagesos i pas-tors, boscos que s’embardissen i es cremen i una part
400exemplars de vaca de l’Albe-ra, al vessant sud, constituei-xen avui la població recone-guda i protegida de la raça.
1,3milions és el pressuposttransfronterer del projecteeuropeu Alberapastur, cofi-nançat al 65% pel Feder.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les xifres
Actualment al vessant sudde l’Albera hi ha uns 400exemplars de la raça au-tòctona de la vaca de l’Al-bera, bàsicament concen-trats en dues finques aBaussitges i Requesens.Des de Baussitges, la ra-madera Marta Carola ambl’associació d’Amics de laVaca de l’Albera (Abava),gestionen el ramat mare icedeixen exemplars debestiar a altre ramadersper facilitar la recuperacióde la raça: a hores d’ara hiha unes tretze explota-cions arreu del Principatde Catalunya que en totalagrupen unes 300 vaquesde l’Albera més.
Aquesta vaca autòcto-na per ara només és reco-neguda i protegida a l’Es-tat espanyol i un dels ob-jectius del programa euro-peu Alberapastur és quetambé ho sigui al vessantde l’Albera de l’Estat fran-cès. Per aconseguir-hos’està estudiant la possibi-litat d’ampliar la proteccióvigent al sud als ramats del’estat veí. Un altre aspec-
te que està sobre la taulaés la creació d’una agrupa-ció pastoral transfronte-rera, en la qual intervin-drien els ramaders de ban-da i banda.
“A través d’una estruc-tura d’aquest tipus po-dríem compartir recur-
sos, com per exemple con-tractar pastors quan a l’es-tiu totes les vaques són a lacarena”, explica Marta Ca-rola. La col·laboració entreels ramaders de cada cos-tat de la muntanya tambéha de permetre resoldreun altre aspecte més pro-
blemàtic lligat a la vaca del’Albera: els escamots debestiar incontrolats quecampen al seu aire a bandai banda de la muntanya ique han generat queixes idenuncies de veïns i vinya-ters o pagesos de la zo-na. ■
Esteve CarreraESPOLLA
Passos per al reconeixementde la raça a l’Estat francèsa Avui dia els exemplars d’aquesta vaca autòctona només són protegits al’Estat espanyol a S’estudia la creació d’una agrupació pastoral transfronterera
Un ramat de vaca de l’Albera a la zona de Baussitges ■ CEDIDA ABAVA
1177
11-1
1943
68L
RESTAURANT DEL BAIX EMPORDÀ
Cerca Cuiner de cuina casolana
Incorporació immediata
Tel. 972 76 84 74 / 626 58 58 90
1785
90-1
2051
07Q
1751
93-1
1727
06w
186006-1
205051Q
EMPRESA del sseeccttoorr iinndduussttrriiaall,,especialitzada en la
comercialització i fabricació debandes transportadores i
elements de transmissió, busca
COMERCIALper treballar zona Girona, Bages i Osona,principalment en la indústria càrnia.
Tel. 93 846 67 77Edat de 25 a 40 anys
Idiomes requerits: català i castellà.
109004-1127790w
EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 201942 | Cultura i Espectacles |
Martínez Bros amb el nú-mero de jocs icaris (Co-lòmbia i el Japó), el Natio-nal Circus of Pyongyangamb els salts a la bàscula(RP de Corea) i Mistery ofGentlemen amb el volteigsobre esferes (Mongòlia)han estat els guanyadorsdels Elefants d’Or enaquesta 8a edició del Fes-tival Internacional de CircElefant d’Or. En tots elsnúmeros, el vol i la caigudasón els grans reptes. Mar-tínez Bros, a més, va rebreel premi del públic, men-tre que el premi de la críti-ca va voler destacar el tre-ball d’equilibris de Mukha-madi Sharifzoda, del Tad-jikistan. Finalment, als fu-nàmbuls de la TroupeKrasnov (Rússia) se’ls vapremiar amb l’Elefantd’Or a la imatge i es va en-tregar un Elefant d’Or Ho-norífic a Carmino d’Ange-lo, director d’orquestra delFestival del 2012 al 2018.
Ahir a la nit es va fer l’es-pectacle d’or, que reuneixels 12 millors números de
les 24 atraccions previstesen els passis Blau i Ver-mell. En la segona edicióque el festival internacio-nal es programa a Girona,els impulsors (Circus ArtFoundation) s’han atrevita ampliar un dia més defuncions (ampliant lessessions de 14 a 16 passis)
a més de muntar la prime-ra fira professional delcirc; la primera específicaper contactar empresaris iartistes del sector del circ.També s’ha volgut donar aconèixer la Carpa de lesArts, que, des de fa unsmesos, ja està instal·lada aGirona de manera estable.
Pel que fa a l’assistènciad’aquesta edició, el festivalha arribat als 32.613 es-pectadors al llarg dels sisdies en què s’ha celebrat,sense comptar també les684 persones que han as-sistit a The Totti Show,l’espectacle que s’oferia ala Cúpula de les Arts diu-
menge passat. A més,unes 3.000 persones hanvisitat el Circus WorldMarket, d’entrada lliure,sense ser espectadors delfestival, on han pogut con-templar el Circ Gleich, queés la maqueta de circ mésgran del món, la qual ac-tualment forma part de lacol·lecció de la fundaciópromotora del festival. ElFestival Internacional delCirc va arrencar a Figue-res el 2012. Es va traslla-dar el 2018 arran del des-acord entre promotors iAjuntament. Circus ArtFoundation aspira a acon-seguir que la ciutat on esfaci el festival també im-pulsi el Museu del Circ. ■
L’Elefant d’Or volaEl Festival de Circ premia els jocs icaris de Martínez Bros, els saltsde bàscula de Pyongyang i el volteig sobre esferes de Mongòlia
RedaccióBARCELONA
Els salts a la bàscula del National Circus of Pyonyang, a Girona, fa uns dies ■ QUIM PUIG
El festivalrepeteix èxit depúblic i bat unnou rècord:32.613espectadors
Jordi Fosas (Olot, 1976)serà el nou director de laFira Mediterrània, el festi-val estratègic de la culturapopular a Catalunya. Hova acordar ahir la comissióde valoració del concurs,en què hi havia set candi-datures. Fosas, directordel Festival Ésdansa de lesPreses i, fins aquest gener,president del Cercle deCultura Tradicional i Po-pular Marboleny durant
23 anys reemplaça DavidIbáñez, que ha estat direc-tor de Fira Mediterrània,les últimes set edicions,des del 2012. Fosas serà eldirector del 2019 al 2021,amb la possibilitat de re-novar per dos anys més. LaFira Mediterrània s’orga-nitza a Manresa en un capde setmana llarg de la tar-dor des del 1998.
