Date post: | 03-Aug-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | xon-vilahur-godoy |
View: | 219 times |
Download: | 2 times |
TREBALL DE CAMP
Gorg del Molí dels Murris
Anna Puigfarregut, Lídia Risco, Laura Coral Sabater i Sara Vergonyós
Treball de camp i educació per la sostenibilitat
Professora: Xon Vilahur
Màster professorat de secundària
Universitat de Girona
Maig 2016
1
ÍNDEX
1. Introducció .................................................................................................................................. 3
1.1. Justificació ........................................................................................................................... 3
1.2. Situació al currículum ......................................................................................................... 3
Continguts que es treballen ..................................................................................................... 4
1.3. Objectius .............................................................................................................................. 4
1.4. Competències que es treballen ....................................................................................... 6
1.5. Temporització ...................................................................................................................... 8
2. Treball previ ................................................................................................................................. 9
2.1. La sortida .............................................................................................................................. 9
Context ........................................................................................................................................ 9
Situació, geolocalització ......................................................................................................... 10
clima, vegetació, hàbitats ..................................................................................................... 11
2.2. Lliçons a l’aula ................................................................................................................... 12
Sessió 1 ....................................................................................................................................... 12
3. Quadern de l’alume ................................................................................................................ 13
3.1. Introducció ........................................................................................................................ 13
MOTXILLA DIDÀCTICA .............................................................................................................. 13
3.2. Itinerari ................................................................................................................................ 14
Temporització: .......................................................................................................................... 14
3.3. Activitats ............................................................................................................................. 15
Activitat 1: Font Picant d’Amer .............................................................................................. 16
Activitat 2: Les feixes ................................................................................................................ 19
Activitat 3: Els travertins ........................................................................................................... 20
2
Activitat 4: Fauna ..................................................................................................................... 24
Activitat 4: Flora ........................................................................................................................ 29
4. Quadern del professor ............................................................................................................ 32
Activitat 1: Font Picant d’Amer .............................................................................................. 32
Activitat 2: Les feixes ................................................................................................................ 34
Activitat 3: Els travertins ........................................................................................................... 35
Activitat 4: Fauna ..................................................................................................................... 37
Activitat 4: Flora ........................................................................................................................ 38
5. Treball posterior ........................................................................................................................ 43
Sessió 3 ....................................................................................................................................... 43
Sessió 4 ....................................................................................................................................... 43
6. Avaluació per als alumnes ..................................................................................................... 44
6.1. Què s’avaluarà? ............................................................................................................... 44
6.2. Com i quan s’avaluarà? .................................................................................................. 44
7. Avaluació del projecte ........................................................................................................... 47
8. Bibliografia i recursos web ...................................................................................................... 52
9. Annexos ..................................................................................................................................... 53
9.1. Fitxa d’identificació d’amfibis, rèptils i mamífers del Museu del Ter ......................... 54
9.2. Fitxa d’identificació de macroinvertebrats del Museu del Ter .................................. 55
9.3. Fitxa d’identificació de peixos del Museu del Ter ........................................................ 56
3
1. INTRODUCCIÓ
JUSTIFICACIÓ 1.1.
El present treball de camp es centra en una sortida per l’itinerari del Gorg del Molí dels
Murris. És una sortida amb bicicleta amb una durada d’un dia sencer. Està pensada per
alumnes d’ESO, i tot i que es podria adaptar a qualsevol nivell, en aquest cas ens
centrarem en 1r d’ESO. La intenció és una sortida per al final del tercer trimestre, cap al
mes de maig amb l’arribada del bon temps. Es dirigeix als alumnes de 1r d’ESO de
l’institut d’Amer, on es considera que hi ha 2 línies amb 24 alumnes per aula (total 48
alumnes). Es tracta de dos grups força heterogenis, però no hi ha cap alumne que es
consideri que té cap necessitat educativa especial ni cap adaptació curricular.
L’assignatura en la que es desenvolupa el treball de camp és Biologia i geologia,
assignatura obligatòria del curs. No es centra en una unitat en concret de l’assignatura,
sinó que pretén ser més aviat una activitat de síntesi de l’assignatura en general.
L’objectiu de la sortida és dur a terme una excursió amb bicicleta des del propi institut fins
al Gorg del Molí dels Murris. Duent a terme un estudi de l’ecosistema del riu Brugent i de la
riera de Cogolls. L’itinerari i activitats proposades pretenen facilitar el coneixement a
diversos continguts del currículum: la Terra, els processos geològics i la biodiversitat. A més,
al ser una sortida pensada per al final del curs, també està pensada com una activitat
lúdica, que permeti als alumnes un contacte amb el seu entorn més proper, la naturalesa
i amb els seus companys.
SITUACIÓ AL CURRÍCULUM 1.2.
Basant-nos en el Currículum de l’educació secundària obligatòria segons el que disposa
el DECRET 187/2015 de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació
secundària obligatòria, el treball de camp de ‘L’itinerari del Gorg del Molí dels Murris’
s’enmarca dins l’àmbit científicoteconològic de primer curs: biologia i geologia (matèria
comuna).
4
CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN
Investigació i experimentació (CC15)
Plantejament de preguntes sobre les característiques de fenòmens o éssers vius i
valoració del seu interès per ser investigats.
Identificació de variables per obtenir evidències sobre com es produeixen fenòmens
geològics o cam fan les funcions els ésser vius.
Selecció i recollida de mostres del medi natural. Cerca de dades en diferents fonts i
anàlisi crítica de la informació trobada.
EL treball experimental: planificació, normes de seguretat i higiene, instruments òptics,
elaboració d’informes.
La Terra i els seus embolcalls (CC13, CC26, CC27)
La Terra com a sistema que conté els subsistemes geosfera, atmosfera, hidrosfera i
biosfera, els quals interactuen.
Característiques de la hidrosfera, el cicle de l’aigua a la natura i en zones urbanes,
recursos hídrics, aigües superficials i subterrànies. Fonts i processos de contaminació.
Mètodes de depuració i potabilització.
Estructura interna de la geosfera. Materials de l’escorça: roques i minerals. Aplicacions
més freqüents, importància econòmica i gestió sostenible.
Els processos geològics (CC13, CC26, CC27)
El modelat del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió,
transport i sedimentació. Formació del sòl.
El cicle de les roques. Roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries.
La diversitat dels éssers vius (CC10, CC11, CC12, CC14)
Biodiversitat en organismes vius i registres fòssils.
Els cinc regnes. Observació, claus dicotòmiques senzilles.
Els grans grups taxonòmics. Adaptacions d’animals i plantes a diferents ecosistemes.
Importància de mantenir la biodiversitat. Tràfic d’espècies. Espècies invasores.
