LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
(1914-1918)
Història del món contemporani
(Tema 7)
Curs 2010-2011
ÍNDEX
Apartat 1: Causes de la guerra
- Introducció
- Causes del conflicte
- La formació dels blocs i la cursa d´ armaments
Apartat 2: La Gran Guerra (1914-1918)
- El detonant de la guerra
- Les fases de la guerra
Apartat 3: Conseqüències de la guerra
- La Conferència de Pau de París (1918-1919)
- Conseqüències del conflicte
APARTAT 1: CAUSES DE LA GUERRA
Introducció
Causes del conflicte
La formació dels blocs i la cursa d´ armaments
CAUSES DE LA GUERRA: INTRODUCCIÓ
La Primera Guerra Mundial o Gran Guerra (1914-1918) va ser una guerra:
1) Llarga: va durar quatre anys.
2) Va ser una “guerra total”: els països combatents van utilitzar tots els recursos humans i econòmics de què disposaven, endeutant-se i mobilitzant a 70 milions d´homes.
3) Va ser molt cruenta (van morir al camp de batalla més de 9 milions de soldats). Les causes d´ aquesta mortaldat van ser:
- Armament molt mortífer: gasos tòxics, metralladores, submarins, bombardeigs d´ aviació, carros de combat, granades de mà, llançaflames, etc.
- Malalties vinculades a la guerra (per la manca d´aliments o pels moviments de tropes) que van matar a més de 22 milions de persones: tuberculosi, ràbia, còlera, fam i fred i, especialment, la “Grip del 1918” o “Grip espanyola”.
CAUSES DE LA GUERRA: INTRODUCCIÓ
4) Va ser una guerra que va afectar moltíssim a la població civil d´ Europa degut a:
- Ús de propaganda per exaltar el patriotisme, promoure allistaments voluntaris de joves soldats, atemorir l´ enemic amb dades falses o demanar diners per a finançar la guerra.
- Els països combatents van practicar una “economia de guerra” basada en el racionament dels aliments i en dedicar tota la indústria en exclusiva a fabricar armes i municions. El racionament i la dificultat de comerciar va provocar la fam a tota Europa.
- Seguiment del curs de la guerra pels mitjans de comunicació (ràdios i premsa tenien corresponsals de guerra).
- Emissió de deute públic (“bons de guerra”) i petició de préstecs a bancs suïssos o nord-americans per poder finançar la guerra.
CAUSES DE LA GUERRA: LA POR A
ALEMANYA
Regne Unit i França tenien por a una Alemanya
massa poderosa i expansionista. Per què?
a) Alemanya s´ havia convertit durant el segle XIX en la
segona potència industrial d´ Europa rere el Regne
Unit.
b) Era un país jove (nascut el 1871), tradicionalment
bel.licós i amb desig d´ expandir-se per Europa.
c) Alemanya volia competir amb el Regne Unit
construint una gran flota militar naval.
d) La “Guerra franco-prussiana” va fer perdre a França
les regions frontereres d´ Alsàcia i Lorena l´ any
1870.
CAUSES DE LA GUERRA: LA CRISI DELS
BALCANS
La “Crisi dels Balcans” o “Qüestió d´ Orient” va ser una altra causa de la Primera Guerra Mundial. L´ Imperi Otomà (Turquia) havia dominat durant segles la península dels Balcans però, el segle XIX, ho va perdre gairebé tot amb les independències de: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària, Albània i Montnegre.
L´ Imperi Austrohongarès es va aprofitar i va ocupar Croàcia i Bòsnia i Hercegovina (territoris que també volia Sèrbia).
L´ Imperi Rus va conquerir Besaràbia (Moldàvia) i volia arribar fins l´ estret del Bòsfor per aconseguir un pas lliure per navegar del Mar Negre al Mediterrani i, per aquest motiu, va recolzar a Sèrbia per anar en contra de Turquia i Àustria.
CAUSES DE LA GUERRA: ELS
ENFRONTAMENTS COLONIALS
La darrera de les tres causes fonamentals que
expliquen la Gran Guerra són els enfrontaments
colonials entre Alemanya per un costat, i França i
Regne Unit per l´ altre. Cal tenir en compte dos fets:
1) Descontent d´ Alemanya pel repartiment d´ Àfrica
fet en la Conferència de Berlín (1885).
2) Les “Crisis marroquines”: Alemanya volia evitar que
França es fes amb el Protectorat del Marroc (perquè
així controlaria el sud de l´ estret de Gibraltar). La
guerra entre ambdós països va estar a punt d´
esclatar vàries vegades. Finalment, van arribar a un
acord: França es faria amb el Marroc a canvi de la
cessió a Alemanya de Camerun.
