TEMA 9 L’EDAT MITJANA
http://www.youtube.com/watch?v=zTN8IOCRrHQ&feature=related
1. SITUACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
• Visigots
• Musulmans
2. LA SOCIETAT
3. LA CIUTAT MEDIEVAL
1 CS VOLCA BISAROQUES
Mestra: Mercè Flores i Solé
1. SITUACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
A finals del segle V diferents pobles que venien del Nord i Est d’Europa van ocupar l’Imperi Romà i aquest va acabar desapareixent.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà, acaba l’Edat Antiga i comença l’Edat Mitjana, any 476 dC.
1.1. ELS VISIGOTS VAN CONQUERIR HISPÀNIA
Els Visigots, un dels pobles invasors, es van instal·lar a la Península i a començaments del S. VI i van formar un Estat Independent.
El Regne Visigot va durar 200 anys( S.VI i s.VII) i van unificar la major part del territori peninsular amb les mateixes lleis i la mateixa religió, el cristianisme.
La capital del Regne va ser Toledo.
http://medieval.uji.es/mapes/Mapes%20Corona%20d%B4Arag%F3/Segle%20V.htm
PROCÉS D’UNIFICACIÓ DELS VISIGOTS A LA PENÍNSULA
1.2. LA INVASIÓ MULSUMANA, AL-ANDALUS
Des de el S.VIII al S. XIV aproximadament, gran part de la Península va estar ocupada pels musulmans del Nord d’Àfrica.
L’any 711 un exèrcit musulmà va envair la Península i va derrotar als visigots.
En pocs anys els musulmans van ocupar gran part de la Península, que van anomenar Al-Andalus.
La religió dels musulmans era l’islam, nascuda a Aràbia.
La península al S.X
1.3. LA FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS
Entre els S. VIII i X els habitants del Nord de la Península que no havien estats ocupats pels musulmans, hi van anar creant regnes i comtats independents; el regne de Lleó, el Comtat de Castella, el Regne de Pamplona, el Comtat d’Aragó i els Comtats Catalans.
Aquests regnes i comtats volien expandir-se cap el Sud de la Península, el seu objectiu era conquerir les terres musulmanes d’Al-Andalus per repoblar-se amb pagesos cristians.
Els reis i comtes per defensar i protegir els pagesos que vivien en les terres que anaven conquerint van construir nombrosos castells.
http://chistericosclub.ning.com/photo/mapa-alandalus-y-reconquista PROCÉS DE RECONQUESTA DE A L’ANDALÚS
La Península al S.XIVs’havien format 4 grans regnes cristians.
Regne Cristià
Regne Cristià
Regne Cristià
Regne Cristià
Ciutat musulmana
Art Mudèjar
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22978&p_ex=en%20dragui%20&p_amb=4022&p_tip=VIDEO&p_num=3
2. LA SOCIETAT La societat de l’Edat Mitjana.
Al lloc més alt hi havia el REI
Per sota hi havia 3 estaments
NOBLES ELS MONJOS ELS PAGESOS
ENCARREGATS DE FER LA GUERRA
ES DEDICAVEN A L’ORACIÓ, A LA LECTURA I ESCRIPTURA I A COPIAR LLIBRES
TREBALLAVEN LA TERRA
EL QUE MANAVA
EREN PRIVILEGIATS
2.1. ELS NOBLES I ELS CAVALLERS
L’Edat Mitjana els reis donaven territoris (FEUS) als nobles per defensar-los, a canvi de les terres els nobles juraven fidelitat al rei.
Els nobles que tenien un feu eren senyors feudals, vivien en un castell i s’envoltaven de cavallers, que oferien els seus serveis militars a canvi de terres.
Les terres les treballaven els pagesos que podien ser lliures
( tenien terres pròpies) o serfs ( no tenien terres ni eren lliures) tots depenien del seu senyor i havien de pagar impostos.
NOBLES
CAVALLERS
PARTS D’UN CASTELL• http://www.weblandia.com/castillos/cmapacat.htm
CASTELLS DE CATALUNYA, PER COMARQUES
1.PORTA D’ENTRADA
2. CAVALLAERISSES
3. PRESSÓ
4. ESTANÇA PELS SOLDATS
5. FORN I CUINA
6. MAGATZEM PER MENJAR
7. HABITACIÓ PER LES DONES
8. GRANER
9. MAGATZEM
10. CISTERNA D’AIGUA
11. LETRINES
12. SALA I MENJADOR NOBLES
13. HABITACIONS
14. COS DE GUÀRDIA
15.SALA D’ARMES
16. SALA D’HOMENATGES
17. CAPELLA
18. ASSECADOR D’ALIMENTS
PONT LLEVADÍS
MERLET
ESTABLES
PATI
TORRE DE
L’HOMENATGE
MURALLA
INTERIOR
MURALLA
EXTERIOR
FOSSATTORRE DE
DEFENSA
FERRERIA
2.2. ELS MONJOS
ELS MONESTIRS
Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a Déu, eren els monjos i les monges que vivien en el monestir. Un abat o una abadessa dirigien el monestir.
LA VIDA DELS MONJOS
Havien de portar hàbit i seguir horaris i normes molt estrictes. Les seves tasques diàries eren; l’oració, el treball i l’estudi.
Els que es dedicaven a l’estudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca o ensenyar a llegir o a escriure.
Els monestirs eren centres culturals molt importants.
Totes les edificacions del monestir es construïen al voltant de l’església. La part principal del monestir era el claustre on els
monjos llegien i resaven en silenci.
CEMENTIRI
HORTQUADRESESGLÉSIADORMITORIS
HOSTATGERIA
REFETOR
CLAUSTRE
CELLER
CUINA
HABITATGES PAGESOS
INFERMERIA
CASA DE L’ABAT O L’ABADESSA
2.3. ELS PAGESOS
La majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear de la terra i tenir cura del bestiar.
La majoria dels pagesos eren serfs, vivien en pobles molt petits que pertanyien a un castell o monestir ( feu). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor o a l’abat ( impostos).
Es feien ells mateixos tot el que necessitaven; habitatges, eines del camp i vestits.
Les males collites eren freqüents i passaven gana i patien malalties. Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc.
3. LA CIUTAT MEDIAVAL
L’ORIGEN A partir dels S. XI i XII les
tècniques agrícoles van millorar molt. El comerç va fer créixer les ciutats que hi havia i se’n fundaren de noves.
Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social, la burgesia que es dedicaven a les activitats artesanes i al comerç.
BARCELONA
CARCASSONE
COM EREN LES CIUTATS Estaven envoltades de
muralles amb portes fortificades que donaven sortida a l’exterior.
A l’interior hi havia moltes cases que estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent.
Al voltant de la plaça hi havia els edificis més importants; el palau, l’hospital, l’ajuntament i l’església.
ESGLÉSIA
PALAU
ELS ARTESANS I ELS GREMIS A les ciutats hi vivien els
mercaders i els artesans ( vinaters, ferrers, fusters, orfebres, que treballaven en els tallers, on feien i venien els productes que fabricaven.
El mestre artesà era l’únic que podia tenir un taller, els altres eren oficials o aprenents que estaven a les seves ordres.
Els artesans s’agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i controlaven els preus i la qualitat dels productes.