La Fira de Manresa haanat pivotant per conver-tir-se, avui, en un punt detrobada d’artistes moltmultidisciplinaris: es pro-gramen des de músiquesdel món fins a espectaclesfamiliars, de circ, dansa iteatre. També es manté(habitualment en diu-
menge) per a la programa-ció de les colles de culturapopular (des de bastonersfins a castellers). La mira-da d’Ibáñez durant els dar-rers set anys ha estat la detransversalitzar al màximles coproduccions i donarun abast molt ampli al sig-nificat de cultura popular(no només el folklòric, si-nó també el social). Enaquest sentit, s’han em-peltat espectacles amb al-tres fires com pot ser la fi-ra Tàrrega, el Trapezi o laMostra d’Igualada. Tam-bé, amb l’Ésdansa i el Sis-mògraf, per exemple, hanimpulsat el premi Delfí Co-lomé, en les tres darreresedicions. ■
Jordi Fosasreemplaça DavidIbáñez, que haviaestat 7 anys al càrrec
J.B.BARCELONA
Canvi de direccióa Fira Mediterrània
Jordi Fosas, des d’ahir nou director de Fira Mediterrània(2019-2021) ■ GENERALITAT DE CATALUNYA
El festival Acampada Jove vaanunciar ahir a les xarxes so-cials quatre nous grups queformaran part de la seva 24aedició, el 18, el 19 i el 20 de ju-liol a Montblanc. Els grups sónZoo, Obeses, La Otra y las Lo-cas del Co i Train to Roots,que s’afegeixen a un cartelldel qual ja formaven partOques Grasses, Tribade iKoers. El director de l’Acam-pada Jove, Pau Morales, vadestacar ahir que el festivalconserva el mateix esperit desempre i manté l’ADN i l’es-sència de la reivindicació”.L’Acampada Jove està orga-nitzada per les Joventutsd’Esquerra Republicana i l’As-sociació Cultural AcampadaJove. ■ REDACCIÓ
Prensa Ibérica, grup propietaride 17 capçaleres d’arreu del’Estat, ha tancat un acordd’opció de compra per obtenirla major part del deute que téel Grup Zeta, fet que compor-ta el primer pas perquè lacompanyia que presideix Ja-vier Moll compri l’empresaeditora d’El Periódico de Cata-lunya i l’Sport. L’acord dePrensa Ibérica amb els credi-tors representa un quitamentdel 70 % del deute de Zeta,amb la qual cosa l’empresa deMoll hauria d’abonar 30 mi-lions d’euros a la banca i 10milions a la família Asensio.L’acord arriba després que elsbancs en van impedir l’adqui-sició per part de Jaume Rou-res (Mediapro). ■ REDACCIÓ
Prensa Ibérica, apunt d’obtenir elGrupo Zeta
MÚSICA
LITERATURA
Premien Joan-LluísLluís ambl’Amat-Piniella
Zoo i Obesesactuaran al’Acampada Jove
COMUNICACIÓ
L’obra Jo soc aquell que vamatar Franco (Proa, 2018), del’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, ha guanyat el 19èpremi Joaquim Amat-Piniella,que impulsa Òmnium Culturalal Bages-Moianès i que pertretzè any consecutiu es con-cedeix a una obra ja publica-da. L’escriptor de Perpinyàs’ha endut els 2.000 euros delpremi. El jurat ha destacatque Jo soc aquell que va ma-tar Franco és un relat ucrònicque demostra no només unamor condicional per la llen-gua, sinó també una gran ca-pacitat “fabuladora” de l’au-tor. Joan-Lluís Lluís ha publi-cat una quinzena de títols.■ ACN
Aprovació de les bases de
subvencions per actuacions
municipals derivades de
circumstàncies meteorològiques
excepcionalsPor Redacción Girona - 19 febrero, 2019
· Les bases per a actuacions derivades de circumstàncies meteorològiques
excepcionals, amb una convocatòria inicial de 600.000 euros, estableixen que l’import
màxim que es podrà atorgar a un mateix ens local serà de 100.000 euros i el mínim
serà de 1.000 euros · La Diputació de Girona es separa del Consorci d’Arts Escèniques
Salt-Girona (CAESG)· Ajut al sector agroalimentari amb l’aprovació de dues bases de
subvencions enfocades a la promoció d’aquest àmbitAquest matí, a la sala de plens de la
Diputació de Girona, ha tingut lloc el ple ordinari corresponent al mes de febrer. Entre
els temes més destacats que s’han debatut al ple d’avui, molt enfocat al suport i
l’assistència als municipis gironins, hi ha hagut les subvencions destinades als
ajuntaments i entitats municipals descentralitzades de l’àmbit territorial de la Diputació
de Girona per a actuacions municipals derivades de les situacions meteorològiques
excepcionals sofertes durant el segon semestre de l’any 2018.
La Diputació de Girona, en l’exercici de les seves competències d’assistència i cooperació
jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als de menor capacitat
econòmica i de gestió, pretén col·laborar així en el finançament d’aquestes despeses
extraordinàries, que s’estimen en més de cinc milions d’euros i que han afectat uns
setanta-sis ajuntaments de la província de Girona.
Les seves bases reguladores, presentades a proposta del Servei d’Assistència i
Cooperació als Municipis, han estat aprovades en el ple d’avui per unanimitat. El seu
objectiu és estructurar i fixar els criteris i el procediment a seguir per a la concessió de
les subvencions, que seran de concurrència competitiva i convocatòria pública,
mitjançant la comparació de les sol·licituds que es presentin.
La finalitat d’aquestes bases és subvencionar les despeses municipals realitzades entre
l’1 de juliol del 2018 i el 29 de març del 2019 en béns corrents i serveis o en inversions
reals derivades d’actuacions municipals efectuades en béns i serveis de titularitat i
competència municipal per atendre aquests danys i desperfectes. L’import màxim que
es podrà atorgar a un mateix ens local serà de 100.000 euros, i el mínim serà de 1.000
euros. Inicialment, la convocatòria serà de 600.000 euros, però la previsió és que
s’ampliï ben aviat.
600.000 euros per als pobles castigats pel clima
La Diputació de Girona obrirà una línia d’ajuts per als municipis que en els
darrers mesos han patit danys causats per fenòmens meteorològics
«excepcionals»
La Diputació de Girona obrirà properament una línia d’ajuts de 600.000 euros per
als municipis que van patir danys causats per fenòmens meteorològics
«excepcionals» el segon semestre del 2018. Això inclou els desperfectes dels
aiguats que hi va haver en diferents comarques gironines, com l’Alt Empordà o el
Ripollès, al novembre de l’any passat. L’obertura de la línia d’ajuts es va aprovar
per unanimitat en la comissió informativa que la Diputació va fer dimarts passat, i
les bases es portaran al Ple que se celebrarà avui mateix. L’objectiu de la
convocatòria és «subvencionar les despeses municipals en béns corrents i serveis
i/o inversions reals derivades d’actuacions municipals efectuades en béns i serveis
Per Redacció ACN - 19 febrer, 2019
de titularitat i competència municipal per atendre danys, desperfectes i altres
incidències derivades de les situacions meteorològiques excepcionals sofertes
durant el segon semestre del 2018 en diferents comarques gironines». És a dir,
que es finançaran les actuacions que els ajuntaments van fer entre l’1 de juliol del
2018 i el 29 de març d’enguany. Ara cada ens local podrà sol·licitar entre 1.000 i
100.000 euros, però la Diputació preveu ampliar aquesta dotació més endavant.
De fet, el pressupost d’enguany ja hi reservava una partida inicial de 250.000
euros.
Share on:
Dimarts, 19 Febrer 2019 14:58 Lourdes Casademont
AMPLIACIÓ: La Diputació de Girona acusa l'Estat d'"utilitzar la justícia" per "perseguir" l'independentisme El ple aprova sortir del Consorci d'Arts Escèniques Salt-Girona
amb el compromís de garantir-ne la viabilitat
ACN Girona .- El ple de la Diputació de Girona ha acusat l'Estat d'"utilitzar la justícia" per
"perseguir" l'independentisme coincidint amb l'inici del judici per l'1-O. En una moció
redactada pel PDeCAT i ERC, que ha comptat amb els vots a favors de la CUP i IdS i
l'abstenció del PSC, es denuncia que la "judicialització de la política dificulta i bloqueja la
situació política i social lluny d'oferir solucions" i es demana que els poders espanyols
"respectin" les decisions democràtiques del poble català. També s'ha reclamat la posada
en llibertat dels dirigents independentistes. Durant la sessió plenària d'avui també s'ha
acordat sortir del Consorci d'Arts Escèniques Salt-Girona que gestiona El Canal amb el
compromís de garantir-ne la viabilitat a partir d'ara.
La Diputació de Girona ha expressat el seu suport als dirigents independentistes que
aquests dies estan essent jutjats pel Tribunal Suprem per l'1-O amb una moció on s'acusa
l'Estat d'"utilitzar la justícia" per "perseguir" l'independentisme. En el text on s'exposen els
motius de la moció. Així per exemple se subratlla que són persones "demòcrates i
pacifistes" i que "la violència que volen atribuir al moviment independentista és una
invenció". En aquest sentit, es diu que "l'única violència" que hi va haver l'1-O va ser la dels
cossos policials espanyols "pegant a la gent pacífica que únicament volia votar". I que, per
tant, la Fiscalia el que fa és "criminalitzar" els "més de dos milions de persones que aquell
dia van defensar la democràcia amb el seu cos".
Pel que fa al text concret de la moció, es denuncia que la "judicialització de la política
dificulta i bloqueja la situació política i social lluny d'oferir solucions" i es reclama als
diferents poders de l'Estat que respectin el poble de Catalunya i als seus drets individuals i
col·lectius així com les decisions que adoptin de forma democràtica. També s'exigeix
l'alliberament immediat dels presos i es dona suport a la petició de la Junta de Portaveus
del Parlament de ser present durant les sessions de la vista oral al Tribunal Suprem. Es
comunicarà l'acord a les entitats municipalistes, Parlament de Catalunya, Tribunal Suprem,
al president del govern espanyol, al Ministeri de Justícia i a la Comissió i al Parlament
Europeu.
