Date post: | 24-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | jaume-calafat-aloy |
View: | 227 times |
Download: | 4 times |
Transició i democràcia a Espanya Página 2
Index
La transició espanyola: Definició.…………………………..………………………………. Pag. 3
Carrero i Arias.…………………………………………………………………………….... Pag. 4
El franquisme contra els europeus.………………………………………………………… Pag. 5
Els comunistes........................................................................................................................... Pag. 6
Els socialistes............................................................................................................................. Pag. 6
Els centristes............................................................................................................................. Pag. 7
El nacionalisme català.............................................................................................................. Pag. 7
El nacionalisme basc................................................................................................................ Pag. 8
L'escalada del terrorisme: ETA, GRAPO i la ultraderecha................................................ Pag. 9
L'any clau: 1977..................................................................................................................... Pag. 10
La Constitució del 1978......................................................................................................... Pag. 11
La segona legislatura d'UCD i la fi del govern de Suárez (1979-1981)............................. Pag. 12
El cop d'estat del 23-F............................................................................................................ Pag. 13
L'últim govern d'UCD: Calvo Sotelo (1981-1982).............................................................. Pag. 13
Els governs socialistes de Felipe González (1982-1996)...................................................... Pag. 14
El govern del PP (1996-2004)................................................................................................ Pag. 16
El govern del PSOE (2004-2011)........................................................................................... Pag. 17
Realment hi ha democràcia al nostre país?......................................................................... Pag. 18
La cara B de la democràcia espanyola................................................................................. Pag. 19
Les deficiències de la democràcia espanyola....................................................................... Pag. 20
“La democracia española muestra rasgos de cansancio, de agotamiento”....................... Pag. 21
Conclusions de la crítica de la democràcia espanyola........................................................ Pag. 22
Opinió personal...................................................................................................................... Pag. 23
Bibliografia............................................................................................................................. Pag. 24
La Transició Espanyola
és el període històric
durant el qual es porta a
terme el procés pel qual
Espanya deixa enrere el
règim dictatorial del
general Francisco Fran-
co, passant a regir-se
per una constitució que
consagrava un Estat so-
cial i democràtic de
Dret.
Hi ha una àmplia diver-
sitat d'opinions respecte
a les dates que mar-
carien el començament i
la finalització del perío-
de i, consegüent, la deli-
mitació del mateix.
Centrant-nos en què sol
considerar-se pels histo-
riadors com el més pre-
cís, s'iniciaria amb la
mort del general Franco,
el 20 de novembre de
1975. El denominat
Consell de Regència va
assumir, de forma tran-
sitòria, les funcions de
Cap de l'Estat fins al 22
de novembre, data en la
qual és proclamat rei
davant les Corts i el
Consell del Regne Joan
Carles I de Borbó.
El Rei va confirmar en
el seu lloc al president
del Govern del règim
franquista, Carlos Arias
Navarro. Tanmateix,
aviat es manifestaria la
dificultat de dur a terme
reformes polítiques sota
el seu Govern, el que
produiria un distancia-
ment cada vegada major
entre Arias Navarro i
Juan Carlos I. Finalment
el president del Govern
va presentar la seva di-
missió al rei el dia 1 de
juliol de 1976. Arias
Navarro seria succeït en
el càrrec per Adolfo
Suárez, qui s'encarrega-
ria d'entaular les con-
verses amb els princi-
pals líders dels diferents
partits polítics i forces
socials, més o menys
legals o tolerades, de
cara a instaurar un
règim democràtic a Es-
panya.
Aquestes eleccions es
van celebrar finalment
el dia 15 de juny de
1977. Eren les primeres
eleccions democràtiques
des de la Guerra Civil.
La transició espanyola: Definició
Amb una alta
participació
(78,83%), el partit
més votat va ser la
Unió de Centre
Democràtic d'Adolfo
Suárez .
Página 3 Transició i democràcia a Espanya
En 1973 el franquisme dóna
els seus últims cops de cua.
El Caudillo deixa en mans
de l'almirall Luis Carrero
Blanco la Presidència del
Govern per quedar-se només
amb la Prefectura de l'Estat.
El poder real resideix des
dels anys 60 a les mans de
l'Opus Dei, que va ocupant
els llocs de comandament
del país.
A la mort de Carrero
Blanco en l'atemptat perpe-
trat per ETA el 1973.12.20,
li passa, per decisió de la
família Franco, Carlos Arias
Navarro, ja ministre de la
Governació i antic director
de la seguretat nacional: un
vell repressor.
Carlos Arias no li agrada a
ningú: té l'home propòsits
"aperturistes" que consistei-
xen en reformar les Lleis
Fonamentals (la Constitució
del Franquisme), les folgan-
ces haurien de donar marge
suficient per a l'evolució, se-
gons exposa en el seu discurs
a les Corts del 12 de febrer de
1974. Aquestes admirables
inquietuds de Carlos Arias i
dels "reformistes" del règim
no poden agradar als integris-
tes del Franquisme, no ja al
bo de Franco que està a les
últimes, sinó als jerarques
que no volen conservar tam-
poc el status quo, sinó fins i
tot tornar a les essències dels
anys quaranta. Però tampoc
agrada el Govern d'Arias Na-
varro a l'oposició democràti-
ca, evidentment ja que no no-
més no és democràtic, sinó
que a més, en el seu discurs
del 24 de juny de 1975 el Pre-
sident del Consell de Minis-
tres defineix una trinitat de
principis immutables:
Carrero i Arias
En 1972 el general Franco té 80
anys i deixa la Presidència del
Govern a l'Almirall Carrero
Blanco que és assassinat per
ETA a finals de 1973. Li
succeeix Carlos Arias Navarro
els propòsits aperturistes,
exposats en el seu discurs
d'investidura, es queden en foc
d'encenalls.
Página 4 Volumen 1, nº 1
1) Exclusió radical del comunisme "en les seves tendències,
grups o manifestacions", que inclou a qualsevol grup amb
connotacions obreres reivindicatives. Queden doncs excloses
de la possibilitat de legalització un gran nombre d'organitza-
cions ja sigui polítiques o sindicals.
2) L'afirmació de la unitat nacional, que deixa fora de discu-
ssió qualsevol reivindicació nacionalista i qualsevol projecte
autonòmic.
3) El reconeixement de la forma monàrquica de l'Estat.
Franco i Carrero Blanco a bord del iot Azor.
Després de les protes-
tes internacionals per
les execucions capitals
de setembre de 1975,
Carlos Arias omple la
plaça d'Orient per vic-
torejar el Caudillo. Els
discursos dels caps
d'Gobiernmo i d'Estat
són inoblidables.
