Sara Colell Moliné
Treball Final de Màster
Màster en Psicopedagogia
Universitat de Lleida
Tutora: Gemma Filella Guiu
Curs: 2016-2017
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
2
“Som criatures socials. La nostra supervivència depèn d’entendre
les accions, intencions i emocions dels altres.”
Glacomo Rizzolatti
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
3
AGRAÏMENTS
Aquest Treball Final de Màster ha estat una gran experiència totalment enriquidora, és
per aquesta raó que per començar, vull donar les gràcies a totes les persones que han
fet possible la realització d’aquest treball:
En primer lloc, vull destacar la figura de la meva tutora del treball, Gemma Filella per
haver-me orientat i guiat de la millor manera en els moments difícils, haver-me donat
els consells necessaris i els ànims per a seguir endavant amb aquest treball. A més a
més d’agrair el seu esforç dedicat en revisar i orientar la meva tasca per tal
d’aconseguir un bon resultat.
També he d’agrair a l’Agnès Ros, per haver estat disposada des de bon principi a
ajudar-me amb tot el que fos adient i facilitar-me el suport i l’ajuda necessària durant
tot el procés. A més a més de mostrar una gran comprensió i valoració de les metes
assolides en tot moment.
En tercer lloc també m’agradaria donar les gràcies a totes les escoles i instituts que
m’han facilitat l’entrada a les seves aules: Escola Mn. Albert Vives, Escola Pau Claris,
INS Joan Brudieu i INS Aubenç. He d’agrair el bon tracte que he rebut per part de tots
els professionals que hi treballen, ja que sense la seva voluntat per participar en la
investigació, aquest treball no hauria estat possible.
També vull fer una especial menció a la Montse Mancebo, una companya que ha estat
un gran suport durant tot el procés, ja que les dues ens vam endinsar dins del mateix
repte. Ha estat un plaer poder compartir estones, tutories, dubtes, problemes,
avenços... amb una persona com ella. Considero que les dues ens hem ajudat en tot
moment i amb tot el que hem pogut, això provoca que aquest treball sigui encara més
enriquidor.
També agraeixo especialment l’ajuda dels meus companys i companyes de la
Universitat i amics, els quals han estat un gran suport durant tot aquest temps i m’han
ajudat amb tot el que m’ha fet falta, sobretot durant els moments més difícils.
I finalment, he d’agrair a la meva família, pares, germana i parella, per la seva
paciència i suport incondicional durant tot aquest període, per acompanyar-me en tot
moment i estimar-me, ja que si he arribat fins aquí, és en part gràcies a ells.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
4
RESUM DEL TREBALL
TÍTOL: Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució.
RESUM: Una bona educació emocional comença per identificar les emocions amb la
finalitat de fer-les conscients i d’aquesta manera, aprendre a gestionar-les. És per
aquesta raó que és molt important tenir una bona consciència emocional, per ser
capaços d’identificar les nostres emocions i les dels altres. Una de les habilitats
principals per adquirir aquesta consciència emocional és ser capaç de posar nom a les
emocions. Hem de tenir en compte que existeix un vocabulari emocional molt ric i que
molts de nosaltres desconeixem o no utilitzem. Aquest treball conté una fonamentació
teòrica així com una investigació que analitza quin vocabulari emocional dominen avui
en dia els alumnes de la província de Lleida de diferents nivells educatius (des de
primària fins a grau universitari) i analitza alhora si el vocabulari s’amplia a mesura que
incrementa l’edat.
PARAULES CLAU: Vocabulari emocional, consciència emocional, educació
emocional, competències emocionals.
TITLE: Emotional vocabulary, a study of its evolution.
ABSTRACT: A good emotional education starts identifying emotions with the aim to do
them conscious and make them manageable to us. It is for this reason that to have a
good emotional consciousness is crucial. It helps to identify not only our emotions but
also emotions from the others. One of the principal skills that are needed to acquire an
emotional consciousness is naming emotions. Emotional vocabulary is extensive and
rich and a majority of us does not know it or does not even use it. This project contains
a theoretical foundation and a research, which seeks the known of emotional
vocabulary of Lleida province (Catalonia, Spain) pupils. The research has been done in
different educational levels (from primary school to bachelor degree) and it analyses
the emotional vocabulary evolution as pupils grow up.
KEY WORDS: Emotional vocabulary, emotional consciousness, emotional education,
emotional competences.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
5
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 8
2. MARC TEÒRIC ........................................................................................................ 10
2.1. Concepte d’emoció .................................................................................... 10
2.1.1. El cervell emocional: l’amígdala .................................................. 11
2.1.2. Diferència entre emoció i sentiment ............................................ 11
2.1.3. El mecanisme de valoració de l’emoció ...................................... 12
2.1.4. La triple resposta emocional ....................................................... 12
2.1.5. La predisposició a l’acció ............................................................ 13
2.1.6. Funcions de les emocions ........................................................... 14
2.1.7. Importància de les emocions ....................................................... 15
2.1.8. El desenvolupament emocional .................................................. 16
2.2. Educació emocional: Model de competències emocionals ........................ 17
2.2.1. Consciència emocional ............................................................... 17
2.2.2. Regulació emocional ................................................................... 18
2.2.3. Autonomia emocional .................................................................. 19
2.2.4. Competència social ..................................................................... 20
2.2.5. Habilitats de vida pel benestar .................................................... 21
2.3. Intel·ligència emocional ............................................................................. 22
2.3.1. Característiques de la persona emocionalment intel·ligent ......... 23
2.4. Consciència emocional .............................................................................. 24
2.4.1. Importància del vocabulari emocional ......................................... 24
2.5. Galàxies i constel·lacions de les emocions ............................................... 26
2.5.1. Constel·lació de les emocions negatives (matèria fosca) ........... 28
2.5.1.1. Galàxia de la por ........................................................... 28
2.5.1.2. Galàxia de la ira ............................................................ 29
2.5.1.3. Galàxia de la tristesa .................................................... 29
2.5.1.4. Galàxia irregular del fàstic ............................................ 29
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
6
2.5.1.5. Galàxia irregular de l’ansietat ....................................... 30
2.5.2. Constel·lació de les emocions positives ...................................... 30
2.5.2.1. Galàxia de l’alegria ....................................................... 30
2.5.2.2. Galàxia de l’amor .......................................................... 30
2.5.2.3. Galàxia de la felicitat ..................................................... 31
2.5.3. Galàxies de les emocions ambigües ........................................... 31
2.5.3.1. Galàxia de la sorpresa .................................................. 31
2.5.3.2. Galàxia de les emocions socials ................................... 31
2.5.3.3. Galàxia de les emocions estètiques ............................. 32
3. PREGUNTES DE RECERCA I OBJECTIUS ........................................................... 33
3.1. Preguntes de recerca ................................................................................. 33
3.2. Objectius .................................................................................................... 33
4. DISSENY DE LA RECERCA ................................................................................... 34
4.1. Metodologia ............................................................................................... 34
4.2. Mostra ........................................................................................................ 34
4.3. Instruments ................................................................................................ 35
4.4. Procediment ............................................................................................... 35
5. INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DE RESULTATS ...................................................... 36
5.1. Variable del sexe ....................................................................................... 36
5.2. Educació emocional prèvia sistemàtica ..................................................... 36
5.3. Nombre d’alumnes per curs ....................................................................... 37
5.4. Edat ............................................................................................................ 37
5.5. Nombre de paraules escrites per sexes .................................................... 38
5.6. Nombre de paraules escrites que són emocions ....................................... 38
5.7. Comparació de paraules que són emocions per cursos ............................ 39
5.8. Nombre de paraules emocions per galàxia i sexe ..................................... 41
5.9. Nombre de paraules emocions per galàxia i curs ...................................... 43
6. CONCLUSIONS ....................................................................................................... 49
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
7
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ..................................................................... 50
8. ANNEXOS ................................................................................................................ 51
8.1. Galàxia de la por ........................................................................................ 51
8.2. Galàxia de la ira ......................................................................................... 52
8.3. Galàxia de la tristesa ................................................................................. 53
8.4. Galàxia irregular del fàstic ......................................................................... 54
8.5. Galàxia irregular de l’ansietat .................................................................... 55
8.6. Galàxia de l’alegria .................................................................................... 56
8.7. Galàxia de l’amor ....................................................................................... 57
8.8. Galàxia de la felicitat .................................................................................. 58
8.9. Galàxia de la sorpresa ............................................................................... 59
8.10. Galàxia de les emocions socials .............................................................. 60
8.11. Galàxia de les emocions estètiques ........................................................ 61
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
8
1. INTRODUCCIÓ
Actualment, segur que tots nosaltres estem sentint a parlar cada vegada més de
termes relacionats amb les emocions: educació emocional, consciència emocional,
intel·ligència emocional, regulació emocional, etc. I és que les emocions ens ajuden a
relacionar-nos i adaptar-nos en aquest món tan canviant que ens envolta. Per això,
resulta molt important rebre una bona educació emocional, per poder identificar les
emocions amb la finalitat de fer-les conscients i d’aquesta manera, aprendre a
gestionar-les.
Aquest treball està estructurat en dues parts, la primera es tracta d’una fonamentació
teòrica envers les emocions, començant per parlar del concepte d’emoció, el cervell
emocional, el mecanisme de valoració de l’emoció la triple resposta emocional que ens
predisposa a l’acció, les funcions de les emocions i la seva importància. Seguint amb
el model de competències emocionals: la consciència emocional, la regulació
emocional, l’autonomia emocional, la competència social i les habilitats de vida pel
benestar. I també fent una petita menció de la intel·ligència emocional i en especial de
la consciència emocional tot relacionant aquesta amb la importància del vocabulari
emocional.
A continuació, faré una breu descripció de la classificació que fa Rafael Bisquerra en el
seu llibre Universo de emociones, on organitza les emocions per galàxies i
constel·lacions, fent d’aquesta manera un símil amb l’univers que tots coneixem, és a
dir, el cosmos. D’aquesta manera també ens apropa a tot aquest món emocional que
en un principi pot semblar molt complex presentant-lo d’una manera diferent,
entenedora i alhora innovadora.
Una de les habilitats principals per tenir una bona consciència emocional és el domini
del vocabulari emocional, és a dir, saber ficar nom a les emocions. Aquest vocabulari
és el que ens ajuda a identificar, classificar i comprendre els nostres propis sentiments
i els dels altres. Hem de ser conscients de que existeix un vocabulari emocional molt
ric i que molts de nosaltres desconeixem o no utilitzem. És per això que la segona part
d’aquest treball consisteix en la realització una investigació per tal de veure el nivell de
vocabulari emocional que tenen els alumnes actualment en els diferents nivells
educatius, des de primer de primària fins a alumnes de grau universitari de la província
de Lleida. A més a més, d’aquesta manera poder veure si aquest vocabulari emocional
augmenta a mesura que incrementa l’edat, com també de les diferències que podem
trobar entre els diferents sexes. Tot això es veu plasmat en les preguntes de recerca i
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
9
els objectius, juntament amb el disseny de la recerca on s’explica com s’ha dut a terme
aquesta investigació.
Després, es mostren els resultats extrets de la investigació, mitjançant la utilització de
taules i gràfics per tal de fer més entenedora i visual tota la informació que se’n deriva.
Sota de cada taula o gràfic es fa una descripció d’aquest i una explicació de les
conclusions a les quals s’ha arribat.
Per últim, he realitzat un apartat amb les conclusions més generals a les quals he
arribat a través de la realització d’aquest treball. Seguit de totes les referències
bibliogràfiques utilitzades durant tot aquest procés.
