TEMA 11
EL POBLAMENT
Salvador Vila Esteve
Geografia i Història
2n d’ESO
TEMA 11. EL POBLAMENT.
1. Conceptes bàsics.
2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
3. El creixement urbà actual.
4. Les grans ciutats.
5. Problemes ambientals de les ciutats.
6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.
1. Conceptes bàsics.
El poblament és la part de la geografia que estudia
l’estructura i forma en què els humans ocupem l’espai
El poblament pot ser rural , quan es tracta de nuclis xicotets (pobles
o llogarets) en què la major part de la població es dedica al sector
primari, o urbà, quan els assentaments són de major tamany (ciutats)
1. Conceptes bàsics.
Una ciutat és un nucli de poblament amb una quantitat important de població, una densitat
elevada i en què la majoria de la seua població es dedica als sectors secundari i terciari
Entre les funcions d’una ciutat podem destacar la residencial (lloc on viure) i
convivencial (on conviure amb la resta), la comercial, la financera, la industrial,
l’administrativa, la política, la cultural, la turística, la militar, la religiosa,...
1. Conceptes bàsics.
Anomenem urbanització al procés pel qual la població passa de ser majoritàriament
rural i viure en pobles a ser fonamentalment urbana i viure en ciutats
L’urbanisme és el conjunt de normes i disposicions relatives als edificis i espais urbans que,
tenint en compte les necessitats de la població, regulen el desenvolupament de les ciutats
Exercicis punt 1. Conceptes bàsics.1.- Digues quines són les funcions de les ciutats i posa un exemple concret de cadascuna
d’elles tret de la ciutat de València.
2.- A partir dels documents de baix, respon:
a) Tipus de cadascun.
b) Tema conjunt.
c) En quines zones del món hi ha un major percentatge de població urbana? Amb quins
percentatges? Quins països tenen un major percentatge de població urbana?
d) En quines zones del món hi ha un menor percentatge de població urbana? Amb quins
percentatges? Quins països tenen un menor percentatge de població urbana?
2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
Les ciutats antigues
(segle V a.C. –
segle V d.C.)
Els grecs són els primers en planificar el creixement de les
ciutats, tallant perpendicularment els carrers que es creuen
en forma de quadrícula i amb una àgora o plaça al centre
amb els edificis públics principals
Els romans parteixen de l’urbanisme grec i creen les seues
ciutats a partir de dos grans carrers (cardo i decumanus) que
es creuen en un fòrum on es situen els edificis més importants,
amb carrers paral·lels i perpendiculars als dos principals
que formen un plànol ortogonal en forma de quadrícula
BARCINO VALENTIA
2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
Les ciutats medievals (segle V – segle XV): en època medieval les ciutats
s’emmurallen i creixen de manera caòtica, amb carrers estrets i sinuosos,
sovint sense eixida, que conformen un plànol irregular
Les ciutats modernes (segles XVI-XVIII): les ciutats creixen, s’eixamplen les
muralles, creixen barris extramurs i s’intenten obrir places i pavimentar carrers
CARCASSONNE
2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
La ciutat
industrial
A partir del segle XIX, amb la Revolució Industrial, les ciutats
creixen molt amb les noves fàbriques i amb barris segregats
socialment: uns per a la burgesia i altres per als proletaris
Els nous barris, especialment els burgesos, es planifiquen,
normalment seguint un plànol ortogonal o en quadrícula,
amb carrers amplis i amb els serveis necessaris
2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
La ciutat postindustrial: des del 1960 les fàbriques se’n van fora de la ciutat i
aquestes es reserven per als serveis, al mateix temps que la ciutat creix sobre
els pobles del voltant i es requereixen millors vies i mitjans de transport
2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
Tipus de
plànols
Irregular: no té cap estructura ordenada, sinó carrers
estrets i sinuosos, sense cap planificació. És típic de
les ciutats medievals i el solem trobar als nuclis antics
Ortogonal: els carrers es tallen perpendicularment formant una
quadrícula. És típic de les ciutats gregues i romanes i del
creixement urbà de les ciutats dels segles XIX i XX
Radiocèntric: trama radial amb cercles concèntrics traçats a
partir del centre de la ciutat i amb radis que els uneixen entre
ells i amb el centre. És típic del creixement recent de les ciutats
CÓRDOBABARCELONA
AMSTERDAM
PARÍS
Exercicis punt 2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
1.- A partir del plànol de la ciutat de València, respon:
a) Quina part és la ciutat vella? De quina època històrica és? Per què?
b) On està situada l’expansió industrial del segle XIX? Quines característiques té?
c) Explica, posant exemples del plànol de València quan siga possible, les principals etapes del
procés d’urbanització.
Exercicis punt 2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.
2.- A partir dels plànols de baix, digues de quin tipus és cadascun i les seues característiques.
