TREBALL DE RECERCA CURS: 2009-2010
“El Retoc fotogràfic és més que un medi
per a la comunicació efectiva d'idees.
És un art creatiu.” - Ansel Adam
INDEX
· Presentació.....................................................................................................5
· Introducció.....................................................................................................6
· I – La fotografia al llarg del temps..........................................................8-17
La fotografia analògica.................................................8- 12
La fotografia digital.....................................................12-17
· II - Les parts de la càmera analògica, analògica i digital....................19-21
· III - El retoc fotogràfic............................................................................23-42
Evolució del retoc – des de 1860 fins a l'actualitat......22-32
Tècniques de retoc.......................................................33-42
Convencionals..............................................33-38
- La tècnica de l'exposició múltiple....33-35
- Fotomuntatge....................................35-37
- Foc suau i desenfoc...........................37-39
- Virat…..............................................39-40
- Virat selectiu….................................40-41
Digitals..............................................................42
· IV - Programes per modificar fotografies (Photoshop)........................44-52
· IV - Opinió i crítica sobre l'abús del Photoshop...................................54-58
· V - Photoshop disasters: alguns errors publicats..................................60-61
· VI – Pràctica................................................................................................63-65
- Entrevista a Erik Johansson..................................................63-64
- Retoc de dues imatges................................................................65
·VII – Vocabulari.................................................................................................67
· IX – Conclusió..............................................................................................69-70
· X - Bibliografia.................................................................................................72
PRESENTACIÓ
El retoc fotogràfic, actualment, és un àmbit molt important en la fotografia digital (la més utilitzada
actualment ja que està a l'abast de tothom). Cada dia veiem quantitats enormes de fotografies
retocades (algunes les podem reconèixer, d'altres no).
Per això, he decidit fer aquest treball; per poder conèixer el món de la fotografia i, sobretot, del
retoc, per criticar-ne l'excés que hi ha actualment. Alhora, vull deixar clar que el retoc fotogràfic no
és un pas enrere, que pel fet de que ara tot (o quasi tot) estigui retocat no vol dir que s'hagi
d'erradicar el retoc, sinó, al contrari, és un pas endavant.
No sé ben bé lo que podríem fer perquè el retoc fotogràfic no fos tan predominant en el nostre dia a
dia, ja que això modifica negativament els cànons de bellesa dels joves, provocant enfermetats molt
greus. I tot per un programa que si se sap utilitzar, por arribar a crear dones perfectes amb cames
fines i llargues, amb el rostre suau i sense cap mínima imperfecció, amb cossos d'infart, i homes
musculats, també perfectes.
Personatges perfectes que creiem que viuen al nostre món imperfecte.
__________
5
INTRODUCCIÓ
Què és la fotografia i què el retoc fotogràfic?
Segons el diccionari, la fotografia és el procés de capturar imatges i emmagatzemar-les en un mitjà
de material sensible a la llum, basant-se en el principi de la càmera fosca, però trobo que aquest
concepte és massa científic. La fotografia és alguna cosa més.
Podríem dir que la fotografia és una tècnica, un art i també, per molts, un llenguatge. És una forma
de poder captar i mostrar gràficament la realitat visual (que no per tots és igual).
Cada foto és un “trosset” de la realitat que ens envolta, interpretada amb la nostra mirada a través
d'una càmera.
El terme fotografia, procedeix del grec φως phos ("llum"), i γραφίς grafis ("dissenyar", "escriure")
que, per tant, tot junt significa "dissenyar/escriure amb la llum".
El retoc fotogràfic és una tècnica que permet obtenir altra imatge modificada, ja sigui per a
aconseguir una millor qualitat o més realisme, o per a obtenir una composició totalment diferent
que distorsioni la realitat.
Per a portar a terme aquest procés, actualment s'utilitzen majoritàriament programes
informàtics. Utilitzant distintes tècniques de retoc fotogràfic és molt simple millorar una imatge
original, i aconseguint un resultat superior en qualitat pel que fa a la imatge original.
Abans de l'existència de la fotografia en color era molt freqüent emprar aquarel·les líquides o
altres pigments per a oferir la imatge acolorida. També es retocaven els negatius fotogràfics per
a eliminar imperfeccions i s'empraven diferent tècniques per a adornar les fotos.
__________
6
I
LA FOTOGRAFIA
AL LLARG DEL TEMPS
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS
La Fotografia Analògica
De la Roche (1729-1774) després de la seva investigació va fer una predicció sorprenent (dècades
abans de que la fotografia “aparegués”) en un treball literari anomenat Giphantie, on era possible
la capturació d'imatges de la naturalesa en una lona coberta per una substància enganxifosa,
proporcionant una imatge idèntica a la real. Aquesta imatge, seria permanent després d'haver-la
assecat en la foscor. Segur que de la Roche no s'imaginava que la narració del seu conte imaginari
podria arribar a ser verídic diversos anys després.
Origen de la fotografia
La idea de la fotografia neix com a síntesi de dues experiències molt antigues: el descobriment que
algunes substàncies són sensibles a la llum i el descobriment de la cambra fosca.
La màquina fosca, de la qual deriva la càmera fotogràfica, va ser realitzada molt temps abans que es
trobés el procediment per a fixar amb mitjans químics la imatge òptica produïda per aquesta.
Aquesta màquina es tractava d'una gran caixa de fusta, on el costat
davanter de la qual estava tancat per una lent, l'artista dirigiria aquesta
caixa cap a on volia (preferiblement cap a la llum) i copiava, a mà, la
imatge fotografiada sobre una cartolina semitransparent, recolzant-la en
un mirall situat en la part superior. Aquest aparell amb aquest mètode, va
ser utilitzat durant diversos segles per artistes pintors.
Joseph Nicéphore Nièpce va ser el primer en aconseguir la primera imatge duradora, fixa i
inalterable a la llum al 1822 anomenant-la heliografia.
Per a realitzar aquesta fotografia va utilitzar una planxa de peltre recoberta de betum de Judea,
exposant la planxa a la llum quedant la imatge invisible; les parts del vernís afectades per la llum es
tornaven insolubles o solubles, depenent de la llum rebuda.
__________
8
Cambra fosca.
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
Després es banyava en oli de lavanda i oli de petroli blanc. Per
aconseguir una imatge amb aquest mètode s'havia de deixar la
caixa fosca exposada a la llum 8 hores i per això la imatge no
sortia molt nítida. Tot i això, amb el temps, la imatge per aquest
mètode desapareixia.
Al 1835, Jacques Daguerre va aconseguir ser el “modernitzador” de l'heliografia.
El daguerreotip (que així es va anomenar) consistia en làmines de coure
platejades i tractades amb vapors d'Iode. A més, el temps d'exposició va ser
reduït fins a 15 o 30 minuts, aconseguint una imatge molt més nítida, que
posteriorment revelava en vapors calents de mercuri i fixava rentant amb aigua
calenta i sal. Tot i que el veritable fixat no ho va aconseguir fins a dos anys més
tard, es considera que el creador de la fotografia va ser Daguerre i no Nièpce.
Durant els anys següents es va anar utilitzant el daguerreotip, encara que poca gent tenia accés als
materials i, per tant, no hi havien molts “fotògrafs”.
No va ser fins al 1837 que es va aconseguir fixar la imatge sobre paper.
Amb petites idees, William H.F. Talbot va posar a punt un procediment fotogràfic que consistia a
utilitzar paper negatiu, en el qual es podia reproduir un nombre il·limitat de còpies, partint d'un únic
negatiu.
Talbot va arribar a aconseguir, amb càmeres molt reduïdes amb objectius de gran diàmetre, imatges
molt perfectes però extremadament petites. A la fi de 1840 ensenyaria la seva nova modificació del
procés, el calotip.
Amb una segona operació Talbot aconseguia una imatge positiva.
__________
9
Imatge presa al 1822, la qual mostra un angle
de l'habitació de treball de Nièpce.
El Daguerrotip.
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
Aquest mètode feia possible l'obtenció de quants positius es
volguessin d'un sol negatiu.
D'aquesta manera, la fotografia va fer un pas de gegant més:
acabava d'aparèixer la possibilitat de la
imatge instantània en una època on el retrat era la finalitat de
la fotografia. Això fa que comenci a aparèixer la imatge del
“fotògraf de carrer”.
La Fotografia Analògica
Haurem de saltar-nos uns 40 anys (els quals van ser, bàsicament, d'investigació i innovació dels
materials que s‟utilitzaven) fins al 1884 on l'americà George Eatsman va fabricar la primera
pel·lícula en rodet de 24 exposicions.
Quatre anys després, en 1888, va llençar al mercat altre aparell revolucionari de petites dimensions
(18cm de llarg) que estava proveït d'un carregador de 100 exposicions.
Dotat d'un focus fix i una velocitat d'obturació de/1 25 segons. Després de realitzar l'últim tir,
s'enviava a la casa, que revelava les 100 fotos i recarregava de nou la màquina amb un altre rodet.
“La càmera Kodak. 100 imatges instantànies.
Qualsevol persona pot utilitzar-la. No és
necessari cap coneixement de fotografia. La
última i el
millor equip pels amateurs*.[...] ”
__________
10
Calotip de Trees reflected in water, likely
at Lacock Abbey
realitzat per Talbot al 1840.
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
Costava al voltant de $25 (~17€) i es va publicar amb l'eslògan "Vostè premi el botó, nosaltres
farem la resta".
Aquest nou invent va rebre un nom que es faria famós en la història de la fotografia: Kodak. A
crear la primera càmera fotogràfica, Eastman va fundar també en 1854-1932 la casa Kodak.
No va ser fins al 1907 que es van posar a la disposició del
públic en general els primers materials comercials de
pel·lícula en color. Consistien en unes plaques de vidre
anomenades Autochromes Lumière en honor als seus
creadors, Auguste i Louis Lumière.
Més tard, es va començar a utilitzar la fotografia en la impremta per a la il·lustració de textos i
revistes, el que va generar una gran demanda de fotògrafs per a les il·lustracions publicitàries.
També va arribar la proliferació d'aquest art, ofici i professió, ja que va ser requerit per personatges
de la política, la cultura etc., que valoraven en la fotografia la possibilitat de romandre per a la
posteritat.