Per concloure, també he volgut afegir a l’apartat d’annexos les imatges de cada una
de les galàxies a les quals fa referència Rafael Bisquerra en el seu llibre, les quals
serveixen com a punt de referència clau d’aquesta investigació.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
10
2. MARC TEÒRIC
2.1. Concepte d’emoció
Una emoció és un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o
pertorbació que predisposa a l’acció, generada com a resposta a un esdeveniment
extern o intern. És a dir, les emocions són reaccions de l’organisme que produeixen
experiències personals percebudes de forma immaterial, fet que dificulta el seu
coneixement en una cultura caracteritzada per la materialització de les experiències.
Ja que necessitem veure i tocar les coses per comprendre-les millor (Bisquerra, 2015).
Per exemple: la manera d’expressar amor, moltes vegades es realitza materialitzant-
ho amb un regal. Aquesta falta d’hàbit en analitzar les emocions degut a la seva
immaterialitat, fa que en sapiguem molt poc d’aquestes.
Una altra definició d’aquest mateix autor és que una emoció s’activa a partir d’un
esdeveniment (estímul) que pot ser actual, passat o futur, la percepció del qual pot ser
conscient o inconscient. A més a més, aquest fet pot ser extern o intern (pensament),
és a dir, real o imaginari. Aleshores, tenim un mecanisme innat que valora qualsevol
estímul que arriba als nostres sentits. Si valorem que hi ha quelcom que pot afectar a
la meva supervivència o al meu benestar (o al de persones pròximes) s’activa la
resposta emocional. En aquesta valoració està present el grau en què valorem el fet
com a positiu o negatiu, per això, cal remarcar que un mateix esdeveniment pot ser
valorat de manera diferent segons les persones. Un clar exemple d’això seria un partit
de futbol.
Es diu que el fet pot ser real o imaginari perquè les emocions no distingeixen entre
realitat i ficció, és a dir, l’emoció és més forta que la raó. Això ho podem veure en un
exemple molt clar que és quan estem en una caiguda en una muntanya russa, ja que
valorem que estem en perill, per tant experimentem por, encara que sapiguem que
estem segurs i que no passarà res (Bisquerra, 2015).
Goleman (1997) diu que l’emoció es refereix a un sentiment i als pensaments, als
estats biològics, als estats psicològics i el tipus de tendència a l’acció que la
caracteritzen. Cada individu experimenta una emoció de forma particular, depenent de
les seves experiències anteriors, aprenentatges, caràcter i de la situació concreta.
Algunes de les reaccions fisiològiques i comportaments que desencadenen les
emocions són innats, mentre que altres es poden adquirir.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
11
2.1.1. El cervell emocional: l’amígdala
Les emocions es processen al cervell, però Goleman (1997) parla sobre l’existència de
dos cervells: el racional i l’emocional. El racional és el que s’ocupa del raonament i
dirigeix el comportament intel·ligent. I l’emocional és el que s’encarrega de les
emocions i pot provocar reaccions incontrolades.
L’amígdala juga un paper important en el cervell emocional. Principalment en la seva
relació amb el neocòrtex (cervell racional). Ja que quan entrem en una sensació de
perill, l’amígdala reacciona de manera instantània enviant un missatge urgent de crisis
a totes les parts del cervell. És a dir, les sensacions que percebem amb els ulls i l’oïda
es traslladen al tàlem i d’allà, mitjançant una sola sinapsis, arriben a l’amígdala
(emoció). Una segona senyal es dirigeix des del tàlem al neocòrtex (cervell pensant).
Aquest procés permet a l’amígdala iniciar la resposta abans que el neocòrtex. Això es
deu al fet que el neocòrtex medita sobre la informació rebuda a través de diferents
nivells de circuits neuronals abans de tenir una percepció completa del que succeeix, i
només després inicia una resposta més meditada del que ho fa l’amígdala. Aquest
circuit explica la raó per la qual el poder de l’emoció ofusca la racionalitat.
Les investigacions han demostrat que en qüestió de mil·lèsimes de segon després
d’haver percebut quelcom comprenem inconscientment el què és i a més a més
decidim si ens agrada o no. Això s’anomena la cognició inconscient del cervell
emocional. Tot aquest procés es produeix independentment del cervell emocional
(Bisquerra, 2008).
2.1.2. Diferència entre emoció i sentiment
Les emocions s’experimenten de manera immediata i visceral, poden ser més
excitants que un sentiment, però acostumen a durar poc temps. Però, les emocions
poden convertir-se en sentiments, els quals poden persistir sense que hi hagi estímuls.
El sentiment és una actitud originada a partir d’una emoció, però que perdura més
enllà de l’estímul que l’origina. D’aquesta manera, el sentiment es fa més durador i
estable que l’emoció que el desencadena. Un sentiment és com una emoció filtrada
per la raó i que es prolonga en el temps, generalment amb la participació de la voluntat
(Bisquerra, 2008).
Lazarus (1991) proposa utilitzar la paraula sentiment en el sentit d’una percepció
sensorial, com en sentiment de pena, plaer, etc. És a dir, restringir la paraula
sentiment per denominar la presa de consciència de les sensacions al cos i reservar la
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
12
paraula emoció per ocasions en les quals es dóna una avaluació de pèrdua o benefici,
o de risc o amenaça de pèrdua o benefici.
En resum, entenem que moltes paraules emocionals són polisèmiques i el seu
significat depèn de l’ús que se li dóna en un determinat context. Per això resulta tan
difícil definir els termes emocionals (Bisquerra, 2008).
2.1.3. El mecanisme de valoració de l’emoció
Segons Lazarus (1991) el procés de valoració pot tenir diverses fases. S’inicia amb
una valoració primària sobre la rellevància de l’esdeveniment: és positiu o negatiu per
a l’assoliment dels nostres objectius personals? Després, en una avaluació secundària
es consideren els recursos personals per poder-hi fer front. Simultàniament als canvis
fisiològics, pot manifestar-se una expressió de l’emoció, la qual adopta preferentment
la forma de comunicació no verbal. La predisposició a l’acció és una forma de
motivació.
Un altre autor, Scherer (1999) assenyala que la valoració pren en consideració la
novetat de l’esdeveniment, si és agradable o no, la rellevància respecte als objectius,
familiaritat, predictibilitat, si és sobtat, resultats probables, expectatives, urgència,
control, etc. El que és curiós del cas és que totes aquestes valoracions es produeixen
en fraccions de segons. A més a més, en aquestes avaluacions subjectives hi
intervenen coneixements previs, creences objectius personals, percepció de l’ambient,
etc. És a dir, una emoció depèn del que és important per a nosaltres.
Per concloure aquest aspecte, Bisquerra (2009) afegeix que la implicació
psicopedagògica que deriva d’aquesta teoria de la valoració és que es pot aprendre a
valorar els esdeveniments de tal manera que es relativitzi l’impacte negatiu que
aquests puguin ocasionar. En definitiva, a través de l’educació emocional es pot
canviar l’estil de valoració.
2.1.4. La triple resposta emocional
Segons Bisquerra (2015) quan algun estímul es valora com a rellevant, activa la
resposta emocional, la qual produeix una triple reacció: neurofisiològica,
comportamental i cognitiva.
• El component neurofisiològic és tot el que l’organisme respon davant d’una
emoció. Aquestes respostes poden ser: taquicàrdia, sudoració, canvi del to
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
13
muscular, etc. En definitiva, és el que ens permet identificar que estem
experimentant una emoció.
• El component comportamental coincideix amb l’expressió emocional, és el
que seria el llenguatge no verbal, principalment les expressions de la cara (on
es combinen 23 músculs), el to de veu, el ritme i moviments del cos. Aquesta
expressió emocional es pot entrenar per dissimular-la. Observar les
expressions d’un altre ens pot ajudar a deduir quines emocions està sentint
(Bisquerra, 2008).
• El component cognitiu consisteix amb prendre consciència de l’experiència
emocional subjectiva del que ens passa a dins. És el que permet conèixer
quina emoció estem experimentant i possibilita etiquetar-la en funció del domini
del llenguatge. El component cognitiu coincideix amb el que es denomina
sentiment, aquest sentiment és una emoció feta conscient.
Figura 1: Estructura d’una emoció (Bisquerra, 2015)
2.1.5. La predisposició a l’acció
Tal com esmenta Bisquerra (2009) emocions solen impulsar cap a una forma definida
de comportament; ja sigui enfrontant-nos o fugint de les situacions que ens produeixen
les emocions. Per exemple: suposem que passejo tranquil·lament per un bosc i de
sobte veig que estic a punt de trepitjar una serp. En fraccions de segon es produeix el
següent: veig l’objecte (serp), valora que pot ser un perill, s’activa la triple resposta
neurofisiològica (taquicàrdia, sudoració, etc.), comportamental (cara d’ensurt) i
cognitiva (tinc por). Tot això junt ens predisposa a l’acció: en aquest cas, fugir per
escapar del perill.
Aquesta predisposició a l’acció es resumeix amb l’expressió en anglès fight or fly, que
significa lluita o vola, la qual reflecteix els dos components bàsics per assegurar la
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
14
supervivència. El comportament de lluita es dóna quan es valora que estic en
condicions de fer front a la situació, en canvi, el de fugida es produeix quan el perill es
valora com a superior a les possibilitats de fer-hi front. Aquestes són les respostes
típiques de dues emocions, de la ira (atacar) i de la por (fugir). No obstant això, quan
diem que l’emoció predisposa a l’acció, no significa que aquesta acció s’hagi de dur a
terme necessàriament. Per exemple: quan ens podem sentir ofesos pel comentari
d’algú, podem sentir una impulsivitat a respondre de manera violenta. Però aquesta
predisposició a l’acció es pot regular de forma apropiada amb entrenament, és a dir,
amb educació emocional, per tal de donar respostes apropiades i no impulsives.
2.1.6. Funcions de les emocions
Diferents investigadors han estat buscant una resposta a quines són les funcions de
les emocions, però sense arribar a respostes definitives. Per alguns la funció principal
és motivar la conducta, per altres tenen una funció adaptativa de l’individu a l’entorn,
des d’una altra perspectiva serveixen per informar, per exemple, d’un perill. I per
últim, es parla de la dimensió social de les emocions, segons la qual serveixen per
comunicar com ens sentim i influir en els altres (Rosselló, 1996).
Bisquerra & Pérez (2008) descriuen aquestes funcions de la següent manera:
• Funció de motivació: tota emoció ens predisposa per l’acció, per tant, allò que
ens fa sentir bé, ens motivarà i allò que ens fa sentir malament, ens motivarà
per evitar-ho.
• Funció d’adaptació al medi: importància de l’adaptació de l’individu amb
l’entorn, des de la perspectiva biologista la seva funció és alterar l’equilibri
motivar la conducta de la pròpia persona, d’adaptació a l’entorn.
• Funció informativa: informar sobre el que passa a un mateix o als altres.
• Funció social i comunicativa: que serveix per comunicar als altres com ens
sentim. Aquesta funció informativa però pot tenir dues dimensions: informació
per al propi subjecte o informació per altres individus amb els quals conviu als
quals els comunica intencions.
Les emocions tenen també efectes sobre altres processos mentals, és a dir, quan la
informació és incompleta per poder prendre una decisió, són les emocions les que
juguen un paper decisiu. Les emocions poden afectar a la percepció, atenció,
memòria, raonament, creativitat i altres facultats. Per exemple, s’ha observat que la
felicitat provoca una organització cognitiva més flexible (Csikszentmihalyi, 1998).
