INTRODUCCIÓSegons la Declaració Universal dels Drets Humans, la família és l'element natural i fonamental de
la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat. Els llaços principals que defineixen una
família són de dos tipus: vincles d'afinitat derivats de l'establiment d'un vincle reconegut
socialment, com el matrimoni —que, en algunes societats, només permet la unió entre dues
persones, mentre que en unes altres és possible la poligàmia—, i vincles de consanguinitat, com
la filiació entre pares i fills o els llaços que s'estableixen entre els germans que descendeixen d'un
mateix pare.
Abans de continuar hem de definir el nucli familiar com el grup format pels membres d'una
parella, els seus fills no casats si n'hi ha, o per un adult i els seus fills. Si els fills formen part d'un
altre nucli (si estan casats o si tenen fills) no formen part del nucli inicial, amb independència que
convisquin o no.
Podem trobar diferents tipus de famílies.
Família nuclear: És la unitat familiar que conviu i que conté un sol nucli familiar.
Família extensa: És un concepte amb diversos significats diferents. En primer lloc, és emprat
com a sinònim de família consanguínia. En segon lloc, en aquelles societats dominades per la
família conjugal, refereix a la parentela —una xarxa de parentiu egocèntrica que s'estén més
enllà del grup domèstic—, mateixa que està exclosa de la família conjugal. Una tercera
accepció és aquella que defineix a la família estesa com aquella estructura de parentiu que
habita en una mateixa unitat domèstica (o llar) i està conformada per parents pertanyents a
diferents generacions.
En les famílies esteses, la xarxa d'afins actua com una comunitat tancada. Aquest tipus
d'estructures periantals pot incloure als pares amb els seus fills, els germans dels pares amb
els seus fills, els membres de les generacions ascendents —avis, besoncles, besavis...— o de
la mateixa generació que ell. A més pot abastar parents que no tinguin consanguinitat, com a
mitjos germans, fills adoptius o putatius. Tot l'anterior estableix un contrast amb la petita
família nuclear.
En les cultures on la família estesa és la forma bàsica de la unitat familiar, la transició d'un
individu cap a l'adultesa no necessàriament implica la separació dels seus parents o dels seus
pares. Quan un petit creix, es trasllada al més ampli i real àmbit dels adults, tot i que en
circumstàncies normals estableixi una identitat separada de la resta de la seva comunitat.
1
Família monoparental: És la família nuclear que està composta per un sol progenitor (home
o dona) i un o diversos fills. En sentit estricte, hauria de parlar-se de "nucli familiar
monoparental", és a dir, del conjunt format per un progenitor (mare o pare) i un o diversos
fills. Aquest nucli pot constituir per si només una família independent (família nuclear
monoparental), o pot conviure amb altres persones emparentades. Per exemple, una mare
(sense parella) amb dos fills que visqui amb els seus pares constitueix un nucli monoparental
en una família més àmplia. La monoparentalitat pot derivar de circumstàncies molt diverses, i
pot ser resultat d'una opció voluntària o de circumstàncies no desitjades. Les seves causes
poden ser la defunció d'un dels progenitors, el divorci o la separació d'aquests, el naixement
d'un nen amb una mare sense parella, el rebuig de l'altre progenitor a assumir el seu paper o
l'adopció per una persona sola...
Encara que hi hagi nuclis familiars monoparentals encapçalats tant per homes com per
dones, en la gran majoria dels casos són mares amb fills i no pares amb fills (en la majoria
d'Europa la proporció és al voltant de 90 a 10).
Família homoparental: es considera família homoparental quan una parella d'homes o de
dones es converteixen en progenitors d'un o més nens. Les parelles homoparentals poden
ser pares o mares a través de l'adopció, de la maternitat subrogada o de la inseminació
artificial en el cas de les dones. També es consideren famílies homoparentals a aquelles en
les quals un dels dos membres tenen fills de forma natural d'una relació anterior.
Família assemblada: Una família assemblada és una família en la qual un o tots dos membres
de l'actual parella té un o diversos fills d'unions anteriors. Dins d'aquesta categoria entren
tant les segones parelles de vidus com de divorciats i de mares solteres.
L'augment en el nombre de famílies monoparentals en les societats occidentals representa
un desafiament per als defensors de la família nuclear. El divorci ha donat lloc a noves formes
d'establir relacions parenteles entre cònjuges, així com entre aquests i els seus fills.
http://es.wikipedia.org/wiki/Familia
Dins de cada família cada persona juga un paper molt important, però en aquest treball ens
centrarem en el paper importantíssim del avis.
La major esperança de vida així com els complicats horaris laborals dels progenitors han fet que,
actualment, els avis siguin uns segons pares que passen molt temps amb els seus néts, cuidant-
los, educant-los i acaronant-los.
2
ELS AVISEls avis formen part de la família extensa. En les cultures tradicionals, els avis han tingut un rol
clar en la relació de la cura dels nens. Això ha anat desapareixent en el desenvolupament de la
família nuclear.
El dia de l’avi o dels avis és un dia commemoratiu dedicat als avis dins de la família,
complementant el Dia del Pare o el Dia de la Mare. Aquesta jornada es celebra només en alguns
països i amb diferencies en la denominació, motivació i data entre tots ells. A nivell internacional
existeix una celebració promoguda per la ONU que recorda a les persones grans en general: el
Dia Internacional de les Persones d’Edat.
La ONG “Mensajeros de la Paz” festeja des de 1998 el Dia de l’Avi cada 26 de Juliol. La
organització entén que en els casos en que els pares no poden fer-se càrrec de la cura dels ses
fills, els avis poden tenir el paper de tutors.