OBJECTIUS 1.3.
La sortida proposada mira de respondre als següents objectius marcats pel currículum:
Explicar fenòmens biològics i geològics d’una manera teòrica. Mostrar una
capacitat de mirar el món des d’una visió científica i ampliar exemples de fets científics
que ja coneixem.
Explicar, situar i interpretar les dades que es coneixen de la història de l’Univers, la
Terra i de la vida.
Buscar la resposta a qüestions susceptibles de ser investigades experimentalment.
Comprendre el problema a resoldre, identificar variables que hi intervenen, fer hipòtesis
5
sobre la relació entre les variables d’acord amb els models científics explicatius dels
fenòmens que s’estudien i seguir els procediments científics habituals. Apropar-se a la
manera de treballar dels científics en la resolució de problemes i aprendre, en el decurs
d’aquestes investigacions, les destreses i procediments propis de la indagació científica.
Analitzar una situació quotidiana, problemàtica, que cal millorar des de la
perspectiva de la intervenció pràctica amb criteri científic.
La observació tècnica: preguntar-se com funcionen els objectes reals, manipular-
los i analitzar-ne les representacions per trobar les respostes.
Identificar les característiques generals de les accions humanes en el medi,
relacionar-les amb el desenvolupament sostenible, i afavorir el sentit crític sobre els
problemes que aquests accions poden plantejar, tot i que els seus objectius semblin
inicialment adequats.
Però, a més dels objectius marcats per el currículum de la ESO, la present sortida de
camp té els següents objectius específics:
Realitzar activitats en grup fora de l’aula i de l’ambient habitual de treball.
Transmetre el valor de realitzar un itinerari com el que s’ofereix, amb la intenció de
promoure un coneixement de l’entorn i crear vincles afectius amb el territori,
considerant la importància de preservar els espais naturals.
Aprendre a diferenciar la fauna i flora més característica del seu entorn proper.
Conèixer la funció de les espècies vegetals i la importància de la seva conservació.
Valorar els efectes positius i negatius que l’acció humana exerceix sobre l’entorn
natural.
6
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN 1.4.
CCBB DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Dimensió comunicativa
Comprensió lectora
Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de
la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls
Expressió escrita
Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a,
intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística
Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació
formal
Comunicació oral
Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana,
dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals
Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència,
cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents
Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació
comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs
CCBB DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC
Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana
Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la
perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència 3. Interpretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida utilitzant els
registres del passat
Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats
en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació
d’investigacions experimentals
Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament
científic
Dimensió objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana
Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement
bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la
manipulació i en l’impacte mediambiental
7
Dimensió medi ambient
Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els
impactes mediambientals derivats de la intervenció humana
CCBB DE L’ÀMBIT DIGITAL
Dimensió instruments i aplicacions
Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i
tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals
Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en
moviment per a produccions de documents digitals
Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i
aprenentatge
Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al
treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals
Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de
tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals
Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb
eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement
Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració.
Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball
col·laboratiu
8
TEMPORITZACIÓ 1.5.
La sortida en sí té una durada d’un dia. Però tot el treball de camp suposa un treball previ
a l’aula, la sortida i un treball posterior amb els alumnes. En total són 2’5 sessions d’aula i
la sortida de camp.
Sessió 1 A l’aula Activitat d’1h
- Treball previ a la sortida
- Avaluació prèvia de coneixements dels alumnes
Sessió 2 Sortida de
camp
Activitat de tot el dia:
8:00 Sortida de l’escola amb les bicicletes
8:30 Arribada Parada 1: Fonter
8:30 - 9:30 Activitat 1
9:30 – 10:00 Esmorzar
11:00 Arribada Parada 2: Les feixes
11:00 – 11:15 Activitat 2
11:30 Arribada Parada 3: Gorg del Molí dels Murris
11:30 – 13:00 Activitat 3 + introducció i explicació a les activitats que es
duran a terme a la tarda sobre fauna i flora.
13:00 – 14:30 Dinar + temps lliure
14:30 Parada 4: Fauna i flora
14:30 – 16:00 Activitat 4: Fauna i flora - (activitats simultànies)
16:00 Sortida de la Parada 4
17:15 Arribada a l’institut
Sessió 3 A l’aula Activitat d’1h
- Recollida quaderns de l’alumne (1 per grup)
- Presentacions de fauna i flora (3 grups fan fauna i 3 grups fan
flora a cada línia). Cada presentació té una durada de 10min
Sessió 4 A l’aula Activitat de ½ h
- Entrega dels dossiers corregits i qualificats
- Enquesta de satisfacció de l’alumne per valorar la sortida de
camp
9
2. TREBALL PREVI
LA SORTIDA 2.1.
CONTEXT
Ens trobem amb alumnes de l’Institut d’Amer, on hi ha 2 classes de 1r d’ESO de 24
alumnes per classe. En total tenim 48 alumnes participants en el treball de camp i la
sortida al Gorg del Molí dels Murris. Hi haurà un total de 4 professors que faran la sortida
juntament amb els alumnes.
Prèviament, a la primera sessió d’aula, s’hauran format grups heterogenis de treball
formats per 4 alumnes per grup (en total hi haurà 12 grups de treball, 6 per línia). Es
donarà un per grup (equivalent al dossier de l’alumne). A més, cada Dossier de Treball
grup també disposarà d’una , que consta de: Motxilla didàctica
Pot transparent amb mesures de volum
Termòmetre
Paper tornassol
Cronòmetre
Disc de transparència
Maletí d’estudi de fauna que conté:
o Pot transparent
o 2 safates
o Pinces de plàstic
o Lupa de camp de 10x
o Fitxes d’identificació d’espècies del Museu del Ter: ‘Amfibis, rèptils i
mamífers’, ‘Macroinvertebrats’ i ‘Peixos’
El mitjà de transport tant pel trajecte d’anada com pel de tornada i per fer l’itinerari són
les bicicletes dels alumnes.
10
Addicionalment (per dur la farmaciola, material bàsic de reparació de bicicletes, per
possibles indisposicions, etc.) es disposarà d’un vehicle propi d’un dels professors, que farà
paral·lelament la sortida amb aquest.