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
15
2.1.7. Importància de les emocions
“Las emociones son la esencia de la vida. Cuando tenemos tiempo libre
procuramos realizar actividades que activan en nosotros emociones que nos
satisfacen. Sin emociones seríamos como máquinas” (Bisquerra, 2015, p.15).
Les emocions són tan importants a les nostres vides que arriben a construir trets de
personalitat. És a dir, assignem com a tret de personalitat l’emoció que manifesta amb
més freqüència. Això significa que anem construint la nostra personalitat amb les
emocions que exterioritzem (Bisquerra, 2015). Tot això ens porta també a la
importància del coneixement d’un mateix, de la consciència emocional i de la regulació
emocional.
Les emocions tenen un paper fonamental a la nostra vida (Bisquerra, 2008). Aquests
són alguns dels efectes més importants:
• Les emocions tenen una gran influència en tots els processos mentals:
(atenció, raonament, memòria, creativitat...). Els estats d’ansietat ens
bloquegen o ens fan prendre decisions poc adaptatives i la felicitat, en canvi,
ens fa més creatius i ens ajuda amb la presa de decisions.
• Tenen influència sobre la salut: es disposa d’evidències que demostren que
les emocions negatives (ira, por i tristesa) tenen efectes perjudicials per a
l’organisme i ens fan més vulnerables a la malaltia. En canvi, les emocions
positives (l’alegria, l’optimisme, l’esperança...) tenen efectes curatius, de tal
forma que poden canviar el curs d’una malaltia (Goleman, 1997). Les emocions
es relacionen per tant amb el benestar i la qualitat de vida.
• Tenen influència en l’aprenentatge de qualsevol habilitat: perquè com hem
dit abans, afecten els processos mentals bàsics, i també pel paper important
que juguen les emocions en la motivació.
• Tenen influència en les relacions socials: perquè determinen la manera com
els altres ens veuen i com ens mostrem al món. Els afectes positius
afavoreixen la conducta social.
• També tenen influència en el procés de construcció del propi projecte vital:
les emocions negatives com la por, la incertesa, la inseguretat i la desconfiança
representen un gran obstacle per arribar a assolir els objectius que vull, tant
que poden arribar a paralitzar-nos. Les emocions positives, en canvi, són un
motor que ens permet tenir la força i l’empenta per tirar endavant i superar els
obstacles que puguem trobar en el camí.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
16
2.1.8. El desenvolupament emocional
Segons Bisquerra (2008) les investigacions han demostrat que els nens aprenen
quelcom sobre les emocions a una edat menor de la qual s’havia cregut anteriorment.
Estudis recents han observat que els nens són capaços de reconèixer les emocions
positives i negatives des dels primers mesos de vida. D’aquesta manera, es pot
afirmar que l’experimentació de l’emoció va abans que la seva capacitat per
expressar-la, és a dir, els nens saben discriminar entre les emocions abans que siguin
capaços de denominar-les. Els nens molt petits són capaços de manifestar empatia i
respecte davant les emocions dels altres, ja sigui conscientment o per imitació.
Als tres anys, els nens són capaços de distingir les persones apropiades per cada un
dels seus propòsits. A partir dels tres o quatre anys, els nens són capaços de
reconèixer els sentiments dels personatges dels contes que els hi expliquen. De dos a
cinc anys, ens podem quedar meravellats del que saben en referència a les
expressions facials i el lèxic emocional que utilitzen. Als sis anys se sap que barallar-
se produeix ira i que les experiències positives produeixen felicitat.
En definitiva, la discriminació entre emocions i la seva apropiada denominació va
augmentant a mesura que augmenta l’edat.
Tal com afirma Carpena (2003), als 6 anys, l’infant comença a comprendre que la
manifestació de les seves emocions és coneguda pels altres, el que porta a iniciar un
camí de regulació de l’expressió emocional. És a partir dels 7 anys quan l’infant
adquireix consciència de que l’emoció no perdura, sinó que amb el temps, disminueix
la seva intensitat. A mesura que l’infant creix, s’incrementen les seves experiències
emocionals viscudes, i és a partir dels 9 anys, quan es manifesta el desenvolupament
de l’empatia. A mesura que s’avança amb l’edat i es potencia la regulació de les
emocions, s’afavoreix el desenvolupament de l’empatia i es redueix la manifestació de
l’emoció pròpia per a dirigir la resposta i l’afecte als altres.
Seguint amb el que comenta Bisquerra (2008) entre els 11 i 15 anys es van establint
nexes d’unió entre fets i les emocions que generen. Durant l’adolescència es reconeix
la distinció entre les emocions que un experimenta en un moment donat i les emocions
d’altres persones en aquell mateix moment. També es reconeixen les regles que
regeixen l’expressió de les emocions. És a partir de l’adolescència quan es manifesten
dèficits en el maneig de les emocions, principalment les que tenen relació amb les
habilitats socials.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
17
2.2. Educació emocional: Model de competències emocionals
Les competències emocionals són el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i
actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular de
manera apropiada els fenòmens emocionals. La finalitat d’aquestes competències és
ajudar-nos a viatjar pel complex univers de les emocions. Ningú neix amb les
competències emocionals, s’han d’aprendre. El desenvolupament d’aquestes
competències afavoreix una millor adaptació al context social i una millor manera de
fer front als reptes que planteja la vida (Bisquerra, 2015).
Aquestes competències emocionals s’estructuren en cinc grans blocs: consciència
emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competència social i habilitats
de vida pel benestar.
Figura 2: Competències emocionals (Bisquerra, 2009)
2.2.1. Consciència emocional
La consciència emocional és la capacitat per prendre consciència de les pròpies
emocions i de les emocions dels altres, inclòs l’habilitat per captar el clima emocional
d’un context determinat. Això es pot aconseguir a través de l’autoobservació i de
l’observació del comportament de les persones que ens envolten. A més a més,
suposa la comprensió de les causes i conseqüències de les emocions; avaluar la
intensitat de les emocions; reconèixer i utilitzar el llenguatge de les emocions, tant en
comunicació verbal com no verbal (Bisquerra, 2015). La consciència emocional és el
primer pas per poder passar a les altres competències.
Segons Bisquerra (2009) dins d’aquest bloc es poden especificar els següents
aspectes:
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
18
• Presa de consciència de les pròpies emocions: És la capacitat per percebre
amb precisió els propis sentiments i emocions; identificar-los i etiquetar-los.
• Posar nom a les emocions: És l’eficàcia de l’ús del vocabulari emocional
adequat i utilitzar les expressions disponibles en un context cultural determinat
per designar els fenòmens emocionals.
• Comprensió de les emocions dels altres: És la capacitat per percebre amb
precisió les emocions i sentiments dels altres i d’implicar-se de manera
empàtica en les seves vivències emocionals.
• Prendre consciència de la interacció entre emoció, cognició i
comportament: Els estats emocionals incideixen en el comportament i aquests
en l’emoció; els dos es poden regular per la cognició (raonament, consciència).
Emoció, cognició i comportament estan en interacció contínua, de tal manera
que resulta discernir entre què és primer. Moltes vegades pensem que ens
comportem en funció de l’estat emocional.
2.2.2. Regulació emocional
Una vegada que l’emoció s’ha fet conscient, amb la nostra voluntat, la podem allargar
o escurçar en el temps i en la intensitat, això és la regulació emocional, és a dir, és la
capacitat per gestionar les emocions de manera apropiada. Aquesta regulació és
possible a partir de la consciència de les pròpies emocions. No obstant això, convé no
confondre aquest terme amb la repressió. Alguns exemples de regulació emocional
serien: la tolerància a la frustració, el maneig de la ira, etc. (Bisquerra, 2015).
Actualment, existeixen algunes tècniques que ajuden a regular les emocions, alguns
exemples d’aquestes són: la relaxació, ioga, meditació, mindfullness, etc.
Segons Bisquerra (2009) les micro-competències que la configuren són les següents:
• Expressió emocional apropiada: És la capacitat per expressar les emocions
de forma apropiada. Implica l’habilitat de comprendre que l’estat emocional
intern no necessita correspondre amb l’expressió externa. Això fa referència
tant a un mateix com en els altres. En nivells de major maduresa, suposa la
comprensió de l’impacte que la pròpia expressió emocional i el propi
comportament poden tenir en altres persones. També inclou l’hàbit per tenir en
compte tot això en el moment de relacionar-se amb altres persones.
• Regulació d’emocions i sentiments: És la regulació emocional pròpiament
dita. Això significa acceptar que els sentiments i emocions sovint han de ser
regulats.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
19
• Habilitats per afrontar: Habilitat per fer front a reptes i situacions de conflicte,
amb les emocions que generen. Això implica estratègies d’autoregulació per
gestionar la intensitat i la duració dels estats emocionals.
• Competència per autogenerar emocions positives: És la capacitat per
autogenerar i experimentar de manera voluntària i conscient emocions
positives i gaudir de la vida. És a dir, és la capacitat per autogestionar el propi
benestar emocional cercant una millor qualitat de vida.
2.2.3. Autonomia emocional
L’autonomia emocional és la capacitat per autogestionar-se les emocions apropiades
en el moment en què es necessiten. Això és difícil d’aconseguir, però també cal dir
que ens pot ajudar el fet de tenir una autoestima alta, automotivació, actitud positiva,
etc. (Bisquerra, 2015).
Segons Bisquerra (2009) les micro-competències que inclou són les següents:
• Autoestima: Significa tenir una imatge positiva d’un mateix; estar satisfet d’un
mateix; mantenir bones relacions amb un mateix.
• Automotivació: És la capacitat per automotivar-se i implicar-se emocionalment
en activitats diverses de la vida personal, social, professional, de temps lliure,
etc. Motivació i emoció van donades de la mà. Automotivar-se és essencial per
donar sentit a la vida.
• Autoeficàcia emocional: És la percepció de què s’és capaç (eficaç) en les
relacions socials i personals gràcies a les competències emocionals. L’individu
es percep a si mateix amb capacitat de sentir-se com desitja; per generar-se
les emocions que necessita. L’autoeficàcia emocional significa que s’accepta la
pròpia experiència emocional.
• Responsabilitat: És la capacitat per respondre dels propis actes. És la intenció
d’implicar-se en comportaments segurs, saludables i ètics. I assumir la
responsabilitat en la presa de decisions.
• Actitud positiva: És la capacitat per decidir que adoptaré una actitud positiva
davant la vida. Encara que sempre sobraran motius perquè l’actitud sigui
negativa. Saber que en situacions extremes, el més heroic és adoptar una
actitud positiva, encara que això sigui difícil.
• Anàlisi crític de normes socials: És la capacitat per avaluar críticament els
missatges socials, culturals i dels mitjans de comunicació de masses relatius a
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
20
normes socials i comportaments personals. Això té sentit de cara a no adoptar
comportaments estereotipats propis de la societat irreflexiva i acrítica.
• Resiliència: És la capacitat que té una persona per fer front amb èxit unes
condicions de vida adverses.
2.2.4. Competència social
Les habilitats socials faciliten les relacions interpersonals, l’escolta i la capacitat
d’empatia obren la porta a actituds prosocials. Les competències socials
predisposen a la creació d’un clima social favorable al treball en grup productiu i
satisfactori (Bisquerra, 2015).
Segons Bisquerra (2009) les micro-competències que la configuren són les següents:
• Dominar les habilitats socials bàsiques: La primera de les habilitats socials
és escoltar. Sense ella, difícilment es pot passar a les altres: saludar,
acomiadar-se, donar les gràcies, demanar un favor, etc.
• Respecte cap als altres: És la intenció d’acceptar i apreciar les diferències
individuals i grupals i valorar els drets de totes les persones.