La tricromia és el principi de tots els mètodes de fotografia en color, ja siguin subtractius o additius.
Després dels procediments que necessiten tres negatius, els sistemes de reticulats o de mosaics van
simplificar molt el procés, ja que obtenien la selecció dels colors primaris en una sola superfície.
Al 1923 apareix al mercat una màquina fotogràfica lleugera,
versàtil i nova: la Leica.
Aquesta càmera de 35 mm, que requeria pel·lícula petita i que
estava, al principi, dissenyada i dirigida per al cinema, es va
introduir a Alemanya en 1925.
Va ser creada per Oscar Barnack, un dependent de la fàbrica
alemanya d'òptica Leit. Gràcies a la seva petita grandària i al seu baix cost es va fer famosa entre
els fotògrafs professionals i els amateurs.
__________
11
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
A partir de 1930, el llum del flash va substituir a la pols de magnesi com a font de llum.
Amb l'aparició de la pel·lícula de color Kodachrome en 1935 i la d'Agfacolor en 1936, amb les
quals s'aconseguien transparències o diapositives en color, es va generalitzar l'ús de la pel·lícula en
color al 1941.
Kodacolor, va contribuir a donar impuls a la seva popularització.
Alguns investigadors van dedicar-se a l'experimentació del mètode de fotografia
instantània, és a dir, la possibilitat de revelar la pel·lícula en interior de l'aparell,
en lloc de la càmera fosca.
La fotografia instantània es va fer realitat en 1947, amb la càmera Polaroid
Land, basada en el sistema fotogràfic descobert pel físic nord-americà Edwin
Herbert Land.
Va afegir a la fotografia amateur l'atractiu d'aconseguir fotos totalment
revelades pocs minuts després d'haver-les pres.
La Fotografia Digital
Origen de la fotografia digital.
Els conceptes de digitalitzar imatges en escàners i convertir senyals de vídeo a digital antecedeixen
al concepte de prendre quadres fixos digitalitzant senyals d'una matriu d'elements sensors discrets.
Eugene F. Lally del Jet Propulsion Laboratory va publicar la primera descripció de com produir
fotos fixes en un domini digital utilitzant un fotosensor en mosaic.
El propòsit era proporcionar informació de navegació als astronautes a bord durant missions
espacials. La matriu en mosaic registrava periòdicament fotos fixes de les localitzacions d'estrelles i
planetes durant el trànsit i quan s'acostava a un planeta, proporcionava informació addicional de
distàncies per a l'orbitatge i com a guia per l'aterratge.
__________
12
Polaroid Land, 1947.
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia digital.
El concepte va incloure elements de disseny que presagiaven la primera càmera fotogràfica digital.
Texas Instruments va dissenyar una càmera fotogràfica analògica sense pel·lícula en 1972, però no
se sap si va ser finalment construïda.
La primera càmera digital registrada va ser desenvolupada per l'empresa Kodak, que va encarregar
la construcció d'un prototip a l'enginyer Steven J. Sasson en 1975.
Aquesta càmera utilitzava els llavors nous sensors CCD desenvolupats per Fairchild Semiconductor
en 1973. El seu treball va donar com fruit una càmera d‟aproximadament 4 kg i que feia fotos en
blanc i negre amb una resolució de 0,01 megapíxels. Va
utilitzar els nous xips d'estat sòlid del CCD desenvolupades
per Fairchild Semiconductor en 1973.
Aquesta càmera fotogràfica registrava les imatges en una
cinta de cassette i va trigar 23 segons a capturar la seva
primera imatge, al desembre de 1975. Aquest prototip de
càmera fotogràfica era un exercici tècnic, no previst per a la
producció.
Evolució de la càmera digital: Càmeres fotogràfiques electròniques analògiques.
Les càmeres fotogràfiques electròniques de mà, en el sentit d'un dispositiu fet per a ser dut i utilitzat
com una càmera fotogràfica de mà de pel·lícula, van aparèixer en 1981 amb la demostració de Sony
Mavica (càmera de vídeo magnètica).
Aquest model no ha de ser confós amb les càmeres fotogràfiques més modernes de Sony que també
utilitzen el nom de Mavica.
__________
13
La primera càmera digital amb Steven j. Sasson,
el seu inventor. Kodak.
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
Aquesta era una càmera fotogràfica analògica basada en la tecnologia de
televisió que gravava en un "disquet de vídeo" d'una polzada x 2.
Essencialment era una càmera de vídeo que registrava imatges fixes, 50
per disc en manera de camp i 25 per disc en manera del marc.
La qualitat de la imatge era considerada igual a la de televisions de
l'època.
Les càmeres fotogràfiques electròniques analògiques no semblen haver arribat al mercat fins a 1986
amb la Canon RC-701.
Cànon va mostrar aquest model en les Olimpíades de 1984, imprimint les imatges en diaris.
Diversos factors van retardar l'adopció extensa de càmeres fotogràfiques anàlogues: el cost (sobre
els $20.000), la qualitat pobra de la imatge en comparació a la pel·lícula i la manca de les
impressores de qualitat.
La captura i la impressió d'una imatge va requerir,
originalment, l'accés a l'equip com un framegrabber, és a
dir, que estava més enllà de l'abast del consumidor mig.
Els discos de vídeo van tenir després diversos dispositius
lectors disponibles per a veure en una pantalla, però mai
van ser estandarditzats a l'impuls dels ordinadors.
Els primers en adoptar-les van tendir a ser del mitjà noticiari (foto periodistes), on el cost va ser
superat per la utilitat i la capacitat de transmetre imatges que per línies telefòniques.
La qualitat pobra de la imatge va ser compensada per la resolució baixa dels gràfics de diari.
Aquesta capacitat per a transmetre imatges sense recórrer a satèl·lits va ser útil durant les protestes
de Tiananmen de 1989 i la primera guerra del Golf en 1991.
__________
14
Sony Mavica, 1981.
Canon RC-701, 1986
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
La primera càmera fotogràfica analògica per a venda als consumidors va ser la Canon RC-250
Xapshot en 1988. Una càmera fotogràfica analògica notable produïda en el mateix any era la Nikon
QV-1000C, que va vendre aproximadament 100 unitats i registrava imatges en escales de grisos, i la
qualitat d'impressió en diaris era igual a les càmeres fotogràfiques de pel·lícula. En aspecte
s'assemblava a una càmera fotogràfica digital moderna rèflex.
L'arribada de càmeres fotogràfiques digitals “veritables” .
La primera càmera fotogràfica digital que registrava imatges en un arxiu de l'ordinador va ser
probablement el model DS-1P de Fuji, al 1988, que gravava en una targeta de memòria interna de
16 MB i utilitzava una bateria per a mantenir les dades en la memòria. Aquesta càmera fotogràfica
mai va ser posada en venta als Estats Units. La primera càmera fotogràfica digital disponible en el
mercat va ser la Dycam Model 1, en 1991, que també va ser venuda amb el nom de Logitech
Fotoman. Utilitzava un sensor CCD*, gravava digitalment les imatges, i disposava d'un cable de
connexió per a descàrrega directa a l'ordinador.
Al 1991, Kodak va llençar al mercat el seu model DCS-100, el primer d'una llarga línia de càmeres
fotogràfiques professionals SLR* de Kodak que van ser basades, en part, en càmeres per a
pel·lícula, sovint de marca Nikon. Utilitzava un sensor de 1.3 megapíxels i es venia en uns $13.000
(~8.752€).
La transició a formats digitals va ser ajudat per la formació dels primers estàndards JPEG i MPEG
en 1988, que van permetre que els arxius d'imatge i vídeo es comprimissin per al seu
emmagatzematge.
_________
15
Canon RC-250 Xapshon, 1988. Nikon QV-1000C, 1988
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
La primera càmera fotogràfica dirigida a consumidors amb una pantalla de cristall líquid en la part
posterior va anar la Casio QV-10 en 1995, i la primera càmera fotogràfica a utilitzar targetes de
memòria CompactFlash va ser la Kodak DC-25 en 1996.
El mercat per a les càmeres fotogràfiques digitals dirigides al consumidor estava format
originalment per càmeres fotogràfiques de baixa resolució. En 1997 es van oferir les primeres
càmeres fotogràfiques per a consumidors d'un megapixel. La primera càmera fotogràfica que va
oferir la capacitat de registrar clips de vídeo va poder haver estat la Ricoh RDC-1 en 1995.
En 1999 amb la introducció del Nikon D1, una càmera fotogràfica de 2.74 megapíxels, que va ser
una de les primeres SLR digitals, la companyia es va convertir en un fabricant important, i, amb un
cost inicial de menys de $6.000 (~4.039€), era assequible tant per a fotògrafs
professionals com per a consumidors d'alt perfil.
Aquesta càmera fotogràfica també utilitzava lents Nikon F, el que
significava que els fotògrafs podrien utilitzar moltes de les mateixes
lents que ja tenien per als seus càmeres de pel·lícula.
Nikon D1, 1991.
En el 2003 es va presentar la Digital Rebel de Canon, també coneguda com la 300D, una càmera
fotogràfica dirigida a consumidors de 6 megapíxels i la primera DSLR que tenia
un cost inferior a $1.000 (~673€).
Al 2008 es va presentar en la Fira d'Alemanya, una càmera LEICA de mig
format amb una resolució de 37 Megapíxels.
Canon Digital
Rebel (300D),
2003
_________
16
LA CÀMERA I LA FOTOGRAFIA AL LLARG DEL TEMPS: La fotografia analògica.
A finals del 2009, es va presentar la ultra compacta Casio EX-G1, la primera
càmera digital submergible que no necessita funda aquàtica.
Casio EX-G1, 2009.
Òbviament, les càmeres encara segueixen evolucionant. Actualment, hi ha moltíssims tipus de
càmeres: Reflex, Compactes, Ultra compactes, Bridge*, etc. Amb l'evolució han aparegut moltes
marques noves amb molts models diferents i molt assequibles per la majoria de la població.
És a dir, que actualment, la persona que vol fer fotografia no cal que tingui molts coneixements ni
molts diners.
_________
17
II
LES PARTS
DE LA CÀMERA FOTOGRÀFICA,
ANALÒGICA I DIGITAL
LES PARTS DE LA CÀMERA FOTOGRÀFICA
Parts generals d'una càmera (en ordre de formació d'una fotografia).