SITUACIÓ, GEOLOCALITZACIÓ
Il·lustració 1. Localització de la zona de la sortida del treball de camp Gorg del Molí dels Murris. Font:
Googlemaps
Il·lustració 2. Itinerari de la sortida de camp del Gorg del Molí dels Murris. Font: Googlemaps
11
CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS
És el clima propi de la depressió de la Selva (conca de l’Onyar), de la vall del Ter entre les
Guilleries i el pla de Girona i en part també dels fons de vall del Brugent i del Llémena. Es
tracta d’un clima força humit i d’una certa tendència continental que, de fet, podria ser
considerat de transició entre els climes mediterranis i els centreeuropeus, és el clima
mediterrani de les planes interiors. La pluviometria hi és més aviat elevada, a l’entorn dels
700 - 900 L/m 2/any de mitjana, amb màxims a la primavera i a la tardor, mentre que el
període d’aridesa estival típic del mediterrani és molt reduït (inferior a un mes). L’hivern
sol ser relativament sec i el màxim de pluges primaveral pot superar el tardoral a molts
indrets, sobretot quan més propers a l’àrea d’influència de la dorsal pluviomètrica. Ni les
temperatures mitjanes anuals (normalment entre 13 i 15ºC) ni les mitjanes dels mesos més
freds (gener, 6-8ºC) i més càlids (juliol, 21-23ºC), reflecteixen la considerable amplitud
tèrmica diària i estacional d’aquest tipus de clima. En efecte, a l’hivern les glaçades hi
son freqüents com a conseqüència d’una marcada inversió tèrmica, però poden
coincidir amb màximes ben suaus que emmascaren la suavitat climàtica que es desprèn
de les mitjanes. A l’estiu succeeix quelcom semblant: les nits son relativament fresques,
però les temperatures màximes poden enfilar-se considerablement.
La vegetació originària de la zona estava formada, bàsicament, per boscos de ribera
que ocupaven la major part de les terrasses fluvials, allà on el nivell freàtic es situa proper
a la superfície. Segons el gradient d’humitat del sòl, s’hi poden trobar comunitats arbòries
dominades pel vern (Alnus glutinosa), pel salze blanc (Salix alba), pel freixe de fulla petita
(Fraxinus angustifolia), per l’àlber (Populus alba) o per l’om (Ulmus minor). En menor
mesura, també es poden trobar petites àrees dominades per espècies menys comunes,
com el gatell (Salix cinerea), propi d’ambients molt humits, o el tamariu (Tamarix gallica),
en àrees més properes a la desembocadura. Actualment, aquestes comunitats es troben
distribuïdes de forma irregular al llarg dels marges del riu per acció de l’home, que les ha
anat substituint per camps de conreu, plantacions arbòries de producció de fusta,
polígons industrials o, fins i tot, nuclis urbanitzats. Aquestes comunitats, es troben
acompanyades per grans extensions ocupades per vegetació arbustiva, bàsicament de
sarga (Salix elaeagnos), o per prats inundables situats a les zones més humides. En els
12
punts on la làmina d’aigua s’encalma es poden localitzar algunes comunitats de
vegetació higròfila, dominades pel canyís (Phragmites australis) o la boga (Typha sp.),
que diversifiquen la comunitat vegetal i donen refugi a gran quantitat d’espècies
animals.
La regió bioclimàtica de la zona és la mediterrània, amb característiques més
subhumides a mesura que es puja conca amunt i amb una influència litoral a les parts
més baixes. En la major part de la zona la comunitat potencial més característica és
l’alzinar litoral (Quercertum illicis galloprovinciale) tot que aquest dóna pas a comunitats
pròpies de ribera (Populetalia albae) en la franja més lligada al riu.
LLIÇONS A L’AULA 2.2.
Es correspon a la sessió 1, prèvia a la sortida de camp.
SESSIÓ 1
En la classe de l’assignatura de Biologia i geologia prèvia a la sortida de camp.
El desenvolupament de la sessió consisteix en:
- Avaluació prèvia de coneixements dels alumnes (veure ‘Avaluació del projecte).
- Donar la informació necessària referent a l’equipament que ha de portar cada
alumne (bicicleta, roba adequada, crema solar beguda, esmorzar i dinar, material
per escriure, etc.) i explicació de la temporització de la sortida.
- Es formaran grups de treball de quatre alumnes, repartits heterogèniament, que
són els que ja s’han anat fent al llarg del curs. Entrega del Dossier de treball i
Motxilla pedagògica per alumne. Caldrà que ho portin el dia de la sortida. A cada
línia hi haurà 3 grups que treballaran l’activitat de flora i 3 que treballaran
l’activitat de fauna. Els dossiers s’elaboraran durant la sortida en grups de quatre
alumnes i s’entregaran la setmana següent a la sortida, juntament amb una breu
exposició de deu minuts de la fauna o la flora observada. Les activitats del dossier
es realitzaran al camp.
- Lectura prèvia del Dossier de treball: descripció de les parades, activitats que es
duran a terme a cada parada.
13
- Resolució de dubtes.
3. QUADERN DE L’ALUME
INTRODUCCIÓ 3.1.
La riera de Cogolls , al terme municipal
de les Planes d’Hostoles, aporta aigua
al riu Brugent, que al seu torn és
afluent del Ter. L’aigua prové del
massís de la Garrotxa, i és molt poca la
influència humana que ha rebut
l’aigua de la riera a aquestes alçades ja que no ha passat per cap municipi important.
Cada grup de 4 alumnes disposa
d’aquest a més d’una Dossier de treball Motxilla didàctica
MOTXILLA DIDÀCTICA
Pot transparent amb mesures de volum
Termòmetre
Paper tornassol
Cronòmetre
Disc de transparència
Maletí d’estudi de fauna que conté:
o Pot transparent
o 2 safates
o Pinces de plàstic
o Lupa de camp de 10x
o Fitxes d’identificació d’espècies del Museu del Ter: ‘ Amfibis, rèptils i mamífers’,
‘Macroinvertebrats’ i ‘ Peixos’
Només per als grups que
faran l’activitat de fauna
Il·lustració 3. Gorg del Molí dels Murris. Font:Anna
Puigfarregut
14
ITINERARI 3.2.
Il·lustració 4. Itinerari de la sortida de camp Gorg del Molí dels Murris. Font: Googlemaps
TEMPORITZACIÓ:
8:00 Sortida de l’escola amb les bicicletes
8:30 Arribada Parada 1: Fonter
ACTIVITAT 1: Font Picant d’Amer
9:30 – 10:00 Esmorzar
11:00 Arribada Parada 2: Les feixes
ACTIVITAT 2: Les Feixes
11:30 Arribada Parada 3: Gorg del Molí dels Murris
ACTIVITAT 3: Els travertins
13:00 – 14:30 Dinar + temps lliure
Parada 4
ACTIVITAT 4: FAUNA / FLORA (activitats simultànies)
16:00 Sortida de la Parada 4
17:15 Arribada a l’institut
15
ACTIVITATS 3.3.
16
ACTIVITAT 1: FONT PICANT D’AMER
Estudieu les etiquetes d’aigües següents:
Quines diferències detecteu en la composició de les aigües?
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
Per què hi ha aquestes diferències?
