Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
1
TEMA 1: ACTIVITAT FÍSICA I SALUT El cos humà és el nostre mitjà de relació amb el món exterior. Per això l’hem de cuidar i l’hem de moure, per aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix.
Entenem per activitat física, qualsevol pràctica física que provoca el moviment del
cos a una major intensitat i esforç que la considerada normal.
1.1 Beneficis del cos humà per la pràctica continuada d’exercici físic
Millora la capacitat respiratòria.
Desenvolupa el cor i l’aparell circulatori. Millora l’estat de l’aparell locomotor.
Millora l’activitat del sistema nerviós. Control de l’excés de pes. Sensació de benestar.
Ens ajuda a fer amics. Ajuda a conciliar i millorar la qualitat del son.
Allibera tensions i disminueix l’estrès.
Antigament l’home realitzava una gran quantitat d’activitat física, però actualment hi
ha molta gent que no fa gens d’exercici físic i se’ls anomena sedentaris.
El sedentarisme es un model de vida que es caracteritza per l’absència gairebé total d’exercici físic.
1.2 Problemes de salut del sedentarisme
Obesitat. Hipertensió. Mal d’esquena.
Problemes articulars: osteoporosis, artritis, atrossis.
Malalties cardiovasculars. Augment del colesterol.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
2
TEMA 2: LA CONDICIÓ FÍSICA I LES QUALITATS FÍSIQUES
La condició física ens permet dur a terme qualsevol activitat quotidiana i esportiva amb vigor i efectivitat sense cansar-nos.
Millorem la nostra condició física treballant les qualitats físiques bàsiques: la
resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat.
2.1 Evolució de les qualitats físiques bàsiques segons l’edat i el sexe
La resistència, la força i la velocitat
Qualitats evolutives (milloren amb l’edat).
Petita disminució en la pubertat. Disminució més o menys a partir dels 30 anys (la velocitat abans). Els nois tenen nivells superiors ja que tenen més massa muscular (degut a
l’hormona masculina, la testosterona).
La flexibilitat
Qualitat involutiva (disminueix amb l’edat). Les noies tenen més flexibilitat que els nois, ja que tenen menys massa
muscular.
Per conèixer la condició física que tenim, és necessari realitzar algunes proves o tests inicials i repetir-les durant el curs per valorar la nostra progressió.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
3
TEMA 3: L’ESCALFAMENT L’escalfament és un conjunt d’exercicis que es realitzen abans de començar qualsevol activitat física, per tal de poder-la fer en les millors condicions, millorant el
seu rendiment i disminuint el risc de lesions.
3.1 Tipus d’escalfament
3.1.1 Escalfament general:
És un conjunt d’exercicis en els quals intervé la major part de la musculatura del
cos independentment de l’activitat que s’hagi de practicar després. Es realitza a una intensitat baixa.
Característiques:
La seva durada varia entre 10-15 minuts.
Ha de ser suau al principi i anar augmentant a poc a poc la intensitat.
Han d’intervenir-hi totes les parts del cos i involucrar els principals grups musculars i les principals articulacions.
Els exercicis han de ser senzills i variats.
Video d’escalfament general
3.1.2 Escalfament específic:
És un conjunt d’exercicis que es realitza després de l’escalfament general on els moviments són similars a l’activitat física que s’ha de practicar tot seguit.
Ex.: un jugador d’handbol farà llançaments a porteria i un de bàsquet
entrades i tir a cistella.
3.2 Efectes de l’escalfament sobre l’organisme
Activa la funció del cor i de l’aparell circulatori: el cor batega més de
pressa i circula més quantitat de sang pels vasos sanguinis, portant més oxigen i nutrients als músculs que treballen.
Activa la funció de l’aparell respiratori: es respira més ràpidament,
captant els pulmons més aire i per tant més oxigen. Activa la funció del sistema muscular: augmenta la temperatura muscular
i així els músculs podran treballar amb més velocitat i eficàcia. Activa el sistema nerviós: augmenta la coordinació muscular. Augmenta la motivació i la concentració: predisposa a fer la classe i/o
l’entrenament amb més ganes.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
4
TEMA 4: LA RESISTÈNCIA La resistència és la qualitat física que ens permet aguantar un esforç físic el major
temps possible i recuperar-nos ràpidament després d’efectuar una activitat física.