1. Objectiu frontal: Es tracta de la primera
de les lents que permeten que la llum de
l'escena a fotografiar penetri en el cos de la
càmera.
2. Portalents: És l'estructura que serveix
com suport als lents que componen
l'objectiu.
3. Diafragma: Bàsicament és la 'porta' que obre pas a la llum de l'escena que es desitja fotografiar.
En funció de l'obertura del diafragma es permetrà el pas de major o menor quantitat de llum.
4. Anell d'enfocament: Ofereix al fotògraf la capacitat de decidir la part de l'escena que desitja que
aparegui enfocada i així dirigir l'atenció del que mira la fotografia cap a aquest punt. En les càmeres
actuals, aquest anell d'enfocament pot funcionar de forma automàtica (mitjançant un motor
d'enfocament) o manual. En el cas de càmeres rèflex actuals i algunes compactes és possible
l'enfocament manual o automàtic. No obstant això, moltes compactes i pràcticament la totalitat de
ultra compactes només admeten enfocament automàtic.
5. Pel·lícula o Sensor: En el cas de la pel·lícula, és a més el suport d'emmagatzematge, però la
funcionalitat bàsica tant de pel·lícula com de sensor és la de captar la llum de l'escena i permetre
que aquesta informació perduri en el temps.
6. Disparador: L'objectiu és important, però aquest element té com a finalitat el poder utilitzar-lo
quan desitges prendre una fotografia. Generalment disposa de dues posicions: pressionat fins a la
meitat permet enfocar l'escena, i si pressionem fins al final es produeix la fotografia, és a dir, s'obre
el obturador perquè la llum actuï sobre la pel·lícula o sensor.
_________
19
LES PARTS DE LA CÀMERA FOTOGRÀFICA
7. Visor: En aquelles càmeres reflex que encara no disposen del sistema ”live view”, es fa
indispensable mirar a través del visor per a saber en tot moment quin part de l'escena va a ser
fotografiada. En canvi, en compactes i ultra compactes aquesta visualització es porta a terme en el
visor LCD.
8. Objectiu: És on es localitzen totes les lents i el diafragma.
9. Obturador: És l'element responsable de deixar passar la llum que entra a través de l'objectiu
perquè incideixi sobre la pel·lícula o sensor digital. Aviat veurem que la velocitat amb la qual s'obre
i tanca el obturador serà un dels paràmetres que et permetran gaudir en les teves fotos
d'efectes i acabats diversos. A aquest paràmetre és al que es coneix com velocitat d'obturació.
Altres parts de la càmera digital:
LCD: La seva funció és molt distinta depenent de si ens trobem davant la pantalla d'una
càmera rèflex o davant altre tipus de càmera.
Així, en cas de tractar-se d'una càmera rèflex, la pantalla servirà per a establir els paràmetres de
presa i altres valors de configuració i per a veure el resultat de la foto realitzada.
En canvi, si ens trobem davant una càmera compacta o ultra compacta, la pantalla de LCD no
només servirà per a veure el resultat final, sinó també podràs veure la imatge que vas a fotografiar
abans d'haver disparat.
Encara que ara, les noves reflex tenen una característica: el “Live View”, que consisteix a veure
per la pantalla LCD exactament lo mateix que a una compacta o ultra compacta.
Microprocessador: El treball que realitzava la pel·lícula a la fotografia analògica, a la
fotografia digital la realitzen dos elements.
El primer d'ells és el sensor, aquest s'encarrega de captar la llum de l'escena, analitzar-la i generar
uns valors, en forma de corrents elèctrics, que depenen dels paràmetres de llum que rep. El segon,
és el microprocessador el qual s'encarrega d'interpretar aquests corrents, els converteix a “1's i 0's”,
de manera que puguin ser emmagatzemats i recuperats de les targetes de memòria.
_________
20
LES PARTS DE LA CÀMERA FOTOGRÀFICA
Memòria: Una vegada que la fotografia ha estat realitzada i el microprocessador ha analitzat
i codificat els senyals transmesos pel sensor, és necessari emmagatzemar-les per a poder procedir
posteriorment a visualitzar, retocar, modificar i imprimir les nostres fotos.
Aquest emmagatzematge pot fer-se en memòries internes que incorporen algunes càmeres
(normalment de poca capacitat), o bé en targetes d'emmagatzematge (la totalitat de les càmeres
digitals).
Interior d'una càmera digital rèflex
Càmera analògica vs. Càmera digital
Com podem veure, la càmera digital ha heretat la majoria de les característiques de la càmera
analògica i ha renovat i creat altres característiques que ajuden a facilitar la realització de
fotografies.
Càmera digital Càmera analògica
· Diafragma
· Obturador
· Lents
· Sist. Enfocament (autofocus)
· Zoom
· Fotòmetre
Sensor en lloc de rodet o pel·lícula Rodet o pel·lícula
Monitor LCD x
Retoc per mitjà de la tecnologia informàtica Retoc manual
Revelatge instantani (per mitjà de la
tecnologia informàtica) i sense necessitat de
cambra fosca.
Revelatge costós i amb necessitat d'una
cambra fosca.
Més autonomia gràcies a les bateries. Menys autonomia per les piles
_________
21
III
EL
RETOC FOTOGRÀFIC
EL RETOC FOTOGRÀFIC
EVOLUCIÓ DEL RETOC: DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT.
La fotografia va perdre la seva innocència fa molts anys. Alguns es pensen que fa poc que es
retoquen les fotografies, però en realitat va aparèixer, més o menys, juntament al mateix moment de
la invenció de la fotografia exactament, a la dècada de 1860, les fotografies ja estaven sent
manipulades.
Amb l'arribada de càmeres digitals, de potents ordinadors i sofisticats programes d'edició
fotogràfica, la manipulació d'imatges digitals és cada cop més comú.
Generalment, predominava el fotomuntatge (ajuntar varies fotografies diferents en una) i afegir i
treure persones, en canvi, actualment predomina més el retoc de les imperfeccions (arrugues,
taques, etc.), l'eliminació d'elements (o persones) de la imatge, l'afegit, el fotomuntatge i petits
retocs de colors a la foto (contrast, llum, temperatura del color, etc.).
Seguidament, mostraré alguns exemples del retoc des del 1860 fins al 2009.
Retoc analògic.
1860: Aquest retrat gairebé icònic dels EUA, resulta que és un retoc. Ja que el president Abraham
Lincoln és un compost del cap de Lincoln i el cos del
polític Joan Calhoun.
Si cal posar la data d'aquesta imatge en el seu context,
tingueu en compte que la primera imatge fotogràfica
permanent es va crear el 1826 i la Eastman Dry Plate
Company (més tard es convertiria Eastman Kodak) va ser
creada el 1881.
1864: Aquesta impressió que pretén ser del General Ulysses S. Grant davant de les seves tropes a
City Point, Virgínia, durant la Guerra Civil Americana resulta ser un compost de tres còpies per
separat: es pren (1) el cap en aquesta foto d'un retrat de la concessió, (2) el cavall i el cos són les de
el major general Alexander M. McCook, i (3) el fons és de la Confederació dels presos capturats a
la batalla del Fisher's Hill, VA.
_________
23
Modificada Original
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc analògic.
Modificada Originals
1865: En aquesta foto realitzada pel famós fotògraf Mathew Brady, el General Sherman és vist
posant amb els seus generals. El General Francis P. Blair (a la dreta) es va afegir a la fotografia
original.
Modificada Original
1930: Stalin normalment esborrava als seus enemics de les fotografies en les que sortien amb ell.
En aquesta fotografia, un comissari va ser eliminat de la original després de traicionar a Stalin.
Modificada Original
_________
24
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc analògic.
1936: A aquesta fotografia on estava Po Ku (a l'esquerra), va ser retocada per haver traicionat a
Mao Tse-tung (dreta).
Modificada Original
1942: Amb la finalitat de crear un retrat més heroic de si mateix, Benito Mussolini va manar treure
el 'controlador' del cavall de la fotografia original.
Modificada Original
_________
25
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc analògic.
1968: Quan l'estiu de 1968 Fidel Castro (dreta) aprova la intervenció soviètica a Txecoslovàquia,
Carlos Franqui (centre) curta relacions amb el règim i es va a l'exili a Itàlia. La seva imatge va ser
retirada de les fotografies. Franqui va escriure sobre la seva sensació de ser esborrat:
“He descobert la meva mort fotogràfica. Existeixo? Sóc un petit negre, sóc un petit blanc, sóc una
petita 'merda' a l'armilla de Fidel.”
Modificada Original
Setembre de 1976: L'anomenada "Banda dels Quatre", van ser retirats d'aquesta fotografia original
d'una cerimònia en memòria de Mao Tse-Tung, celebrada a la Plaça de Tiananmen.
_________
26
R
e
t
o
c
a
d
a
O
r
i
g
i
n
a
l
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT
Retoc digital.
Agost de 1989: La portada de TV Guide va mostrar aquesta foto del programa del dia on es parlava
d'Oprah Winfrey. Aquesta imatge va ser creada per l'entroncament del cap de Winfrey en el cos de
l'actriu Ann-Margret, agafada d'una fotografia publicitària del 1979. El compost ha estat creat sense
el permís de Winfrey o Ann-Margret, i va ser detectat pel dissenyador de moda d'Ann-Margret, que
va reconèixer el vestit.
Modificada Original
Juny de 1994: Aquesta fotografia alterada digitalment d'OJ Simpson va aparèixer a la portada de la
revista Time, poc després de la detenció de Simpson per assassinat. Aquesta fotografia va ser
manipulada, a diferència de la revista News Week on va aparèixer sense alteracions. La revista Time
va ser acusada de manipular la fotografia per fer aparèixer
a Simpson "fosc" i "amenaçant".
_________
27
Modificada Original
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc digital.
Desembre de 1997: Aquesta fotografia alterada digitalment de Kenny i Bobbi McCaughey va
aparèixer a la portada de la revista Newsweek, poc després de Bobbi va donar a llum a 'septillizos'.
Aquesta fotografia va ser manipulada de l'original, a diferència de la revista Time, que va utilitzar
com a portada una fotografia de la parella sense retocar. Newsweek va retocar la fotografia per fer
que les dents de Bobbi estiguéssin rectes, i van ser acusats de tractar de fer-la "més atractiva".
