Date post: | 24-Jul-2015 |
Category: |
Education |
Upload: | silvia-altarriba-pons |
View: | 151 times |
Download: | 0 times |
L’elaboració de sessions és la última fase d’un llarg procés de programació
didàctica.
Cal tenir en compte els diferents elements de la programació didàctica que condicionaran l’elaboració de les nostres sessions.
FASES DE LA PROGRAMACIÓ
1. CONSIDERACIÓ DE CONDICIONS PRÈVIES
2. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS
3. SELECCIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS
4. DETERMINACIÓ D’ACTIVITATS D’E-A, TEMPORITZACIÓ, MÈTODES D’ENSENYAMENT I MITJANS MATERIALS
5. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ
6. ELABORACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES
FASES D’ELABORACIÓ D’UNA UD
1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTIUS DIDÀCTICS
3. CONTIGUTS DIDÀCTICS
4. SELECCIÓ I TEMPORITZACIÓ D’ACTIVITATS D’E-A
5. SELECCIÓ DE RECURSOS MATERIALS
6. DETERMINACIÓ D’ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
7. DETERMINACIÓ DE MOMENTS I ESTRATÈGIES D’AVALUACIÓ
8. ELABORACIÓ DE SESSIONS
Una sessió és un conjunt de situacions d’aprenentatge, cadascuna constituïda al voltant d’una tasca. Les tasques plantejades han de seguir un principi de progressió. “Jacques Florence, 2000”.
QUÈ SUPOSA PLANIFICAR UNA SESSIÓ?
QUÈ ÉS?
Prendre decisions sobre…
Objectius de la sessió Continguts de la sessió Activitats proposades (principi de progressió) Estils i estratègies d’ensenyament Foment de la motivació Atenció a la diversitat (nivells de dificultat, treball cooperatiu...) Criteris d’èxit (autoavaluació, heteroavaluació, implícits..) Forma d’explicació i presentació de les activitats (Demostració?) Instal·lacions i material (gestió i control) Forma d’organització: grups, tasques, material, espai…
DECISIONS PRÈVIES a la planificació d’una sessió
Fase I
Temps d’arribada i preparació per l’activitat. Es pot aprofitar per:
controlar absènciesestablir relacions afectives amb els
alumnesrecordar normes de comportamentassignar tasques (material, lesionats,…)
PART PREPARATÒRIA
Fase II
Presentació de la sessió
Objectius i continguts de la sessióFormes d’organització
Contextualització de la sessió dins la programació
PART PREPARATÒRIA O ESCALFAMENT
Escalfament general
Exercicis de mobilització global del cosExercicis de mobilització de les articulacionsExercicis d’elasticitat muscular
Escalfament específic (activitat posterior intensa)
Exercicis tècnics o preparatorisExercicis de flexibilitat específica
PART ACTIVA O ESCALFAMENT
Tasques segons objectius i continguts sessió
PART FINAL O TORNADA A LA CALMA
Tornada progressiva a un estat de repòs (físic i mental)
Recollida de material
Comentaris individuals després sessió
PART PRINCIPAL
Reposició de líquids Treball QQFF
tècnica velocitat força resistència
Treball tècnico-tàctic
situacions simples complexes 1x0 – 1x1 – 2x1 – 2x2 – 5x5
CONSIDERACIONS GENERALS
Les fitxes són un recurs de gran vàlua:
En poc espai aporten molta informació
TIPUS
Fitxes de sessió Fitxes d’activitats (exercicis o jocs)
Moment del curs (unitat didàctica i data)
Número de sessió
Objectius
Continguts
Equipament: instal·lacions, material i temps de sessió
Altres : Metodologia didàctica, organització, informació
inicial, coneixement de resultats.
Descripció, representació gràfica i temportizació de les tasques
Observacions
Apartats
Apartats
Nom del joc o activitat
Tipus
Objectius
Número de participants
Edat
Espai
Material
Temps
Distribució o
organització
Descripció
Normes
Representació gràfica
Variants
Observacions
Apartats
Nom de l’exercici
Objectius
Material
Formació
Descripció
Representació gràfica
Volum
Intensitat
Descans
Nivell de dificultat
Observacions
Altres:
Ajudes
Mètode
d’entrenament
Analitzarem aquesta relació segons el
MODEL DE SÁNCHEZ BAÑUELOS
Entre professor/a i alumne/a s’estableix una relació fonamentada en la comunicació.
FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A
P – VALOR PREVIST (respecte a execució A) – I0
P – COMUNICACIÓ del VALOR PREVIST a A – I1
POSSIBLE INTERFERÈNCIA AMBIENTAL – DEGRADACIÓ DEL MISSATGE
A – INFORMACIÓ REBUDA –I2
A – INTERPRETACIÓ DEL MISSATGE – VALOR D’EXECUCIÓ PREVIST – I3
A – EXECUCIÓ DE LA TASCA MOTRIU – VALOR REAL D’EXECUCIÓ – RM4
A – PERCEPCIÓ PRÒPIA EXECUCIÓ – FEEDBACK PROPI – FP
P – PERCEPCIÓ EXECUCIÓ ALUMNE
INTERPRETACIÓ Resporta Motriu de l’A
ANÀLISI SIMILITUDS I DISCREPÀNCIES entre VALOR PREVIST
P – EMISSIÓ CONEIXEMENT EXECUCIÓ I RESULTATS – FEEDBACK EXTERN - FE
FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A
Conclusions
Segons aquest model podem deduir:
És molt fàcil que apareguin discripàncies que poden tenir l’origen en:
- Diferències entre el valor previst P i el què el P és capaç d’expressar (missatge emès)- La interferència ambiental condiciona la rebuda del missatge- Diferències entre allò que l’A rep i allò que interpreta.
Cal intentar que el procés de comunicació es dugui a terme en condicions òptimes.
FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A
Conclusions
A partir d’aquest procés podem distingir dues fases:
FASE I : INFORMACIÓ INICIAL O DE REFERÈNCIA
FASE II : CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ I ELS RESULTATS
CONTROL DE MOVIMENT I RETROALIMENTACIÓ
A partir d’una RESPOSTA MOTRIU disposem d’una INFORMACIÓ o FEEDBACK que ens permet comparar la IMATGE IDEAL (valor previst) del moviment i la IMATGE REAL (valor real). Distingim entre:
CONEIXEMENT DE RESULTATS (CR): Informació proporcionada pel subjecte sobre els resultats de l’acció (procedent de fonts externes)
CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ (CE):Informació que es proporciona al subjecte sobre la forma d’execució de la RESPOSTA MOTRIU (o habilitat)
TIPUS DE FEEDBACK
FEEDBACK INTERN O DE CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ
Informació rebuda de la pròpia execució, fonamentada en sensacions que produeixen els receptors propioceptius (de pressió, tacte, aparell vestibular…) i kinestèsics (receptors de Golgi i fusos musculars)
FEEDBACK EXTERN
Informació rebuda referent a l’èxit de la tasca motriu en relació al valor previst d’aquesta. Aquesta informació arriba sobretot pel canal visual o auditiu.
TIPUS DE FEEDBACK
FEEDBACK SUPLEMENTARITransmès per l’ensenyant o per algú que avalua la tasca
TIPUS
Segons el moment en què es proporcioni:
1.Concurrent: durant l’execució2.Terminal: després de l’execució3.Retardat: després d’un cert període de temps
TIPUS DE FEEDBACK
Segons el canal utilitzat:
1.Visual2.Auditiu3.Kinestèsico-tàctil
TIPUS DE FEEDBACK
Segons la intenció:
1.Descriptius: el P descriu l’execució de l’A2.Avaluatius: Emet un judici de valor3.Comparatius: compara amb les execucions dels altres4.Explicatius: dóna informació sobre la relació causa-efecte5.Prescriptius: informa sobre què cal fer per millorar6.Afectius: aprova o no el resultat d’execució
TIPUS DE FEEDBACK
Consideracions
Categories molt utilitzades: descriptiva i afectiva
Categories considerades més eficients: explicativa i prescriptiva
TIPUS DE FEEDBACK
Consideracions
VALOR DEL CR EN L’APRENENTATGE MOTOR
Necessitat CR: l’executant necessita feedbacks per afavorir el seu procés d’aprenentatge Freqüència CR: sembla ser que una freqüència reduïda afavoreix la retenció d’informació i per tant el procés Latència entre l’execució i el CR: poca influència tot i que millor feedback terminal que no retardat Precisió CR: CR massa precís o imprecís dificulta el procés CR i motivació: paper motivador del feedback
CONCEPTES INTRODUCTORIS
AJUST PROGRESSIU DEL MODEL: procés d’aprenentatge en el què
es redueixen diferències entre allò previst i l’execució motriu
real,sobretot gràcies al mecanisme de FEEDBACK
Feedback: informació rebuda sobre l’execució motriu.