4.1 Tipus de resistència
4.1.1 La resistència aeròbica
Els músculs reben suficient oxigen per realitzar l’exercici.
Són esforços d’una intensitat suau i moderada. Són exercicis de llarga durada.
La sensació de cansament que experimentem és petita. 4.1.2 La resistència anaeròbica
Els músculs no reben suficient oxigen per realitzar l’exercici.
Són esforços d’una intensitat elevada o màxima. Són exercicis de curta durada. La sensació de cansament que experimentem és més gran.
Preferentment hem de treballar la resistència aeròbica i així aconseguirem cansar-
nos menys en les diferents activitats de la vida diària. La seva pràctica exigeix constància i un cert esperit de sacrifici.
4.2 Les pulsacions
La intensitat de l’exercici la controlem mitjançant les pulsacions, que mesuren
la freqüència cardíaca, és a dir, els batecs del nostre cor.
Es prenen amb dos dits (mai el dit gros perquè té pulsacions pròpies). Podem comptar-nos les pulsacions en diverses artèries: la artèria caròtida, la
artèria radial i damunt del cor (el pols toràcic). S’han de calcular en un minut; es recomana fer-ho en períodes més curts
( 15”x4, 6”x10).
4.3 Beneficis de treballar la resistència
Augment de la grandària del cor. Augment del nombre de glòbuls vermells.
Augment de la xarxa de capil·lars. Augment de la capacitat respiratòria.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
5
TEMA 5: LA FLEXIBILITAT
És la qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud articular.
5.1 Tipus de flexibilitat
5.1.1 Flexibilitat dinàmica: es realitza en moviment. Es fan rebots, balanceigs,
però s’ha d’anar en compte perquè si es fa bruscament pot causar lesions musculars.
5.1.2 Flexibilitat estàtica: es tracta de mantenir una posició immòbil i s’estira la musculatura entre 10 i 20 segons.
El grau de flexibilitat que té una persona depèn de dos components:
a) de l’elasticitat de la seva musculatura, és a dir, de la capacitat que té el
múscul d’allargar-se i escurçar-se.
b) de la mobilitat de les seves articulacions, és a dir, de l’amplitud de moviment que tenen les articulacions.
5.2 Beneficis de treballar la flexibilitat
Augment del recorregut de l’articulació.
Augment de l’elongació muscular.
Obtenir millores significatives de flexibilitat exigeix temps i constància. Primer cal lluitar per no perdre-la i després aconseguir millorar-la.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
6
TEMA 6: El COS HUMÀ
El cos humà és un conjunt d’aparells, sistemes i òrgans que d’una manera coordinada fan les funcions necessàries per a la vida. Són:
1. El sistema cardiovascular: ens proporciona nutrients i oxigen a tot l’organisme. Està format pel cor i l’aparell circulatori (artèries, venes i vasos
capil·lars).
2. L’aparell respiratori: agafa l’aire de l’exterior a l’interior de l’organisme
(inspiració), per absorbir l’oxigen i expulsar el diòxid de carboni (CO2) mitjançant l’espiració. Està format pels pulmons i les vies respiratòries.
3. L’aparell digestiu: la seva funció és introduir els aliments en l’organisme,
triturar-los i descompondre’ls en forma de nutrients que passaran a la sang.
4. El sistema nerviós: envia les ordres necessàries per crear i coordinar el moviment. També activa tots els sistemes de l’organisme. Està format pel:
Sistema nerviós central: cervell, medul·la espinal i encèfal.
Sistema perifèric: fa arribar les ordres als músculs. Sistema nerviós vegetatiu: manté el funcionaments del cor i altres
òrgans i vísceres.