LA FORMACIÓ DELS BLOCS I LA CURSA
D´ ARMAMENTS
L´ any 1882 es va signar la “Triple Aliança” entre
Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. L´ objectiu era
defensiu: si un dels tres països era atacat, els
altres dos entrarien en guerra per defensar-lo.
Alemanya i Itàlia temien una guerra amb França;
Àustria temia a Rússia.
Aquesta aliança defensiva es va tornar molt
perillosa quan Alemanya va practicar, des de 1890,
la “weltpolitik”: el nou emperador, Guillem II, volia
convertir el seu país en el més fort d´ Europa
fabricant armament i fent un gran exèrcit.
LA FORMACIÓ DELS BLOCS I LA CURSA
D´ ARMAMENTS
Per la por a la Triple Aliança, l´ any 1907 es va crear la
“Triple Entesa” entre França, Regne Unit i Rússia.
Lluny de convertir-se (com es va dir) en una eina per
evitar la guerra, va ser l´ evidència de que la guerra era
imminent i inevitable, provocant una “cursa d´
armaments” (febre per fabricar moltes armes i fer grans
exèrcits):
1) Els països europeus van decretar el servei militar
obligatori.
2) També van doblar el potencial militar.
3) Es van fer campanyes de caràcter patriòtic i
militarista per part de “lligues nacionalistes”.
APARTAT 2: LA GRAN GUERRA (1914-1918)
El detonant de la guerra
Bàndols enfrontats
Les fases de la guerra
EL DETONANT DE LA GUERRA
L´ hereu de la corona austrohongaresa, l´ arxiduc Francesc Ferran, i la seva esposa van ser assassinats a la ciutat de Sarajevo (Bòsnia) en juny del 1914 per part d´ un estudiant nacionalista eslau(contrari a l´ ocupació austríaca de Bòsnia).
Aquesta va ser l´ excusa de l´ Imperi Austrohongarèsper iniciar la conquesta de Sèrbia. L´ Imperi Rus era aliat dels serbis, per tant, va entrar en guerra contra Àustria-Hongria. Alemanya, membre de la Triple Aliança, va recolzar a Àustria; en canvi, Itàlia es va fer enrere i va decidir declarar-se neutral. França i Regne Unit, membres de la Triple Entesa, van entrar a la guerra per recolzar als russos. Així doncs, el joc de les aliances va desencadenar la Primera Guerra Mundial.
BÀNDOLS ENFRONTATS
Regne Unit
França
Rússia
Sèrbia
Montnegre
Bèlgica
Itàlia (1915)
Romania (1916)
Portugal (1916)
Grècia (1917)
Estats Units (1917)
Alemanya
Imperi
Austrohongarès
Imperi Otomà
Bulgària (1915)
POTÈNCIES ALIADES (“los buenos”, porque ganaron)
POTÈNCIES CENTRALS (“los malos”, porque perdieron)
LES FASES DE LA GUERRA: “LA GUERRA
DE MOVIMENTS” (1914)
L´ estratègia de les potències centrals (Alemanya
i Àustria-Hongria) era centrar els seus esforços en
derrotar ràpidament a França (front occidental)
per, després, ocupar-se de Rússia (front oriental).
La victòria francesa a la “Batalla del Marne”
(setembre) va fer fracassar aquesta estratègia i
demostrà que la guerra seria llarga.
L´ Imperi Otomà (Turquia) entra en guerra a favor
de les potències centrals. Bèlgica i Montnegre
ho fan amb els aliats.
LES FASES DE LA GUERRA: “LA GUERRA
DE POSICIONS” (1915)
El front occidental va romandre sense canvis
durant tot l´ any, degut a la igualtat de forces. Era
una guerra de trinxeres, on els soldats patien el
fred, la humitat, el fang i les rates.
Els alemanys van guanyar batalles a Rússia,
conquerint Polònia i Galitzia.
Itàlia entra en guerra a favor dels aliats, traint la
Triple Aliança que va signar el 1882. Bulgària, en
canvi, entra en guerra al costat de les potències
centrals.
LES FASES DE LA GUERRA: “LA GUERRA
DE DESGAST” (1916)
Com que no hi havia moviment al front
occidental, van decidir tots dos bàndols
desmoralitzar l´ enemic amb atacs molt
mortífers (bombes, gasos tòxics, etc.). Destaquem
la “Batalla de Verdum” (amb victòria d´ Alemanya)
i la “Batalla del Somme” guanyada pels aliats.