Les protestes internacio-
nals disgusten molt a
Espanya i Carlos Arias
troba la solució a aques-
ta ingerència vexatòria:
es dirigeix per televisió
als espanyols, dient que
"no sabem què ens pro-
dueix més estupor: si la
violència vesànica dels
agitadors ..., o la culpa-
ble irresponsabilitat dels
responsables dels go-
verns i dels mitjans in-
formatius que l'secun-
den. (...) En aquesta nit,
estic amb tots vosaltres,
espanyols, per demanar
renoveu la vostra ajuda
al Govern amb l'exem-
ple de la vostra unitat
davant la innoble agres-
sió exterior ... ". La ca-
reta aperturista que s'ha-
via posat el 12 de febrer
de 1974 ja està guarda-
da en el bagul dels
oblits de Carlos Arias,
que és ara l'autèntic sen-
tinella de l'ortodòxia
franquista.
Diuen que Franco va
plorar veient al seu Pri-
mer Ministre convocar
per televisió els seus
ciutadans a retre-li ho-
menatge en ocasió del
39 aniversari de la seva
"exaltació a la Prefectu-
ra d'Estat", a la Plaça
d'Orient de Madrid.
I van, segons TVE, un
milió de persones l'1
d'octubre de 1975 a re-
tre homenatge a un
Franco que surt al balcó
del palau amb uniforme
militar, ulleres de sol,
morbo de Pàrkinson i
una veu feble que se
sent dir per megafonia:
"Espanyols: Gràcies per
la vostra viril adhesió i
per aquesta serena i dig-
na manifestació pública
que m'oferiu en des-
greuge a les accions de
què han estat objecte
nostres representa-
cions ... a Europa ... Tot
obeeix a una conspira-
ció maçònica i esquerrà
a la classe política, en
contuberni amb la sub-
versió comunista en el
social, que si a nosaltres
ens honra, a ells els en-
vileix. Aquestes mani-
festacions demostren,
d'altra banda, que el po-
ble espanyol no és un
poble mort, al que se li
pugui enganyar .. . Evi-
dentment, el ser espan-
yol torna avui a ser una
cosa seriosa al món.
¡Arriba España! "
El franquisme contra els europeus
Página 5 Transició i democràcia a Espanya
Una excessiva actitud
de coresponsabilitat i
un tarannà antiquat
potser siguin les raons
que el PCE no es faci
amb el vot massiu de
l'esquerra.
El Partit Comunista
d'Espanya (PCE) ha
estat identificat durant
tot el règim franquista
amb l'oposició, perquè
així ho ha volgut el pro-
pi sistema i així ho ha
paït la majoria de la po-
blació.
A diferència del PSOE,
el PCE no ha renovat la
seva direcció política,
encapçalada per Pasio-
naria en la presidència i
Santiago Carrillo a la
secretaria general.
Aquests personatges
han estat, durant el
règim, mítics per als
militants clandestins,
que pateixen una lleuge-
ra decepció quan els
veuen arribar de l'exili i
descobreixen que estan
fets de carn i ossos.
Però, sobretot, durant la
campanya electoral, a
Carrillo li falta el ganxo
necessari per connectar
amb els joves i amb el
nou electorat potencial.
La falta de ganxo es
manifesta en un llen-
guatge relativament mo-
derat, com ja hem vist,
que si bé ajuda sens du-
bte al desenvolupament
pacífic de la demo-
cràcia, deixa al PCE
amb només 20 escons
en les noves Corts.
d'organització, d'accep-
tació internacional, que
fa que la majoria de la
població acabi identifi-
cant-lo amb l'oposició al
règim. Del 5 al 7 de
desembre de 1976,
abans de la legalització,
el PSOE organitza el
seu primer congrés des-
prés de la mort del dic-
tador, el primer a Espa-
nya després de 32 anys,
el XXVII Congrés del
partit, reunint a Madrid
a personatges de la talla
de Willy Brandt, presi-
dent de la Internacional
socialista, Olof Palme,
primer ministre de Suè-
La joventut, la moder-
nitat, el suport inter-
nacional, la preparació
a través d'enquestes de
mercat de la campan-
ya electoral i l'esforç
per reunir forces afins,
aconsegueixen fer del
PSOE el segon partit
més votat del país.
El Partit Socialista
Obrer Espanyol
(PSOE) és el que va a
recollir el massiu vot
d'esquerres. Després de
la mort de Franco acon-
segueix donar una imat-
ge de joventut, de dina-
misme, de capacitat
cia, Bruno Kreisky, Pri-
mer Ministre d'Àustria,
Anker Joergeson, Pri-
mer Ministre de Dina-
marca, el aplaudidísimo
líder socialista xilè Car-
los Altamirano, l'italià
Pietro Nenni. Tots ells
han arribat per legitimar
com a secretari general
dels socialistes espa-
nyols a Felipe Gonzá-
lez, que encapçala el
partit al costat d'Alfonso
Guerra des de l'anterior
Congrés de Suresnes, en
què la vella guàrdia de
Ramón Llopis els ha
cedit el pas, no sense
algun trauma.
Els comunistes
Els socialistes
Página 6 Transició i democràcia a Espanya
Carrillo i Pasionaria.
Felipe González i Alfonso Guerra.
La UCD reuneix la so-
pa de lletres de les for-
macions moderades
per treure-li profit al
carisma d'Adolfo Suá-
rez.
La Unió de Centre De-
mocràtic (UCD) és un
invent d'Adolfo Suárez
per treure-li profit a la
seva imatge en les elec-
cions. Com algú ha es-
crit, "Suárez coaliga
partits i partidetes, ma-
joritàriament compostos
per amics i amiguets,
plenament conscient
que tots els militants
d'aquella gran coalició
caben en un taxi, això
sí, en un taxi antic".
Més concretament, la
UCD és un intent de
portar a les urnes els
propòsits del grup Tàcit,
que neix durant els da-
rrers dies del dictador i
està format per mode-
rats del règim. Al nove-
mbre de 1976 neix el
Partit Popular que aglu-
tina personalitats molt
diverses entre les que
destaquen José María
de Areilza i Pío Caba-
nillas, tots dos exalts
funcionaris franquistes
i en aquest moment mi-
nistres del gabinet
d'Adolfo Suárez.
Els centristes
nalment d'esquerres a
través del qual Francesc
Macià i Lluís Com-
panys van donar vida
durant la Segona Repú-
blica Espanyola a la Ge-
neralitat de Catalunya,
el govern autònom que
es recolzava en un Esta-
tut d'Autonomia aprovat
per les Corts de Madrid
el 1932.
L'altra branca és la re-
presentada a principi de
segle per la Lliga Re-
gionalista de Francesc
Cambó i que defensa
els interessos de la in-
dustriosa i rica burgesia
catalana. Aquesta sego-
na via no té tant èxit
durant la Segona Repú-
blica, mentre que rella-
nça durant els anys 70 a
través del Pacte Demo-
cràtic per Catalunya
(PDC), del qual el nucli
principal és la Conver-
gència Democràtica de
Catalunya (CDC) de
Jordi Pujol, 01:00 home
sempre més carismàtic
des de 1976 fins a l'ac-
tualitat.
El nacionalisme català
Jordi Pujol és el conti-
nuador de la tradició
del nacionalisme ca-
talà burgès.