• Practicar la comunicació receptiva: És la capacitat per atendre als altres tant
en la comunicació verbal com no verbal per rebre els missatges amb precisió.
• Practicar la comunicació expressiva: És la capacitat per iniciar i mantenir
converses, expressar els propis pensaments i sentiments amb claredat, tant en
comunicació verbal com no verbal, i demostrar als altres que han estat ben
compresos.
• Compartir emocions: Compartir emocions profundes no sempre és fàcil.
Implica la consciència de que l’estructura i naturalesa de les relacions venen en
part definides tant pel grau d’immediatesa emocional o sinceritat expressiva,
com el grau de reciprocitat o simetria en la relació.
• Comportament prosocial i cooperació: És la capacitat per realitzar accions a
favor d’altres persones, sense que aquestes ho hagin sol·licitat.
• Assertivitat: Significa mantenir un comportament equilibrat entre l’agressivitat i
la passivitat. Això implica la capacitat per defensar i expressar els propis drets,
opinions i sentiments, al mateix temps que es respecti als altres, amb les seves
opinions i drets.
• Prevenció i solució de conflictes: És la capacitat per identificar, anticipar-se
o afrontar resolutivament conflictes socials i problemes interpersonals. Implica
la capacitat per identificar situacions que requereixen una solució o decisió
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
21
preventiva i avaluar riscs, barreres i recursos. Quan inevitablement es
produeixen els conflictes, afrontar-los de manera positiva, aportant solucions
informades i constructives.
• Capacitat per gestionar situacions emocionals: És l’habilitat per reconduir
situacions emocionals en contextos socials. Es tracta d’activar estratègies de
regulació emocional col·lectiva. Això se superposa amb la capacitat per induir o
regular les emocions dels altres.
2.2.5. Habilitats de vida pel benestar
El benestar emocional és la capacitat per gaudir de manera conscient, malgrat les
dificultats de la vida i procurar transmetre-ho a les persones amb les quals ens
relacionem. Per tant, les habilitats de vida pel benestar són la capacitat per adoptar
comportaments apropiats i responsables per fer front de manera satisfactòria als
desafiaments diaris de la vida (Bisquerra, 2015).
Segons Bisquerra (2009) les micro-competències que inclou són les següents:
• Fixar objectius adaptatius: És la capacitat per fixar objectius positius i
realistes.
• Presa de decisions: Desenvolupar mecanismes personals per prendre
decisions sense espera en situacions personals, familiars, acadèmiques,
professionals, socials i de temps lliure, que succeeixen en la vida diària.
Suposa assumir responsabilitat per les pròpies decisions, tenint en
consideració aspectes ètics, socials i de seguretat.
• Buscar ajuda i recursos: És la capacitat per identificar la necessitat de suport
i assistència i saber accedir als recursos disponibles apropiats.
• Ciutadania activa, participativa, crítica, responsable i compromesa: El qual
implica reconeixement dels propis drets i deures; desenvolupant un sentiment
de pertinència; participació efectiva en un sistema democràtic; solidaritat i
compromís; exercici de valors cívics; respecte pels valors multiculturals i la
diversitat, etc.
• Benestar emocional: És la capacitat per gaudir de forma conscient de
benestar (emocional, subjectiu, personal, psicològic) i procurar transmetre-ho a
les persones amb les quals s’interactua.
• Fluir: Capacitat per generar experiències òptimes a la vida professional,
personal i social.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
22
2.3. Intel·ligència emocional
La intel·ligència emocional consisteix en posar intel·ligència entre els estímuls que
rebem i la resposta que donem. És a dir, les emocions ens predisposen a l’acció,
encara que aquesta acció no té per què donar-se necessàriament. Aquesta
predisposició a l’acció és el que es pot regular de manera apropiada segons la situació
i que no sigui totalment impulsiva (Bisquerra, 2015).
Salovey & Mayer (1990) defineixen la intel·ligència emocional com una part de la
intel·ligència social que inclou la capacitat de controlar, supervisar i entendre les
nostres emocions i les dels altres i utilitzar aquesta informació per guiar el nostre
pensament i els nostres comportaments. Les capacitats emocionals no s’oposen a les
capacitats cognitives sinó que interactuen, i la seva interacció és l’arrel del veritable
desenvolupament humà.
Més tard, Goleman (1999) defineix la intel·ligència emocional com la capacitat de
motivar-se i seguir endavant malgrat les dificultats. Saber controlar els impulsos i
saber ajornar les gratificacions són aspectes als quals ens referim quan parlem
d’intel·ligència emocional. Dóna molta importància a saber controlar les desgràcies per
a evitar que ens impedeixin la possibilitat de pensar, de desenvolupar la nostra
empatia i no perdre l’esperança. També diu que hem de saber reconèixer les
emocions dels altres per a poder establir relacions i entendre les situacions per les
quals passen els altres. Per Goleman (1997) la intel·ligència emocional consisteix en:
1. Conèixer les pròpies emocions: reconèixer un sentiment en el moment en què
succeeix.
2. Controlar les emocions: amb la finalitat d’expressar les emocions de manera
adequada.
3. Motivar-se a si mateix: ja que una emoció tendeix a impulsar a l’acció.
4. Reconèixer les emocions dels altres: tenir empatia.
5. Establir relacions: les persones que dominen les habilitats socials són capaces
d’interactuar de manera efectiva amb els altres.
A més a més, segons diu Bisquerra (2008) la intel·ligència emocional és una meta-
habilitat, que determina en quina mesura podrem utilitzar correctament altres habilitats
que tenim, inclosa la intel·ligència. També afirma que la intel·ligència emocional és
una de les habilitats de la vida i que s’hauria d’ensenyar des del sistema educatiu.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
23
2.3.1. Característiques de la persona emocionalment intel·ligent
En l’article de Rovira (1998) trobem les característiques bàsiques d’una persona
emocionalment intel·ligent:
• Actitud positiva.
• Reconèixer els propis sentiments i emocions.
• Capacitat per expressar sentiments i emocions.
• Capacitat per controlar sentiments i emocions.
• Empatia.
• Ser capaç de prendre decisions adequades.
• Motivació, il·lusió i interès.
• Autoestima.
• Saber donar i rebre.
• Tenir valors alternatius que donin un sentit a la vida.
• Ser capaç de superar les dificultats i frustracions.
• Se capaç d’integrar les polaritats cognitiva i emocional.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
24
2.4. Consciència emocional
Del component cognitiu de les emocions, sorgeix la importància d’una educació
emocional encaminada a un millor coneixement de les pròpies emocions i la seva
denominació apropiada, per poder-les gestionar millor. En resum, podríem dir que
l’educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar
el desenvolupament emocional com a complement indispensable del
desenvolupament cognitiu, constituint els elements essencials del desenvolupament
de la personalitat integral. Per això, es proposa el desenvolupament de coneixements i
habilitats sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar a l’individu per afrontar d’una
millor manera els reptes que es plantegen a la vida quotidiana. Tot això té com a
finalitat augmentar el benestar personal i social (Bisquerra, 2008). Aquest mateix autor
resumeix els objectius generals de l’educació emocional:
• Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
• Identificar les emocions dels altres.
• Desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions.
• Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.
• Desenvolupar l’habilitat per generar emocions positives.
• Desenvolupar una major competència emocional.
• Desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se.
• Adoptar una actitud positiva davant la vida.
• Aprendre a fluir.
Actualment, estem anant cap a una revolució emocional i la presa de consciència per
part d’un sector cada vegada més gran d’educadors que creuen que tot això ha
d’incidir en la pràctica educativa a les aules. Des de la revolució emocional es tracta
de crear metes orientades cap a una estructuració de la societat més intel·ligent i feliç.
2.4.1. Importància del vocabulari emocional
Segons Saarni (1999) el domini del vocabulari emocional es descriu com una de les
habilitats principals de la competència emocional. A més a més, el fet de ser capaç de
posar nom a les emocions, també és una manera de conèixer-nos a nosaltres
mateixos (Bisquerra, 2015).
Treballar el vocabulari emocional enriqueix a l’alumnat amb la consciència emocional i
ajuda a la familiarització amb un nou món, amb llenguatge i forma d’expressió pròpia
(Carpena, 2003). És per aquesta raó que educador hauria d’ensenyar un ampli
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
25
vocabulari emocional, o si més no, parar atenció a l’alfabetització emocional dels
alumnes, i procurar ajudar-los a descobrir quins són els seus estats emocionals i
perquè són provocats.
El vocabulari emocional és l’ingredient fonamental per a un bon desenvolupament
emocional. Com més aviat millor, l’infant ha de ser capaç d’identificar, classificar i
comprendre els seus propis sentiments i els dels altres. Ja que les emocions ens
acompanyen sempre en cada pas que fem, les tenim tan interioritzades que de
vegades resulta complicat adonar-se’n d’elles. Hem de tenir en compte que existeix un
vocabulari emocional molt ric i que molts de nosaltres desconeixem o no utilitzem, és
per això que s’ha de donar a conèixer des de ben petits per poder ficar nom a totes i
cada una de les emocions que sentim.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
26
2.5. Galàxies i constel·lacions de les emocions
Amb el llibre que porta per títol Universo de emociones el seu autor (Bisquerra, 2015)
vol donar resposta a la pregunta com s’estructuren les emocions?, es sap que de
manera complexa, per això, pretén establir un paral·lelisme entre l’univers còsmic i el
món de les emocions i per això, aplica en forma de metàfora les estructures de
l’univers a les emocions. D’aquesta manera, facilita la visualització d’una realitat
immaterial i complexa, cosa que serveix com a estratègia per ajudar a fer-ne una millor
comprensió.
Les galàxies
L’univers de les emocions està format per famílies d’emocions denominades
metafòricament com a galàxies d’emocions, les quals són agrupacions massives de
fenòmens afectius i són les estructures més grans en les que s’aglutinen les emocions
(Bisquerra, 2015).
Les constel·lacions
Les figures dibuixades per grups d’estrelles al cel i que podem
reconèixer, són les constel·lacions, les quals han rebut
diferents noms segons el seu aspecte. En l’univers de les
emocions també hi ha constel·lacions, encara que les estrelles
que les conformen puguin pertànyer a diferents galàxies. Hi ha
dues constel·lacions: la de les emocions negatives (por, ira i
tristesa) i la de les emocions positives (alegria, amor i felicitat),
les dues amb estructura triangular. La presència d’aquestes
dues constel·lacions representen la polaritat emocional. És a
dir, les emocions se situen en un eix amb dos pols: positiu i
negatiu (Bisquerra, 2015). Figura 3: Constel·lacions
Els asteroides i els cometes
Els asteroides són objectes que orbiten al voltant d’una estrella. Quan la composició
dels asteroides és rica en aigua o altres elements volàtils, el seu aproximament a
l’estrella fa que augmentin la temperatura, i aquest fet fa que part de la seva massa
s’evapori i sigui arrossegada pel vent solar, creant una llarga cua de material brillant;
aquests objectes s’anomenen cometes. Podríem dir que hi ha algunes emocions que
naveguen per l’espai intergalàctic. Un exemple seria la passió, la qual segons com
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
27
s’utilitza pot tenir una connotació negativa o una connotació positiva. En aquest sentit,
es considera una emoció ambigua (Bisquerra, 2015).
Matèria interestel·lar
La matèria interestel·lar, com la mateixa paraula indica, és la matèria que existeix
entre les estrelles, dins d’una mateixa galàxia. En l’univers de les emocions
s’identifiquen uns fenòmens semblants a aquests però presents a tot l’univers
emocional, per tant vindrien a ser una matèria intergalàctica. Aquests són els valors i
les actituds, no són emocions en un sentit estricte, però tenen una composició
emocional molt important (Bisquerra, 2015).