L'abstenció del PSC
La moció ha comptat amb els 23 vots a favor del PDeCAT, ERC, CUP i IdS i els 3 vots
d'abstenció del PSC. El president d'aquesta formació representada a la Diputació, Juli
Fernández, havia demanat poder votar els dos primers punts per separat on es denuncia
la "judicialització de la política" i que els poders espanyols respectin les llibertats i
decisions que prenguin els catalans. El que volien era votar a favor d'aquests punts i
abstenir-se amb la resta. Des d'ERC, però, s'ha demanat que també incloguessin el tercer
punt on es reclamava l'alliberament immediat dels presos però els socialistes no s'hi han
avingut. Finalment, s'ha votat en el seu conjunt i el PSC s'ha abstingut.
La sortida del consorci que gestiona El Canal de Salt
Durant la sessió plenària s'ha acordat la sortida de la Diputació del Consorci d'Arts
Escèniques Salt-Girona que gestiona El Canal. Es va crear el 2012 amb aquest ens i els
ajuntaments de Salt i Girona com a entitats fundadores. El diputat de Cultura, Albert
Piñeira, ha exposat els motius de la sortida tot dient que ja s'ha donat el primer impuls al
centre d'arts escèniques i que ara toca retirar-se perquè les tasques d'organització i
funcionament són responsabilitat dels dos ajuntaments. Tot i això, ha expressat el
compromís de seguir promovent les arts escèniques amb els ajuts als municipis així com
continuar donant suport a la viabilitat econòmica del projecte. Prova d'això, ha afegit, és
que la corporació ha incrementat un 25% l'aportació al consorci aquest any, passant de
160.000 a 200.000 euros.
Tot i que encara no està a ple rendiment pels problemes de gestió que hi ha hagut,
s'espera que en breu pugui rellançar-se de nou. Per Piñeira, seran factors determinants el
procés de selecció de personal que ja està en marxa per contractar un gerent/director
artístic, un tècnic de sala i un administratiu. Seguidament, s'obrirà un concurs per a la
gestió del centre.
Totes les forces hi han votat a favor amb l'excepció de la CUP que ha reclamat més
"autocrítica" davant la "incapacitat" de la Diputació d'"engegar el centre de forma correcte"
tot dient que "van passant els anys i El Canal continua sense funcionar". El seu diputat,
Lluc Salellas, ha lamentat que no s'aprofiti per fer un balanç amb números i una memòria
d'accions ara que Diputació es retira del consorci i ha recordat que no és la primera
vegada que passa i que no es fa.
La Diputació de Girona acusa l'Estat d'"utilitzar la justícia" per "perseguir" l'independentisme
Publicado 19/2/2019 13:45:42 CET
El ple aprova sortir del Consorci d'Arts Escèniques Salt-Girona amb el compromís de
garantir-ne la viabilitat
ACN
Girona.-El ple de la Diputació de Girona ha acusat l'Estat d'"utilitzar la justícia" per
"perseguir" l'independentisme coincidint amb l'inici del judici per l'1-O. En una
moció redactada pel PDeCAT i ERC, que ha comptat amb els vots a favors de la CUP
i IdS i l'abstenció del PSC, es denuncia que la "judicialització de la política dificulta i
bloqueja la situació política i social lluny d'oferir solucions" i es demana que els
poders espanyols "respectin" les decisions democràtiques del poble català. També
s'ha reclamat la posada en llibertat dels dirigents independentistes. Durant la sessió
plenària d'avui també s'ha acordat sortir del Consorci d'Arts Escèniques Salt-Girona
que gestiona El Canal amb el compromís de garantir-ne la viabilitat a partir d'ara.
La Diputación de Girona reclama la puesta en libertad de los políticos catalanes juzgados
CATALUÑA • NOTICIA
ANDRÉS NEF Girona 19 FEB. 2019 | 19:51
Coincidiendo con la cuarta jornada del juicio por el 1-O, la Diputación de Girona ha querido exhibir su
apoyo a los políticos catalanes que están siendo juzgados a través de una moción en la que han reclamado
la liberación inmediata de los mismos.
El texto, que ha sido redactado por el PDeCAT y ERC -y ha contado con los votos a favor de la CUP y
Independents de la Selva (IdS) y la abstención del PSC-, la institución gerundense ha subrayado que los
representantes políticos juzgados son personas "demócratas y pacifistas", y que "la violencia que quieren
atribuir al movimiento independentista es una invención".
En este sentido, la Diputación ha asegurado que "la única violencia" desplegada durante el 1-O fue la de
los cuerpos policiales españoles "pegando a la gente pacífica que únicamente quería votar", y que por lo
tanto, las acusaciones de la Fiscalía lo único que persiguen es "criminalizar" a los "más de dos millones de
personas que ese día defendieron la democracia con su cuerpo".
Asimismo la Diputación ha acusado al Estado de "instrumentalizar la justicia" contra los dirigentes
soberanistas, y para "perseguir" el independentismo. También ha denunciado que la "judicialización de la
política dificulta y bloquea la situación política y social lejos de ofrecer soluciones".
Por ello, la Diputación ha reclamado "a los diferentes poderes del Estado español" que respeten "al
pueblo de Cataluña, a las personas que lo integran, sus derechos individuales y colectivos, y las decisiones
que libre y democráticamente adopten". Por último, la cámara gerundense también ha mostrado su apoyo
a la petición de la Junta de Portavoces del Parlament de estar presente durante las sesiones de la vista oral
en el Tribunal Supremo.
Acusa al Estado de "instrumentalizar la justicia" para ir contra los representantes independentistas•
El Mundo
(/)Dimecres, 20 de febrer de 2019 �Comarca
Dimarts, 19 de febrer de 2019 13:30h
CULTURA (/NOTICIES/CATEGORIA/CULTURA)
La Diputació de Girona acusa l'Estat d'utilitzar la justícia per perseguir
l'independentisme
El ple aprova ajudes de 600.000 euros pels aiguats
(/imatges/noticies/ple-diputacio-girona-19-febrer-2019.jpg)
Els membres del ple de la Diputació de Girona votant la moció de la "judicialització" de la política © ACN
ACN (AUTOR/ACN), LOURDES CASADEMONT (AUTOR/LOURDES-CASADEMONT) /
Gironès (noticies/comarca/girones) / Girona
La Diputació de Girona ha expressat el seu suport als dirigents independentistes que
aquests dies estan essent jutjats pel Tribunal Suprem per l'1-O amb una moció on
s'acusa l'Estat d'"utilitzar la justícia" per "perseguir" l'independentisme.
En el text on s'exposen els motius de la moció. Així per exemple se subratlla que són
persones "demòcrates i pacifistes" i que "la violència que volen atribuir al moviment
independentista és una invenció". En aquest sentit, es diu que "l'única violència" que
hi va haver l'1-O va ser la dels cossos policials espanyols "pegant a la gent pacífica que
únicament volia votar". I que, per tant, la Fiscalia el que fa és "criminalitzar" els "més
de dos milions de persones que aquell dia van defensar la democràcia amb el seu cos".
Pel que fa al text concret de la moció, es denuncia que la "judicialització de la política
dificulta i bloqueja la situació política i social lluny d'oferir solucions" i es reclama als
diferents poders de l'Estat que respectin el poble de Catalunya i als seus drets
individuals i col·lectius així com les decisions que adoptin de forma democràtica.
També s'exigeix l'alliberament immediat dels presos i es dona suport a la petició de la
Junta de Portaveus del Parlament de ser present durant les sessions de la vista oral al
Tribunal Suprem. Es comunicarà l'acord a les entitats municipalistes, Parlament de
Catalunya, Tribunal Suprem, al president del govern espanyol, al Ministeri de Justícia
i a la Comissió i al Parlament Europeu.
