ALBA VALLS4T-ESO / 2N TRIMESTRE

1-Biografia de Gregor Mendel 2-Els seus experiments 3-Les 3 lleis de Mendel 4-Redescobriment de les lleis de Mendel al

segle XX 5-Desció de la mosca Drosophila

melanogaster

Gregor Mendel va nàixer a Heinzendorf (Àustria el 1822 i va morir a Brünn (Imperi Austrohongarès) el 1884.

Va ser un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, on va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.

Tot això ho va publicar en la seva obra de 1865 “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de Pisum (pesoleres). En aquell momentva passar desapercebut

Setze anys després de la seva mort el seu treball fou redescobert de simultàniament per Hugo de Vries, Correns i Tschermak, divulgant l'obra del frare de Sant Tomàs de Brno.

Des de llavors considerat el PARE DE LA GENÈTICA.

Va realitzar les seves investigacions sobre la descendència de les diferents varietats de la planta del pèsol (Pisum sativum), estudiant a cada encreuament un sol caràcter fàci l d'observar i que presentés dues alternatives. 

De la mateixa manera, va triar aquesta planta per la faci l itat de forçar una reproducció, pel seu cicle biològic relativament curt , per comportar una baixa despesa econòmica i perquè ocupaven poc espai. 

De la mateixa manera, va triar aquesta planta per la faci l itat de forçar una reproducció, pel seu cicle biològic relativament curt , per comportar una baixa despesa econòmica i perquè ocupaven poc espai. 

El primer que va fer Mendel va ser generar varietats pures per a cadascun dels caràcters que estudiava, aconseguint-ho mitjançant l'autofecundació (autopol·linització) de les pesoleres durant dos anys (dues generacions completes).

Un cop va disposar de races pures o homozigòtiques per als 7 caràcters estudiats va fer dos encreuaments seguits amb cadascuna de les 34 varietats de pesoleres: 

1er: encreuament de dues varietats pures amb caràcters oposats. Ex:  color de la llavor (verda x groga)

2on: autofecundació dels híbrids de la F1. Ex: color de la llavor (groga F1 x groga F1)

Primera l lei o "Llei de la uniformitat de la primera generació":

En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant.

Segona l lei o "Llei de segregació independent": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer

creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.

Tercera l lei o "Llei de l 'herència independent de caràcters":

Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.

El 1900 es data com l'inici de la ciència genètica ja que Hugo de Vries, Carl Correns i Tschermak-Seysenegg, van redescobrir de forma simultània i independent els treballs de Mendel.

Al llegir l'obra de Mendel van reconèixer la seva importància, ja que servia per interpretar les dades que ells havien obtingut, i perquè contenia el que havien de considerar-se les lleis generals de l'herència.

El1899 William Bateson havia presentat una comunicació a un Congrés Internacional on assenyalava com a objectius a aconseguir el que Mendel ja havia fet 34 anys. Bateson qui va proposarel nom de genètica per a la nova disciplina emergent.

De Vries va publicar 3 treballs en 1900: "La llei de la segregació dels híbrids", "Sobre la segregació dels híbrids", i "Sobre les unitats dels caràcters específics".

En el primer d'aquests treballs, va realitzar nombroses referències a Mendel, i potser també prengués dades dels estudis propis de Mendel.

El professor de botànica Carl Correns a la Universitat de Tubinga experimentava amb pèsols, mongetes, blat de moro,etc.

En un dels seus treballs, Correns va fer al·lusió directa a les lleis de Mendel. En el seu treball de 1900, Correns assenyalava que en els seus experiments amb Blat de Moro i pèsols havia arribat a les mateixes conclusions que De Vries. Tots dos en un primer moment van creure que havien descobert alguna cosa nou, però no van trigar en convèncer-se que Gregor Mendel havia realitzat els mateixos experiments molts anys abans i havia arribat a les mateixes conclusions que ells.

Erich Tschermak-Seysenegg, el 1898 va començar a Gant els seus experiments amb híbrids de pèsols i per això va conèixer el treball de Mendel sobre pèsols. Al 1900 va publicar el seu treball: "Sobre la hibridació artificial en Pisum *sativum" en una sèrie de revistes científiques, on informa del resultat dels seus experiments i reconeix el mèrit del mètode seguit per Mendel i les conclusions per ell obtingudes.

A més a més, va adoptar els termes mendelians de dominant i recessiu.

El triple redescobriment de les lleis de Mendel per un holandès, un alemany i un austríac, va cridar l'atenció de nombrosos investigadors, que van començar a familiaritzar-se amb els principis de l'herència i que es van interessar per la comprensió del fenoen a tota classe d'éssers vius.

La mosca Drosophila melanogasterés un insecte dípter (dues ales), és l'espècie de la mosca de la fruita que s'usa sovint en experimentació genètica, ja que aproximadament el 61% dels gens de malalties humanes que es coneixen tenen una contrapartida identificable en el codi genètic de les mosques de la fruita, i el 50% de les seqüències proteiques de la mosca té anàlegs en els mamífers.

Per a propòsits d'investigació, fàcilment poden reemplaçar els humans. Proliferen ràpidament, de manera que moltes generacions poden ser estudiades en un curt temps, i ja es coneix el mapa complet del seu genoma. Va ser adoptada com a animal d'experimentació genètica per Thomas Hunt Morgan a principis del segle XX.

Els seus 165 MB de genoma (1 MB = 1 milió de parells de bases) van ser publicats en març de l'any 2000 gràcies al consorci públic i la companyia Celera Genomics i contenen vora 13.600 gens.

Prop del 75% de gens humans vinculats amb malalties, tenen el seu homòleg en el genoma de la mosca de la fruita i el 50% de les seqüències de proteïnes de la mosca té el seu homòleg en mamífers. Hi ha una base de dades en línia, anomenada Homophila està disponible per a estudis de malalties genètiques humanes homòlogues a mosques i viceversa.

Drosophila segueix sent usat extensament com a model genètic per diverses malalties humanes incloent desordres neurodegeneratius Parkinson, Huntington, atàxia espinocerebelosa i Alzheimer. Aquesta mosca també s'usa en estudis de mecanismes de l'envelliment i estrès oxidatiu, sistema immunitari, diabetis, càncer, abús de drogues.