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________________
17
Acosteu-vos a la Font i estudieu les propietats de l’aigua:
Temperatura de l’aigua (Utilitzeu el termòmetre)
Ph de l’aigua (Utilitzeu el paper tornassol)
Presència d’olis, escumes, impureses, etc
Gust de l’aigua
(dolç/salat, amarg/picant, fort/suau, des/agradable)
Té gust residual?
(Al cap d’una estona d’haver-la tastat percebeu el gust a la boca?)
Cabal de la font (l/s)
(Utilitzeu el cronòmetre)
Transparència de l’aigua: Quants sectors veieu?
(Utilitzeu el disc de transparència)
Ompliu el pot transparent amb aigua de la font.
Amb les mans seques agafeu un paper tornassol i submergiu-lo mig centímetre.
Espereu uns 10 segons fins que el color s’estabilitzi.
Compareu el color obtingut amb l’escala següent:
Àcid Neutre Bàsic
Com ho faig??
18
Mitjançant el cronòmetre i el pot transparent (amb mesures de volum), determineu quin volum
d’aigua allibera la font en 10 segons.
Realitzeu el càlcul del cabal: Volum (l) /temps (s)
Ompliu el pot transparent amb aigua de la
font.
Deixeu reposar l’aigua uns minuts sobre el disc
de transparència.
Mireu el disc de transparència a través de
l’aigua: En quants sectors podeu llegir la fórmula H2O?
Per què l’aigua d’aquesta Font té aquest gust tan característic?
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
Si poguéssiu tastar l’aigua de la pluja, tindria gust? Per què?
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
19
ACTIVITAT 2: LES FEIXES
Des de ben antic, l’home ha ocupat el
territori i ha conreat la terra per produir-hi
aliment. A excepció dels fons de les valls,
on el terreny és una mica més planer, la
necessitat d’obtenir aliment ha fet que fins
i tot es conreessin els vessants amb més
pendent de les muntanyes. Per fer-ho
calia aplanar el terreny fent feixes. Tot
observant el paisatge que teniu al davant,
responeu les preguntes:
Per què cal fer feixes als vessants de la muntanya per poder-hi conrear? Raona la teva resposta
i digues quins són els elements que impedirien conrear si no es fessin feixes.
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
Tenen futur les feixes avui en dia?
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
Il·lustració 5. Imatge de la Parada 2. Font: Lídia Risco
20
ACTIVITAT 3: ELS TRAVERTINS
TREBALLEM LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES. ELS TRAVERTINS
La vall de Cogolls es troba a la riba esquerra del Brugent, per on hi
discorre la Riera de Cogolls, que té un recorregut d’uns vuit
quilòmetres. Aquesta riera la conformen saltants, gorgs o passos
entre altres accidents al llarg del seu curs. Destaquen com
accidents en el seu trajecte el saltant d’aigua del Fontanil, el gorg
de Sant Pelegrí i, sobre tot, el gorg del Molí dels Murris.
Ens trobem al gorg del Molí dels Murris, on podem observar la
presència d’unes aigües abundants amb bicarbonat càlcic que
petrifiquen lentament les plantes en el seu curs i donen lloc a
formacions de roques poroses, formades per la precipitació de
carbonat damunt de làmines de cianobacteris i damunt de tiges
de plantes (imatges A, B i C). Al gorg del Moli dels Murris és on s’ha
més accentuat aquest fenòmens geològic en tota la riera.
Il·lustració 7. Formacions de rocoses de la zona. Font: Anna Puigfarregut
________________________________________ Com s’anomenen aquestes formacions?
Cerca les següents formacions i identifica’n les restes de vegetació que les integren. Et pots
ajudar a partir de les imatges.
A B C
Il·lustració 6. Gorg del Molí dels
Murris. Font: Anna Puigfarregut
A____________________ B____________________C____________________
21
SOPA DE LLETRES
En aquesta sopa de lletres s’hi amaguen les següents 8 paraules necessàries per
completar el text que l’acompanya.
Ull! Les paraules es troben en horitzontal, vertical, diagonal i del revés.
A I F L L A C F U T E B
E S C A L C A R I A F I
V N R I A U R O N U Q A
B B U D U Y S T E K H C
H V V E G E T A C I O A
J T Q E R S I F R N Ñ T
K G A S Z M Q A E T A E
I Ñ S T M U U L M N X A
O L F O E R E L O U S Z
P K G L L A S B R V L W
Y M E L L C R R O L A I
T X R X I A O O T O I R
R Z C R C L C M A S V C
C Q T M R C U S R O U T
V W R U A I E U O F L E
V S U H U P R C L R F L
O I C A T I P I C E R P
CALCÀRIA – CALCI – CARBONAT – CÀRSTIQUES – FLUVIALS – LLACS – PRECIPITACIÓ –
VEGETACIÓ
22
Ara ja pots omplir els espais buits del text!
Roca sedimentària _ _ _ _ _ _ _ _ continental que es diposita a les surgències _ _ _ _ _ _ _ _
_ _ i salts d´aigua, a les zones d’expansió de les aigües _ _ _ _ _ _ _ _ i, de vegades, a les
vores de certs _ _ _ _ _. En molts travertins la carcassa de la roca està formada per restes
de _ _ _ _ _ _ _ _ _ recobertes per _ _ _ _ _ _ _ _ de _ _ _ _ _. En zones càrstiques abunden els
travertins com a recobriments calcaris originats per _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ del carbonat de
calci de les aigües que hi circulen.
Identifica...
En el text anterior hi apareix una reacció i un compost químic implicats en la formació
dels travertins. Els sabries identificar?
Reacció química:
_______________________________________________________________________________________
Compost químic:
_______________________________________________________________________________________
Quins dels següents factors poden accelerar la precipitació de la calç?
Augment de la pressió
Evaporació de l’aigua
Pluges abundants
Disminució de la temperatura
Augment de la temperatura
Fotosíntesi que fan els vegetals que viuen a les roques
Absència de vegetals
23
En aquest punt, cal que els grups us dividiu equitativament en activitat de
fauna i activitat de flora
Il·lustració 8. Riera de Cogolls. Font: Anna Puigfarregut
24
ACTIVITAT 4: FAUNA
Estudiarem els organismes que viuen pròpiament a la riera, però també d’altres que en
depenen.
Estudiarem...
La fauna que viu fora l’aigua.
Els organismes que estan nedant.
Els organismes que es troben enmig de les algues. Mitjançant un pot agafeu
algues i observeu a contrallum els diferents organismes que s’hi troben.
Els organismes que viuen al fang. Recolliu una mica de fang i vesseu-lo en una
safata amb una mica d’aigua.