Original Retocada
Setembre de 2000: Amb l'esperança d'il·lustrar la seva diversitat d'alumnes, la Universitat de
Wisconsin-Madison va retocar una fotografia a la coberta d'un fullet digitalment per la inserció d'un
estudiant negre en una multitud de fanàtics del futbol blanc.
La fotografia original dels aficionats blancs va
ser presa el 1993. L'estudiant negre addicional,
Diallo Shabazz, va ser presa el 1994. Funcionaris
de la universitat van dir que van passar l'estiu a la
recerca d'imatges que mostren la diversitat de
l'escola - però no van tenir sort.
Modificada Original
_________
28
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc digital.
Novembre de 2005: Aquesta imatge alterada digitalment de il·lustrador Clement Hurd va aparèixer
en una nova edició revisada del llibre "Goodnight Moon", un llibre per a nens clàssica escrita per
Margaret Wise Brown i il·lustrat per Hurd.
L'editorial, HarperCollins, va alterar la fotografia original per eliminar un cigarret de la mà de Hurd.
HarperCollins va dir que va fer el canvi per evitar l'aparició de l'hàbit de fumar i ho va fer amb el
permís dels béns de l'il·lustrador. Però el fill de Hurd va dir que es va sentir pressionat per permetre-
ho. Abans d'aquesta última edició, la fotografia del Sr. Hurd agafant una cigarreta ha estat en el
llibre d‟ almenys dues dècades.
Modificada Original
Agost de 2006: Aquesta fotografia de Adnan Hajj, un fotògraf libanès, va mostrar un espès fum
negre elevant-se sobre edificis de la capital libanesa després d'un atac aeri israelià. L'agència de
notícies Reuters va publicar inicialment aquesta fotografia al seu lloc web i després la va retirar
quan es va fer evident que la imatge original havia estat manipulada per mostrar més fum i més
foscor. Des d'aquell moment, Reuters va anunciar que no acceptaria cap foto més d'aquest fotògraf.
Una segona fotografia de Hajj també es va determinar que havia estat manipulada.
Retocada Original
_________
29
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc digital.
Octubre de 2006: El pòster de la pel·lícula de Shut Up and Sing (una pel·lícula sobre les crítiques
del grup musical Dixie Chicks seguida dels comentaris de la cantant Natalie Maines sobre la
vergonya de que el president Bush fos del seu Estat natal de Texas), va ser manipulat des del seu
origen .
En aquesta versió retocada, es
van afegir els vestits a les noies
per tal de ser menys reveladora.
Abril de 2007: El fotògraf de diaris Allan Detrich va renunciar a seguir sent el fotògraf de The
Blade of Toledo Ohio després d'admetre que havia presentat com a mínim 79 fotografies per a la
seva publicació des del començament de l'any 2007 en què van ser alterades digitalment. 58 dels
quals van aparèixer en la impressió. The Blade va publicar tres exemples de com Detrich va alterar
fotografies. "Els lectors ens van preguntar per què era tan important. Què hi havia de dolent en
canviar el contingut d'una fotografia que es publica en un diari? La resposta era senzilla: era
deshonest", va escriure Royhab. "El periodisme, ja sigui mitjançant l'ús de paraules o imatges, ha
de ser una representació exacta de la realitat".
A l'exemple, es tracta d'una fotografia realitzada durant un partir femení de bàsquet a la qual, el
fotògraf va afegir una pilota de bàsquet (aquesta fotografia no va ser publicada).
_________
30
Retocada “Original”
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc digital.
Original Retocada
Setembre de 2008: Després de publicar fotos dels dos soldats d'Estats Units morts, l'Associated
Press va retirar les fotos després de saber que una d'elles va ser alterada digitalment. Aquí es
mostren les fotos, on la foto de l'esquerra és una composició del cap d'aquest soldat i el cos del
soldat de la dreta. Les fotos van ser alliberats per l'Exèrcit dels EUA a Fort Stewart a Geòrgia.
Retocada Original
_________
31
EL RETOC FOTOGRÀFIC - DES DEL 1860 A L'ACTUALITAT: El retoc digital.
Setembre del 2009: L'anunci d'una revista de Ralph Lauren mostra una foto manipulada en gran
mesura de la model Filippa Hamilton.
Després de nombrosos informes citant aquest últim exemple de manipulació fotogràfica extrema, un
representant de Ralph Lauren va admetre "imatge pobre i retoc pobre", i va afegir, "hem après que
som responsables del retoc d'imatges que van donar com a resultat una imatge molt distorsionada de
la el cos d'una dona. Hem abordat el problema i d'ara en endavant prendrem totes les precaucions
per assegurar-nos que el calibre de les nostres obres d'art representen la nostra marca apropiada. "
_________
32
EL RETOC FOTOGRÀFIC
TÈCNIQUES DE RETOC
CONVENCIONALS.
La fotografia registra i immortalitza una fracció de segon. Aquest és un dels punts forts del medi, i,
també, un dels seus punts dèbils.
La tècnica que l'exposició múltiple en càmera és important en l'exercici del control creatiu del
fotògraf sobre la seva interpretació del món.
Aquesta tècnica consisteix en exposar més d'una imatge en el mateix fotograma* a la pel·lícula. Fa
temps, la majoria de càmeres contaven amb aquesta possibilitat, i les dobles o múltiples
exposicions* sovint s'aconseguien més per casualitat que per voluntat.
El disseny de les càmeres modernes prevé aquest tipus d'accidents, però (afortunadament) encara
existeixen sistemes que permeten aconseguir el mateix resultat.
Hi ha varies tècniques diferents d'aconseguir aquest efecte:
Funció d'exposició múltiple a la càmera.
Alguns fabricants s'han adonat de que l'exposició múltiple és una eina creativa que molts fotògrafs
desitgen. Entre moltes càmeres antigues de 35 mm, n'hi han que permeten captar fins a nou
exposicions en un sol ajustament. La majoria de càmeres amb un format mitjà tenen una palanca
que permet fer tantes exposicions múltiples com es vulguin.
Exposar i tornar a exposar la pel·lícula
Una tècnica molt interessant és exposar un rotllo sencer de pel·lícula, rebobinar-lo i tornar-lo a
exposar.
Això requereix molt d'estudi per a que els resultats siguin predicibles, però fins i tot així, sempre hi
han possibilitats de que generi resultats totalment impredictibles però sorprenentment interessants.
La manera de precedir correctament és fent una marca per damunt de les guies de la pel·lícula amb
una retolador indeleble.
_________
33
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
Això requereix molt d'estudi per a que els resultats siguin predicibles, però fins i tot així, sempre hi
han possibilitats de que generi resultats totalment impredictibles però sorprenentment interessants.
La manera de precedir correctament és fent una marca per damunt de les guies de la pel·lícula amb
una retolador indeleble.
A continuació, se senyala la part la part posterior de la pel·lícula al mateix punt on són les marques
de les guies. Quan es torni a carregar el carret per a fer la segona exposició, només s'ha de
comprovar que les dues marques estan alineades.
Ninfa de l’aigua. Aquest és el resultat d'haver passat dos cops la pel·lícula a través de la càmera. Es
va fotografiar a la model amb el fons negre. L'exposició va ser normal. Després es va tornar a
carregar la pel·lícula i es va prendre la segona exposició de la superfície de l’aigua d'un riu proper.
Cal dir que aquest sistema no és del tot precís, per la qual cosa a vegades les imatges no
coincideixen amb exactitud.
_________
34
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
S'ha de tenir especial cura amb les càmeres que rebobinen plenament el rotllo dins del chasis (cos
de la càmera on està el carret). El rebobinat manual és molt millor perquè no es perd la porció en
blanc de la pel·lícula. Si no és pot rebobinar manualment, s'ha de deixar una o dos fotos sense fer.
És precís anar al laboratori de revelat, obrir la part posterior de la càmera, retirar la pel·lícula i
rebobinar-la.
Capes
L'exposició múltiple permet veure una imatge a través d'una altra. Segons qui o que sigui el
subjecte i del nombre d'exposicions, poden produir-se capes d'imatge molt simples o molt
complexes.
L'èxit de les imatges dependrà de com se seleccioni el motiu, de la seva tonalitat i del “pes” relatiu
donat a l'exposició.
L'obertura es pot canviar entre tomes per donar major o menor prominència a casa part de l¡imatge.
Amb imatges de bodegón es poden afegir i retirar objectes entre exposicions per a produir un efecte
de capes.
Fotomuntatge
Tallar i tornar a ajuntar fotografies era un popular entreteniment a la primera meitat del segle XX.
Va ser desarrollat com una forma seria d'art amb el moviment dadá (dadaisme*), que utilitzava
fotografies, dibuixos i retalls de diaris per a crear imatges ingenioses i iròniques amb un missatge
social o polític. El fotomuntatge és l'art de combinar elements de diferents fonts a una imatge que
després es torna a fotografiar. L'efecte pot ser obvi o extremadament increïble.
Com el resultat s'ha de tornar a fotografiar, és important que cada element es capti com a mínim
amb una càmera de format mitjà. És precís assegurar-se de que la combinació es copiï sobre un
fotograma de format mitjà o gran format –les imatges de 35mm careixen de detall i nitidesa
suficients.
Desenvolupar una idea
Per a realitzar un fotomuntatge, primer es necessita una idea. Els millors estan molt ben planejats:
primer s'ha de fer un esborrany i després es capten les imatges necessàries per a la composició. Si es
vol una imatge final que sembli real, cal tenir en conte el punt de vista i la direcció de la llum.
_________
35
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
Fixar un escenari
A la majoria dels muntatges és important decidir l'escenari o el fons on encaixin els elements. S'ha
de procurar que sigui lo més simple possible, per a tenir més llibertat a l'hora d'afegir els elements
addicionals.
Copiat dels elements del muntatge
És una part important del procés –tota la informació requerida a la imatge final depèn d'aquestes
imatges. S'ha d'utilitzar paper de baix contrast, ja que això permet retindre amb molta més facilitat
el detall en ombres i llums, però també perquè el contrast s'afegirà a l'hora de copiar.