• Una actitud és una predisposició a actuar a favor o en contra d’alguna cosa o
d’algú; generalment com a conseqüència d’emocions.
• Els valors són guies per a l’acció que representen una implicació emocional en
quelcom que pot donar sentit a la vida.
Estrelles lliures
No totes les estrelles formen part d’alguna galàxia, n’hi ha que es troben en espais
intergalàctics. En l’univers de les emocions, també se n’observen algunes que són
difícils d’ubicar. Per exemple: l’esperança, podria estar situada en un espai
intergalàctic entre la tristesa i l’alegria; la frustració també estaria situada entre la ira i
la tristesa (Bisquerra, 2015).
La matèria fosca
La matèria fosca és una hipòtesi de l’astrofísica que consisteix en una suposada
matèria que no emet suficient radiació electromagnètica per poder ser detectada amb
els mitjans tècnics actuals. En l’univers emocional, es considera la matèria fosca com
a metàfora per denominar el conjunt d’emocions negatives, per la seva relació amb el
costat fosc de la realitat humana (Bisquerra, 2015).
L’energia fosca i l’expansió de l’univers
Sobre la naturalesa de l’energia fosca es desconeix quasi tot, però es sap que al
voltant del 70% del contingut energètic de l’univers és energia fosca. Mentre que la
matèria fosca forma el 21% de la massa de l’univers observable. L’energia fosca
ocasiona a partir del seu efecte, l’expansió de l’univers (Bisquerra, 2015).
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
28
Llei de la gravitació universal
La configuració de les galàxies en l’univers es deu a la gravitació universal que
provoca un equilibri entre forces donant lloc a la situació de cada galàxia en un espai
determinat. És la gravetat que ha portat cada galàxia al lloc que ocupa. En física, es
coneix com a camp gravitatori un camp de forces que representa la gravitació. Podem
considerar que les emocions tenen un camp gravitatori. Les emocions bàsiques
exerceixen un fort camp gravitatori sobre un conjunt d’emocions de la seva família,
que dóna lloc a la formació de galàxies (Bisquerra, 2015).
En la constel·lació de les emocions negatives (por, ira, tristesa) es produeix un camp
gravitatori de potència extraordinària, per això, és molt difícil escapar d’aquestes
forces. En canvi, les emocions positives no tenen un camp gravitatori tan potent.
Aquesta metàfora té el seu fonament en la teoria de l’asimetria hedònica, segons la
qual, les emocions negatives són més intenses, més freqüents i més duradores que
les positives.
2.5.1. Constel·lació de les emocions negatives (matèria fosca)
Segons Bisquerra (2008) les emocions negatives són desagradables, s’experimenten
quan es bloqueja un meta, davant d’una amenaça o pèrdua. Aquestes emocions
requereixen energia i mobilització per fer front a la situació de manera més o menys
urgent.
En general, la majoria de persones escriuen més emocions negatives que positives.
Aquest fet succeeix perquè hi ha més paraules per descriure les emocions negatives
que les positives. Això és degut al fet que som més sensibles al que és negatiu que no
pas al positiu, les emocions negatives solen ser més freqüents, més intenses i
duradores que les positives. L’explicació d’aquest fet és que les emocions negatives
tenen una funció essencial per augmentar les probabilitats de supervivència, mentre
que les positives no són indispensables per sobreviure. I cal tenir en compte que
estem programats per sobreviure i no per ser feliços (Bisquerra, 2015).
2.5.1.1. Galàxia de la por
La por és l’emoció que s’experimenta davant d’un perill real i imminent, que es viu com
aclaparador i que posa en risc la salut i la vida. La por és activada per amenaces a la
nostra seguretat física en primer lloc. També per l’amenaça a persones estimades o a
altres persones per raó de l’empatia. Davant d’una experiència de por l’organisme
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
29
reacciona ràpidament, mobilitzant una gran quantitat d’energia, de tal manera que
prepara el cos per donar respostes més intenses de les que seria capaç de donar en
condicions normals (Bisquerra, 2015).
La funció de la por és augmentar les probabilitats de supervivència. Gràcies a la por,
davant d’un perill adoptem l’estratègia oportuna per sobreviure, que acostuma a ser
fugir del perill si és possible. Totes les emocions es poden exagerar fins a arribar a
trastorns emocionals, en el cas de la por, aquests trastorns poden ser: l’ansietat,
l’estrès i fòbies, que es poden considerar com l’excés de l’emoció.
2.5.1.2. Galàxia de la ira
La ira és una de les emocions més comunes i freqüents. És una reacció d’irritació,
fúria o còlera desencadenada per la indignació i l’enuig de sentir vulnerats els nostres
drets. La ira es genera quan tenim la sensació d’haver estat perjudicats. Es
desencadena davant de situacions que són valorades com a injustes o que atempten
contra els valors morals o llibertat personal (Bisquerra, 2015). En resum, sentim ira per
dues raons:
• Quan les coses no passen com volem.
• Quan algú no ens tracta com creiem que ens mereixem.
La ira, com totes les emocions, és necessària i pot ser bona. Amb la ira aprenem a
defensar-nos del que ens pot fer mal. Gràcies a la ira sentim indignació davant la
injustícia i ganes de lluitar per eliminar-la.
2.5.1.3. Galàxia de la tristesa
La tristesa és una emoció que no acostuma a comportar cap tipus d’acció. El que la
caracteritza és més aviat un desig de romandre inactiu. Això pot tenir la seva
explicació en el fet que la tristesa s’experimenta davant la pèrdua. Una manera de
conservar les energies després d’una pèrdua és la inactivitat, per això, la desmotivació
general és una característica de la tristesa (Bisquerra, 2015).
2.5.1.4. Galàxia irregular del fàstic
El fàstic és l’emoció que s’experimenta davant dels aliments en mal estat. Els
desencadenants són estímuls desagradables com a productes deteriorats o en
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
30
putrefacció, olors i gustos desagradables... que provoquen la necessitat d’allunyament.
El fàstic pot arribar a produir nàusees i vòmits (Bisquerra, 2015).
El fàstic té la funció de potenciar hàbits saludables, higiènics i adaptatius. Per això,
davant del fàstic reaccionem amb una actitud de rebuig i evitació del producte en mal
estat.
2.5.1.5. Galàxia irregular de l’ansietat
Convé distingir entre por i ansietat. Per això s’han posat dues galàxies diferents,
encara que tan properes que poden arribar a unir-se i a confondre’s. Si la por és
l’emoció davant d’un perill real i imminent, l’ansietat s’experimenta davant un risc
imaginari, possible, però poc probable. És més la suposició d’un perill potencial
producte de la imaginació que no pas un risc real (Bisquerra, 2015).
La funció de l’ansietat és la d’aportar solucions als perills de la vida, anticipant els
efectes negatius abans que arribin.
2.5.2. Constel·lació de les emocions positives
Tal com esmenta Bisquerra (2008) les emocions positives són agradables,
s’experimenten quan s’aconsegueix una meta. El seu afrontament consisteix en gaudir
del benestar que ens proporciona l’emoció.
2.5.2.1. Galàxia de l’alegria
L’alegria és l’emoció que es produeix davant d’un esdeveniment favorable. És una
emoció senzilla i sense complicacions. Quasi no necessita regulació; es controla
automàticament. És important crear situacions que permetin viure i experimentar
moments d’alegria (Bisquerra, 2015).
2.5.2.2. Galàxia de l’amor
L’amor és probablement l’emoció més complexa que existeix. La funció de l’amor és
augmentar les probabilitats de permanència de l’espècie, per això té a veure
directament amb la reproducció. Les emocions associades a l’amor poden ser
extremadament poderoses, arribant a ser irresistibles. L’amor és l’emoció
experimentada per una persona cap a una altra (Bisquerra, 2015).
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
31
2.5.2.3. Galàxia de la felicitat
S’observa que la felicitat no sol ser fugaç, sinó que manté una certa estabilitat en el
temps. La felicitat és més conseqüència d’una actitud i predisposició interior que el
resultat de circumstàncies materials que ens envolten. Si analitzem profundament el
que és la felicitat, probablement arribem a la conclusió que té molt a veure amb estats
emocionals positius. Potser és més un sentiment que una emoció. També es pot
interpretar com un fenomen afectiu caracteritzat per la vivència d’emocions positives
(Bisquerra, 2015).
2.5.3. Galàxies de les emocions ambigües
Les emocions ambigües segons Bisquerra (2008) són aquelles que no són ni positives
ni negatives; o més ben dit, poden ser qualsevol de les dues segons les
circumstàncies.
Afegint a l’emoció ambigua que he comentat anteriorment, la passió. També ho són la
sorpresa i totes les emocions estètiques. La sorpresa és una emoció ambigua, que a
vegades és positiva i altres, negativa. I després de la sorpresa s’acostuma a activar
alguna altra emoció que l’acompanya. Igual que succeeix amb les emocions estètiques
(Bisquerra, 2015).
2.5.3.1. Galàxia de la sorpresa
La sorpresa és una reacció emocional provocada per quelcom imprevist o estrany.
Aquesta és l’emoció més breu, a vegades dura només uns segons. Després
s’acostuma a convertir ràpidament en una altra emoció d’acord amb la situació que
s’ha desencadenat (por, alegria, tristesa, ira). Té la funció de preparar al subjecte per
fer front esdeveniments inesperats. La sorpresa es pot considerar com una mena de
matèria interestel·lar que s’expandeix per tot l’univers. Aquesta, pot activar qualsevol
de les altres emocions i és per això que pot estar present en totes les altres galàxies
(Bisquerra, 2015).
2.5.3.2. Galàxia de les emocions socials
Hi ha molta dificultat per definir les emocions socials, i aquest fet fa que molts autors
no parlin d’elles. S’ha comentat que les emocions socials són les que s’experimenten
en relació amb altres persones. Encara que totes les emocions es poden experimentar
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
32
en relació a altres persones, per tant, totes les emocions poden ser socials. També
s’ha dit que són les que s’aprenen en societat, és a dir, que no són innates. Però
aprenem a gestionar totes les emocions en interacció amb altres persones. No obstant
això, amb una mica d’intuïció es pot observar que hi ha un conjunt d’emocions que són
conseqüència de l’aprenentatge en societat (Bisquerra, 2015).
2.5.3.3. Galàxia de les emocions estètiques
Les emocions estètiques són les que s’experimenten davant les obres d’art o bellesa.
Es considera important insistir en experimentar aquest tipus d’emocions, ja que ens
apropen al benestar. Un objectiu al contemplar l’art i la bellesa hauria de ser aprendre
a gaudir-los millor amb atenció plena per tal de constituir una experiència òptima de
fluir (Bisquerra, 2015). D’aquesta manera, entenem que les emocions estètiques tenen
elements en comú amb el concepte de fluir (Csikszentmihalyi, 1997).
Segons aquest últim autor i la seva teoria de l’experiència òptima, la qual es basa amb
el concepte de fluir (flow) és un estat en el qual les persones estan tant involucrades
en l’activitat que res sembla que els hi pugui importar. Aquesta experiència òptima
produeix tan plaer que les persones estan disposades a experimentar-la encara que
suposi una gran despesa, pel pur motiu de gaudir d’ella.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
33
3. PREGUNTES DE RECERCA I OBJECTIUS
3.1. Preguntes de recerca
Les preguntes a les quals pretenc donar resposta mitjançant aquesta investigació són
les següents:
• Quin nivell de vocabulari emocional tenen els alumnes d’avui en dia?
