Date post: | 16-Apr-2017 |
Category: |
Education |
Upload: | rafa-oriola |
View: | 129 times |
Download: | 4 times |
TEMA 7.-TEMA 7.- EL CRAC DE 1929 EL CRAC DE 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30I LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani1r de Batxillerat1r de Batxillerat
1919 1939
1
1929Crac
Època de depressió econòmica
Època de prosperitat económica
TEMA 7.- L’ECONOMIA DEL PERÍODE TEMA 7.- L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939).D’ENTREGUERRES (1918-1939).
1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL.LA Iª GUERRA MUNDIAL.
2.- LES CAUSES DEL CRAC 2.- LES CAUSES DEL CRAC DEL 29 I LA DEPRESSIÓ DEL 29 I LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL.ECONÒMICA MUNDIAL.
3.- LES EIXIDES A LA CRISI.3.- LES EIXIDES A LA CRISI.
1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I)GUERRA MUNDIAL (I)
ConseqüènciesEconòmiques
Iª G.M.
Morts i destrucció del sistema productiu i infraestructures
Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els vençuts (deute i reparacions)
Dificultats econòmiques nacionals pels canvis en les fronteres europees
No hi ha cap acord per ajudar econòmicament als més perjudicats a recuperar-se
Europa perd la supremacia econòmica, que passa a Estats Units
Augmenten les diferències entre els països rics industrialitzats(metròpolis)i els països pobres (colònies)
•Tractats de Pau (Versalles) Augmenten els desacords entre països Desestabilitzen el sistema monetari internacional Redueixen la confiança dels inversor S’exigeixen altes reparacions de guerra a Alemanya Fallida del seu sistema monetari (1923) Gran inflació 1923 i 1925: França i Bèlgica envaeixen la conca del Ruhr. A Alemanya creix el nacionalisme radical.
•Desacords greus entre els aliats: EE.UU s’oposaven a les reparacions. No acord sobre la manera de pagar els deutes i l’organització de les relacions econòmiques i monetàries.
•Desequilibris comercials: - Dins els països perdedors. Reduccions territorials i de població. Pèrdua d’accés a matèries primeres bàsiques. - Entre els països industrialitzats i els exportadors d’aliments i matèries primeres. Excés d’oferta d’aliments (recuperació contendents), descens dels preus agraris. Augment de l’endeutament exterior en general.
El problema de les reparacions i els deutes de guerra.
El problema de les reparacions i els deutes de guerra.
Imatges de la hiperinflació
Imatges de la hiperinflació
Ocupació francesa del Rhur
Hobsbawm horecorda
Davant del col.lapse de l’economia alemanya, el plà Dawes, (1924) fou l’instrument per a la reconstrucció
El Plà Dawes
Va consistir en crèdits d’origen USA sobre alemanya
Es va dirigir a sectors exportadors, Es va dirigir a sectors exportadors, Però també a activitats especulatives i sobretotPerò també a activitats especulatives i sobretot
Podien ser retornats en qualsevol momentPodien ser retornats en qualsevol momentFacilità la reconstrucció del país però :Facilità la reconstrucció del país però :
•Augmentà la fragilitat i la dependència dels USAAugmentà la fragilitat i la dependència dels USA•Les reparacions no es van pagar mai Les reparacions no es van pagar mai (com a molt 1/3 del total l’any 1930)(com a molt 1/3 del total l’any 1930)
A més, es va fundar una moneda nova, el Rentenmark (finals de 1923)
En Europa, el creixement va ser molt En Europa, el creixement va ser molt dèbil i plé de desequilibris durant els dèbil i plé de desequilibris durant els anys 20anys 20
Primer es va restablir la producció Primer es va restablir la producció que l’atur, que en molts països que l’atur, que en molts països estava al voltant del 10%estava al voltant del 10%
Els preus agrícoles eren molt baixos. Els preus agrícoles eren molt baixos. El proteccionisme va ser freqüent en El proteccionisme va ser freqüent en
l’Europa de l’Est. l’Europa de l’Est.
1.2.- La prosperitat dels anys 201.2.- La prosperitat dels anys 20
Un gran creixement econòmic Gran transformació productiva basada en:
1. La innovació tècnica
Canvis en l’organització del treball (Segona revolució industrial) Sector energètic gran augment de l’ús de l’electricitat i el petroli.
2.-Nous sectors industrials (electrodomèstics, telèfon...). Construcció (gratacels).
Sector de l’automòbil: primer en aplicar la producció en sèrie.
Cadenes de muntatge. Desenvolupament sectors subsidiàris: vidre, material elèctric,
pneumàtics, carburant, carreteres... Procés de concentració empresarial per reduir competència
Augment de la productivitat, reducció costos de producció
3.-Augment de l’oferta i de l’ocupació: prosperitat entre 1922 i 1929
Estats Units1920-29
Però la prosperitat generà desigualtats
I la creença que no hi havia riscos
2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 I2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 ILA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIALLA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL
2.1.- 2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929.. 2.2. 2.2. Les conseqüènciesLes conseqüències 2.2.- 2.2.- La depressió econòmica mundialLa depressió econòmica mundial..