A Catalunya són dues
les branques a les que el
nacionalisme ha donat
origen durant el segle
XX:
Una radical, que advo-
ca per la independència
de Catalunya de la resta
d'Espanya i representa-
da per Esquerra Repu-
blicana de Catalunya
(ERC), el partit tradicio-
Página 7 Volumen 1, nº 1
Adolfo Suarez.
Jordi Pujol.
La substancial desapari-
ció del PNB durant el
franquisme provoca el
naixement d'ETA, un
grup de nois entremaliats
que donaran guerra a
Espanya durant molts
anys. Heus aquí un intent
d'història d'ETA.
Al País Basc, al qual du-
rant el franquisme es diu
Vascongadas, la Segona
República ha donat vida a
un Govern autònom molt
poc abans de l'inici de la
Guerra Civil. El partit na-
cionalista més representa-
tiu era llavors el Partit Na-
cionalista Basc (PNB), d'o-
rigen burgesa, que ha man-
tingut un govern en l'exili i
ha tractat, després del final
de la Segona Guerra
Mundial, de fer escoltar
les seves raons als USA i
davant les Nacions Uni-
des, sense que aquestes
hagin fet res per tornar a
Espanya el seu Govern
legítim. L'activitat políti-
ca davant els fòrums in-
ternacionals contrasta
amb l'estancament de la
lluita dels caps visibles
del PNB al País Basc, i
potser sigui aquesta la
raó per la qual un grup
de joves pertanyents al
partit s'esqueixa el 1958
i crea l'Euskadi eta
Askatasuna (ETA), un
grup polític els principis
són "l'independentisme
innegociable, les posici-
ons radicals en l'estratè-
gia política, els contin-
guts d'un socialisme hu-
manista o el recurs a les
armes si cal per expulsar
l'invasor, units al desig
de fer tabula rasa de tota
la inoperància i el col ·
laboracionisme anteriors
". "ETA agradava pro-
clamar antiespanyola i
no antifranquista no-
més ... ETA creia que la
desaparició del franquis-
me amb la implantació
d'algun tipus de demo-
cràcia, no portaria sense
més la llibertat d'Euskal
Herria".
Les accions violentes d'E-
TA comencen amb aldarulls
al carrer que acaben amb
nombroses detencions i es
fan cada vegada més visi-
bles a partir del seu V ª As-
semblea (1967), immediata-
ment seguida per l'assassi-
nat de l'exponent policial
Melitón Manzanas, conegut
com el torturador d'Irun. Si
durant els últims anys del
franquisme els assassinats
d'ETA són vistos per la res-
ta de partits polítics amb
presència al País Basc ia la
resta d'Espanya si no amb
benevolència almenys sense
decidit rebuig, a partir de la
mort del dictador comencen
a ser unànimement condem-
nats com obstacles a la tran-
sició democràtica.
Onaindía
Les perspectives obertes
per la mort del dictador por-
ten a la separació d'ETA a
ETA polític militar (els poli
-milis, ETA-pm) i ETA mi-
litar (ETA-m), sent la pri-
mera propensa a acompa-
nyar la lluita armada amb
una acció política construc-
tiva, mentre que la segona
prefereix inventar-se una
guerra contra la resta d'Es-
panya, guerra a la qual se-
guirà criminalment jugant
durant molts anys.
El nacionalisme basc
"ETA agradava
proclamar
antiespanyola i no
antifranquista
només …”
Página 8 Transició i democràcia a Espanya
L'escalada del terroris-
me: ETA, GRAPO i la
ultraderecha.Los tres
principals grups de te-
rrorisme en aquest mo-
ment eren:
El grup maoista del
GRAPO: atemptaven
contra les forces arma-
des i de seguretat per-
què, segons les seves
pròpies paraules, aques-
tes forces representen
els instruments repres-
sius d'un estat capitalis-
ta i opressor que engan-
ya al poble treballador,
bé amb la dictadura de
Franco o amb la falsa
democràcia occidental,
liberal i burgesa.
La banda ETA era una
barreja política de na-
cionalisme basc i mar-
xisme leninisme revolu-
cionari. El seu objectiu
és atemptar contra in-
teressos i persones de
l'Estat, amb l'objectiu
final d'aconseguir la in-
dependència.
Els grups de terrorisme
tardofranquista que
adoptaven diferents
noms, encara que com-
partien un mateix dis-
curs i fi; atacaven espe-
cialment als comunistes,
tant a organitzacions
com qualsevol persona
a la qual relacionessin
amb ells.
D'altra banda, els grups
de l'oposició es mostra-
ven cada vegada més
impacients exigint el
desmantellament del
règim franquista en la
major brevetat possible.
La reunió de les forces
polítiques de l'oposició
al març de 1976 dóna
origen a la creació de
"Coordinació Democrà-
tica". Amb això, l'oposi-
ció boicotejava els in-
tents del govern de divi-
dir l'oposició, atraient
als seus sectors més mo-
derats i deixant en la il ·
legalitat al PCE, a altres
grups de l'esquerra i els
nacionalistes catalans i
bascos. Així mateix,
l'oposició va moderar el
seu discurs, exigint una
ruptura o reforma pacta-
da que l'apropava de fet
als plantejaments refor-
mistes del govern.
En canvi, les limitacions
d'aquest govern per li-
derar el canvi polític es
van fer cada vegada més
evidents. Arias Navarro,
molt sensible a les pres-
sions del búnquer, es
trobava amb poc marge
de maniobra davant els
elements reformistes del
seu gabinet, mentre que
aquests topaven amb les
corts franquistes en les
seves primeres temptati-
ves reformistes: al juny
de 1976, després de pu-
blicar-se la "Llei de dret
d'associació de partits
polítics "-de la qual
quedaven exclosos els
partits comunistes-, es
va frustrar l'intent de
Fraga i Areilza de modi-
ficar el Codi Penal, que
considerava delictiva
l'afiliació a qualsevol
partit polític. Encara
que les pressions de
Fernández Miranda van
permetre la seva apro-
vació el dia 30, el pro-
cés cap a un canvi de
govern es va tornar ja
inevitable, i el mateix
Rei, després de declarar
durant un
viatge a
Estats
Units ple-
nament fa-
vorable a la
implantació
d'un siste-
ma demo-
cràtic a Es-
panya, de-
cidir exigir
la dimissió
a Carlos
Arias el 5
de juliol.
L'escalada del terrorisme: ETA i GRAPO
Página 9 Volumen 1, nº 1
El procés de reformes
va estar sempre ame-
naçat per dues forces
oposades que s'alimen-
taven mútuament. D'una
banda, les forces d'ex-
trema dreta, en què
s'agrupaven els residus
del franquisme més dur,
grups terroristes com els
Guerrillers de Crist Rei,
diaris del règim com El
Alcázar, o grups polítics
com Fuerza Nueva diri-
gida per Blas Piñar.