Tallar els elements
El retall és la part més complicada de totes. És imprescindible utilitzar un cúter de bona qualitat i
molt afilat. El secret no està en retallar la part que un desitja, sinó en seguir les línies establertes de
la imatge.
Després s'ha de retallar les”imperfeccions” de la part que desitgi ficar al fotomuntatge. Quan ja
tinguem tot retallar, caldrà passar una escata fins a aconseguir unes vores suaus i fines.
Acoblament de les peces
Acoblar els elements en el fons és relativament fàcil. Cal utilitzar un spray especial per enganxar el
muntatge a una cartolina. Cal retirar qualsevol partícula de pols o brutícia. Si l'spay es polvoritza
per error a la superfície del muntatge haurem d'eliminar-lo amb dissolvent.
_________
36
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
Reproducció
A l'hora de fotografiar el muntatge cal tenir cura en la llum utilitzades, no excedir amb la llum
diürna (lo aconsellable és fotografiar-lo a un exterior ennuvolat i amb un filtre polaritzador).
Quan es fotografia el muntatge, es revela i ja tenim la fotografia final.
Per separat, cadascun dels elements tenen un aspecte bastant
normal, però junts adquireixen una apariència distinta.
Foc suau i desenfoca
Com instrument òptic, l'ull humà és bastant limitat. La superfície sensible a la llum, la retina, només
té una zona molt petita que registra la imatge en alta resolució. També té un punt cec i la major part
de la retina és incapaç d'apreciar el color.
A mitjans que un envelleix, la lent de l'ull es torna groguenca i perd elasticitat, i la visió es fa menys
precisa. Però, gràcies al cervell poques vegades en som conscients d'aquests defectes.
Quan s'utilitza una càmera i pel·lícula, la percepció familiar de la llum s'inverteix. La pel·lícula és
purament el mitjà de registre (encara que el tipus de pel·lícula influeix en el mode en el qual es
captura la imatge), però la càmera i l'objectiu exerceixen una gran influència en el registre de la
imatge. Un aspecte molt important és l'enfoc.
_________
37
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
La majoria de les càmeres estan dissenyades per a que l'objectiu enfoqui una imatge en el pla de la
pel·lícula. El pla d'enfoc és molt estret, però reduint l'obertura de l'objectiu s'augmenta la
profunditat de camp o la gama de nitidesa acceptable.
Una imatge que està nítida des del primer pla fins al fons presenta una forma artificial de
representar el món. L'ull humà no pot aconseguir aquesta profunditat de camp. Aquella nitidesa
sobre tota una escena és percebuda modificant constantment el pla d'enfoc a través de ràpids canvis
creatius de la lent de l'ull. Els controls creatius de la càmera i les tècniques d‟impressió poden
realitzar canvis d'enfoc per a imposar una visió personal del món.
Aquesta tècnica es pot aconseguir de diferent manera, amb diferents resultats.
Amb la càmera:
Desenfocament
Una manera senzilla de crear aquesta impressió consisteix a
desenfocar la imatge. Amb les càmeres SLR l'efecte és més fàcil
d'aconseguir. El desenfocament és més gran si s'enfoca sobre un punt
per davant del subjecte. Igual que amb els efectes de difusió, les
zones de llum semblen que es dispersen, sobretot si el subjecte està
il·luminat o a contrallum.
Per a una interpretació precisa -coneguda com WYSIWYG (what
you see is what you get, "el que veus és el que obtens"-, és millor
donar la màxima obertura al diafragma, llavors el fons queda
desenfocat, ja que aquesta és la manera de com un subjecte es veu a
través de la càmera.
Filtre
Existeixen infinitat de filtres al mercat que afecten a l'enfoc de la imatge, principalment per difusió
de la llum. Tenen l‟efecte de fusionar les zones clares a les zones fosques, generalment,
proporcionant suavitat i creant un “halo” brillant als tocs de llum.
Tradicionalment aquesta tècnica s'ha utilitzat en fotografia de retrat per a tractar els defectes de la
pell o per aconseguir més romanticisme a una escena. Aquests filtres poden comprar-me o fabricar-
ne “artesanalment”.
_________
38
Liris. S'aconsegueix gran realitat
jugant amb el control de l'obertura.
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
Una tècnica comú però eficaç, consisteix a col·locar una mitja negra sobre l'objectiu, lo que crea un
suavitzat general de la imatge.
Un suavitzat parcial, per exemple al voltant de les cantonades de la imatge, pot crear-se col·locant
un filtre* UV untat amb vaselina a la part exterior.
D'un mode semblant es poden aconseguir efectes de moviment, untant vaselina a un filtre seguint
una direcció.
Al laboratori:
Difusió sota una ampliadora
La difusió sota una ampliadora fa que les ombres es dispersin als tocs de llum. El material de
difusió segueix difractant la llum, però com es treballa a partir d'un negatiu, la llum prové de les
zones menys denses de l‟ imatge (les ombres). Al copiat, la difusió es pot controlar molt bé, ja que
les exposicions són llargues i poden dividir-se en varies parts.
És possible difuminar una imatge durant el temps total en varies exposicions i permetre un cert grau
de nitidesa barrejat amb difusió a les ombres.
Virat
Una tècnica fotogràfica que permet allargar enormement la durada de la fotografia en una còpia de
paper. Les tècniques convencionals de viratge s'apliquen a la fotografia en forma de banys químics
després del procés de revelat. Tot i que estan destinats a allargar la vida de la fotografia, tots ells es
caracteritzen perquè s'atorguen també a la imatge una lleu coloració generalitzada depenent del
component químic principal, i d'aquí la relació del viratge amb la coloració de la imatge.
Hi ha diverses formulacions químiques disponibles al mercat dissenyades per aplicar diferents
virats:
- Al sulfur: Probablement el més utilitzat i el més conegut, ja que és el que més s'aproxima
al popular to "sèpia".
_________
39
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
- A l'or: Un tipus de virador complex que s'aplica com a segona fase després d'un viratge
inicial al sulfur. Converteix els tons sèpia en tons ataronjats i vermells.
- Al seleni: Atorga tonalitats càlides a partir d'un sípia vermellós fins vermells foscos i
profunds.
Bosc, Andalusia.
Es va utilitzar un virat blau
porcellana, el qual va aclarir
lleugerament els tons mitjans.
Virat selectiu
El virat selectiu consisteix en virar solament una part de la fotografia i deixar la resta inalterada.
Pot haver-hi un procés directe, però com a totes les tècniques hi han variacions molt interessants.
Alguns fotògrafs abandonen davant els insatisfactoris resultat que obtenen, i esque no es pot negar
que, si el virat selectiu no es realitza amb molta cura, com a resultat, la imatge pot arribar a quedar
molt artificial.
Dues alternatives:
L'aplicació amb pinzell és molt útil per a virar formes naturals o quan es segueix un enfoc
informal. En general, aquest procés funciona bé quan es realitza a zones petites, però tot
depèn de l'efecte que es busqui. Alguns usuaris apliquen el virador sobre la còpia utilitzant
esponges.
_________
40
EL RETOC FOTOGRÀFIC - TÈCNIQUES DE RETOC: Convencionals.
Tècniques d'enmascarat. Hi han dues formes d'emmascarar la imatge, amb una solució
específica (frisk) o amb pel·lícula per a màscares.
◦ La dissolució per a emmascarar es pot adquirir a tendes de fotografia especialitzades.
S'aplica directament sobre la còpia amb un pinzell.
Sembla que l'únic objecte virat sigui la cadira, però realment, és
l'únic element de la fotografia que conserva el seu color
original. S'ha realitzat un emmascarat a la cadira i s'ha aplicat
un virat de seleni a la resta.
_________
41
EL RETOC FOTOGRÀFIC – TÈCNIQUES DE RETOC: Digitals.
TÈCNIQUES DE RETOC
DIGITALS
Les tècniques que he presentat a l'apartat anterior, actualment, es poden realitzar amb, fins i tot, més
precisió i no cal invertir tant de temps en realitzar-les ni tants diners en els materials, ja que tenim a
l'abast un gran nombre de programes informàtics que ens faciliten la realització d'aquestes. També
cal dir, però, que al poder accedir fàcilment al món del retoc, aquest ha perdut molta importància.
Segueix havent-hi gent que el valora perquè el segueix considerant un art, encara que molta gent
n'abusi, però també ha sorgit la gent que considera que una fotografia retocada no té el mateix valor
que una sense retocar.
Per a realitzar aquestes tècniques al Photoshop, caldrà moure's a través de les capes (si no se sap lo
que són, al següent apartat en parlo d'elles, -pàg. 49).
Exposició múltiple: Es tracta d'ajuntar varies fotografies a una. En aquest cas utilitzarem les capes
i ficarem que es fusionin mitjançant la “trama” (al quadre de capes).
Fotomuntatge: Consisteix en escollir una fotografia de fons i després les que necessitem, hem
d'intentar que siguin fàcils de retallar, per exemple, si són persones, hem d'intentar que estiguin en
fons simples i, si pot ser, de diferent color que la roba, així només caldrà utilitzar l'eina de “borrador
mágico”. Quan ja tenim tot retallat, amb el seleccionador copiem les imatges i enganxem sobre el
fons, les imatges que volen (que s‟enganxarà a diferents capes).
Foc suau i desenfoca: Simplement cal utilitzar el pinzell de desenfoca i caldrà graduar l'intensitat
de la pinzellada al quadre d'opcions (pàg. 43)
_________
42
IV
PROGRAMES
PER A REALITZAR EL RETOC
FOTOGRÀFIC
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC
Actualment, com he dit abans, existeixen una infinitat de programes per retocar fotografies de molts
tipus. Des de l'Adobe Photoshop, el més conegut i utilitzat per professionals i amateurs*, fins al
GIMP un programa molt semblant al Photoshop i molt més senzill d'utilitzar, passant pel Paint.NET,
una versió més modernitzada del Paint de tota la vida i pel Freehand, el programa complementari al
Photoshop que tots els dissenyadors gràfics i retocadors professionals han de tenir a l'ordinador.
Jo em centraré en el Photoshop, ja que és el programa més versàtil fins al dia d'avui.