Els organismes que viuen sobre o sota les pedres. Traieu una pedra de l’aigua i
poseu-la en una safata amb aigua. També podeu aixecar algunes pedres, i amb
compte, rascar la part de sota, abocant el raspallat en una safata.
Utilitza les Fitxes d’identificació del Museu
del Ter que tens a la teva Motxilla Didàctica
25
FITXA DE CAMP
Localització de la zona que estudiem:
Data: ________________________________________
Riera: ________________________________________
Terme municipal: _____________________________
Inspectors: ___________________________________
______________________________________________
______________________________________________
______________________________________________
Temps d’avui: ________________________________
______________________________________________
En les pàgines següents, cal que facis una relació de cadascun dels animals
observats: (Es tracta que en facis un petit dibuix i en posis el nom)
Basant-te amb els macroinvertebrats com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua,
podríem afirmar que aquest tram de riera té una qualitat bona?
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________
*Fes un esquema/dibuix del tram de riera que
estem estudiant
26
MACROINVERTEBRATS
Insectes
Efímeres
Heteròpters
Libèl·lules
Escarabats
Perles
Tricòpters
Dípters
27
Altres macroinvertebrats (no insectes)
28
Amfibis:
Rèptils:
Mamífers:
Peixos:
Aquests
pot ser que
només
hagis
trobat els
rastres
29
ACTIVITAT 4: FLORA
Observeu al vostre voltant, teniu un munt de plantes i arbustos diferents i florits aquesta
època de l’any. En les properes pàgines, teniu una taula que heu d’omplir amb la
fotografia, el nom comú i el nom científic de les plantes i/o arbustos més abundants que
veieu. Per identificar les diferents plantes heu d’utilitzar l’aplicació PlantNet. Aquesta és
una eina molt efectiva que tan sols prenent una fotografia us indicarà quina planta teniu
al davant.
FITXA DE CAMP
Localització de la zona que estudiem:
Data: ________________________________________
Terme municipal: _____________________________
Inspectors: ___________________________________
______________________________________________
______________________________________________
______________________________________________
Temps d’avui: ________________________________
______________________________________________
*Fes un esquema/dibuix del tall de bosc que
estem estudiant
Utilitza la App PlantNet per
ajudar-te a identificar les
plantes
30
Plantes herbàcies i arbusts identificats
Nom científic Nom comú Fotografia
31
32
4. QUADERN DEL PROFESSOR
ACTIVITAT 1: FONT PICANT D’AMER
Quines diferències detecteu en la composició de les aigües?
Mirant les etiquetes de les 3 aigües es pot detectar que hi ha diferències pel que fa la
concentració de sals minerals dissoltes en l’aigua i en si l’aigua presenta carbonatació o no. Per
una banda, l’aigua Solan de Cabras presenta una alta concentració de sals mineral, l’aigua
Fonter té uns valors intermitjos, mentre que l’aigua Bezoya presenta uns valors molt baixos. Per altra
banda, l’aigua Fonter és la única de les tres que és carbonatada, és a dir, té gas CO2.
Per què hi ha aquestes diferències?
La diferència entre la concentració de sals minerals dissoltes s’explica per l’origen de l’aigua, ja
que dependrà del tipus de subsòl pel qual hagi transitat i el temps que ha estat aigua subterrània
abans de brollar a l’exterior. Pel que fa a la carbonatació, dependrà de si l’aigua presenta àcid
carbònic.
Acosteu-vos a la Font i estudieu les propietats de l’aigua:
Temperatura de l’aigua (Utilitzeu el termòmetre) Entre 10 i 15ºC
Ph de l’aigua (Utilitzeu el paper tornassol) Lleugerament àcid
Presència d’olis, escumes, impureses, etc No
Gust de l’aigua (dolç/salat, amarg/picant, fort/suau, des/agradable) Picant, fort i desagradable
Té gust residual? (Al cap d’una estona d’haver-la tastat percebeu el gust
a la boca?)
Sí, té gust residual
Cabal de la font (l/s) (Utilitzeu el cronòmetre)
Transparència de l’aigua: Quants sectors veieu? (Utilitzeu el disc de
transparència)
Entre 2 i 3
33
Àcid Neutre Bàsic
Ompliu el pot transparent amb aigua de la
font.
Amb les mans seques agafeu un paper
tornassol i submergiu-lo mig centímetre.
Espereu uns 10 segons fins que el color
s’estabilitzi.
Compareu el color obtingut amb l’escala
següent:
Mitjançant el cronòmetre i el pot transparent (amb mesures de volum), determineu quin volum
d’aigua allibera la font en 10 segons.
Realitzeu el càlcul del cabal: Volum (l) /temps (s)
Ompliu el pot transparent amb aigua de la font.
Deixeu reposar l’aigua uns minuts sobre el disc de
transparència.
Mireu el disc de transparència a través de l’aigua: En quants
sectors podeu llegir la fórmula H2O?
Per què l’aigua d’aquesta Font té aquest gust tan característic?
L’aigua de la Font d’Amer és d’origen subterrani i prové de la zona volcànica de la Garrotxa. En el
seu trajecte fins arribar a la font l’aigua dissol la roca i es va concentrant de sals minerals,
sobretot,de bicarbonats, responsables del gust picant de l’aigua.
Si poguéssiu tastar l’aigua de la pluja, tindria gust? Per què?
L’aigua de la pluja no tindria gust, ja que no ha tingut contacte amb les roques del subsòl i, per
tant, no ho ha tingut oportunitat de dissoldre-les i mineralitzar-se.
34
ACTIVITAT 2: LES FEIXES
Explicació del punt en el que ens trobem:
De l’existència de l’ús de les feixes per conrear se’n té constància des de fa molts i molts
anys, inclòs segles. Ja a l’edat mitjana, per exemple, se sap de tractats musulmans sobre
agricultura que parlen de la construcció i manteniment de terrasses i feixes pel conreu.
Degut a la necessitat d’obtenir més superfície de conreu, els camperols es veien obligats
a dedicar duríssimes jornades de feina per tal de dur a terme aquestes grans obres que
són les feixes: porcions de terra allargades, estretes i planes, subjectades per marges de
pedra seca situades en zones amb pendent, ja fossin turons, petites muntanyes... Com
menys pendent, més gran era la superfície de les feixes. Ara bé, si el pendent era molt
acusat, les terrasses eren de pocs metres d’ample. Per tant, la importància dels marges
de pedra per retenir la terra era evident i el seu manteniment crucial; els forts aiguats els
podien desfer i malmetre’ls, enduent-se el preuat sòl muntanya avall. Llavors, el que calia
fer era recollir-lo al fons de la vall i tornar-lo a pujar vessant amunt.
Per què cal fer feixes als vessants de la muntanya per poder-hi conrear? Raona la teva resposta
i digues quins són els elements que impedirien conrear si no es fessin feixes.