Esto es algo que se ha repetido a lo largo de la historia...
1850 1929 1936 1945 1958 1970 1975 1980 1997
Auge del capitalismo
II Guerra Mundial
Guerra Fría
Crisis del petróleo
Crisis Asiática
¡Se los advertí!Ya en 1867, este
señor llamado Carlos Marx
demostró que el capitalismo, por su naturaleza, se
desarrolla a través de
períodos de crecimiento y de
crisis que se repiten
cíclicamente.
Causes del crac del 29Causes del crac del 29
1.1. La Sobreproducció industrialLa Sobreproducció industrial. Des de 1925, la . Des de 1925, la producció industrial i agrícola estava molt per sobre producció industrial i agrícola estava molt per sobre de les necessitats reals de la demanda i això, a més, de les necessitats reals de la demanda i això, a més, estava condicionat per: estava condicionat per:
*una distribució desigual de la renda en els EUA, *una distribució desigual de la renda en els EUA, on el 5% de la població acumulava 1/3 part de on el 5% de la població acumulava 1/3 part de la renda nacional.; la renda nacional.;
*l’estancament dels salaris respecte dels *l’estancament dels salaris respecte dels beneficis; beneficis;
*l’endeutament personal i les formes de *l’endeutament personal i les formes de pagament i consum personal ajornat; pagament i consum personal ajornat;
*l’especulació financera o bursàtil i la *l’especulació financera o bursàtil i la dependència del crèdit per part de moltes dependència del crèdit per part de moltes empreses (com veurem després). Tot plegat empreses (com veurem després). Tot plegat donà lloc a l’acumulació de stocs.donà lloc a l’acumulació de stocs.
Les causes (2)Les causes (2)2.-L’especulació financera.2.-L’especulació financera. una bona part dels beneficis comencen a reorientar-una bona part dels beneficis comencen a reorientar-
se cap al mercat financer i també cap a sectors com se cap al mercat financer i també cap a sectors com la construcció o els serveis,la construcció o els serveis,
. En aquesta eufòria inversora: . En aquesta eufòria inversora: *els bancs invertien els dipòsits dels estalviadors en el *els bancs invertien els dipòsits dels estalviadors en el
mercat financer sense cap garantia; mercat financer sense cap garantia; *els inversors particulars, també invertien en el mercat *els inversors particulars, també invertien en el mercat
financer buscant alts i ràpids beneficis i per això financer buscant alts i ràpids beneficis i per això s’endeutaven, acudint, així, als bancs i d’altres s’endeutaven, acudint, així, als bancs i d’altres intermediaris financers; intermediaris financers;
*les compres de productes de consum individuals *les compres de productes de consum individuals (automòbil, ràdio, primers frigorífics) ; (automòbil, ràdio, primers frigorífics) ;
*però també s’ha de considerar l’endeutament de *però també s’ha de considerar l’endeutament de moltes empreses, que acudien al mercat financer moltes empreses, que acudien al mercat financer per a poder capitalitzar-se. per a poder capitalitzar-se.
El resultat va ser que el valor de les accions superava, de El resultat va ser que el valor de les accions superava, de llarg el valor real de les empreses.llarg el valor real de les empreses.
El calendari de la crisiEl calendari de la crisi La caiguda del La caiguda del
preu de les accions preu de les accions (no hi ha (no hi ha compradors) el 24 compradors) el 24 d’Octubre de 1929 d’Octubre de 1929 és el punt de és el punt de partidapartida
La caiguda del preu de les accions
“Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenysaixò semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig obtenir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any doblaria o triplicaria el seu valor.”
G. MARX: Groucho i jo (1981).
2.2.- Les conseqüències.2.2.- Les conseqüències.La gent s’endeuta
per invertir en borsaOctubre 1929: els inversors se n’adonen que el preu de les accions
no té res a veure amb el valor real de les empreses
La borsa cau en picat (CRACK)Els inversors no podenpagar els seus deutes
Els bancs no cobren els préstecs i nopoden tornar els diners als estalviadors
(crisi de liquiditat)
Crisi bancària: molts bancs tanquen
Molta gent s’arruïna
Moltes empreses no poden vendre els seus productes (estocs) i tanquen
(crisi econòmica general)
Augmenta moltíssim l’atur
La gent encara consumeix menys (↓ demanda)
Descens dels preus (deflació), sobretot els agrícoles (ruïna dels camperols)
La crisi posa de manifest que el sistema capitalista no s’autoregula, En un moment en què l’URSS creix moltíssim
Particulars
Acudeixen alsbancs a retirar
fons , però fan fallida
A més No poden tornarcrèdits i les
accions s’handevaluat
S’han endeutat
per a comprar aaccions
I també béns de consum
(Cotxe, etc)
Perden feina (i no compren)
Empreses
No poden pagarproveïdors
Les accions no valen res
Els bancs no donencrèdits
Comencen a vendre stocs
Descens de preus(no hi ha demanda)
Els consumidorsno compren pels deutes i perquè
estan en atur
Tancament empresarial
i descens producció
Bancs
Els particularsretiren fons dels bancs
L’endeutament és general Ningú no torna
els crèdits
Les accions no tenen valor.