El Photoshop, va ser desarrollat a l'estudi de George Lucas per a crear efectes especials. Adobe va
comprar el motor de l'aplicació i des de llavors, s'ha tornat en el programa de retoc més famós. I ja
porta uns 20 anys funcionant. Conta amb més de 22 versions -la més nova (CS4) es va llençar al
març del 2008- i cada versió conta amb una versió de prova d'un mes i una altra d'Extended -pagant.
Seguidament us “presentaré” l'eina amb la que treballaré a la pràctica.
INTRODUCCIÓ AL PHOTOSHOP
El menú consta de diferents opcions que faciliten la utilització del programa; aquí trobem
els filtres, opcions per les capes, retoc senzills (contrast, llum,etc)...
_________
44
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
Els panells poden personalitzar-se segons la comoditat de l'usuari; existeixen panels de
capes, de tons, etc.
El quadre d'opcions canvia segons l'eina que es seleccioni. Alguns paràmetres de la barra
d'opcions (com els modes de pintura i l'opacitat) s'apliquen a diverses eines, mentre que
altres són específics d'una eina.
L'espai de treball, és l'espai on estarà localitzada la imatge i on podrem aplicar totes les
eines.
El quadre d'eines, és una de les parts més importants del programa, per no dir la més
important. Per a qualsevol mínima acció que realitzem, haurem d'utilitzar-la, per això a
continuació hi ha una petita explicació de tots els elements de la composen:
A- Eines de selecció:
L'eina moure mou seleccions, capes i guies.
Les eines de marc realitzen seleccions rectangulars, el·líptiques, de fila única i de
columna única.
_________
45
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
Les eines de llaç realitzen seleccions a mà alçada, poligonals (rectilínies) i
magnètiques (ajustables).
L'eina selecció ràpida permet "pintar" ràpidament una selecció mitjançant una punta
de pinzell rodona ajustable
L'eina vareta màgica selecciona zones de colors similars.
B- Eines per tallar i crear:
L'eina tallar separa imatges.
L'eina sector crea sectors (diferents parts d'una foto).
L'eina seleccionar sector selecciona sector
C- Eines de mesura:
L'eina comptagotes pren mostres de colors d'una imatge.
L'eina regla mesura distàncies, ubicacions i angles.
L'eina nota crea notes que es poden incloure a la imatge.
L'eina recompte conta els objectes d'una imatge. (Només Photoshop Extended)
D- Eines per retocar:
L'eina pinzell corrector puntual elimina tares i objectes
L'eina pinzell corrector pinta amb una mostra o motiu per reparar les imperfeccions
d'una imatge.
L'eina parxe repara les imperfeccions de l'àrea seleccionada en una imatge
utilitzant una mostra o motiu.
L'eina pinzell d'ulls vermells elimina el reflex vermell del flaix.
L'eina tampó de clonar pinta amb una mostra de la imatge.
L'eina tampó de motiu pinta prenent una part de la imatge com a motiu.
L'eina d'esborrar, esborra píxels i restaura parts de la imatge a un estat desat
prèviament.
_________
46
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
L'eina d'esborrar fons, esborra àrees i les deixa transparents amb tan sols
arrossegar.
L'eina d'esborrar màgica, esborra àrees amb colors uniformes i les deixa
transparents amb només un clic.
L'eina desenfocar suavitza les vores durs de la imatge.
L'eina enfocar enfoca les vores suaus d'una imatge.
L'eina dit difumina parts d'una imatge.
L'eina sobreexposar aclareix àrees d'una imatge.
L'eina subexposar enfosqueix àrees d'una imatge.
L'eina esponja canvia la saturació de color d'una àrea.
E- Eines de pintura:
L'eina pinzell pinta traços de pinzell la imatge.
L'eina llapis pinta línies amb vores més 'dures'.
L'eina substitució de color, substitueix un color seleccionat per un de nou.
L'eina pinzell d'història, pinta una còpia de la instantània seleccionada a la finestra
de la imatge actual. Es sol utilitzar per a regenerar detalls que s'han esborrat o canviat
sense voler.
L'eina pinzell històric pinta amb traços estilitzats que simulen l'aspecte de diferents
estils de pintura utilitzant l'estat o la instantània seleccionats.
Les eines de degradat, creen fusions rectilínies, radials, angulars, reflectides i de
diamant entre colors.
L'eina pot de pintura omple àrees de colors similars amb el color frontal.
_________
47
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
F- Eines de dibuix i text
Les eines de selecció de traçat realitzen seleccions de formes o segments i mostren els
punts d'àncora, les línies de direcció i els punts de direcció.
Les eines de text insereixen text en una imatge.
Les eines de màscara de text creen una selecció en forma de text.
Les eines de ploma dibuixen traçats de vora suaus.
Les eines de forma i l'eina línia dibuixen formes i línies en una capa normal o en
una capa de formes.
L'eina forma personalitzada realitza formes personalitzades seleccionades d'una
llista de formes personalitzades.
G- Eines de navegació
L'eina rotar 3D gira el model per la seva eix X (mou l'objecte, no la càmera).
L'eina desplaçar 3D gira el model per la seva eix Z (mou l'objecte, no la càmera).
L'eina panoràmica 3D gira el model en la direcció de X o Y (mou l'objecte, no la
càmera).
L'eina deslliçar 3D arrossega de banda a banda per moure el model en sentit
horitzontal o bé de dalt a baix per apropar-se o allunyar-se.
L'eina escala 3D escala el model per fer-lo més gran o més petit.
L'eina òrbita 3D, orbita la càmera en la direcció de X o Y (mou la càmera, no
l'objecte).
L'eina veure desplaçament 3D rota la càmera per la seva eix Z (mou la càmera, no
l'objecte).
L'eina veure panoràmica 3D rota la càmera en la direcció de X o Y (mou la
càmera, no l'objecte).
L'eina veure recorregut 3D mostra el recorregut de la càmera.
L'eina zoom 3D canvia el camp de visió per apropar o allunyar.
L'eina mà mou la imatge en la finestra.
L'eina zoom augmenta i redueix la vista d'una imatge.
L'eina rotar vista, rota el llenç de manera no destructiva.
_________
48
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
Encara que molta gent no ho cregui, LES CAPES són els elements fonamentals que integren molts
fluxos de treball de creació d'imatges. Potser es pot prescindir de les capes si només es fan
ajustaments senzills d'imatge. No obstant, les capes ajuden a millorar l'eficiència i resulten
essencials per a la majoria de tasques d'edició no destructiva d'imatges.
Les operacions amb les capes es porten a terme en el panell Capes. Els grups de capes li ajuden a
organitzar i gestionar les capes. Es poden utilitzar grups per organitzar les capes de manera lògica i
aclarir el panell Capes, com també utilitzar grups per aplicar atributs i màscares a diverses capes
alhora.
Semblen fulles apilades d'acetat. Es poden veure les capes que es troben sota a través de les àrees
transparents d'una capa. Si es mou una
capa per tal de posar el contingut en ella,
és com si llisqués un full d'acetat dins
d'una pila. A més, si es desitja, hi ha la
possibilitat de canviar l'opacitat d'alguna
capa de manera que el seu contingut sigui
parcialment transparent.
Les àrees transparents d'una capa deixen veure les
capes situades per sota.
Les capes serveixen per a realitzar diverses tasques, entre d'altres, compondre diverses imatges o
afegir text a una imatge. L'aplicació d'un estil de capa facilita l'addició d'efectes especials com
ombres paral·leles o algun tipus de resplendor.
Operacions no destructives
De vegades, sembla com si algunes capes estiguessin desproveïdes de contingut. Les capes
d'ajustament, per exemple, només contenen ajustaments de color o to que afecten a les capes
inferiors. Així, en lloc d'editar els píxels de la imatge, es pot editar una capa d'ajustament i mantenir
els píxels subjacents sense canvis.
_________
49
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
ELS FILTRES serveixen per aplicar efectes especials a les imatges o per realitzar tasques comunes
d'edició d'imatges com, per exemple, enfocar fotografies. Es fan servir per netejar o retocar les
fotografies, aplicar efectes especials que doten a la imatge de l'aparença d'un esbós o un quadre
impressionista o bé crear transformacions exclusives amb distorsions i efectes d'il·luminació. Els
filtres que ofereix Adobe apareixen al menú Filtre.
Fusió i transició d'efectes de filtre
La comanda Transició canvia l'opacitat i el mode de fusió de qualsevol filtre, eina de pintura, eina
d'esborrat o ajustament de color. Els modes de fusió de la comanda Transició són un subconjunt de
les eines de pintura i edició (a excepció de les maneres Darrere i Esborrar). Aplicar la comanda
Transició és similar a aplicar l'efecte del filtre en una capa independent i després utilitzar l'opacitat
de capa i els controls de mode de fusió.
Nota: la Transició pot modificar també els efectes del comandament Liquar i els filtres Traços de pinzell
1. Apliqueu un filtre, una eina de pintura o un ajustament de color a la imatge o la selecció.
2. Seleccioneu Edició > Transició. Seleccioneu l'opció Previsualitzar per a previsualitzar
l'efecte.
3. Arrossegueu el regulador per ajustar l'opacitat, de 0% (transparent) a 100%.
4. Trieu una manera de fusió en el menú Mode.
5. Feu click a OK.
L'AJUSTAMENT DEL TO, LA SATURACIÓ I LA BRILLANTOR DEL COLOR es basa en
el model HSB que, aquest es basa en la percepció humana del color i descriu tres característiques
fonamentals del color:
_________
50
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
To (H): color reflectit o transmès a través d'un objecte. Es mesura com una posició en la roda de
colors estàndard i s'expressa en graus, entre 0 º i 360 °. Normalment, el to s'identifica pel nom del
color, com vermell, taronja o verd.
Saturació (S): de vegades anomenada
cromatisme, és la força o puresa del color. La
saturació representa la quantitat de gris que hi
ha en proporció al to i es mesura com a
percentatge comprès entre 0% (gris) i 100%
(saturació completa). En la roda de colors
estàndard, la saturació augmenta a mesura que
ens aproximem a la vora de la mateixa.
Brillantor (B): és la lluminositat o foscor
relativa del color i normalment s'expressa amb
un percentatge comprès entre 0% (negre) i 100% (blanc).