Cal fer feixes per aplanar els vessants de la muntanya i evitar que els agents erosius (aigua
sobretot) s’endugui el sòl fèrtil.
Tenen futur les feixes avui en dia?
Tenen futur com a espai natural, i a més a més, suposen un legat històric de valor incalculable. De
l'ingeniós sistema àrab de regadiu encara podem trobar els canals i les pròpies feixes.
35
ACTIVITAT 3: ELS TRAVERTINS
TREBALLEM LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES. ELS TRAVERTINS
La vall de Cogolls es troba a la riba esquerra del Brugent, per on hi discorre la Riera de Cogolls,
que té un recorregut d’uns vuit quilòmetres. Aquesta riera la conformen saltants, gorgs o passos
entre altres accidents al llarg del seu curs. Destaquen com accidents en el seu trajecte el saltant
d’aigua del Fontanil, el gorg de Sant Pelegrí i, sobre tot, el gorg del Molí dels Murris.
Ens trobem al gorg del Molí dels Murris, on podem observar la presència d’unes aigües abundants
amb bicarbonat càlcic que petrifiquen lentament les plantes en el seu curs i donen lloc a
formacions de roques poroses, formades per la precipitació de carbonat damunt de làmines de
cianobacteris i damunt de tiges de plantes (imatges A, B i C). Al gorg del Moli dels Murris és on s’ha
més accentuat aquest fenòmens geològic en tota la riera.
TravertinsCom s’anomenen aquestes formacions?
Cerca les següents formacions i identifica’n les restes de vegetació que les integren. Et pots
Molses, fulles, troncs....ajudar a partir de les imatges.
SOPA DE LLETRES
A I F L L A C F U T E B
E S C A L C A R I A F I
V N R I A U R O N U Q A
B B U D U Y S T E K H C
H V V E G E T A C I O A
J T Q E R S I F R N Ñ T
K G A S Z M Q A E T A E
I Ñ S T M U U L M N X A
O L F O E R E L O U S Z
P K G L L A S B R V L W
Y M E L L C R R O L A I
T X R X I A O O T O I R
R Z C R C L C M A S V C
C Q T M R C U S R O U T
V W R U A I E U O F L E
V S U H U P R C L R F L
O I C A T I P I C E R P
CALCÀRIA – CALCI –
CARBONAT – CÀRSTIQUES –
FLUVIALS – LLACS –
PRECIPITACIÓ – VEGETACIÓ
36
Ara ja pots omplir els espais buits del text!
Roca sedimentària calcària continental que es diposita a les surgències càrstiques i salts d´aigua,
a les zones d’expansió de les aigües fluvials i, de vegades, a les vores de certs llacs. En molts
travertins la carcassa de la roca està formada per restes de vegetació recobertes per carbonat
de calci. En zones càrstiques abunden els travertins com a recobriments calcaris originats per
precipitació del carbonat de calci de les aigües que hi circulen.
Identifica...
PrecipitacióReacció química:
Carbonat de calci Compost químic:
Quins dels següents factors poden accelerar la precipitació de la calç?
Augment de la pressió
Evaporació de l’aigua
Pluges abundants
Disminució de la temperatura
Augment de la temperatura
Fotosíntesi que fan els vegetals que viuen a les roques
Absència de vegetals
En aquest punt, cal dividir equitativament els grups en activitat de fauna i
activitat de flora
37
ACTIVITAT 4: FAUNA
Estudiarem els organismes que viuen pròpiament a la riera, però també d’altres que en
depenen.
*Cal que cada grup de treball d’aquesta activitat tingui a la seva Maleta
pedagògica el material corresponent de l’estudi de fauna. En especial són clau
les Fitxes d’identificació del Museu del ter.
Estudiarem...
La fauna que viu fora l’aigua.
Els organismes que estan nedant.
Els organismes que es troben enmig de les algues. Mitjançant un pot agafeu
algues i observeu a contrallum els diferents organismes que s’hi troben.
Els organismes que viuen al fang. Recolliu una mica de fang i vesseu-lo en una
safata amb una mica d’aigua.
Els organismes que viuen sobre o sota les pedres. Traieu una pedra de l’aigua i
poseu-la en una safata amb aigua. També podeu aixecar algunes pedres, i amb
compte, rascar la part de sota, abocant el raspallat en una safata.
FITXA DE CAMP
*cada grup de treball omplirà de manera diferent aquesta fitxa de camp, en
funció del punt de treball que es situïn.
Basant-te amb els macroinvertebrats com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua,
podríem afirmar que aquest tram de riera té una qualitat bona?
Cal esperar, que donat que la riera no ha passat per cap tram humanitzat encara els alumnes
hagin trobat molta biodiversitat de fauna i, amb l’ajuda de les Fitxes del Museu del Ter es pugui
arribar a la conclusió que la qualitat és bona.
38
ACTIVITAT 4: FLORA
Observeu al vostre voltant, teniu un munt de plantes i arbustos diferents i florits aquesta
època de l’any. En les properes pàgines, teniu una taula que heu d’omplir amb la
fotografia, el nom comú i el nom científic de les plantes i/o arbustos més abundants que
veieu. Per identificar les diferents plantes heu d’utilitzar l’aplicació PlantNet. Aquesta és
una eina molt efectiva que tan sols prenent una fotografia us indicarà quina planta teniu
al davant.
*la intenció és que, per grups de treball, identifiquin les principals espècies
herbàcies i arbustives de la zona.
Les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació, que s’anomena vegetació de ribera.
Forma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. Els boscos de ribera
tenen una gran diversitat de flora i de fauna. Aquesta vegetacio te un important paper a
l’ecosistema com a:
Refugi d’animals i plantes
Corredor biologic o connector ecologic
Font d’aliment per a l’ecosistema
Filtre de contaminants de l’aigua
Estabilitzador dels marges i esmorteïdor de l’efecte de les riuades (retard de les
crescudes, retenció de sediments, etc)
Millora de la recarrega d’aqui fers
Regulador del grau d’insolacio del riu i de la temperatura de l’aigua
*A continuació es presenten alguns dels exemples que poden trobar els alumnes entre els
mesos d’abril i maig. Se’ls ha d’aconsellar que s’inclinin per plantes amb flor, ja que sense
aquesta, l’aplicació no reconeix bé la planta. No interessa que identifiquin arbres ja que
aquests es troben en el barranc i es podrien fer mal. Insistir en que es fixin en les plantes
herbàcies i arbustives.
39
FITXA DE CAMP
*cada grup de treball omplirà de manera diferent aquesta fitxa de camp, en funció del
punt de treball que es situïn.