3. El creixement urbà actual.En l’últim mig segle, les taxes d’urbanització al món han crescut
molt i la majoria de la població mundial ja viu en ciutats
3. El creixement urbà actual.
3. El creixement urbà actual.Aquest creixement s’ha degut a que les ciutats actuen com a
centre d’atracció (mes riquesa, treball i serveis) i es produeix
una emigració massiva dels pobles a les ciutats (èxode rural)
Així, les ciutats creixen sobre el territori dels voltants
formant diversos tipus d’aglomeracions urbanes
3. El creixement urbà actual.
Tipus d’aglome-
racions urbanes
Àrees metropolitanes: aglomeració urbana formada per una gran
ciutat que creix sobre els pobles i ciutats mitjanes que l’envolten
Conurbació: unió en el territori de dues o
més ciutats d’una importància semblant
Megalòpolis: unió de diverses conurbacions de grans
metròpolis, formant una immensa zona urbana de
molts quilòmetres i més de vint milions d’habitants
3. El creixement urbà actual.
Les ciutats tenen intercanvis de tot tipus (viatgers, informació, productes,...) i s’influeixen entre
elles, formant una xarxa urbana global interconnectada en què les grans ciutats tenen més o
menys importància depenent de la quantitat de funcions que tenen i la seua àrea d’influència
(jerarquia urbana)
3. El creixement urbà actual.
Segons la
importància
d’una ciutat en la
jerarquia urbana
distingim
Metròpolis globals: influeixen sobre tot el món (Nova York, Londres)
Metròpolis mundials: influeixen sobre gran part del món (París, Los Ángeles)
Metròpolis nacionals: influeixen en la resta del seu país (Madrid, Barcelona)
Centres regionals: influeixen sobre tota la seua regió (València)
Centres comarcals: influeixen sobre les xicotetes
ciutats i pobles del voltant (Alzira, Xàtiva)
Exercicis punt 3. El creixement urbà actual.1.- Indica a quin tipus d’aglomeració urbana pertany cada imatge i per què.
4. Les grans ciutats.Les grans ciutats actuals són enormes aglomeracions urbanes que no paren de créixer, amb
grans desigualtats internes (barris rics i pobres), alts nivells de desenvolupament (especialment
tecnològic) i que competeixen entre elles per tindre més poder econòmic i influència política
4. Les grans ciutats als països desenvolupats.Als països desenvolupats, en els últims anys, el creixement de les grans
ciutats és menor i creixen més les ciutats mitjanes dels seus voltants
Podem distingir
tres zones dins
d’elles
El centre històric o casc antic o el centre de negocis de la ciutat (CBD)
als països més nous, on es concentren els bancs i comerços principals
Una zona àmplia i molt edificada al voltant del centre
La perifèria amb una urbanització més difusa: pobles que s’integren
en la ciutat, urbanitzacions de rics i classes mitjanes, barris pobres,
polígons industrials, zones comercials i d’oci,...
4. Les grans ciutats als països desenvolupats.
Aquestes ciutats tenen un creixement planificat que té en compte la necessitat de bones
comunicacions i transports i d’un elevat nombre d’equipaments i infraestructures (aigua,
aliments, energia, hospitals, escoles, universitats, zones d’oci,...)
4. Les grans ciutats als països en vies de desenvolupament.
Les grans ciutats dels països en vies de desenvolupament són les que més
creixen actualment i en ells es troben la majoria de les grans ciutats
4. Les grans ciutats als països en vies de desenvolupament.
El fort creixement i la pobresa de gran part de la gent que arriba han provocat
un creixement sovint desordenat (urbanització espontània) amb barris amb
poques infraestructures i equipaments i una densitat molt elevada
En aquestes ciutats trobem enormes diferències socials entre els barris
rics i de negocis (minoria) i els immensos barris pobres sense serveis
4. Les grans ciutats als països en vies de desenvolupament.
No hi ha una bona xarxa urbana: hi ha alguna enorme
ciutat i pobles, amb poques ciutats mitjanes
Exercicis punt 4. Les grans ciutats.1.- A partir del mapa, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Ordena les principals ciutats del món indicant els habitants que té cadascuna i el país i
continent on està.
d) Com ha evolucionat la taxa d’urbanització? Per què?
e) Quines característiques tenen aquestes grans ciutats en l’actualitat?
f) Explica, en forma de redacció, les característiques de les grans ciutats en els països
desenvolupats i en els països en vies de desenvolupament.
5. Problemes ambientals de les ciutats.
Les ciutats, amb el seu creixement, acaben amb els paisatges naturals
(desforestació) i agraris del seu voltant i solen haver poques zones verdes
Consumeixen molt aigua i poden haver problemes d’abastament, siga per
escassetat o per la contaminació o salinització dels aqüífers (en els països
pobres el consum d’aigua contaminada provoca malalties greus)
Contaminació atmosfèrica elevada pel gran volum de vehicles i fàbriques
5. Problemes ambientals de les ciutats.
Forta contaminació acústica pels vehicles, fàbriques, obres, zones d’oci,...