L'abstenció del PSC
La moció ha comptat amb els 23 vots a favor del PDeCAT, ERC, CUP i IdS i els 3 vots
d'abstenció del PSC. El president d'aquesta formació representada a la Diputació, Juli
Fernández, havia demanat poder votar els dos primers punts per separat on es
denuncia la "judicialització de la política" i que els poders espanyols respectin les
llibertats i decisions que prenguin els catalans. El que volien era votar a favor
d'aquests punts i abstenir-se amb la resta. Des d'ERC, però, s'ha demanat que també
incloguessin el tercer punt on es reclamava l'alliberament immediat dels presos però
els socialistes no s'hi han avingut. Finalment, s'ha votat en el seu conjunt i el PSC s'ha
abstingut.
La sortida del consorci que gestiona El Canal de Salt
Durant la sessió plenària s'ha acordat la sortida de la Diputació del Consorci d'Arts
Escèniques Salt-Girona que gestiona El Canal. Es va crear el 2012 amb aquest ens i els
ajuntaments de Salt i Girona com a entitats fundadores. El diputat de Cultura, Albert
Piñeira, ha exposat els motius de la sortida tot dient que ja s'ha donat el primer
impuls al centre d'arts escèniques i que ara toca retirar-se perquè les tasques
d'organització i funcionament són responsabilitat dels dos ajuntaments. Tot i això, ha
expressat el compromís de seguir promovent les arts escèniques amb els ajuts als
municipis així com continuar donant suport a la viabilitat econòmica del projecte.
Prova d'això, ha afegit, és que la corporació ha incrementat un 25% l'aportació al
consorci aquest any, passant de 160.000 a 200.000 euros.
Tot i que encara no està a ple rendiment pels problemes de gestió que hi ha hagut,
s'espera que en breu pugui rellançar-se de nou. Per Piñeira, seran factors
determinants el procés de selecció de personal que ja està en marxa per contractar un
gerent/director artístic, un tècnic de sala i un administratiu. Seguidament, s'obrirà un
concurs per a la gestió del centre.
Totes les forces hi han votat a favor amb l'excepció de la CUP que ha reclamat més
"autocrítica" davant la "incapacitat" de la Diputació d'"engegar el centre de forma
correcte" tot dient que "van passant els anys i El Canal continua sense funcionar". El
seu diputat, Lluc Salellas, ha lamentat que no s'aprofiti per fer un balanç amb
números i una memòria d'accions ara que Diputació es retira del consorci i ha
recordat que no és la primera vegada que passa i que no es fa.
600.000 euros per als aiguats
El ple ha aprovat per unanimitat les bases d'una línia d'ajuts de 600.000 euros per
ajudar els ajuntaments afectats pels aiguats durant el segon semestre del 2018.
Segons ha detallat el vicepresident primer, Fermí Santamaria, s'ha ampliat el termini
fins al 15 d'abril com a període de facturació per poder facilitar la tramitació. També
ha concretat que els aiguats del novembre i desembre van afectar 124 ajuntaments i
uns danys valorats en 5,2 MEUR. D'altra banda, es podran reclamar els imports
d'actuacions fetes des de l'1 de juliol del 2018 fins al 29 de març del 2019 per poder
incloure també els danys de les fortes pluges que hi va haver aquell estiu a la Sellera i
Bescanó. Les bases estableixen una quantitat mínima de 1.000 euros i una màxima de
100.000 euros per cada ajuntament amb la idea sobretot d'ajudar als municipis petits
i mitjans.
Durant la sessió, s'ha subratllat la possibilitat d'aportar-hi més recursos més
endavant alhora que han recordat que falten els ajuts de la Generalitat i l'Estat
pendents encara de concretar. El president de l'ens, Miquel Noguer, ha reconegut
també "el gran treball" que s'ha fet des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per
netejar les lleres dels rius.
Concert benèfic a favor de l'Associació
NEN a la Casa de Cultura de la
Diputació de GironaPor Redacción Girona - 19 febrero, 2019
L’actuació, que tindrà lloc el 28 de febrer a les 19.30 h a l’Auditori Viader de la Casa de
Cultura de Girona, serà a càrrec de Mariona Camats i Eudald BuchAquest matí s’ha
presentat el concert benèfic a favor de l’Associació NEN que tindrà lloc el proper 28 de
febrer a les 19.30 hores a l’Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona. El concert
serà a càrrec de Mariona Camats i Eudald Buch. En la roda de premsa de presentació hi
han assistit Albert Piñeira, vicepresident segon de la Diputació de Girona i president
delegat de l’Àrea de Cultura, Educació, Noves Tecnologies, Esports i Benestar; Joaquin
Molí, president de l’Associació NEN, i Anna Clara, representant de l’Associació NEN a
Girona.
L’Associació NEN (Nens Malalts de Neuroblastoma) agrupa familiars de nens afectats per
aquesta malaltia. Aquest càncer infantil es forma en el sistema nerviós i es tracta del
tercer tumor pediàtric més freqüent.
Durant la seva intervenció, el diputat Albert Piñeira ha destacat que «des de la Diputació
volem ajudar-los i proporcionar-los el suport necessari per superar la malaltia. El nostre
granet de sorra consisteix en cedir-los l’espai de la Casa de Cultura perquè puguin dur a
terme aquest concert per recaptar fons». I ha afegit: «Volem ajudar a difondre aquesta
realitat i que la gent pugui conèixer aquesta associació». Per Joaquin Molí, president de
l’Associació NEN, «l’objectiu de la nostra associació és proporcionar l’ajuda i la
informació que permetin afrontar el diagnòstic i el procés de la malaltia en les famílies.
També informem els afectats dels avenços científics que esdevenen d’aquesta malaltia,
sobretot dels relacionats amb els nous tractaments i opcions terapèutiques. En
definitiva, volem col·laborar i estimular, econòmicament i socialment, la investigació
encaminada a la cura de la malaltia».
Finalment, Anna Clara, representant de l’Associació NEN a Girona, ha destacat la
importància de recaptar fons per a la investigació d’aquest tipus de càncer: «Sense la
investigació estem perduts. Vull agrair el caràcter desinteressat de Mariona Camats,
violoncel·lista, i Eudald Buch, pianista, que ens faran gaudir d’un gran concert alhora
que la gent podrà col·laborar en una bona causa». El concert, que tindrà lloc el proper
28 de febrer a la Casa de Cultura, anirà a càrrec de Mariona Camats al violoncel i Eudald
Buch al piano. Eudald Buch (1997) s’ha format a l’Escolania de Montserrat, el
Conservatori de Vic i la Chetham’s School of Music (Manchester). Mariona Camats,
nascuda l’any 1997 a la Garriga, va començar a tocar el violoncel sota el mestratge
d’Anna Mora i de Lluís Claret. El concert benèfic tindrà un cost de 10 euros.
El neuroblastoma (NB) és un càncer poc comú del sistema nerviós simpàtic (la xarxa
nerviosa que envia els missatges des del cervell a través del cos). És el tumor més
freqüent durant els dos primers anys de vida i, després dels tumors del sistema nerviós
central com a conjunt, el tumor sòlid més freqüent del nen. En total representa el 8-10
% dels tumors pediàtrics. La seva incidència estimada és d’un per cada set mil nounats
vius, la qual cosa suposa que als Estats Units es diagnostiquen uns set-cents nous casos
cada any i a Espanya uns cinquanta. L’NB és un tumor embrionari i l’edat mitjana per al
diagnòstic és de dos anys, tenint en compte que el 90 % dels casos es diagnostiquen
abans dels cinc anys. Els tumors poden formar-se en el teixit nerviós de la glàndula
suprarenal (el lloc més freqüent) però també al coll, tòrax, abdomen o pelvis. També
poden estar disseminats en altres àrees o sistemes del cos, com els ossos o la medul·la
òssia.
Es desconeix l’origen o causa del neuroblastoma. En qualsevol cas és el resultat de la
presència de cèl·lules anòmales que persisteixen en el desenvolupament normal del
sistema nerviós simpàtic. No hi ha cap evidència actual que indiqui una associació clara
de cap factor ambiental, químic, biològic o per irradiació amb el desenvolupament del
neuroblastoma.