Feedback propi: principal recurs per aprendre.
en estadis inicials, dificultats en discernir el significat
de les sensacions del feedback propi.
En fase de control del moviment: el P a través del feedback extern
ajuda a superar barreres, limitacions d’aprenentatge.
FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE
P- Estableix similituds i discrepàncies respecte al model previst, emet un judici, aporta unes dades o replanteja l’ensenyança.
Problemàtica del model:
Limitacions perceptives del P: limitació a l’hora de donar informació completa i objectiva a l’A. L’experiència ajuda a compensar tals limitacions: P familiaritzar en l’observació de determinats models = anàlisi de moviment més fàcil i
capacitat objectiva P major
FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE
Factors per un bon anàlisi:
Bona situació per millor percepció moviment Polarització de l’atenció cap a aspectes prioritaris
La tecnologia ajuda al feedback: video visionat a càmara lenta, estudis biomecànics i tècnics, plataforma dinamomètrica, registres electromiogràfics, ordinadors (sintetitzen i computen amb precisió i rapidesa moltes dades), etc.
FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE
En l’EF i ESPORT: S’utilitza l’observació sistemàtica mitjançant percepció directaEn la COMPETICIÓ ESPORTIVA: mitjans tecnològics d’alt nivell
FASE II: COMUNICACIÓ AMB L’A
P- Presa de decisions sobre com optimitzar ensenyament. Opcions:
a)Proporcionar un feedback suplementari: informació concreta sobre l’execució.b)Replantejar l’ensenyament introduint nous elements.
FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
ESTUDIS EXPERIMENTALS constaten la necessitat del feedback suplementari per assolir un nivell d’execució eficient.
Adams, Goetz y Marshall (1972): 2 grups: amb feedback mínim i suplementari respectivament. Conclusions:
Progressió aprenentatge directament proporcionar a la quantitat
de feedback
Millors resultats el grup de feedback suplementari
Gran impacte de la informació envers conducta motriu.
FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
ESTUDIS EXPERIMENTALS
Smoll (1972) i Rogers (1974): components quantitatius i qualitatius del feedback suplementari. Conclusions:
El nivell d’aprenentatge de A determina efectivitat del tipus de
feedback: Estadis inicials: info massa precisa = confusió / Estadis
avançats: info precisa En general, cal coneixement de resultats i execució abundant
Aquests estudis constaten que no hi ha una combinació de tipus de feedback ideal; depèn de cada situació.
FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
ASPECTES METODOLÒGICS sobre el FEEDBACK SUPLEMENTARI
Emetre feedbacks d’afirmació d’allò que està ben fet, com també
allò que cal corretgir. Sempre amb intenció de reforçar
positivament.
Evitar la informació redundant (feedback intern i suplementari són
bàsiques)
Incrementar valor específic de la informació: informació explícita
Gestionar la informació segons un ordre lògic
d’ensenyament.(prioritats)
Diferents estadis d’aprenentatge = diferents dificultats a vèncer = diferents estratègies i recursos a aplicar
Iniciació i alt rendiment: dos móns a part
La maduresa motriu en l’execució comporta:
L’A ja té esquema mental precís del model d’execució Desviacions del model per falta de control de moviment, (no falta de comprensió) Major independència en l’aprenentatge (no cal tant feedback com abans) Precisió màxima en CR i d’execució: cal alta tecnologia
Conclusions:
Feedback explicatiu i prescriptiu.
Observació directa o indirecta insuficients: cal anàlisis
biomecànics, electromiografies i biòpsies musculars
CONCLUSIONS FINALS
Feedback= element bàsic per l’aprenentatge motor
Feedback adaptat al nivell d’aprenentatge de l’A