El Regne Unit pa imposar el seu potencial marítim
atacant a Alemanya pel nord.
Romania i Portugal entren en guerra a favor dels
aliats.
LES FASES DE LA GUERRA: “CRISI DEL
1917” I FINAL DE LA GUERRA
Dos fets van canviar el curs de la guerra:
1) Els comunistes es fan amb el poder a Rússia en octubre del 1917. Mesos més tard, Lenin signa la “Pau de Brest-Litovsk” i abandona la guerra.
2) Els E.U.A. entren en guerra a favor dels aliats en abril del 1917 amb l´ excusa del bloqueig marítim internacional decretat per Alemanya. També ho fa Grècia.
La intervenció nord-americana va ser decisiva: Àustria-Hongria, Turquia i Bulgària van signar l´armistici (es van rendir) i, poc després (novembre del 1918), ho va fer Alemanya.
APARTAT 3: LES CONSEQÜÈNCIES DE LA
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Conferència de París (1918-1919)
Les conseqüències del conflicte
LA CONFERÈNCIA DE PARÍS
(1918-1919)
Els quatre països més poderosos del bàndol guanyador (els aliats) van pactar entre ells les condicions que haurien d´ admetre els països perdedors de la guerra, condicions que es van recollir en cinc tractats signats a París (1918-1919). Els dirigents polítics que els van protagonitzar van ser:
- Clemenceau (França) – Orlando (Itàlia)
- Wilson (E.U.A.) - Lloyd George (Regne Unit)
Durant la conferència també es va dissenyar el nou mapa d´ Europa, en el què desapareixien els imperis Austrohongarès i Otomà, per donar pas a nous països al centre i est d´ Europa: Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Polònia, Iugoslàvia i l´ ampliació de Romania.
LA CONFERÈNCIA DE PARÍS
(1918-1919)
El president dels Estats Units, Theodore W. Wilson, va
proposar al món els seus famosos “catorze punts” per evitar
una altra guerra mundial, fet pel que va rebre el “Premi Nobel
de la Pau”. Les seves propostes es poden resumir en:
- Supressió de la diplomàcia secreta
- Llibertat de comerç i navegació per tot el món
- Reducció d´ armaments
- Creació d´ una “societat de nacions” on es parlés dels
problemes entre països abans de fer la guerra.
Molt bones intencions que no es van arribar a posar en
pràctica, exceptuant la Societat de Nacions (antecedent de l´
ONU) que no va funcionar (la Segona Guerra Mundial
començaria el 1939).
LA CONFERÈNCIA DE PARÍS
(1918-1919)
El més important dels cinc tractats de París va ser el “Tractat
de Versalles” (1919) on es recollien les condicions (“diktat”)
que els aliats imposaven a Alemanya:
1) Alemanya perdria totes les seves colònies, a part dels
territoris fronterers amb França d´ Alsàcia i Lorena, i la
seva part de Polònia.
2) Es reduiria l´ exèrcit alemany a un màxim de 100.000
efectius. El territori del Rin (oest del país) seria ocupat
militarment durant quinze anys per por a un contraatac
dels alemanys.
3) Alemanya va ser considerada com a responsable de la
guerra, per tant, hauria de pagar les destrosses en forma de
“reparacions de guerra”: vaixells, ferrocarrils i concessions
mineres.
LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
Les conseqüències demogràfiques de la guerra van
ser terrorífiques: nou milions de morts en
combat, altres nou milions de mutilats i més de vint
milions de morts per malalties associades a la
guerra. Les baixes van afectar especialment a la
població d´ homes joves (en edat de treballar).
Les conseqüències polítiques més importants van
ser:
1) Estats Units es converteix en la primera potència
política, militar i econòmica del món.
2) Alemanya perd pes polític i queda arruïnada i
avergonyida.
3) Apareixen nous països a Europa.
LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
Les conseqüències socials més importants de la guerra van ser:
1) Greu crisi econòmica a Europa. Els països estaven endeutats, els camps de conreu abandonats i mancava població activa. Fam, malalties i empitjorament de les condicions laborals.
2) Radicalització de les ideologies polítiques: neix el feixisme (Alemanya, Itàlia) i triomfa el comunisme(Rússia).
3) Les dones milloren el seu rol a la societat europea. Havien treballat a les fàbriques durant la guerra i continuarien treballant per aixecar l´economia. Les sufragistes comencen a demanar el vot femení.