Aquesta extrema dreta
va centrar els seus esfo-
rços a encoratjar un cop
militar que posés fi al
procés democràtic. D'al-
tra banda, els grups te-
rroristes nacionalistes
com ETA o d'extrema
esquerra com el GRA-
PO. Amb els seus atacs
a l'exèrcit i les forces
policials alimentaven
les possibilitats d'un cop
militar.
La situació va arribar al
seu moment de màxima
tensió a la setmana del
23 al 29 de gener de
1977, quan una succes-
sió de fets violents va
estar a punt de malbara-
tar la transició. A l'as-
sassinat d'un estudiant
en una manifestació pro
-amnistia per part dels
"Guerrillers de Crist
Rei", li va seguir el se-
grest del president del
Consell Suprem de Justí-
cia Militar, el general
Villaescusa, per part del
GRAPO i la matança de
cinc advocats laboralistes
del PCE a Atocha per
grups de pistolers d'ex-
trema dreta.
La resposta popular va
ser una gran manifestació
de repulsa a Madrid que
es va desenvolupar pací-
ficament i que va mostrar
clarament la voluntat ge-
neral de continuar els
canvis de forma pacífica.
Adolfo Suárez, unint co-
ratge i habilitat política,
va saber sortejar els obs-
tacles i va adoptar mesu-
res que van permetre el
pas a un règim demo-
cràtic. La legalització del
PCE a l'abril de 1977 i
l'amnistia dels presos po-
lítics van portar a la cele-
bració de les primeres
eleccions democràtiques
des de la Segona Re-
pública al juny de
1977.
El partit triomfador
va ser la Unió del
Centre Democràtic
(UCD), amb gairebé el
30% dels vots. Per darrere
va quedar el PCE amb un
9.4% i l'Aliança Popular de
Manuel Fraga amb el
8.0%. Convergència i Unió
de Jordi Pujol i el PNB es
van constituir com les prin-
cipals forces nacionalistes.
El nou govern de Suárez es
va afanyar a fer front als
dos principals desafia-
ments del moment: elabo-
rar una Constitució que
articulés políticament el
nou sistema democràtic i
fer front al terrorisme
d'ETA, que seguia atem-
ptant malgrat una amnistia
total decretada a l'octubre
de 1977, i al perill colpista.
L'any clau: 1977
Página 10 Volumen 1, nº 1
Manifestació contra l'assassinat dels advocats laboralistes a
Atocha.
En el títol preliminar es
contenen els principis
fonamentals de la Cons-
titució:
Es defineix a Espanya
com un Estat social i
democràtic de Dret, es
proclama que la sobira-
nia nacional resideix en
el poble i es defineix la
forma política de l'Estat
com una Monarquia
parlamentària.
L'article 2 fa compatible
la unitat de la Nació
amb el dret a l'autono-
mia de les nacionalitats
i regions. Aquesta és
una de les grans nove-
tats de la Constitució.
El títol I és el més ex-
tens de la Constitució i
conté els drets, llibertats
i deures dels espanyols.
Aquí es recullen els
drets individuals com el
dret a la vida, a la inte-
gritat física, la llibertat
ideològica, religiosa i de
culte, a la llibertat d'ex-
pressió, a l'educació,
etc. També s'inclouen
alguns drets socials com
la protecció a la família,
disposar d'un habitatge
digne, del medi am-
bient, dret al treball, a la
protecció de la salut,
etc.
Pel que fa a la Corona
s'estableix que el Rei és
el Cap de l'Estat i es fi-
xen les seves funcions,
atribucions i prerrogati-
ves. El seu poder és for-
mal.
La Constitució estableix
la separació de poders i
organitza els poders de
l'Estat:
Les Corts estan for-
mades per dues Cam-
bres: el Congrés dels
Diputats i el Senat. Les
dues són triades per su-
fragi universal i exercei-
xen el poder legislatiu.
El Govern, que exer-
ceix el poder executiu,
dirigeix la política inte-
rior i exterior d'Espan-
ya. També té potestat
legislativa ja que pot
presentar projectes de
lleis a les Corts i desen-
volupa els reglaments
de les lleis aprovades.
El president del Govern
és investit pel poder le-
gislatiu.
Els jutges i magistrats
exerceixen el poder ju-
dicial. Es crea el Tribu-
nal Constitucional la
funció és evitar qualse-
vol violació de la Cons-
titució i vigilar que no
hi hagi lleis que contra-
diguin al text constitu-
cional. És també el
màxim òrgan encarregat
de protegir els drets i
llibertats fonamentals.
En el títol VIII la Cons-
titució de 1978 va trac-
tar d'abordar un dels
problemes històrics del
nostre país: unir la uni-
tat de l'Estat amb la di-
versitat de regions i na-
cionalitats que el com-
ponen.
Es van establir les vies
legals perquè els territo-
ris que ho desitgessin i
que complissin una
sèrie de requisits puguin
constituir-se en Comu-
nitats autònomes.
La Constitució del 1978
Página 11 Transició i democràcia a Espanya
Rei Juan Carlos I firmant la Constitució del 78.
La brutal campanya terrorista d'ETA que va causar 77 morts el 1979 i 95 el 1980. Aquests van ser
els dos anys més letals de la banda.
El consegüent desassossec en els cercles militars d'extrema dreta que van iniciar contactes per a la
preparació d'un cop.
La fi del consens amb l'inici per part del PSOE d'una dura campanya d'oposició.
L'aprovació dels estatuts d'autonomia del País
Basc i Catalunya a finals de 1979 i les conse-
güents eleccions autonòmiques que van donar
majoria a les forces nacionalistes. Convergència i
Unió de Jordi Pujol i el PNB.
La crisi interna d'UCD. Les dissensions i crítiques
internes en un partit que havia nascut de forma
artificial van anar minant a poc a poc la posició
de Suárez, sovint enfrontat amb membres del seu
propi partit.
Els governs democràtics
i la integració a Europa
els principals ajunta-
ments mitjançant l'alia-
nça del PSOE i el PCE.
Malgrat aquesta aliança,
Felipe González va fo-
rçar un gir polític i ideo-
lògic al PSOE després
de la celebració del seu
XXVIII Congrés. El
PSOE va abandonar el
marxisme com a ideolo-
gia oficial i es va confi-
gurar com un partit d'es-
querra moderada que
podia aspirar al poder
en unes pròximes elec-
cions.
L'any 1979 es va iniciar
un procés de deteriora-
ment polític que culmi-
narà amb el cop d'estat
frustrat el 1981. Diver-
sos factors expliquen
aquesta crisi política:
La segona legislatura d'UCD i la fi del govern de Suárez (1979-1981)
Després d'aprovar la
Constitució, les Corts
van ser dissoltes i en les
noves eleccions celebra-
des el 1 març 1979 va
tornar a triomfar la
UCD de Suárez. No va
passar així a les elec-
cions municipals, les
primeres democràtiques
des de la II República,
celebrades poc després.
L'esquerra va conquerir
Página 12 Transició i democràcia a Espanya
Suarez exultant durant el I Congrés de la UCD
el 1978.
Mentre se celebrava la
votació d'investidura un
grup de guàrdies civils
dirigits pel tinent coro-
nel Tejero van entrar a
les Corts segrestant al
poder legislatiu i execu-
tiu. El capità general de
València, Jaime Milans
del Bosch, decretava
l'estat de guerra i publi-
cava un ban que recor-
dava els de l'estiu del
1936. El segon cap de
l'Estat Major de l'Exèr-
cit, Alfonso Armada,
era un altre dels princi-
pals colpistes.
El cop no va comptar,
però, amb el suport uni-
tari de l'exèrcit. La tasca
d'alguns militars com el
capità general de Ma-
drid, Quintana Lacaci,
posteriorment assassinat
per ETA, va ser clau per
avortar el cop. El mo-
ment decisiu va arribar
a la matina-
da quan el
rei es va di-
rigir als ciu-
tadans, ex-
plicant les
ordres que
havia trans-
mès als alts
càrrecs mili-
tars de sub-
missió a l'or-
dre constitucional.
El cop d'estat del 23-F
adhesió si guanyava les
eleccions.
A l'octubre de 1982,
Calvo Sotelo va convo-
car eleccions. El PSOE
va aconseguir un triomf
aclaparador amb més de
10 milions de vots i ma-
joria absoluta al Con-
grés dels Diputats. El
projecte de "canvi" de
Felipe González havia
atropellat una UCD que
gairebé va desaparèixer
a les eleccions i va ser
substituïda per l'Aliança
Popular de Manuel Fra-
ga com el principal par-
tit de la dreta.
L'últim govern d'UCD: Calvo Sotelo (1981-1982)
Calvo Sotelo va gover-
nar només un any i mig
en un període marcat
per la descomposició
del seu propi partit,
l'aprovació de la Llei
del Divorci amb una
fenomenal oposició de
l'Església i l'escàndol de
l'enverinament massiu
per oli de colza desnatu-
ralitzat.
Al maig de 1982, amb
l'oposició dels partits
d'esquerra, Espanya va
ingressar a l'Organitza-
ció de l'Atlàntic Nord
(OTAN). El PSOE va
prometre un referèndum
popular sobre aquesta
Página 13 Volumen 1, nº 1
Tejero al Congrés dels Diputats durant el
cop del 23 febrer 1981
A la primera legislatu-
ra socialista (1982-
1986), el govern de
González va haver de
fer front a una difícil
situació econòmica. El
gabinet socialista va
aprovar un estricte pla
d'estabilització
econòmica que va im-
plicar un procés de re-
conversió industrial que
va portar al tancament
de moltes indústries ob-
soletes. Aquestes mesu-
res van provocar el des-
concert entre les cen-
trals sindicals, però van
permetre sanejar l'eco-
nomia i preparar-la per
a la recuperació.
El govern socialista va
haver de fer front a una
dura campanya terroris-
ta d'ETA, amb més de
cent morts durant la le-
gislatura. Aquesta refor-
ma va ser un dels grans
èxits del gabinet
Altres mesures van ser
l'aprovació de la refor-
ma universitària, la LO-
DE, que establia l'en-
senyament gratuït i obli-
gatori fins als setze
anys.
Espanya finalment va
aconseguir accedir a la
Comunitat Econòmica
Europea l'1 de gener de
1986.
Com a contrapartida,
Felipe González va can-
viar radicalment el seu
discurs sobre l'OTAN.
La negativa a l'ingrés en
l'aliança militar occi-
dental es va tornar a su-
port. González va man-
tenir la seva promesa de
convocar un referèndum
i va demanar el vot afir-
matiu a la permanència
a l'OTAN. El triomf de
la postura defensada per
González possiblement
va marcar el seu zenit
com a líder polític.
El 1986, el PSOE va
tornar a guanyar les
eleccions per majoria
absoluta propiciant la
crisi entre els seus con-
trincants.
La segona legislatura
socialista (1986-1989)
va estar marcada per un
fort desenvolupament
econòmic que duraria
fins a 1992. Aquest
creixement es va con-
cretar una ambiciosa
política d'inversions pú-
bliques en infraestructu-
res afavorida per la
transferència de fons
procedents de la CEE.
Els serveis educatius,
sanitaris i de pensions
van créixer de manera
notable, sent sufragats
Els governs socialistes de Felipe González (1982-1996)
Página 14 Transició i democràcia a Espanya
Alfonso Guerra i Felipe González saluden
després del triomf del PSOE el 1982. Espanya ingressa a la Comunitat Econòmica Europea.
per un sistema fiscal
relativament progressiu.
Per primera vegada es
podia parlar d'un Estat
del Benestar a Espanya.
El creixement econòmic
i les mesures liberalitza-
dores del govern van
portar un augment de
les diferències de rique-
sa entre els diversos
grups socials. Els sindi-
cats CCOO i UGT orga-
nitzar una vaga general
el 14 de desembre de
1988.
El 1989, el PSOE va
tornar a guanyar per
majoria absoluta. En
aquesta tercera legisla-
tura del PSOE (1989-
1993), Espanya va cele-
brar el 1992 dos esdeve-
niments internacionals,
els Jocs Olímpics de
Barcelona i l'Expo de
Sevilla que van mostrar
una imatge de país mo-
dern molt diferent a
l'Espanya de la dictadu-
ra de Franco.
No obstant això, la re-
cessió mundial iniciada
principis dels noranta va
colpejar durament al
nostre país. La crisi
econòmica, agreujada
per la incorrecta política
econòmica del govern,
va disparar la inflació i
l'atur va arribar a la
dramàtica xifra de tres
milions de desocupats.
La crisi econòmica va
ser l'avantsala de l'esclat
d'escàndols de corrupció
(germà d'Alfonso Gue-
rra i FILESA) que van
afectar al govern socia-
lista.
A les eleccions de
1993, el PSOE va tor-
nar a vèncer encara
que aquesta vegada
sense majoria absoluta
pel que necessita el su-
port parlamentari de
Convergència i Unió
de Pujol. Les forces de
dreta s'havien reorgani-
tzat en el Partit Popular
que era dirigit des de
1989 per Jose María
Aznar. S'iniciava així la
quarta legislatura amb
Felipe González al go-
vern del país (1993-
1996).
Les dificultats econòmi-
ques, els escàndols i la
dura campanya de l'opo-
sició van portar al fet
que, després negar-li
Pujol el suport per apro-
var els pressupostos,
Felipe González convo-
qués eleccions el 1996.
Página 15 Volumen 1, nº 1
Atemptat d'ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil a
Vic, 1991.
Jose María Aznar no va
aconseguir la majoria
absoluta i es va veure
obligat a pactar amb les
minories nacionalistes
per accedir a la presi-
dència del govern. El
gir cap a la dreta es va
veure corroborat amb
les victòries del PP a les
eleccions autonòmiques
i municipals. El cicle
socialista sota el liderat-
ge de Felipe González
havia tocat la seva fi.
