+ All Categories
Home > Documents > Tornar als clàssics Perquè són moderns! - eic.cat · El temps de la lectura “S’ha produït...

Tornar als clàssics Perquè són moderns! - eic.cat · El temps de la lectura “S’ha produït...

Date post: 11-Sep-2019
Category:
Upload: others
View: 2 times
Download: 0 times
Share this document with a friend
33
Tornar als clàssics... Perquè són moderns! Dra. Laura Borràs Castanyer Institució de les Lletres Catalanes Universitat de Barcelona HERMENEIA (www.hermeneia.net)
Transcript

Tornar als clàssics...

Perquè són

moderns!

Dra. Laura Borràs CastanyerInstitució de les Lletres Catalanes

Universitat de Barcelona

HERMENEIA (www.hermeneia.net)

La necessària inutilitat de la

literatura

No podem medir-la en termes de rendiment econòmic, d’ànim de lucre, sinó per la seva capacitat de desenvolupar el pensament crític, l’anàlisi i comprensió dels fets a partir de la reflexió i l’argumentació.

George Steiner, Errata, sobre la valuosa i necessària inutilitat de les humanitats: “Enmig de la inhumanitat i la indiferència de la història, un grapat d'homes i dones han estat posseïts creativament per la irresistible esplendor de l'inútil”.

La lectura, una forma de la

felicitat…Beatus ille

“Feliç qui, sense angoixa, sent la veu d’un rellotgeen la pau d’una cambraque dóna sobre el mari a l’hivern pot llegir, prop d’una antiga llar,una bíblia molt vellaon un nou corc s’allotja”.

Joan SALES, Viatge d’un moribund.

Lectura i ignorància

“L’ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora”, Joan F. Mira.

“Habitualment els que condemnen llibres no tan sols no en llegeixen sinó que solen no haver llegit els llibres que condemnen”, Jaume Cabré.

De veritat hem llegit els clàssics?

Què és un clàssic?

Un text complex, excepcional.

Una obra d’una qualitat estètica indiscutible i indiscutida per damunt d’estàndards estètics.

La qualitat literària d’un clàssic és la responsable de la seva pervivència.

Clàssic: un text vigent, més que no pas permanent.

El temps de la lectura

“S’ha produït durant el darrer quart de segle l’erosió a gran escala de la lectura dels clàssics universals. Requerien massa temps i esforç. S’ha estès per tota la societat l’hàbit de la lectura d’obres d’èxit sobtat i efímer. Llegim a batzegades i amb poca profunditat i insistència. (...) La lectura ha deixat de ser una qüestió vital i una eina de relació i de coneixement i s’ha convertit en una qüestió d’inestabilitat i fragmentarietat, que es projecta únicament endavant i a gran velocitat” (Abrams 2004).

“Sólo los más afortunados pueden tener esperanzas de escapar a la invasión del pandemónium tecnológico” (Steiner 2011: 35).

La relectura

“Benaurats els que llegeixen i rellegeixen, els que només

obeeixen a la lliure inclinació de les seves lectures”,

Sainte-Beuve.

“Un bon lector, un gran lector, un lector actiu i creatiu, és

un relector“, Nabokov.

“El mejor antologista es el tiempo”, Borges.

“Leer es siempre activar el decir, hacer que un texto nos

diga de nuevo”, Gabilondo.

Els clàssics: lectura i

relectura!

Quan els clàssics ens ensenyen qui som...

Quan els clàssics ens ensenyen qui podem ser...

Per què llegir els clàssics?

Llegir per viure, per sobreviure, per plaer, per aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se.

Llegir, llegir, llegir, sempre!

Llegir els clàssics avui, demà i sempre!

No em canso de repetir-ho!

Llegir per ser crítics,

llegir per ser lliures.

“Temem el qui menysprea el llibre, qualsevol llibre, pel fet de ser llibre. (...) La bèstia que crema els llibres, ha existit sempre, però ara també du americana i corbata. A la bèstia li agrada la societat que només es preocupa d’anar al gimnàs i treballar per comprar-se un Ferrari. És una societat que no amoïna. En canvi, la societat que llegeix, pensa; i si pensa, opina. I això sempre incomoda”, Jaume Cabré

La vida... super / multi /

hiper / inter.. connectada

"Where is the Life we have

lost in living?

Where is the wisdom we

have lost in knowledge?

Where is the knowledge we

have lost in information?"

T.S. Eliot, in Choruses from

The Rock (1934).

Diferències?

Alone, together?

A la corda fluixa. Funambulisme digital.

Adam Kirsch

The best thing that the humanities

could do at this moment, then, is not

to embrace the momentum of the

digital, the tech tsunami, but to

resist it and to critique it. This is not

Luddism; it is intellectual

responsibility.

Adam Kirsch

Are images able to do the work of a

complex discourse? If not, and

reasoning is irreducibly linguistic, then

it would be a grave mistake to move

writing away from the center of a

humanities education.

El poder de les paraules

I’m blind.

Please, help.

It’s a beautiful day and I can’t see it.

A la UB durant uns anys ens feien LLEGIR

TEXTUALMENT i EN VEU ALTA la

recomanació següent:

“CAL FER SERVIR TAN POC COM SIGUI

POSSIBLE ELS MITJANS AUDIOVISUALS.

QUE ALMENYS EN AQUESTA

ASSIGNATURA LA PARAULA SIGUI

SOBIRANA” .

El text de base:

Schiller.

Les addicions

de Beethoven:

el diàleg entre

els textos.

És una de les obres més

transcendentals i més populars de

la història de la música.

El seu últim moviment, que

incorpora l'Ode an die Freude

(Oda a l'Alegria) de Friedrich

von Schiller, va ser molt

innovador per l'època i va

marcar un abans I un després

en el món simfònic.

S'ha convertit en un símbol de

la llibertat i de la germanor

entre els pobles i, des de 1986,

és l'himne de la Unió Europea.

Beethoven (1824): Composar música,

dirigir una orquestra sense sentir-hi…

Simfonia núm. 9 en re menor op. 125

El temps de la lectura.

La competició de dispositius.

Altres incomprensions.

Morts prèvies de la poesia.

Alison Clifford,

The sweet old

etcetera

30

Recreació a partir

de My sweet old

etc.

ee. cummings

Micro-learning:

bits de lectura

Càpsules d’introducció

a la lectura, d’entre 3 y 5

minuts de durada.

Història d’una combinació

Fórmules integradores

Integració.

Valor afegit.

Qualitat.

Rigor.

Imaginació

Johan Sebastian Bach

The crab canon


Recommended