Trobem que una persona, sigui home o dona, en tenir un fill entra en el procés de paternitat o
maternitat. Els avis tenen el mateix dret ja que per a ells també és una procés que els ve de nou.
És per això que la Doctora en medicina, Medica Psiquiatra i Psicoanalista argentina Paulina
Redler en 1980 va crear el concepte de “abuelidad” per denominar a la relació i funció de l'avi pel
que fa al nét, i els efectes psicològics del vincle.
La noció de "abuelidad" i principalment, la precisió del vincle i la importància social de les
relacions entre avis i néts, és un fenomen relativament recent, lligat al desenvolupament de la
gerontologia i els drets dels ancians, així com al fenomen d'allargament de la vida humana i de la
noció de "tercera edat".
La Dra. Gloria Ferrero ha assenyalat que el rol de la “abuelidad” es vincula amb "la funció de la
transmissió del coneixement generacional, del passat, els orígens", alhora que, en mantenir una
relació amb els néts menys tibada per les relacions d'autoritat que aquests mantenen amb els
seus pares, els avis estan en millors condicions "d’escoltar, comprendre i sostenir als seus néts en
ocasions que els seus pares no poden fer-ho..." Juguen d'aquesta manera un paper essencial en el
procés de "transmissió intergeneracional", procés lligat estretament al de la construcció de la
identitat.
http://es.wikipedia.org/wiki/Abuelidad
3
Tipus d’avisCada persona és molt diferent. Dins dels papers dels avis hem volgut destacar:
Cuidador: És aquell avi que assumeix la responsabilitat de cuidar als seus néts, és a dir,
realitza les funcions dels pares gran part del dia.
Company de jocs: Els avis que pertanyen a aquest grup solen utilitzar un estil relaxat i no
autoritari en la relació amb els seus néts. Deixen la responsabilitat d’educar-los als seus
pares.
Indiferent: És aquell avi que es comporta de forma autoritària i distant. No acostuma a veure
als seus nets de manera freqüent.
Àrbitre: Aquest tipus d’avis tenen com a prioritat conservar la continuïtat de la família
ajudant en èpoques de conflicte.
Permissiu: És aquell avi que es preocupa de fer allò que és moralment correcte amb els seus
nets però mantenint la prerrogativa de mimar-los i ser indulgent.
El rol de l’avi
4
Quan arriben els néts es viu un moment de gran alegria, però a la vegada es produeix una
enorme commoció i els avis han de buscar quin és el seu lloc.
És molt possible que apareguin tensions entre els fills i els pares (ara convertits en pares i avis).
També es possible que es plantegin situacions de “rivalitat” entre les dues parelles d’avis.
Aquestes situacions poden sorgir en qualsevol família, fins i tot en aquelles més pròximes i
unides.
És el moment de definir quin és el rol que han d’ocupar els avis. És important tenir en compte
que els fills (ara pares) són els que han de prendre decisions amb els seus propis fills.
Així els avis veuran que moltes vegades els seus desitjos han de quedar a part i sobretot hauran
de saber que són moments en que els fills poden distanciar-se del rol que tenien amb els
respectius pares, però de totes maneres seguiran sent els seus fills.
Perquè hi hagi una bona relació entre uns avis i els seus néts, és fonamental que s'entengui que
el nen no és una segona oportunitat per representar el paper de pares, sinó que ara han d'exercir
unes noves funcions.
El seu rol no és el d’educar, sinó el de mimar, cuidar, protegir, ensenyar...
Encara que no tots els avis són iguals, ni totes les relacions es poden comparar, el paper dels avis
és diferent al dels pares i la relació d'afecte que es forma amb ells és també diferent. Els avis
solen ser més consentidors i donen més suport i menys disciplina, és a dir, mantenen una relació
més juganera i relaxada.
http://www.estimulosadecuados.com.ar/msm11.htm
Com ser un bon avi
5
Un dels factors que més incideixen en el tipus de relació que s’estableix entre avis i nets és la
situació geogràfica i la relació que la parella manté amb els seus propis pares.
S’han dut a terme nombroses investigacions atenent a aquests dos factors i s’ha arribat a la
conclusió que la relació ideal entre nets i avis es produeix quan el contacte entre ells és regular, i
quan els avis són exitosos en dur a terme el seu propi rol sense exercir el de pares.
Una altra qüestió que s’ha estudiat és que els nens solen tenir una major relació amb els seus avis
materns degut a que és comú que la mare mantingui una relació més estreta amb els seus pares i
posi més entusiasme en intensificar els contactes familiars.
Els avis contribueixen a reduir la distància afectiva entre generacions facilitant la integració dels
membres més joves en el nucli familiar. Serveixen de suport emocional en moments de crisis, i
per la seva posició imparcial, poden fer pont quan existeixen problemes entre pares i fills.
Degut a que disposen de més temps per escoltar, és més fàcil que estableixin una relació estreta
amb els seus nets guanyant-se la seva confiança amb major rapidesa.
Els bons avis han de tenir sempre molt en compte que el seu paper no implica tenir una segona
oportunitat per ser pares i que la ultima paraula en el que es refereix a l’educació dels seus nets,
la tenen els seus pares.
Però el paper de l’avi es fonamental. Pels nens són la figura representativa de la unitat familiar i
això els fa sentir-se segurs i, conseqüentment, estables emocionalment. A més, als ulls dels nets,
l’avi és un model d’envelliment.
L’avi té una situació privilegiada basada sobre una relació de confiança, el que li permet que es
converteixin en perfectes transmissors dels valors morals i que siguin fàcilment assimilats.