Alt consum d’energia: cases, transport, fàbriques, enllumenat, climatització,...
Generació d’immenses quantitats de residus sòlids difícils de recollir, classificar, reciclar
o eliminar: cada vegada fan falta més abocadors i aquests estan més lluny de les ciutats
Exercicis punt 5. Problemes ambientals de les ciutats.
Segons dades de la Comissió Europea, la contaminació atmosfèrica provoca unes
370.000 morts prematures a la UE, 16.000 de les quals a Espanya. El trànsit és, segons
l'Agència Europea del Medi Ambient, la font més gran de contaminació a Europa.
La contaminació de l'aire urbà causa el triple de morts que els accidents de trànsit i
quasi 10 vegades més que els laborals.
Algunes mesures per a solucionar el problema són reduir la velocitat en les vies
pròximes a les ciutats, vigilar el bon estat de l'automòbil, apagar el motor quan estem
parats i fomentar la compra de vehicles de baix consum o els nous cotxes elèctrics.
La Vanguardia.es,
setembre de 2010.
1.- A partir del document, respon:
a) Tipus, data i lloc d’on s’ha tret el document..
b) Tema.
c) Quin és un dels principals problemes de les ciutats de la Unió Europea? Per què?
d) Quines són les causes d’eixe problema? Com es podria solucionar?
e) Sintetitza en un quadre resum els problemes mediambientals de les ciutats i les possibles
solucions que tu penses que es podrien aplicar a cadascun d’ells.
6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.
El 80% dels espanyols i el 82% dels valencians vivim en ciutats
Els principals problemes de les nostres ciutats són la construcció i
manteniment d’equipaments, l’eliminació dels residus, la contami-
nació i l’excés de tràfic i la pressió de l’espai urbà sobre el rural
Per solucionar els problemes i planificar el creixement
els ajuntaments elaboren plans urbanísticsPGOU
Benifaió
6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.
La xarxa urbana espanyola presenta una jerarquia de ciutats dividida en:
Dues grans metròpolis nacionals que influeixen
sobre tot l’estat (bicefàlia): Madrid i Barcelona
Una sèrie de metròpolis regionals que influeixen sobre les seues regions i que
tenen entre 500 000 i 1 500 000 habitants: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga
Metròpolis subregionals que solen ser capitals de província i influeixen sobre
ella, tenint entre 50 000 i 200 000 habitants: Santander, Pamplona, Cadis,...
Capitals comarcals que influeixen sobre la seua comarca: Alzira, Requena,...
6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.A Espanya aquestes ciutats formen una sèrie d’eixos de desenvolupament urbà entre els
quals cal destacar l’eix mediterrani (de la frontera amb França fins Múrcia, amb ciutats com
Barcelona i València), l’eix cantàbric (de la frontera amb França fins Astúries, amb Bilbao),
l’eix de l’Ebre (uneix els dos anteriors per la vall de l’Ebre, amb Saragossa), l’eix atlàntic
(costa gallega, amb Vigo i La Corunya) i l’eix andalús (amb Sevilla i Màlaga)
6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.
A la Comunitat Valenciana la xarxa urbana està
dominada per València com a gran metròpoli
regional amb la seua àrea metropolitana,
seguida per la conurbació Alacant-Elx com a
metròpoli subregional i altres ciutats importants
com Alcoi, Xàtiva, Alzira, Castelló de la Plana,
Benidorm, Gandia,...
Les ciutats valencianes conformen dos
eixos importants: un eix litoral que travessa
tot el territori de Vinaròs a Torrevieja i un
eix interior que connecta València i Alacant
Exercicis punt 6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.
1.- A partir del document, respon:
a) Tipus. b) Tema.
c) Quines són les metròpolis nacionals? Per què es diuen així?
d) Quines són les metròpolis regionals? Per què es diuen així?
e) Quines són les metròpolis subregionals? Per què es diuen així?
f) Posa exemples de centres subregionals del mapa i de centres comarcals que conegues.
g) Quins eixos urbans apareixen al mapa? Digues cinc ciutats de cadascun d’ells.
h) Quins són els principals problemes de les ciutats espanyoles? Què es fa per a intentar
solucionar-los?
Exercicis punt 6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.
2.- A partir del document, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Quin és el principal centre urbà
valencià? Quin el segueix? Quins
altres centres són importants?
d) Quins dos eixos urbans destaquen?
Exercici de síntesi
1.- Vocabulari:
- Poblament:
- Ciutat:
- Urbanització:
- Urbanisme:
- Àrea metropolitana:
- Conurbació:
- Megalòpolis:
- Jerarquia urbana:
- CBD:
- Perifèria: