Tipus Pasta tova, fresc, triple cremositat.
Matèriagrassa
+ 70 %.
Maduració Fresc.
Aspror Suau.
Origen França (Alta Normandia).
. Un formatge sense madurar, cremós al que se li han afegit uns quants condiments tals com el pebre, les herbes de Provença i l'all. Se li afegerix nata per a entrar en la categoria de triple cremositat.
Boursin
Tipus Pasta tova, escorça lleugerament
arrugada.
Matèriagrassa
45 - 60 %.
Maduració De 4 a 10 setmanes.
Aspror Suau, de sabor ple i afruitat.
Origen França.
. Un formatge francès suau, madurat, amb unes aromes penetrants i toc de gust picant. Cal buscar formatges més aviat prims amb l'interior cremós i blanquinós. L'escorça és comestible.
Es bo per a aperitius, i com a postres.
Brie
Tipus Pasta tova, escorça lleugerament
rovellada («enmohecida»)
Matèriagrassa
45 - 50 %.
Maduració De 1 a 2 mesos.
Aspror Suau.
Origen França (Baixa Normandia).
. Formatge elaborat inicialment a Normadia que avui es fa tan a França com a Alemanya. És un formatge cremós de pasta tova i amb un recobriment blanc que és comestible.
D’aroma pur, i un pronunciat toc de bolets, amb notes d’herba fresca.
Camembert
Tipus Semi-dur, premsat, d’escorça
raspallada.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració De 3 a 6 mesos.
Aspror Suau.
Origen França (Auvernia).
. Un formatge semi dur, bo per a cuinar, semblant al Cheddar.
Formatge gran i cilíndric (fins a 45 kg.).
Lleuger aroma a llet, agradable sabor a nous i una atractiva acidesa perdurable.
Cantal
Tipus Pasta dura, premsat.
Matèriagrassa
45 - 48 %.
Maduració De 3 mesos a 2 anys.
Aspror De suau a fort.
Origen Gran Bretanya (Sommerset).
. Formatge en forma de tambor que pot arribar a 27 ’5 kg., de textura llisa i dura.
Sabor inicial suau, amb un lleuger toc salat.
Amb la maduració es torna fort de sabor i realment picant.
Cheddar
Tipus Pasta dura, premsat, envenat o
embolicat amb greix i encerat.
Matèriagrassa
45 - 48 %.
Maduració De 4 a 8 setmanes.
Aspror Suau, sabor lleugerament penetrant.
Origen Gran Bretanya (Cheshire).
. Potser el formatge més antic d’Anglaterra. Pot arribar a 18 kg. La pasta pot ser de color blanc o vermell.
Utilitzat per qualsevol moment del dia o qualsevol elaboració.
Cheshire
Tipus Pasta semi-dura, premsat i escorça
encerada.
Matèriagrassa
40 %.
Maduració Entre 6 i 8 mesos.
Aspror Suau.
Origen Holanda.
. Formatge holandès, madurat i dur, amb agradable gust de nous i que es presenta en forma de pilotes recobertes de cera roja (els que es fabriquen per a l’exportació). D’aroma lleugerament especiat amb un regust salat que perdura en el paladar.
S’elabora amb llet pasteuritzada parcialment desnatada.
Edam
Tipus Pasta semi-dura, cuit i premsat i
escorça natural llisa i encerada.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració Entre 4 i 12 mesos.
Aspror Suau.
Origen Suissa (Berna, riu Emme).
. Formatge suís, un dels més grans del món (per una roda es poden utilitzar 1.200 lt. De llet).
Pasta flexible, de color groc i amb grans forats.
De sabor fort i afruitat.
Emmental
Tipus Pasta dura, però fresc.
Matèriagrassa
40 - 50 %.
Maduració Entre 1 i 3 setmanes.
Aspror Suau, però salat.
Origen Grècia.
. Formatge grec, madurat, semi-tou, salat i amb gust lleugerament àcid. Es consumeix amb pa, amb olives, amb tomàquet i amanides.
Feta
Tipus Semi-dur, cuit i premsat, escorça
raspallada.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració 4 mesos.
Aspror Suau.
Origen Itàlia (Vall d’Aosta).
. Formatge italià, madurat amb gust de nous i amb un interior de color groc clar i amb petits foradets.
Excel·lent per preparacions de cuina que requereixen formatge fos.
Fontina
Tipus Pasta semi-dura, blau amb escorça
rentada.
Matèriagrassa
48 %.
Maduració Entre 3 i 6 mesos.
Aspror Fort.
Origen Itàlia (Llombardia).
. La pasta és de color blanc o groc clar, amb abundants vetes de color blau verdós. De textura bastant cremosa, més humida que la del Stilton y més tova que la del Roquefort.
L’aroma és potser més forta que el seu sabor.
A Milà, s’utilitza per a farcir peres, i per a preparar salses per a pasta i entrants.
Gorgonzola
Tipus Pasta semi-dura, cuit, premsat,
amb escorça natural.
Matèriagrassa
48 %.
Maduració Entre 1 mes i 2 anys.
Aspror Mig-suau.
Origen Holanda.
. L’altre gran formatge holandès, juntament amb l’Edam, de pasta dura i madurat i de gust agradable, que es presenta en forma de pilotes aplanades amb l'interior de color groc i l'exterior recobert d'una capa de cera groga.
Gouda
Tipus Pasta semi-dura, cuit, premsat,
amb escorça natural raspallada.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració Entre 6 i 10 mesos.
Aspror Mitjana.
Origen Suïssa (Friburg).
. La pasta és ferma, però més tova que la del Emmental, i de tacte més suau en boca. La seva superfície de color groc clar presenta alguns forats dispersos. El formatge fa olor a granja, amb un toc de mel i nous. De sabor semblant al Emmental, posseeix també fortes notes a turba i un regust xispejant.
Gruyère
Tipus Nata madurada.
Matèriagrassa
75 %.
Maduració Només uns dies
Aspror Suau.
Origen Itàlia.
. Tècnicament, el Mascarpone no és un formatge, sinó el resultat d’afegir un cultiu de bacteris a la nata extreta de la llet que es fa servir en la fabricació del Parmesà. De totes maneres, acostuma a ser descrit com a formatge de quallada, tot i elaborar-se més o menys com el iogurt.
Famós per ser la base de l’elaboració del Tiramisú.
Mascarpone
Tipus Pasta tova, fresca.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració Entre 1 i 3 dies.
Aspror Molt suau.
Origen Itàlia (Campània).
Formatge italià, no madurat, fet amb llet de búfala i molt utilitzat en les pizzes, i també per a realitzar diversos tipus d’amanides i entrants.
Mozzarella
Tipus Pasta dura, escorça natural de olor
groc.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració De 20 dies a 4 mesos.
Aspror Delicat, amb un toc picant.
Origen Itàlia. (Diverses regions).
Denominació de diversos formatges italians d’ovella, de menys a més aspror segons la seva maduració, i amb diversitat d’usos culinaris.
Pecorino
Tipus Dur, de pasta «filata», escorça
natural.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració Entre 2 mesos i 2 anys.
Aspror De mitjana a forta.
Origen Itàlia (Sur).
Formatge italià, semblant a la mozzarela, però de vaca, i deixat madurar en salmorra. Adquireix diversitat de formes i s’utilitza en llesques per a elaboracions tant fredes com calentes.
Provolone
Tipus Pasta semi-dura, escorça natural.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració Mínima de 8 setmanes.
Aspror Mitjana.
Origen França (Rhône-Alps).
Formatge francès, que també es produeix a Suïssa (Valais), i que és la base del plat del mateix nom que consisteix en fondre’l poc a poc, i «rascar-lo» en el plat del client.
Raclette
Tipus Fresc.
Matèriagrassa
Molt baixa.
Maduració Fresc.
Aspror Suau.
Origen Itàlia.
. Formatge italià tou i de gust dolç. Es pot servir com a plat, acompanyament d’amanides, prosciutto, meló, i també com a acompanyament de plats de pasta italiana.
Ricotta
Tipus Pasta semi-dura. Blau.
Matèriagrassa
45 %.
Maduració Entre 3 i 6 mesos.
Aspror Fort.
Origen França (Midi-Pyrenées).
Formatge Francès, semi-tou i madurat amb floridures blaves i amb toc àcid. Està fet amb llet crua d'ovella i curat a les caves de la regió francesa de Roquefort.
Roquefort
Tipus Pasta semi-dura. Blau. Escorça
natural raspallada.
Matèriagrassa
Entre 48 i 55 %.
Maduració Entre 3 i 18 mesos.
Aspror Fort.
Origen Gran Bretanya (Nottinghamshire).
Formatge blau semi-tou, madurat, picant però no aspre de sabor.
És bo per a fer aperitius, amanides i com a postres.
Stilton