L’avi és l’ historiador de les tradicions familiars, els nens gaudeixin quan els escolten parlar sobre
la seva joventut i això els ajuda a omplir el buit entre passat i present.
Per últim, la funció de “mimar” als néts va unida al fet de ser avi i els estudis demostren que no
és dolent si es pren precaució de no anular la influència dels pares.
Mimar als nets fa que ells apreciïn la existència d’un amor incondicional que, amb el temps, els
genera benestar i confiança a sí mateixos.
Els avis gaudeixen i pateixen el doble pels seus nets: Els gaudeixen en els bons moments, sentint
una doble satisfacció per ells i pels seus pares; i en els moments de tristesa pateixen per partida
doble, com per exemple si sofreixen una malaltia, per una banda la preocupació que els genera
l’estat de salut dels néts i per l’altre veure als seus fills en situació de patiment.
6
La funció dels avis ha de limitar-se a ajudar-los i acompanyar-los, ells també necessiten l’atenció
dels seus pares.
Els avis han de respectar la decisió dels pares ni que no estiguin d'acord (excepte en casos de
risc). Els avis que adopten aquesta posició, seran cada vegada més acceptats i valorats en la vida
dels seus fills.
La única manera de que els avis podran fer valdre la seva opinió és generant la confiança dels
seus fills establint una relació afectuosa amb aquests. Malgrat que moltes vegades els fills no
volen seguir els consells dels seus pares.
Però és clar que en situacions de perill els avis han de parlar sense dubtar-ho.
Passa que a vegades els avis no respecten als seus fills en el rol de pares, i també que alguns fills
pensen que és obligació dels avis abandonar la seva vida per cuidar als seus nets quan els pares
tenen altres compromisos.
És important recordar que el més important pels pares i avis és el benestar dels petits.
Com s’ha dit anteriorment, moltes vegades es plantegen rivalitats entre les dues parelles d’avis.
Fins a cert punt es pot considerar normal aquesta reacció de gels. Pot ser que sigui per qüestió de
proximitat física que faci que uns avis estiguin més presents que els altres.
El que és important en aquests casos és saber reconèixer aquestes reaccions i no deixar-se envair
per les mateixes. Una bona estratègia és establir ponts entre les dues parelles d’avis, punts de
trobada, o posar-se d’acord a l’hora de comprar un regal, per exemple.
Els avis són els que transmeten la història i la tradició de la família i han de funcionar com a
model. És important no assumir una actitud defensiva.
Els avis tenen l’avantatja de poder rebre l’amor dels seus nets sense tenir els deures paterns.
Els nets resulten ser acompanyants d’un valor incalculable i permeten als avis seguir sentint-se
actius i útils. Gaudeixen de les seves narracions, indaguen sobre la infància dels seus propis pares,
els interessa conèixer tot de la família; els avis els ajuden a construir la seva història i a
augmentar els seus coneixements.
http://www.estimulosadecuados.com.ar/msm11.htm
La importància dels avis7
El seu rol en la família, en la transmissió de les arrels. De cangurs a companys d’aventures dels
més petits.
El seu lloc és fonamental en la construcció de la història de cadascun. Fins i tot per a aquells que
mai els van conèixer. Conèixer-los, saber d'ells, ajuda a construir la personalitat.
Els relats dels avis sobre les històries de la família, són imprescindibles. Moltes vegades els fills
recentment s'assabenten d'alguna anècdota familiar quan els avis els expliquen als seus néts, ja
que quan criaven als seus fills no tenien el temps suficient per xerrar extensament. A més que els
relats dels avis, no són contes, si no que són les seves experiències, les seves vivències. Si bé, els
néts tenen els seus mateixos gens, amb els seus relats s'activen molt més.
Els avis per la seva banda, se senten satisfets que la seva labor no ha acabat i que són útils.
S'ha d'incentivar als nens al respecte de tots els adults majors, que han de veure al seu propi avi
en cadascun d'ells.
Si els avis ja no hi són, sempre està bé recordar-nos d'ells.
A Xina, per exemple, les tombes dels pares i avis són molt importants. Depenent de com estiguin
enterrats es pot saber l'èxit que pot tenir la descendència de la família. És a dir, l'energia dels
ancestres no es perd mai.
Per això, la importància dels avis és per sempre, nosaltres som ells mateixos en un altre temps i
lloc, però al final som ells mateixos.
Els néts són la teva mateixa sang i tu no moriràs si ells segueixen la teva continuïtat.
http://edant.clarin.com/suplementos/mujer/2006/04/04/m-01170433.htm
> Relat del llibre de Victoria Cardona:“Som avis: La veu de l’experiència ens ajuda a educar els nostres nets”.
"A casa meva és on es reuneixen, només per les ganes de reunir-se. I es fascinen amb les
experiències que els expliquem el meu marit i jo. Amb la història de vida de com ens van criar, de
com no miràvem televisió, de com ens entreteníem. Es diverteixen amb les anècdotes dels
carrers de terra i animals solts. Jo anava al col·legi en un carret, tirat per cavalls. Per als meus
8
néts, això és com a màgic", diu Lucía Méndez, mestressa de casa, que té 65 anys, quatre fills i vuit
néts.
Els avis són la història, són la veu d'aquesta història, el resguard en la vida familiar d'una línia
genealògica en la qual es van a inscriure, afirma la psicoanalista Claudia Nayar.