Aznar va centrar els
seus esforços en una
política econòmica orto-
doxa que reduís el dèfi-
cit públic i reactivar
l'activitat econòmica
privada. El gran objec-
tiu era complir els ano-
menats criteris de con-
vergència (inflació, deu-
te, dèficit ...) establerts
en el Tractat de Maastri-
cht de 1991 i que un cop
assolits permetrien Es-
panya unir-se a la nova
divisa europea, l'Euro.
La política econòmica
va ser un èxit. L'activi-
tat econòmica es va
reactivar, l'atur va bai-
xar de manera notable i
el sanejament de l'eco-
nomia portaria a que
Espanya participés en el
naixement de l'euro el
1999.
El terrorisme d'ETA va
arribar a la seva expres-
sió més sagnant a l'estiu
de 1997 amb l'assassinat
del regidor del PP a
l'ajuntament basc d'Er-
mua, Miguel Ángel
Blanco. La crueltat de la
banda terrorista i la tas-
ca dels col · lectius que
portaven anys enfron-
tant-se a la violència al
País Basc va desencade-
nar una important reac-
ció popular que es va
anomenar l '"esperit
d'Ermua".
El govern d'Aznar, amb
el suport de l'oposició
socialista, es va llançar
decididament a una po-
lítica de duresa amb
ETA i amb l'entorn na-
cionalista. La reacció al
camp albertzale va ser
el Pacte de Lizarra-
Estella de 1998, un
acord de totes les forces
nacionalistes, des del
PNB a ETA, per ava-
nçar cap a la indepen-
dència. Uns dies després
ETA va declarar una
treva indefinida i sense
condicions.
Les eleccions convoca-
des l'any 2000 van mar-
car el moment d'apogeu
del PP i Aznar. El nou
segle es va iniciar amb
una majoria absoluta del
PP a les Corts.
L'economia espanyola
va continuar creixent a
un ritme superior al dels
seus veïns europeus. Els
índexs macroeconòmics
van col · locar a Espan-
ya en bona posició en el
procés de convergència
europea. Es va establir
l'IPC oficial i hi va ha-
ver un augment de sala-
ris, tot i que el preu de
l'habitatge va continuar
pujant i augmentar l'es-
peculació immobiliària.
El govern del PP (1996-2004)
Página 16 Transició i democràcia a Espanya
Aznar després del seu triomf electoral el 2000 .
La VIII Legislatura
d'Espanya va començar
el 2 d'abril de 2004, data
de constitució de les
noves Corts després del
triomf per majoria sim-
ple del Partit Socialista
Obrer Espanyol en les
eleccions generals cele-
brades el 14 de març de
2004.
El nou govern, presidit
per José Luis Rodríguez
Zapatero, s'ha caracteri-
tzat per la continuïtat
bàsica amb la política
econòmica del govern
sortint (tot i que amb
cert augment de la des-
pesa pública), el foment
de mesures socials con-
siderades progressistes,
com el matrimoni ho-
mosexual o una nova
regularització d'emi-
grants, l'inici d'un ano-
menat procés de pau
amb ETA i la reforma
d'Estatuts d'Autonomia.
En el terreny internacio-
nal, es van retirar les
tropes de l'Iraq i s'ha
promogut l'Aliança de
Civilitzacions.
En aquesta legislatura
es van succeir diversos
successos polèmics que
intensificar el debat po-
lític i van provocar la
ruptura de l'entesa entre
els dos grans partits,
quedant-se el PP en
moltes ocasions aïllat de
la resta de formacions.
Assumptes com el terro-
risme d'ETA, les refor-
mes dels estatuts d'auto-
nomia, l'allunyament
del Govern i l'Església,
l'interès del capital es-
tranger per les empreses
espanyoles i l'enfronta-
ment entre grups me-
diàtics a compte de la
investigació i judici de
l'11-M, van ser entre
d'altres els que van portar a que la d'2004-2008
passés a la història com la legislatura de la crispa-
ció.
La crisi econòmica
A Espanya, aquest impacte va adquirir la forma
d'una crisi immobiliària. A final de les vacances,
va estar marcat per l'esclat de la crisi financera
internacional i, amb ella, pels cada vegada més
alarmants símptomes que oferia l'economia espan-
yola.
A finals del mes d'abril, el ministre d'Economia
Pedro Solbes va afirmar que la previsió del 3,1%
de creixement de l'economia espanyola per al
2008, es va quedar «una mica desfasada», i va re-
baixar el creixement de l'economia al voltant del
2 , 4%. Solbes va defensar que Espanya recupera-
ria el seu creixement en l'any 2010. També va as-
segurar que el superàvit pot suportar l'alça de
l'atur que, en el pitjor dels casos, arribaria al
10% .11 Però les dades reals emesos al gener de
2009 pel Banc d'Espanya són més descoratjadors
que les previsions. L'economia espanyola només
va créixer durant el 2008 el 1,1%-una "substancial
desacceleració" en comparació amb la xifra regis-
trada en any anterior (3,7%), i després de dos tri-
mestres consecutius (tercer i quart) de creixement
negatiu l'economia va entrar oficialment en reces-
sió. L'atur va augmentar en 1.280.300 persones
durant el 2008, de manera que el nombre total de
desocupats es va situar en 3.207.900.
El govern del PSOE (2004-2011)
Página 17 Volumen 1, nº 1
José luis Rodríguez Zapatero.
Articles
d’opinió
d'Estat capaç de ser por-
tada a la pràctica. Així
doncs, com acabo de
dir, Plató no apostava
per un Estat governat
pels millors filòsofs,
pensava que creant una
sèrie de lleis, l'estat fun-
cionaria millor, ja que
aquestes hauria de ser
obeïdes tant pels gover-
nats com pels gover-
nants.
El problema està en els
representants. En la nos-
tra societat, hi ha un
nombre variable de Par-
tits polítics, als quals
nosaltres, com a ciu-
tadans d'aquesta socie-
tat, triarem mitjançant
sufragi, al partit que ens
sembli millor preparat, i
que tingui els millors
projectes per crear el
benestar al nostre país.
Aquests partits, abans
de celebrar-se les elec-
cions, comencen a crear
i inventar nous projectes
per al futur de l'Estat en
el qual militen. Amb
aquests projectes, el que
aparenten aconseguir és
el suport del poble, per-
què aquest voti a aquest
partit i ho intenti col ·
locar al poder, per una
vegada allà realitzar els
projectes que havia
promès. Ara bé, l'interès
de crear uns projectes
electorals per part dels
partits polítics, si és el
d'intentar aconseguir el
suport dels ciutadans,
però no per comprome-
tre amb ells a dur a ter-
me les expectatives de
futur que el partit havia
promès, sinó que intenta
per tots els mitjans
aconseguir vots del po-
ble, per tal d'aconseguir
arribar al poder, sent
únicament aquesta la
principal fita que tenen
tots els polítics, el po-
der. Per això he dit
abans que els Partits
polítics, per intentar
convèncer els votants,
creen i inventen formes
de millorar la societat,
l'únic que pretenen, sen-
se tenir en compte la
dignitat humana dels
ciutadans, és aconseguir
el seu vot, manipulán-
doles i fent-los creure
que tot el que el Partit
ha promès fer, va a rea-
litzar-lo.