Plantes herbàcies i arbusts més habituals
Nom científic Nom comú Fotografia
Anemone hepática L. Herba fetgera
Ornitholagum
umbellatum L.
Estrella de Betlem
40
Aquilegia vulgaris L. Corniol
Ajuga reptans L. Búgula
Viola odorata L. Violeta
41
Potentilla erecta L. Tormentil·la
Ruscus Aculeatus L. Galzeran o cierre de
Betlem
Fragaria Vesca L. Maduixer silvestre
42
Euphorbia
amigdaloides L.
Lletresa de bosc
Il.lustracions plantes herbàcies i arbutst. Font: Anna Puigfarregut i Lídia Risco.
43
5. TREBALL POSTERIOR
Es correspon a les sessions 3 i 4.
SESSIÓ 3
En la classe de l’assignatura de Biologia i geologia de la setmana posterior a la sortida de
camp.
El desenvolupament de la sessió consisteix en:
- Recollida dels Dossiers de treball.
- Presentacions de fauna/flora segons el grup. Cada presentació té una durada
màxima de 10min; hi haurà per aula 3 grups que faran presentació de fauna i 3
grups que faran presentació de flora.
- A mesura que es vagin fent les presentacions de cada grup, professor i companys
les avaluaran amb les corresponents rúbriques.
SESSIÓ 4
La setmana posterior. Durant l’hora de l’assignatura de Biologia i geologia.
- Entrega dels Dossiers de treball i explicació de la qualificació final de cada alumne.
- Enquesta de valoració per a l’alumne de la sortida de camp.
44
6. AVALUACIÓ PER ALS ALUMNES
QUÈ S’AVALUARÀ? 6.1.
S’avaluarà 3 aspectes de l’alumnat:
La capacitat de tenir una actitud participativa i col·laborativa amb els companys i
respectuosa amb l’entorn.
La capacitat de treballar en equip i presentar respostes consensuades.
La capacitat de exposar oralment i de forma entenedora per la resta de
companys el treball realitzat en la sortida .
COM I QUAN S’AVALUARÀ? 6.2.
La capacitat de tenir una actitud participativa i col·laborativa amb els companys i
respectuosa amb l’entorn
Aquest aspecte correspon al 20% de la nota final (2 punts sobre 10). La nota serà
individual i s’avaluarà durant la segona sessió, que és la sortida de camp. Tots als alumnes
començaran la jornada amb els 2 punts. El docent disposarà de la llista de tots els
estudiants i anirà anotant si observa actituds inapropiades: Per una banda, podrà baixar
fins a 1 punt si algun alumne no col·labora amb les tasques que ha de fer amb la resta de
companys i mostra poc interès . Per altra banda, podrá baixar un altre punt si observa
alguna actitud poc respectuosa amb l’entorn natural (com ara deixar escombraries ).
La capacitat de treballar en equip i presentar respostes consensuades
Aquest aspecte fa referencia a l’entrega del dossier del treball de camp i equival a un
50% de la nota final (5 punts sobre 10). La nota serà grupal i s’avaluarà en la sessió 3,
quan l’alumnat entregui el dossier el dia de les presentacions. El docent utilitzarà la
rúbrica següent:
Producte final Ortografia i Contingut Contingut Contingut adequat:
45
llenguatge
científic
adequat:
Fonter
adequat:
Feixes
Travertins
0 punts El dossier presentat
està brut,
esparracat, escrit
amb mala lletra o
els continguts estan
desordenats
Hi ha moltes
faltes
d’ortografia i
no s’utilitzen
termes
científics
La majoria de
preguntes no
s’han respost
o moltes són
incorrectes
La majoria
de
preguntes
no s’han
respost o
moltes són
incorrectes
La majoria de
preguntes no s’han
respost o moltes són
incorrectes
0,5
punts
La presentació del
dossier podria
millorar en algun
aspecte
Hi ha alguna
falta
d’ortografia
i/o no
s’utilitzen els
termes
científics
adequats
Falten
respostes o
alguna és
inadequada
Falten
respostes o
alguna és
inadequada
Falten respostes o
alguna és
inadequada
1 punt El dossier està ben
presentat, net,
ordenat i amb
bona lletra.
No hi ha
faltes
d’ortografia i
els termes
científics
emprats són
correctes
S’han
contestat
totes les
respostes de
forma
correcta
S’han
contestat
totes les
respostes de
forma
correcta
S’han contestat
totes les respostes
de forma correcta
La capacitat de exposar oralment i de forma entenedora per la resta de
companys el treball realitzat en la sortida
Aquest aspecte suposa el 30% de la nota final (3 punts sobre 10) i s’avaluarà en la sessió
3. Un 15% correspondrà a la qualificació del docent, mentre que el 15% restant farà
referència a la mitjana de les notes que posaran els companys (co-avaluació). La nota
serà grupal i tant el docent com l’alumnat utilitzaran la mateixa rúbrica:
46
Capacitat
comunicadora
Contingut adequat Presentació global
0 punts Han parlat fluix i de
forma poc
entenedora, amb
inseguretat. El
missatge transmès no
ha arribat bé
Contingut inadequat,
no han treballat bé
els que se’ls hi
demanava
Han fallat en varis
aspectes (estructura,
temps, imatges no
referenciades,
etcètera)
0,5 punts El grup ha de millorar
algun aspecte
comunicatiu
(seguretat,
participació de
tothom, parlar més
alt, etcètera)
El grup ha comès
alguna errada de
contingut
El grup ha de millorar
algun aspecte global
de la presentació: el
temps, l’estructura, els
apartats, les
referències, etcètera
1 punt Tots els membres del
grup han participat
en la presentació i
s’han expressat de
forma entenedora.
Han parlat clar, fort i
amb seguretat
El contingut és
adequat i han
treballat bé el que
se’ls hi demanava
Presentació ben
estructurada, amb
imatges
referenciades, amb
tots els apartats
(bibliografia). S’han
ajustat al temps
47
7. AVALUACIÓ DEL PROJECTE
El projecte serà avaluat tant pel docent com pels ensenyants. En primer lloc, a fi i efecte
de conèixer si la unitat programada ha potenciat l’assoliment de les competències per
part dels alumnes, s’utilitzaran una sèrie d’indicadors. Aquests serviran per avaluar
diferents aspectes i seran útils per dur a terme una avaluació formativa que inclogui
l’autoreflexió, revisió i millora de les activitats desenvolupades.
INDICADOR SÍ NO
Objectius
En iniciar el tema comparteixo amb l’alumnat els objectius educatius per mitjà
d’alguna dinàmica o instrument per afavorir i comprovar que els alumnes s’han fet
seus els objectius.
En iniciar i acabar les sessions dedico un temps a recordar els propòsits de la unitat i
a recapitular, ajudant l’alumnat a ubicar-s’hi.