4.- Aparell locomotor: la seva funció és actuar com a suport o estructura
del cos humà i produir el seu moviment. Aquest és possible gràcies a l’acció dels nostres músculs, els quals en contraure’s (escurçar-se) i relaxar-se
(allargar-se), mobilitzen els ossos a què es troben units.
Està format pel:
Sistema osteo-articular: format pels ossos (en tenim 206) i les articulacions (que serveixen per unir els ossos entre si). Es considera la
part passiva de l’aparell locomotor ja que no es poden moure per si sols.
Sistema muscular: format per tots els músculs del cos humà, en tenim 650. És el motor del moviment. Els músculs recullen els nutrients i
l’oxigen que necessiten i aboquen a la sang els residus i el CO2. Els
músculs s’uneixen als ossos mitjançant els tendons (part extrema del múscul) i es contrauen o es relaxen gracies a les fibres musculars
situades en la part central o ventre muscular.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
7
TEMA 7: LA FORÇA
La força és la qualitat física que ens permet vèncer u oposar-se a una resistència o càrrega mitjançant una tensió muscular.
La força s’aconsegueix gràcies a la contracció dels músculs, que són els
encarregats de moure l’esquelet humà. Així podrem moure i arrossegar objectes, empènyer, llançar, aguantar, saltar, etc; per què no només per
practicar esport cal treballar la força, també la necessitarem en moltes activitats quotidianes (portar la motxilla plena de llibres, pujar escales, moure
una taula, etc)
7.1 Tipus de força Hi ha diversos esportistes que necessiten de la força:
Un aixecador de pesos que vol alçar la barra carregada amb el màxim
pes possible. Un remer que ha de desplaçar la seva embarcació durant tots els
minuts que dura la cursa. Un saltador d’alçada que intenta que el seu cos voli per damunt del
llistó.
Si ens fixem, la força que desenvolupen no és sempre la mateixa, per això
distingirem 3 tipus de força:
1. Força màxima: és la capacitat de vèncer una càrrega màxima sense tenir en compte el temps que utilitzem per fer-ho (halterofília,
culturisme). 2. Força resistència: és la capacitat de vèncer una càrrega mitjana
durant el major temps possible (remar, escalada). 3. Força explosiva: és la capacitat de vèncer una càrrega petita en el
menor temps possible. També s’anomena potència (llançaments, salts).
Si vols millorar la força a la teva edat, has de realitzar exercicis amb el teu pes corporal o el pes d’un company. No has de carregar pesos excessius ja
que pots tenir lesions articulars i/o musculars, a més de limitacions en el creixement ossi.
7.2 Beneficis de treballar la força
Augmenta el gruix de les fibres musculars i per tant augmenta el volum muscular. Aquest fenomen s’anomena hipertròfia muscular.
Augment de la grandària dels tendons. Augmenta la capacitat de contracció de les fibres musculars i per això la
musculatura serà capaç de vèncer oposicions cada vegada més grans.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
8
TEMA 8: EL FUTBOL
8.1 Aspectes generals
Origen: neix a Anglaterra a mitjans del segle XIX. A la Xina, fa més de 2.000 anys, es té noticia d’un joc en el que s’enfrontaven dos equips que es disputaven una pell d’animal plena de crin de cavall i encenalls de fusta. Les legions romanes van heretar dels grecs el “haspartum”, una barreja d’handbol, futbol i rugbi. Cap al segle XV, va tenir molta popularitat a la ciutat de Florència el “calcio”, joc que enfrontava a dos equips de 27 jugadors amb l’objectiu d’introduir una espècia de pilota en una meta; però encara s’assemblava més al rugbi que al futbol.
El primer reglament del que es té constància data del 1846. Es va publicar en el Trinity College de Cambrigde. A l’estat espanyol, el primer club de futbol el van fundar treballadors anglesos que treballaven explotant les mines de Riotinto a Huelva. Va ser al 1878 i es va anomenar el Huelva Recreation Club. Al 1898 es va fundar el Athletic de Bilbao i el mateix any un suís, Hans Gamper, va fundar amb uns amics el Club de Futbol Barcelona. Al març de 1902 es va crear el Real Madrid C.F.
Terreny de joc: es juga en un camp d’una longitud que pot oscil·lar entre 90 i 120 metres i una amplada entre 45 i 90 metres.
Objectiu del joc: introduir la pilota en la porteria de l’equip contrari. Guanya l’equip que aconsegueix més gols. En algunes competicions es pot acabar
amb empat.
Duració del partit: dues parts de 45 minuts i un descans de 15.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
9
Jugadors: onze jugadors (deu de camp i un porter).
Porter: encarregat d’aturar les pilotes que van a porteria. Defensors: juguen en la posició més endarrere i la seva funció és
marcar els davanters. També inicien l’atac del seu equip. Mitjos: es mouen pel mig del camp i serveixen de connexió entre la
defensa i els davanters. Organitzen el joc col·lectiu de l’equip. Davanters: juguen en la posició més avançada i la seva funció es acabar
les jugades d’atac intentant aconseguir un gol.
Puntuació: es fa un gol quan la pilota travessa completament la línia de
porteria.
Inici del partit: previ sorteig, un dels dos equips situat en la seva meitat del
camp, realitza el servei inicial des del cercle central del terreny de joc.
8.2 Regles i normes bàsiques
Accions que pots fer :
Es pot jugar la pilota amb qualsevol part del cos, menys les extremitats superiors (excepte el porter).
Accions que no pots fer:
Jugar de manera perillosa Impedir el pas al contrari sense jugar la pilota
Envestir el porter dins l’àrea de porteria Fora de joc: un jugador atacant està fora de joc quan, entre ell i la línia
de fons contrària, no hi ha cap jugador adversari, excepte el porter.
Totes aquestes accions se sancionen amb un tir lliure indirecte, el jugador no pot xutar directament a porteria, ha de passar la pilota a un company.
Tocar la pilota amb les mans, llevat del porter. Fer la traveta, empentar, subjectar o donar un cop al adversari.
Aquestes dues accions, se sancionen amb un tir lliure directe; si es realitzen dins l’àrea de porteria amb un penal (tir directe d’onze m.).
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
10
Sancions disciplinàries:
Amonestació: es produeix quan es fa una falta de respecte o quan perilla la integritat física d’un contrari. Al jugador se li mostra una
targeta groga. Expulsió: targeta vermella que s’ensenya per castigar una falta molt
greu o també es treu quan un jugador acumula dues targetes grogues. El jugador és expulsat i el seu equip jugarà amb un jugador menys.
Serveis:
Servei de banda: es realitza quan la pilota surt fora de les línies laterals
del camp. S’ha de llançar la pilota per damunt del cap amb les dues mans.
Servei de córner: quan l’equip defensor o el porter envia la pilota fora de la línia de fons. Un jugador de l’equip contrari realitzarà un servei
amb el peu, des de l’angle més pròxim per on ha sortit la pilota. Servei de porteria: quan l’equip atacant envia la pilota fora de la línia
de fons. El porter posa en joc la pilota amb el peu des de l’àrea de porteria.
8.3 Tècnica
Per jugar a futbol cal aprendre una sèrie de moviments encaminats a
dominar la pilota. Tots ells formen l’apartat que anomenem tècnica.
Zones del peu que podem utilitzar quan toquem la pilota:
Empenya
Punta Taló
Planta
Empenya Exterior Exterior
Empenya Interior interior
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
11
La conducció de la pilota: córrer portant la pilota controlada amb els peus.
Usa l’empenya, l’interior o l’exterior del peu per conduir la pilota. No
empris la punta perquè la pilota anirà lluny i la perdràs.
Cada una o dues passes has de tocar lleugerament la pilota per donar-li
impuls.
La pilota ha de romandre vora el peu, per si s’acosta un contrari o
decidim xutar a porteria, ...
Intenta mirar la pilota tan poc com puguis, per poder tenir una bona visió del joc.