• A mesura que l’edat incrementa, augmenta el vocabulari emocional?
3.2. Objectius
Objectiu general:
El propòsit general d’aquesta investigació és descobrir quines emocions coneixen
alumnes en els diferents nivells educatius mitjançant l’escriptura d’aquestes.
Objectius específics:
• Conèixer el grau de vocabulari emocional que tenen els nens i les nenes.
• Detectar si el vocabulari emocional s’enriqueix a mesura que incrementa l’edat.
• Evidenciar les diferències entre el vocabulari emocional dels nens i de les
nenes.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
34
4. DISSENY DE LA RECERCA
4.1. Metodologia
Per dur a terme aquesta investigació s’ha anat a diferents escoles, instituts i
universitats de la província de Lleida i s’ha realitzat la mateixa prova a tots els
alumnes. Aquesta, ha consistit en escriure totes les paraules que els alumnes
coneixen que siguin emocions, i escriure el màxim de paraules que han pogut en un
temps limitat de 3 minuts.
Aquesta es tracta d’una investigació qualitativa mitjançant un estudi exploratori –
descriptiu.
4.2. Mostra
Cal remarcar que aquest estudi forma part d’un estudi més ampli que ve coordinat pel
Catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB), Rafael
Bisquerra.
Els alumnes que han participat en aquesta investigació són alumnes des de 1r de
primària fins a 3r de grau Universitari, els quals pertanyen als següents centres
educatius:
• Escola Mn. Albert Vives (La Seu d’Urgell) à 247 alumnes
• Escola Pau Claris (La Seu d’Urgell) à 201 alumnes
• Escola Jacint Verdaguer (Tàrrega) à 266 alumnes
• Escola Maria Mercè Marçal (Tàrrega) à 221 alumnes
• Escola Sant Roc (Barbens) à 34 alumnes
• INS Joan Brudieu (La Seu d’Urgell) à 197 alumnes
• INS Aubenç (Oliana) à 51 alumnes
• INS Manuel de Montsuar (Lleida) à 178 alumnes
• INS Manuel de Pedrolo (Tàrrega) à 182 alumnes
• Universitat de Lleida (Lleida) à 144 alumnes
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
35
4.3. Instruments
L’instrument que s’ha utilitzat en aquesta investigació ha estat recollir les dades de la
prova de 3 minuts on cada alumne ha escrit el màxim d’emocions que coneix. Aquesta
és la plantilla de la prova:
4.4. Procediment
Aquest recull de dades per la investigació s’ha dut a terme durant el curs escolar 2016-
2017. Inicialment, em vaig ficar en contacte amb tots els centres als quals
m’interessava assistir per demanar si els hi interessava participar en aquesta
investigació. Després, decidíem els dies que podia anar al centre a fer la prova a dues
línies de cada curs (en algunes escoles això no va ser possible). Aleshores, una
vegada a l’aula, repartia ½ foli de paper i cada alumne escrivia les següents dades:
nom, sexe, edat, curs, llengua materna, nom de l’escola o institut i codi postal. A
continuació, els deixava 3 minuts cronometrats per tal que escrivissin el màxim
nombre de paraules d’emocions que coneguin.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
36
5. INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DELS RESULTATS
Per poder fer-ne el buidatge, he agafat la classificació de les emocions per galàxies
que fa Rafael Bisquerra en el seu llibre “Universo de las emociones”.
Les dades d’aquesta investigació han estat analitzades amb el programa SPSS 20.
5.1. Variable del sexe
Gràfic 1: Sexe
El total de la mostra d’aquest estudi és de 1721 nens i nenes, dels quals 886 són nens
(un 51,5%) i 835 són nenes (un 48,5%).
5.2. Educació emocional prèvia sistemàtica
Gràfic 2: E. E. prèvia sistemàtica
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
37
Del total de 1721 alumnes entrevistats, 1478 (un 85,9%) de la mostra, no van rebre en
cap cas una formació prèvia en educació emocional de manera sistemàtica. En canvi,
230 estudiants (un 13,4%) sí que van rebre una formació prèvia en educació
emocional. I un total de 13 alumnes (un 0,8%) no ens van saber facilitar aquesta
informació.
5.3. Nombre d’alumnes per curs
Gràfic 3: Nombre d’alumnes per curs
De 1r de primària van ser enquestats 140 alumnes (un 8,1% del total), de 2n de
primària 143 alumnes (un 8,3%), de 3r de primària 157 alumnes (un 9,1%), de 4t de
primària 189 alumnes (un 11%), de 5è de primària 169 alumnes (un 9,8%), de 6è de
primària 171 alumnes (un 9,9%), de 1r d’ESO 143 alumnes (8,3%), de 2n d’ESO 134
alumnes (un 7,8%), de 3r d’ESO 175 alumnes (un 10,2%), de 4t d’ESO 156 alumnes
(un 9,1%), de 2n de grau universitari 129 alumnes (un 7,5%) i finalment, de 3r de grau
universitari 15 alumnes (un 0,9%).
Tots els cursos on vaig realitzar la prova tenen aproximadament el mateix nombre
d’alumnes, essent 4t de primària el grup més gran i 3r de grau universitari el grup
menys nombrós.
5.4. Edat
Taula 1: Edat
Mínima Màxima Mitjana Desv. típ.
Edat 6 31 11,66 3,874
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
38
La mitjana d’edat de la mostra analitzada fou d’11,66 anys amb una desviació típica de
3,874. Cal tenir en compte que l’estudiant més jove té 6 anys i el més gran 31 anys, la
qual és una diferència força elevada.
5.5. Nombre de paraules escrites per sexes
Gràfic 4: Mitjana de paraules escrites per sexes
La mitjana del nombre de paraules escrites per part dels nens és de 7,89 paraules
(amb una desviació típica de 3,71), mentre que la mitjana de paraules escrites per part
de les nenes és de 9,13 paraules (amb una desviació típica de 4,40). Això indica que
existeix una diferència de 1,24 de mitjana entre les paraules escrites per part dels
nens i les nenes. Aquestes diferències són altament significatives a nivell estadístic.
5.6. Nombre de paraules escrites que són emocions
Gràfic 5: Mitjana d’emocions escrites per sexes
La mitjana del nombre de paraules escrites que són emocions dels nens és de 6,53
(amb una desviació típica de 3,128), mentre que la de les nenes és de 7,89 (amb una
desviació típica de 3,509). Això indica que existeix una diferència de 1,365 de mitjana
entre les paraules escrites que són emocions per part dels nens i nenes. Aquestes
diferències són altament significatives a nivell estadístic.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
39
Com a conclusió fins aquest moment es pot afirmar que nens i nenes difereixen en el
nombre de paraules que escriuen. Ambdós grups tenen menys paraules que són
emocions, però les nenes escriuen més paraules que fan referència a emocions que
els nens. Aquesta diferència és de més d’una paraula entre els dos grups, és a dir que
de mitjana les nenes escriuen una emoció més que els nens.
5.7. Comparació de paraules que són emocions per cursos
Correlacions
CURS NUM. EMOCIONS
CURS
Correlació de
Pearson
1 0,518**
Sig. (bilateral) 0,000
NUM. PARAULES
EMOCIONS
Correlació de
Pearson
0,518** 1
Sig. (bilateral) 0,000
** La correlació és significativa al nivell 0,001 (bilateral). Taula 2: Correlacions
Segons les dades de la correlació, veiem que existeix una relació moderada i
estadísticament significativa (p<0,001) entre el curs i el nombre de paraules que són
emocions escrites. Això vol dir que a mesura que augmenta el curs i el nivell educatiu,
augmenta també el nombre de paraules escrites que són emocions.
Gràfic 6: Mitjana de paraules emocions escrites per curs
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
40
Els alumnes de 1r de primària escriuen de mitjana 3,22 paraules que són emocions
(amb una desviació típica de 1,623), els de 2n de primària escriuen de mitjana 5,01
emocions (amb una desviació típica de 2,375), els de 3r de primària escriuen de
mitjana 5,45 emocions (amb una desviació típica de 1,896), els de 4t de primària
escriuen de mitjana 6,56 emocions (amb una desviació típica de 2,159), els de 5è de
primària escriuen de mitjana 6,92 emocions (amb una desviació típica de 2,505), els
de 6è de primària escriuen de mitjana 7,61 emocions (amb una desviació típica de
2,419), els de 1r d’ESO escriuen de mitjana 7,76 emocions (amb una desviació típica
de 2,718), els de 2n d’ESO escriuen de mitjana 9,08 emocions (amb una desviació
típica de 3,228), els de 3r d’ESO escriuen de mitjana 9,06 emocions (amb una
desviació típica de 3,510), els de 4t d’ESO escriuen de mitjana 8,52 emocions (amb
una desviació típica de 3,236), els de 2n de grau universitari escriuen de mitjana 10,17
emocions (amb una desviació típica de 4,519), i finalment, els de 3r de grau
universitari escriuen de mitjana 6,40 emocions (amb una desviació típica de 3,906).
Amb això podem veure que el curs on els estudiants escriuen de mitjana més paraules
que són emocions és a 2n de grau universitari amb 10,17 paraules. I en canvi, el curs
que de mitjana n’escriu menys és a 1r de primària amb 3,22 paraules.
D’aquesta manera podem veure que a mestura que s’incrementa el curs, augmenta
també el nombre de paraules que són emocions. Això succeeix en tots els casos
excepte a 3r d’ESO on es pot observar una molt petita baixada, passant de les 9,08
paraules a 2n d’ESO a 9,06 paraules a 3r d’ESO. On sí que es pot evidenciar una
baixada una mica més significativa és de 3r a 4t d’ESO, passant de 9,06 paraules els
alumnes de 3r a 8,52 paraules els de 4t. Per acabar, on es pot veure una baixada molt
significativa és de 2n de grau universitari a 3r de grau universitari, passant de 10,17
paraules a 2n a 6,40 paraules a 3r. Aquesta diferència tan gran pot venir donada per la
gran diferència que hi ha en el nombre d’alumnes als quals s’ha passat la prova a 2n
de grau universitari, un total de 129 alumnes, davant dels 15 alumnes de 3r de grau
universitari. Aquesta variació tan gran en la mostra de cada curs pot ser la causant
d’aquest descens de paraules tan elevat. Exceptuant aquest últim cas, pel que fa a la
resta, la diferència és un nombre molt petit, es podria afirmar que de moment aquesta
evolució és coherent amb les hipòtesis explicatives d’aquesta investigació.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
41
5.8. Nombre de paraules emocions per galàxia i sexe
Gràfic 7: Mitjana de paraules emocions per galàxia i sexe
Pel que fa a la mitjana d’emocions escrites de la galàxia de la por, en el cas dels nens
és de 0,578 paraules (amb una desviació típica de 0,5901) i és estadísticament
significativa (0,003), en el cas de les nenes la mitjana és de 0,665 paraules (amb una
desviació típica de 0,6176) i també és estadísticament significativa (0,003).
En relació a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia de la ràbia,
en el cas dels nens és de 1,196 paraules (amb una desviació típica de 1,0039) la qual
és estadísticament significativa (0,000), en el cas de les nenes la mitjana és de 1,466
paraules (amb una desviació típica de 1,0672) i també és estadísticament significativa
(0,000).
Referent a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia del fàstic, en el
cas dels nens és de 0,190 paraules (amb una desviació típica de 0,4008) la qual no és
estadísticament significativa (0,472), en el cas de les nenes la mitjana és de 0,204
paraules (amb una desviació típica de 0,4059) la qual tampoc és estadísticament
significativa (0,473).