Realment hi ha democràcia al nostre país?
En un breu resum, la
democràcia Atenesa, era
una democràcia directa,
en què era el poble el
que directament gover-
nava, també podia ser
representativa, com ho
és en la nostra societat,
però en aquells temps,
el representant era fidel
als seus ciutadans, i
realment intentava
aconseguir un Estat de
benestar i que aquest
funcionés correctament.
Al principi, el poder se
li atribuïa a la persona
oa les persones més
sàvies del poble, i pos-
teriorment, va ser Plató
el que va crear les lleis
per governar un territo-
ri, ja que ell es va limi-
tar a crear no un Estat
Ideal, per a ell impossi-
ble, sinó la millor forma
Página 18 Transició i democràcia a Espanya
La història recent d'Espanya, les
últimes dècades que anomenem
democràcia, no està escrita en lletra
de motlle, ni daurada, ni tan sols en
net. Al contrari, està escrita en vul-
gars quaderns de comptabilitat,
quadriculats i emplenar a mà amb
lletra atapeïda i descurada, amb
abreviatures i guixades.
La història de la democràcia espan-
yola no l'han escrit cronistes ni his-
toriadors, tampoc periodistes ni no-
vel · listes, sinó meticulosos comp-
tables que anotaven entrades i sorti-
des de diners, es mullaven el rovell
del dit per passar la pàgina i usaven
paper calca per quedar-se amb
còpia de tot .
És Bárcenas, però no només ell. El
seu quadern ja el coneixem, al-
menys algunes pàgines, però hi ha
molts altres llibres de comptabilitat
B guardats en calaixos, en arxius,
en caixes fortes. Una legió de treso-
rers encorbats sobre els seus escrip-
toris, sota un flexo, anotant noms
de pagadors i cobradors, quantitats,
dates, escrivint sense saber-ho
pàgines històriques.
Fins que no coneguem aquests qua-
derns, aquesta comptabilitat B, no
podrem completar la veritable
història d'Espanya. Només conei-
xem la cara A, la qual explica que
hi havia una dictadura i després en-
tre el rei i uns quants dirigents polí-
tics de gran talla ens van portar la
democràcia, i després van arribar el
desenvolupament, la modernitza-
ció, la marca Espanya, els serveis
públics, l'Ave , els grans esdeveni-
ments, la Unió Europea, l'OTAN,
els èxits esportius i culturals, un rei
simpàtic i esportiu, un príncep enamo-
rat d'una plebea, les empreses conque-
rint el planeta, edificis emblemàtics,
segona residència, hotels amb encant,
la banca campiona del món i el millor
futbol d'Europa. Fins que va arribar la
crisi, com una catàstrofe natural, i ho
va arrasar tot. Fin
Aquesta és la cara A. De l'altra, de la
B, coneixem espurnes que van escapar
durant aquests anys: investigacions
judicials, exclusives periodístiques i
denúncies ciutadanes que van crear a
ràfegues aquest soterrani on els comp-
tables escrivien la veritable història en
el quadern. Corrupció, comissions,
suborns, portes giratòries, privatitza-
cions per als amics, pelotazos obscens,
saquejos de les arques públiques, con-
tractes arreglats, tractes tancats en un
restaurant de luxe, amiguets de l'àni-
ma, casaments a l'Escorial, patrimonis
inflats, maquillatges comptables, fun-
dacions
sinònim de lu-
cre, caixes d'es-
talvi desvalisa-
des, enginyeria
financera,
plans d'urba-
nisme, evasió
fiscal, maletins,
sobres, com-
ptes a Suïssa,
caceres.
La cara B de la democràcia espanyola
Página 19 Volumen 1, nº 1
La cara A de la democràcia va so-
nar bé durant anys, era una cançó
fàcil, enganxosa, tots la taral ·. De
tant en tant es ratllava, saltava o
sonava bruta, havia escàndols, ha-
via robatoris, havia precarietat i
desigualtat, però el disc seguia gi-
rant sense distorsionar massa, fins
que en els últims anys va co-
mençar a encallar, a alentir-se, a
sonar cada vegada més brut, fins a
resultar tan insuportable que ens
tapem les orelles. Així que ara to-
ca donar-li la volta al disc i sentir
l'altra versió de la història al com-
plet, la cara B.
Creiem saber molt, saber-ho gaire-
bé tot, però en realitat sabem molt
poc. Només coneixem fragments
solts d'aquesta cara B. Els historia-
dors del futur que vulguin enten-
dre aquest temps, que vulguin
comprendre com la jove demo-
cràcia espanyola es va enfon-
sar en tan poc temps, com un
país pròsper es va arruïnar tan
de pressa, no entendran res, no
podran escriure aquesta
història mentre no tinguin ac-
cés a els quaderns dels comp-
tables. Els de Bárcenas, els
quaderns del PP, però també
els d'altres partits, i els de les
empreses que també tenien la
seva caixa B i posaven els di-
ners dels suborns, i els dels
bancs que perdonaven deutes
ia canvi rebien ulls grossos,
ajudes i algun indult, i els dels
beneficiaris de les privatitza-
cions, i els de la Casa Reial i
totes les seves ramificacions, i
els dels grans mitjans de co-
municació que tant van contri-
buir a l'ocultació.
No només els historiadors. No-
saltres també, els ciutadans, si
volem refundar aquest país
arruïnat i podrit, si volem cons-
truir alguna cosa millor, alguna
cosa habitable, necessitem
conèixer aquesta cara B, neces-
sitem llegir totes aquestes en-
trades i sortides manuscrites en
els quaderns, identificar tots els
noms, sumar les quantitats sos-
tretes, llegir aquest fulletó els
capítols estan repartits en cente-
nars de llibres comptables.
Aquí és on s'explica com hem
arribat fins aquí, què ens ha
passat, com hem caigut. Qui
ens ha malvenut.
Aquests són els documents se-
crets de la història d'Espanya,
però aquí no hi ha institució
que els hagi de desclassificar
passats uns anys. I mentre no
surtin a la llum, no ens assaben-
tarem bé del país en què vivim.
Que ho nacional s'assimili als conservador
i gairebé als reaccionari, podia tenir certa
explicació (una altra cosa és justificació)
en el franquisme i anant cap enrere, a la
guerra civil, en la qual un dels bàndols es
feia dir nacional, però avui, en els albors
del segle XXI, quin sentit té aquesta identi-
ficació? La idea del nacional, el concepte
il·lustrat d'Estat-Nació (comunitat de de
ciutadans iguals subjectes a l'imperi de la
llei) suposa a Occident la superació de
l'Antic Règim i el germen del que serien
els estats democràtics. Però a Espanya, per
Les deficiències de la democràcia espanyola, que cada dia es fan més patents, prove-
nen de l'època de la transició que, tantes vegades, s'ha declarat exemplar.
arcans motius que enfonsen les seves arrels
en diversos segles enrere, la idea nacional
segueix sent tema de bàndols.