EL CONTRAST I LA BRILLANTOR són els dos ajustaments més utilitzats per tots els usuaris
en major i menor grau de dificultat. Amb aquesta simple opció s'aconsegueix una gran intensitat a la
fotografia. Per aconseguir això només cal anar a Imagen > Ajustes > Brillo/Contraste i regular si
volem més contrast i menys llum o si volem més llum i menys contrast.
_________
51
PROGRAMES PER A REALITZAR EL RETOC FOTOGRÀFIC: El Photoshop.
Si creiem que la fotografia ha quedat massa “freda” podem retocar també el to de la llum amb un
FILTRE DE FOTOGRAFIA càlid (Imagen < Ajustes < Filtro de Fotografía < Filtro cálido):
_________
52
V
OPINIÓ I CRÍTICA SOBRE
L'ABÚS DEL PHOTOSHOP
OPINIÓ I CRÍTICA SOBRE L'ABÚS DEL PHOTOSHOP
Al Photoshop no li ha costat gens guanyar seguidors, però tampoc li ha costat
perdre'ls. Ha arribat un punt en que ja no es diferencia entre allò que és real i que és
fictici i llavors passa el que passa; incomformitat pública que es demostra amb “lluites”
per reivindicar l'ús no tan excessiu d'aquest programa. Seguidament,presento uns
exemples ordenats cronològicament de diaris on s'ha parlat d'aquest tema:
A. LA VANGUARDIA NÚRIA ESCUR, BARCELONA,
18/06/2009 La guerra de los profesionales contra el
abuso del Photoshop
EL GREMIO HA EMPEZADO A ABOGAR POR ABANDONAR EL PHOTOSHOP. A ESTA APLICACIÓN DE EDICIÓN Y RETOQUE FOTOGRÁFICO LE ESTÁN SALIENDO ARRUGAS. ESTÁ ABIERTA LA GUERRA QUE PROMETE SER ESPECIALMENTE DURA
EMPEZAR CON MAL PIE
Ya en el 2005 los fotógrafos franceses
estaban en pie de guerra contra el uso
del Photoshop. Pero por una razón
primigenia. Los 1.500 fotógrafos
asociados en la Unión de Fotógrafos
Creadores (UPC) denunciaban que la
entonces "nueva" versión de Adobe, el
gigante americano de software para el
tratamiento digital de imágenes, incluía
un enlace a una fototeca sin derechos
de autor. Una fototeca que agrupaba
los principales bancos de imágenes
libres de copyright como Getty Images.
El grupo de fotógrafos vio,
lógicamente, peligrar sus honorarios si
todo el mundo podía acceder al
material gratuitamente y amenazó con
abandonar Photoshop y dejar de
pagar los 1.000 euros que costaba la
licencia. Unido a eso, y en aumento, el
abuso del retoque promovió portadas
de revistas que, de algún modo,
falseaban la realidad. Pero también la
publicidad se benefició de ello, y la
técnica se utilizó paralelamente en
carteles de campañas electorales, de
promoción, etcétera. Grupos de
profesionales empiezan a alertar sobre
esa nueva identidad estética.
El público empieza a estar harto. Resulta cansina tanta
perfección en los rostros sin arrugas y los cuerpos sin
michelines. Cansado de tanta aura falsa en la tez sin líneas
de expresión de actrices hollywoodienses y excesivos
cuerpos de deportistas mediáticos. Y también parte del
gremio, muchos fotógrafos de moda, han empezado a
abogar por abandonar el Photoshop. Al Phostoshop le
están saliendo arrugas. Y es una guerra abierta que promete
ser especialmente dura.
La verdadera polémica sitúa su epicentro en los límites de
la realidad y el retoque. Muchas de las estrellas de
Hollywood que vemos en portadas de revistas no son ellas,
en realidad. Aparecen sin surcos, sin celulitis y, si hace
falta, sin kilos. ¿Es ese el fin primero de un arte como la
fotografía? ¿Hasta dónde modificar la realidad? ¿En qué
queda el oficio? El fotógrafo Jaume de Laiguana, hombre
con el que las mejores modelos han dicho siempre sentirse
cómodas y valoradas, por su compromiso profesional,
considera que el Photoshop puede ser una herramienta de
trabajo muy útil pero sólo si se utiliza en la medida
correcta. "Actualmente existe un abuso excesivo que lo
único que consigue, en muchos casos, es que las fotos se
acerquen más a la ilustración que a la fotografía".
Lo peor es que casi siempre se llega a estos extremos "y se rebasa el límite de lo que sería
permisivo, por exigencias de las propias publicaciones”. Es decir, no por sugerencia del
profesional. _________
54
OPINIÓ I CRÍTICA PÚBLICA SOBRE L'ABÚS DEL PHOTOSHOP
"Hoy, cualquiera que disponga de una cámara digital y de un Photoshop puede
considerarse fotógrafo - se lamenta De Laiguana-. Personalmente soy partidario de realizar
la fotografía lo más pura y real posible y tocar lo mínimo el Photoshop".
¿Qué ha aportado el Photoshop al arte de la fotografía y que le ha quitado? "Ha aportado
mucho a la fotografía, tanto como le ha desprestigiado". Se abusa de los trucos de un
programa de ordenador que un día bautizaron Photoshop. Añade De Laiguana que uno se
encuentra, especialmente en publicidad, "con que el encargo del trabajo ya llega con la
suposición de que hay que acabar la foto con Photoshop, porque son situaciones
inverosímiles, por presupuesto o por tiempo de realización". Le parecería bien una
legislación que controlase su uso, "aunque veo complicada su aplicación, ya que los límites
en el uso de estas técnicas pueden ser muy relativos, muy subjetivos".
Peter Lindbergh, uno de los más prestigiosos fotógrafos de moda, se lamentaba así en una
entrevista en The New York Times: "Este no debería ser el instrumento elegido para
definir a las mujeres del nuevo siglo. Durante demasiados años retocar imágenes ha
influido demasiado en el concepto femenino". La pasada primavera él propuso a la revista
Elle, versión francesa, un acto de rebeldía: haría una serie de fotos de portada a mujeres
como Eva Herzigova, Mónica Belluci o Sophie Marceau sin pasar por maquillaje ni por
Photoshop. Iniciativa bien recibida.
"La fotografía siempre mintió", zanja Manuel Outumuro. "Recuerdo que antes hacías una
copia, le aplicabas lo que llamábamos aerobrush y quedaban retocadas las pestañas o lo
que fuera. De esa versión dibujada a mano obtenías otra copia".
Para este profesional de la fotografía, Photoshop no puede asociarse "ni sólo a mujeres ni
________
55
OPINIÓ I CRÍTICA PÚBLICA SOBRE L'ABÚS DEL PHOTOSHOP
sólo a la moda”; Hay en campañas políticas, en publicidad, en carteles de películas y
portadas de discos. Y no se puede demonizar sólo a las mujeres, ¡hay revistas para
hombres que dibujan la tableta de chocolate en torsos donde no existe!". Outumuro - que
usa ese programa para eliminar fondos,
etcétera- dice estar totalmente a favor como
herramienta aunque alerta del peligro:
"Últimamente se ha abusado de él".
Pero como Lindbergh o Wintour, otros
profesionales proponen el regreso a la
naturalidad.
"No soy esa". La actriz Kate Winslet denunció a una revista
por aplicar Photoshop en sus fotos para adelgazarla y
reivindicó su figura real.
JAUME DE LAIGUANA
Hoy, cualquiera con cámara digital y
Photoshop se considera fotógrafo
MANUEL OUTUMURO
La fotografía siempre mintió. Antes
aplicábamos otras técnicas a mano
“Todo empezó con el michelín de Sarkozy.
Otra vuelta de tuerca más para “aumentar
la credibilidad de la prensa”, y en este caso
de la fotografía, en estos tiempos que
corren”, opina el fotógrafo Paco Elvira en
su reflexión sobre los responsables del
Photoshop aplicado a una foto de portada
de la ministra Elena Salgado: "¿Se han
pasado en los retoques? ¿Quién es
responsable? ¿Venían las instrucciones
implícitas en el encargo?", se pregunta.
"El público ha aceptado de tal modo esta
práctica, que ya comenta 'guapa pero
retocada', como asumido".
________
56
OPINIÓ I CRÍTICA PÚBLICA SOBRE L'ABÚS DEL PHOTOSHOP
, ARGENTINA, 27/10/2009
Afinan las figuras de las modelos en las campañas gráficas.
Pareciera que a la marca Ralph Lauren no le fue suficiente con el escándalo que provocó hace unas
pocas semanas en el mundo de la moda, cuando se demostró que habían abusado del PhotoShop en
la campaña gráfica. La idea es retocar la figura de la modelo para que parezca más flaca – de lo que
ya es.
Filippa Hamilton, la cara norteamericana de la marca, denunció haber sido echada por tener “unos
kilos de más”, pero luego la empresa lo desmintió, señalando que su despido se debió a “otros
motivos”.
Según publica el diario británico Telegraph, la imagen de la modelo rusa Valentina Zelyaeva
también fue “afinada” en una campaña australiana.
La modelo tiene 27 años, trabaja desde hace cuatro para Ralph Lauren y se encuentra entre las 13
modelos mejor pagas del mundo, según la revista Forbes.
En el caso de Filippa Hamilton, la firma norteamericana pidió disculpas por la alteración en la
publicidad gráfica.
La modelo denunció haber sido echada por tener unos kilos de más, hecho que fue desmentido por
los directivos de Ralph Lauren, quienes señalaron que su despido se debió a otros motivos.
¿Qué es lo que ocurre en el mundo que se busca como imagen de marca un cuerpo más
delgado que el que una modelo sumamente delgada puede ofrecer?
________
57
OPINIÓ I CRÍTICA PÚBLICA SOBRE L'ABÚS DEL PHOTOSHOP
En definitiva, com ja he dit abans, el photoshop que s'utilitza actualment és exagerat, però
no és culpa del photoshop, sinó dels que l'utilitzen. Els programes són creats per a una
funció però no se sap com s'utilitzarà.
També cal dir que hi ha gent que l'utilitza de manera diferent a les revistes.
________
58
VI
PHOTOSHOP DISASTERS:
ALGUNS ERRORS
PUBLICATS
PHOTOSHOP DISASTERS: ERRORS PUBLICATS.