En referència a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia de la
tristesa, en el cas dels nens és de 1,282 paraules (amb una desviació típica de
0,9215) la qual sí que és estadísticament significativa (0,000), en el cas de les nenes
la mitjana és de 1,546 paraules (amb una desviació típica de 1,0371) la qual sí que és
estadísticament significativa (0,000).
Pel que fa a la mitjana d’emocions escrites de la galàxia de l’ansietat, en el cas dels
nens és de 0,19 paraules (amb una desviació típica de 0,534) la qual no és
estadísticament significativa (0,174), en el cas de les nenes la mitjana és de 0,23
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
42
paraules (amb una desviació típica de 0,592) la qual tampoc és estadísticament
significativa (0,175).
Referent a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia de l’alegria, en
el cas dels nens és de 0,56 paraules (amb una desviació típica de 0,764) la qual no és
estadísticament significativa (0,365), en el cas de les nenes la mitjana és de 0,59
paraules (amb una desviació típica de 0,797) la qual tampoc és estadísticament
significativa (0,365).
En relació a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia de l’amor, en
el cas dels nens és de 0,38 paraules (amb una desviació típica de 0,733) la qual no és
estadísticament significativa (0,455), en el cas de les nenes la mitjana és de 0,36
paraules (amb una desviació típica de 0,697) la qual tampoc és estadísticament
significativa (0,454).
En referència a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia de la
felicitat, en el cas dels nens és de 0,25 paraules (amb una desviació típica de 0,502) la
qual no és estadísticament significativa (0,788), en el cas de les nenes la mitjana és de
0,24 paraules (amb una desviació típica de (0,481) la qual tampoc és estadísticament
significativa (0,788).
Pel que fa a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia de la
sorpresa, en el cas dels nens és de 0,07 paraules (amb una desviació típica de 0,262)
la quan no és estadísticament significativa (0,048), en el cas de les nenes la mitjana és
de 0,10 paraules (amb una desviació típica de 0,303) la qual tampoc és
estadísticament significativa (0,049).
Per últim, referent a la mitjana d’emocions escrites que formen part de la galàxia de les
emocions socials, en el cas dels nens és de 0,13 paraules (amb una desviació típica
de 0,365) la qual no és estadísticament significativa (0,036), en el cas de les nenes la
mitjana és de 0,17 paraules (amb una desviació típica de 0,383) la qual tampoc és
estadísticament significativa (0,036).
A tall de conclusió, podem dir que la galàxia que ha tingut de mitjana més paraules
escrites és la de la tristesa, seguida amb poca diferència de la galàxia de la ràbia. En
canvi, la galàxia que de mitjana ha tingut menys paraules escrites és la de la sorpresa
seguida també amb poca diferència de la de les emocions socials. Al mateix temps, es
pot observar que en la majoria dels casos són les nenes les que escriuen més
paraules, sent aquesta diferència més marcada en les galàxies de la ràbia i de la
tristesa. Només en dues galàxies podem observar que la mitjana de paraules escrites
per part de les nenes és lleugerament més baixa que la dels nens, aquest és el cas de
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
43
la galàxia de l’amor i la galàxia de la felicitat. De totes aquestes diferències, veiem que
únicament en el cas de les galàxies de la por, la ràbia i la tristesa són estadísticament
significatives. Això probablement és degut al fet que la resta de galàxies han tingut
molt poques paraules escrites.
5.9. Nombre de paraules emocions per galàxia i curs
Correlacions
CURS
EMOCIONS GALÀXIA RÀBIA Correlació de Pearson 0,308**
Sig. (bilateral) 0,000
EMOCIONS GALÀXIA FÀSTIC Correlació de Pearson 0,035
Sig. (bilateral) 0,144
EMOCIONS GALÀXIA TRISTESA Correlació de Pearson 0,466**
Sig. (bilateral) 0,000
EMOCIONS GALÀXIA ANSIETAT Correlació de Pearson 0,178**
Sig. (bilateral) 0,000
EMOCIONS GALÀXIA ALEGRIA Correlació de Pearson 0,093**
Sig. (bilateral) 0,000
EMOCIONS GALÀXIA AMOR Correlació de Pearson 0,215**
Sig. (bilateral) 0,000
EMOCIONS GALÀXIA FELICITAT Correlació de Pearson 0,135**
Sig. (bilateral) 0,000
EMOCIONS GALÀXIA SORPRESA Correlació de Pearson 0,059*
Sig. (bilateral) 0,014
EMOCIONS GALÀXIA EM. SOCIALS Correlació de Pearson 0,061*
Sig. (bilateral) 0,011
EMOCIONS GALÀXIA POR Correlació de Pearson 0,030
Sig. (bilateral) 0,214
** La correlació és significativa al nivell 0,001 (bilateral). Taula 3: Correlacions
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
44
Les correlacions mostren que en la galàxia de la ràbia, a mesura que incrementa el
curs, més nombre de paraules escrites. Aquesta associació és moderada (0,308) i
aquesta relació és estadísticament significativa (p<0,001). En el cas de la galàxia del
fàstic, veiem que la relació entre les dues variables és dèbil (0,035). A més a més,
aquesta relació no és estadísticament significativa (0,144). En referència a la galàxia
de la tristesa, observem que la relació entre les dues variables és moderada (0,466) i
estadísticament significativa. Pel que fa a la galàxia de l’ansietat, es pot veure que
l’associació entre les dues variables és dèbil (0,178) i estadísticament significativa.
Referent a la galàxia de l’alegria s’observa que la relació entre les dues variables és
dèbil (0,093) i estadísticament significativa. En el cas de la galàxia de l’amor, veiem
que la relació entre les dues variables és dèbil (0,215) i estadísticament significativa.
En referència a la galàxia de la felicitat, observem que la relació entre les dues
variables és dèbil (0,135) i estadísticament significativa. Pel que fa a la galàxia de la
sorpresa, es pot veure que aquesta associació és dèbil (0,059) i és poc significativa.
Referent a la galàxia de les emocions socials, veiem que la relació entre les dues
variables és dèbil (0,061) i és poc significativa. I finalment, pel que fa a la galàxia de la
por, s’observa que aquesta associació és dèbil (0,030) i no és significativa.
Gràfic 8: Mitjana d’emocions per galàxia i curs
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
45
En primer lloc trobem la galàxia de la ràbia on a 1r de primària els alumnes escriuen
de mitjana 0,686 paraules (amb una desviació típica de 0,5101), a 2n de primària
0,930 paraules (amb una desviació típica de 0,6781), a 3r de primària 1,025 paraules
(amb una desviació típica de 0,6196), a 4t de primària 1,169 paraules (amb una
desviació típica de 0,7807), a 5è de primària 1,130 paraules (amb una desviació típica
de 0,9854), a 6è de primària 1,351 paraules (amb una desviació típica de 0,9423), a 1r
d’ESO 1,490 paraules (amb una desviació típica de 0,9991), a 2n d’ESO 1,634
paraules (amb una desviació típica de 1,1604), a 3r d’ESO 1,851 paraules (amb una
desviació típica de 1,3264), a 4t d’ESO 1,641 paraules (amb una desviació típica de
1,1413), a 2n de grau universitari 1,760 paraules (amb una desviació típica de 1,3333)
i per últim, a 3r de grau universitari 0,800 paraules (amb una desviació típica de
0,9411).
En segon lloc trobem la galàxia del fàstic on a 1r de primària els alumnes escriuen de
mitjana 0,050 paraules (amb una desviació típica de 0,2187), a 2n de primària 0,084
paraules (amb una desviació típica de 0,2782), a 3r de primària 0,197 paraules (amb
una desviació típica de 0,3994), a 4t de primària 0,238 paraules (amb una desviació
típica de 0,4270), a 5è de primària 0,290 paraules (amb una desviació típica de 0,680),
a 6è de primària 0,298 paraules (amb una desviació típica de 0,4588), a 1r d’ESO
0,196 paraules (amb una desviació típica de 0,3982), a 2n d’ESO 0,194 paraules (amb
una desviació típica de 0,3969), a 3r d’ESO 0,337 paraules (amb una desviació típica
de 0,4861), a 4t d’ESO 0,096 paraules (amb una desviació típica de 0,3366), a 2n de
grau universitari 0,116 paraules (amb una desviació típica de 0,3218) i per últim, 3r de
grau universitari amb 0,000 paraules (amb una desviació típica de 0,0000).
En tercer lloc trobem la galàxia de la tristesa on a 1r de primària els alumnes escriuen
de mitjana 0,614 paraules (amb una desviació típica de 0,5030), a 2n de primària
0,874 paraules (amb una desviació típica de 0,5155), a 3r de primària 0,981 paraules
(amb una desviació típica de 0,5715), a 4t de primària 1,180 paraules (amb una
desviació típica de 0,5737), a 5è de primària 1,107 paraules (amb una desviació típica
de 0,6272), a 6è de primària 1,228 paraules (amb una desviació típica de 0,6602), a 1r
d’ESO 1,706 paraules (amb una desviació típica de 0,9256), a 2n d’ESO 2,030
paraules (amb una desviació típica de 1,2562), a 3r d’ESO 1,800 paraules (amb una
desviació típica de 1,0721), a 4t d’ESO 2,019 paraules (amb una desviació típica de
1,1386), a 2n de grau universitari 2,124 paraules (amb una desviació típica de 1,2055)
i per últim, a 3r de grau universitari 1,467 paraules (amb una desviació típica de
1,4573).
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
46
En quart lloc trobem la galàxia de l’ansietat on a 1r de primària els alumnes escriuen
de mitjana 0,01 paraules (amb una desviació típica de 0,119), a 2n de primària 0,02
paraules (amb una desviació típica de 0,114), a 3r de primària 0,14 paraules (amb una
desviació típica de 0,415), a 4t de primària 0,05 paraules (amb una desviació típica de
0,224), a 5è de primària 0,35 paraules (amb una desviació típica de 0,788), a 6è de
primària 0,25 paraules (amb una desviació típica de 0,510), a 1r d’ESO 0,12 paraules
(amb una desviació típica de 0,366), a 2n d’ESO 0,51 paraules (amb una desviació
típica de 0,899), a 3r d’ESO 0,31 paraules (amb una desviació típica de 0,668), a 4t
d’ESO 0,22 paraules (amb una desviació típica de 0,638), a 2n de grau universitari
0,33 paraules (amb una desviació típica de 0,591) i per últim, a 3r de grau universitari
0,33 paraules (amb una desviació típica de 0,617).
En cinquè lloc trobem la galàxia de l’alegria on a 1r de primària els alumnes escriuen
de mitjana 0,51 paraules (amb una desviació típica de 0,581), a 2n de primària 0,48
paraules (amb una desviació típica de 0,555), a 3r de primària 0,43 paraules (amb una
desviació típica de 0,591), a 4t de primària 0,54 paraules (amb una desviació típica de
0,754), a 5è de primària 0,60 paraules (amb una desviació típica de 0,773), a 6è de
primària 0,70 paraules (amb una desviació típica de 0,855), a 1r d’ESO 0,56 paraules
(amb una desviació típica de 0,819), a 2n d’ESO 0,50 paraules (amb una desviació
típica de 0,792), a 3r d’ESO 0,57 paraules (amb una desviació típica de 0,907), a 4t
d’ESO 0,47 paraules (amb una desviació típica de 0,807), a 2n de grau universitari
0,93 paraules (amb una desviació típica de 0,886) i per últim, a 3r de grau universitari
1,40 paraules (amb una desviació típica de 0,828).