L'experiència d'Eugenia com a mare de dos fills de 2 i 6 anys, als 38 anys, il·lustra el tema: "Els
meus fills tenen als quatre avis. Els paterns viuen en Badia Blanca i vénen molt seguit. Per a la
meva nena, que és la més gran, és sagrat anar a dormir els dissabtes a la casa dels meus pares.
L'avi la va a buscar al col·legi i la porta a passejar. És una relació de pur gaudi".
Sens dubte, cada història és diferent. Mentre hi ha avis que veuen als seus néts tots els dies, uns
altres amb prou feines poden comunicar-se per telèfon o enviar regals i cartes per correu.
Aquest és el cas d'Estela Maglianesi, que té 53 anys i viu a Almagro. És una àvia jove, que treballa
i que té un nét de 5 anys que viu en en una altra ciutat: "Parlem molt per telèfon. Quan ho vaig a
visitar es tanca amb mi a la cambra a jugar i fa fora a la mare i a tot el que vulgui entrar. No té res
a veure amb com jugava amb els meus fills. Amb ells volia que la casa estigui ordenada, els plats
nets. Feia tot això i després em dedicava als nois. Quan passa el temps, t'adones que no els vas
gaudir. Per sort ara, com a àvia, tinc una altra oportunitat."
El síndrome de l’avia esclavaLa relació avis-néts és una de les més belles, gratificants i fructíferes experiències humanes. Però
en ocasions, amb el pas dels anys, els avis han de seguir assumint responsabilitats i càrregues
familiars molt superiors al que les seves capacitats física i mental poden suportar. Arribat el
moment els homes són més directes en proclamar la seva incapacitat per assumir càrregues
excessives, però per contra algunes dones, amb excessiu sentit de la responsabilitat i el pudor,
s'obstinen a negar i ocultar el seu propi esgotament i s'entossudeixen a seguir fent més del que
poden, per no molestar o defraudar als seus propis fills, que deleguen en elles massa càrregues
familiars. El sobreesforçament perllongat pot provocar o agreujar diverses malalties, que no
guariran adequadament fins que els seus propis fills siguin conseqüents i alliberin a l'àvia de la
seva “voluntària esclavitud”. Aquesta situació es coneix des de 2001 com a “síndrome de l'àvia
esclava.
http://es.wikipedia.org/wiki/Abuelidad
9
Una llei que protegeix als avisSota el títol de "Relacions Familiars", la Llei 42/2003, de 21 de novembre, de modificació del Codi
Civil en matèria de relacions familiars, introdueix una fórmula de gestió de les relacions personals
entre avis i néts, que fins a aquest moment mereixien una molt escassa atenció per part del Codi
Civil.
Aquesta Llei destaca el paper essencial que els avis exerceixen en la societat actual, com a peça
de cohesió en la família i com a elements transmissors dels valors d'aquesta. Cobrant una
especial importància, si tenim en compte la inestabilitat i fragilitat de la família dels nostres dies,
ja sigui de caràcter matrimonial o d'una altra índole. Enfront de la ruptura familiar o de parella
(que afecta al 52% de les unions a Espanya), la labor dels avis, com a elements de cohesió en la
família desestructurada, pot ser, i de fet és en moltíssims casos, fonamental i insubstituïble
davant una situació de disfunció familiar.
La Llei reguladora de les relacionis avis-néts, com tota la legislació de família, s'inspira en el
principi favor filii, totes les mesures que hagin d'adoptar-se en relació amb els menors hauran de
ser sempre d'interessos dignes de protecció feia el menor.
La protecció i garantia de les relacions entre els avis i els néts ha tingut fins al moment un
tractament indiferent, en el qual les privilegiades relacions entre aquestes dues generacions
d'una mateixa família no eren objecte d'una consideració especial, quedant englobades en un
esment residual a les relacions del menor amb altres parents i afins, en la qual no es destacava la
transcendència de la relació intergeneracional i el rol insubstituïble que els avis presten en una
nova vertebració que ha de donar-se en la família que, per unes o altres raons, ha quedat
desestructurada.
De la mateixa manera, el paper dels avis com a gestors de la tradició familiar, quan els pares no
poden realitzar-ho per molt diferents raons, mereixia òbviament un tractament diferenciat i
preferent sobre aquests altres parents.
Encara que no pot generalitzar-se, els avis, normalment, romanen aliens a la crisis familiars de
parella, la qual cosa els situa en una posició de privilegi per tendir els ponts necessaris entre els
membres de la família, posant al servei de les relacions interpersonals l'autoritat moral que
ostenten, amb la finalitat de tractar de posar els fonaments perquè les ferides quedin eficaçment
tancades. Aquesta labor de teràpia familiar en la qual els avis han d'intervenir amb freqüència,
tindrà una importància decisiva en el desenvolupament dels menors, així com en la percepció
10
que aquests facin de la crisi que ha afectat als seus pares i que ha donat lloc al nou model de
família que els ha tocat viure.
Els avis, en aquests casos, poden oferir una referència sòlida per als néts, a els qui és necessari
transmetre, en tals situacions, una sensació de seguretat i estabilitat en la seva vida.
D'altra banda, és una evidència que en la societat que vivim es produeixen situacions en les quals
els pares abandonen les seves obligacions en relació amb els seus fills o mantenen una certa
absència en la vida d'aquests. En tal cas, els avis de nou mantenen una situació privilegiada
perquè puguin exercir unes funcions que els pares no van a exercir per unes o altres raons i, en
aquest sentit, la Llei ve a prioritzar la posició dels avis enfront d'altres alternatives de més escassa
referència en l'estimació dels menors.
La Llei 42/2003 aborda aquestes qüestions mitjançant la consecució d'un doble objectiu: d'una
banda, "singularitzant de forma més explícita i reforçada, el règim de relacions entre avis i néts,
tant en cas de ruptura familiar com en el cas de simple desistiment d'obligacions per part dels
progenitors" i, per un altre, "atribuint als avis una funció rellevant en el cas d'abandó dels pares
de les obligacions derivades de la pàtria potestat".
http://www.plusesmas.com/abuelos_nietos/articulos/
una_ley_que_protege_la_relacion_abuelos-nietos/965.html
11
ELS NÉTSEl parentiuEl parentiu es pot definir de dues maneres: en la seva manera estricta unides per comunitat de
sang i en la seva manera àmplia, la relació o unió de diverses persones per virtut de la naturalesa
o llei; en particular, es pot assenyalar que el parentiu «(...) és el nexe jurídic que existeix entre els
descendents d'un progenitor comú, entre un cònjuge i els parents d'un altre consort, o entre
l’adoptant i l'adoptat» (Gallegos, 2006, p. 65).
El parentiu entre dues persones es pot produir de tres maneres diferents:
El parentiu per consanguinitat és la relació que existeix entre les persones unides per un
vincle de sang, és a dir, que tenen almenys un ascendent en comú.
El Parentiu d'afinitat és el vincle que s'estableix entre un cònjuge i els parents de l'altre.
Parentiu civil, l'adopció estableix parentiu, anomenat «parentiu civil» o per adopció,
entre l'adoptat i l’adoptant, així com entre l'adoptat i la família de l’adoptant. En general,
el parentiu entre un membre adoptat de la família es considera exactament igual que el
d'un membre d'origen amb consanguinitat, computant-se la línia de parentiu de la
mateixa manera que en el cas de la consanguinitat.
Els nétsDe la mateixa manera que trobem diferents tipus d’avis també ho fem de néts. No tots som
iguals com a persona i no totes les persones tenen la mateixa relació amb els seus avis. Hi ha
néts, de totes les edats, que per diferents motius no poden gaudir de la companyia dels seus avis;
ve per que els seus pares no els hi deixen, per la distància o perquè estan difunts. De tal manera
també trobem la part contrària, que encara que els tenen a prop i poden gaudir de la seva
experiència no s’apropen a veure’ls, ni s’interessen per ells. Encara que també hi ha néts que
tenen en compte als seus avis, els hi fan petons, passen temps amb ells i es senten afortunats de
tenir una bona relació amb aquests.
12
Els beneficis de l’experiència dels avisMalgrat que el rol familiar de l'avi ha rebut molt poca atenció fins fa molt poc temps, hi ha un
ampli consens sobre la importantíssima influència que els avis tenen en l'educació dels néts fins i
tot quan aquests ja són adults. Cal destacar entre els elements beneficiosos que els avis tenen
per als néts el de ser un guia i conseller, el transmetre coneixements i valors o el donar un sentit
de patrimoni familiar i estabilitat. Proporcionen una ajuda crucial a tots els nivells: econòmic,
emociona, de cura, etc. Saben escoltar als seus néts i aquests els escolten a ells en qüestions
rellevants.
Per a un nen, els seus avis són la base de la seva història personal. Tot ésser humà té la curiositat
de conèixer les seves arrels, la seva història, d’on venen, i els avis representen tota aquesta part
del seu passat que forma part de la seva vida.
Però sobretot ens donen un sentit de pertinença, ja que saber que algú forma part d’alguna cosa,
ajuda a fer sentir, com és d’important pels demés.
És per això que els avis creen en els seus nets un sentit de seguretat que els ajuda a
desenvolupar-se millor en el món.
La protecció, l’amor que demostren i l’amor incondicional dels avis és incomparable. Les seves
històries són tresors posats en paraules que ens donen a les generacions més joves un sentit
d’identitat.
Els avis poden viure lluny o a prop, ser més afectuosos o més reservats, més atents o menys
preocupats, però, en tots els casos, la majoria dels pares els valoren com una imprescindible font
d’amor i educació per als nens, i com una gran ajuda per a sí mateixos, gràcies a l’experiència que
poden aportar amb respecte a la criança dels més petits.
Uns són estrictes, altres molt consentidors. Uns són vells, i altres més joves, però tots, avis i àvies,
són fonamentals en el creixement emocional dels infants.
No existeixen substituts dels pares, però el que definitivament s’apropa més a l’amor cap als fills,
són els avis.
No hi ha ningú com ells per ajudar-nos a cuidar als fills. Què millor que sang de la seva sang per
encarregar-se dels petits quan la mare i el pare no poden fer-ho.
13
Els nens tenen generalment una relació més relaxada i còmoda amb els seus avis, abans que amb
els pares. Això és així pel seu rol, ja que més que educadors, poden ser els seus “companys”,
disposats a ser més tolerants en les seves entremaliadures.
Els avis són els millors consellers i confidents. Els nens veuen en ells les persones amb qui poden
parlar d’aquells temes que, segons els nens, els seus pares no entendrien. Els avis, gràcies als
anys que han viscut i a la seva experiència amb els seus propis fills, saben posar-se “al nivell” dels
nens i explicar-li’s els temes de forma senzilla i entretinguda. I amb els adolescents, poden parlar
de temes que amb els seus pares s’avergonyeixen tractar, el qual dona als avis una importància
transcendent en l’educació dels infants. Per la confiança que brinden, els nens desenvolupen
amistats vertaderament fèrries amb ells.
En la majoria de les famílies, després dels seus pares, els nens busquen en primer lloc, la
protecció dels avis, davant situacions conflictives. A més, són excel·lents intermediaris entre pare
i fill quan es presenta algun conflicte.
Segons diversos estudis, el 90 per cent dels avis ha admès tenir un rol decisiu en la criança dels
seus néts, al marge del compromís o no dels propis pares en relació amb la criança dels seus fills.
És cert que moltes vegades els estils de criança i educació poden ser molt diferents entre els
pares i els avis o la família extensa, respecte al menjar, la vestimenta, permisos, prohibicions,
etc..., no menys real és que aquestes diferències són mínimes en relació amb tot el que podrien
aprendre i guanyar els fills en la relació amb els demés familiars, i amb l’alleujament que aquests
mateixos poden donar als pares, al ajudar-los amb la criança dels seus fills.
Els avis son paternitat amb experiència. Gràcies als anys de vivències i experiències personals,
dels avis ens beneficiem de la seva saviesa, pel que hauríem d’aprofitar-la i aprendre d’ells.
Els avis, tenen una visió i experiència de vida molt valuosa, que poden ajudar molt a tots els
membres de la família. Però, paradoxalment, la nostra societat no respecta a aquests adults com
en algun temps es va saber fer.
És per això, que són varies les veus que defensen la tornada a aquest valor perdut, restablint el
significat que implica ser un membre gran de la família, revalidant el paper dels avis, i acceptant
que moltes vegades les seves experiències superen qualsevol moment o conjuntura històrica.
De fet, en moltes cultures, no és estrany veure a l’avi vivint amb els seus fills i nets, i sent el
principal referent de la família.
14
Els avis representen a la tradició i els valors de la família. I poden resultar fonamentals en les
complexes societats actuals, on la incertesa s’ha apoderat de tots els àmbits de la vida,
especialment en tot el que es refereix a les relacions humanes.
Són molts els pares que saben que una fluida relació entre avis i nets, és com una recompensa
per a tots els integrants de la família, sobre tot en una societat cada cop més complexa, on les
mateixes demandes del treball poden fer una mica dificultosa la total implicació dels pares en la
vida dels seus fills.
Així, els avis i la família extensa, poden convertir-se en una gran ajuda per a la criança dels seus
fills, sobre tot si tenen un estil de vida molt ocupat.
Els avis, són una part vital en la criança dels nens sans i feliços. La majoria dels avis desitjaria que
els seus nets tinguessin algunes de les mateixes agradables experiències que ells van tenir en la
seva infància, -que avui dia no són tan habituals-, i estan predisposats a deixar-s’hi molt, per
aconseguir-ho.
I saben molt bé que, exercint un paper cada cop més actiu en les vides dels seus nets, poden
tornar tots aquests desitjos en realitat.
Els avis són magnífics companys de joc. Els nens a través del joc aprenen a relacionar-se, a
conviure, a pensar, a respectar les regles, a esperar el seu torn, a tenir paciència. El joc uneix,
entreté i diverteix. Els nens troben en els avis els companys ideals pel temps que poden dedicar-
li, per la paciència, la saviesa per ensenyar i la cura que tindran amb els nens precisament per
l’amor que els tenen.
No només es beneficien els nets de la relació amb els avis, ja que també aquests li donen un nou
sentit a la seva vida, no només per la continuïtat de la família, sinó perquè serà com reviure
aquella època quan ells eren pares, però sense el treball que això comporta pel que és més fàcil
poder gaudir d’ells.
http://vidaok.com/importancia-abuelos-familia.html
Aprendre la importància del avis Els psicòlegs, psiquiatres i fins a alguns pares, s'estan adonant de la important contribució que els
avis fan a la vida del nen preescolar i al seu desenvolupament.
15
A més de servir com a substituts honoraris de pares absents o molt ocupats, els avis generalment
són font constant d'una mesura extra d'afecte, la qual cosa representa un bon equipatge per fer
més estable l'estat emocional del nen.
Ells serveixen sense saber-ho, per engrandir l'horitzó, del nét ensenyant-li que existeixen altres
persones a més dels pares que també poden fer-los agradables la vida i que també tenen
coneixement de les coses importants, que solament tenien el seu papà i la seva mamà.
Que els avis malcrien als seus néts, la gran majoria de les vegades és cert, aquest és un dret. La
majoria dels avis no són tan severs en alguns assumptes com els pares, si els avis aclareixen el
punt amb el nét i li diuen: pots fer això aquí a la meva casa, amb nosaltres, però a la teva casa fes
les coses com la teva mare t'ho indica.
Amb aquesta actitud l'àvia no malcria a ningú, ni saboteja l'autoritat paterna.
En la llar dels avis té un lloc on expandir-se on rebre el tractament afectuós, l’afecte i tendresa o
simplement atenció, temps, temps per conversar, per escoltar i per jugar.
És un nen feliç el que sap que els avis tenen temps per dedicar-li a ell.
Les històries que els avis expliquen sobre la vida dels seus fills, o sigui, els pares, quan ells també
eren nens, fan que el nen tingui un sentit de continuïtat de la família, i així poder identificar-se
amb ells. El fet de saber el nen que és apreciat per ser membre d'una cadena, li fa sentir-se més
segur tant com a individu independent com per ser part de la família.
Els avis són una part molt important en la família. Els avis no només són avis d'una sola família,
són part de les tradicions de tota la humanitat.
En les societats tradicionals l'avi i l'avia són el tronc veritable de la família. Poden representar la
saviesa, el bon consell, el respecte i la identitat familiar.