Hi han retocs que no es localitzen, fins que el “retocador” allarga tant el coll que sembla
molt irreal, afegeix mans a on no han d'haver-hi o, simplement treu dits de les mans, perquè
ja se sap que ningú és perfecte..
________
60
PHOTOSHOP DISASTERS: ERRORS PUBLICATS.
________
61
VII
PRÀCTICA:
Entrevista a Erick Johansson i
Retoc de dues imatges.
PRÀCTICA – ENTREVISTA A ERIK JOHANSSON
Erik Johansson és un retocador de professió que s'està obrint camí des de fa dos anys en el món del
retoc creatiu. Aquest jove de 24 anys sorprèn per la seva gran imaginació i per la sensació que
donen les seves fotografies. Sap donar-li realitat a coses que sabem que no ho són, i aconsegueix
fer-nos dubtar.. Aquesta entrevista la vaig realitzar per e-mail en anglès.
Andrea: Hola Erik! És un plaer que em deixis part del teu temps.
Erik: Hola! No hi ha cap problema.
A: Primer de tot, calen les presentacions: D'on ets i quina edat tens?
E: Sóc de Gothenburg, Suècia i tinc 24 anys.
A: Fa quants anys vas començar a retocar fotografies?
E: Vaig començar quan tenia 15 anys a modificar fotos d'una manera fàcil, és a dir, contrastos, etc.,
tot i que només retocava les fotografies dels meus amics i de la meva família.
A: Vas estudiar alguna cosa (fotografia o semblant) o va ser simplement un “hobby”? Si vas
estudiar alguna cosa, què va ser?
E: Tot va començar com un hobby, però al 2007 vaig començar a treballar per lliure, de manera
independent amb el retoc creatiu. No he estudiat fotografia ni retoc, però he estudiat enginyeria
informàtica i disseny d'interacció*.
A: Abans de ser un professional i reconegut retocador, què volies ser?
E: Sempre he volgut treballar en la creació d'elements visuals, però mai havia sapigut què fer
exactament. També cal dir que tenia gran interès en els ordinadors.
A: Creus que actualment els medis de comunicació fan un us abusiu del retoc fotogràfic? Vull
dir, per exemple, els cossos retocats de les models als anuncis, que influeixen a les ments de les
masses més joves.
E: Tot està retocat avui dia, la diferència és que el seu model de retoc és molt extrem. Cada cop
veurem més i més retocs a tots llocs, des que el retoc s'ha tornat més fàcil i més ràpid de realitzar.
Crec que, a vegades, seria bo ficar una etiqueta on fiqués “Aquesta foto ha estat retocada”
juntament amb les fotografies de les models retocades.
________
63
PRÀCTICA – ENTREVISTA DE ERIK JOHANSSON
A: Creus que els retocadors i fotògrafs són suficientment reconeguts públicament o no?
E: Alguns ho són, però hi ha milers de grans retocadors i fotògrafs que mai reben molt crèdit pel
que fan, però és part del treball. Si és un bon retoc serà difícil dir si és veritat o mentida.
A: Ara parlem més de tu. Quin equip tens per a realitzar aquestes fotografies?
E: La meva càmera és una Canon EOS 40D també utilitzo la Canon 17-40/4L.
L'ordinador que utilitzo és un Intel I7, amb 6 GB de RAM, el monitor que utilitzo és un Azo 22 ".
En quant als programes que utilitzo: el Vista 64-bit i el Photoshop CS4.
A: Ara una pregunta que molts es faran, d'on treus la inspiració?
E: Uff! Aquesta és una pregunta difícil perquè no es pot dir: la inspiració és a tot arreu en la vida
quotidiana, però també miro moltes fotografies i dibuixos a Internet. Crec que lo més important és
prendre nota de cada idea, sinó t'oblides en el moment de ficar-la en pràctica.
_______
64
PRÀCTICA – RETOC DE DUES IMATGES
Com a segona part pràctica he realitzat dos retocs: el primer es tracta de la coloració d'una foto que,
inicialment, era en blanc i negre i el segon la “transformació” d'una foto normal a una més
impactant.
També he realitzat uns vídeos on es veu com faig aquests retocs.
_______
65
IX
VOCABULARI
VOCABULARI
CCD (pg.15): El CCD (charge-coupled device) és el sensor amb diminutes cèl·lules
fotoelèctriques que registren la imatge. Des d'allà la imatge és processada per la
càmera i registrada a la targeta de memòria
SLR (pg.15): El SLR (single lens reflex) és un tipus de visor. Aquest visor el porten
les càmeres rèflex. Aquest sistema té un pentaprisma de miralls, a l'interior de la
càmera, que ajuden a eliminar qualsevol error de la càmera.
JPEG (pg.15): JPEG (joint photographic experts group) és un algorisme dissenyat
per a comprimir imatges.
MPEG (pg.15): (moving picture experts group) és un grup encarregat del
desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo,
Càmeres Bridge (pg.17): Les càmeres bridge són les càmeres que omplen el buit
entre les Càmeres d'un sol lent reflex (SLR) i les compactes Sovint són comparables
en grandària i pes a les rèflex digitals més petites (bridge en anglès vol dir pont)-
Fotograma (pg.33): o quadre de pel·lícula, és una de les moltes imatges
individuals en una pel·lícula de cinema, l'element més petit de la pel·lícula.
Exposició (pg.33): quantitat de llum que recau en la pel·lícula, o targeta de memòria
si utilitzeu una digital.
Dadaisme (pg.33): És la quantitat total de llum que arriba al material sensible durant
la formació de la imatge latent.
Depèn de la lluminositat del motiu i de la quantitat de llum que es deixi arribar al
material sensible, factor que es controla mitjançant la grandària de l'obertura i la
velocitat d'obturació.
Pla d'enfoc (pg.38): És la part de la fotografia que està enfocada. A les càmeres
digitals, aquest pla no es diferencia gairebé, però a les reflex sí.
Disseny d'interacció (pg.63): És el treball de la gent que ajuda a moure's més
fàcilment per un lloc web dissenyant productes interactius.
_______
67
VIII
CONCLUSIÓ
CONCLUSIÓ
El retoc fotogràfic és un món realment increïble en el qual mai saps absolutament tot, es
tracta d'un tema tant extens que, cada dia, aprens alguna cosa nova o altres maneres de
realitzar allò que ja sabies fer. I, encara que sembli que, està a l'abast de tothom, l'”art” per
realitzar retocs no el té tothom i per molt que existeixin tutorials per facilitar l'aprenentatge,
la „gràcia‟ per retocar no s‟adquireix: per retocar cal imaginació i ingèni, cal saber plasmar
el que realment vols fer.
No és simplement retocar els nivells, la temperatura de la foto i quatre coses més -encara
que molta gent es pensi que sí, no és així. Només haig de dir-vos que el que us he explicat
en aquest treball és només una petita part de la introducció a aquest món. Òbviament, no he
pogut explicar TOTES les parts del programa ni TOTES les possibilitats perquè ni amb 200
pàgines ho podria fer.
I, tornem a el tema principal, ni jo mateixa sé totes les possibilitats que té aquest programa.
Sé que n'hi han moltes, però ni em puc imaginar la quantitat.
Aquest món és un món molt complex en que el poques persones poden entrar. Actualment,
al retoc fotogràfic les coses bàsiques ja avorreixen, i per això, els que volen alguna cosa
més, innoven amb muntatges que, òbviament, estan retocats, perquè els objectes que hi
apareixen no són objectes comuns (com els retoc que realitza l'Erik Johansson, per exemple)
però que semblen reals, que sembla que els podem tocar, que els tenim allà mateix.
Gràcies a aquest treball he après moltes coses i, alhora, també he pogut deixar anar la meva
imaginació (en com fer el treball, els dibuixos de les sub-portades, etc.), he fet un extra a la
pràctica (entrevistar a un déu del retoc imaginatiu per e-mail).., però, també hi han hagut
coses dolentes (com a tot): trobar informació que no és la que necessites, perdre una part del
treball una setmana abans d'entregar-lo i alguna cosa més.
Però, al ser un tema que realment m'interessa, els obstacles que hi ha aparegut no han sigut
difícils de superar.
Aquest treball el vaig començar abans de l'estiu (molt poc): fer l'entrevista (sem va ocórrer
que fer un extra no estaria malament, amés de la pràctica ja establerta amb la tutora), recollir
________
69
CONCLUSIÓ
alguna cosa d'informació.
Al principi no tenia molt clar sobre què fer-ho, o cap a on enfocar-lo, perquè jo no tenia clar
què volia fer després del Batxillerat i vaig dir-me “va, fem-ho de lo que millor sens dóna: el
retoc”. I així va ser.
Porto uns tres/quatre anys retocant fotografies i mai m'havia plantejat el fet de que podria
transformar aquesta afició en el meu futur professional.
Encara no ho tinc del tot clar, però aquest treball m'ha ajudat moltíssim a assabentar-me de
que tot té un sentit a la vida i que el retoc, per molta gent, no és només un hobby.
Realment he après a prendre-m'ho més seriosament i, en un futur no molt llunyà, ho puc
arribar a considerar.
Per últim, haig d‟agrair, sobretot, el fet de que la meva tutora hagi estat constantment
ajudant-me a buscar informació i donant-me idees d'estructuració.
________
70
X
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA
Llibres
- “Manual de fotografia”, Tim Daly. Ed.: Quintet Publishing Limited, 2000.
- “El nuevo libro de la fotografia: cómo ver y tomar buenas fotografías”, Ed.: Blume,
1999.
- “Técnicas de Arte en Fotografía”, Tony Worobiec/Ray Spence. Ed.; Blume, 2005.
Webs
- http://industriadediariosyrevistas2009.wordpress.com/2009/10/27/ralph-lauren-
abusa-del-photoshop/
- http://help.adobe.com/es_ES/Photoshop/11.0
- http://www.cs.dartmouth.edu/farid/research/digitaltampering/
- http://www.blogdecine.com/noticias/vetar-el-photoshop-en-los-posters-de-las-
peliculas
- http://www.lavanguardia.es/gente-y-tv/noticias/20090618/53724967712/la-guerra-
de-los-profesionales-contra-el-abuso-del-photoshop.html
- http://www.fotonostra.com/biografias/histfoto.htm
________
72