Date post: | 20-Nov-2014 |
Category: |
News & Politics |
Upload: | sserrade |
View: | 3,004 times |
Download: | 2 times |
EDAT MODERNA: del 1453 al 1789
Comença amb un fet crucial:
1453: els turcs otomans prenen Constantinoble i posen fi a l’Imperi Bizantí
(hereu de l’Imperi Romà d’Orient)
Imperi Turc-otomà a partir de la presa de Constantinoble (1453)
Imperi Bizantí (capital: Constantinoble) abans de l’ocupació dels turcs-otomans
QUÈ CANVIA A L’EDAT MODERNA?
- POLÍTICA: apareix l’estat modern basat en les monarquies autoritàries
- ECONOMIA I SOCIETAT: sorgeix el capitalisme, impulsat per una classe social amb molta empenta, la burgesia.
- PENSAMENT: hi ha un canvi de mentalitat, en el món de les idees, que es fa evident en la cultura (Humanisme), en l’art (Renaixement) i en la religió (Reforma protestant)
- AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT: en un moment de descobriments científics, també es fan molts descobriments geogràfics (el més important: Amèrica)
El naixement de l’Estat modern:LES MONARQUIES AUTORITÀRIES
El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’edat mitjana, moment en què els nobles eren molt poderosos. A més, unifica en un sol estat territoris
que geogràficament o històricament poden ser poc o molt afins. El monarca també institucionalitza un seguit de parcel·les (encunyació de monedes, recull d’impostos, administració de justícia...) que fins llavors
estaven disperses en mans dels nobles.
MONARQUIA FEUDAL
(EDAT MITJANA)
MONARQUIA AUTORITÀRIA
(EDAT MODERNA)
CARACTERÍSTIQUES DE LES MONARQUIES AUTORITÀRIES:Els monarques autoritaris basen el seu poder
en tres instruments:
A més, el rei UNIFICA TERRITORIS i té ÒRGANS DE GOVERN COMUNS
2. COS DE FUNCIONARIS: administració centralitzada amb gran nombre de funcionaris, permet el control de l’administració de la justícia, l’economia i la política.
3. REFORMA DE LA HISENDA REIAL, per controlar el cobrament d’impostos
1. EXÈRCIT PERMANENT: a servei i sou de la Corona
- OPOSICIÓ DELS NOBLES
- RECOLZAMENT DELS BURGESOS
Els Ambaixadors de H. Holbein el Jove
Un model de monarquia autoritària:
a la Península Ibèrica van regnar
ELS REIS CATÒLICS(finals del segle XV),
CARLES I i FELIP II(segle XVI)
1469:El matrimoni dels
REIS CATÒLICS (FERRAN D’ARAGÓ i
ISABEL DE CASTELLA) va comportar la UNIÓ DINÀSTICA entre les
dues corones. Unió només de
caràcter personal: cada regne va mantenir les lleis i institucions pròpies (no va ser unió
política ni territorial)
La monarquia hispànica:ELS REIS CATÒLICS (finals
s.XV)
Isabel I de Castella
Ferran II d’Aragó, de la dinastia dels Trastàmara
LA POLÍTICA DELS REIS CATÒLICS:
•.DOS REIS, DOS ESTATS. En teoria no canvia res, però a la pràctica la seva unió matrimonial comportarà, després del seu regnat, també la unió dels regnes de Castella i Aragó.
• Reforç del TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ
• Intolerància religiosa: EXPULSIÓ DELS JUEUS
• Política d’EXPANSIÓ TERRITORIAL:
– Incorporació del REGNE DE NAVARRA
– Conquesta de GRANADA, darrer regne musulmà a la Península
– Ruta a les Índies: descobriment d’AMÈRICA i expansió territorial
– Altres: presa de les illes Canàries i territoris del nord d’Àfrica
Joana I de Castella “la Boja”, filla dels Reis Catòlics, es casa amb
l’arxiduc Felip I “el Bell”, fill de Maximilià I i Maria de Borgonya, reis de territoris
al centre d’Europa
Casament de Joana I de Castella i Felip I
Enterrament de Felip, marit de Joana
Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya
(1516-1556),fill de Joana “la Boja” i Felip “el Bell”
Joana “la Boja” Felip “el Bell”
Carles I de Castella i V d’Alemanya
Possessions de Carles I
De la mare, Joana I de Castella, filla
d’Isabel I, la Catòlica
La Corona de Castella i els
territoris americans conquerits
De l’avi matern, Ferran II el Catòlic
La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya
i els regnes de Nàpols i Sicília
Del pare, Felip el Bell
Països Baixos, Flandes i Franc
Comptat
De l’avi patern, Maximilià d’Àustria
Ducat d’Àustria i drets a l’imperi
germànic
Possessions de Carles
I“l’Imperi Universal”
A EUROPA
AL MÓN
Felip II (1556-1598) Rei de Castella, de Catalunya-Aragó i de Portugal. Fou el
primogènit de l'emperador Carles I i d'Isabel de Portugal.
Carles I d’Espanya i V d’Alemanya
Isabel de Portugal
Felip II
Possessions de Felip II
La Corona de Castella i els
territoris americans
conquerits (i les Filipines)
La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya
i els regnes de Nàpols i Sicília
Del pare, Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya
Països Baixos, Flandes i Franc
Comptat (l’Imperi
Germànic no)
De la mare, Isabel de Portugal
Portugal i els territoris
americans, africans i asiàtics
conquerits
Possessions de Felip II:“L’imperi en què no es ponia mai el
sol”
CONFLICTES INTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II
Execució dels cabdills comuners a Villalar de los Comuneros el 1521, per
A. Gisbert
REVOLTA DELS
COMUNEROS, A CASTELLAREVOLTA DELS
AGERMANATS, A VALÈNCIA
La pau de les Germanies, per M. Unceta.
REVOLTA DELS LUTERANS, ALS PAÏSOS BAIXOS
REVOLTA DELS MORISCOS A LAS ALPUJARRAS
CONFLICTES EXTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II
Batallla de Lepant, a Grècia
GUERRA CONTRA ELS TURCS-OTOMANS
GUERRA CONTRA ELS ANGLESOS
Batalla entre l’Armada Invencible i els corsaris anglesos (Blake)
GUERRA ANGLO-ESPANYOLA (1585-1604): el fracàs de la Armada
Invencible enviada per Felip II a conquerir Anglaterra
> Importància de la burgesia (estament popular)
i> Aparició i extensió de les grans ciutats: Londre
sLisboa
HamburgGènova
Nous ideals de la burgesia:
El treball,
ELS DINERS !!
el guany,
el benestar,
el plaer,
L’alta burgesia acumula grans fortunes amb què compra títols nobiliaris i càrrecs importants. També s’emparenta amb la noblesa mitjançant el matrimoni
Gargantua
Venècia
Bruges
Vestimenta italiana de l’època renaixentista
L’home de Vitrubi, de Leonardo da Vinci
L’HUMANISMEDEFINICIÓ I TEMPORALITZACIÓ
• Corrent cultural que va comportar una nova manera de pensar i entendre el món, de manera que es va permetre el desvetllament de l’ésser humà, de la ciència i de les idees. Ple desenvolupament al s. XV i XVI.
CARACTERÍSTIQUES
• Rebuig dels principis del coneixement medieval, sobretot la visió teocèntrica del món (Déu, centre de tot)
• Els humanistes consideren l’ésser humà centre de l’univers, com a ésser lliure i racional: antropocentrisme
• Els mestres s’inspiren en l’antiguitat clàssica (Grècia i Roma)
• Recerca de la veritat a través de l’experimentació i l’observació (mètode científic) i confiança en la raó: així Copèrnic enuncia l’heliocentrisme, contradient la Bíblia
• Mestres humanistes: Erasme de Rotterdam, Thomas More, Lluís Vives, Leonardo da Vinci
Del teocentrisme (concepció medieval)
a l’antropocentrisme (concepció humanista)
Nicolau Copèrnic formula la teoria heliocèntrica (s.XVI)
Uns anys més tard, Galileu Galilei confirmarà aquesta teoria, tot i l’oposició
de la Inquisició
De la teoria geocèntrica (concepció medieval)
a la teoria heliocèntrica (concepció humanista
basada en el mètode científic)
Difusió de l’humanisme mitjançant dos instruments: 1. Acadèmies i
universitats2. La impremta, invent atribuït a
Johann Gutenberg, 1448
Prové de renéixer =
Tornar a néixer la cultura grega i llatina
EL RENAIXEMENTDEFINICIÓ, TEMPORALITZACIÓ I PERÍODES
• Moviment artístic basat en les idees de l’Humanisme i el ressorgiment de l’art clàssic.
• Aparegué a Itàlia al segle XV i XVI, però ràpidament s’estengué a la resta d’Europa.
• Es divideix en dos períodes: – Segle XV (Quattrocento). Ciutat capdavantera: Florència.– Segle XVI (Cinquecento). Ciutat capdavantera: Roma.
CARACTERÍSTIQUES
• L’ésser humà és el tema central de les obres artístiques (no només temes religiosos per glorificar Déu). Idea de l’antropocentrisme.
• Es recuperen models de l’antiguitat clàssica i pagana, representant sovint fets històrics, mitològics i pagans segons el cànon de l’ideal de bellesa clàssic, d’inspiració greco-romana.
• Els autors, artistes reconeguts, fan estudis de perspectiva, anatomia, proporció, etc. per tal de plasmar realisme, moviment, expressió, equilibri, perfecció i bellesa.
XVI
XV
RomaRoma
GènovaGènova
FlorènciaFlorència
Ubicació temporal i espaial del RenaixementUbicació temporal i espaial del Renaixement
Exaltació del món i de Exaltació del món i de l’homel’home
Nuesa
Proporció
Equilibri
Perfecció
Elements d’una obra artística
Perspectiva en la pintura
ESCULTURA,dos exemples d’artistes més
destacats:
Donatello
Miquel Àngel
Donatello:
David
Sant Jordi
La Pietat (St. Pere del Vaticà)
Miquel Àngel:
David
La tensió corporal: la musculatura (i fins i tot els tendons i les venes) són
clarament perceptibles
Els trets són típics d’un lluitador que es prepara per al combat. Aquesta expectació es tradueix en la mirada penetrant
PINTURA,quatre exemples d’artistes més
destacats:
Botticelli
Leonardo da Vinci
Miquel Àngel
Rafael
Masaccio
Botticelli:
El naixement de Venus
La Primavera
Leonardo da Vinci:
Dama amb ermini
El sant sopar
La Gioconda
En el fons pot veure’s un paisatge inspirat en les vistes que Leonardo pogué divisar als Alps, quan viatjà a Milà.
Cal destacar que el costat esquerra sembla estar més alt que el dret, entrant en contrast amb la física, ja que l’aigua no pot trobar-se estàtica a desnivell en el terreny.
La mirada i el somriure de la Mona Lisa
Miquel Àngel:
Capella Sixtina
La creació
Rafael:
Escola d’Atenes
Verge amb el nen
ARQUITECTURA,tres exemples d’artistes més
destacats:
Brunelleschi
Miquel Àngel
Bramante
Andrea Palladio, Michelozzo
Brunelleschi:
Cúpula de Santa Maria del Fiore,Catedral de Florència
Miquel Àngel:
Cúpula de Sant Pere del Vaticà,Roma
Bramante:
San Pietro in Montorio (Roma) i Santa Maria delle Grazie (Milà),
Aparició d’una nova religiositat + personal i individualista. Luter proposa una REFORMA en 95 tesis, entre elles:
L’ésser humà no necessita les jerarquies de l’esglèsia (“intermediaris”) per a acostar-se a Déu. A més, el clergat sovint és corrupte (indulgències...)
Els individus interpreten la Bíblia de forma més íntima i personal
CANVI RELIGIÓS: LA REFORMA PROTESTANT té variants
- LUTERANISME (Martí Luter) ALEMANYA I PAÏSOS ESCANDINAUS
- CALVINISME (Joan Calví) SUÏSSA, PAÏSOS BAIXOS, ILLES BRITÀNQUES
- ANGLICANISME (Enric VIII) ANGLATERRA
Rebuig del culte als sants i a la Mare de Déu
LA REFORMA
La corrupció i la falta d’instrucció del clergat (venda i acumulació de càrrecs, enriquiment de la cort papal i l’alt clergat,
venda d’indulgències i els baixos nivells morals i intel·lectuals dels sacerdots) causà l’aparició de noves concepcions religioses lligades a
l’Humanisme, que postulaven l’apropament a Déu i la necessitat d’una reforma en l’organització religiosa.
LA CONTRAREFORMALa Contrareforma va ser una reacció a la Reforma protestant, un moviment de reforma dins la pròpia Esglèsia catòlica.
1545: es reuneix el Concili de Trento. Objetius:
Aconseguir la reconciliació entre catòlics i protestants (sense èxit)
Fixar les bases de la nova Esglèsia catòlica, lluitar contra la
corrupció
Lluitar contra l’expansió protestant.
PROTESTANTS
Nit de Sant Bartomeu,durant les guerres de religió a França hi va haver aquesta matança
d’hugonots (protestants) per part dels catòlics
FI!!
Per a la confecció d’aquest document s’han utilitzat fonts diverses.
La seva finalitat és totalment educativa, sense ànim de lucre