Redacción Girona
https://www.noticiasde.es/girona/
0
diaridegirona.cat » Comarques » Notícies de Girona
Girona acollirà un concert per als nens amb neuroblastomaLa cita del 28 de febrer recollirà fons per a un dels tumors pediàtrics més freqüents
Ddg / Girona 19.02.2019 | 18:49
La Casa de Cultura de Girona acollirà el 28 de
febrer un concert solidari de Mariona Camats i
Eudald Buch a benefici de l'Associació Nen (Nens
Malalts de Neuroblastoma), que agrupa familiars
de nens afectats per aquest càncer infantil que es
forma en el sistema nerviós i es tracta del tercer
tumor pediàtric més freqüent.
En la presentació del concert, que tindrà un cost de 10 euros, Joaquin Molí, president de l'Associació
Nen, ha destacat que «l'objectiu de la nostra associació és proporcionar l'ajuda i la informació que
permetin afrontar el diagnòstic i el procés de la malaltia en les famílies. També informem els
afectats dels avenços científics que esdevenen d'aquesta malaltia, sobretot dels relacionats amb els
nous tractaments i opcions terapèutiques. En definitiva, volem col·laborar i estimular, econòmicament i
socialment, la investigació encaminada a la cura de la malaltia».
Per la seva banda, Anna Clara, representant de l'Associació Nen a Girona, destaca la importància de
recaptar fons per a la investigació d'aquest tipus de càncer: «Sense la investigació estem perduts. Vull
agrair el caràcter desinteressat de Mariona Camats, violoncel·lista, i Eudald Buch, pianista, que ens
faran gaudir d'un gran concert alhora que la gent podrà col·laborar en una bona causa».
El neuroblastoma és un càncer poc comú del sistema nerviós simpàtic (la xarxa nerviosa que envia els
missatges des del cervell a través del cos). És el tumor més freqüent durant els dos primers anys de
vida i, després dels tumors del sistema nerviós central com a conjunt, el tumor sòlid més freqüent
del nen. Representa el 8-10 % dels tumors pediàtrics i la seva incidència estimada és d'un per cada set
mil nounats vius, és a dir que a l'Estat se'n diagnostiquen uns 50 l'any.
Serveis Identifica't o Registra't19 de febrer de 2019
Noticias de Girona
Un moment de la presentació del concert. Diputació de Girona.
SUBSCRIU-TE
Girona, 19 feb (EFE).- La violonchelista Mariona Camats y el
pianista Eudald Buch ofrecerán el 28 de febrero un concierto
en la Casa de Cultura de Girona a beneficio de la Asociación
NEN, que ayuda a niños afectados por neuroblastoma, un
tipo de cáncer poco común que es el más frecuente en los
dos primeros años de vida.
Según informa la Diputación Provincial, que cede el espacio
para la actuación, el objetivo es darle visibilidad a este
colectivo, cuyo presidente, Joaquín Molí, ha detallado que
su labor se centra en colaborar con la investigación para
erradicar esta enfermedad.
La Asociación NEN ha agradecido el respaldo de Mariona
Camats y Eudald Buch para sacar adelante una iniciativa
que servirá para recaudar fondos. EFE
CAT-CONCIERTO BENÉFICO
La violonchelista Camats y el pianista Buch actuarán para la Asociación NENREDACCIÓN
19/02/2019 16:02
Inaugurada l'exposició «FARAÓ. Rei d'Egipte»Por Redacción Girona - 19 febrero, 2019
Aquesta tarda, al CaixaForum de Girona, ha tingut lloc la inauguració de l’exposició
«Faraó. Rei d’Egipte», que estarà oberta fins el 25 d’agost de 2019. En l’acte inaugural
hi han participat el president de la Diputació; Miquel Noguer; la responsable de
CaixaForum Girona, Anna Colomer; el director de Banca d’Institucions de Caixabank a
Girona, Bernat Rubió; i els conservadors del Departament de l’Antic Egipte i Sudan del
British Museum i comissaris de l’exposició, Neal Spencer i Marie Vandenbeusch -que ha
fet la conferència inaugural-.
El catàleg de l’exposició destaca que «Faraó. Rei d’Egipte» explora el simbolisme i
l’ideari de la monarquia egípcia, alhora que intenta desvelar les històries que s’amaguen
rere els objectes i les imatges que ha deixat com a herència aquesta antiga civilització.
A través de les estàtues i els monuments, els faraons construïen amb cura les seves
identitats, i projectaven una imatge idealitzada de si mateixos, ja fos com a guerrers
poderosos, protectors d’Egipte contra els enemics o com a adoradors fervents dels déus,
intermediaris entre ells i la resta de la humanitat. No obstant això, rere aquestes
representacions de la reialesa, la realitat era molt més complexa.
Redacción Girona
https://www.noticiasde.es/girona/
| Apunts | 49EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE FEBRER DEL 2019
Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments
Agullana: Pinadell Giralt (de 09.00 a 20.00 Localitzades):972 535 237. Plaça Josep Serra, 1. Aiguaviva: Sendra (de09.00 a 14.00 i de 16.00 a 21.00 Localitzades): 649 094369. Circumval.lació, 3. Anglès: Bonmatí (de 09.00 a 21.00Localitzades): 972 420 889. La Verneda, 57. Arbúcies: Na-varro Maldonado (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972860 906. Camprodon, 22. Banyoles: Alsius Suñer (de09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 570079. Girona, 7. Bàscara: Pagès (de 09.00 a 21.00 Localit-zades): 626 250 209. Av. Alt Empordà, 28. Bellver de Cer-danya: Betriu (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del diaseg. Localitzades): 973 510 079. Av. Pere Sicart, 12. La Bis-bal d’Empordà: Goñi (de 09.00 a 21.00 i de 21.00 a 09.00del dia seg. Localitzades): 674 038 640. Josep Irla, 14.Blanes: Grima Aulet (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00del dia seg.): 972 337 010. Giralda, 3. Bordils: De Puig (de09.00 a 21.00 Localitzades): 972 490 012. Ctra. Palamós,90. Cadaqués: Moradell (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a09.00 del dia seg. Localitzades): 972 258 751. Frederic Ra-hola, 9. Caldes de Malavella: Casanovas (de 09.00 a 21.00Localitzades): 639 983 720. Vall-llobera, 17. Campdevà-nol: Cuy (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg.
Localitzades): 972 730 651. Av. Estació, 7. La Canya: AbelVergés (de 09.00 a 14.00 i de 16.00 a 21.00 Localitzades):669 346 835. Ctra. d’Olot, 21. Cassà de la Selva: Baleri (de09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitza-des): 972 461 159. Marina, 113. Castell-Platja d’Aro: Alma-zán (de 09.00 a 22.00): 972 826 452. Av. Castell d’Aro, 14.Sala (de 22.00 a 09.00): 972 817 564. Av. Costa Brava, 2.Celrà: Dellonder (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 667 558161. Aumet, 48. Cervià de Ter: Isern (de 09.00 a 21.00 Lo-calitzades): 972 496 014. Av. Catalunya, 46. Colera: Revi-lla (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Loca-litzades): 972 389 212. Mar, 78. Empuriabrava: Menéndezde Alvaré (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 452 095.Port Banyuls, 1 (Empuriabrava). L’Escala: A. Solés Vilabrú(de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localit-zades): 972 771 575. Av. de Girona, 23-25. Figueres: Perxas(de 09.00 a 20.00 i de 20.00 a 09.00 del dia seg.): 972500 871. Rambla, 36. Flaçà: Pagés (de 09.00 a 21.00 Loca-litzades): 600 316 550. Estació, 7. Girona: Boladeras Fi-gueras (de 09.15 a 22.00 i de 22.00 a 09.15 del dia seg.):972 400 414. Pg. d’Olot, 22. Puig Aleman (de 09.15 a22.00): 972 200 079. Carme, 17. La Jonquera: Escutia (de
09.00 a 00.00 Localitzades): 972 554 014. Major, 87. Lla-gostera: Coll Teixidor (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 662194 086. Av. del Gironès, 8. Llanars: Vidal (de 09.00 a21.00 Localitzades): 972 130 417. Catalunya, 25. Llançà: Fi-ga (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Loca-litzades): 690 141 644. Salmeron, 5. Lloret de Mar: S. Ma-teos Navarro (de 22.00 a 09.30): 972 964 655. AvingudaVidreres, 146. Martínez, Mireia i Antoni C.B. (de 09.30 a22.00): 972 364 379. Sant Pere, 6. Maçanet de la Selva:Riera (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 858 071. Pas-seig de l’Església, 16. Montagut: Albrich Plana (de 09.00 a21.00 Localitzades): 972 687 088. De la Font, 6. Navata:Mas de Xaxars (de 08.00 a 21.00 Localitzades): 972 565097. Ctra. Olot, 40. Olot: Adam (de 09.00 a 22.00 i de22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 261 239. Av. Girona, 79.Palafrugell: Martí Pané (de 09.00 a 20.00 i de 20.00 a09.00 del dia seg.): 972 300 692. Cavallers, 46. Palamós:Pons-Gascon C.B. (de 22.00 a 09.00): 972 316 329. Carmel,9A. Baviera (de 09.00 a 22.00): 972 314 170. Major, 1. Par-lavà: Mir (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 769 129.Matabou, 4. Peralada: Llanta (de 09.00 a 22.00 Localitza-des): 616 176 930. Dr. Clos, 3. Porqueres: Torres Gonzàlez
(de 09.00 a 22.00 Localitzades): 667 989 894. Sant An-dreu, 35. Portbou: Llanta (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a09.00 del dia seg. Localitzades): 972 390 145. Mar, 8.Puigcerdà: Ballester (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00del dia seg. Localitzades): 972 880 160. Alfons I, 16. Ribesde Freser: Ramis (de 09.30 a 20.30 Localitzades): 603 534915. Major, 24. Riells i Viabrea: D’Ocón-Gil (de 09.00 a21.00 Localitzades): 938 472 294. Santa Fe, 5. Ripoll: Roca(de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 701 490. Ctra. Barce-lona, 38. Roses: González (de 09.00 a 21.00): 972 152 539.Gran Via Pau Casals, 206. Gratacòs Paniagua CF (de 21.00a 09.00): 972 257 849. Plaça de Llevant, 6. Salt: Aldehuelo(de 22.00 a 09.30 i de 09.30 a 22.00 del dia seg.): 972 978376. Esteve Vila, 1. Sant Antoni de Calonge: Urquizu (de09.00 a 21.00 Localitzades): 972 661 693. Av. Catalunya(Sant Antoni). Sant Esteve d’en Bas: Sacrest (de 09.00 a14.00 i de 16.00 a 21.00 Localitzades): 619 500 298. Olot,13. Sant Feliu de Guíxols: Valls Gironès (de 20.30 a 09.00 ide 09.00 a 20.30 del dia seg.): 972 320 192. Major, 33.Sant Hilari Sacalm: Broto (de 09.00 a 21.00 Localitzades):646 593 929. Raventós, 1. Sant Joan de les Abadesses:
Sunyer (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 720 154. PereRovira, 14. Sant Julià del Llor i Bonmatí: Medina Bonora(de 09.00 a 20.00 Localitzades): 972 422 231. Sant Ra-mon, 4. Santa Coloma de Farners: Paulí (de 09.30 a 22.00i de 22.00 a 09.30 del dia seg. Localitzades): 676 833 550.Hospital, 4. Santa Cristina d’Aro: Magrans (de 09.00 a20.30 Localitzades): 972 282 383. Av. Ridaura, 14. Sarriàde Ter: Juanola Ribera (de 13.30 a 16.30): 972 204 193. S.Joan Bosco, 23 - Pont Major. Estudis (de 09.00 a 13.30 i de16.30 a 21.00 Localitzades): 696 812 286. Major, 56. Tor-roella de Montgrí: Ferrer Bartra (de 09.30 a 13.30 i de16.30 a 09.30 del dia seg. Localitzades): 972 755 677. Pla-ça Lledoner, 3. Tossa de Mar: Castelló Cugat (de 09.00 a21.00 Localitzades): 972 341 303. Av. Ferran Agulló, 12.Ventalló: Bakioui (de 09.00 a 22.00 Localitzades): 872004 028. L’Arbre Sec, s/n. Verges: Vilabrú (de 09.00 a20.00 Localitzades): 972 780 034. Major, 4. Vidreres: Vi-lardell (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 875 009. Giro-na, 37 (local B). Vilobí d’Onyar: Puigvert (de 09.00 a14.00 i de 16.00 a 21.00 Localitzades): 972 473 008.Onyar, 2.
Farmàcies de torn
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Sudoku Nekane Igande
Horitzontals:1. Envernissaré els cabells. No concedir allò sol·licitat. 2. Ostentació de preparatius o mitjans. Humitat de color de rosa. 3. El Barça n’és més que un. Seleccionà entre les possibilitats. Capicua en perill internacional. 4. Al final del carreró. Quanti-tats molt petites de certes coses. Finalitza d’una vegada. 5. Esti-mats del meu cor. El motor humà. Òrgan r e p r o d u c t o r femení. 6. Marca registrada. Puja amb la febre. Fumi sense aspirar tabac. Un cop d’aquesta ens ajuda. 7. La teva amiga. Dispositius de seguretat d’armes de foc. La fi del món. 8. Mula decapitada. Fer l’acte sexual. Comencen època. 9. Acció d’ésser privat d’anar endavant. El de guerra, un pseudònim. Un a zero. 10. Verifica el passaport. Llunyà punt cardinal. Desocupació. 11. Surt, el sol. Territori animal, vegetal o mineral. Plagia movi-ments. 12. Esquena de ganivet. Goma masticatòria. Multa. 13. Instrueix en els primers rudiments d’una ciència. Esclau alliberat en temps romans. 14. Fet venir amorosament. Coses que ens porten sort.
Verticals: 1. Tancareu i segellareu el sobre. Convida algú a fumar i a beure. 2. Segure-tat impertorba-ble. Antigament, abandonant o bé deixant. 3. Com-prova la duresa del terra. Fruits d’alzines i roures. Tot un cavaller britànic. 4. Xiula l’actuació del jutge de línia. Cotxe anglès de preu elevat. Cedir sense badar boca. 5. Cap cosa. Glú-cid monosacàrid. Mai no para. Sor-tida triomfal de Londres. 6. Se la sap molt llarga, aquest. Estudi
relacionat amb els ovnis. 7. Laic mancat d’estudis. Viu a Menorca o a Sardenya. Boca de metro. 8. Puny de l’espasa. De la faringe a l’estómac. Cadira que odia el cavall. 9. Duna desèrtica. Filmant una pel·lícula. Article plural pels pèls. 10. Xicota de l’Anoia. Agafa’l per les banyes. Tísic i molt flac. 11. Espès però lleuger de quilos. Pell de bou adobada. Capicua irònic per a la beguda. Sa. 12. Intoxicat amb gasos de combat. Conec molt bé. Eina que rebla claus. 13. Estovem un menjar. Cridaré com els pollets. 14. Passaran a penes fregant. Repre-sentacions humanes en actitud de pregària.
10987654321 11 12 13 14123456789
1011121314
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Encreuats Miquel Sesé (9.558) www.olissip.com
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Escacs Joan Segura (17.959)
Blanques juguen i guanyen. Tots dosbàndols han desenvolupat les seves pecesde manera activa. En la majoria d’aquestscasos el jugador que té el torn de jocdisposa d’un avantatge important.
���� ���� ��� ���� ���� �
� � � �� � ������� ���� ��� �
Solucions d’ahir
Encreuats (9.557)( )C A R A L L O T E L I D IU D O L L I R A T B E SI D I L L I I R A D E ST U A I G U A L O R E MO I A B A N O P I N IR U E R A I O T A F A SS R A C I A L R A I L S
A I N I N E F E B S EF R E O S S I A I C O RL E S A P I F I E S C AO N U S I E G O C UR A L E R E R L L E P AA D I A R A S F I A R A NL A S S A R R E T R A T A
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314
6 diferències
Escacs (17.958)
Sudoku
1.CxP! - PxC;2.AxP - C2R;3.T8T! - T3.2A;4.A6C - Abandonen.
A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius
Diari de GironaDIMECRES, 20 DE FEBRER DE 201942
Amer, Banyoles, Begur, Cassà de
la Selva, Llançà, Maçanet de la
Selva, Salt, Sant Antoni de Ca-
longe, Sant Pere Pescador, Sa-
rrià de Ter i Vilablareix.
BEGUR
Contes A les 5 de la tarda a la
biblioteca Salvador Raurich l’ho-
ra del conte infantil amb «Anem
a caçar un ós» amb Olga Cercós.
BLANES
Presentació A les 7 de la tar-
da a la sala de plens de l’Ajunta-
ment presentació del darrer nú-
mero de la revista «Blanda».
CASSÀ DE LA SELVA
Club de lectura A 2/4 de 8 del
vespre a la biblioteca club de
lectura d’adults amb el comen-
tari de «Nosaltres en la nit».
GIRONA
Presentació llibre A 2/4 de 8
del vespre a l’Aula B de la Casa
de Cultura presentació del llibre
«Finances públiques i mobilitat
social a la Catalunya de la Baixa
Edat Mitjana: Girona 1340-
1440» d’Albert Reixach.
PALAFRUGELL
Premis literaris A les 12 del
migdia al Teatre Municipal acte
de lliurament dels premis Tom
Sharpe i segon premi escolar de
redacció en llengua anglesa.
PORQUERES
Contes A 2/4 de 6 de la tarda,
a la biblioteca Carles Fontserè,
sessió de l’Hora del Conte amb
«De què s’ha disfressat el senu-
yor Disbarat?» a càrrec de Bori-
not Groc.
SARRIÀ DE TER
Presentació A partir de les 7
de la tarda a la biblioteca públi-
ca, presentació del llibre «Barre-
tades» de l’escriptor i editor gi-
roní, Quim Curbet.
VIDRERES
Contes A les 5 de la tarda a la
biblioteca Joan Rigau i Sala ses-
sió de contes «Carnestoltes. Dis-
fresses a la biblioteca» amb Nú-
ria Clemares.
GIRONA
Fotografia A les 7 de la tarda,
a la Casa de Cultura, conferència
«Paradoxes i altres contradic-
cions en les dones fotògrafes a
Catalu nya» amb Noelia Pérez,
historiadora i artista visual. Les
seves activitats professionals se
centren en l’antropologia visual,
la gestió d’arxius audiovisuals i
la investigació entre les rela-
cions de poder i la fotografia.
Divulgació A les 7 de la tarda
al centre cívic de Santa Eugènia
conferència sobre la Llei de la
Segona Oportunitat, la norma
legal que permet als particulars
que no poden fer front a les se-
ves obligacions, cancelar els
seus deutes i seguir endavant.
LLORET DE MAR
Diàleg A les 8 del vespre, a la
sala polivalent de la biblioteca,
«Diàlegs per Lloret. Reptes del
passat, present i futur». Núria
Riquelme, periodista, parlarà
amb Jaume Dulsat, alcalde del
municipi de Lloret de Mar.
GIRONA
Setmana dels Rahola A 2/4
d’1 del migdia a la sala de graus
de la Facultat de Lletres de la
Universitat de Girona taula ro-
dona amb el títol «Informar con-
tra el rellotge. Les interioritats
del periodisme polític» amb Fe-
rran Casas, president del grup
de periodistes Ramon Barnils;
Tian Riba, periodista; Neus To-
màs, sotsdirectora d’Eldiario.es i
Narcís Genís, periodista.
GIRONA
Mort A les 3 de la tarda a l’Au-
la Magna de la Casa de Cultura
jornada «La mort, la part més
desconeguda de la vida» amb la
sessió «La mort, filosòficament
parlant» amb Antoni Defez, pro-
fessor de Filosofia de la Univer-
sitat de Girona.
- A les 5 de la tarda sessió «Ells
van morir de la vida» amb Blan-
ca llum Vidal, filòloga, poeta,
treballadora social, traductora i
editora. La jornada està organit-
zada pel programa Actualitza’t,
Unitat de Compromís Social-Uni-
versitat de Girona i Càtedra Fe-
rrater Mora.
PORQUERES
Comunicació oral Monogràfic
del mes: «Aprendre a parlar en
públic». Tècniques i estratègies
de comunicació oral basades en
un treball a tres nivells bàsics.
Cada dimecres, de 7 a 9 del ves-
pre. Del 20 de febrer al 20 de
març (5 sessions).
SALT
Campanya De les 10 del matí
a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la
tarda a les 8 de la nit campanya
de recollida voluntària de sang
dins del programa de sortida del
banc de sang i teixits de les co-
marques gironines.
ANGLÈS
Ganxet A les 10 del matí, a la
biblioteca Joaquim Bauxell, ta-
ller de ganxet i crochet a càrrec
de les Teixidores d’Anglès.
GIRONA
Dansa A les 6 de la tarda al
Güell Espai Jove taller de hip
hop, grafitti i dansa urbana.
LA BISBAL D’EMPORDÀ
Dansa A 2/4 de 6 de la tarda a
la biblioteca Lluïsa Duran taller
familiar «Quan els contes pre-
nen vida».
BEGUR
Narrativa L’àrea de Cultura
de l’Ajuntament de Begur convo-
ca una nova edició, la XXXIV, del
Premi Vila de Begur de Narrati-
va Curta. Els interessats, que
han de ser majors d’edat, tenen
de temps fins al 22 de març per
presentar els treballs a l’oficina
de registre d’entrada de l’Ajunta-
ment o, per correu, a l’àrea de
Cultura. El lliurament de premis
es farà el dissabte 27 d’abril, a
les 12 del migdia, al Casino Cul-
tural. El primer premi està dotat
amb 1.000 €, mentre el finalista
és de 150 €. Els treballs, segons
preveuen les bases, han d’estar
escrits en català, ser inèdits, no
haver estat premiats en altres
concursos i han de tenir una ex-
tensió màxima de trenta fulls.
Cada participant només pot pre-
sentar una obra. El guanyador
d’una edició no es podrà presen-
tar a la següent. El jurat estarà
format per persones vinculades
al món de les lletres. Els treballs
guanyadors passen a ser propie-
tat de l’Ajuntament, que es re-
serva el dret de publicar-los.
PLATJA D’ARO
Fotografia Sisena edició del
concurs internacional de projec-
tes fotogràfics Educant La Mira-
da 2019, convocat per la Biblio-
teca Municipal Mercè Rodoreda
de Castell-Platja d’Aro i l’Asso-
ciació Fotogràfica Educant La
Mirada, en motiu de la sisena
edició de les Jornades Fotogràfi-
ques de Platja d’Aro, enguany
del 7 al 9 de juny, amb un con-
junt de seminaris, tallers, activi-
tats complementàries a l’entorn
del món de les instantànies. La
participació al concurs, dotat
amb 5.250 euros en premis, i
que l’any passat va rebre més de
500 propostes de 44 països, ja
és oberta i cal vehicular-la, finsal 31 de març, mitjançant el lloc
web www.fotoplatjadaro.com
BREDA
Sardanes El Cercle Bredenc
organitza un curs d’ensenya-
ment per aprendre a ballar sar-
danes. Tindrà lloc els dies 15 i 22
de febrer, 1, 8, 15, 22 i 29 de
març a la Sala Polivalent del
Centre. El curset és gratuït i
obert a tothom, a partir dels 6
anys. Més informació al telèfon
606539333.
GIRONA
Banc del Temps Des del Banc
del Temps s’organitzen mensual-
ment un gran nombre d’activi-
tats com cursos d’idiomes, con-
versa, cuina o manualitats. Per a
més informació sobre aquestes
activitats visiteu el web de l’as-
sociació (www.bdtpontdeldimo-ni.com) o envieu un correu a
Curs de monitor/a L’Escola
d’Educadors Galligants ofereix,
del 13 al 22 d’abril (setmana san-
ta), un curs de monitor/a d’acti-
vitats d’educació en el lleure in-
fantil i juvenil. Per a més infor-
mació, podeu trucar al telèfon
972233981 o visitar el web
www.galligants.org
CASSÀ DE LA SELVA
Exposició La Biblioteca Muni-
cipal de Cassà de la Selva acull,
fins el 22 de febrer, l’exposició
«Àlbums il·lustrats».
FIGUERES
Exposició El Museu de la Tèc-
nica de l’Empordà, a Figueres,
acull, de forma permanent,
una exposició de peces que for-
men part del fons del mateix
museu, i és una de les millors
col·leccions dedicades a les mà-
quines que simbolitzen el temps
de la Revolució Industrial. Hora-
ri: De dimecres a dissabte de 10
a 13 h i de 16 a 19 h. Diumenges
de 10.30 a 13 h. Dimarts de 16 a
19 h.
Exposició Al vestíbul del Mu-
seu del Joguet es pot visitar l’ex-
posició temporal «El depedestal
són les sabates. Les sabates de
Joan Brossa». Es podrà visitar
fins al 10 de març.
Exposició A la Sala Oberta del
Museu del Joguet es pot visitar
l’exposició «La Unió en fa cent.
Un segle d’esport i glòria». La
mostra està dedicada a la Unió
Esportiva Figueres en el seu
centenari i inclou un recorregut
per la història del club a través
de diferents materials. Fins al10 de març.
GIRONA
Exposició El Museu d’Història
de Girona acull, fins al 10 demarç, l’exposició «Damià Escu-
der, totes les vides». Damià Es-
cuder va ser un home inquiet,
creatiu i polifacètic que va ac-
tuar en àmbits i disciplines di-
versos però interconnectats com
l’art, el pensament, l’activisme
polític i social, l’ecologisme o la
pràctica religiosa. Aquesta expo-
sició fa un recorregut per la seva
vida, la seva obra i les seves ac-
cions, amb la voluntat que el re-
descobriment de la seva trajec-
tòria personal ens ajudi també a
il·luminar aspectes de la nostra
història cultural i política.
Exposició Fins el 26 de maig,
el Museu d’Art de Girona acull
una mostra de l’artista Juan Bat-
lle Planas (1911-1966), nascut a
Torroella de Montgrí, que de ben
jove es traslladà a Buenos Aires i
allí esdevingué una figura clau
de l’avantguarda argentina dels
anys trenta, però desconeguda
al nostre país. Una exposició
centrada als anys trenta i qua-
ranta i en una tipologia d’obres:
collages i guaixos de petit for-
mat d’iconografia inicialment
surrealista que evoluciona cap a
una pintura metafísica.
Exposició El Centre Cívic On-
yar acull fins el 27 de febrerl’exposició «Quin temps tenim?».
Una exposició que ens fa refle-
xionar sobre la disposició del
temps i sobretot de la qualitat
d'aquest temps. Mostra cedida
per l'Institut català de les dones.
Exposició La Biblioteca Just
M. Casero acull fins avui «Això
era i no era: Maria Aurèlia Cap-
many». Aquesta exposició és so-
bretot una aproximació a la per-
sonalitat de l’autora per tal que
aquells que no la coneixien es
puguin fer una idea de qui era i,
alhora, aquells que la coneixien
en alguna de les seves facetes,
en coneguin les altres.
Exposició L’Espai Santa Cate-
rina acull, fins al pròxim 23 defebrer, l’exposició «La política
retratada», una mostra col·lecti-
va que repassa la crònica social i
política dels darrers 40 anys a
través de l’obra crítica, sovint
satírica i sempre esmolada, de
48 dibuixants humorístics. Ho-
rari de visites: De dimarts a dis-
sabte, de 10 a 18 h.
Exposició A la Casa de Cultura
es pot visitar l’exposició de foto-
grafia «Disparant amb el cor.
Joana Biarnés». L’exposició
compta amb una seixantena de
fotografies en blanc i negre i ge-
latina de plata, triades personal-
ment per l’autora, i realitza un
recorregut per tota la seva ca-
rrera des de l’inici en la dècada
dels anys 50 fins als seus últims
treballs, quan abandona la pro-
fessió l’any 1985, pel seu total
desacord amb la nova deriva
groga i sensacionalista del foto-
periodisme. Fins el 2 de març.
Exposició La Casa de Cultura
de Girona acull fins el 29 demarç l’exposició «Mitologia i na-
tura. Escultures d'Evelí Adam».
Exposició Fins al 28 d’abriles podrà visitar al Bòlit l’exposi-
ció «Les imatges Eco» d’Isaki La-
cuesta. El passat 2018, el Centre
Pompidou de Paris va acollir
una retrospectiva del cineasta
gironí on es van presentar «Les
imatges eco» i «Els films do-
bles», dues noves videoinstal·la-
cions, coproduïdes entre el Bòlit,
el Centre Pompidou i el Departa-
ment de Cultura de la Generali-
tat i l’Institut Ramon Llull, que
recreen imatges sorgides tant
de creacions anteriors com de
noves filmacions en diversos in-
drets del món. Les dues obres
estrenades a París es presenten
ara al Bòlit formant part de l'ex-
posició, la qual incorpora dues
peces més, la videoinstal·lació
«La tercera cara de la Lluna».
Exposició Fins al 23 d’abrilel Museu d’Art acull l’exposició
«De París a Girona. Mela Muter i
artistes polonesos a Catalunya».
La pintora Mela Muter (Varsò-
via, 1876 - París, 1967) va fer es-
tada a Girona, la primavera de
1914. L’expectativa fou immen-
sa; venia de París i arribava pre-
cedida de dos èxits expositius a
les galeries Dalmau de Barcelo-
na. Mela Muter torna ara a la
ciutat. L’exposició permet endin-
sar-se en els paisatges d’una
dona viatgera, en l’ànima dels
seus retrats, en la seva escriptu-
ra i en el compromís social d’una
artista que no es cansà mai de
reivindicar les llibertats perdu-
des i el seu país.
Exposició El Centre Cívic Ter
acull, fins el pròxim 28 de fe-brer, l’exposició «Dues veus:
converses compartides». Exposi-
ció fotogràfica que mostra l’ex-
periència de diverses parelles
lingüístiques que participen en
el Voluntariat per la llengua a la
ciutat de Girona.
Exposició Fins el pròxim 10de març es podrà visitar al Cen-
tre Cultural La Mercè l’exposició
«La noia del monyo». Una pro-
posta expositiva que reflexiona
entorn el concepte de feminitat,
la recerca de la identitat i la ma-
nera com la societat accepta (o
no) les diferents formes d’esti-
mar i de viure la sexualitat.
Exposició El Centre Cívic de
Sant Narcís acull, fins el pròxim22 de febrer l’exposició «( )mi-
gracions. Aquarel·la, esmalt i
guash sobre paper». Una mostra
que surt d'un procés de viatge
interior-exterior, en qual es perd
la noció d'allò íntim i universal,
atravessant ambdós conceptes i
observant com les petiteses
comformen les grandiositats.
Exposició El Taller del Barri
acull, fins avui l’exposició «Di-
buixant per tot Girona» dels Gi-
rona Urban Sketchers.
OLOT
Exposició L’artista Dolors
Puigdemont mostra, fins elpròxim 19 de maig, la seva
obra a la Sala Oberta 2 del Mu-
seu de la Garrotxa, en una expo-
sició gratuïta. L’artista ha creat
cinc volums de grans dimen-
sions que pengen del sostre de
la sala sota un delicat joc de
llums. Els cossos estan fets de
malla metàl·lica galvanitzada i
giren a través d’un motor.
Mercats Taula rodona
Donació sang
Lletres
Tallers
Jornades
Formació
Conferències
Convocatòries
Formació
Exposicions
Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar
amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça
de correu [email protected]
AVUI DESTAQUEM
Girona
Presentació del llibre «Taller deyoga para niños» a la Llibreria 22 A les 7 de la tarda, a l’Espai 22 de la Llibreria 22, presentació delllibre «Taller de yoga para niños» de Marianna Roigé i Ariadna Civilamb il·lustracions d’Helena Bonastre i editat per Alba Editorial. Lesautores presentaran el taller dirigit a pares, mares, mestres i educa-dors per acompanyar i fer créixer la creativitat en la mainada.
Girona
Projecció del film «El laberintodel fauno» al cinema Truffaut A les 9 de la nit al cinema Truffaut, dins el cicle «FilmoTeca: Elscrims del franquisme», projecció de la pel·lícula «El laberinto del fau-no». Any 1944. Ofelia i la seva mare, que es troba en avançat estat degestació, es traslladen a un petit poble al qual ha estat destinat elseu nou marit, un cruel capità de l’exèrcit franquista. Preu: 3 €
Riudellots de la Selva
La Fundació Mona convida adescobrir els secrets dels primats Visites a la Fundació MONA de Riudellots de la Selva per desco-brir els secrets dels primats i conèixer les seves peculiaritats. S’ofe-reix una visita guiada de dues hores de durada i per a totes lesedats. Tots els caps de setmana. Aforament limitat. Més informació ireserves trucant al telèfon 972 477 618
jamargant - 20/02/2019 08:54 - 83.54.111.55