No obstant això, existeixen molts avis joves, amb néts que semblen els seus fills. Antigament als
avis i àvies se'ls identificava asseguts en un balancí, llegint un llibre als homes i teixint a les dones.
Avui, els avis estan asseguts xatejant en internet, amb vestits a la moda i ballant els ritmes mes
recents.
Però, el seu amor pels néts mai canviarà. Si alguna cosa els passés als pares, els avis són els
primers que actuaran. La relació entre els avis i els néts, és sovint molt millor que la dels mateixos
pares.
Els avis, en gran part són persones que gaudeixen de major temps que els pares i poden fer-se
càrrec dels néts per seguir ajudant als seus fills que han de treballar o seguir el seu camí a l'èxit.
16
Per als pares joves o mares primerenques, els avis són una ajuda inavaluable. La seva companyia,
experiència i fortalesa seran fonamentals.
Els avis són útils des de la gestació, els símptomes de l'embaràs, i fins al mateix part i, no només
per als primers parts, si no que es pot comptar amb ells en tots els casos.
Les relacions en algunes famílies pot ser que no siguin les òptimes, però, si es busca l'ajuda,
aquesta sempre està predisposada com un mecanisme natural.
Els avis són pares grans. La paraula avi deriva del llatí vulgar aviolus, amb el mateix significat que
ho coneixem, però també alguns estudiosos ho associen a la paraula abba que significa Pare, en
sentit de gran.
En anglès se segueix utilitzant la paraula Grandfather, o pare gran. En un altre sentit també
s'associa a la paraula abolir, per la qual cosa es diu que els avis ja estan propers a ser abolits o
cancel·lats, però són també consentidores dels néts.
http://www.lecturasparacompartir.com/varios/losabuelosuntesorofamiliar.html
RELACIÓ ENTRE AVIS I NETSLa relació dels avis amb els netsL'esperança de vida d'aquest segle és molt més elevada que la del segle passat. La mitjana està
entorn dels 80 anys a Espanya, la qual cosa significa (encara que l'edat mitjana de la paternitat
s'hagi retardat considerablement en els últims anys) que una persona pot exercir el seu paper
d'avi durant bastant temps i arribar a tenir una relació molt important amb els seus néts.
Els avis poden proporcionar una assistència pràctica, suport i una cadena de consells útils per a la
cura del nadó. La relació dels avis amb els seus nets és sempre molt enriquidora per ambdós
costats. A molts nens els encanta estar amb els seus avis per diferents i variades raons.
Alguns perquè al costat dels avis no existeixen tantes ordres ni obligacions. Altres perquè poden
fer coses diferents amb ells, com preparar junts galetes, menjar dolços, anar a passejar, anar al
parc i realitzar una infinitat d’activitats que els fan, perquè ells se sentin més lliures.
Alguns nets veuen als seus avis com un amic, una espècie de guia, com a divertits, afectuosos,
mimosos i que els agrada estar amb ells. Però és clar, tot depèn de la forma de ser dels avis. Hi ha
17
també els que no envelleixen i continuen tractant als més petits d’una manera molt autoritària i
massa exigent. Però, pel general, els avis gaudeixen d’estar amb els seus nets.
Estar amb ells és també una forma de renovar-se personalment. És tenir més participació en la
família, i sentir-se més joves i actualitzats. S’aprèn molt amb els nens.
http://www.padresonones.es/noticias/ampliar/393/la-importancia-de-los-abuelos
Com fomentar una bona relació amb els avis S’ha de conscienciar al nen des de ben petit, de la sort que té de tenir avis, i de la importància
de mantenir aquesta relació propera. Una manera de fer-ho és visitant-los amb freqüència,
tenir detalls amb ells com fer una carta expressant el nostre amor cap a ells, o enviant
fotografies, etc.
S’ha de permetre als avis passar temps amb els seus nets a soles, per conèixer-se mútuament
i de manera més íntima i personal. No s’ha d’intervenir en la relació, s’ha de recordar que el
vincle entre nets i avis és d’ells i no necessiten intermediaris, a menys, que es tracti d’ajudar
en un problema major.
No s’ha de permetre mai que alguna diferència que hi hagi entre avis i pares, influeixi en la
relació amb els seus nets. És freqüent escoltar que pares i fills o nores i sogres, es trobin
distanciats per alguna diferència o problema que els allunyi, per consegüent també als nets,
d’això els únics que sortiran perdent seran els nets, per dos raons:
o La primera, que és normal que en una família amb el pas del temps, es reconciliïn, i
els nets hauran perdut tot aquest temps sense la companyia dels seus avis.
o I la segona, serà molt negatiu per a la formació i educació dels nets, veure que pares i
fills estan barallats, quan precisament el que busquem és educa’ls en l’amor i la
unitat que suposa la família.
Per altra banda, per aquell avi que lluiti contra alguna infermetat o depressió, el mantenir
contacte amb els seus nets l’ajudarà no només a sentir-se millor per l’alegria que proporcionen
els nets i la distracció dels seus problemes, sinó que també se sentirà de gran utilitat en el seu
paper dins la família.
Aprendre a valorar i respectar els avis és el millor inici per aconseguir una convivència familiar
més plena, amb generositat, amistat, i amor entre les persones que la conformen.
http://www.guiainfantil.com/educacion/familia/abuelos/index.htm
18
Consells per optimitzar la relacióUn factor molt important perquè existeixi una bona relació entre un avi i el seu nét és que es
vegin amb freqüència. Com més contacte tinguin, millor es coneixeran, tindran més opcions de
parlar, d'explicar-se coses i de realitzar activitats junts.
També és important que tant un com un altre s'adapti a l'edat que tenen. Els petits han de ser
conscients que els seus avis ja no són joves i per tant tenen recaigudes, xacres i dificultats per dur
a terme certes activitats.
Encara que les històries que l'avi expliqui siguin molt interessants, aquest també ha d'escoltar al
seu nét i parar-li atenció quan li expliqui coses; només així aconseguirà conèixer-li i saber com
actuar amb ell.
http://www.todopapas.com/padres/actualidad/como-fomentar-la-relacion-abuelos-nietos-1333
19
LA MORTLa pèrdua d’un ser estimat és un dels episodis més estressants de la vida i pot produir una crisi
emocional important. Després de la mort d’ algú que estimes, experimentes una etapa de dolor
que rep el nom de dol. Pots sentir una àmplia gamma d’emocions, també quan la mort no és un
fet que t’ha agafat per sorpresa.
Algunes emocions que una persona pot experimentar són les següents:
• Negació
• Incredulitat
• Confusió
Aquestes emocions són normals i comuns davant la pèrdua Potser una persona no està preparat
per a la intensitat i la durada d’aquestes emocions o la rapidesa amb que el seu esta d’ànim pot
canviar, però tenir aquestes emocions són sanes i apropiades i poden ajudar a la persona a
afrontar la seva pèrdua.
Comunicar a un nen la mort d’un ser estimatQuan a un nen li comuniquem la mort d’un ésser estimat ha de ser abraçat i contingut per la
persona més propera o amb el vincle emocional més intens, però li hem de dir clarament que
aquella persona ha mort i la causa de la seva mort.
• No s’han de transmetre missatges com que ha marxat de viatge, està adormit... Ja que
poden provocar al nen angustia i inseguretats.
• S’ha de dir clarament que ell no ha tingut cap mena de culpa.
• Els adults no han de tenir por de mostrar el seus sentiments de pena o tristesa davant
dels nens però han de evitar caure dins del dramatisme.
20
• Enyorança
• Estat de Shock
• Tristesa
• Ràbia
• Desesperació
• Culpa
• S’ha de parlar de la persona morta amb normalitat i no s’ha d’evitar el tema de la mort,
• S’han d’acceptar les reaccions emocionals que puguin tenir (malsons, terrors
nocturns, ...) sense caure dins del sobre proteccionisme per ajudar a que afronti les seves
pors.
• I Intentar mantenir la normalitat en la dinàmica familiar per a donar segureta i confiança.
A partir dels 6-7 anys és aconsellable que els nens acudeixin als funerals, a no ser que ells no
vulguin. Se l’ha d’explicar amb anterioritat en què consisteix la cerimònia. Els rituals ajuden a
canalitzar emocions i poder acomiadar-se; és molt important.
La pèrdua dels avisCom se li explica a un nen la mort d'un ser estimat? Com parlar-los d'aquells avis que mai van
conèixer?
"Sempre cal dir-los la veritat, evitant, per descomptat, la crueltat", aconsella Zarebski. "Si
existís la possibilitat del comiat, és important que puguin fer-ho. Quan és una mort sobtada, és
una situació traumàtica per a tota la família, i és necessari processar-la per després explicar-li de
la manera més clara als petits. Perquè tot el que s'oculta i no es parla causa efectes negatius".
Segons la psicoanalista Nayar, “quan els avis ja no hi són, hi ha el relat, les versions sobre ells que
els pares tinguin. Pot ser que aparegui el desig de protegir-los. Com evitar aquest dolor? És
necessari explicar-li perquè forma part de la seva història. En cas contrari, la conseqüència serà
un forat en la seva vida. La mort, fet commovedor i traumàtic també per als adults, és una
incògnita que hem d'afrontar enfront dels nens amb diverses respostes segons l'edat del nen, les
situacions individuals, culturals i religioses".
http://www.vejezyvida.com/la-importancia-de-los-abuelos/
21
ANNEX “El oficio de ser abuelo”Poesía del Sr. Jorge Alberto Mancuso, abuelo de Tiziano Mancuso de Sala Maternal (Turno
Mañana)
Está el oficio de padre, de maestro,
pero el más fácil de todos, es el oficio de
abuelo
No hay ser más dulce y amable, más
confiable y más travieso,
cura todos los berrinches
que a diario tienen los nietos.
Una caricia o un beso,
o el dulzor de un caramelo,
cualquier artimaña vale,
para ganarse al pequeño.
Y los jóvenes se mufan,
cuando malcrían sin cuento,
y regañan las acciones,
que le compete al abuelo.
Y que se aguanten el chiste,
les digo sin miramientos,
yo estoy para malcriarlos,
para criarlos están ellos.
Un nieto es un gran proyecto,
es volver a la niñez,
es encontrarse de nuevo,
con la alegría de ayer.
Es un sentimiento nuevo,
un hijo de la vejez,
un impulso a la armonía,
un hermoso amanecer.
Un juguetear con muñecos,
un corretear por doquier,
un encontrarse en el cielo,
caminando con sus pies.
El amor y la ternura,
son cosas del corazón,
la ternura va en el niño,
en el longevo el amor.
Ser abuelo es cosa grata,
y de fácil comprensión,
22
y es fácil porque hay dos partes,
en un solo corazón.
Hay un día calendario,
que los llena de emoción,
¡ES EL DÍA DEL ABUELO,
DIOS LES DE SU BENDICIÓN!
Jorge Alberto Mancuso
(abuelo de Tiziano Mancuso, Maternal
Turno Mañana)
http://www.modelomarmol.com.ar/inicial/novedades/el-oficio-de-ser-abuelo.html
23