En finalitzar el tema i abans de l’activitat d’avaluació, dedico un temps a compartir
amb l’alumnat els aprenentatges clau.
Activitats
Les activitats del dossier responen a una seqüència didàctica lògica?
Les situacions d’aprenentatge al camp es plantegen amb preguntes o com a
problemes a resoldre?
Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians?
Es facilita la relació de coneixements de diferents àrees o matèries?
Es preveuen tasques que comporten l’ús d’habilitats cognitives de complexitat
variada?
L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques?
Es proporciona suficient informació sobre la sortida de camp, tant per l’alumnat
com per les famílies? (situació, temporització, mitjans de transport, material
necessari...)
Recursos i materials
S’utilitzen recursos i materials diversos?
Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat?
Per a la sortida de camp, es té en compte tot el material necessari per realitzar les
48
tasques de camp?
Es contempla l’opció de tenir un segon mitjà de transport per l’excursió, a més de les
bicicletes?
Organització social
Es fomenta l’autonomia?
Es complementa el treball individual amb el col·lectiu?
Per a la sortida de camp es tenen en compte quants professors hi haurà i com es
distribuiran?
L’assistència a l’excursió ha estat exitosa?
Atenció a la diversitat
Es respecten els diferents ritmes de treball de l’alumnat?
Es preveuen activitats multinivell?
Avaluació
Comunico als alumnes els criteris de qualificació tant del dossier, com de les
presentacions orals i l’actitud?
Comparteixo els criteris d’avaluació de l’àrea amb els altres docents de l’equip de
cicle o departament?
A les reunions de departament es dedica un temps a compartir quines estratègies i
dinàmiques fem servir per compartir els objectius i criteris d’avaluació amb
l’alumnat.
Es realitza coavaluació entre els alumnes?
En acabar el tema faig servir dinàmiques o instruments perquè els alumnes
verbalitzin què han après, identifiquin en què han de millorar i els facilito eines i
recursos per aconseguir-ho?
Altres: comentaris, fets a destacar, idees, incidències...
En segon lloc, l’avaluació formativa també estarà integrada per la comunicació als
estudiants dels objectius i dels criteris d’avaluació. Això es farà a partir d’instruments que
49
ajudin a comprendre ambdós aspectes i a regular la representació que en fan. Les eines
que utilitzarem són les següents:
Avaluació prèvia, duta a terme a la sessió anterior a la sortida de camp, a partir
d’un reguitzell de preguntes que activin els coneixements previs. Les preguntes són
formulades pel professor/a i els alumnes les responen oralment, expressant les seves
idees prèvies. En cas que sigui convenient, el professor guiarà l’argumentació de
l’alumne. A tall d’exemple, a continuació es mostren algunes de les possibles
preguntes:
Què en saps de...
Per què creus que hi ha diferents marques d’aigües?
Penses que totes les aigües són totes iguals?
Creus que el gust de l’aigua pot variar? Per què?
L’aigua pot determinar els animals que hi viuen?
Sabries dir el nom d’alguna formació geològica?
Saps què són les roques sedimentàries?
Avaluació posterior a partir d’una rúbrica que reculli la percepció sobre els propis
coneixements, amb criteris i escales de qualitat.
Rúbrica d’avaluació MOLT
(4 punts)
BASTANT
(3 punts)
POC
(2 punts)
GENS (1
punt)
Puc interpretar correctament l’etiqueta amb
l’anàlisi químic de l’aigua.
Entenc les diferències entre els diversos tipus
d’aigües.
Sé explicar per què l’aigua de la Font d’Amer és
picant.
Entenc la presència de les feixes a les vessants de la
muntanya.
Puc identificar correctament els travertins.
Entenc correctament la formació dels travertins.
50
Tinc clar què és un macro invertebrat.
Entenc què significa que un macro invertebrat sigui
un bioindicador de la qualitat de l’aigua.
Puc treballar en equip sense problemes.
Sé elaborar una exposició oral.
Avaluació posterior a partir d’una enquesta als alumnes per conèixer el grau de
satisfacció dels alumnes vers les tasques realitzades i es durà a terme durant l’última
sessió:
Enquesta per a conèixer el grau de satisfacció dels alumnes:
Ara us toca a vosaltres ser els avaluadors!
Aquest qüestionari és totalment anònim, agrairem la vostra sinceritat. Moltes gràcies
Valora de l’1 al 10 les activitats realitzades
Activitat Nota
Sessió informativa sobre la sortida de camp
La font picant d’Amer – Sortida de camp
Els travertins – Sortida de camp
Fauna/flora – Sortida de camp
Exposicions de fauna i flora
Elaboració del dossier de camp
De manera general, com valores la sortida de camp?
51
Les exposicions orals dels teus companys t’han ajudat a entendre millor la fauna o flora
de la Riera de Cogolls? Sí/No. Per què?
Marca amb un ✓ la part del temari que més t’ha agradat i amb una ✗ la que menys.
a) Les propietats de l’aigua c) La formació dels travertins
b) El cultiu en feixes d) La fauna/flora de la riera de Cogolls
Quina part del temari creus que has après millor?
Quina creus que no has après gaire bé?
Altres comentaris, observacions...:
52
8. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS WEB
ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina (2010). Triangle gironí. Recuperat
de http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/garrotxa/les_planes_hostoles.php (18 - 04 -
2016)
Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació
secundària obligatòria. DOGC Núm. 6945 - 28.8.2015.
http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/publi
cacions/altres_estudis/100P0001/01166_1A4_Climatologia_1.pdf
http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/publi
cacions/altres_estudis/100P0001/01166_1B5_Inventari_Ambiental_1.pdf
Museu Darder, Espai d'Interpretació de l'Estany. Museu Darder de Banyoles.
Recuperat de
http://www.museusdebanyoles.cat/darder/PatrimoniNatural/LEstanyilaconcalacustre/El
travert%C3%AD/tabid/234/Default.aspx (04 - 05 - 2016)
Unitat de suport a la docència CRAI – UB. Facultat de Geologia. Litoteca.
Recuperat de
http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/fitxes/sedimentaries/traverti.
html (04 - 05 - 2016)
Generalitat de Catalunya. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Xarxa
CB. Recuperat de http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxacb (15 - 05 - 2016)
www.museudelter.cat
www.alt-ter.org
53
9. ANNEXOS
54
FITXA D’IDENTIFICACIÓ D’AMFIBIS, RÈPTILS I MAMÍFERS DEL MUSEU DEL TER 9.1.
55
FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE MACROINVERTEBRATS DEL MUSEU DEL TER 9.2.
56
FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE PEIXOS DEL MUSEU DEL TER 9.3.