Han jugat a la Borsa amb estalvisdels consumidors
Fallides financeres (entitats petites, casi 4000 l’any 1933)
Restriccions del crèdit Repatriació del capital USA en Alemanya
Restriccionscrèdit
Per la debilitat de lademanda
Preus baixos
Descens producció
Resultats. El cercle viciós de la Gran Depressió
No hi ha inversió
“Fora de la Borsa, en Broad Street, es podia escoltarun inquietant rumor. (...) Començava una onada desuïcidis; onze especuladors de reconeguda fama s’havien matat fins aleshores.”
J.K. GALBRAITH: El crac del 1929 (1978).
PreusPreus
00,5
11,5
22,5
33,5
44,5
1928 1929 1930 1931 1932 1933
Bank FailuresProducció Producció
i fallides i fallides bancàriesbancàries
L’aturL’atur
Bancs i crèditsBancs i crèdits
Les causes de la gran depressió .Resum1.Sobreproducció industrial. Desacceleració ja anterior al crac als EUA. 2.Crisi de liquidat. Impagaments generats per la caiguda borsària. (especulació financera)3.Tancament d’indústries i bancs. 4.Retirada d’inversions a Europa. 5.Caiguda dels preus (deflació). 6.Caiguda del consum, per l’atur i la por a l’empitjorament de la crisi, la disminució de la capacitat adquisitiva dels inversors a borsa i el temor a l’acomiadament. 7. Caiguda dels preus agraris.
La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que en pocs mesos la crisi de borsa es convertís en una crisi econòmica que afectà a tots els sectors. El sector bancari va ser dels primers afectats. C
Fotógrafa nascuda el 1895, estudià les víctimes de la Gran Depressió
DOROTHEA LANG
2.3.- 2.3.- La depressió econòmica mundial (I)La depressió econòmica mundial (I)..La crisi arriba a Europa per dues vies
Els bancs americans retiren els préstecs i inversions en Europa
Menys diners circulant
Baixa el consum (↓ demanda)
Tanquen les fàbriques i baixa la producció
Augmenta l’atur
Estats Units consumeix molt menys
Disminueix les seues importacionsprocedents d’Europa
Tanquen fàbriques i baixen els preus
Baixa la demanda
Augmenta l’aturCRISI GENERAL
La majoria de països reaccionen:
Devaluant les seues monedes per afavorir les exportacions i disminuir les importacions
Proteccionisme: posen obstacles a les importacions(aranzels) per afavorir l’economia nacional
La caiguda delcomerç internacional
La caiguda de la demanda, les devaluacions monetàries i el proteccionismefan caure en picat el comerç mundial (un 66% en quatre anys)
La baixada dels preus dels aliments i Matèries primeres encara és major
Els països pobres i les colònies acabensent els més perjudicats per la crisi
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.DOCTRINA DE KEYNES.
Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi
Inversió estatal (obres públi-ques i ajudes) finançada amb
dèficit pressupostari
Creació d’ocupació
Augment de la renda familiar
Creix el consum de les famílies
Augmenta la producció
Augment delsimpostos indirectes
I directes
Augment delsingressos estatals
Equilibri del dèficit pressupostari
“L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació recíproca de la propensióa consumir i de la incitació a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracció als principisindividualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucciócompleta de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un feliç exercici de la iniciativa individual.”
J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda (1936).
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.
El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941
Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia
Actuacions
Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflació
Es crea l’AAA per comprar la producció agrària excedent, retirar-la del mercat i fer pujar els preus i els ingressos dels agricultors (i la seua capacitat de consum)
L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)
Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)
Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació (augmenta la demanda)
Valoració: es recupera la demanda i el consum i Estats Units ix de la crisi, però amb daltibaixos, una taxa d’atur encara elevada i la desconfiança de gran part de la burgesia
“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el poble torne al treball. No és un problema sense soluciósi ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Potsolucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,però, al mateix temps, portant a terme els treballs mésnecessaris, a partir d’aquestes persones contractades,per estimular i reorganitzar la utilització dels nostresrecursos naturals.”Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (marçdel 1933).
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).Les polítiques keynesianes dels partits socialdemòcrates als països escandinaus
Actuacionsde l’Estat
Obres públiques
Estat del Benestar (subsidis d’atur i jubilació)
Creen llocs de treball Augment dela demanda
Eixida ràpidade la crisi
La política armamentistade Hitler a Alemanya
Fort proteccionisme, amb l’objectiu de l’autarquia: evitar importacions
Mesures per augmentar la demandaFortes inversions en obres públiques
Fort rearmament
L’economia es recupera ràpidament, però amb problemes importants: elssalaris creixen poc i es fomenta l’expansionisme militar (indústria d’armes)
La política armamentistade Hitler a Alemanya