La passada: enviar la pilota a un company. El més normal és realitzar
passades amb les diverses parts del peu, però també se’n poden fer amb el cap o amb el pit.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
12
El control de la pilota: parar la pilota perquè quedi controlada als nostres peus. És una acció fonamental per evitar perdre la pilota quan ens la passen. Fixa’t en aquests controls:
El driblatge: esquivar a un adversari.
El xut: cop que es dóna a la pilota amb l’objectiu de marcar gol.
Tècnica del porter: aquella que serveix per defensar la porteria com
l’aturada, els blocatges, etc.
8.4 Tàctica
Desmarcatge: superar a un defensor, l’acció més utilitzada és la finta.
Paret: enviar la pilota a un company, desmarcar-te i recuperar la pilota en
una altra posició.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
13
TEMA 9: LA VELOCITAT Per practicar la major part dels esports necessitem tenir desenvolupada la nostra
capacitat de ser veloços: El jugador de futbol, el porter de handbol, el nedador, l’atleta en 100m llisos, l’esgrimidor.. Però, no solament a l’hora de fer esport hem de tenir velocitat ja que en la nostra
vida quotidiana, també ens és molt útil. Quantes vegades hem d’evitar que ens caigui un objecte a terra (got, bolígraf..), hem d’anar corrent a agafar un autobús
que s’escapa, hem de reaccionar ràpid a un toc de botzina o hem de reaccionar davant un objecte que crema.
9.1 Definició
Podem definir la velocitat com la capacitat que ens permet fer un o diversos moviments en el menor temps possible.
9.2 Tipus de velocitat
Podem diferenciar tres tipus de velocitat:
a) Velocitat de reacció, és la capacitat de respondre ràpidament a un estímul extern ja sigui visual (bandera, autobús, pilota), auditiu (tret, botzina, crit..) o tàctil
(objecte que crema, contacte amb altres..)
b) Velocitat gestual, és la capacitat de realitzar un gest en el mínim temps
possible (esgrima, jugador de tennis taula, karateques, cop amb el bat de beisbol beisbol, xut de futbol, etc
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
14
c) Velocitat de desplaçament, és la capacitat de recórrer una distància en el menor temps possible (travessar un camp de futbol en contraatac, corredor de 100m., tennista per arribar a una deixada, córrer per arribar a l’ institut abans de
que toqui en timbre..)
Els tres tipus de velocitat estan molt relacionats ja que, generalment, la major part
de les accions que requereixen velocitat necessiten dels tres.
Per exemple en una cursa d’atletisme:
1. Tret de sortida (v. de reacció)
2. Amplitud i rapidesa en la realització de la gambada o l’ impuls dels braços (v. gestual)
3. La cursa (V. de desplaçament)
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
15
TEMA 10: JOCS POPULARS I JOCS TRADICIONALS
Podem dir que el joc és una activitat que ens permet passar el temps amb l’objectiu
d’entretenir-nos i divertir-nos. Estan regits per una sèrie de normes que ens ajuden a definir la conducta i la manera de relacionar-nos en una situació concreta.
10.1 Els jocs populars
Els jocs populars són jocs antics que han passat a formar part de la cultura dels
pobles i que s’han transmès, sovint de manera oral, de pares a fills i que s’han jugat al llarg del temps. Formen part del patrimoni cultural de cada poble, comarca o país.
Molts jocs populars es juguen a diferents llocs veïns, (pobles, comarques i inclús
països) encara que amb adaptacions respecte al joc original.
a) Característiques dels jocs populars Les principals característiques dels jocs populars són:
- El terreny de joc és molt senzill, es pot jugar a l’escola, al carrer, al parc...
- Les regles i normes són molt senzilles i es poden adaptar en tot moment. - No requereixen tenir habilitats o destreses especials encara que ajudin a
desenvolupar-les.
- Desenvolupen la imaginació i la creativitat. - S’hi pot jugar sense fer servir material convencional.
b) Tipus de jocs populars
Hi ha moltes maneres d’agrupar els jocs populars:
- Pel material que utilitzen (cordes, pilotes, mocadors..) - Per les qualitats físiques que desenvolupen ( habilitats o destreses, força,
velocitat, equilibri..). - Pel nombre de jugadors. - Pel terreny on es juga, l’època de l’any.....
10.2 Els Jocs Tradicionals Els jocs tradicionals són jocs populars que han deixat de jugar-se de manera
espontània i ara tenen uns reglaments més estrictes. Molts s’han convertit en autèntics esports tradicionals dels quals s’hi organitzen competicions.
- Pilota Basca, Vídeo - Bitlles, a Catalunya són molt típiques a la comarca del Pallars. Des de 1987
es fan campionats comarcals. Vídeo - Petanca o Botxes, d’origen francès, es juga molt a Catalunya. Vídeo
- Els Castells, d’origen romà i àrab. En un principi tenia caràcter bèl·lic, després religiós i actualment recreatiu i competitiu. Vídeo
- La Barra aragonesa, que es tracta de llençar una barra de ferro pesant com
més lluny millor. Vídeo
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
16
TEMA 11: EL BÀSQUET 11.1 Aspectes generals
Origen: va néixer a Massachusetts (USA) al 1891, gràcies al professor
d’Educació Física James Naismith. Aquest professor desenvolupà un nou joc al
gimnàs pels dies freds i plujosos, que consistia en introduir una pilota dins d’una cistella de préssecs. col·locades als extrems d’una pista, a 3,05m. del
terra. El pare Eusebi Milan va introduir el bàsquet al 1921 a l’Escola Pia de Sant Antoni (Barcelona).
Terreny de joc: Les dimensions d’una pista de bàsquet són 28x15m. i la
cistella es troba a 3,05 d’altura.
Objectiu del joc: introduir la pilota dins la cistella de l’equip contrari. Guanya
l’equip que aconsegueix més punts.
Duració del partit: quatre parts de 10 minuts a temps real. Si el resultat és d’empat, es juguen pròrrogues de 5 minuts fins que guanya un dels dos equips.
Jugadors: cada equip està integrat per dotze jugadors, cinc juguen i set
estan a la banqueta. L’entrenador pot fer tots els canvis que vulgui. Els jugadors s’especialitzen en posicions diferents segons l’alçada i les habilitats
tècniques:
Base, juga en la zona central i dirigeix el joc. Ha de ser bon llançador i dominar bé el bot, el driblatge i la passada.
Ales, jugadors polivalents, dominen el llançament de lluny i les entrades a cistella. Recolzen el base en l’organització i fan passades als pivots.
Pivots, són els jugadors més alts. Capturen els rebots i fan llançaments de prop.
Puntuació: les cistelles valen 1 punt de llançament de tir lliure; 2 punts si llances des de dins la línia de 6,75 m. i 3 punts des de fora la línea de 6,75 m.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
17
11.2 Regles i normes bàsiques
Disposem de 5 segons per passar, llançar o fer botar la pilota quan la tens. 8 segons és el temps màxim que té un equip per passar al camp contrari quan
ataca.
Camp enrere, quan et trobes atacant en camp contrari i retornes la pilota al propi.
Cap jugador atacant pot romandre més de 3 segons dins l’ampolla de l’equip contrari.
Cada equip té 24 segons per llançar a cistella.
No podem tocar la pilota amb les cames voluntàriament. No podem trepitjar la línia de fons o de banda quan tenim la pilota.
Passos, es produeixen quan corres amb la pilota a les mans sense fer-la botar.
Dobles, quan botem la pilota amb les dues mans alhora, quan botem més alt
de la cintura i quan un jugador para de botar, agafa la pilota amb les mans i la torna a fer botar.
Totes aquestes infraccions es sancionen amb la pèrdua de la pilota i l’altre equip
serveix des de la línia de banda o de fons més propera.
Falta personal:
És el càstig d’un jugador quan toca, empenta o dóna un cop a l’adversari. Es
sanciona amb:
Servei de la línia de banda o de fons més propera, per l’altre equip.
Dos llançaments lliures, si el jugador estava tirant a cistella i no l’encistella. Llançament lliure addicional, si el jugador estava tirant a cistella i la encistella.
Tres llançaments lliures, si el jugador estava llançant des de fora la línia de 6,75 m.
Quan un jugador ha acumulat 5 faltes personals ha d’abandonar el camp. Quan un equip en una part del partit acumula 4 faltes personals a partir
d’aquest moment totes les faltes que es cometen, es sancionaran amb 2
llançaments de tir lliure.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
18
11.3 La tècnica
1. El bot: bota la pilota amb els dits no amb el palmell de la mà i has d’aprendre
a fer-ho amb les dues mans. Quan botis no miris la pilota.
El bot alt o d’avançada: serveix per avançar ràpid quan no tenim cap adversari a prop. Has de botar la pilota al costat del cos, a l’alçada de la cintura i sempre amb la mà més allunyada de la cistella que estiguis atacant.
El bot baix o de protecció: s’usa quan un defensor és a prop i ens vol prendre la pilota. Has de col·locar el cos entre la pilota i el defensor, aixecar el braç
més proper al defensor i botar la pilota amb la mà més allunyada. Canvi de mà: s’anomena al canvi alternatiu de mà dreta i esquerra quan
botem. Serveix per protegir la pilota quan la botem i també per superar a un
contrari.
2. La passada: element d’atac que ens permet moure la pilota per tot el camp
sense botar la pilota.
Passada de pit.
Passada picada. Passada per damunt del cap.
Passada per darrera l’esquena. Passada amb una mà o de beisbol.
3. El tir o llançament: és l’acció que és realitza per fer una cistella.
Tir estàtic: sense saltar. Tir amb suspensió: amb salt.
Tir lliure després d’una falta personal. Llançament amb entrada a cistella: amb dues passes pots llançar molt a prop
de la cistella.
4. Parades: com et pares després de botar la pilota o quan reps una passada.
Parada d’un temps: el jugador després d’un salt cau a terra amb els dos peus alhora. Pot escollir el peu de pivot (el peu que està a terra).
Parada de dos temps: el jugador en caure posa a terra un peu i després
l’altre. El peu de pivot és el primer que toca a terra o el més endarrerit.
Pivotar: girar en direcció a la punta del peu.
Reversar: girar en direcció al taló.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
19
11.4 La tàctica
D’atac: l’objectiu és fer cistella. L’1x1 és la manera més bàsica d’atacar.
De defensa: l’objectiu és robar la pilota del contrari.
Hi han 3 tipus de defensa:
Defensa individual: cada jugador es responsabilitza del marcatge d’un jugador atacant.
Defensa en zona: cada jugador es responsabilitza d’un espai o zona
determinada del camp. Defensa mixta: és una barreja de les dues defenses anteriors.
Institut Les Corts
Departament d’educació física Teoria 1r ESO. Curs 2014-15
20
Bibliografia
Ariño Jesús i Benabarre Rosend. Educació Física primer i segon cursos ESO.
Ediciones del Serbal. 2006
Castells, Manel; Estarellas, Carme; Santamaria, Helena i Trullen, Montserrat. Educació Física 1r cicle d’ESO/1r curs. Ed. Castellnou. Barcelona 1996.
Ed. Hispano Europea S.A. 2006. González Marc i Riera Òscar. Educació Física 1/2 ESO. Ed. Teide.2006. Rueda Ange; Frías Gregorio; Quintana Ramón i Portilla José L. La condición
física en la educación secundaria obligatoria. Ed. Inde. 2001. Pàgines Web d’Internet:
- http://www.youtube.com/watch?v=M0NDnmHDzyw - http://www.youtube.com/watch?v=S5Pd1NCaB44 - http://juegos-y-hobbies.practicopedia.com/como-jugar-la-petanca-2994
- http://www.youtube.com/watch?v=4VF0b2oLsvA - http://www.youtube.com/watch?v=-aeV2os8kAs