La segona mancança és la dels partits. La
nostra arquitectura constitucional i el nostre
sistema electoral està concebut perquè hi ha-
gi, almenys, dos grans partits: un conserva-
dor-liberal i un altre socialdemòcrata; l'ideal
és que tots dos tinguin coherència ideològica
i implantació nacional i amb uns quadres for-
mats per persones amb un bon nivell in-
tel·lectual i moral.
Les deficiències de la democràcia espanyola
La primera i
principal és que cal
un sentit del
nacional, un ideari
de projecte comú
que és la medul·la
de les grans
democràcies del
món
Página 20 Transició i democràcia a Espanya
Manuel Alcántara ha publicat recent-
ment el seu últim llibre, L'ofici del
polític, en què reivindica la professio-
nalització del polític, malgrat la "mala
imatge" que té. Per a això aporta dos
antídots: "Que hi hagi transparència"
i, a més, "una revàlida".
Està en joc la democràcia a Espan-
ya?
La democràcia, tal com la concebem
ara, amb un sistema electoral i amb
drets bàsics, no està ni en joc ni en
perill. No obstant això, sí que mostra
trets de cert esgotament, de cert cansa-
ment.
Què vol dir, que abans estava bé i
ara va a pitjor?
No vull dir que haguem estat en una
situació idíl · lica, meravellosa, i que
anem a menys. La situació mai va ser
idíl · lica. Sí que va ser, evidentment,
infinitament millor, respecte a on ve-
níem. Aquesta va ser la clau de la
transició a la democràcia, és que evi-
dentment es va aconseguir consolidar
una pauta de comportament polític
que havia estat difícil de consolidar en
la història d'Espanya.
Per què cap dels dos partits polítics
majoritaris decideix afrontar el
canvi del sistema electoral?
Perquè amb el 40% dels vots un partit
ja té majoria absoluta.
¿I per què ningú es pren seriosa-
ment el canvi del Senat?
Ningú vol, perquè aquí apareixen els
dos principals partits nacionals i com
no creuen en la filosofia de l'Estat de
les autonomies no s'atreveixen a donar
més prerrogatives al Senat.
¿Espanya ha d'anar cap al federa-
lisme?
Espanya és, pràcticament de fet, un
Estat federal, encara que hi ha ele-
ments, com el Senat, on no es com-
pleix la lògica federal. Però en al-
tres casos, Espanya té un procés de
descentralització més avançat que el
que hi ha en països federals. Al Se-
nat hauria d'haver una presència
molt forta per part de les autono-
mies, que tinguessin capacitat de
constituir com a circumscripcions
electorals a l'hora d'elegir els seus
senadors i que
qüestions rela-
tives al pacte
autonòmic es
donin allà.
Avui, tal com
és el Senat, és
una Cambra
pràcticament
inútil.
"La democràcia espanyola mostra trets de cansament, d'esgotament"
“Els partits polítics han
acabat tenint el
monopoli absolut de la
vida política. Res no es
mou que no decideixin
els partits"
Página 21 Volumen 1, nº 1
El catedrático de Ciencia Política
Manuel Alcántara.
Com a conclusió a la crítica del sistema polític des de l'15-M davant les Elec-
cions Generals del 20-N, cal millorar la democràcia representiva i avançar en
la participació legítima del poble en el seu govern, i per a això cal redissenyar
el sistema polític, reformant totes les normes sigui necessari per aconseguir:
Una separació de poders efectiva, que torni la independència al poder
judicial i doti al legislatiu de veritable autonomia davant l'executiu, amb
la finalitat última de que tots els poders emanen efectivament del poble i
no dels partits hegemònics.
Una legislació específica per als partits polítics que els obligui a funcio-
nar de manera democràtica i completament transparent i accessible als
ciutadans, perquè serveixin com a representació de la voluntat popular i
no dels seus propis interessos.
Un sistema electoral més proporcional i obert, a triar entre els molts sis-
temes existents i en vigor en altres països, que aconsegueixi que tots els
vots siguin útils i secrets.
Augmentar les llibertats polítiques disponibles, sent d'urgència la ini-
ciativa popular a la reforma constitucional, a la revocació de càrrecs pú-
blics, la iniciativa legislativa de qualsevol categoria i al referendum,
control de la gestió pública mitjançant consells ciutadans i l'establiment
de consells ciutadans codecisorios.
Et demanem que difonguis aquest document entre les persones del teu voltant,
ja que la majoria dels ciutadans desconeixen les mancances d'aquest sistema i
l'existència d'alternatives que sí funcionen en molts altres països. També t'ani-
mem a que col · laboris en les assemblees i grups de treball al teu abast, i que
vagis a les mobilitzacions per aconseguir un sistema més obert i participatiu
per als ciutadans.
Conclusions de la crítica de la democràcia espanyola
Página 22 Transició i democràcia a Espanya
Opinió personal
Página 23 Volumen 1, nº 1
A mesura que passen els treballs, hi ha més informació per internet, perquè són més actuals i recents.
Ha estat fàcil aconseguir informació, però ha estat més difícil que els altres treballs, perquè l’hem fet en
format de revista i mai havia fet res similar. El fet de poder fer el treball a les hores d’informàtica ha
esta de molt d’ajut perquè podíem demanar dubtes sobre el funcionament del Publisher al professor
d’informàtica.
Sobre el tema del treball, cal dir que quasi no sabia res del procés de presidents que ha tingut el nostre
país i molt menys l’ordre d’aquests. Ara ja ho tinc molt clar, i m’agrada estar informat sobre aquest te-
ma. M’han sorprès les intervencions de la banda terrorista ETA, perquè quan van fer més mal, jo enca-
ra no havia nascut.
Jaume Calafat Aloy.
4 ESO.
3ª Avaluació.
Història / Informàtica.
30/04/13.
Transició i democràcia a
Espanya.
Bibliografia
http://vespito.net/historia/ (15-16/04/13)
http://www.historiasiglo20.org/HE/16.htm (19-20-22-23/04/13)
https://es.wikipedia.org/wiki/Presidente_del_Gobierno_de_Espa%C3%B1a (23-26/04/13)
http://html.rincondelvago.com/democracia-en-espana.html (26/04/13)
http://www.eldiario.es/zonacritica/corrupcion_PP_Barcenas_democracia_Espana_6_96300390.html
(26/04/13)
http://www.ellibrepensador.com/2013/04/05/las-deficiencias-de-la-democracia-espanola/ (26/04/13)
http://miradescritiques.blogspot.com.es/2013/01/la-democracia-espanola-muestra-rasgos.html (28/04/13)
http://checkthis.com/4xx (28/04/13)