En sisè lloc trobem la galàxia de l’amor on a 1r de primària els alumnes escriuen de
mitjana 0,04 paraules (amb una desviació típica de 0,203), a 2n de primària 0,13
paraules (amb una desviació típica de 0,353), a 3r de primària 0,17 paraules (amb una
desviació típica de 0,509), a 4t de primària 0,35 paraules (amb una desviació típica de
0,569), a 5è de primària 0,36 paraules (amb una desviació típica de 0,703), a 6è de
primària 0,39 paraules (amb una desviació típica de 0,587), a 1r d’ESO 0,68 paraules
(amb una desviació típica de 1,032), a 2n d’ESO 0,46 paraules (amb una desviació
típica de 0,742), a 3r d’ESO 0,41 paraules (amb una desviació típica de 0,752), a 4t
d’ESO 0,33 paraules (amb una desviació típica de 0,654), a 2n de grau universitari
0,75 paraules (amb una desviació típica de 1,076) i per últim, a 3r de grau universitari
0,87 paraules (amb una desviació típica de 0,834).
En setè lloc trobem la galàxia de la felicitat on a 1r de primària els alumnes escriuen
de mitjana 0,04 paraules (amb una desviació típica de 0,203), a 2n de primària 0,32
paraules (amb una desviació típica de 0,469), a 3r de primària 0,21 paraules (amb una
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
47
desviació típica de 0,566), a 4t de primària 0,21 paraules (amb una desviació típica de
0,410), a 5è de primària 0,14 paraules (amb una desviació típica de 0,377), a 6è de
primària 0,25 paraules (amb una desviació típica de 0,498), a 1r d’ESO 0,23 paraules
(amb una desviació típica de 0,423), a 2n d’ESO 0,31 paraules (amb una desviació
típica de 0,565), a 3r d’ESO 0,26 paraules (amb una desviació típica de 0,511), a 4t
d’ESO 0,29 paraules (amb una desviació típica de 0,535), a 2n de grau universitari
0,44 paraules (amb una desviació típica de 0,648) i per últim, a 3r de grau universitari
0,60 paraules (amb una desviació típica de 0,507).
En vuitè lloc trobem la galàxia de la sorpresa on a 1r de primària els alumnes escriuen
de mitjana 0,04 paraules (amb una desviació típica de 0,186), a 2n de primària 0,06
paraules (amb una desviació típica de 0,231), a 3r de primària 0,08 paraules (amb una
desviació típica de 0,267), a 4t de primària 0,03 paraules (amb una desviació típica de
0,161), a 5è de primària 0,11 paraules (amb una desviació típica de 0,309), a 6è de
primària 0,19 paraules (amb una desviació típica de 0,406), a 1r d’ESO 0,03 paraules
(amb una desviació típica de 0,184), a 2n d’ESO 0,07 paraules (amb una desviació
típica de 0,264), a 3r d’ESO 0,11 paraules (amb una desviació típica de 0,363), a 4t
d’ESO 0,06 paraules (amb una desviació típica de 0,246), a 2n de grau universitari
0,10 paraules (amb una desviació típica de 0,302) i per últim, a 3r de grau universitari
0,27 paraules (amb una desviació típica de 0,458).
En novè lloc trobem la galàxia de les emocions socials on a 1r de primària els alumnes
escriuen de mitjana 0,01 paraules (amb una desviació típica de 0,119), a 2n de
primària 0,17 paraules (amb una desviació típica de 0,399), a 3r de primària 0,08
paraules (amb una desviació típica de 0,267), a 4t de primària 0,19 paraules (amb una
desviació típica de 0,456), a 5è de primària 0,18 paraules (amb una desviació típica de
0,398), a 6è de primària 0,21 paraules (amb una desviació típica de 0,475), a 1r d’ESO
0,13 paraules (amb una desviació típica de 0,341), a 2n d’ESO 0,20 paraules (amb
una desviació típica de 0,403), a 3r d’ESO 0,10 paraules (amb una desviació típica de
0,305), a 4t d’ESO 0,05 paraules (amb una desviació típica de 0,221), a 2n de grau
universitari 0,31 paraules (amb una desviació típica de 0,464) i per últim, a 3r de grau
universitari 0,13 paraules (amb una desviació típica de 0,352).
En últim lloc trobem la galàxia de la por on a 1r de primària els alumnes escriuen de
mitjana 0,479 paraules (amb una desviació típica de 0,5427), a 2n de primària 0,692
paraules (amb una desviació típica de 0,4781), a 3r de primària 0,541 paraules (amb
una desviació típica de 0,5249), a 4t de primària 0,720 paraules (amb una desviació
típica de 0,5366), a 5è de primària 0,633 paraules (amb una desviació típica de
0,5415), a 6è de primària 0,754 paraules (amb una desviació típica de 0,6310), a 1r
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
48
d’ESO 0,392 paraules (amb una desviació típica de 0,5571), a 2n d’ESO 0,522
paraules (amb una desviació típica de 0,6097), a 3r d’ESO 0,691 paraules (amb una
desviació típica de 0,6667), a 4t d’ESO 0,558 paraules (amb una desviació típica de
0,6838), a 2n de grau universitari 0,791 paraules (amb una desviació típica de 0,7466)
i per últim, a 3r de grau universitari 0,533 paraules (amb una desviació típica de
0,5164).
A tall de conclusió d’aquest apartat, cal dir que totes les galàxies mostren diferències
estadísticament significatives entre les paraules quan fem aquesta exploració per
galàxies i cursos. És a dir, en general, a més nivell educatiu, més paraules escrites de
totes les galàxies. L’excepció més marcada és el grup de 3r de grau universitari, els
quals tenen en totes les galàxies unes puntuacions lleugerament més baixes. Això pot
ser degut al fet que el nombre d’alumnes als quals s’ha passat la prova, en aquest
curs ha estat molt més baix que en tots els altres, concretament 15 alumnes.
A més a més, es pot veure clarament com el vocabulari emocional predominant en tots
els alumnes és el que pertany a la galàxia de la tristesa i a la de la ràbia, les quals són
considerades emocions negatives. Això coincideix amb el que diu Bisquerra (2015)
que en general, la majoria de persones escriuen més emocions negatives que
positives. Aquest fet passa perquè hi ha més paraules per descriure les emocions
negatives que no pas per les positives. A més a més, les emocions negatives solen
ser més freqüents, intenses i duradores que les positives. Aquest fet es veu clarament
reflectit en aquest estudi, ja que fixant-nos amb les emocions positives, el vocabulari
predominant seria el que pertany dins de la galàxia de l’alegria seguida de la galàxia
de la felicitat.
També s’observa que la galàxia de la qual s’han escrit menys emocions és la de la
sorpresa, aquest fet pot ser degut al fet que d’aquesta galàxia només en formen part
tres emocions: confusió, perplexitat i sorpresa. En definitiva, aquesta és la galàxia més
petita, ja que és la que conté menys vocabulari emocional.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
49
6. CONCLUSIONS
En primer lloc, puc concloure que l’alumnat participant no està gens acostumat a
verbalitzar emocions. El que em va cridar l’atenció quan anava als centres és que com
més grans són els alumnes més estrany se’ls hi fa el fet de parlar d’emocions. En
canvi, els més petits o els alumnes que han realitzat a classe activitats d’educació
emocional, lògicament, els hi és una temàtica més familiar.
Crec que els alumnes no donen la importància que es mereix el fet de tenir una bona
consciència emocional; ja que és important i necessari conèixer millor les nostres
pròpies emocions i les dels altres, perquè d’això dependrà la qualitat de les relacions
amb altres persones i el benestar personal i social. A més a més, l’educació emocional
és un complement indispensable per al desenvolupament cognitiu dels nens i nenes.
Mitjançant aquesta investigació he pogut donar resposta a les preguntes de recerca
plantejades en un inici, he pogut conèixer el nivell de vocabulari emocional que tenen
els alumnes avui en dia, el qual considero que hauria de ser més elevat i per tant, hem
de potenciar un treball emocional des de les escoles començant per educació infantil i
primària, seguint als instituts i continuant a les universitats. A més a més, he pogut
veure que en general a mesura que l’edat incrementa també augmenta el vocabulari
emocional. Això és degut al fet que a mesura que ens anem fent grans tot el
vocabulari va augmentant i com a conseqüència també creix el vocabulari emocional.
Tot i que es pot observar en el gràfic 8: Mitjana d’emocions per galàxia i curs que en
algunes galàxies aquest increment és molt petit o fins i tot nul.
També es mostren diferències entre el vocabulari emocional que expressen els nens i
el de les nenes, sent elles les que de mitjana escriuen més emocions que ells, en
concret escriuen 1,365 paraules més.
En definitiva, la consciència emocional és el requisit base per al desenvolupament de
la resta de competències emocionals i per això és important que ja des d’edats
primerenques l’infant adquireixi de manera progressiva un vocabulari emocional,
aprenent a designar amb paraules el que cadascú sent i el que senten els altres, ja
que tenir una manca de vocabulari emocional adequat impedeix posar nom a les
emocions, prendre consciència d’aquestes i com a conseqüència, impedeix controlar-
les. Si no posem nom al que sentim, no existeix per a nosaltres i no ho podem
gestionar, hem de tenir en compte que la gestió emocional és la clau de la felicitat.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
50
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Bisquerra, R. (2008). Educación emocional y bienestar (6a ed.). Madrid: Wolters
Kluwer.
Bisquerra, R. i Pérez, N. (2008). Las competencias emocionales. Educación XXI.
Barcelona: Praxis.
Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogia de las emociones. Madrid: Editorial Síntesis.
Bisquerra, R. (2015). Universo de emociones (1a ed.). Valencia: PalauGea.
Carpena, A. (2003). Educación socioemocional en la etapa de primaria. Barcelona:
Octaedro.
Csikszentmihalyi, M. (1997). Fluir (flow). Una psicologia de la felicidad. Barcelona:
Kairós.
Csikszentmihalyi, M. (1998). Creatividad. El fluir y la psicologia del descubrimiento y la
invención. Barcelona: Paidós.
Goleman, D. (1997). Inteligencia Emocional (15a ed.). Barcelona: Kairós.
Goleman, D. (1999). La práctica de la inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
Lazarus, R. S. (1991). Cognition and motivation in emotion. American Psychologist, 46,
352-367.
Rosselló, J. (1996). Psicologia del sentimiento: motivación y emoción. Palma de
Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
Rovira, F. (1998). Com saber si un és emocionalment intel·ligent. Aloma, 2, 57-68.
Salovey, P. i Mayer, J. D. (1990). Emotional Intelligence. Imagination, Cognition, and
Personality, 9, 185-211.
Scherer, K.R. (1999). Appraisal theory. A T. Dalgleish i M. Power (Eds.), Handbook of
Cognition and Emotion (pp. 337-363). Chichester: John Wiley & Sons.
Saarni, C. (1999). The development of emotional competence. Nova York: Guilford
Press.
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
51
8. ANNEXOS
8.1. Galàxia de la por
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
52
8.2. Galàxia de la ira
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
53
8.3. Galàxia de la tristesa
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
54
8.4. Galàxia irregular del fàstic
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
55
8.5. Galàxia irregular de l’ansietat
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
56
8.6. Galàxia de l’alegria
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
57
8.7. Galàxia de l’amor
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
58
8.8. Galàxia de la felicitat
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
59
8.9. Galàxia de la sorpresa
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
60
8.10. Galàxia de les emocions socials
Vocabulari emocional, un estudi sobre la seva evolució Sara Colell Moliné
61
8.11. Galàxia de les emocions estètiques